PdT 60

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
60 Any 6
15 de novembre de 2012
Publicació independent d’informació i opinió

Lluitar per una cultura
que ens fa més persones
La paraula «cultura» té tants significats que de vegades resulta difícil entendre’ns quan en
parlem. Nosaltres la veiem com aquell bagatge que t’ajuda a comprendre millor el món on
vius, que et fa lúcid, que et fa veure i apreciar la seva complexitat i pluralitat sense por, que
et permet fruir d’aquella gran expressió que és l’art en qualsevol de les seves formes. Que et
fa més lliure i més feliç, més persona, en definitiva. Un bé molt desitjat per molts fills de les
classes treballadores que durant molts anys l’han tingut molt lluny del seu abast. Una cultura
que es manifesta en la qualitat de l’educació general i artística, l’accés a equipaments públics
de qualitat com biblioteques, teatres, sales de concert, noves tecnologies, l’accés a espectacles
de qualitat, i el protagonisme dels ciutadans en els àmbits poètics, musicals, teatrals.
Doncs bé, tot això trontolla: la debacle econòmica que viuen moltes famílies, el descens de
les subvencions, l’increment de l’IVA, les retallades a tot allò que és educatiu, la banalitat i la
demagògia de tants mitjans de comunicació... Per això, a més a més de les manifestacions i
altres formes de lluita, des d’aquesta modesta revista cridem a la militància cultural, és a dir:
aprofiteu i assistiu a tots els actes culturals que pugueu. No us deixeu portar per la mandra
davant de qualsevol expressió de la bellesa. Penseu, escriviu, llegiu, feu música, feu teatre, en
la llengua que vulgueu. Sols i en companyia. Destineu-hi diners, si podeu. Seran ben aprofi-
tats. Ens cal donar feina als artistes. Ens cal cercar solucions no demagògiques a la greu crisi
que vivim. El mercat tendeix a presentar la cultura com un ornament del qual es pot prescindir
tranquil·lament, potser perquè la percep com a perillosa. Efectivament, la cultura desenvolupa
les nostres capacitats, ens fa creatius i resistents, i obre camins a les nostres utopies. No ens la
deixem arrabassar.

Sumari
2 La K y la B. Oriol Úbeda Equip de redacció
4 El “incapaz”: despropòsits judicials. Mercè Solé
Anna Besora
6 Correllengua 2012. Josep Mumany M. Carmen Castellano
7 Artur Mas, a Viladecans. Carles Lozano Maria Comas
Josep Lligadas
8 Siguiendo el sueño familiar. Bàrbara Lligadas Miguel de la Rubia
9 Ara és l’hora del poble! Albert Buigues Mercè Solé

10 Crònica infidel d’un acte polític. José Luis Atienza (els quals, tot sigui dit, no compartim
necessàriament les opinions que en
11 Tres històries sense llar. Mercè Solé aquest butlletí es puguin expressar).

12 Desahucios. Ramiro Vega
La distribució d’aquest butlletí es fa
13 “El Delta” compleix cinc anys. Miguel de la Rubia per correu electrònic. Si no desit-
13 D’on ve el nom de l’Alba-rosa. Josep Lligadas geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
14 La huelga general. Dani Gutiérrez em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
15 La mirada aguda: Territ pectoral. Eio Ramon Si voleu enviar articles per publicar,
16 Les nostres entitats: La Asociación de Vecinos Hispanitat.Vi- tingueu en compte que han d’anar
cenç Andreu signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
17 Recerca històrica: Secundí Roca, més de 50 anys tenir abans del dia 8 de cada mes.
al servei de la fotografia i de la ciutat. Manuel Luengo El nostre correu electrònic:
19 Històries viladecanenques: Joan Masgrau i Marcet, l’alcalde. puntviladecans@telefonica.net
Andreu Comellas El nostre bloc:
21 Conèixer Viladecans: Toc de queda. Jaume Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com
Segueix-nos al Facebook
23 La memòria en imatges: Tarradellas a Viladecans. Jaume Muns

La K y la B

L
a K y la B, és un grup de rap contestatari
creat a Viladecans l’any 2009. Està format
per Indy (Jordi Ubeda Garcia) i Juno (Ori-
ol Ubeda Garcia), i també compta amb la
col·laboració dels Dj’s Deiker Selektor i Dj Lepre.
L’objectiu del grup és des dels inicis reflectir la
realitat en què vivim, incidint tant en els aspectes
més locals, com en aspectes més generals. Des de
La K y la B creiem en la neccesitat d’una música
que reflecteixi la realitat de la gent de carrer i que
rebutgi els estereotips de la música més comercial,
ja que pensem que la música és tambè una eina per
la protesta i per fomentar el canvi social.
Trobem també molt important la manca d’espais on
poder gravar per gent que no disposa de mitjans
econòmics suficients i és per això que hem fet un
aposta per l’autoprodució, creant el nostre propi es-
pai anomenat Mcenas Producciones on hem produ-
ït 4 maquetes i 3 videoclips.
Fins a aquest moment hem autoeditat tres maque-
tes de La K y la B i el primer treball de RuenB (Enca-
dena2 2011). La primera maqueta de La K y la B va
sortir l’any 2011, es diu “Sin Plan” i està composta
per nou temes amb les col·laboracions de DC3, Koi-
tomano i Leuko. El segon treball va sortir l’any 2012
i es titula “Desde la Calle”, aquesta esta composta
de dotze temes amb les col·laboracions de Deiker Se- Per l’any 2013 tenim previst la sortida de la tercera
lektor i RuenB. Per últim aquest 2012 també ha sor- maqueta de La K y la B, que podem avançar que es
tit la primera maqueta en solitari de Juno, “Cruza- titularà “Cogito ergo pum!” i que comptarà amb la
das”, nou temes amb la col·laboració d’Indy, Deiker col·laboració de Daniel Bonete entre d’altres artistes
Selektor i RuenB. Totes es poden descarregar gratu- encara per confirmar. En el tema concerts, podem
ïtament a: http://soundcloud.com/mcenasprods, anunciar un concert el dia 3 de novembre a la Plaça
també tenim un canal de youtube, on publiquem Europa de Viladecans. La lluita, continua!
les cançons i els videoclips que hem fet fins ara. També aprofito per adjuntar informació del M.A.L
Per un futur pròxim estem preparant dos nous pro- (Moviment Artístic Llibertari) que és un col·lectiu
jectes, un d’ells molt avançat i que esperem tenir format a Viladecans a finals de l’estiu passat amb
per desembre d’aquest any, aquest projecte es diu una motivació per l’art lliure. Aquest col·lectiu en
“BajoLLobrerap” i és la primera maqueta d’Indy una de les seves branques anomenada Projecte
en solitari. En aquest treball Indy s’ha centrat en la Ecos, organitzarà cada primer de mes un concert
producció de les Instrumentals per diversos artistes als carrers de la nostra ciutat, per tal d’apropar la
del Baix Llobregat, com RuenB, Juno, Jalber, Soje, música local als habitants de la nostra ciutat.
Afroman, Craig, i Ganny entre altres artistes de la Aquí adjunto la web:
nostra comarca. http://movimientoartisticolibertario.wordpress.com/
Oriol Úbeda Garcia

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 2

El “incapaz”: despropòsits judicials
Reflexions en ocasió del Dia Internacional del Discapacitat

A
quests dies una parella d’amics que
tenen un fill de 28 anys amb síndrome
de down i que havien demanat la seva
incapacitació parcial, s’han trobat que
el jutge l’ha declarat totalment incapaç. L’Andreu
és un noi encantador que treballa, és amant de la
música, té nòvia i té, també, opinions polítiques i
criteri propi en unes quantes coses. Els pares havi-
en demanat una mesura protectora molt habitual,
en casos com el seu i en situacions molt pitjors. Es
L’Andreu, el fill dels meus amics, i jo
preserva així el patrimoni i els mitjans de vida de
la persona amb discapacitat, però se li permet una que amb un punt d’ansietat anava dient: “estic molt
autonomia en molts altres camps: pot votar, pot content”. Però si hagués tingut un mal dia igual
treballar, fins i tot es pot casar, pot dur una vida hagués pogut dir una altra cosa.I van preguntar al
molt normal, en definitiva. Amb la incapacitat total seu pare per què no volia continuar fent-se’n res-
tot això desapareix. Ja no pot ni votar. ponsable, cosa que, a 88 anys, em va semblar cruel.
Aquesta lamentable situació m’ha recordat la que La resolució en aquest cas va ser totalment favora-
vam viure a casa ara fa un any, quan es va formalit- ble a la petició de la família. El tutor queda obligat
zar el traspàs de la tutela del meu cunyat, que també a donar comptes anualment i a justificar totes les
pateix una discapacitat. La tutela va passar del pare despeses d’en Jordi. I qualsevol canvi econòmic im-
de l’afectat (88 anys i un estat precari de salut) al seu portant haurà de ser aprovat pel jutge. Això sí, vam
germà, que és el meu marit. El meu cunyat, de fet, haver de pagar advocat i procurador.
vivia a casa nostra des de feia temps. Una petició que El regust que em va deixar tot plegat és que tot i ser un
es feia amb total consens de totes les parts. procés importantíssim per a la persona amb discapa-
Doncs bé, a mi em va semblar un procés grotesc. citat, la decisió es pren amb un coneixement molt su-
Per començar, es mantenen les formes de jutjat. Vol perficial de la seva situació. Em va semblar també que
dir que la distància entre l’aparell jurídic i l’interes- per discapacitada que sigui la persona té dret a que se
sat és notòria: en el vestuari, en un llenguatge in- li faciliti al màxim la comprensió de tot el procés. I em
comprensible per als no iniciats. De fet, la persona pregunto perquè, no tractant-se d’un jutjat especialit-
incapacitada perd el nom i en tot l’acte, jutge, fiscal zat, no es compta amb professionals del camp social,
i advocat es refereixen a ell com a “El incapaz” (per- educatiu, sanitari, que puguin conèixer i interpretar
què, a més, tot es fa en castellà). El fiscal, d’entrada, molt millor allò que tenen al davant.
i tot i conèixer suposadament la situació, es va ma- També penso que està bé que sigui el jutge qui for-
nifestar en contra de la petició de la família, cosa malment prengui aquesta mena de decisions, com
que deu formar part de la litúrgia legal, però que a es fa en els processos de desemparament de la in-
mi em va fer mal a les orelles. fància, per exemple, però que podria simplificar-se
Les preguntes del fiscal, que haurien de garantir la molt el procés a través d’un equip qualificat que
seva protecció no van ser, segons el meu criteri, ni podria elevar al jutge la proposta de resolució. Els
de bon tros les adequades. No es van interessar so- judicis, pròpiament, podrien reservar-se per a casos
bre què opinava la resta dels germans de la persona conflictius o especialment complexos. Seria una for-
incapacitada sobre el tema, per si el noi estava ben ma d’agilitzar-ho ti d’abaratir-ho ot plegat.
atès (sobre això el taller on va o els professionals Aquesta superficialitat també es dóna en els orga-
diversos que l’atenen hi podrien dir moltes coses), nismes de la Generalitat que, per exemple, valoren
per si rebia l’atenció familiar, social, mèdica que ne- fins a quin punt pot treballar una persona amb dis-
cessitava, persi tenia o no béns, quins ingressos te- capacitat: una entrevista, un petita prova, i una de-
nia ell i quins teníem nosaltres... o quina era la com- cisió que pot afectar tota la vida.
posició familiar de la seva nova llar o, senzillament,
Crec sincerament que convindria revisar tots
què en pensava la parella del tutor. Van pregun-
aquests processos per fer-los àgils i autènticament
tar-li, això sí, si se sentia bé vivint amb nosaltres. I,
eficaços.
per sort, va dir que sí. Encarcarat, i em va semblar
Mercè Solé


Correllengua 2012

U
n any més hem portat endavant una nachs, organitzat per l’ANC i la Llibreria «Els nou
nova edició del Correllengua. Sí, rals». L’acte va comptar amb la presència de la Nú-
aquella festa on reivindiquem, de ria Roig i l’Antoni Aceves de la Fundació Randa -
manera festiva, l’ús social del Cata- Lluís Maria Xirinachs, que ens van explicar la vida i
là... Prometo no explicar un altre cop els objec- els pensaments deixats per en Lluís, i l’Àngel Colom
tius del Correllengua, per no fer-me pesat. que, com a amic personal, ens va donar la imatge
Com cada any, hem intentat oferir novetats en les més humana del mite. Desprès vam tenir la xerrada
activitats que s’organitzen, la nostra intenció és de la Plataforma per la Llengua a càrrec d’en Marc
que el Correllengua no sigui sempre igual, sinó Piera, que ens va explicar la tasca d’aquesta entitat
mirar d’innovar en cada edició per fer-lo dife- anomenada l’ONG del Català. També vam tenir un
rent. Tot i així, hi ha activitats que cada any son record per un dels seus fundadors, en Martí Gasull,
més reclamades i que nosaltres, la comissió or- que ha rebut, recentment, la creu de Sant Jordi de la
ganitzadora, intentem millorar, com és el cas del Generalitat a títol pòstum.
Correbars. Finalment, per cloure el Correllengua, Òmnium
El Correbars pretén tres objectius concrets: en- Cultural de Viladecans ens va delitar amb un con-
grescar els locals d’oci a punxar música en català; cert a Can Xic, amb els grups Trànsit, La Banddarra
promocionar els locals que hi participen incen-
tivant el comerç local d’oci; recordar, alguns en
diuen reivindicar, el nostre dret a expressar-nos
i ser atesos en català als comerços locals. Aquest

any ha estat la tercera edició del Correbars, on
cada vegada hi participa més gent. El primer any
vam ser 51 persones, l’any passat 82 i aquest hem
arribat a ser 120 persones, tot i l’amenaça de pluja i Ebri-Knigth. Tres estils diferents, però una barreja
que vàrem patir durant tot el recorregut. També explosiva: Trànsit amb el seu pop-rock molt perso-
hi va haver nous locals: La Moka, El Pintxito loco nal, La Banddarra amb l’Ska alegre i sense comple-
i el Bar Torre Roja, i altres que comencen a ser xos, i els Ebri Knight amb la seva música tradicio-
clàssics: Bar Quico i el Dada. nal (ells en diuen folk) barrejada amb el rock més
potent. En fi, una gran cirereta per a un Correllen-
El dissabte al matí es dedicà a la gent menuda,
gua força participatiu.
amb una gimkana organitzada per l’A. E. i G.
Garbí, la contacontes Regina Martí i Lo ronda- Josep Mumany
llaire que va fer ballar a menuts i grans.
La tarda del dissabte vam gaudir del plat fort del
Correllengua amb l’Homenatge a Lluís M. Xiri-


Artur Mas, a Viladecans

L
’Àtrium de Viladecans es va quedar petit aquest 5 de novembre, amb
més de 900 persones que van donar suport al President Artur Mas, en
el punt de partida de la campanya per les eleccions del proper 25 de no-
vembre. A més, s’ha presentat l’eslògan electoral: “La voluntat d’un poble”
El candidat convergent va començar amb una reflexió sobre la lluita contra la po-
bresa, que ha de ser el primer objectiu del país, tant ara en moment difícils com
quan l’economia anava bé i no es va combatre amb prou fermesa.
Artur Mas ha reiterat el seu compromís en
fer avançar Catalunya pel camí de deci-
dir el seu futur. Després de 30 anys de col·
laboració sincera i generosa amb l’Estat Es-
panyol, cada cop som més els catalans que
veiem com a única opció de futur la de cons-
truir un estat propi. Això es farà de forma se-
riosa, democràtica i amb el suport del poble
de Catalunya, al qual ha demanat fermesa
quan vinguin moments complicats. El Pre-
sident ha destacat que ell no pretén posar-se
al capdavant del milió i mig de persones que
es van manifestar l’Onze de Setembre, sinó
al seu costat.
Artur Mas ha demant el suport del 7 milions
i mig de catalans. Per això ha escollit el Baix
Llobregat per iniciar la campanya electoral,
una comarca que pateix la manca d’inversi-
ons i infraestructures i l’elevada taxa d’atur.
Ha recordat que precisament aquí, l’escola té
un paper fonamental per garantir la igualtat
d’oportunitats. Davant dels que amenacen
amb el tema de les pensions, ha recalcat que
una Catalunya independent seria més capaç
de pagar-les que l’Espanya actual.
A més de les repetides interrupcions pels
aplaudiments del públic a Artur Mas, tam-
bé va ser ovacionat el Conseller de Benestar
Social Josep Lluís Cleries, que és el primer
candidat de CiU al Baix Llobregat. L’acte es
va tancar amb el cant d’Els Segadors per part
dels prop de mil assistents.
Podeu veure un video de dos minuts, amb
declaracions del President, a la secció d’elec-
cions de www.viladecanstv.tv
Carles Lozano


Siguiendo el sueño familiar

M
i abuelo vino a Ca- país donde todo es posible, par-
talunya buscando tiendo de la riqueza de su cultu-
un sueño, un futura catalana, la cual, a su vez, se
ro mejor para él y ha enriquecido de todas aquellas
su futura familia. Cuando se ju- culturas que han convivido en
biló la gente le preguntaba que estas tierras?
por qué no volvía a su pueblo, y Un país donde la educación y
él siempre respondía que cómo la sanidad públicas nunca sean
se iba a ir a vivir allí si lo más im- cuestionadas, un país donde la
portante lo tenía aquí, sus hijos igualdad de género no deba ser
y nietos. reivindicada, un país donde el
Siempre recordaré su ilusión al catalán no corra ningún riesgo y
ver que su nieta había entrado el castellano acompañe la forma-
en la universidad. Poco después ción de nuestros niños y niñas,
murió, pero murió sabiendo que un país donde la vivienda vuelva
sus esfuerzos, los de un niño que a ser un derecho, un país donde
cuidaba cerdos y era práctica- la pobreza sea una anécdota en
mente analfabeto, habían valido lugar de una categoría, un país
la pena. donde las personas sean más im-
Yo hoy continúo su sueño, no portantes que el dinero, un país
quiero emigrar, quiero que mis donde la corrupción se penalice,
hijos crezcan en un país soci- un país donde las pensiones es-
almente justo y nacionalmente tén garantizadas, un país de to-
libre. Porque sé que solo así po- dos y para todos.
drán tener un futuro mejor. Sigo Por todo esto votaré Esquerra Re-
con el sueño familiar deseando publicana, por todo esto tengo el
que mis hijos puedan estudiar lo orgullo de formar parte de una
que quieran y tener un buen ofi- candidatura que quiere un país
cio y sueldo que les permita vivir libre para conseguir que su gente
dignamente. viva bajo el paraguas de la justi-
¿Que mejor sueño que contribu- cia social.
ir a construir un nuevo país, un Bàrbara Lligadas i Muñoz


Ara és l’hora del poble!

A
mb aquest lema irromp a l’escena de les mòcrata representada fins avui al Parlament de res-
eleccions que tindran lloc al Parlament pondre als interessos del poble treballador català.
el 25-N la Candidatura d’Unitat Popu- La CUP concorre a les eleccions amb uns objectius
lar – Alternativa d’esquerres (CUP-AE). molt concrets: esdevenir una eina política al ser-
La CUP però, no neix de zero, ans al contrari, por- vei del poble treballador català i dels moviments
ta un bon bagatge de lluita populars per confrontar
política gràcies a l’aposta el discurs de la por i de
ferma de l’Esquerra Inde- les retallades que imposa
pendentista per aquesta la burgesia local, estatal i
organització, que compta internacional, a través de
actualment amb 101 regi- organitzacions com la UE,
dors i 4 alcaldies arreu del fidel servidora dels inte-
Principat de Catalunya. ressos del capital europeu.
La CUP, però, neix molt Concorre per defensar uns
abans, arran de l’impuls serveis públics de qualitat i
per part de l’Esquerra In- universals, per demanar la
dependentista un cop aca- nacionalització i posterior
bat el procés de Vinaròs socialització dels sectors
de l’AMEI (l’Assemblea estratègics de l’economia,
Municipal de l’Esquerra per demanar una banca
Independentista), una as- pública capaç de crear mo-
semblea que coordinava neda i de fer una política
diverses experiències mu- monetària al servei de la
nicipalistes (com la UM-9 classe treballadora catala-
de Ribes, o la COUP d’Ar- na, per lluitar per l’ofici-
búcies). Arran d’aquest alitat única del català i de
petit nucli, s’han anat este- tornar-li la vitalitat que li
nent arreu del territori dels pertoca, sense menystenir
Països Catalans nuclis i as- altres realitats lingüísti-
semblees locals de la CUP ques presents al territo-
(fins i tot en pobles del País ri català, per defensar els
Valencià com Barxeta, Elx col·lectius més marginats
o Almàssera). Després d’uns anys, la CUP va de- pel capitalisme (immigrants, dones, joves, precaris,
cidir esdevenir una organització nacional amb es- aturats, jubilats i pensionistes) i per avançar ferma-
tructures organitzatives nacionals per consolidar ment sense renúncies a la plena sobirania, és a dir,
el projecte i seguir amb la seva expansió. Val a dir la independència, dels Països Catalans. Neix per
que el debat sobre la concurrència a eleccions su- tant, per portar la veu del poble al Parlament sense
pramunicipals no és nou, tot i que fins a hores d’ara cap renúncia.
no s’havien valorat com a suficient la capacitat or- Això es farà amb un codi ètic que aplica la CUP allà
ganitzativa de la CUP per tal d’arriscar-se a fer el on governa i que ens permet dir que som exemple
pas. La nova conjuntura política d’emergència na- de transparència política, de democràcia participa-
cional, on la independència ha passat de ser un de- tiva i directa i d’honestedat política, com per exem-
sig d’un independentisme minoritari a ser un debat ple la limitació del sou parlamentari a 1.600 € o la
permanent en el dia a dia i un desig compartit per limitació dels mandats a 1 legislatura, així com la
cada cop més i més ciutadans (els quals per majoria voluntat de consultar permanentment al poble tre-
aclaparadora desitgen ser consultats) així com les ballador sobre allò que decideix el parlament i que
retallades a nivell laboral, social, cultural, pel que ens afecta diàriament.
fa a prestacions i serveis públics feien necessària la
Ara és l’hora del poble!
participació de la CUP en aquests comicis, un cop
constatada la impossibilitat de l’esquerra socialde- Albert Buigues


Crònica infidel d’un acte polític

E
n aquest món dominat
per les tecnologies, on
qui no tingui tuiter o
feisbuc està incomu-
nicat en una illa deserta, on els
polítics ja no sabem què fer per
agradar, si connectar-nos a un
pinganillo per donar tombs al
voltant dels assistents com un
Andreu Buenafuente amb el sa-
lero d’un Pepe Montilla, o asseu-
re’ns en rotllana en plan col·legui,
sempre va bé tenir un acte polític
a l’antiga, com el del mes passat
a Can Pastera, amb els oradors
asseguts darrera una taula sense una crisi inèdita del capitalisme. família a arribar a final de mes.
micro, parlant dempeus, perquè Ha caigut el capital financer en Les eleccions són una oportunitat
a les últimes files sempre hi algú la seva pròpia trampa, perquè no de dir sí o no als que davant de
que diu més fort que no se sent. es pot créixer sense límit, consu- les protestes diuen que això és el
Va ser un acte passat de moda mir sense límit i acaparar sense que hi ha, als que no poden pro-
d’ICV-EUiA, una esquerra que límit. Haurem d’aprendre a viure metre menys retallades ni perdo-
s’ocupa de les utopies perdudes d’una altra manera, no tan mala- nar l’euro per recepta, però sí que
i abandonades, com que hi hagi ment com ara, però tampoc con- poden prometre rebaixar els im-
menys pobres, que defensa exi- sumista com abans. Sí, però esti- postos als de sempre. Dret a deci-
gències tan insòlites com l’en- rar dels vells motors de la justícia dir, sí, a decidir que sí o a decidir
senyament gratuït de qualitat, i la igualtat per no quedar-nos que no, però la vida en minúscu-
entossudida en objectius tan im- presoners de la desesperança. les seguirà més enllà del resultat
possibles com trobar residències En aquesta crisi s’ha d’aplicar el final, si és que hi ha resultat final.
per a la gent gran que no pot ni sentit comú social, i qui té més I si és així, l’objectiu nacional
anar al lavabo sense ajut, capfica- ha de pagar més, perquè l’al- primer hauria de ser mantenir
da en l’obsessió patològica d’im- tra solució, les retallades, és que la cohesió social, el nostre millor
pedir la mutilació de la sanitat pagui més qui té menys. Ara bé, capital, avui més fràgil que mai,
pública. no és fàcil combatre la lògica de evitar la divisió de la gent del
Va parlar Lluís Tejedor, alcalde la injustícia i la desigualtat que país en dues meitats, com un ge-
del Prat. Hi ha alcaldes i alcaldes, s’amaga en el no, perquè no hi lat de dos colors, i no deixar de
i el Tejedor és un cas especial. Va ha diners. Cal esforç, compromís, ser un sol poble, solidari i bar-
ser capaç de dir que no a Eurove- pedagogia i tossuderia per resis- rejat, capaç de fer avançar junta,
gas, i defensar les escarxofes hu- tir-se i guanyar-se el dret a aspi- com hem fet fins ara des d’ima-
mils com a símbol d’un model de rar a ser socialment feliços. ginaris diferents, una Catalunya
ciutat amb autoestima, que prefe- El Tejedor va parlar de la impor- diversa. Per una raó de mate-
reix donar denominació d’origen tància d’aquestes eleccions on es màtica política, la Catalunya del
a un vegetal que ser el bressol del decidirà el model social del futur present és la suma de la gent que
paradís del joc i els llums de neó. de Catalunya, no el de la Catalu- va a sortir al carrer l’11 S i de l’al-
Quan parla de política se l’entén, nya dels herois i els màrtirs sinó tra. Una suma, no una divisió ni
encara que no porti bones notíci- el de la Catalunya de cada dia, on una resta.
es. S’atreveix a dir que estem en l’heroi és l’avi que ajuda tota la José Luis Atienza


Tres històries sense llar
El proper 25 de novembre a més a més de les eleccions generals, se celebra el dia dels sense llar. Una situació que en un
principi defineix un col·lectiu de característiques peculiars: persones sense llar, desarrelades, sense família, sense fei-
na, de vegades amb malalties associades. Passavolants que dormen al carrer i que no solen encaixar amb els esquemes
dels serveis públics. I que entitats com Càritas, com Arrels, o com tantes d’altres, aconsegueixen acollir i estabilitzar.
Però avui, la paraula “sense llar” desvetlla també en nosaltres altres alarmes: les famílies desnonades, les que viuen
rellogades, els pisos pastera... Situacions que amb la crisi estan afectant cada cop més persones i que probablement
portaran a la marginació les més febles, les més soles.
Per conèixer aquesta realitat de més a prop, vaig tenir ocasió de visitar el Centre d’Acollida Abraham de Càritas de
Vilafranca i de parlar amb alguns dels seus estadants...

Xerrrada distesa a l’eixida. No és trenta-tres anys cotitzats, té dret a meti, entre d’altres coses, millo-
gaire difícil iniciar una conversa. rebre una pensió.Perquè als seus rar la seva precària salut.
Jo no pregunto, escolto allò que gairebé seixanta anys ho té molt I en P. es mostra molt animat i
bonament em volen contar. Els difícil per tornar a treballar. Men- no para d’explicar acudits. És
homes tenen ganes d’explicar la trestant, un company el va con- carnisser de professió i ha passat
seva veritat de les coses mentre vèncer per venir a Catalunya. El temporades guanyant-se molt
fan una cigarreta. Una veritat que company demana caritat, ell no bé la vida a grans cadenes d’ali-
té a veure amb el seu bagatge, en té ganes i per això han separat mentació. Fins que va arribar la
amb el seu sentir-se persona útil, les seves rutes. Un dia aquí, un reducció de personal i va anar
amb capacitat. Potser han viscut altre allà, fins que es resolgui la al carrer. També ha exhaurit tots
moments millors però continua situació. Sensació d’anar lliscant els ajuts possibles. Va a la vere-
vigent el seu sentit de la digni- cap avall. A la conversa no sur- ma i fa feinetes aquí i allà. i és un
tat. No té gaire importància si de ten les arrels familiars ni els seus home inquiet, que es mou cons-
tant en tant algú cola un sopar de afectes. Té un posat trist i manté tantment.
duro. Percebo que una relació tan l’esperança en la pensió que po-
Tots tres s’entesten tossudament
efímera com la que tenim, a ells dria cobrar, per modesta que fos.
a desbordar fronteres i encaixo-
els permet sentir-se reconeguts i En J. ve de Saragossa. Tota la vida naments. Pel senzill fet d’anar
a mi, retornar a l’essencial de les vivint en el món del toreig, com d’una banda a l’altra i de no
coses. a mosso en una ramaderia. No empadronar-se enlloc queden
L’X havia estat cambrer, i espor- m’explica malalties ni desgràcies, al marge dels ajuts socials que
tista d’un esport amb retribuci- sinó la passió amb què sempre ha demanen com a requisit una re-
ons modestes. Primer va perdre viscut la seva feina. La seva ex- sidència estable. Un fet que pot
el seu lloc a l’equip professional, periència l’ha fet sentir eficaç, acabar deixant-los totalment al
per allò de les lesions i l’edat. valorat, preparat, però en el seu marge.
Després va treballar en un bar, moment no li va facilitar la cotit-
Hauríem d’aprendre a no encai-
com a cambrer. Fins que el bar zació necessària com per gaudir
xonar les persones dins dels re-
va tancar. Ha anat exhaurint tots d’una bona pensió. Quan va dei-
cursos, sinó a crear els recursos
els ajuts un cop esgotat el subsidi xar de treballar es va desarrelar. I
que necessiten les persones.
d’atur. Ha hagut de deixar el pis sembla que està pensant a iniciar
de lloguer. I està mirant si, amb un procés d’estabilitat que li per- Mercè Solé


Desahucios

S
i un banco está en números rojos se le rescata; gros reales: estamos paralizando casi todos los des-
si una familia está en números rojos se le desahucios de las familias que han pasado por la PAH,
ahucia y se la condena a deuda perpetua. hemos conseguido alguna dación (si te quitan el piso,
En tiempos en los que, según algunos, “vi- que te quiten la deuda) y que alguna persona se que-
víamos por encima de nuestras posibilidades”, los dara en su casa con un alquiler social. Estas dos últi-
bancos nos han vendido descaradamente sus pro- mas reivindicaciones junto con la de que paralicen
ductos. Cuando con las nóminas no llegaba para la los desahucios y que se haga de forma retroactiva
hipoteca, pedían avales. El banco te trataba como es para lo que se ha creado la Iniciativa legislativa
un señor. Hasta que te quedas sin trabajo, sin di- popular. Actualmente hemos conseguido 530.000 fir-
nero, sin comida, sin poder pagar la casa, tú y los mas de las 500.000 necesarias para que se debata la
tuyos. En este momento el banco te sigue ofrecien- actual ley hipotecaria en el parlamento español.
do productos golosos encaminados a renegociar la
deuda, pedir préstamo personal..., después de un
tiempo estás metido en un pozo, dejas de pagar y
vienen el papelamen, las denuncias, los intereses
abusivos de demora. El mismo director del banco
cambia de cara y te dice que pagues hasta el último
euro mientras ellos siguen haciendo negocio. Su-
bastan el piso y se lo queda el banco por el 60% del
valor de tasación y el resto debes pagarlo tú hasta
el último euro aun cuando ya estés sin casa. Y te
declaran moroso... y te embargan el sueldo... y al
avalador o avaladora lo mismo. Y es que la actual
ley hipotecaria protege a los bancos y deja en la ca-
lle a las familias. ¡Vergonzoso!
Como dice Ada Colau, portavoz del PAH de Barce-
lona: “Estamos ante el grave problema de una estafa Por la PAH de Sant Boi han pasado cerca de cien
organizada y planificada desde los bancos y los res- familias, no sólo de Sant Boi sino también de varios
ponsables políticos”. Cada día, en el estado español, pueblos que no tienen PAH entre ellos de Vilade-
532 familias van a la calle. Y sigue diciendo Ada: cans. Una tarde nos vino una madre. Su hija estaba
“Cada uno debe decidir si seguir permitiendo este a punto de entregar la llave a Unnim de Viladecans
sistema perverso que está amenazando la vida de la y ella es avaladora, ¡toda una madre coraje! La esta-
mayoría de la población o ponerse de parte de la mos acompañando y hemos hecho varias acciones
justicia y de la dignidad de la vida humana”. “Si te ante el banco. También hemos colaborado en dete-
quedas en casa te quitan la casa, si te mueves puede que ner el desahucio de una familia a la que Adigsa te-
tengas mucho que ganar”. nía el piso alquilado. Ha pasado por la Plataforma
alguna familia más pero la mayoría a nivel infor-
Es imposible luchar uno solo. Para acompañar a
mativo y no ha vuelto.
las personas en este duro proceso se creó la Pla-
taforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) Ahora estamos a punto de crear la PAH de Vilade-
cuyo eje vertebrador son la transformación cans, si alguno o alguna se anima a colaborar pueden
de una problemática individual en una lucha dirigirse a la Asociación de Vecinos de la Montserra-
colectiva y el proceso de organización de las perso- tina y preguntar por Carmen. El correo electrónico
nas afectadas y solidarias, por la conquista del de- de la Asociación es : Avmonserratina8@hotmal.com
recho a una vivienda digna. Para terminar quiero compartir con los lectores este
Siguiendo esta filosofia, hace más de año y medio pensamiento con la intención de animar a la lucha
creamos en Sant Boi la PAH: tenemos que decir pacífica por el derecho a la vivienda y todos otros de-
«no» a esta Ley Hipotecaria que es injusta. Como rechos que están siendo pisoteados: “Mañana tal vez
decía Gandhi, cuando una ley es injusta lo correcto tenga que sentarme frente a mis hijos y decirles que fuimos
es desobedecer. derrotados. Pero no podría mirarles a los ojos y decirles
que hoy ellos viven así porque yo no me animé a luchar”.
Cuando compartes los problemas y las soluciones
estas compartiendo la vida, estás dando esperanza. Ramiro Vega
Aquí en Sant Boi, como en otros sitios, se palpan lo-


“El Delta” compleix cinc anys

E
ls darrers temps ningú Per sort, a Viladecans, un mitjà
no sap amb seguretat el escrit i per internet es manté al
que passarà a tres me- mig d’aquesta voràgine, amb
sos vista. Al món de la una veu pròpia i una història
informació molt menys ja que la que fa que hagi complert cinc
inestabilitat econòmica sobrevo- anys.
la tots els aspectes de la nostra I no s’ha mantingut per casua-
societat. Innombrables mitjans litat, es manté i evoluciona de
de comunicació han anant caient manera molt positiva perquè
un rere l’altre per manca de su- gaudeix de l’esforç i la inde-
port econòmic o de rendibilitat . pendència d’una persona que
Els altres sobreviuen com poden, lluita amb la seva dedicació
fins i tot alguns convertint-se en per millorar dia a dia. Aques-
una botiga ambulant o oferint ta persona, Enrique Carri-
amb el diari els productes més llo, molt bon professional ha
estranys. aconseguit que la publicació
En aquests temps, és difícil trobar “El Delta” hagi format part
mitjans independents que no ex- dels darrers cinc anys dels i de
pliquin veritats a mitges o mani- les viladecanenques.
pulades. Avui, i crec que mai, els Es per això que vull felicitar
mitjans mai no han estat neutrals la publicació amiga i el seu
i han estat al servei dels grups de poder. D’aquí ve editor Enrique, desitjant que segueixi mantenint
la importància dels mitjans independents. aquesta valuosa aportació com mitjà d’expressió a
A nivell local, la realitat dels mitjans de comunica- Viladecans.
ció no és molt diferent i veient com van desaparei- Enrique i “El Delta”, per molts anys.
xent televisions, ràdios i mitjans escrits.
Miguel de la Rubia

D’on ve el nom de l’Alba-rosa
L’Alba-rosa és, com tothom sap, un barri de Viladecans, que in-
cialment s’escrivia Albarrosa i ara ha agafat aquesta nova forma
que es considera ortogràficament més adequada. El barri va néi-
xer com una urbanització d’estiueig, tipus ciutat-jardí, promogut
durant els anys 50 pel matrimoni barceloní format per Joaquim
Nebot i Dolors Jorge, i que progressivament s’ha anat convertint
en el lloc de residència habitual dels seus habitants.
Una de les discussions que a vegades sorgeixen a propòsit de
l’Alba-rosa és sobre l’origen del nom. Hi ha dues versions. Una
és que els promotors tenien una filla que es deia Rosa, i que el
nom està dedicat a ella: l’alba es refereix a la lluminositat del dia
que s’alça, i Rosa és el nom de la noia. I una altra versió és que els
promotors tenien dues filles, que es deien respectivament Alba i
Rosa, i que van unir els dos noms per anomenar la urbanització.
Doncs bé. He tingut la sort de localitzar la Rosa Nebot Jorge, filla
de Joaquim Nebot i Dolors Jorge. I m’ha explicat que ella és filla
única, i que, efectivament, el nom de la urbanització ve del seu
nom, i voldria dir l’alba, l’albada, de la Rosa. Discussió, doncs,
tancada.

Josep Lligadas


La huelga general

E
l incesante crecimien- Ante una situación de crisis ge- lizan como espada de Damocles
to del paro, los recortes nerada por el capitalismo más para sumirnos en una desespera-
que no cesan, y el alar- salvaje de las últimas décadas, da situación de paro, de pobreza
mante deterioro de los las derechas europeas encabeza- y de penurias para muchas fami-
servicios públicos, ha llevado a das por Angela Merkel y la es- lias tanto en Catalunya como en
los sindicatos del sur de Euro- pañola con CiU en Catalunya y España.
pa, entre ellos España, a convo- PP en el resto del estado, están Y que no nos digan que la eco-
car una Huelga General para el aprovechando para plantear no nomía no tiene ideología, porque
día 14 de noviembre, una huelga ya políticas económicas injustas, la tiene y el capitalismo la aplica
general que debe ir mas allá de sino políticas ideológicas que de forma despiadada, y si no que
lo que es el terreno estrictamen- favorecen a los poderosos que expliquen por qué hay gobiernos
te laboral, esta huelga además generaron la crisis y castigan in- que suben los impuestos a los ri-
de laboral tiene que ser social, justamente a aquellos que la pa- cos como Francia, y otros como
es una huelga que tiene que ser decen. España hace todo lo contrario,
compartida por toda la ciudada- Y encima nos quieren hacer cre- quita los impuestos a los ricos y
nía. Y es que no estamos hablan- er que los culpables somos no- los sube a los pobres.
do solo de los recortes en materia sotros, la gente humilde, la clase Ya nos han quitado demasiado,
de derechos laborales que afec- trabajadora, por haber vivido es hora de decir basta, que no
tan a los trabajadores y trabaja- dicen por encima de nuestras nos quiten el futuro, y como hay
doras. posibilidades, y hay que decir culpables tendrán que pagar por
Los recortes en sanidad, en edu- rotundamente que no, que los ello, que no nos engañen más,
cación, en los temas de depen- trabajadores y trabajadoras y la hay soluciones y queremos que
dencia, etc., junto a los recortes ciudadanía de este país, hemos las pongan en marcha con otro
en derechos laborales está dina- vivido como hemos podido y tipo de políticas para que no nos
mitando el estado de bienestar y como nos han dejado. lleven a la situación de Grecia.
rompen los equilibrios de los que Que nosotros no creamos la Por nuestro futuro. Hay culpa-
nos dotamos al principio de la burbuja inmobiliaria, ni hemos bles. Queremos soluciones. El
transición, tanto en los llamados provocado la caída del sistema día 14-N todos y todas a la Huel-
pactos de la Moncloa como en el financiero, ni hemos generado ga General.
Estatuto de los Trabajadores. la maldita deuda que ahora uti-
Dani Gutiérrez


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Calidris melanotos-Territ pectoral
Remolar-Filipines 09 de setembre 2012

És un ocell de la familia dels escolopàcids que habita a l’estiu la tundra de la
costa àrtica de Sibèria, i a Amèrica des de l’oest i nord d’Alaska cap a l’est
pel nord de Canadà i el nord-oest de Groenlàndia.

Durant l’hivern habita prats humits, estanys i aiguamolls del sud d’Austràlia
i Sud-Amèrica.

Tot i no ser un ocell europeu de vegades algun exemplar, com aquest, apa-
reix per aquí. Una forta tempesta de vent el pot haver desviat de la seva
ruta.


les nostres entitats
La Asociación de Vecinos Hispanitat

¿C ómo explicar
quiénes somos?
Nosotros somos
una asociación
de vecinos que se fundó en 1985,
do y que ha dado sus frutos, todo
esto no sería posible sin todos los
componentes de la junta, aunque
somos pocos como en todas las
asociaciones, pero todos aporta-
como todas las asociaciones se mos todo lo que podemos dentro
formó para mejorar el barrio y de nuestras posibilidades, desde
seguir unidos todos los vecinos, los vocales hasta el presidente y
porque aunque el barrio estaba como no los colaboradores ex- A.VV. Hispanitat
formado por gente de diferen- ternos, que sin todos ellos toda Plaza Luís Burción, Nº 8
tes puntos del país, todos somos lucha no sería posible por este 08840-Viladecans
una gran familia. Aunque hemos motivo doy las gracias a todos
pasado por diferentes etapas, los por seguir colaborando desinte- que aprenden día a día de esa
jóvenes que nos hemos quedado resadamente con nosotros. profesora que pone todo su es-
seguimos los pasos de nuestros En nuestra asociación ofrecemos fuerzo y dedicación para que sus
padres para que nuestro barrio a nuestros socios múltiples acti- alumnas salgan hechas unas ex-
siga siendo como lo conocimos vidades para todos, empezando pertas en danza del vientre y que
de pequeños con nuestras fies- por los niños y acabando por los más tarde demuestran bailando
tas y nuestras peticiones para mayores, que todos ellos hacen en las fiestas de barrio a las que
que nos arreglen el lugar donde que la asociación siga adelante y nos invitan, con las coreografías
vivimos, nos mejoren las comu- creciendo día a día. Para los ni- que realizan a la perfección em-
nicaciones de nuestras calles, ños tenemos varias actividades pezando por la danza del vientre
pero todo esto va muy despacio, una de ellas es el kung fu y otra y acabando por la gimnasia.
aunque hemos mejorado bastan- la danza moderna que es una ac- Por último estamos preparando
te pero queda mucho camino por tividad que acabamos de incor- actividades por la mañana dado
delante, que tenemos que seguir porar para los niños, después de que muchas personas están en
luchando. que muchas madres nos pidie- paro y nos gustaría ofrecer desde
Mucha gente no entiende que ran para sus hijos una actividad nuestra asociación, cursos varia-
nosotros los que componemos para que los niños se lo pasaran dos enfocados al aprendizaje y
la junta trabajamos por mejorar en grande y disfrutasen. Para los ahorro como puede ser un taller
la calidad de vida de muchas demás o sea los grandes tene- de costura o cómo cocinar con
personas y que lo hacemos po- mos diferentes actividades una un microondas y por último los
niendo tiempo de nuestra vida de ellas es la gimnasia de man- lunes se realizara otra actividad
y dejamos de estar con nuestras tenimiento que la realizan los nueva que es para mejorar tu ca-
familias, por este motivo siempre mayores y no tan mayores, pero lidad de vida, y crear un estado
estamos involucrados toda la fa- todos van al mismo ritmo, otra de equilibrio y armonía interior.
milia desde el padre que fundó clase que también se realiza es Por lo tanto con esta clase de re-
la asociación, hasta el hijo y los una de ejercicios aeróbicos para lajación me despido esperando
nietos que somos los que en estos mantener todos los músculos en que la gente al leer estas líneas
momentos estamos luchando a forma, sin dejarse ninguno mo- haya comprendido que todo no
cambio de nuestra propia satis- ver, por este motivo es una clase es el dinero sino la satisfacción de
facción, cuando vemos que algo de las que le gusta a todos los que poder realizar cosas por la gente
que hemos organizado nos ha la prueban y no pueden pasar sin de una forma desinteresada y sin
salido bien y hemos visto como hacer la clase cada semana como ánimo de lucro, solo con la satis-
gente nueva ha disfrutado y se un reloj. Por otro lado la clase de facción de hacer un trabajo para
ha unido a nosotros, que nos di- danza del vientre es una activi- ayudar a los demás. Gracias.
cen que el año que viene conte- dad que también tiene una gran
mos con ellos, para nosotros es acogida por parte de las mujeres Vicenç Andreu Torrecillas
un triunfo ver todo esto realiza- que realizan esta actividad de la


Recerca històrica
Secundí Roca, més de 50 anys
al servei de la fotografia i de la ciutat

P ermetrà el lector que, aquest cop, la secció
de “Recerca històrica” no sigui ben bé de
recerca, sinó de record d’una persona que
amb el seu treball, dins del món de la fo-
tografia, ens ha ajudat, de manera inestimable, a
recuperar la nostra memòria gràfica: en Secundí
Roca.
En poc més d’un any, efectivament, Viladecans ha
perdut dues grans personalitats: al novembre de
l’any passat, ens va deixar l’historiador Josep Ei-
xarch (Forcall, 1915 - Tortosa, 2011) i ara, a finals
d’octubre, ens ha deixat en Secundí Roca Roca (Vi-
ladecans, 1927 - 2012), fotògraf. I dic fotògraf, per-
què a banda de la seva professió i altres dedicacions
com a regidor municipal o jutge de pau i de dis-
tricte, tots coneixíem en Secundí per la seva faceta
d’artista de la fotografia.
Dins del món de la fotografia amateur, l’amic Se-
cundí ho ha estat, pràcticament, tot. Reconegut com
a Artista, Mestre i Excel·lència, per la Federació Ca-
talana de Fotografia, per la Confederació Espanyola
de Fotografia i per la Federació Internacional d’Art
Fotogràfic, a banda de diversos reconeixements, i Secundí Roca en una imatge de juny de 2010
en diversos anys, a la seva trajectòria fotogràfica Fotografia de Diestro&Álvarez
per part de la mateixa Federació Catalana i la Con- AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans
federació Espanyola de Fotografia.
rebent i donant distincions, i com a Enllaç Oficial de
En Secundí ha estat més de cinquanta anys, amb
la Federació Internacional, a nivell mundial.
la seva càmera, retratant paisatges i paisanatges
de Viladecans, però també de molts pobles i llocs Jo vaig conèixer en Secundí a mitjans de la dècada
de Catalunya, així com de la resta d’Espanya. Tot de 1980, feia molt poc que havia començat a tre-
va començar, de manera continuada, l’any 1961, ballar a l’Arxiu Municipal de Viladecans. Des de
quan juntament amb altres amics del poble formen l’Arxiu volien continuar la feina engegada a prin-
l’Agrupació Fotogràfica de Viladecans, una entitat cipis dels anys 1980 pels membres de la Comissió
que volia afavorir i divulgar el coneixement de la de l’Arxiu Gràfic, de recuperar fotografies antigues
fotografia dins de la nostra ciutat, i així ha estat de Viladecans. Volien recuperar la memòria gràfica
al llarg dels darrers cinquanta anys. L’Agrupació, de la ciutat i allí estaven els amics i companys de
l’any 2011, va celebrar el seus primers cinquanta l’Agrupació Fotogràfica. Si Viladecans disposa d’un
anys i en Secundí la va presidir durant vint-i-cinc important arxiu gràfic, és en part, gràcies a la bona
anys, compaginant aquesta dedicació amb d’altres labor de recerca i recopilació que els companys de
dins del món de la fotografia: membre de la Junta l’Agrupació Fotogràfica van fer, al capdavant dels
Directiva de la Federació Catalana i Oficial Enllaç quals es va posar en Secundí. Aquells eren anys en
d’Espanya amb la Federació Internacional de Fo- què no hi havia càmeres digitals ni fotoshops, tot era
tografia. D’aquesta manera, durant molts anys, en manual, la càmera i el laboratori. Per treure bones
Secundí Roca ha portat el nom de Viladecans per fotografies, a banda de l’enfoc, t’havies de passar
tot arreu per on ha anat, com a jurat, com a fotògraf, hores de laboratori i revelat i els amics i companys
de l’Agrupació dirigits per en Secundí, s’hi van po-


sar. Fruit d’aquella primera col·laboració van ser les centenars de fotògrafs vinguts d’arreu de Catalu-
exposicions de fotografies antigues de la ciutat, que nya i després al desembre de 2003, Viladecans va
van seguir denominant-se Viladecans Antic. Se’n ser seu de l’assemblea anual de la Confederació
van fer quatre edicions, les dues primeres a càrrec Espanyola de Fotografia, que aplegà membres de
de la Comissió de l’Arxiu Gràfic i les dues següents les diverses federacions fotogràfiques d’arreu de
des de l’Arxiu Municipal, en franca i estreta col· l’Estat. El nom de la ciutat, en aquells anys, va ser
laboració amb l’Agrupació Fotogràfica. Van ser uns molt conegut dins del món de la fotografia amateur
anys de molta relació entre l’Arxiu i l’Agrupació, catalana, però també espanyola. Aquesta projecció
amb en Secundí Roca fent de pont. Col·laboració de la nostra ciutat dins del món de la fotografia, l’hi
institucional en la recerca i recopilació de fotogra- devem, en part, a l’amic Secundí Roca, al seu dina-
fies antigues de la ciutat, en la recerca d’imatges misme i al seu treball incansable.
per a publicacions municipals, en la realització de Amic Secundí, fa més de vint-i-cinc anys que
reportatges fotogràfics sobre la ciutat, però també ens coneixem, t’agraeixo sincerament la teva col·
col·laboració en la història més recent, com en el lli- laboració, dedicació i, sobretot, la teva franca amis-
bre que retrata els vint anys de transformació de la tat. Hem recorregut un llarg camí junts, impulsant
ciutat (1979-1999) o en el treball de camp, que junta- el món de la fotografia local, treballant colze amb
ment amb en Manel Sunyer, l’Isidre Solina i d’altres colze, ara aquest camí l’hauren de seguir fent sen-
amics del poble, van realitzar sobre la toponímia de se tu, però amb l’exemple de voluntat, dedicació i
la ciutat, on en Secundí, càmera en mà, anava foto- bona fe que sempre hi posaves en les teves accions.
grafiant diversos indrets del nostre territori. Molt possiblement, allà on sigui, estaràs enfeinat:
Gràcies a l’esforç, la voluntat i l’empenta d’en Se- càmera en mà, retrant-nos a tots!
cundí, la ciutat va viure, l’any 1997, la Festa de la
Manuel Luengo Carrasco
Fotografia, diada anual de fotografia que agrupa

Dia de mercat a la plaça de la Vila a primers de la dècada de 1960
Fotografia de Secundí Roca Roca
AMVA, Fons Secundí Roca Roca


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Joan Masgrau i Marcet, l’alcalde
(1a. part)

E
nguany hauria fet cent trà a treballar a la Cambra de Co-
anys. El que va ser pri- merç de Barcelona i és en aquest
mer alcalde de Vilade- àmbit laboral on va arrencar l’agi-
cans escollit democràti- tada joventut viscuda. S’afilià al
cament després del franquisme, CADCI, mena d’associació-sin-
havia nascut l’any 1912. Bona dicat del que en deien proletariat
hora per saber-ne alguna cosa més mercantil. Havia estat fundat el
i bon moment per rememorar-lo 1903, per joves vinculats a la Lliga
en detriment de l’oblit. Sense la Regionalista, al cafè dels 4 Gats,
pretensió d’esgotar cap tema, ni amb el nom de Centre Autono-
la d’entrar en la feixuga acció de mista de Dependents del Comerç
govern durant els quatre anys al i la Indústria. La acció social i rei-
capdavant del consistori, del 1979 vindicativa dels seus membres els
al 1983, voldria dur-vos, això si, a anà decantant vers Estat Català i
una millor comprensió del perso- la Unió Socialista de Catalunya de
natge i a un major reconeixement. Rafel Campalans per, finalment,
Poc temps després de néixer a acabar fent costat al nou PSUC en
Barcelona, els seus pares Ramon la guerra de 1936-1939. Durant els
i Júlia, van anar a viure prime- fets del 6 d’octubre de 1934, quan
rament a Els Monjos a tocar de el president Companys proclamà
Vilafranca del Penedès i uns anys la República Catalana, la seu del de 1937 a Barcelona, en què s’en-
després a Vilanova i la Geltrú. En CADCI a la Rambla de Santa Mò- frontaren els partidaris de fer la
Joan cursà els seus primers estu- nica fou un dels escenaris d’en- revolució amb els partidaris de
dis amb els escolapis. Fou durant frontament armat amb l’exèrcit primer guanyar la guerra i sal-
la República que la família Mas- espanyol en defensa de la Genera- var la República, el Regiment
grau s’instal·là definitivament litat. Tenim doncs un primer tret Pirinenc fou l’encarregat de cus-
a Viladecans obrint graneria al que es desprèn de les seves pri- todiar el Palau de la Generalitat.
número 64 de l’actual avinguda meres vivències, en Joan Masgrau Allà hi era ell. Uns mesos després
de la Generalitat. De la bondat, era “catalanista i anticapitalista” d’això, el regiment va ser integrat
tranquil·litat i seny de la seva dit en paraules de la seva neboda a l’Exèrcit de l’Est de la Repúbli-
mare, a la qual el veïnat coneixia Maria Àngels. ca Espanyola que operava en
com la “Senyora Júlia”, encara en D’Estat Català, del CADCI i de la la zona del Pirineu a Bielsa i en
queden testimonis. Del seu pare Unió Excursionista de Catalunya Joan, tenint llavors vint-i-quatre
en canvi, aquests testimonis, no- (UEC) en sorgiren, quan esclatà anys, fou nomenat comissari po-
més en poden dir que era tot un la guerra, molts dels integrants lític de batalló el 27 de novembre
tràfec. Al comerç de casa hi féu de les Milícies Alpines que, una de 1937, quan s’establí la cadena
el primer aprenentatge laboral, vegada dissoltes, conformaren el de comandament polític, paral·
però no sols ell sinó també dos Regiment Pirinenc nº 1, la prime- lela al militar, per assegurar la
germans que tingué, en Pere, que ra i única unitat militar d’obedi- fidelitat republicana dels unifor-
morí al front republicà de la guer- ència estrictament catalana des mats. Aquest és un segon tret que
ra civil i en Ramon, quinze anys de 1714. El regiment l’integraven el durà a ser empresonat durant
més petit, que acabà dedicat tota una companyia d’esquí i dues de el franquisme l’any 1961.
la vida al comerç, en aquest cas raquetes operants sobretot en el Derrotada la República, hagué de
de materials per a la construcció. control fronterer i la repressió del passar a l’exili a França per salva-
De jove, buscant anar més enllà contraban des de la seva base a la guardar vida i llibertat. Exiliar-se,
de la tradició paterna, en Joan en- Molina. Durant els fets de maig no és una decisió massa personal


que diguem, és més decisió del El seu establiment de gra i pro-
poderós que et diu que no ets ductes agraris, alhora que casa,
dels seus, que fas nosa i que si no no tenia rebotiga. Li feia de ma-
desapareixes ràpidament, acaba- gatzem un local que tenia llogat
rà empresonant-te o et farà ma- a l’Hostal, a la vorera del davant,
tar. En el camp de concentració per tant, era un continu veure’l
d’Argelers conegué la Trini, amb entrar i sortir de casa a la del da-
la qual posteriorment es casà. Tri- vant a la recerca de mercaderies.
nitat Farré Gili, era una militant Quan jo era petit, cap a finals dels
comunista del PSUC nou anys anys cinquanta, anant i tornant Joan Masgrau (primer a la dreta), a
més gran que ell, de les que en d’escola, o en les corregudes amb Tolosa de Llenguadoc, amb la Resis-
deien “de armas tomar”, amb res- patinet per la meva vorera dels tència.
ponsabilitats dins el Socors Roig senars, sovint topava amb ell i el l’església de Sant Joan reclamant
Internacional. Exiliat a Tolosa de recordo travessant ben depressa l’amnistia, va evidenciar un re-
Llenguadoc, en Joan s’involucrà i riallerament la carretera. Sovint brot comunista que ràpidament
en la resistència francesa a l’ocu- el veia fer brometa amb els Molas la policia va mirar d’estronxar
pació nazi, fent volar ponts, des- del bar de Ca l’Esparter i amb la (vegeu Viladecans Punt de Troba-
carrilar trens portadors d’armes, seva clientela, o escridassant al- da del núm. 47 al 51). Una dot-
i fent de correu clandestí. Des- guna sortida irònica als que es- zena d’homes van ser detinguts
prés de la victòria aliada, encara, peraven l’autobús de la Rué per a primers de maig del 1961. Se’ls
es dedicà al pas clandestí per An- anar a Castelldefels a la platja... incoà Consell de Guerra Suma-
dorra i muntanyes dels voltants ríssim. Als que eren militants del
de persones que volien tornar, PSUC els atonyinaren amb ganes
entre elles alguns dels alliberats i la condemna fou d’un any en
del camp de Mathausen, L’any amunt, als que només eren tertu-
1947, tornà a casa, a Viladecans, lians de Cal Sastre, i en Joan era
amb la Trini. Tornà desil·lusionat, un d’ells, els estomacaren molt
a resultes del desinterès aliat per menys però els tocà complir sis
fer caure a qui, ajudat per Hit- mesos de presó, com si de la tor-
ler i Mussolini, havia ensorrat la na d’una barra de pa de kilo es
República. Acabaren el desterra- Joan Masgrau (primer a l’esquerra, tractés. I això és així perquè, en
ment tornant per sobreviure bo dret) a les Milícies Alpines. aquells llargs anys del nostre cò-
i sotmetent-se a l’esquifida vida Aquesta quotidianitat, es veié lera, quan s’enduien gent, sovint
social, escarransida vida cultural truncada l’any 1961. Cuba havia n’hi afegien altres del seu entorn
i nul·la vida política dels 4.000 fet la revolució; més d’una dot- per escarmentar i fer prendre
habitants que llavors tenia Vi- zena de països s’havia indepen- nota, encara que les raons tin-
ladecans. En Joan i la Trini teni- ditzat a l’Àfrica; Kennedy era guessin ben poc a veure amb els
en trenta-cinc i quaranta-quatre nomenat president; i a Espanya fets jutjats.
anys, respectivament. No tingue- el trencament de la política d’au- RESULTANDO DUODÉCIMO. –
ren fills. tarquia l’any 1958 havia fet venir Que el procesado JUAN MASGRAU
Una de les finalitats de tot exili molt capital foraster i començava MARCET, que fue Comisario Polí-
és contraposar l’estima a la teva un fort creixement industrial al- tico de Batallón en el Ejército Rojo
terra, a les teves arrels i a la teva hora que s’intensificava el fet mi- y tuvo solicitado su ingreso en la
gent, amb les conviccions, acti- gratori. Començaven a sovintejar Masonería, gozaba de la confianza
tuds i fets que t’han dut a aques- els cotxes i es veien els primers de los procesados vecinos de Vilade-
ta situació, cercant la renúncia, televisors als pocs bars, també cans que le consideraban más capa-
el renec de les pròpies idees i els primers turistes malgrat que citado políticamente, frecuentando
un autodestructor sentiment de políticament la cosa continuava el trato con los mismos, manteni-
culpa abans de tornar a casa. No igual. De tot plegat es discutia endo conversaciones políticas con
succeí això amb en Joan i la Trini. obertament, en tertúlia grossa, a aquellos, conociendo las actividades
Un cop aquí, el seu aïllament fou l’hora del cafè bo i mirant el Te- subversivas de los mismos, si bien se
suportat gràcies a un treball sufi- lediario de les tres, al bar de Cal negó a ingresar en la Organización
cient per viure, a una bona rela- Sastre. Però succeí que una gran clandestina, habiendo cotizado en
ció amb la cultura, sobretot amb escampada de fulls del PSUC una ocasión para los presos cuyo
la lectura i la pintura, i amb un a les portes de la Seda del Prat, dinero entregó al procesado Linares.
sorneguer sentit de l’humor. de la Roca i de l’atri i escales de Continuarà...


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

Toc de queda

L
a Publicidad va ser un diari en llengua cas-
tellana, fundat a Barcelona l’any 1878, de
caràcter republicà i anticlerical.
El dissabte 13 d’octubre de l’any 1883, va
aparèixer en aquest diari una notícia que ens ha cri-
dat molt l’atenció. Diu així:
“El señor alcalde de Viladecans (gobernadorcillo ó caci-
que, como ustedes quieran) ha mandado que nadie tran-
site por las calles del pueblo de su mando despues de les
diez menos cuarto; á un pobre súbdito que se vió obligado
á salir de su casa en busca del medico, le hizo detener
imponiendole una multa por haber contravenido sus ór-
denes. A ver, señor gobernador, si explica usted al alcalde
de Viladecans, don José Oriol Pibernat, que estamos en de la hora señalada, y el dia siguiente dos solas han sido
1883, quince años despues de la Revolucion de setiembre, las multadas.
y que no reina en España el rey don Felipe II”.
Tiene esto su explicacion.
Josep Oriol Pibernat i Dinarès va ser alcalde, repre-
El secretario municipal, secretario del juzgado, cobrador
sentant de les dretes, en la major part de la dècada
de consumos, panadero, tabernero y cafetero, que con seis
dels anys 80 del segle XIX. La seva ocupació labo-
cargos y oficios diferentes desempeñados por una sola
ral era la de pagès com gairebé tothom en aquell
persona verdadera, parece que tiene interés en que su
Viladecans que ni tant sols arribava a la xifra de
café sea frecuentado y hé aquí por qué unos vecinos son
mil habitants. Concretament era masover de Mag-
multados y otros nó. Los que salen de su café, sea la hora
dalena Modolell, encarregat de cultivar la finca de
que quiera, pueden circular libremente.
la Parellada, que ocupava l’espai actualment deli-
mitat per l’avinguda de la Generalitat, carretera de Este señor secretario dícese que está enterado de lo que
la Vila, avinguda dels Germans Gabrielistes i la via sucedió con el mismo motivo en un pueblo de la provincia
del tren. de Gerona. Pero á buen seguro que no sabe como terminó.
Dos mesos després, el dia 1 de desembre de 1883, el Una comision nombrada de entre los 30 vecinos multa-
mateix diari tornava a parlar, aquest cop amb certes dos de Viladecans pasará hoy á visitar al señor Gober-
dosis d’ironia, d’aquest conflicte originat pel toc de nador para esponerle sus quejas. Y este funcionario le
queda imposat per l’alcalde Josep Oriol Pibernat: contestará”.
“El alcalde de Viladecans continua haciendo de las suyas El secretari municipal en qüestió era Gabriel Puig i
este buen señor. Continua prohibiendo á los vecinos cir- Net, que curiosament vivia, i a on cal suposar que
cular por las calles del pueblo así que han dado las diez hi tenia el negoci, al número 8 del carrer de les Ca-
y media. Su Bando de buen gobierno (sic) así lo ordena. nals (actual Jaume Abril), casa propietat de Magda-
lena Modolell, que anys més tard en seria llogater
Es que á fulano le precisa ir á buscar la comadrona. Mul-
l’alcalde Baldiri Miernau, posteriorment hi tindria
ta de siete pesetas, ó sinó que espere hasta mañana.
la seva seu el primer Centre Catòlic de Viladecans,
— ¡Que vá á fallecer mi padre, señor alcalde! i que finalment va ser comprada per l’esposa del
—Paga la multa si quieres que muera con los ausilios de també secretari municipal Jaume Pugès. Precisa-
la religion. ment, arran d’aquesta compra, la casa va ser co-
Y así sucesivamente. neguda com Cal Secretari: es veu que ja hi estava
Pero lo gracioso del caso es que no todos los vecinos del predestinada.
pueblo deben estar obligados á obedecer las órdenes del Com a informació afegida i segons un article de Xa-
señor Alcalde, pues muchas veces, segun se nos dice, se vier Calderé publicat a la revista Vilarrels de gener
han encontrado juntas tres personas en la calle despues de 1993, es dóna el cas que Gabriel Puig va estar al
capdavant d’una revolta, a la dècada anterior, con-


trària a la convocatòria d’un Sometent amb l’objec- multas impuestas por infracciones á las indicadas
tiu d’acabar amb les guerrilles carlines. prescripciones por atentatorias á la Constitucion
Però tornem al que estàvem explicant. La comisió del Estado.
representativa dels trenta viladecanencs multats En la comunicacion que recibirá el señor alcalde,
per contravenir les ordres de l’alcalde Pibernat, va dándole cuenta de lo que dejamos apuntado, se le
aconseguir que el governador cridés a l’ordre a l’al-
amonesta seriamente para que en lo sucesivo se
calde de Viladecans. El 22 de desembre de 1883, el
atenga á la ley, bajo apercibimiento de la respon-
diari La Publicidad ho explicava així:
sabilidad á qué haya lugar en caso de reincidencia.
“El alcalde de Viladecans, este buen señor recibirá hoy
una comunicación del Excmo. señor gobernador civil de Por lo tanto, mucho ojo señor alcalde. No reincida
esta provincia que vá á gustarle mucho. usted, porque si los vecinos agraviados le denun-
¿Se acuerdan nuestros lectores del articulito que cian á los tribunales, pagara usted el pato.
con el mismo titulo publicamos dias pasados? Arregle enseguidita aquel desaguisado que cometió
Pues en él decíamos que el señor alcalde de Vilade- cuando recogió el permiso de un vigilante á pesar
cans, deseoso sin duda de favorecer á cierto cafe- de tener el apoyo nada menos que de 50 propieta-
tero, secretario por partida doble, panadero, etc., rios.
etc., multaba á cuantos vecinos encontraba por la Mire que si no ha tenido otro motivo, para recoger
calle después de las nueve y media, siempre que es- el permiso, que el de querer proteger á algun indivi-
tuviere justificado que no salían del establecirniento duo de su satisfaccion, es otra alcaldada cometida y
de su protegido. pudiera ser que se interpretara como reincidencia.
Al efecto, publicó un bando de buen gobierno con- Mire que la vara puede escapársele de las manos.
tra el cual han acudido los vecinos multados en los Y si los vecinos le denuncian á los tribunales se le
primeros dias. escapará sin remedio”.
¿Y saben la resolucion del expediente que se formó Són coses que passaven 129 anys enrere a la nostra
por la seccion de órden público? Pues, que inme- ciutat quan encara era poble, un petit poble agrícola
que ni tan sols arribava al miler d’habitants.
diatamente desaparezcan del expresado bando las
prescripciones 2ª y 3ª y que queden sin efecto les Jaume Lligadas Vendrell

La Trobada d’Estudiosos i
Centres d’Estudis de l’Eramprunyà
Com cada any, i ja és el cinquè, aquest dissabte dia
17 de novembre tindrà lloc la Trobada d’Estudiosos i
Centres d’Estudis de l’Eramprunyà, que aquest cop es
farà al Casal de Cultura de Sant Climent i tindrà com
a tema central la pagesia.
Per part de Viladecans hi participarà el Grup Tres
Torres amb una ponència a càrrec de Josep Lligadas,
titulada “La parla del Viladecans pagès: els noms, els
llocs, les coses, les formes d’expressió”. I hi participarà
també l’historiador Manuel Luengo amb una ponència
titulada “L’estructura de la propietat agrària en el Vi-
ladecans de la dècada de 1930”. La Trobada és ober-
ta a tothom.


la memòria en imatges
secció a càrrec de Jaume Muns

TARRADELLAS A VILADECANS
Enguany fa trenta-cinc anys que el President de la
Generalitat, Josep Tarradellas, va retornar a Catalunya.
Dos anys mes tard, el juny de 1979, va visitar Vila-
decans. L’alcalde, Joan Masgrau, del PSUC, primer
alcalde de la democràcia, el va rebre juntament amb els
membres de la Corporació i representants de les enti-
tats socials i culturals de la ciutat.


PdT 60

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (16)

Viewers also liked

Viewers also liked (16)

Similar to PdT 60

Similar to PdT 60 (14)

More from puntviladecans

More from puntviladecans (7)

PdT 60