2. Carles IV (1789-1808) dit el Caçador Carles III (1759-1788) dit el Polític Josep I “ Pepe botella” (1808-1813) Ferran VII (1808 ) (1814 -1833) rei desitjat- indesitjat Els monarques Guerra del Francés 1808 - 1814 1775 Real Manufactura de tapices 1786 Anomenat pintor de Carles III 1792 Greu malaltia – sord - 1820 Quinta del Sord 1824 Exili a Bordeus (F u entdetodos 17 46 - Bordeus 1 828 )
3. Majas i embozados 1777 El cacharrero 1778 Models per a tapissos per la Real Manufactura de tapices de Santa Bárbara. De tema costumista. Goya hi reflecteix l'ambient de l'alta societat madrilenya Els cartons 1775-1791
4. El pelele 1791-92 El quitasol 1777 La gallina cega 1788-17 8 9 Gigantillas 1791
5. La verema 1786 1788 La pradera de San Isidro La nevada 1786
7. Els ducs d’Osuna i els seus fills 1787-88 La comtessa de Chinchón 1800 Don Gaspar Melchor de Jovellanos 1798 Don Manuel Godoy 1801 Els retrats
8. La Família de Carles IV 1800-1801 El gran retrat col·lectiu
9. La càrrega dels Mamelucos o Dos de maig de 1808 Els afusellaments de la Moncloa o Tres de maig de 1808 Pintats l’any 1814 Quadres històrics
10. “ L’Aquelarre” o “El gran cabró” 1820-1823 . Quinta del Sordo. Quinta del Sordo 1820-1823
11. Saturn devorant al seus fills 1820-1823 . Quinta del Sordo. Dos vells menjant sopes 1820-1823 . Quinta del Sordo. Baralla de gegants 1820-1823 . Quinta del Sordo.
17. Goya en Burdeos Director : Carlos Saura Actors : Francisco Rabal, José Coronado, Daphne Fernández, Maribel Verdú
18. Goya escriu al cardenal Lluís de Borbó, per expressar-li el desig de « perpetuar con el pincel las proezas o las escenas más notables y más heroicas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa».
19. Elements plàstics: la línia o dibuix La pinzellada és àmplia, llarga, trencada, amb grans taques, creant una atmosfera tensa. El dibuix gairebé desapareix i predomina la taca. Els cossos i els rostres estan deformats, amb una tècnica expressionista.
20. Elements plàstics: els colors El color és molt expressiu. Predominen els tons foscos (negres, grisos, marrons i algun toc verd. Hi ha un fort contrast amb la foscor del fons del quadre, amb el blanc de la camisa de l’home que alça les mans, el groc dels pantalons, el blanc i groc del fanal i el vermell de la sang que marquen dramàticament l’escena de mort.
21. Elements plàstics: la llum Hi ha un brusc contrast lumínic per aconseguir un efecte dramàtic. Sobre un fons fosc, la llum del fanal il·lumina fortament la zona dels patriotes, mentre els soldats francesos apareixen en penombra. La llum separa simbòlicament les dues zones.
22. Composició Les víctimes formen tres grups definits: els que estan a l’espera de ser afusellats i que veuen amb horror el seu futur, els que estan sent afusellats i els morts. Goya va composar aquest llenç de manera que l’espectador gairebé es veiés obligat a contemplar l’escena des de la posició dels soldats, així podrem captar l’angoixa i la por dels que seran ajusticiats. Dos grans diagonals que conflueixen en el fanal col·locat a terra: la de la muntanya del Principe Pío i la del escamot d’afusellament, que dóna profunditat a l’escena.
23. Composició Destacar-hi en primer terme, dins del grup que ja ha estat afusellat, un home que jeu a terra amb els braços estesos, i presagia el destí dels rebels que encara romanen en peu.
24. Composició Personatge que està apunt de ser afusellat, ocupa el centre de la composició, i ressalta de la resta dels personatges. Valent i digne, mira els botxins. Té els braços estesos cap amunt, recordant un crucificat. Amb aquest detall Goya pretén fer veure que l’assassinat d’indefensos és una realitat que es repeteix una i altra vegada, no és una circumstància pròpia d’aquesta guerra, sinó de totes les formes de crueltat.
25. Els soldats napoleònics, anònims, sense rostre, col·locats en fila, aixequen els fusells per disparar. Un fanal col·locat a terra il·lumina la foscor de la nit.
26. “ Els afusellaments a la muntanya del Príncipe Pío ", va servir d’inspiració a Manet a " L'execució de l'emperador Maximilià de Mèxic " ( 1867-1868 ) i a Picasso a " Massacre a Corea " (1951).