1. Barroc

4. Maderno i l’ampliació del Vaticà TRET: Caràcter propagandístic, Escenografia . L’Església , principal client de l’artista, vol mostrar el seu poder al feligresos i vol atraure la seva atenció.

5. Columnata de Bernini TRETS: Caràcter propagandístic, Teatralitat i Escenografia. L’Església vol mostrar el seu poder al feligresos. Símbol del triomf de l’Església. Són com dos llargs braços oberts que acaben en una gran plaça el·líptica amb la clara voluntat d’acollir la humanitat cristiana.

7. Obra de Bernini, coronat l’altar, s’aixeca sobre la tomba de Sant Pere i sota la cúpula de Michelangelo. Fet de bronze, és com un gran decorat teatral amb la sola intenció d’impressionar. Destacar-hi les seves quatre columnes salomòniques (fust espiral). Baldaquí de Sant Pere TRETS: Caràcter propagandístic, Teatralitat, Escenografia i Exuberant decoració interiors amb l’objectiu d’impressionar

9. David de Bernini Representació dels sentiment i les passions La força i tensió d’aquest David que no té res a veure amb l’heroi que mostra el seu cos adolescent com en l’obra de Donatello, ni el jove concentrat i serè de l’obra de Miquel Àngel. Moviment extravertit El cos es dispara cap a l’exterior, i els braços i cames així com els vestits es desplacen cap a fora. Bernini esculpeix el David copsant l'instant de l’acció de llençar la fona.

10. La més representativa de les escultures barroques: l’Apol·lo i Dafne de Bernini Predomina la línea corba Composicions dinàmiques Cal fixar-se en la diagonal que descriuen els braços. Clarobscurs Importància dels efectes lumínics contrastats . Representació dels sentiment i les passions Desig de fingir qualitats de la pell, la roba, la soca d’arbre,etc. Moviment extravertit Els cossos es disparen cap a l’exterior, i els braços i cames així com els vestits es desplacen cap a fora. Es copsa l’instant de l’acció mitològica.

11. Composició asimètrica Tenebrisme Situa els personatges en una habitació fosca que és il·luminada amb un focus lumínic fora el llenç. La llum, molt escenogràfica, il·lumina sols allò que l’artista vol destacar i deixant en l’obscuritat tos allò que vol que passi desapercebut. Naturalisme Escena quotidiana on els personatges son tipus de la vida real i van vestits amb robes la mar de normals. Composició atectònica S’aconsegueix no subordinant les figures o objectes del quadre a les línies del marc. L’artista parteix la finestra fen que l’espectador la pugui imaginar més enllà del quadre. La vocació de Sant Mateu de Caravaggio

12. La mort de la Mare de Déu de Caravaggio Excés de naturalisme Va ser rebutjada perquè la consideraven massa naturalista i poc respectuosa amb la figura de la Verge.

15. Lluís XIV, el Rei Sol, que es considerava el rei més poderós d’Europa, va voler construir un palau a l’alçada de la seva majestuositat. Exteriorment molt sobri, molt clàssic. Interiorment una decoració exagerada. Jardins amb parterres geomètrics, estanys, fonts, etc., completen el conjunt. Un monument a l’egolatria: el Palau de Versalles

16. El cànon de bellesa femenina de Rubens resta molt lluny dels models de bellesa que proposa la publicitat en la societat actual. L’exuberància de Les tres Gràcies de Rubens Museo del Prado, Madrid

17. Cossos exuberants Composicions dinàmiques i plenes de vitalitat Destacar les dues diagonals compositives Gran colorista Paleta de tonalitats càlides Rapte de les Filles de Leucip de Rubens Alte Pinakothek, Munich

18. Judici de Paris de Rubens National Gallery, London

19. Davallament de la creu de Rubens Catedral d’Ambers, Bèlgica Adoració dels reis mags de Rubens Museo del Prado, Madrid

20. Sant Jordi de Rubens Museo del Prado, Madrid

21. Pieter Paul Rubens

22. Rembrandt van Rijn

23. Els grans retrats col·lectius de Rembrandt El Rijksmuseum o Museu Nacional d'Amsterdam

24. En la lliçó d’anatomia Rembrandt copsa el moment,de fer l’autòpsia al cadàver d’un executat, com si fos un instant fotogràfic. Aquesta sensació d’instantaneïtat s’accentua pels gests i l’expressió dels assistents. La lliçó d’anatomia del doctor Tulp

25. El Síndic del gremi de drapers Els membres del gremi aturen instantàneament la feina de supervisió de les mostres de les teles per observar a un imaginari personatge que entra dins la sala.

26. La ronda de nit de Rembrandt Importància de la llum Els dos personatges principals són destacats per la llum que incideix i ressalta poderosament els seus vestits. Atrevida composició La composició defuig de l’estatisme dels típics retrats de grup. La disposició moguda dels personatges i la diversitat de gestos i les mirades no va ser ben rebuda i li comportà la pèrdua de clientela.

27. Vermeer de Delft 47 x 40 cm. Museu Mauritshuis La Haia .

28. Els íntims interiors de Vermeer de Delft Noia de blau llegint una carta

29. La lletera una pinzellada minuciosa detalla acuradament els objectes que envolten les figures.

30. Taller de l’artista

31. L’aiguader de Sevilla Naturalisme realisme gairebé fotogràfic caracteritzen l’època sevillana de Velázquez Tenebrisme Vella fregint ous

32. Vella fregint ous

33. Els embriacs Naturalisme Destacar el naturalisme en la representació dels variats objectes relacionats amb el vi i repartits per tota l’obra. Primera obra de Velázquez de gènere mitològic. Composició dinàmica Paleta colorista Abandona el tenebrisme de l’època sevillana

34. La Farga de Vulcà Instantaneïtat fotogràfica En la composició Velázquez capta la instantaneïtat del moment Perspectiva aèria Il·lumina no tan sols les figures i objectes, sinó captant l’aire que embolcalla tota de l’estança .

35. La Venus del mirall National Gallery of London

36. La rendició de Breda

37. Las Meninas 1656 318 x 276 cm

38. Infanta Margarida Velázquez Creu vermella de Santiago Menina Agustina Sarmiento Nans Felip IV i Mariana d’Àustria Majordom “ aposentador” de la reina La dama d’honor i un guardadames Menina Isabel de Velasco Mastí Habitació del Alcàsser de Madrid

39. Efecte d'instantaneïtat

40. Pinzellada solta Pinzellada impressionista

41. perspectiva aèria Cap ningú avia aconseguit fins aquest moment captar tanta atmosfera de manera tant precisa. La llum entra pels finestrals situats al costat dret i per la porta oberta del fons, modelant el volum dels personatges.

42. “ El niño de Vallecas”

44. Les filoses o La faula d’Aracne