1.
HISPÀNIA ROMANA
Remei Baldó Asensi

2.
Situació geogràfica: terra de
misteri i legenda
Columnes d’Hèrcules
Finis Terrae
Hespèria
Ibèria (grecs)
Hispània (romans)
Etimologia: terra de conills
NOMS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Representació de les columnes d’Hèrcules
Finis Terrae/ Non plus ultra

3.
PRIMERS POBLADORS DE LA P. IBÈRICA

4.
LES COLONITZACIONS:FENÍCIS
Colonització fenícia (s. IX aC):
factories a la zona meridional
(Gades o Gadir) i a les Balears.
Colonització grega (s. VI aC):
Rhode, Emporion, Hemeroskopeion
Colonització cartaginesa (Cartago
Nova, Ebussus)
Al segle IX aC, els fenicis es van establir al sud de la Península Ibèrica i hi van fundar unes quantes
factories. Les factories eren establiments comercials de petites dimensions, normalment ubicades al
litoral o al prelitoral. La més important d’aquestes factories fenícies va ser Gadir (l’actual ciutat de Cadis),
des de la qual van exercir una gran influència per tota la conca del riu Guadalquivir i, en general, per tota
la costa andalusa. Van introduir la metal·lúrgia del ferro.
Els fenicis també es van establir a l’illa d’Eivissa, des d’on van comerciar amb alguns pobles del nordest
peninsular. Quan la ciutat originària de Tir va entrar en decadència (s. VI aC) les colònies fenícies
passaren a estar sota la influència cartaginesa. Cartago era una colònia del nord d’Àfrica d’origen fenici.

5.
LES COLONITZACIONS: GRECS
Restes gregues d’Emporion
Els grecs portaven ceràmica, armes , vi i oli
i compraven sal, espart, metalls… La
influència d’aqueste colònies gregues
sobre els pobles íbers fou molt positiva:
metal·lúgia del ferro, ús de la moneda,
desenvolupament de l’urbanisme i de
l’escritura.
Empúries va experimentar aleshores un
gran desenvolupament econòmic. La
prosperitat econòmica va donar lloc a un
engrandiment considerable del perímetre
urbà de la ciutat. A més, la presència grega
va proporcionar importants avanços en la
metal·lúrgia del ferro, va generalitzar l’ús
de la moneda i l’escriptura i va introduir
nous conreus com l’olivera i la vinya.

6.
LES COLONITZACIONS: CARTAGINESOS
Restes cartagineses o púniques
En el s. III aC els cartaginesos,
hereus dels fenicis, des de Cartago
Nova van ampliar els seus
territoris. Van ocupar militarment
el sud i sudest de la P. Ibèrica,
limitant l’expansió colonial grega.
Tractat de l’Ebre amb els romans:
repartiment àrees d’influència. Els
cartaginesos al sud de l’Ebre, els
romans al nord.

7.
COLONITZACIÓ FENÍCIA, GREGA I CARTAGINESA

8.
COLONITZACIÓ FENÍCIA, GREGA I CARTAGINESA

9.
ÁREES DE INFLUÈNCIA EN LA PENÍNSULA IBÉRICA

10.
SEGONA GUERRA PÚNICA
El general cartaginés Aníbal ataca Sagunt i continua cap als Pirineus, els Alps i Itàlia.
Els romans desembarquen a la Península Ibérica per tallar les possibles ajudes (cereals, cavalls,
homes, armes…) que des d’ací li arribaven a Aníbal en Itàlia.
Els germans Escipions desembarquen a Empúries. Publi Corneli Escipió a Tarraco (218 aC). Els
romans inicien la conquesta d’Hispània (zona oriental i sud), ja que ofereix molts recursos
naturals. Els romans vencen en la Segona Guerra Púnica i continúen conquistant la Península.

11.
OBSTACLES EN LA CONQUESTA: LUSITÀNIA
Viriat i la guerra de guerrilles
Un dels obstacles més forts en la conquesta de la P. Ibèrica fou en la regió de
Lusitània, on el cabdill Viriat causà moltes derrotes als romans. Les legions
romanes estaven preparades per a lluitar en camp obert, en pla; els atacs per
sorpresa dels guerrillers lusitans els desconcertaven. Finalment van acabar amb
Viriat mitjançant una traïció.

12.
OBSTACLES EN LA CONQUESTA: ELS ARÈVACS DE NUMÀNCIA
Els romans assetgen el poblament de Numància (Soria) fins que els habitans es rendeixen després
de mesos sense rebre ajuda de l’exterior. Quan entren a la ciutat queden molt poquets habitants
malalts i moribunds. Tota la penísula queda en mans de romans excepte la franja cantàbrica.

13.
CONQUESTA DE LA FRANJA CANTÀBRICA: AUGUST
La zona dels cántabres i els asturs no és dominada pels romans fins al 19 aC amb la
intervenció de l’emperador August mateix. La península Ibèrica s’incorpora com una
província de l’Imperi Romà amb el nom d’Hispània.

14.
ROMANITZACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA (HISPANIA)
Creació d’una xarxa de carreteres per
a desplaçar l’exèrcit i els recursos amb
facilitat
Creació de colònies amb població
itàlica (focus romanitzador)
Repartiment de terres als veterans de
guerra
Explotació sistemàtica del territori
Substitució lingüística

15.
DIVISIONS ADMINISTRATIVES D’HISPÀNIA
En la època de l’emperador Teodosi, s. IV aC es constitueix una nova subprovíncia dins d’Hispània, Balearica
s. II aC

16.
PRINCIPALS CIUTATS D’HISPÀNIA