la
on i, R ita, e
at Ant sí, la sé qu
stim Rita, a. Ja uè
E la n ic perq el
S óc rma t’escr ada p
ge erò
te va p cup
s bé, t preo
està ol
c m robat.
esti e t
h
que
è
rqu
p e r it s
r ic c de
e s c ls e s . S ó n
T’ e io
v e g is e nv no
sé
t’ o s
q ue
a r e . J da rà s ,
n i
la m e n t e e g e ix q u e
ll
que n ho nc
a n t e v o lia
q u ò jo e n s
pe r a re e
la m a r
t
ma

c treure. No vull veure’ls
Una idea se m’ha fic at al cap i ja no me la’n pu
morir de fam ..
un desastre .
Acabarem al carrer i ni ngú ens pot ajudar. Tot és
ar-me’n, a res .
No sé com he pogut pa ssar de tot, i jo sense adon
erra.
I només un culpable, la gu
Maleïda guerra!
Tot arruïnat per segons..
uat r e
t in c r e s ...q , no s é
J a no e s t r is N’e s t ic f a r t a
par e t s i quat r e que f er , no p
uc
ana i una
vel l s i f r ed,i g t ib l e . mé s ... A i, e l me
u
imp o t è n c ia in d e s c r ip Qu ime t ..c o m m
e
r me n , p e r ò no hi
E l s nens do t ic s i l ’e s t ima v a i j a
es t an es quel è é s .. T o t a ix ò
és un
e n j a r ..
f a mè l ic s d e n o m ma l s o n .

Quimet, Escric, perquè no puc cridar,
ni els nen s, ni jo, ni en ar,
ni tants i perquè ningú no em pot ajud
t, ni el Mateu, meus
ni el Cinte m, no ens perquè necessito escriure els
tants d’a ltres sense no sentiments i perquè
tes vides
ho m ereixem... tan una idea se m’ha ficat al cap
i ja no
ixò no es
es quinçades... A me la’n puc treure.
viure... .
No puc pensar en altra cosa
ig bé? Sí, no tinc cap
Se ntiments. Dubtes. Fa o? Puc decidir
altra solució. ..faig bé? I si els deix . D e mà
an. I si ells volen
per ells? Potser sols se’n sortir s ’h a u r à
uran malament i
viure? Però no, no podran, vi ac abat
gana, de fred, de
m oriran a poc a poc, de t ot . Pe r
e mi la seva sort
tristesa. O potser sens els puc deixar s e mp r e . No
canviarà? Qui els ajudarà? Jo no mé s g a n a ,
per ells i per mi.
així. Ho he d’acabar per ells, n o mé s
mis è r ia .
No mé s P A U .

m’ho o faré?
On és l’embut? Com ut? Com m’h
faré? Necessito una On és l’emb . Ja està,
polla i Necessito una ampolla falta el
ampolla. Ja esta, l’am em but. Només
l’embut. Només falt
a el l’ampolla i l’ indré.
tindre. salfuma nt. Demà el t
salfumant. Demà el
Ja ho tinc tot!
Jo no vull això!
re així!
Però.. jo no puc viu Avui s’acabarà tot, tot el
le dels nens i
Jo sóc la responsab sofriment..
eus fills.
no puc fer res pels m
per fi jo i els meus petits
podrem ser feliços.
morir.
Una única sortida:

al
id e a s e m’h a f ic a t
al t r a r e me i, u n a e . Ne c e s s
it o
No t in c r eur
l a ’n p u c t l ’ú n ic a
c ap i j a n o me a b a r ... M o r ir ....é s no
t s ’ h a d ’a c at a l c ap i j a
f or ç a, t o s e m’h a f ic me u s
s o l u c ió . U n a id e a e de f e r pe l s
’n p u c t r e u r e . Ho h e .. Ho s e n
t o, ho
me l a enr er és
hi ha v ol t a mi... c r e c que nom
f il l s . No il l s i p e r
me u s f ime n t .
f a ig p e l s a mb a q ue s t pat
a ix í p u c ac abar
i què puc f e r j o? I què Ai, ai.. Això no pot
p o t f e r n in g ú ? P l o r a r i ser...mare meva! Jo no
pl or ar , pe r ò j o j a no vull això
t in c n i p l o r s , n o p u c
f e r r e s ..

at.
t u avi n
rla r amb q u è e
ro pa i diga’m fem.
Espe ta’m è
es s i qu etó.
Co n t p en s
e
Un p a,
n
ag erma
L a t ev
Rita.