SlideShare a Scribd company logo
1 of 26
Neoclassicisme
Romanticisme
  Realisme
El Neoclassicisme: L’art de la raó

                                            Segona meitat del segle XVIII fins els primers
                                            anys del segle XIX.

                                            S’identifica amb la Il·lustració. Moviment cultural
                                            que amb l’objectiu de recuperar el “bon gust”
                                            critica el gust decadent de la noblesa.


                                            Pels Il·lustrats, la raó triomfa sobre els
                                            sentiments. Es proposaven d'il·luminar la
                                            humanitat amb les llums de la raó.

                                            Hi ha un retorn a l’antiguitat clàssica i al
                                            Renaixement. Es recerca l’harmonia, la bellesa
                                            ideal, la simetria i les proporcions, l’equilibri i la
                                            mesura.



                                          Fragonard “El gronxador”
                                          Estil Rococó

  Per el Neoclassicisme l’art Rococó és
  banal, frívol i decadent.
Els artistes van retorna a les fons clàssiques i a l’Antiguitat grecoromana
Circumstàncies que afavoreixen l’estil neoclàssic




                                           L’art clàssic es va veure revitalitzat per
                                           les descobertes de les ciutats
                                           petrificades pel Vesuvi Herculà (1738) i
                                           Pompeia (1748)
Lord Eldin, ambaixador anglès a l’Imperi turc, va dur a terme el despullament

sistemàtic, a gran i desordenada escala, de les millors peces escultòriques del

Partenó i les envià, l’any 1808, a Gran Bretanya. Actualment formen part de la

col·lecció del British Museum.
Arquitectura
Es recuperen els ordres arquitectònics,
els frontó i el predomini de la línia recta.
També es recupera els arcs de triomf
romans i les grans cúpules de l’art romà
i renaixentista.

                                      Museo del Prado. Madrid

                                                                        Porta de Brandemburg. Berlín


                                                                              Capitoli de Washington



 Porta d’Alcalà. Madrid




 British Museum. Londres                       Arc de l’Étoile. París
St. Paul's Cathedral.
                                         Londres




Partenó. Atenes




                                   Arc de Tit. Roma



                              Cúpula del Vaticà



                               Principals
                               models de
                               l’arquitectura
          Columna de Trajà.
          Roma
                               Neoclàssica
                                                                 Santa Maria dei Fiore. Florència
Escultura
Antonio Canova  (1757-1822)       buscar la inspiració en
Paolina Borghese                  la bellesa i la serenor de
1801                              les escultures de
                                  l’Antiguitat clàssica.
Galleria Borghese. Roma
                              Perseus amb el cap de Medusa
                              1804-1806
                              Metropolitan Museum of Art.
                              New York
Museu del Louvre. París
http://www.louvre.fr/espanol.htm


                                   Castell medieval,
                                   palau dels reis de
                                     França i museu
                                       des de fa dos
                                              segles



Piràmide (1985) de l’arquitecte xines-americà
Ieoh Ming Pei
Pintura
                              El Neoclassicisme: L’art de la raó


                           Composició equilibrada i racional.
Jacques-Louis David        Precisió de línies i contorns.
                           Predomini del dibuix sobre el color.
             (1744-1825)   Pinzellada acurada.
                           Focus lumínic estudiat i fred.
El Jurament dels Horacis   Austeritat decorativa.
1784 -1785                 Gust pels temes del passat clàssic




                                 Museu del Louvre.
                                 París.
Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC. Roma i Alba Longa es
      disputaven el domini de l’Itàlia central. Per dirimir quina de les dues ciutats seria la
      vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol. Per par de Roma
      els Horacis i per part d’Alba Longa els Curiacis.

Titus Livius (Tit Livi)               Espai molt fred, sense     Composició equilibrada i racional: escenari sobri on cada
“AB URBE CONDITA”                     atmosfera                  arc de mig punt conforma un grup compositiu
(llibre I capítol 26)




  Focus lumínic plenament
  raonat situat a l’extrem
  superior esquerra fora del
  quadre



              Dibuix precís
              contorns nítids



 Equilibri de color: vermell, gris,
                ocre
 (Les dues tonalitats blanquinoses
   situades a l’extrem del llenç)



                                                    Perspectiva lineal que té com a punt de fuga el Jurament
El Romanticisme: L’art del sentiment
 Moviment artístic i cultural que neix a Alemanya i s’estén a Europa des principis dels segle
 XIX fins al primer terç del mateix segle.

                                       És la resposta a la Il·lustració. Els sentiments triomfen
                                       per sobre la raó.
                                                   L’ART SE SENT, NO S’ENTÉN

Exaltació del sentiment                L’artista investigava les seves pors i emocions.
i el món emotiu                             L’ATISTA NO RAONA, SINO QUE PATEIX

                                       L’artista no ha de ser valorat per la seva tècnica o pel
                                       seu rigor científic, sinó per la seva genialitat.
                                            EL GENI CREADOR NO ES FA, SINÓ NEIX
Exaltació de la natura:
és considerada idònia
per representar l’estat
d’ànim de l’artista.
                                       A França coincideix amb el període de les revolucions
                                       burgeses.
                                           REVOLUCIONS BURGESES de 1820, 1830 i 1848.

Exaltació dels valors                  Moment de l’aparició de la llibertat individual i dels
culturals i nacionals                  nacionalismes.

                                       LLUITA D’INDEPENDÈNCIA NACIONAL DE
                                       GRÈCIA, BÈLGICA, etc.
Théodore Géricault (1791-1824)


                                 Oli sobre llenç 491 x 716 cm
                                 Museu del Louvre




 El rai de la “Medusa”
 1818-1819
quadre d'història contemporània construït sobre un fet real
Es tracta de la pèrdua de la fragata Medusa,
enviada al Senegal pel govern francès el 1816 sota
el comandament d’un oficial de l'armada, inactiu
durant 25 anys, i a la incompetència del qual
s'atribuïa el desastre.



Només 15 individus sobrevivien quan el rai fou trobat
per la fragata Argus, setmanes després.




                                                        En produir-se el naufragi, un grup de
                                                        149 persones improvisaren un rai al
                                                        recuperà de les aigües alguns barrils
                                                        de vi, i es veieren obligats per a
                                                        subsistir a pràctiques de canibalisme.
Perspectiva aèria (atmosfèrica):                                                         Ritme dinàmic:
                                                                                         cel tempestuós, mar agitada,
l’atmosfera adequada per emfasitzar el drama del naufragi.                               neguit dels nàufrags...




                                                                                                    Llum irreal:

                                                                                                    diferents focus

                                                                                                    lumínics; un, visible a

                                                                                                    l’horitzó i l’altre,

                                                                                                    il·luminant els

                                                                                                    nàufrags.




                                                                                                  Color:
                                                                                                  ocre general, no
                                                                                                  és descriptiu
                                                                                                  sinó emocional.

       Clarobscur: contrastos                         Composició compleva:
                                                      Hi ha dues forces contràries, la marea
       lumínics violents                              humana dels nàufrags i l'onada i el vent.
En “Le Journeal de París el 28 d’agost de 1819 es varen publicar aquestes línies a
propòsit del quadre:


“Ens preguntem per quina raó en aquest quadre els vius i els morts, els moribunds, les
cordes, les teles, les robes i una gran quantitat d’objectes són tots del mateix color. Ens
preguntem també per què els naufrags estan nus i per què no han llençat els cadàvers al
mar ja que putrefactes, no poden servir per calmar la fam que els consumeix...”
Eugène Delacroix
               (1798-1863)
                                     La Llibertat guiant al poble
                                     1830                    Museu del Louvre




"He començat un tema modern, una barricada (...) i si no he lluitat. per la pàtria si més no
                             pintaré per a ella (...)".
La Llibertat                        figura femenina             barret (des d’aquell
                                    al·legoria a la Llibertat   moment un símbol
  oneja bandera tricolor                                        dels revolucionaris
  símbol de la Llibertat                                        francesos)




guia cap al
triomf els                 fusell amb
ciutadans                  baioneta
                           calada
Representant de la juventut armat
                            El poble                                               amb dues pistoles i amb gorra de
                                                                                   vellut




Representant del
proletariat aixecant un
sabre d’infanteria


                          Representant de la
                          burgesia amb un
                          arcabús.
                          Possible autoretrat
                          de Delacroix
                                                Representa el sacrifici anònim
                                                (destacar-hi el detall atroçment
                                                realista de deixar el pubis al
                                                descobert)




                                                                                        Ferit que representa
                                                                                        l’esperança de la Llibertat
L’escenari
                           torres de
                           Nôtre-Dame




                          perspectiva
                          aèria:
                          atmosfera
                          tensa amb els
                          fums de les
                          descàrregues




             barricades
Característiques pictòriques del Romanticisme

              El Romanticisme: L’art del sentiment



             Predomini del color sobre la línia.
             Pinzellades soltes i pastoses.
             Llum plena d'atmosfera.
             Composicions dinàmiques.
             Gusts pels temes d’actualitat.
Exaltació de la natura
                                   Hi ha un rebuig per l’artificialitat de la civilització. La
                                   natura i el paisatge són considerats idonis per
                                   representar l’estat d’ànim de l’artista.




Viatger davant
  d’un mar de
        boira.
 Caspar David
     Friedrich




Estudi de núvols. John Constable                          Pluja, vapor i velocitat. William Turner
Realisme
   Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848)

   La industrialització ha provocat l’aparició del PROLETARIAT que pateix les
   conseqüències del capitalisme. Jornades extenuants, treball de dones i
   infants, pèssimes condicions d’habitacle...

   Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS.
                      El 1848 es l'any del “Manifest comunista"

   Creació de les ORGANITZACIONS OBRERES

   Els artistes,
   compromesos davant
   els grans problemes
                                   Realisme
   polítics i socials,           descripció SOCIALS: La gent humil, la seva
                                   TEMES objectiva
   abandonen tota                  feina, la vida a l’aire lliure (platja, picnic), la
                                     de la realitat
   fantasia, somni i
                                  ciutat (carrers, cafès, balls), els paisatges,
   emoció, i s'interessen
   per escenes del món            són la temàtica preferida.
   quotidià


   Aparició de FOTOGRAFIA influeix decisivament
D’estació (1900) a museu (1986)
                                  Musée d’Orsay. París


                                         L’1 de desembre
                                         del 1986, el
                                         President de la
                                         República, François
                                         Mitterrand, inaugurà
                                         el Musée d’Orsay




  http://www.musee-orsay.fr/
Honoré Daumier (1808-1879)   El vagó de tercera.
Gustave Courbet
                                     (1819-1877)




                                                   L’origen del món




        La bugadera

Honoré Daumier
(1808-1879)


                      Les dorments
L’Àngelus




                      Jean-François Millet
                               (1814-1875)




Les espigolaires

More Related Content

What's hot (20)

BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
03 Impressionisme
03 Impressionisme03 Impressionisme
03 Impressionisme
 
01 Magatzems Carson
01 Magatzems Carson01 Magatzems Carson
01 Magatzems Carson
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
1.Barroc
1.Barroc1.Barroc
1.Barroc
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
32 b m. van der rohe pavello alemany
32 b  m. van der rohe pavello alemany32 b  m. van der rohe pavello alemany
32 b m. van der rohe pavello alemany
 
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Renaixement. Introducció
Renaixement. IntroduccióRenaixement. Introducció
Renaixement. Introducció
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque
 
08 La Llibertat guiant el poble
08 La Llibertat guiant el poble08 La Llibertat guiant el poble
08 La Llibertat guiant el poble
 
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
 
06 Es afusellamnts de la Moncloa
06 Es afusellamnts de la Moncloa06 Es afusellamnts de la Moncloa
06 Es afusellamnts de la Moncloa
 
Déus grecs
Déus grecsDéus grecs
Déus grecs
 
04 Epidaure
04 Epidaure04 Epidaure
04 Epidaure
 
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realismeArt segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
 
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i GoyaNeoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
 
3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 

Similar to 02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme

Similar to 02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme (20)

Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Tema 13: Neoclassicisme (1)
Tema 13: Neoclassicisme (1)Tema 13: Neoclassicisme (1)
Tema 13: Neoclassicisme (1)
 
El Neoclassicisme
El NeoclassicismeEl Neoclassicisme
El Neoclassicisme
 
ART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdfART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdf
 
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
 
Art neoclàssic i romàntic
Art neoclàssic i romànticArt neoclàssic i romàntic
Art neoclàssic i romàntic
 
L'ART EN TEMPS DE REVOLUCIÓ
L'ART EN TEMPS DE REVOLUCIÓL'ART EN TEMPS DE REVOLUCIÓ
L'ART EN TEMPS DE REVOLUCIÓ
 
El neoclassicisme
El neoclassicismeEl neoclassicisme
El neoclassicisme
 
Unitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xixUnitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xix
 
Els antecedents segle xviii
Els antecedents segle xviiiEls antecedents segle xviii
Els antecedents segle xviii
 
NEOCLASSICISME
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
La pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXLa pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIX
 
Art Del Segle XIX
Art Del Segle XIXArt Del Segle XIX
Art Del Segle XIX
 
Art xviii
Art xviiiArt xviii
Art xviii
 
La pintura romàntica: Delacroix
La pintura romàntica: DelacroixLa pintura romàntica: Delacroix
La pintura romàntica: Delacroix
 
Tegp
TegpTegp
Tegp
 
Tegp
TegpTegp
Tegp
 
Art2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaArt2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitectura
 

More from Ramon Pujola

More from Ramon Pujola (20)

03f hfa's
03f hfa's 03f hfa's
03f hfa's
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 
03d hfa's
03d hfa's 03d hfa's
03d hfa's
 
03c hfa's
03c hfa's03c hfa's
03c hfa's
 
arapacis
arapacisarapacis
arapacis
 
03b hfa's
03b hfa's03b hfa's
03b hfa's
 
03a hfa's
03a hfa's 03a hfa's
03a hfa's
 
02b hfa's
02b hfa's02b hfa's
02b hfa's
 
02ahfats
02ahfats02ahfats
02ahfats
 
01 hfa's
01 hfa's01 hfa's
01 hfa's
 
Judaisme
Judaisme Judaisme
Judaisme
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaEgipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran cultura
 
Les primeres formes artstiques
Les primeres formes artstiquesLes primeres formes artstiques
Les primeres formes artstiques
 
Passejant per Besalú
Passejant per BesalúPassejant per Besalú
Passejant per Besalú
 
Un dia a Santa Maria de Ripoll
Un dia a Santa Maria de RipollUn dia a Santa Maria de Ripoll
Un dia a Santa Maria de Ripoll
 
El pont de Besalú
El pont de BesalúEl pont de Besalú
El pont de Besalú
 
Gaudi
GaudiGaudi
Gaudi
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 
Aqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreresAqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreres
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (7)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme

  • 2. El Neoclassicisme: L’art de la raó Segona meitat del segle XVIII fins els primers anys del segle XIX. S’identifica amb la Il·lustració. Moviment cultural que amb l’objectiu de recuperar el “bon gust” critica el gust decadent de la noblesa. Pels Il·lustrats, la raó triomfa sobre els sentiments. Es proposaven d'il·luminar la humanitat amb les llums de la raó. Hi ha un retorn a l’antiguitat clàssica i al Renaixement. Es recerca l’harmonia, la bellesa ideal, la simetria i les proporcions, l’equilibri i la mesura. Fragonard “El gronxador” Estil Rococó Per el Neoclassicisme l’art Rococó és banal, frívol i decadent.
  • 3. Els artistes van retorna a les fons clàssiques i a l’Antiguitat grecoromana Circumstàncies que afavoreixen l’estil neoclàssic L’art clàssic es va veure revitalitzat per les descobertes de les ciutats petrificades pel Vesuvi Herculà (1738) i Pompeia (1748)
  • 4. Lord Eldin, ambaixador anglès a l’Imperi turc, va dur a terme el despullament sistemàtic, a gran i desordenada escala, de les millors peces escultòriques del Partenó i les envià, l’any 1808, a Gran Bretanya. Actualment formen part de la col·lecció del British Museum.
  • 5. Arquitectura Es recuperen els ordres arquitectònics, els frontó i el predomini de la línia recta. També es recupera els arcs de triomf romans i les grans cúpules de l’art romà i renaixentista. Museo del Prado. Madrid Porta de Brandemburg. Berlín Capitoli de Washington Porta d’Alcalà. Madrid British Museum. Londres Arc de l’Étoile. París
  • 6. St. Paul's Cathedral. Londres Partenó. Atenes Arc de Tit. Roma Cúpula del Vaticà Principals models de l’arquitectura Columna de Trajà. Roma Neoclàssica Santa Maria dei Fiore. Florència
  • 7. Escultura Antonio Canova  (1757-1822) buscar la inspiració en Paolina Borghese la bellesa i la serenor de 1801 les escultures de l’Antiguitat clàssica. Galleria Borghese. Roma Perseus amb el cap de Medusa 1804-1806 Metropolitan Museum of Art. New York
  • 8. Museu del Louvre. París http://www.louvre.fr/espanol.htm Castell medieval, palau dels reis de França i museu des de fa dos segles Piràmide (1985) de l’arquitecte xines-americà Ieoh Ming Pei
  • 9. Pintura El Neoclassicisme: L’art de la raó Composició equilibrada i racional. Jacques-Louis David Precisió de línies i contorns. Predomini del dibuix sobre el color. (1744-1825) Pinzellada acurada. Focus lumínic estudiat i fred. El Jurament dels Horacis Austeritat decorativa. 1784 -1785 Gust pels temes del passat clàssic Museu del Louvre. París.
  • 10. Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC. Roma i Alba Longa es disputaven el domini de l’Itàlia central. Per dirimir quina de les dues ciutats seria la vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol. Per par de Roma els Horacis i per part d’Alba Longa els Curiacis. Titus Livius (Tit Livi) Espai molt fred, sense Composició equilibrada i racional: escenari sobri on cada “AB URBE CONDITA” atmosfera arc de mig punt conforma un grup compositiu (llibre I capítol 26) Focus lumínic plenament raonat situat a l’extrem superior esquerra fora del quadre Dibuix precís contorns nítids Equilibri de color: vermell, gris, ocre (Les dues tonalitats blanquinoses situades a l’extrem del llenç) Perspectiva lineal que té com a punt de fuga el Jurament
  • 11. El Romanticisme: L’art del sentiment Moviment artístic i cultural que neix a Alemanya i s’estén a Europa des principis dels segle XIX fins al primer terç del mateix segle. És la resposta a la Il·lustració. Els sentiments triomfen per sobre la raó. L’ART SE SENT, NO S’ENTÉN Exaltació del sentiment L’artista investigava les seves pors i emocions. i el món emotiu L’ATISTA NO RAONA, SINO QUE PATEIX L’artista no ha de ser valorat per la seva tècnica o pel seu rigor científic, sinó per la seva genialitat. EL GENI CREADOR NO ES FA, SINÓ NEIX Exaltació de la natura: és considerada idònia per representar l’estat d’ànim de l’artista. A França coincideix amb el període de les revolucions burgeses. REVOLUCIONS BURGESES de 1820, 1830 i 1848. Exaltació dels valors Moment de l’aparició de la llibertat individual i dels culturals i nacionals nacionalismes. LLUITA D’INDEPENDÈNCIA NACIONAL DE GRÈCIA, BÈLGICA, etc.
  • 12. Théodore Géricault (1791-1824) Oli sobre llenç 491 x 716 cm Museu del Louvre El rai de la “Medusa” 1818-1819
  • 13. quadre d'història contemporània construït sobre un fet real Es tracta de la pèrdua de la fragata Medusa, enviada al Senegal pel govern francès el 1816 sota el comandament d’un oficial de l'armada, inactiu durant 25 anys, i a la incompetència del qual s'atribuïa el desastre. Només 15 individus sobrevivien quan el rai fou trobat per la fragata Argus, setmanes després. En produir-se el naufragi, un grup de 149 persones improvisaren un rai al recuperà de les aigües alguns barrils de vi, i es veieren obligats per a subsistir a pràctiques de canibalisme.
  • 14. Perspectiva aèria (atmosfèrica): Ritme dinàmic: cel tempestuós, mar agitada, l’atmosfera adequada per emfasitzar el drama del naufragi. neguit dels nàufrags... Llum irreal: diferents focus lumínics; un, visible a l’horitzó i l’altre, il·luminant els nàufrags. Color: ocre general, no és descriptiu sinó emocional. Clarobscur: contrastos Composició compleva: Hi ha dues forces contràries, la marea lumínics violents humana dels nàufrags i l'onada i el vent.
  • 15. En “Le Journeal de París el 28 d’agost de 1819 es varen publicar aquestes línies a propòsit del quadre: “Ens preguntem per quina raó en aquest quadre els vius i els morts, els moribunds, les cordes, les teles, les robes i una gran quantitat d’objectes són tots del mateix color. Ens preguntem també per què els naufrags estan nus i per què no han llençat els cadàvers al mar ja que putrefactes, no poden servir per calmar la fam que els consumeix...”
  • 16. Eugène Delacroix (1798-1863) La Llibertat guiant al poble 1830 Museu del Louvre "He començat un tema modern, una barricada (...) i si no he lluitat. per la pàtria si més no pintaré per a ella (...)".
  • 17. La Llibertat figura femenina barret (des d’aquell al·legoria a la Llibertat moment un símbol oneja bandera tricolor dels revolucionaris símbol de la Llibertat francesos) guia cap al triomf els fusell amb ciutadans baioneta calada
  • 18. Representant de la juventut armat El poble amb dues pistoles i amb gorra de vellut Representant del proletariat aixecant un sabre d’infanteria Representant de la burgesia amb un arcabús. Possible autoretrat de Delacroix Representa el sacrifici anònim (destacar-hi el detall atroçment realista de deixar el pubis al descobert) Ferit que representa l’esperança de la Llibertat
  • 19. L’escenari torres de Nôtre-Dame perspectiva aèria: atmosfera tensa amb els fums de les descàrregues barricades
  • 20. Característiques pictòriques del Romanticisme El Romanticisme: L’art del sentiment Predomini del color sobre la línia. Pinzellades soltes i pastoses. Llum plena d'atmosfera. Composicions dinàmiques. Gusts pels temes d’actualitat.
  • 21. Exaltació de la natura Hi ha un rebuig per l’artificialitat de la civilització. La natura i el paisatge són considerats idonis per representar l’estat d’ànim de l’artista. Viatger davant d’un mar de boira. Caspar David Friedrich Estudi de núvols. John Constable Pluja, vapor i velocitat. William Turner
  • 22. Realisme Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848) La industrialització ha provocat l’aparició del PROLETARIAT que pateix les conseqüències del capitalisme. Jornades extenuants, treball de dones i infants, pèssimes condicions d’habitacle... Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS. El 1848 es l'any del “Manifest comunista" Creació de les ORGANITZACIONS OBRERES Els artistes, compromesos davant els grans problemes Realisme polítics i socials, descripció SOCIALS: La gent humil, la seva TEMES objectiva abandonen tota feina, la vida a l’aire lliure (platja, picnic), la de la realitat fantasia, somni i ciutat (carrers, cafès, balls), els paisatges, emoció, i s'interessen per escenes del món són la temàtica preferida. quotidià Aparició de FOTOGRAFIA influeix decisivament
  • 23. D’estació (1900) a museu (1986) Musée d’Orsay. París L’1 de desembre del 1986, el President de la República, François Mitterrand, inaugurà el Musée d’Orsay http://www.musee-orsay.fr/
  • 24. Honoré Daumier (1808-1879) El vagó de tercera.
  • 25. Gustave Courbet (1819-1877) L’origen del món La bugadera Honoré Daumier (1808-1879) Les dorments
  • 26. L’Àngelus Jean-François Millet (1814-1875) Les espigolaires