1.
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Novembre 2012 · núm. 144· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
No
deixem que
el capitalisme
arruïni les
nostres vides!
Dipòsit legal: B 36.887-1992

2.
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 144 · Novembre 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
No
deixem que
el capitalisme
arruïni les
nostres vides!
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005

3.
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
L’èxit de la vaga
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
SECRETARIAT PERMANENT
general del 14N ens
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
marca el camí a seguir
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
P
• Federació de Sanitat
• Federació d’Ensenyament de er a la CGT, la vaga general del 14N
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració ha estat un èxit inqüestionable com a
Pública (FAPC) vaga general, laboral, social, de consum
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn i ciutadana, cobrint totes les perspectives
Tel. 933103362. Fax 933107110 previstes. D’una banda, el 14N ha estat
FEDERACIONS COMARCALS una vaga general laboral molt important
atès que milions de treballadors i treba-
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada lladores l’han secundat, podent parlar-
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es
se d’un seguiment proper al 90% en els
Baix Camp/Priorat principals sectors industrials, automoció,
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat petroquímiques, transports per terra, mar
Tel. 977340883. Fax 977128041
i aire, telecomunicacions, construcció,
Baix Llobregat serveis públics, educació, sanitat, televi-
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat sions,...
Tel. 933779163. Fax 933777551
Així mateix, la vaga general del 14 N ha
Comerç, 5. 08840 Viladecans estat un èxit des del punt de vaga de con-
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14 sum, havent tancat un percentatge proper
Baix Penedès al 60% del petit comerç i la població ma-
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell joritàriament no ha acudit als comerços i
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com botigues, demostrant que seguim tenint
Barcelonès Nord dignitat.
Alfons XII, 109. 08912 Badalona La vaga general del 14N també ha estat
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
un èxit com vaga social a nivell de presèn-
Garraf-Penedès cia en el carrer, les manifestacions que es
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat van celebrar al llarg de tot l’estat espan-
Tel. i fax 938934261
yol ha estat molt majoritàries integrant a
Maresme
Unió 38 baixos, 08302 Mataró - la majoria de la població que ha fet vaga
maresme.cgt@gmail.com i a qui no han pogut fer-la per estar sen- verns autonòmics van fer dels piquets in- seguirà però ja estem millor preparats, i sindicalisme combatiu i els moviments
Tel. i fax 937909034
se treball, ser pensionista, estar desno- formatius, de les organitzacions sindicals seguirem treballant colze a colze amb el socials.
Vallès Oriental nat, ser jove sense expectatives ni futur i socials, mandatant a la policia perquè
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -
cgt.mollet.vo@gmail.com o per la comprensible por a represàlies provoqués impunement a les i els treballa-
Tel. 935931545. Fax 935793173
de l’empresariat i els seus directius. dors, detinint i actuant violentament contra
les i els manifestants o els reporters grà-
Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS L’assistència en les manifestacions con-
Girona vocades va ser massiva i deixava clar, fics, acorralant fins i tot a les pròpies seus
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 sense cap tipus de dubte, que el poble dels sindicats de la CGT com va succeïr
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat està en el carrer rebutjant les polítiques a València, Sevilla i Madrid. També cal
Tel. 972231034. Fax 972231219
de reformes, de retallades, d’ajustament, destacar la violencia policial produïda en
Ponent de pagament del deute, les polítiques an- diverses manifestacions, provocant dese-
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat tisocials de falta de llibertats, les polítiques nes de ferits i detinguts.
Tel. 973275357. Fax 973271630
repressives i autoritàries. La vaga general La CGT advertim al(s) Govern(s) que no
Camp de Tarragona del 14 N ha estat també una jornada eu- pot jugar amb el poble, que no pot riure’s
Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici
2, 3a Planta, 43005 Tarragona ropea a l’haver-se convocat vaga general de les seves necessitats com persones,
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax 977241528 amb èxit a Portugal, Grècia, Itàlia, Bèlgica, trepitjant els seus drets, perquè aquest po-
Malta, Xipre i jornada de mobilitzacions ble sabrà defensar-se de qui l’humilia i sa-
FEDERACIONS LOCALS
en la pràctica totalitat de països d’Europa, brà reconquistar el que li han arravassat.
Barcelona donant un primer pas en el procés de mo- Per a la CGT, aquesta vaga és un pas més
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org bilització coordinada internacionalista. en pro de la mobilització permanent pel
Tel. 933103362. Fax 933107080
Des de la CGT volem denunciar la crimi- canvi de model econòmic, social, polític i
Berga nalització que el Govern del PP i els go- mediambiental. Després del 14N, la lluita
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco
Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez,
Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles “L’existència i la continuItat del grup em sembla
Rubí
Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de important, sobretot en un país tan marginat i
gmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n.
miserable com el nostre”
Sabadell
43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,
Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org
745 01 97
Web revista: www.revistacatalunya.cat. Joan Guinjoan
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Novembre de 2012

4.
REPORTATGE Amb la crisi
s’accentuen les
Les dones estem especialment afectades pels danys que
el capitalisme genera en la societat, perquè el patriarcat
problemàtiques
és un pilar bàsic que sosté el model social d’explotació
de les persones
Dona, crisi i
mercat de treball
La crisi econòmica té rostre femení
supera la femenina, quan la situació
Elena Idoate
estructural ha estat tradicionalment
inversa. Com que són més aviat els
homes els que es queden sense fei-
E l capitalisme està aprofitant la
crisi per atacar frontalment les
condicions de vida de les classes po-
na, aparentment semblaria que hi ha
un canvi de rols de gènere i que són
ells qui “retornen a la llar”. Però en
pulars i agredir els drets de les dones. realitat, no hi ha aquest impuls de
El nostre sistema de protecció so- canvi. Es tracta d’una qüestió sec-
cial dóna un pes molt important a les torial: l’epicentre de la crisi ha estat
prestacions contributives, i moltes l’ensorrament de la construcció, i
dones en queden fora. també ha sortit molt tocada la indús-
La crisi econòmica ha suposat una tria, ambdós sectors molt masculi-
aturada “en sec” d’aquells mecanis- nitzats.
mes que havien permès el creixement El 85% dels llocs de treball perduts
del capital: la bombolla immobiliària, amb la crisi eren masculins, i aproxi-
les finances desenfrenades, la preca- madament la meitat eren de la cons-
rització del treball i dels salaris, etc. trucció i un terç de la indústria. Per
Els “èxits” econòmics de l’economia a la supervivència familiar, dones
capitalista comporten un fracàs estre- que estaven inactives han tornat a
pitós a nivell social. La mercaderia treballar fora de casa, però no ocu-
ha guanyat més espai en la societat pant els llocs dels marits o fills, sinó
i s’han fet molts beneficis, princi- a treballs molt més precaris. Tot i
palment especulatius, però la des- això, les dones continuen tenint una
igualtat i la pobresa han esdevingut taxa superior d’inactivitat i s’ha fre-
aclaparadores i la vida quotidiana de nat a la meitat el ritme d’increment
la majoria de la població, molt més de l’activitat femenina. Al mateix
difícil. Totes les problemàtiques, temps, els canvis en la legislació,
algunes d’elles invisibles, tenen un que donen una gran capacitat a
rostre femení, com la feminització l’empresari per canviar la jornada
de la pobresa o la crisi de les cures. laboral i els horaris, amenacen la
Temes que requeririen un desenvo- participació laboral de les dones:
lupament ampli. quan la feina i tenir cura de la cana-
Les dones estem especialment afec- lla i la gent gran són incompatibles,
tades pels danys que el capitalisme generalment no es dóna aquest “can-
genera en la societat, perquè el pa- vi de rols”.
triarcat és un pilar bàsic que sosté
aquest model social d’explotació i Polítiques decantades
polarització. Per això, la crisi està cap al capital
tenint una cara especialment cruen-
ta per a les dones. A més a més, Una altra esfera és la protecció so-
l’estratègia marcada des d’una clas- cial, que ocupa un lloc important en
se dominant enfortida està destruint les condicions de vida de les classes
unes estructures socials, aconsegui- populars. Amb les retallades veiem
des amb molts anys de lluita, que que, actualment, les polítiques pú- prestacions contributives -pensions siguin comuns: afecten tothom, i d’altres. El treball domèstic femení
protegeixen les condicions de vida bliques estan absolutament decan- i atur- i depenen de les cotitzacions. s’originen en una estructura social està cobrint bona part de tot allò que
de les classes populars, de les quals tades cap als interessos del capital. Les dones generalment tenim pres- que supera els individus. S’assigna s’obtenia a l’esfera mercantil, abans
les dones som més dependents. Les principals perjudicades per les tacions de menor quantia, bé per- a la família patriarcal tot tipus de de la reducció d’ingressos salarials, i
L’impacte que la crisi econòmica retallades socials som les dones. què hem cotitzat menys temps i per tasques domèstiques, i la dona és al sector públic, abans de les retalla-
està tenint en les dones es pot apre- D’una banda, perquè els col•lectius menys diners o bé perquè adquirim l’encarregada de realitzar tot aquest des. Les dones estan suportant el pes
ciar des de diferents àmbits, que se laborals dels serveis públics i so- el dret a les prestacions per altres treball de manera no remunerada i de l’ajustament.
superposen i ens afecten des de dife- cials estan altament feminitzats. I de vies “indirectes”, com ara les pen- sense una consideració socialitzant, El conjunt d’elements que estan pro-
rents vessants. l’altra, perquè en som les principals sions de viduïtat i els subsidis. perquè es fa en l’àmbit privat. Amb vocant un atac frontal als drets de
usuàries. Per exemple, el 67% de la crisi, s’accentuen les problemàti- les dones i als avenços de la lluita
les persones beneficiàries de la Llei ques de les persones, i requerim feminista no s’acaben aquí. Però
La destrucció de Àmbit privat i treball moltíssima més ajuda, que continua amb tot això n’hi ha prou per afirmar
de Dependència eren dones, perquè
feina vivim més anys, i el 45% de la des- no remunerat fent la dona en el marc de la famí- que, amb la crisi, el capitalisme està
pesa es destinava a les treballadores lia patriarcal. Malgrat que les dones atacant durament les condicions de
Una de les esferes: la producció familiars, majoritàriament dones, L’esfera domèstica roman en l’àmbit s’hagin incorporat al món laboral vida de les classes populars, i ho fa
mercantil. L’aspecte més destacat a perquè ens encarreguem de la cura privat de les persones i és invisible i molts homes, o bé estiguin més aplicant les estructures patriarcals,
casa nostra és l’elevadíssima des- de la gent gran. de portes enfora. En la societat ca- a casa perquè no tenen feina, o bé de vegades fent-les més agressives, i
trucció de llocs de feina, que són els La taxa de pobresa femenina és més pitalista i patriarcal, gran part de hagin assumit tasques domèstiques, en altres casos, les reinventa.
que aporten els recursos monetaris alta, amb la qual cosa demanem més les necessitats de reproducció so- ha augmentat molt poc la dedicació
a les llars. S’ha donat molta relle- ajuts. També hem de tenir en comp- cial es cobreix en l’àmbit domèstic. masculina a feines no mercantils. * Article d’Elena Idoate, del semina-
vància al fet que l’atur impacta més te el biaix de gènere que té el nostre S’individualitzen les necessitats, En canvi, s’han incrementat molt les ri d’economia crítica Taifa, publicat
entre els homes que les dones. A sistema de protecció social, perquè mancances i problemes de les perso- tasques de les dones per als mem- al núm. 124 de la revista “Carrer”
Catalunya, la taxa d’atur masculina dóna un pes molt important a les nes, tot i que la naturalesa d’aquests bres de la seva família, i fins i tot de la FAVB
Novembre de 2012 3

5.
REPORTATGE
Dona i Mercat Laboral: com ens afecten la
crisi i les retallades?
un clar indicador de les desigualtats
Isabel Pérez Ortega,
Secretaria de la Dona Comitè de gènere que segueixen existint, en
Confederal de la CGT considerar les dones com a propietat
de l’home, sense drets, sense veu.
Prioritats i
M és del 15% de dones cobren
menys del SMI - congelat- da-
vant un 5,6% d’homes. La pujada de
estratègies de
l’IRPF penalitza aquestes rendes bai-
CGT per millorar la
xes (uns 25 € més anuals per salaris situació de les dones
inferiors a 1000 €). La congelació de
les pensions incideix en un 44% de Des de la CGT i a través de la Se-
vídues enfront d’un 12% de vidus. A cretaria de la Dona s’impulsen cam-
més, estan les retallades assistencials panyes transversals a tot el sindicat
i de drets, el tancament de centres sobre igualtat, llenguatge no sexista
d’acollida a maltractades, i contra la violència de gènere.
Les dones històricament suportem Fem campanyes per als dies clau
taxes més altes d’atur i ocupació pre- per a les dones en què reivindiquem
cària que els homes. Tot a causa de la igualtat com a treballadores i com a
societat masclista i patriarcal en què dones, el 8 de març i el 25 de no-
vivim. vembre, contra la violència masclis-
Amb l’aprovació de l’acord entre sin- ta i patriarcal, campanyes que es rea-
dicats i empresaris del II Acord per a litzen a nivell estatal i de cara a tota
l’ocupació i la negociació col•lectiva la societat, participant en diferents
2012, 2013, 2014, es feia un pas més plataformes i coordinadores, i també
en la precarització del treball, apro- en solitari.
vant la conversió de contractes de afecten: el tancament de centres que penalitza a les rendes baixes (uns d’igualtat perquè és obligatori que ho Les nostres propostes i sobre el que
temps complet a temps parcial, si d’assistència a dones víctimes de 25 € més anuals per salaris inferiors facin, però els buiden de contingut i treballem homes i dones de la CGT
l’empresa ho necessita, basant-se en violència de gènere, la suspensió dels a 1000 €) i afegim la congelació de després, no es compleixen. En molts són:
criteris organitzatius, econòmics o de concerts amb les clíniques privades les pensions (hi ha un 44% de vídues casos, ni tan sols s’arriba a constituir * A les empreses, negociació de
producció. A qui creiem que afectarà que realitzen les interrupcions volun- la Comissió d’Igualtat a l’empresa. plans d’igualtat, aportant idees i me-
enfront d’un 12% de vidus), tenim la
més aquesta mesura, als homes o a tàries de l’embaràs que no es volen Aquesta crisi ha estat un moment sures reals i que poden realitzar (una
immensa sort de ser les guanyadores
les dones? Es preveu una tornada als fer en hospitals públics… magnífic per haver fet bones políti- altra cosa és que siguin acceptades
del concurs “precaritzi seva vida a
esquemes tradicionals, dels que sem- Des de l’estat i les organitzacions ques de repartiment, tant de treball per l’empresa) per a la igualtat efec-
través de la legalitat.”
bla que anava sortint a poc a poc, la sindicals institucionals no s’ha fet res com de riquesa, igualitàriament. Però tiva entre homes i dones.
Concloent, el panorama amb què ens
dona treballant a temps parcial, com- per impulsar la conciliació ni la igual- no l’han sabut aprofitar. * Conscienciar en els nostres tre-
trobem obliga a crear obligats vin-
paginant amb les tasques domèsti- tat. Com a exemples tenim la man- En el llibre “Desiguales. Mujeres y balls, tant a treballadors com a em-
cles de dependència, de la dona amb
ques o de cures. ca d’informes d’impacte de gènere hombres frente a la crisis financiera” presàries de la necessitat de posar la
l’home, reduint la seva autonomia, vida al centre, la cura que les perso-
Les retallades assistencials, bé per (obligatoris per la Llei d’igualtat) de (Icaria 2010) Lina Gálvez i Juan To-
independència, arribant a un estatus nes necessitem donar i rebre.
congelació de la taxa de reposició en les diferents lleis i reformes aprova- rres posen en relleu que la discrimi-
el sector públic, bé per falta de sub- similar al model tradicional familiar, * Al carrer, reivindicant la igualtat i
des i la suspensió del permís de pa- nació que pateixen les dones ha estat
vencions a les associacions que fan patriarcal, de submissió, i en moltes lluitant contra l’ocupació submergi-
ternitat de quatre setmanes que hau- un dels factors que més ha ajudat
la feina que s’hauria de prestar des ocasions de violència vers les do- da com pot ser en el sector de treba-
ria d’haver entrat en vigor aquest any. a generar la crisi, en la mesura que
de l’administració, són un altre punt I com a guinda, la congelació del sa- nes… s’ha incrementat la desigualtat que lladores de la llar.
important de precarietat que afectarà lari mínim. El desvergonyiment no està a l’origen. * Reivindicació de drets fonamen-
directament a les dones: les retallades té límits, quan el van aprovar deien Situació de la lluita El mateix Estat s’ha preocupat de tals per a les dones: llibertat per
en dependència, en ajuda a domicili, decidir sobre el nostre cos, dret a
des del govern que a penes afectaria per la igualtat entre maquillar les seves polítiques des-
en escoles infantils, en menjadors es- unes 100.000 persones. Només com igualitàries, incomplint la pròpia l’avortament lliure i gratuït, lluita
colars … Tot això repercuteix nega- a treballadores de la llar hi ha unes homes i dones a Llei d’Igualtat, no havent fet un sol contra la violència masclista i patriar-
tivament en els interessos de les do- 700.000 persones, més del 90% do- l’estat espanyol informe d’impacte de gènere per a cal, dret a una orientació sexual lliure
nes, ja que són les que en últim terme nes, que el salari es regeix pel SMI. cap de les lleis i reformes que s’han i sense discriminació de cap tipus.
deixaran els seus treballs o a reduir Segons l’última enquesta d’Estructura Les polítiques d’igualtat no han aprovat des de l’any 2010. I tot això des de l’autonomia que
les seves jornades o acceptar treballs Salarial (2010), hi ha més d’un 15% avançat prou feines des que es va Som moltes les organitzacions so- com CGT tenim de cap poder esta-
precaris per poder compaginar amb de dones que cobren menys del SMI aprovar la Llei d’Igualtat l’any 2007. cials i sindicals que seguim lluitant tal, sense subvencions per als nostres
les cures. davant un 5,6% d’homes. Les empreses de més de 250 treballa- per la igualtat efectiva entre homes projectes i amb la militància com a
Altres retalls importants que ens I si sumem a això la pujada de l’IRPF, dors, majoritàriament, negocien plans i dones. La violència de gènere és principal factor humà.
L’economia informal: altra vegada una
qüestió de sexe
cions de precarietat indigna a qui la I no es tracta, ni de bon tros, d’un fe- els estudis especialitzats, ni la seva taleria i restauració, ocupació domès-
Bibiana Medialdea
realitzen. Aquest tipus d’activitats nomen marginal. Segons un estudi de realització, amb tot el que comporta tica, treballadores del sexe, serveis
no paga impostos ni cotitzacions a la Fundació de les Caixes d’Estalvis de salaris més baixos i absència de socials (especialment atenció a per-
la seguretat social. Per altra banda, (FUNCAS) el 21,5% de l’activitat garanties i drets, afecta per igual a sones depenents), treball en el propi
E n aquesta anàlisi sobre la rela-
ció entre treball negre i divisió
les persones que treballen en aques-
tes condicions solen rebre salaris
econòmica de l’Estat espanyol seria
informal. L’Organització Interna-
dones i homes. domicili, comerç minorista, neteja
per a locals, sanitat privada o educa-
sexual del treball, l’autora analitza per sota del mínim legalment esta- cional del Treball (OIT) calcula que Majoria de dones ció infantil. Per exemple, a Amèrica
les xifres sobre economia submergi- blert, sofriexen l’absència total de entorn del 69% dels llocs de treball Llatina es calcula que el 50,1% de les
da i la seva relació amb l’asimètrica garanties sobre les seves condicions a Amèrica Llatina (dos de cada tres) Pel que fa al treball no regulat però treballadores no agrícoles pertanyen
distribució de tasques en la societat laborals (horaris, vacances, treball són informals. Podem dir per tant remunerat (únic àmbit reflectit per al sector informal, enfront del 44,1%
capitalista. infantil, normes de seguretat, etc.), que, per exemple en el nostre país, les xifres oficials), igual que succeeix de treballadors.
Escoltem contínuament que manquen dels drets associats al con- entorn d’un 20% dels treballadors en totes les formes precaritzades A més, les treballadores també són
l’economia informal és una xacra per tracte laboral (atur, baixes, indemnit- i treballadores sofreixen aquesta d’ocupació, la presència femenina és víctimes de la “informalitat encober-
a la societat; i és cert. Es tracta d’una zació per acomiadament, pensions, situació de desprotecció? No. Ni aclaparant. Això es deu, d’una banda, ta” en tots els sectors econòmics. Un
activitat econòmica que no aporta al etc.), i tenen serioses dificultats per a l’activitat econòmica no regulada es a la concentració de dones en activi- cas paradigmàtic és el de “les falses
col•lectiu i que condemna a situa- organitzar-se. limita als percentatges que faciliten tats propícies a la informalitat: hos- jornades parcials”, que es corresponen
4 Novembre de 2012

6.
REPORTATGE
en realitat amb jornades completes tativa entre les persones adultes de
que duen associades, això sí, salaris la unitat de convivència –condicions
i drets parcials. La feminitzacin de la necessàries per a assolir-lo: jornades
informalitat en el mercat laboral no és laborals més curtes i serveis públics
més que un símptoma addicional de la complets i de qualitat–. En aquest cas,
posició subalterna que, en coherència és assenyat sostenir que la major part
amb la divisió sexual del treball que de les persones adultes seria capaç
vertebra les nostres societats, ocupen de sostenir el treball reproductiu que
les dones. I la informalitat no fa més precisen elles i el seu entorn personal
que aprofundir aquesta posició de des- més proper. És a dir, en la majoria
avantatge: si el salari de les treballado- dels casos no seria necessari, ni desi-
res formals llatinoamericanes repre- tjable, recórrer a la mercantilització
senta un 64% del masculí, en l’àmbit d’aquests treballs. No obstant això,
informal aquesta proporció baixa fins de moment, són les dones les que
al 52%. s’han especialitzat en el desenvolu-
pament d’aquestes tasques. Aquest
treball especialitzat i que llastra les
El treball reproductiu possibilitats d’inserció igualitària
en el mercat laboral de les dones
Per altra banda, la ingent quantitat de no obté ni visibilitat ni cap tipus de
treball no remunerat però necessari contraprestació regulada (garantida).
(treball reproductiu) no deixa de ser En resum, el que s’està produint és
una borsa enorme de treball informal, una gran quantitat de treball que una
en la seva pràctica totalitat femení, i part de la societat (les esposes, núvies,
no recollit per les estadístiques. La germanes, filles, mares i àvies) pres- de l’economia i l’ocupació informal es dediquen al treball no pagat i només estadístiques oficials, definitivament,
consideració del treball reproduc- ta a la resta de la societat (masculina no hauríen d’ignorar aquesta realitat. 20,3 al treball pagat. A més, les dones és qüestió de sexe.
tiu –domèstic i de cures– realitzat en en la seva majoria), que gaudeix dels Hi ha dades que assenyalen que les treballen un 15% més en total que
l’àmbit privat és un tema conflictiu. béns i serveis corresponents sense que xifres d’informalitat es dispararien els homes, però tres quartes parts del * Bibiana Medialdea és professora
Pensem primer en una societat plena- això generi ni ingressos, ni garanties, si ho fessin. Per exemple, en el nos- seu treball és gratuït i sense drets as- d’Economia Aplicada de la Universi-
ment igualitària, en la qual aquestes ni drets per a les treballadores. Els es- tre país es treballa un terme mitjà de sociats. La informalitat, un problema tat de Valladolid. Article publicat a la
tasques es repartissin de forma equi- tudis que tracten de mesurar l’impacte 46,3 hores a la setmana: d’elles 25,6 molt més greu del que reflecteixen les revista Diagonal
Mare i periodista? Ja em direu com…
de més qualitat, així que donaven cients que les que sou autònomes ho s’ha sabut. l’ajuntament ha decidit per aquest
Laia Altarriba i Piguillem
feina a un gruix de periodistes en teniu complicat per poder treballar I ara què hauràs de fer aquest set- curs assumir la part que la Ge-
augment, inclosos els que, com tu, al mateix ritme que ho fèieu abans embre? Només tens previst entregar neralitat ja no paga. Quan el mes
treballeu com a free-lance. (i l’opció de deixar de cotitzar sig- un article, pel qual cobraràs just 200 d’octubre el nen ja hi vagi tot el
Ú ltims dies d’agost. El teu cap ja
es comença a fer a la idea que,
amb l’inici del curs escolar, tindràs
Amb la ment posada en els arti-
cles que tens pendents d’entregar
nifica tenir-ho més difícil en el futur
per arribar a accedir a la jubilació).
euros. És a dir: menys que el que
has de pagar d’autònoms. El que
dia podràs treballar vuit hores se-
guides fent feines com a periodista
free-lance. El dubte és quin volum
i cavil•lant quines noves portes Vas a la tresoreria de la Seguretat hauries de fer és donar-te de baixa.
quatre hores diàries per tornar a trucar per trobar més feina, vas al Social per explicar-los l’error. La Però si no pagues, no cotitzes per la de feina tindràs, i quan et pagaran
treballar. Les quatre hores que vas caixer automàtic a treure diners. I dona que t’atén arrufa el front: “No pensió el dia que t’hagis de jubilar la que entreguis, perquè no saps què
tenir els dies feiners de juny i mig la teva sorpresa és quan t’hi falten sé què deu haver passat, però em (si és que aleshores encara queda al- succeeix en altres sectors, però sí
juliol, els primers que el nen anava 254 euros. El concepte que els ha fet temo que un d’aquests divendres de guna cosa del trist estat del benestar que coneixes bé els actuals retards
a l’escola bressol, saps que no van desaparèixer és clar: “Autónomos”. consell de ministres es devien ca- que tenim). en els pagaments en el sector perio-
donar per gaire. Just vas tenir temps Però a tu et van concedir el mes de rregar l’ajut”. El seu company de la La teva sort és que el teu company dístic.
d’escriure alguns reportatges, però maig l’exempció de pagar els autò- taula del costat ho confirma: el ma- té feina i cada mes ingresseu el seu I és que amb la crisi ja no queda
tots junts no arribaven ni de lluny a noms durant un any perquè acaba- teix dia que van anunciar que aug- salari. La veritat és que avui en dia gairebé cap ajut a la premsa en cata-
sumar la quantitat que cobraves en ves de ser mare, i és la bonificació mentaven l’IVA, el mes de juliol. A sou afortunats: té un contracte en- là (i això que fa quatre dies els qui
un mes en els temps bons pel sector que fins ara hi havia per ajudar les finals d’agost, quan han començat a cara per un any més. D’aquí a dotze ens governen van sortir embolicats
d’abans de la crisi, quan els mitjans dones a tornar a la feina després cobrar les quotes d’autònoms sense mesos no sabeu què li passarà, però amb la senyera pels carrers de Bar-
en català eren cada vegada més i d’haver tingut una criatura, cons- haver avisat que ho farien, és quan això ja és ser afortunat avui en dia. celona), així que les publicacions
Les autònomes no sou pas les úni- que queden fan mans i mànigues
ques mares que patiu les retallades. per pagar als seus treballadors i
Quan fa uns mesos anaves al curs col•laboradors.
de postpart al Centre d’Atenció Pri- El problema afegit és que quan de-
mària, a una de les noies que hi ve- cideixes anar a una ETT i els dius
nia la van incloure a un ERO i la van que estàs disposada a treballar del
fer fora de la feina mentre estava de que sigui, i que si cal això del pe-
baixa per maternitat. “Però és legal riodisme ho deixes per temps mi-
que et facin fora amb les teves con- llors, o pels vespres, o pels caps de
dicions?”, li vau preguntar amb cara setmana, et diuen que ho tens magre
d’estupefacció. Amb la reforma la- perquè no tens experiència ni en
boral que han aprovat aquest any, sí. l’hostaleria, ni en la restauració, ni
Mentre feies el curs de postpart en el sector de la neteja.
també es van carregar la possibilitat En fi! Que què has d’explicar que
de compactar el permís de lactància tothom no sàpiga, oi? I tu enca-
que permetia allargar unes setmanes ra tens la sort que fa anys que vas
més la baixa maternal a les que te- començar a fer de periodista i tens
nien contracte. Algunes de les ma- experiència i contactes.
res que assistien al curs comptaven Les noves generacions no podran
utilitzar aquesta fórmula que fins ni lamentar-se del que han perdut,
ara permetia la llei. Però el vendaval perquè mai hauran pogut treballar
ultraliberal que estem patint també com a periodistes de manera esta-
ho ha eliminat. ble i amb condicions dignes. I si
L’únic que avui us queda, doncs, s’atreveixen a tenir una criatura,
és l’ajut de 100 euros mensuals qui sap si encara queden escoles
d’Hisenda durant un any, que també bressol públiques, cursos de prepart
es poden cobrar de cop en el següent i postpart als CAP, o els 100 eu-
exercici. “Jo ho aniré cobrant cada ros d’hisenda que fins no fa massa
mes, no fos que d’aquí a un any ja temps semblaven poca cosa.
ho hagin tret també”, et va dir la I amb un context així (com deia fa
noia del curs que et va explicar que uns dies en David Bassa, “més des-
encara existia aquest ajut. orientats, espantats i afeblits que
Tens la sort que al poble on viviu mai”), quin periodisme s’espera que
hi ha escola bressol pública, i que puguem fer?
Novembre de 2012 5

7.
TREBALL-ECONOMIA La Vaga
General del 14N
La Vaga General del 14N ha estat general, laboral, social,
de consum i ciutadana, amb un seguiment elevat i unes
ha estat un èxit
manifestacions multitudinàries, un camí que cal seguir
inqüestionable
La vaga general del 14N a
Catalunya i Balears
Vilafranca (on participava la CGT)
Redacció
pel matí va reunir unes 3000 persones.
Per la tarda es va fer un bloc propi dins
la manifestació unitària d’unes 5000
F inalment, la CGT de Catalun-
ya, reunida en plenària el 22
d’octubre (i la CGT a nivell confe-
persones.
A Manresa CGT va realitzar una con-
centració d’un centenar de persones.
deral el dia 23), va acordar traslla- A Terrassa la CGT va participar a la
dar la jornada de vaga general que manifestació anticapitalista del matí
tenia convocada per al 31 d’octubre amb unes 2000 persones, i a la de la
al 14 de novembre de 2012, per tal tarda que va aplegar-ne unes 8000.
de coincidir amb la resta de sindicats Al Vallès Oriental la CGT va partici-
i moviments socials en la vaga gene- par amb altres moviments socials a les
ral, reconvertint el 31 d’octubre en manifestacions alternatives de Gra-
una jornada de lluita i mobilització, nollers (2000 persones), Sant Celoni
però mantenint la convocatòria de (500 persones) i Mollet (unes 5000
vaga per tal de donar cobertura legal persones).
a aquells territoris, sectors o empre- A Berga la CGT i col•lectius lliber-
ses on s’acordés mantenir la jornada taris van organitzar un piquet que va
de vaga del 31 d’octubre. recórrer la ciutat.
Amb això la CGT va acordar coinci- Altres ciutats on es van portar a terme
dir amb la Vaga General que s’havia manifestacions el 14N van ser Bada-
convocat en l’Estat Espanyol, a lona, Santa Coloma de Gramenet,
Portugal, en altres països del sud Tortosa, Banyoles, Cerdanyola,
d’Europa i amb les mobilitzacions Sant Cugat, Montcada i Reixac...
d’àmbit europeu convocades per a A les Illes Balears, a Palma la CGT
aquella data. Aquesta decisió de la va participar en la Comissió Pro Vaga
CGT, en benefici exclusiu de la de- Anticapitalista, que va realitzar pel
fensa dels drets laborals i socials, per diferents zones de la ciutat. La A Lleida el Bloc Anticapitalista (on Garraf van aplegar unes 2000 perso- matí un piquet anticapitalista d’unes
responia a la necessitat de confluèn- CGT va realitzar una acció al centre participa la CGT) va portar a terme ac- nes en el seu bloc dins una manifesta- 500 persones i una manifestació per la
cia i d’unitat d’acció sindical que comercial Arenas amb desplegament cions i activitats durant tot el dia, i va ció de 7000 persones. tarda de 10000 persones. A Menorca
demanda la població i la classe tre- d’una gran pancarta i posteriorment formar bloc propi dins la manifestació A El Vendrell es van manifestar unes la CGT va participar a les manifesta-
balladora en aquests moments tan un piquet d’unes 500 persones va re- unitària que va reunir unes 10000 as- 600 persones. La CGT i col•lectius cions unitàries de Ciutadella (2500
dramàtics i d’emergència social per córrer la Gran Via fins el centre de la sistents. A les comarques dels Pallars, socials van tenir presència destacada. persones) i Maó. A Eivissa es va or-
la qual està travessant la majoria de ciutat. Per la tarda desenes de milers una caravana va començar a Sort i va A Vilafranca del Penedès la mani- ganitzar un Bloc Alternatiu a la mani-
la població com a conseqüència de de persones van participar en la ma- acabar a Tremp, on es van aplegar més festació de l’Assemblea Popular de festació de la tarda.
les polítiques econòmiques i antiso- nifestació alternativa convocada per de 200 persones en una manifestació.
cials que emanen del govern i de la CGT, CNT, COS, Coordinadora La- Al Maresme la CGT va participar en
Unió Europea (reformes, retallades, boral i Suport Mutu 15M, assemblees el piquet unitari de la plataforma #Ma-
pagament d’un deute il•legítim, pri- de barri i moviments socials. Al final resme14N, amb el que un centenar de
vatitzacions...). de la manifestació dures i brutals cà- persones van recórrer els carrers de
El 14N ha estat una vaga general rregues dels Mossos d’Esquadra, amb Mataró. A la comarca es van portar
laboral exitosa atès que milions de bales de goma incloses, van provocar a terme concentracions al Masnou,
treballadors i treballadores l’han desenes de ferits (una dona va perdre Premià de Mar i Vilassar de Mar.
secundat, podent parlar-se d’un se- un ull) i diversos detinguts, en el marc A Igualada es va fer una manifestació
guiment d’entre el 80 i 90% en els de l’estratègia repressiva del conseller unitària d’unes 1500 persones, dins la
principals sectors industrials, auto- Felip Puig per sembrar el terror, ate- qual hi havia el bloc anticapitalista on
moció, petroquímiques, transports morir a la gent i dissuadir-la de parti- estava integrada la CGT.
per terra, mar i aire, telecomunica- cipar en les cada cop més nombroses A Vilanova i la Geltrú la CGT i
cions, construcció, serveis públics, manifestacions del sindicalisme com- l’Assemblea pels Drets Socials del
educació, sanitat, televisions,... Així batiu i els moviments socials.
mateix, la vaga general del 14 N ha A Tarragona el bloc anticapitalista de
estat un èxit des del punt de vaga de CGT i moviments socials va aplegar
consum, havent tancat un percentat- unes 5000 persones, dins una manifes-
ge important del petit comerç i la po- tació unitària d’unes 25000 persones.
blació majoritàriament no ha acudit A Reus el bloc anticapitalista de
als comerços i botigues. També ha l’Assemblea Popular (on anava la
estat un èxit com vaga social a nivell CGT) va agrupar unes 2000 persones
de presència en el carrer, amb unes dins una manifestació d’unes 5000.
manifestacions multitudinàries més A Sabadell, la manifestació convoca-
importants que les de la vaga general da per Sabadell Lluitant (on participa
del passat 29M. la CGT) va aplegar unes 6000 perso-
A tot Catalunya des de primera hora nes, la mateixa xifra que la manifesta-
del matí, la CGT, com la resta de sin- ció dels sindicats institucionals.
dicats i els moviments socials, va por- A Rubí més d’un miler de persones es
tar a terme piquets informatius en po- van manifestar en una convocatòria uni-
lígons, fàbriques, mitjans de transport tària amb destacada presència de CGT.
i carrers de les diverses ciutats. Pel A Girona la manifestació anticapita-
matí es van fer manifestacions en al- lista convocada per Al Carrer (on par-
gunes ciutats però la majoria d’elles es ticipa la CGT) pel matí va reunir prop
van portar a terme per la tarda-vespre. de 2000 persones. La manifestació
A Barcelona, després dels piquets unitària de la tarda va comptar amb un
de matinada a les zones industrials bloc anticapitalista d’unes 3000 per-
i el transport, assemblees de barri i sones dins una manifestació d’unes
sindicats van portar a terme piquets 15000 persones.
6 Novembre de 2012

8.
TREBALL-ECONOMIA
Crònica del 14N a Palma
Una de les vagues més combatives dels darrers anys
Contrainfo.cat Piquets informatius a va consistir a protestar davant de la
seu de La Caixa pels diversos assassi-
empreses públiques nats relacionats amb desnonaments. A
des del vespre més, de la part superior de l’edifici un
E l 14 de novembre es va poder
viure la vaga més combativa
dels darrers temps a Palma. Setmanes
anterior ninot estava penjat recordant el geno-
cidi financer.
Així i tot, els primers piquets infor-
abans del 14N diversos col•lectius
matius de la jornada de vaga es va- El piquet unitari
varen arromangar-se de valent i
començaren a preparar-la. Així, la
ren realitzar dia 13 a la nit, quan es anticapitalista reuneix
va fer el canvi de torn d’EMAYA i
proposta més engrescadora va ser la
s’aconseguí que sols sortissin els ser-
centenars de persones
creació de la Comissió Pro Vaga An- i col·lapsa el centre
veis mínims.
ticapitalista, que va sorgir dels movi-
La pluja matinera va espenyar molts
ments socials més combatius i crítics Durant el matí hi varen haver, a més,
plans previstos per diferents grups de
a fi de donar una unitat d’acció an- diferents accions de piquets per part
piquets. A les cotxeres de l’EMT hi va
ticapitalista durant la vaga. Aquesta de CNT i CGT. En un d’aquests la po-
haver molt d’enrenou durant la mati-
comissió va anar convocant una sèrie licia va carregar-hi de manera brutal i
nada i, posteriorment, volien anar al
de reunions en les quals participaren hi causà diversos ferits.
MercaPalma, però al final s’optà per
els diferents col•lectius i organitzaren Al migdia, hi havia la convocatòria
bloquejar l’Intermodal, però es topà
accions unitàries i de lluita tot donant del piquet unitari anticapitalista que
amb una forta presència policial. El
un toc més coherent i combatiu al va reunir unes 600 persones que du-
resultat, emperò, fou d’activitat míni-
14N. rant uns moments varen col•lapsar el
ma en els transports públics.
centre de Palma. Al final de l’acció,
A la Universitat la Gran seguiment de hi hagueren alguns enfrontaments i
vaga començà el dia la vaga a escoles i
tensions amb la policia a causa de
la detenció de dues persones (una
anterior instituts d’elles de la CGT i l’altra d’Endavant)
que participaren de l’acte i en feriren
Aleshores, abans de dia 14 ja es rea-
Pel que fa a l’àmbit educatiu, la Pla- d’altres. Passades les 14 hores es va
litzaren les primeres accions. Com
taforma Crida i altres entitats varen desconvocar la mobilització i la gent
ja és habitual, un dels primers esde-
fer arribar la informació que la vaga es va dispersar en diferents grups.
veniments de la vaga és l’ocupació
havia estat àmpliament secundada en
d’algun edifici del Campus per part
els centre educatius, sobretot a les es-
de l’Assemblea UIB. Com ja havien
coles de primària on, en algunes oca- Original boicot a grans
protagonitzat a altres vagues, aquest firmes comercials per
sions, el centre va haver de tancar per
cop, els membres de l’assemblea i des de S’Escorxador com a punt continuació, es va fer una concentra-
ocuparen la Facultat de Ciències per
manca d’infants i de professorat. Des la vaga de consum d’inici del que al cap d’unes hores
d’escoles i instituts de Sóller, Marra- ció a la comissaria de S’Escorxador
convertir l’edifici en un espai de lluita seria una gran manifestació antica- per demanar la llibertat de les perso-
txí, Felanitx o Portocolom, per exem- També durant el matí es produïren
i preparar accions per al dia següent. pitalista, alternativa a la convocada nes detingudes.
ple, s’informava d’una baixa activitat algunes accions de teatre de guerrilla
Així, una setantena de persones par- pels sindicats CCOO i UGT, crí-
laboral. a centres comercials i grans cadenes
ticiparen a l’assemblea nocturna, la tica i amb missatges contundents.
qual va consistir a organitzar els pi-
d’alimentació. L’horabaixa hi hagué La xarxa de mitjans
L’anticapitalisme va omplir el passeig
quets per a l’endemà. Malgrat la for- Accions contra la noves accions d’aquesta mena dirigi-
del Born de Ciutat amb una multitu- contrainformatius
des a grans cadenes de roba.
ta pluja del matí, les estudiants de la banca dinària manifestació amb la pancarta
UIB no s’acovardiren i dedicaren el de capçalera “Ni retallades ni deute – Com a l’anterior vaga, per aquest dia
matí a col•lapsar les entrades al Cam- Una mica més avançat el dia i amb un Massiva manifestació Vaga general anticapitalista”. Aques- es va constitur el Centre de Mijans
pus i a dificultar les classes, sobretot cel més desvetllat començaren a tenir anticapitalista final ta marxa, que aplegà més de 10.000 Independents, que va comptar amb
aquelles relacionades amb drets vul- lloc una quantitat major d’accions. A persones, era el plat fort de tota una el treball de Sa Tevavisió, Ràdio 77 i
les 11h es convocà una casserolada
i concentració per Contrainfo al nou local de l’Ecoxarxa,
nerats, com havien denunciat els ma- jornada de lluita protagonitzada pels
teixos alumnes a l’assemblea. Tota davant la Conselleria d’Educació que la llibertat dels diversos piquets informatius que van al passatge d’Antoni Torrandell. Des
aquesta feina donà com a resultat una aglutinà molta gent. També, les Padri- detinguts actuar durant bona part del 14N. La d’abans de les set del matí, els mitjans
universitat pràcticament deserta i re- nes i Padrins Flauta, juntament amb manifestació, després de recórrer es dedicaren a recollir els testimoni de
tencions quilomètriques als accessos. alguns membres de la CGT varen pro- A les 16:30 sortiren les columnes de el centre de la ciutat, va finalitzar al les diferents accions descentralitzades i
tagonitzar una “entremaliadura” que piquets des del barri de Pere Garau Born, on es va llegir el manifest i, a unitàries que es produïren durant el dia.
Jornada de lluita el 31 d’octubre cap a la vaga general del 14N
RENFE, Correus, Remolcadors, em- pancarta amb el lema “No hem de pa- A Terrassa un centenar de perso- sumar-se a la vaga social.
Redacció
preses de telemàrqueting, taxi, etc, gar el seu deute! 14N Vaga General” l nes es van concentrar davant de A El Vendrell, la CGT conjuntament
provocant un colapse monumental a A Reus, una trentena d’activistes de l’Ajuntament convocats per movi- amb L’Ateneu La Trinxera, L’Ateneu
Barcelona i rodalies. l’Assemblea Popular de Reus van ments socials i sindicats per mostrar de Joves de Calafell i El Taulell de
A Barcelona un piquet d’unes
500 persones va recórrer el 31
d’octubre al matí el centre de Barce-
A la tarda la manifestació convocada
per la CGT, CNT, Comissió Laboral
del 15-M, COS, assemblees de barri
realitzar al vespre una acció de carrer
pel centre de la ciutat repartint octa-
vetes i cridant a la vaga general del
el rebuig a la política neoliberal que
retalla drets a la classe treballadora,
estudiants, aturades i pensionistes. La
L´Arboç van realitzar una concentra-
ció per la tarda a la Plaça Vella.
A Girona un centenar de persones
lona partint des de Plaça Catalunya, i a la qual es van sumar com bloc els 14N, amb bosses de brossa al cap, per concentració va anar seguida d’una van sortir en manifestació per la tarda
fent parades en algunes empreses treballadors de Metro convocats pel simbolitzar com ens ofeguen les reta- cercavila pels carrers del centre cri- des de Correus i després es va realit-
on s’havia coaccionat als treballa- comitè d’Empresa, va comptar amb llades, l’atur, la precarietat, la corrup- dant a la vaga general. zar una assemblea popular a la plaça
dors perquè no seguissin la jornada l’assistència de 3.000 persones, par- ció, la reforma laboral, la repressió i A Mollet del Vallès un piquet de del Vi.
de vaga, o bé pel que representen tint des de Arc de Triomf, passant per la política econòmica del govern. CGT format per una cinquantena de A Manresa la CGT va convocar pel
quant al model modern d’explotació la Conselleria d’Interior, la Delega- A Sabadell va tenir lloc una mani- persones va recórrer la ciutat a pri- matí una concentració a la Plaça de
laboral. Van rebre visites el FNAC, ció de Govern, la seu de CiU i finalit- festació convocada per la plataforma mera hora del matí cridant a la vaga Sant Domènec i després assemblea
l’empresa Apple, el BBVA, etc, zant en els Jardinets de Gràcia amb la Sabadell Lluitant amb el lema “contra general, el mateix es va fer a Grano- oberta.
baixant en manifestació per Via Laie- lectura d’un manifest. l’agressió capitalista, organització po- llers. Per la tarda es va fer una con- A Esplugues de Llobregat, el 27
tana i acabant davant de la Patronal. A Tarragona més de 200 persones pular i suport mutu”. Unes 300 per- centració davant de l’Ajuntament de d’octubre, unes 200 persones es van
A més del piquet central en diversos van secundar la convocatòria de sones van recorrer diversos barris de Mollet. manifestar convocades per Baix Llo-
barris de la ciutat es van fer piquets la CGT, l’EIC, l’Assemblea 15M i Sabadell fins que al final de la marxa A Lleida es va fer pels carrers del bregat Combatiu per la derogació de
organitzats per les assemblees de l’Assemblea dels Barris de Ponent de la Plataforma d’Afectats per la Hipo- centre una cercavila ciutadana in- la reforma laboral, contra la repres-
barri. Dins la convocatòria de vaga Tarragona manifestant-se a la tarda teca i la Crisis va alliberar un edifici formativa cap a la vaga general, per sió, els desnonaments i el rescat de la
les aturades van ser seguides sobre- per la Vaga General, contra la clas- propietat de Catalunya Caixa perquè informar als comerços i la ciutadania banca, i per la necessitat de la vaga
tot en el sector del transport, Metro, se política i els bancs, darrere d’una sigui habitat per famílies desnonades. sobre la importància i necessitat de general.
Novembre de 2012 7

9.
TREBALL-ECONOMIA
S’ha reduït la taxa de
pobresa entre 2011 i 2012?
és que les persones pensionistes
Albert Sales
han vist augmentar la seva capaci-
tat adquisitiva? La reducció de la
gent gran sota el llindar de risc de
Q ue les bones notícies econòmi-
ques no abundin no justifica ens
posem a crear-les a la desesperada.
pobresa s’explica per l’enfonsament
de la resta de la població i no per
una millora en les seves situacions
Les interpretacions confuses de les personals.
xifres d’enquestes i estudis impulsen Tornant al raonament anterior, el
a molta gent a dir allò de “els polítics pensionista que el 2011 estava sota
i els periodistes fan amb les estadís- el llindar de risc pobresa perquè in-
tiques el que volen”, i els resultats gressava 7.500 euros anuals i vivia
de l’Enquesta de Condicions de Vida sol, es converteix avui en un afor-
(ECV) de 2012 de l’Institut Nacio- tunat jubilat per sobre del llindar de
nal d’Estadística (INE) ja han sortit risc de pobresa sense cap modifica-
de les oficines de tan insigne institu- ció en els seus ingressos i amb ma-
ció amb mal peu a través d’una nota jors dificultats per arribar a final de
de premsa que convida a treure con- mes a causa de l’augment dels preus.
clusions, i en conseqüència titulars De fet, el titular de premsa del dia
de premsa, manifestament erronis. següent hauria d’haver estat: “per
Segons els resultats de l’ECV recen- tercer any consecutiu, el llindar de
tment publicats, la taxa de persones risc de pobresa baixa”. La notícia
per sota del llindar de pobresa a és dramàtica perquè significa que a
l’Estat espanyol ha disminuït entre Espanya “cada vegada cal ser més
2011 i 2012, passant d’un 21,8% calcula sobre la base de la distri- en risc de pobresa, mentre que la viu un empobriment generalitzat, pobre per ser considerat oficialment
de la població a un 21,1%. Costa bució d’ingressos de l’any anterior mateixa persona, amb els mateixos mesurar la pobresa relativa perd la pobre”.
de creure si atenem a l’evolució de i com els ingressos de les llars es- ingressos, el 2012, està per sobre del seva utilitat per conèixer l’evolució
la desocupació i a les retallades en panyoles es venen reduint any rere llindar de risc de pobresa (1) . En de l’abast de les privacions entre la Notes:
prestacions socials. I és que la dada, any des 2008, aquest indicador ha clau familiar, una llar formada per població. Si atenem als ingressos
totalment certa, requereix d’una con- anat baixant progressivament des de dues persones adultes i dos menors mitjans de les llars, en clar descens (1) El llindar de risc de pobresa per
textualització adequada. Deixant de 2009. En conseqüència, la propor- que el 2011 ingressés 15.600 euros des de 2008, això és el que està pas- a una llar unipersonal el 2011 era
banda apreciacions metodològiques ció de persones per sota del llindar i els ingressos no s’hagin modificat, sant amb una majoria de la societat de 7.509 euros mentre que el 2012
que requeririen major desplegament de risc de pobresa el 2012 pot ser ha deixat d’estar sota el llindar de espanyola. s’estima en 7.355 euros.
d’explicacions matemàtiques, el inferior que el 2011, però la xifra risc de pobresa, no perquè la seva La nota de premsa de l’INE, com (2) El llindar de risc de pobresa per
comunicat de l’INE, de la mateixa que marca el límit a partir del qual situació hagi millorat, sinó perquè el alguns articles de “prestigiosos” a una llar format per dues persones
manera que algunes interpretacions es considera que un o una és pobra llindar s’ha modificat (2). diaris, remarquen que les perso- adultes i dos menors era el 2011 de
periodístiques que han aparegut als també és inferior el 2012 que el Mesurar la pobresa a través nes majors de 65 anys “milloren” 15.768 euros mentre que el 2012 és
principals diaris, oblida les implica- 2011. d’indicadors o de llindars relatius té la seva situació respecte del 2011, de 15.445 euros.
cions de la disminució en paral•lel El resultat d’aquest descens si- molt sentit perquè ens permet saber perquè del 20,8% de taxa de risc de
del llindar de risc de pobresa. multani es pot entendre a través quina proporció de persones tenen pobresa per a aquesta franja etària * Albert Sales i Campos és profes-
Aquest llindar, la xifra d’ingressos d’exemples numèrics: una persona problemes per aproximar-se al nivell el 2011 s’ha passat a un sorprenent sor associat de Ciències Polítiques i
per sota de la qual es considera que que el 2011, vivint sola, ingressés d’ingressos de la part mitjana d’una 16,9%. S’atribueix aquest descens al Socials a la UPF. Article publicat al
una llar està en risc de pobresa, es 7.400 euros anuals, es considerava societat. Però quan aquesta societat manteniment de les pensions però... setmanari Directa.
L’ALTRA REALITAT
Vaga, Vaga!, Vaga?
Pepe Berlanga
cap d’any. raó reconduïm la nostra convoca- borals. ment, per contra el treball desen-
Per a arribar a aquesta col•laboració tòria del 31O en aproximació al 14N, Això no menyscaba gens ni mica la volupat durant els últims mesos ha
fixem un mètode de treball precís. després de la particular sol•licitud de nostra autonomia sindical, especial- servit per a exterioritzar la repulsa i
Potser el procés que vam desenvolu- CCOO-UGT per a no dividir les for- ment per que hem continuat man- la necessitat de la vaga com eina fo-
H istòricament la CGT (abans
CNT) ha recorregut a la vaga
com eina per a millorar les condi-
par no va ser exactament l’assenyalat,
inclusivament els suports no van es-
ces, encara que no assumíssim ni la
consulta ni estiguéssim d’acord amb
tenint els motius, reivindicacions i
objectius que plantejàvem originària-
namental per a reivindicar els nostres
drets.
tar a l’altura ni fossin tot l’amplis que la majoria de les seves actua-
cions sociolaborals dels treballadors/ la gravetat del moment requeria, tal cions sindicals, tant en el pas-
as, amb tot, l’evolució i dificultats vegada la nostra afiliació o la pròpia sat com en el present i, sobre
impulsades pels poders econòmics i estructura no va acabar de creure que manera, donada l’escassa o
governamentals van anar encarrilant anàvem a mantenir la convocatòria i nul•la resposta positiva dels
aquestes cap a la gestació d’un siste- possiblement sols. contactes mantinguts amb
ma totalment contraposat. Si l’ambient no era el més propici altres organitzacions i grups.
Producte d’una pràctica més recent, per a l’èxit de l’anunci, per a acabar Traslladant la convocatòria
gairebé s’ha evangelitzat i transfor- d’arrodonir-lo, els sindicats institu- de vaga del 31 d’octubre al
mat en una campanya més de les cionalitzats informaven d’una pro- 14 de novembre, no obli-
quals periòdicament es convoquen, testa europea per a mitjans de no- dem que fruit d’un procés
fins i tot per a una part important han vembre, contribuint que la majoria d’ampli debat intern, vam
passat a ser la raó característica de la dels companys de viatge, inclosos el decidir unir esforços i trobar-
seva activitat sindical. més propers, decidissin no arriscar-se nos amb altres respostes a
Amb tot, les constants agressions que amb la CGT. nivell europeu, responent
venim sofrint, amb especial afany A la vista d’aquest panorama, només afirmativament a la petició de
els últims anys, aconsellaven una cabia el suïcidi organitzatiu i man- confluència i unitat sindical,
resposta ferma. Així en el Congrés tenir la vaga en la data anunciada, la mateixa que practiquem
Extraordinari de Toledo vam decidir malgrat tot i contra tots, o aplicant en les empreses, davant un
que CGT havia d’acordar la Vaga Ge- intel•ligència, reconvertir-la en jor- moment de continus atacs
neral i proposar a totes les organitza- nada de lluita i no exacerbar fàcils econòmics i retallades de les
cions sindicals i socials la necessitat enfrontaments interns, per aquesta nostres condicions sociola-
de confluir en aquesta vaga abans de
8 Novembre de 2012