1. Resum del mite de Dèdal i ÍcarResum del mite de Dèdal i Ícar
Dèdal era un artesà d’Atenes desterrat a Creta per haver llançat al buit
un dels seus aprenents, que amenaçava de superar-lo en intel·ligència i
habilitats. Era el seu nebot Pèrdix, que va inventar la serra observant les
dents d’un peix. Pèrdix no va morir en la caiguda, perquè Atenea,
protectora de les habilitats manuals, se’n va compadir i el va transformar
en un ocell, la perdiu, que vola baixet en record d’aquest fet.
A Creta Dèdal construeix una vaca enorme per facilitar la relació entre
Pasífae, esposa del rei Minos, i un bou enviat per Posidó. El Minotaure
naix d’aquesta estranya unió. Per això El rei Minos li encarrega edificar el
Laberint per a amagar el monstre.
Dèdal també li proporciona a Ariadna el fil per facilitar a Teseu l’eixida del
laberint,després d’haver matat el Minotaure. Per això és castigat per Minos
i tancat en una torre o en el mateix laberint. No pot escapar de l’illa per
mar (vigilància de Minos); per això contrueix unes ales amb plomes i cera
per a escapar per l’aire i aconsella al seu fill Ícar com ha de volar, sense
acostar-se massa al sol, perquè la cera que uneix les plomes pot derretir-
se.
Però Ícar és jove i imprudent i no segueix les seues recomanacions, per
això cau a la mar on mor. Dédal, amb molt de dolor prosegueix el seu
viatge fins a arribar a Sicília. La illa més pròxima al lloc on va caure Ícar,
s’anomenà des d’aleshores Icaria.
2. Dèdal, a Sicília, es refugià en la cort del rey Còcal i fins allí el
perseguí el rei Minos. Dèdal es mantenia amagat, però Minos li
plantejà al rei una prova. Havia d’enfilar un fil per dins d’un
caragol de mar, entrant per un costat i eixint per l’altre. Còcal ho
aconsegueix amb l’ajuda de Dèdal i així Minos descobreix que
aquest s’amaga en la cort. Còcal es veu obligat a reconéixer
l’engany. Abans que Minos puga venjar-se de Dèdal, les filles de
Còcal el maten escaldat en aigua bullint, després d’haver-lo
convidat a banyar-se per a assistir a un magnífic sopar.
Resum del mite de Dèdal i ÍcarResum del mite de Dèdal i Ícar
20. Dèdal:
-simbolitza el temible poder de la creació que converteix l’artesà-
artista en un personatge ambigu, dispensador de vida i de mort (els
invents poden salvar, però també poden matar, per exemple les ales)
-representa el desig humà d’obtindre la llibertat per damunt de les
limitacions, mitjantçant la tecnologia. (creació d’artilugis, de
màquines..)
Ícar:
-representa el jove impulsiu i irreflexiu, que és castigat per no fer cas
dels prudents consells del pare.
-representa els perills de l’home quan es qüestiona el lloc en el món i
vol desafiar les regles de la natura imposades pels déus. (volar no és
possible per als humans)
-el seu entusiasme per volar s’identifica amb l’ànsia de llibertat, per
això se l’associa amb la ideologia anarquista.
Missatge del mite: No hem d’intentar competir amb els déus en la
possessió del coneixement perquè serem humiliats per ells. (igual que
Faetó)
Interpretacions del mite de Dèdal i ÍcarInterpretacions del mite de Dèdal i Ícar
21. La recerca de nous camins de coneixement –allò que feia
Dèdal- ens duu per llocs desconeguts i eixa inseguretat ens
genera temor. El progrés genera temor.
Els avanços científics poden tenir una doble cara, segons
la finalitat amb què s’utilitzen. (armes químiques,
deteriorament del medi ambient…)
El coneixement proporciona poder, per això qui té el poder o
bé atrau als científics perquè treballen per a ell (com el rei
Minos es serveix de Dèdal) o bé els castiga quan el traïxen
(com fa Minos quan veu que Dèdal ajuda a altres- Pasífae,
Teseu i Ariadna- i el perjudica a ell). Al que té el poder (els
déus, els governants…) no li interessa compartir-lo.
Aquest mite plasma l’ànsia de l’home per volar com els ocells
des de temps immemorial, per això es considera a Ícar
predecessor de l’aviació.