1.
Catalunya
No pagarem la
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Abril 2008 • número 96 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
seva ‘crisi’
“El banquer” de Marinus van Reymerswale

2.
Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
PRIMER DE MAIG DEL 2008
Només hi ha un camí,
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
dignitat i lluita
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
L
a Confederació General del Enguany, un any més, el dret a benestar i protecció social a totes
Anoia
Treball commemora el Primer l'avortament lliure i gratuït és un les persones, tinguin o no tinguin
Rambla Sant Isidre, 15, 1r de Maig fent-se la següent re- dret restringit. recursos econòmics.
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 flexió: malgrat que la realitat se'ns Els espais naturals són inde- - Lluitem per un territori sosteni-
cgtanoia@yahoo.es
imposa, ens estreny i ens supera, centment perseguits i destruïts per ble i on el futur sigui una realitat
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus seguim disposats a rebel·lar-nos, a la conjuncció del 'totxo', les empre- digna per a les generacions pre-
baixc-p@cgtcatalunya.cat exigir i a lluitar amb totes les nos- ses i l'especulació, aliats amb ajun- sents i futures.
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41
tres forces, sempre defensant els taments i la resta d'administra- - Lluitem per la distribució real de
Baix Llobregat
principis de justícia social, llibertat i cions. la riquesa, i per l'eliminació del ca-
Cra. Esplugues, 46
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat igualtat per a totes i tots. Les ciutats es tornen irrespira- pitalisme explotador i el seu consu-
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Durant l'any passat es va posar bles i s'assegura un futur molt poc misme irracional.
Baix Penedès en marxa una altra Reforma Labo- prometedor per a la vida i els que - Lluitem pel dret a la cura social,
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell ral i de la Seguretat Social, amb la en formem part, i tot suposada- com a responsabilitat social de
Tel. i fax 977 66 09 32
cgt.baix.penedes@gmail.com qual se'ns ha imposat la contracta- ment en el nostre benefici i en nom totes i tots, i no només per part de
Barcelonès Nord ció subvencionada, l'acomiada- del progrés i l'economia. les dones.
Alfons XII, 109. 08912 Badalona ment encara més barat i l'extensió Per tot això, si la CGT té sentit, - Lluitem per crear espais per a
cgt_bn@wanadoo.es del temps necessari per poder jubi- és per organitzar la rebel·lia, el l’autogestió, per garantir-nos un
Tel. i fax 93 383 18 03
Garraf-Penedès
lar-nos. Les morts per accident 'in itinere' al conflicte social i un espai de partici- futur digne per a totes i tots.
Lepant, 23, baixos L'únic que ha generat tot això és 2007 arriben a les 1.097 persones. pació on capiguem totes i tots: Lluitem per tal que entenem que
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org una gran estafa a les arques públi- En hospitals, escoles bressol, - Lluitem per uns serveis públics, només hi ha un camí:
Tel. i fax 93 893 42 61
ques taxada, només per el 2008, col·legis, infraestructures, serveis gratuïts i universals que generin DIGNITAT I LLUITA
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n en 7.653 milions d'euros que fan públics i socials, etc., la gestió pri-
Còmic - Ácido Crítico
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es cap a les mans d'empresaris i mul- vada avança, consolidant l'expoli
Tel. i fax 93 790 90 34
tinacionals, sense cap mena de sistemàtic del patrimoni públic, legi-
Vallès Oriental
Francesc Macià, 51 contraprestació. Diners de totes i timat per la UE amb la directiva
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com tots que, juntament amb d'altres Bolkestein. Mentre els 'gestors de
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73
polítiques laborals, socials i econò- la cosa pública' tracten d'enganyar-
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
miques, serveixen per tal que a nos fent-nos veure el que no és,
l'Estat espanyol 19 milions de per- s'imposa la tossuda realitat: l'Estat
Girona sones guanyin menys de 1.000 espanyol és el segon amb menys
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a euros al mes, mentre que empre- prestacions socials de tota Europa i
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 ses i entitats bancàries han aug- amb major facilitat per acomiadar
Ponent mentat el seus beneficis un 73% en treballadors i treballadores i deslo-
Av. Catalunya, 82è els darrers deu anys. calitzar empreses.
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 En aquest mateix període, les Enguany, com tots, continuen
Camp de Tarragona
treballadores i els treballadors hem morint dones víctimes de la violèn-
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona perdut un mínim de un 4% de cia masclista. Les dones continuen
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
poder adquisitiu i la temporalitat se doblement explotades, sotmeses a
situa en el 87% de les noves con- la precarietat laboral i social, realit-
FEDERACIONS LOCALS
tractacions. La desocupació avan- zant les tasques de cura social
ça de manera significativa en els sense rebre cap salari ni reconei-
Barcelona sectors de la construccció i els ser- xement, amb lleis ambígües que
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org veis, especialment lligats a la mà permeten que nombrosos obsta-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 d'obra immigrada, i els accidents cles s'interposin en el camí d'una
Manresa molt greus i amb invalidesa seguei- conciliació real de la vida familiar i
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat xen sense reduïr-se suficientment. laboral.
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí
Colom, 3-5 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 25 d’abril
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac del 2008.
Tel. i fax 93 588 17 96 Salau, Josep Garganté, Joan Anton Turmo, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
Sabadell Col·laboren en aquest número: Ramon Gras, Associaicó Papers i Drets per a Tothom,
Unió, 59 Plataforma de Defensa de l’Ebre, Josep Llunas, Plataforma Transgènics Fora, Plataforma Aturem la
“Naturalment, tot -gairebé tot- el
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com que fins ara s’ha dit i s’ha escrit
Guerra, Coordinadora contra els abusos del poder, Plataforma d’Afectats en Defensa de la Barceloneta,
Tel. i fax 93 745 01 97
sobre les “masses”, ho han dit i
Terrassa
Àlex Tisminetzky, Laia Altarriba, Noam Chomsky, Pllataforma Cívica per la Defensa de Collserola,
Contrastant, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Joan Ramon Ferrandis, Edu
Ramon Llull, 130-136
ho han escrit gent que, per
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com
Bayer i Dídac Salau. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i definició, no en formen part”
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo-
Castellar del Vallès
racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Joan Fuster, dins “Aforismes”
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
cgt.castellar@terra.es Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
Tel. i fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Abril de 2008

3.
REPORTATGE Els pressupostos no
Els amos preparen la recessió que s’apropa contenen cap ingredient
insistint que quan va bé els hem de donar que ens els identifiqui
les gràcies i quan no, en tenim la culpa com a socials
DAVANT LA SEVA CRISI
Pressupostos generals de l'Estat
2008: insolidaris i insostenibles
CGT, Ecologistes en Acció i
Baladre
E
ls Pressuposats Generals de
l'Estat (PGE) dels últims
anys, i el previst per al 2008
no són molt diferents, es basen en
models de creixement cada vegada
més desiguals i insostenibles.
Uns PGE que
incrementen les
desigualtats
En els últims anys la desigualtat
en l'Estat espanyol ha augmentat.
Això se sosté amb les següents
dades:
- El 1995 la remuneració dels as-
salariats suposava el 49% en per-
centatge sobre el PIB, baixant
aquest percentatge fins al 46,4% en
el quart trimestre del 2006. Per con-
tra les rendes de les empreses, sola-
ment han perdut unes desenes en
aquests 10 anys, del 42,5% al
42,1%.
- L'últim informe de l'OCDE
mostra que, mentre els beneficis
empresarials es multiplicaven el
73% entre 1999 i 2006, el salari
mig real de l'estat espanyol perdia
el 4% del seu poder adquisitiu en la
dècada que va des de 1995 a 2005 .
- Gairebé un terç de les llars es-
panyoles són mileuristes, és a dir, 1. L'estat solament cobreix el 4. Quant al capítol dedicat a l'a- dels ja propietaris i empreses pro- cional d'Intel·ligència i els progra-
prop de 5 milions de llars. 12% de les necessitats de cures en tur, es duu 15.777,08 milions d'eu- motores, amb la finalitat de fomen- mes d'investigació militar, que van
- El 2006, la població espanyola família, persones depenents, disca- ros, el que representa gairebé el tar un lloguer una mica més barat inclosos en la partida del Ministeri
que és considerada com pobra, se pacitats, etc., la resta és resolt per 10%. Aquests diners que no garan- que l'actual. Es tracta d'una mesura d'Indústria, Turisme i Comerç. El
situa en el 20%, mentre en la UE- l'esforç col·lectiu, realitzat majori- teixen prestacions suficients per a que accentua la dualització del dret fet que el Govern amagui la despe-
15, aquest percentatge se situava en tàriament per dones. les persones en atur, a més d'estar a l'habitatge: per a joves i població sa militar resulta revelador de la no-
el 16%. En l'índex de desigualtat, 2. Encara que la despesa en pen- cada vegada més vinculat a les polí- precaritzada o empobrida un nou civitat del que es vol ocultar.
Espanya només té per sota a Grècia sions representa el 62% de tota la tiques de empleabilitat o, el que és mercat del lloguer, per als sectors
i Portugal despesa social, la realitat és que el el mateix mesures dissuasòries per que puguin endeutar-se i adquirir Uns PGE que fomenten
- Els baixos salaris i l'alta preca- 92% de les dones pensionistes co- a poder percebre la prestació durant una casa en l'actual mercat immobi- la insostenibilitat
rietat en l'ocupació, expliquen en bren menys de 2,5 vegades la pen- el menor temps possible, bé endu- liari, aquesta es "facilita" amb uns
gran mesura que la població de ren- sió mínima, el que succeïx així ma- rint els requisits d'accés, reduint els costos sobredimensionats per l'es- L'impacte ambiental de l'Estat és
des baixes (llars amb rendes infe- teix en el 76% dels homes. períodes de prestació i/o les quan- peculació del sòl. aclaparant en els últims anys:
riors a 14.000 euros) hagi augmen- 3. El capítol de Foment d'ocupa- ties de les mateixes, per a de aques- 6. La Despesa Militar ascendeix - Les emissions de gasos d'efecte
tat a un ritme superior, el 5,4%, que ció representa el 5% de tota la des- ta manera forçar a la persona atura- a 25.066 milions d'euros, la qual hivernacle han augmentat més d'un
el tram de població de rendes mit- pesa social, és a dir 7.653,83 mi- da a acceptar treballar per salaris cosa equival a més de 4,17 bilions 45% des de 1990, desviant-nos
ges (llars amb ingressos entre lions d'euros, que van directament a molt poc atractius i en qualsevol de pessetes. Com ve sent costum, la molt de l'acordat en el Protocol de
14.000 i 35.000 euros anuals), que subvencionar als empresaris en el ocupació que demandi el mercat la- partida per al Ministeri de Defensa Kioto. Alguns indicadors són:
ho va fer solament en un 3%. que es denomina el foment a la con- boral. És una partida no protectora, és poc més que la tercera part d'a- - L'Estat espanyol presenta una
Si observem les partides pressu- tractació pactat en l'última Reforma sinó fomentadora de l'ocupació. questa quantitat. La resta està repar- qualitat de l'aire preocupant, amb
postàries dedicades a despeses so- Laboral 2006. Per un contracte de 5. Encara que la partida dedicada tit en altres ministeris: també cal vulneracions constants dels parà-
cials, ens adonem que els PGE per treball anual l'empresariat percep a polítiques d'habitatge s'ha incre- tenir en compte les classes passives, metres acordats per la UE.
al 2008 mantenen i donen suport entre 830 i 1.300 euros, depenent mentat en un 9,7%, en total 1.369 els organismes autònoms del Mi- - El Requeriment Total de Mate-
aquesta orientació desigual en el re- de les circumstàncies de la persona milions d'euros, s'orienten bàsica- nisteri de Defensa, les partides mili-
partiment de la riquesa: que contractin. ment a finançar deduccions fiscals taritzades d'Interior, el Centre Na- continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Abril de 2008 3

4.
REPORTATGE
> ve de la pàgina 3
rials no ha parat d'incrementar-se
fins a arribar a, segons les últimes
dades, els 48'28 tones per habitant
en 2003. A més l'origen d'aquests
materials és creixentment no reno-
vable (75%).
- La generació de residus també
s'ha incrementat fins a arribar a 1'5
kg per habitant i dia.
- L'urbanisme està absolutament
desbocat, amb xifres de creixement
de l'artificialització del sòl que s'a-
costen al 40% en diverses provín-
cies.
La sostenibilitat suposa imitar a
la naturalesa. Aquesta imitació es
basa a entendre que és un sistema
que no només ha estat capaç de
mantenir-se milers de milions
d'anys, sinó que ha evolucionat cap
a graus creixents de complexitat i
consciència.
Imitar a la naturalesa significa se-
guir diversos principis: tancar els
cicles dels materials que usem (fent
que les escombraries es convertei-
xin en “aliment”), eliminar els
compostos tòxics, basar l'economia
en l'àmbit local, acoblar el nostre
ritme de producció als cicles natu- partides per al transport més impac- resulten molt menors: IDAE-Insti- moció del turisme (391 milions tari i pesquer (109, 207, 108 i 147
rals de regeneració, basar l'energia tant abunden: transport aeri (402 tuto para la Diversificación y el d'euros), fortament lligat al procés milions d'euros respectivament) o
que necessitem en la que el sol ens milions d'euros), creació de carrete- Ahorro Energético (81 milions urbanístic, i de construcció de nou defensa de la competència (11 mi-
proporciona, potenciar una alta di- res (2.863 milions d'euros), conser- d'euros) o lluita contra el canvi cli- habitatge (1.274 milions d'euros) lions d'euros), a més de molts altres
versitat interconnectada, reduir el vació de carreteres (1.220 milions màtic (163 milions d'euros). són considerades com insosteni- programes relacionats en els minis-
nostre consum dràsticament, tenir d'euros , AVE (1.267 milions d'eu- 3. Quan parlem de reduir també bles. El problema de l'habitatge que teris d'economia i hisenda, foment,
una forma de vida solidària amb qui ros) (1), transport terrestre excloent ens referim al consum de recursos hi ha en l'actualitat ha d'afrontar-se i indústria i comerç, aprofundeixen
ens envolten i que sigui en llibertat i el tren convencional (147 milions naturals, com és el cas de l'aigua. amb l'alt nombre d'habitatges buits la lluita del ser humà contra el seu
justícia (és a dir, actuar des del d'euros). En contraposició el finan- Des d'aquesta perspectiva no s'en- que existeix. Les partides que es de- entorn.
col·lectiu) i, finalment, entendre çament per al desenvolupament de tén el pressupost per a regadius diquen a conservació (517 milions 6. Per descomptat les activitats
que vivim en un entorn amb una mitjans de transport sostenibles, (219 milions d'euros) o el del pro- d'euros), a defensa de la costa (278 del Ministeri de Defensa (10.092
complexitat que fa que hàgim d'ac- com el tren convencional, es queda grama AIGUA (2.165 milions d'eu- milions d'euros), a un desenvolupa- milions d'euros a la qual caldria
tuar sempre sota el principi de pre- curt (1.463 milions d'euros). ros) que, majoritàriament, vol in- ment rural sostenible (100 milions afegir altres despeses relacionades
caució. La mobilitat motoritzada a més té crementar l'oferta d'aquest recurs d'euros) o a la protecció de la pesca amb el militarisme com ja s'a assen-
importants implicacions ambien- mitjançant la desalació. (52 milions d'euros tornen a ser me- yalat anteriorment) són considera-
No obstant això tals, com l'emissió de CO2, princi- 4. Molt relacionat amb el principi nors que les de destrucció. des, òbviament, com destructores
aquests principis no es pal gas causant del canvi climàtic. de maximitzar la diversitat, un dels 5. Buscar una gestió des del de les persones i del mitjà.
No obstant això trobem que, en- principals problemes ambientals col·lectiu també està renyida amb el
veuen plasmats en els front de les partides assenyalades que sofreix l'Estat espanyol és el foment de la competitivitat. D'a- Conclusions
PGE per al 2008 que el anteriorment que van a fomentar qual es desprèn del procés d'urba- questa manera les partides per a
Govern està tramitant. l'escalfament global, les que són nisme descontrolat que s'està pro- l'increment de la competitivitat del Aquests PGE suposen:
Vegem alguns exemples per a lluitar contra el canvi climàtic duint. Per això les partides de pro- sector agrari, ramader, agroalimen-
- Un creixement econòmic cada ve-
1. Sobre el criteri de basar l'econo- gada més insostenible, injust i des-
mia en el local trobem partides de- igual.
dicades a l'externalització de la - Un creixement que no contem-
“nostra” economia en diversos mi- pla ni les conseqüències socials ni
nisteris: Fons d'Ajuda al Desenvo- les necessitats socials reals de la po-
lupament, que en realitat són instru- blació en general, i de la més empo-
ments per a les empreses brida en particular.
“espanyoles” (1.572 milions d'eu- - Un creixement basat en l'explo-
ros), aportacions a Institucions Fi- tació de les classes assalariades i en
nanceres Internacionals com el el saqueig de recursos d'altres paï-
Banc Mundial i el Fons Monetari sos, per mitjà de relacions comer-
Internacional (904 milions d'euros), cials injustes i de domini.
ajudes a l'exportació (57 milions - Un creixement basat en un
d'euros) o aportacions a la UE, un model productiu depredador i sa-
dels principals actors internacionals quejador de la naturalesa i el medi
i nacionals en favor de la globalit- ambient, cada vegada més militarit-
zació (12.208 milions d'euros). zat i socialment apuntalat en els
2. Reduir dràsticament la mobili- baixos salaris i en polítiques fiscals
tat motoritzada i basar-la en els regressives (reducció dels impostos
transports menys impactants (com directes, que beneficien als sectors
el ferrocarril convencional) és una enriquits, i increment dels impostos
mesura que es relaciona amb diver- indirectes).
sos principis, com el de basar l'eco-
nomia en el local, reduir el nostre (1) La xifra està calculada conside-
consum, acoblar la nostra velocitat rant que el percentatge del pressu-
a la dels ecosistemes o eliminar els post del PEIT per a alta velocitat és
compostos tòxics. No obstant això el 77% del pressupost per a ferro-
veiem com els PGE per al 2008, les carril.
4 Catalunya. Abril de 2008

5.
REPORTATGE
Una aproximació a la LA MIRADA
INDISCRETA
realitat sòcio-econòmica Desacceleració
o crisi?
de l’actualitat Emili Cortavitarte
Desiderio Martín Corral que deixa de construir-se, es per-
L a crisi iniciada l’estiu passat
als EUA amb la fallida de les
hipoteques subprime i com a con-
den 2,5 llocs de treball. No només seqüència dels actius bancaris vin-
L
es situacions socials i polí- es destruïx ocupació en la cons- culats i d’una part del sistema ban-
tiques, crisis financeres, trucció (més del 75% de les agèn- cari nord-americà ha provocat un
desacceleració de les eco- cies immobiliàries han tancat) sinó tsunami econòmic.
nomies, models de desenvolupa- en totes aquelles activitats que de- És curiós observar com l’ortodò-
ment i models públics-privats, se- penen d'ella: sector de fusta, de ci- xia neoliberal del mercat com a
guretat com element central de ment, escaioles, elèctric, sanitaris, jutge indiscutible se’n va en orris
l'ordre social polític del nou segle etc.). quan els afectats estan directament
(polítiques antiterroristes, limita- La meitat de la població assala- lligats al sistema. La Reserva Fede-
cions a les llibertats civils, control riada ocupada, és a dir 6 milions de ral o l’autoritat monetària britànica
de mà d'obra no comunitària,etc.), persones, tenen salaris per sota han surat i han nacionalitzat (tem-
ens marquen el calendari, conver- dels 1.000 euros. El contracte labo- poralment) bancs. Cosa que con-
tint aquestes situacions en estruc- ral manca no només de seguretat, trasta amb la manca absoluta de
turals i no conjunturals. sinó que de les seves condicions resposta d’aquestes mateixes enti-
La Unió Europea i les polítiques s'han caigut gairebé tots els drets: a tats i dels governs davant les deslo-
que emanen des dels seus òrgans una jornada digna, a un treball fet calitzacions i els tancaments d’em-
executius, Comissió Europea i en condicions de seguretat i salut, a preses.
Banc Central Europeu, determinen la llibertat d'expressar idees i rei- Les economies europees estaven
els camps d'actuació en el conjunt vindicar drets, etc. I amb mà quasi fent veure que la cosa no anava
dels estats membres (27), així com militar s'obliga a treballar en qual- amb elles. La fortalesa de l’euro i
en les seves relacions comercials sevol condició i a un preu de sub- unes taxes positives de creixement
polítiques amb la resta del món i sistència. El sector públic (trans- econòmic l’any anterior servien
especialment amb l'àrea del Ma- ports, sanitat, educació, pensions) per continuar amb l’aparença.
grib (sud del Mediterrani). ja ho hem repetit fins a la sacietat, No obstant, totes aquestes eco-
El nou Tractat de la Unió (Trac- està marcat per l'absoluta liberalit- nomies presentaven una important
tat de Lisboa), que aprofundeix en zació dels mateixos i les seves apli- baixada en el quart trimestre de
la liberalització de tots els mercats cacions pràctiques en les pobla- 2007. En el cas de l’espanyola: el
de producció i de serveis i possibi- cions, així com el grau de PIB va créixer un 3,5% en front del
lita l'aplicació pràctica de la Direc- consentiment d'aquestes pobla- 3,8% dels trimestres anteriors i es
tiva Bolkestein, seguint oberta "la cions. van detectar mostres evidents de
porta a la privatització total de la llibertat de prestació dels serveis o xen a l'absoluta manca de controls Els nostres polítics, segueixen ralentització en la construcció i els
sanitat, l'educació, l'aigua i les pen- la lliure competència. El Tribunal polítics i normatius), afecten els jugant a la ruleta russa de l'econo- serveis, de reflux del consum, de
sions". Aquest tractat tanca les es- de Justícia de les Comunitats Euro- salaris i les rendes de la població mia i per cada desena del producte pèrdua de capacitat adquisitiva del
tratègies empresarials, fixades a pees (TJCEE), a través de diverses de forma global. Segons l'INE, al interior brut que diuen decau de la salaris per l’alta inflació (4,4% a
Lisboa 2000 basades en la compe- sentències molt recents, limita el voltant de 10,8 milions de llars es- mateixa, centenars de milers de Catalunya) i la destrucció de gaire-
titivitat en un món cada vegada dret de vaga quan es pretén impe- panyoles en les quals resideixen ni treballadors perden el seu "treball bé 34.000 llocs de treball.
més global i reafirmades aquestes dir que una empresa es deslocalitzi més ni menys que 28,7 milions de precari" i cada vegada que la in- En la campanya electoral, les
estratègies pels sindicats de la CES amb l'única pretensió de pagar me- persones (2,8 persones per llar), és flacció augmenta, ens amenacen disputes identitàries (d’Espanya)
(Confederació Europea de Sindi- nors salaris i empitjorar les condi- a dir el 66% de tota la població de no només amb veure com el nostre entre els dos grans partits van dei-
cats), en el programa de treball cions de treball, alhora que avala el l'estat espanyol, viuen amb menys poder adquisitiu cada vegada su- xar forat a l’economia i a allò que
conjunt 2006-2008 . dúmping social al considerar que de 2.000 euros mensuals. Milions porta menys productes en la ciste- els mitjans anomenen l’economia
Estratègies que fan desaparèixer no es vulneren les condicions labo- de persones que viuen amb salaris lla de la compra diària, sinó que en familiar; és a dir, la de les classes
en la retòrica i en la materialitat, rals més favorables per als treballa- humils i que pateixen les "crisis fi- una volta de rosca més, augmenten populars. Poques o nul·les propos-
els serveis públics (sanitat, pen- dors desplaçats (multinacionals de nanceres" dures, intenses i cruels. el preu del diner que ens presten tes, a banda d’algun populisme
sions, ferrocarrils, educació, aigua, qualsevol sector) i dóna per bo que S'estima que a partir del 2009, la perquè paguem els nostres habitat- com l’assignació de 400 € per con -
habitatge, etc.) i introdueixen el s'apliqui el principi del país d'ori- morositat en el pagament de les hi- ges, i d'aquesta manera els grans tribuent.
mercat pel mig tant en la seva con- gen (menors condicions laborals i poteques es dispararà de manera índexs borsaris, els grans fons d'in- Perquè, això sí, tenim l’econo-
cepció de "serveis d'interès gene- d'ocupació) i no s'abonin les condi- alarmant. Dels prop de 8 milions versió, els grans capitals financers, mia millor preparada per superar la
ral" com en la seva resolució (qui cions contractuals d'on es presta el de joves existents en l'estat espan- puguin seguir estrenyent el gallet desacceleració econòmica. Però,
estalviï, tindrà una sanitat privada, servei o es realitza el treball. yol (de 16 a 29 anys), el 88% dels d'aquesta economia perquè capita- el butlletí del Banc d’Espanya as-
una pensió complementària, etc.). Aquest és l'ordre social i polític mateixos percep salaris/rendes per listes i poderosos concrets (Botins, segura que les dades apunten a una
El mercat com a principi rector de on la CGT ha d'articular les seves sota de 1.200 euros mensuals i més Entrecanales, Amancios Ortega, desacceleració més pronunciada
la política, la qual es manifesta en estratègies, més enllà de les situa- de 2 milions de joves, no arriba si Koplovichs, Caixes, Telefòniques, de l’activitat a l’inici de 2008. Així
termes de relacions econòmiques cions concretes, és a dir, les conse- més no a ser mileurista, suportant Repsols, Iberdroles, Endesa, IBM, la venda de pisos ha caigut un 43%
(la lliure competència i la lliure cir- qüències que aquest ordre origina taxes de temporalitat (precarietat) VW-SEAT, Nissans, Michelins, en Catalunya, les suspensions de
culació dels diners com a drets in- sobre la població de l'Estat Espan- de fins al 45%. El sector serveis Bill Gates, Generals Motors, pagaments de constructores i im-
tocables), en relacions comercials yol (45 milions de persones). Con- (hostaleria, comerç) que representa PePes, Psoes, etc. Etc.), segueixin mobiliàries van en augment, les hi-
(protecció de multinacionals en els seqüències que s'agreugen en el prop del 70% de tota la mà d'obra impedint que una vida bona per a poteques per l’habitatge han min-
seus intercanvis desiguals i injusts nostre estat, tant més, per la situa- existent en aquest estat, té taxes de tots i totes, sigui una realitat. vat com mai (-28% en gener) i els
amb altres països) i l'aposta decidi- ció estructural i el model de desen- precarietat/temporalitat de fins al I la CES, aquí CCOO i UGT, grans inversors no financen la
da per les "dinàmiques de creixent volupament econòmic basat en una 40% i en la construcció en el mer- signant l'acord de la flexiseguretat i banca per por a la crisi immobilià-
financiarització". economia de serveis i creixement cat d'habitatge es dispara fins al els programes d'ajustament que ria. El president del Banc Central
En segon lloc, el seu braç jurí- sense límits d'un mercat d'habitat- 60%. comporta l'estratègia de Lisboa. I Europeu ha manifestat que “es
dic, el Tribunal de Justícia de les ge i obres d'infraestructura, que Les pèrdues d'ocupació, molt di- per a caminar per casa, el nou tracta d’una crisi molt important
Comunitats Europees (TJCEE), entra "en crisi", pel simple fet de la nàmica en tota la legislatura, co- AINC vigent per al 2008 (modera- que encara està en marxa”. La seva
tanca qualsevol escletxa de resis- "simpatia" en economies globalit- mencen a disparar-se en tots els ció salarial), la nova reforma de la recepta per superar-la és controlar
tència, a aquesta llibertat única de zades. sectors que tenen relació amb la Seguretat Social i la plena aplica- la inflació amb contenció salarial i
dictadura del mercat en nom de la Les crisis financeres (que obeï- construcció. Per cada habitatge ció de l'última reforma laboral. augments lligats a la productivitat.
Catalunya. Abril de 2008 5

6.
TREBALL-ECONOMIA A Nissan, no
El proper 15 d’abril, els conductors del bus acceptem els
de Barcelona podrien arribar a la vaga nous xantatges
indefinida. Cal donar-los tot el nostre suport! de l’empresa
Acord a Nissan
CGT no hi dóna suport
Secció Sindical CGT Nissan X83, –que es comercialitza sota les
Improcedent la marques de Trafic, Vivaro i Pri-
sanció contra
T
al com informàvem en l'an- mastar– els empleats treballaran de
terior número del “Cata- manera voluntària durant els cinc
vint lunya”, la plantilla de Nis- últims dies de vacances a l’agost.
san de la factoria de la Zona Franca Els voluntaris rebran el plus addi-
treballadors de Barcelona estava immersa des cional dels dissabtes, de 90 euros i
per la invasió de mitjans de gener en un procés
de lluita contra un Expedient de
un dia de festa per cada dia treba-
llat.
de pistes del Regulació d'Ocupació que volia L'aplicació de fins a 15 dies de
tirar endavant la Direcció de l'em- flexibilitat negativa, per al produc-
Prat presa, ERO que suposaria l’aco- te X-61b. Per fer front als descen-
miadament de 450 treballadors. sos de producció relacionats amb
N o hi ha prou proves que deter-
minin que cap dels treballa-
dors detinguts tingués cap respon-
El 22 de febrer, es va establir un
principi d'acord entre la Direcció
de Nissan i els sindicats UGT,
la línia del tot terreny Pathfinder i
el ‘pick up’ Navarra, que eliminarà
un torn a l’abril, es pararà la pro-
sabilitat directa ni deixés de CCOO i SIGEN-USOC, un acord ducció durant cinc dies. Això am-
treballar de forma voluntària en els ratificat el dia 25 en el qual s'esta- plia una mesura recollida al conve-
fets del 28 de juliol de 2006, en què blien unes mesures de flexibilitat ni col·lectiu, que fins ara només
desenes de treballadors van ocupar amb la finalitat d'evitar el possible evitava la presentació de l'ERO per dors. A més, el pacte inclou dues preveia una aturada de deu dies. El
les pistes de l'aeroport del Prat. excedent de plantilla que argumen- part de l'empresa. CGT vam deci- mesures de flexibilitat, a l’alça i a pacte també preveu l’augment del
Així ho ha dictaminat el Jutjat tava l'empresa per a tirar endavant dir no signar l'acord. la baixa. ritme de producció en les línies de
Social núm. 13 de Barcelona, que l'ERO. Aquest acord es produia L'acord es basava en tres línies. També volia establir l'última set- tot terreny, en què es passarà de les
ha declarat improcedents les san- quan ja s'havien realitzat diverses La primera prolongava fins a finals mana de vacances d'estiu, com a 326 unitats diàries a 370 i de la fur-
cions que la companyia Ibèria va mobilitzacions i estaven convoca- d’aquest any el pla de baixa incen- productiu voluntari en X83 a dos goneta X-83, de 390 a 420 unitats
imposar a 20 operaris per la seva des pels sindicats presents a Nissan tivades voluntàries, al qual fins al torns de treball. Per absorbir els in- al dia.
presumpta relació amb algunes de quatre jornades de vaga pels dies moment de la signatura del prea- crements de producció relacionats Més informació:
les faltes greus que van tenir lloc a 27 de febrer i 5, 12 i 26 de març, i cord s’havien acollit 111 treballa- amb la fabricació de la furgoneta http://cgtnissan.blogspot.com/
l'aeroport del Prat, quan el personal
de servei de handling (transport de
maletes al terra) va decidir traspas-
sar el nivell de protesta per la seva OPINIÓ: Per què la CGT no va signar l'acord a Nissan
situació laboral -amb conveni
col·lectiu encallat- i va ocupar du-
rant bona part d'aquell dia les pistes
del segon aeroport més important
E l 23 de febrer en assemblea
d'afiliats, CGT va acordar la
no ratificació d'aquest acord per
proposta de CGT, per a evitar so-
brepassar aquest límit de 5 dies de
flexibilitat, i aquí està la contradic-
tives, presentades a l'empresa i a la
resta de sindicats, haurien estat su-
ficients per a reubicar a l'excedent
algú va decidir trencar aquesta uni-
tat per a xafar el Conveni Col·lec-
tiu.
de l'Estat, provocant un col·lapse l'adopció de mesures que ens sem- ció de l'acord. de plantilla real, sense la necessitat En la reunió de ratificació de l'a-
que va afectar les previsions de blen del tot injustificades i evita- Des de la CGT llancem la se- de modificar el Conveni Col·lectiu. cord, vam tornar a incidir, que no
viatge de desenes de milers de per- bles. Aspectes que poden crear güent proposta. Tot el personal de Simplement ens sembla, que hi havia necessitat d'augmentar la
sones. contradiccions entre companys de X-83 afectat per la flexibilitat posi- aquests 5 dies no són més que una flexibilitat a la baixa, quan aquest
La jutge argumenta en la sentèn- treball, i que per a salvar-los des de tiva (dissabtes de treball), tindria justificació de la Direcció de Nis- personal es podia recol·locar en
cia que "no es pot demostrar que la CGT llançavem les nostres pro- com compensació única el cobra- san per a explicar el conflicte que l'altre producte. Vam tornar a inci-
aquests treballadors van abandonar postes. ment que inclou la jornada de des- ve plantejant des de fa gairebé 1 dir, que no és necessari parar la
els seus llocs de treball", ja que l'ú- Alternativa als 15 dies de flexi- cans amb 88,29 euros. Amb aques- any. Però com veieu, simplement producció de X-61b, quan es pot
nica prova que disposava la com- bilitat negativa, parant la produc- ta proposta es generen uns dies amb no augmentar la nostra jorna- utilitzar la flexibilitat a la baixa, de
panyia Ibèria era un vídeo que es ció, amb el que s'estableix una jor- extres de descans, amb el que s'- da individual, està més que amor- manera correlativa. Incidim en la
va gravar a les pistes -unes imatges nada industrial en X-61b de 215 hauria de pujar les cobertures, per titzat l'excedent de plantilla. necessitat d'eradicar, les hores ex-
comprades per Antena 3. Però el dies, però augmentant la producció al gaudi d'aquests dies. D'aquesta Pot ser que alguns es vulguin fe- tres, mentre hagués personal apli-
testimoni directe no ha comparegut diària que passaria de 326 a 370 manera es generarien una sèrie de licitar per la signatura d'aquest cant-se-li flexibilitat negativa, vam
al judici per explicar les circums- unitats. La proposta llançada per llocs de treball en els quals es acord, vist des d'un punt de vista incidir que se'ns donés la garantia,
tàncies en què va poder enregistrar CGT va ser la d'aplicar aquesta fle- recol·locaria, el personal sobrant objectiu, vam dur 8 mesos de ne- de no aplicar dissabtes de flexibili-
aquelles imatges, cosa que treu xibilitat a la baixa, de manera co- del torn de X-61b. S'obliga al tre- gociació, que si Pla Industrial, tat positiva, a X-61b, vam incidir
proves que puguin demostrar que rrelativa recol·locant personal de ballador a escollir la forma de pa- Conven, ERO,… No hi ha Pla In- que no s'hauria de realitzar con-
els treballadors detinguts i sancio- torn sobrant per a cobrir l'absentis- gament del dissabte de treball? SI. dustrial, s'ha renovat un Conveni, tractacions temporals, mentre s'a-
nats cometessin cap infracció labo- me dels treballadors que estigues- Fins i tot ho reclamem en la nostra augmentant en 5 dies la flexibilitat pliqués la flexibilitat negativa.
ral. sin afectats per l'aplicació d'aques- plataforma de Conveni Col·lectiu. negativa, i per al 2009 (ja ha adver- La postura de CGT des d'un pri-
La sentència recull també que ta flexibilitat. Exemple: 100 Actualment el cobrament integre tit la Direcció de Nissan), tindrem mer moment, en el qual es recla-
només un dels detinguts tenia res- treballadors del torn C, (que des- en diners dels dissabtes de treball la negociació d'un nou Conveni, mava la unitat de tots, era no sola-
ponsabilitats sindicals i que va rea- apareix), passarien als torns A i B i no és més que la realització d'hores amb un excedent de plantilla, ja ment donar-la, si no també
litzar "vuit hores de treball sindi- realitzarien el relleu dels com- extra encobertes. I aquest any, que aquesta solució “ha estat tem- exigir-la.
cal" per a tractar de solucionar el panys que a manera de jornada de d'una banda tindrem companys poral”. Però aquesta unitat es va trencar,
problema, "encara que es trobés en descans se'ls estaria aplicant la fle- “regulats” i per un altre, companys Des de CGT, volem fer una re- en el moment, que els altres tres
el seu dia de descans". xibilitat a la baixa. Limitant a 10 augmentant la seva jornada indivi- flexió. Des d'un primer moment, sindicats presents a Nissan van de-
Per la qual cosa no queda de- els dies de flexibilitat negativa. dual. plantilla i sindicats, hem vingut re- cidir no respectar el dit en l'assem-
mostrada la relació entre sindicats i Evidentment entenem que no tot Per a resumir, entenem com in- clamant unitat, unitat en les nostres blea general i en les fulles informa-
l'acció duta a terme per bona part el personal estaria reubicat. Aquí necessari un augment de la flexibi- postures i en la nostra força. No tives, per tornar a vendre en els
de la plantilla. està l'aspecte més important de la litat negativa, ja que altres alterna- sabem quin dia, o quina nit, però treballadors.
6 Catalunya. Abril de 2008

7.
TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
Secció Sindical de CGT Hospital Clínic de Barcelona
‘La patronal sempre
beneficia el col·lectiu
més unit al poder’ Els treballadors
dels
remolcadors
Juan Antonio de Barcelona
Col·lectiu Catalunya
decideixen
-Quan es va crear la Secció Sin-
dical de CGT al Hospital Clínic?
convocar
-El 6 d'abril del 1995. aturades
STMM-CGT
-Com us organitzeu com a Secció
per treballar i quina es la respos-
ta dels treballadors i treballado-
res?
-La nostra organització es basa a
estar al costat dels treballadors en
E l dia 20 de febrer es va celebrar
una assemblea dels treballa-
dors de les empreses de remolc
el dia a dia, i intentar donar solu- portuari del port de Barcelona.
cions als problemes quotidians que Aquest servei públic es troba ges-
cada treballador té i que els grans tionat actualment per la Unió Tem-
grups sindicals abandonen a la poral d'Empreses formada per “Re-
seva sort. molcadors de Barcelona S.A.”
També donem molta importàn- tenen problemes tenen clar a quin amb el que la preparació facultati- les millores laborals, ja que es divi- (REBARSA) i la “Societat Anòni-
cia a la informació amb fulles in- sindicat acudir, a la CGT. va en la nostra modesta opinió va deix la nostra força com a treballa- ma de Remolcadors” (SAR).
formatives periòdiques i també -L'Hospital Clínic, segons el ran- perdent qualitat. dors i treballadores. Amb això, El motiu de l'assemblea era el
fent una revista trimestral en què king d'hospitals espanyols, és un Amb l'objectiu de rendibilitzar perdem pressió en la negociació d'informar als treballadors sobre la
s'informa i s'opina des de la nostra dels més ben valorats en referèn- la sanitat s'han reduït costos i s'ha col·lectiva i el que està molt clar és falta de voluntat de les empreses
òptica sindical dels problemes dels cia a assistència sanitària. Quina potenciat la integració de la sanitat que la patronal sempre beneficia per a iniciar les negociacions sobre
nostres centres de treball i d'altres és la vostra opinió sobre aquesta privada dintre de la pública. Encara un sol col·lectiu que habitualment el conveni col·lectiu de les empre-
centres i/o gremis. realitat? que no ho creguem, en aquesta so- és el que està més unit al poder. Cal ses de remolc portuari de la provín-
Tenim un horari d'atenció al tre- -La realitat és que la sanitat catala- cietat es pot comprar la salut i recordar els pilots d'avions, els cia de Barcelona, un cop finalitzat
ballador al nostre local sindical que na és una de les millors d'Espanya aquest fet representa que el que metges a la sanitat i... ja n'hi ha la vigència de l'actual conveni el
cobreix tots o la majoria de torns. però això no vol dir que sigui una més diners té, millor assistència sa- prou per entendre el que estem passat mes de desembre.
El nostre símbol diferenciador bona sanitat. En referència a l'Hos- nitària compra. dient. Cada naixement d'un sindi- La negativa de les empreses a ne-
és que ens dóna igual ser 8 que 80 pital Clínic, està perdent molts -A Sanitat hi ha presència de sin- cat corporatiu és la representació gociar aspectes fonamentals per als
a l'hora de mobilitzar-nos a favor conceptes que per a nosaltres són dicats corporatius: metges, in- més pura de l’egoisme social que tripulants com són l'establiment
dels treballadors i les treballadores vitals com un bon diagnòstic. S'ha fermeria, etc. com afecta això la vivim. d'una clàusula de subrogació del
sense fixar-nos si és un perdut l'empatia cap al malalt, el negociació col·lectiva? -Què opineu de les intencions de personal i d'altres mesures que as-
treballador qui necessita aquesta tracte humà és cada vegada més -En la prehistòria, l'homo habilis ja la Generalitat d'aplicar el Con- segurin l'estabilitat de les plantilles
acció o en són 1.000, procurant no professional que familiar i tot això es va adonar que l'ajuda entre veni de les XHUP a hospitals i la millora de les seves condicions
abusar d'això per evitar així que la és a causa de l'objectiu de voler fer iguals li era molt beneficiosa per a amb convenis propis i eliminar laborals, i oferir solament una revi-
direcció de l'empresa s'immunitzi una sanitat rendible o de baix cost la caça conjunta, i l'homo sapiens convenis amb millors condicions sió salarial per un any, no són ac-
de les nostres accions. per a les arques de l'estat. La sensa- va formar les grans colònies amb econòmiques i socials? ceptables per a la part social que
Tampoc prenem cap decisió ni ció que en més d'una ocasió tenim qupe va aconseguir un gran avanç -L'Hospital Clínic té règim jurídic aquesta sofrint el continu creixe-
signem cap acord sense abans els treballadors del Clínic és la en la nostra espècie en interpretar propi i també un conveni col·lectiu ment del volum de l'activitat de les
haver realitzat assemblees de tre- d'estar en una cadena de muntatge. la col·laboració entre iguals com propi. El fet que ens vulguin igua- empreses sense que per contra
balladors i treballadores. Tampoc cal obviar que gran part una manera imprescindible per a la lar a tots ens sembla bé, però quan vegin millorada la seva situació.
La participació dels treballadors de la millora sanitària i de l'aug- supervivència. En la societat actual s'iguala s'ha d'igualar elsue tenen Prèvies explicacions dels repre-
i les treballadores és escassa però ment de l'esperança de vida en la i més concretament en la laboral, la menys drets amb els que en tenen sentants dels treballadors, es va
sí que hem creat un corrent d'opi- societat es deu al gran canvi tecno- diversificació dels col·lectius l'únic més, no a l'inrevés. obrir la discussió i l'intercanvi d'o-
nió entre els la plantilla i molts si lògic que aquesta està produint, que produeix és una reculada en Info: http://www.cgtsanitat.org pinions.
Posteriorment, l'assemblea va
decidir per unanimitat convocar
Campanya de solidaritat des de la CG de l’Anoia vaga, entenent que la intransigent
actuació de la part empresarial no
amb els delegats de CGT d'Ahlstrom Barcelona SAU de Capellades deixa altra via.
Les aturades aprovades serien de
Federació Comarcal CGT Anoia per pressionar a la plantilla a revo- una cortina de fum per tapar els ve- davant de les portes de la fàbrica el 12 hores diàries durant 3 dies con-
car els membres de la CGT al Co- ritables motius del més que possi- 31 de març en suport del companys secutius.
L a Federació Comarcal de l'A-
noia porta a terme una cam-
panya de solidaritat amb els dele-
mitè d'Empresa, sortint-se amb el
seu objectiu, ja que van ser revo-
cats en assemblea.
ble tancament de la fàbrica, que no
és altre que la nefasta gestió per
part de l'actual direcció i la desca-
delegats de CGT.
Entre tots hem aconseguir aca-
bar amb manipulacions i mentides
Alguns resultats
gats de la CGT a l'empresa L'assemblea ha estat impugnada, pitalització de la producció per part a Ahlstrom Barcelona, aturar la re- d’eleccions
paperera de Capellades Ahlstrom perquè els motius expressats pels de la multinacional. pressió contra els companys de la
Barcelona SAU. promotors de la mateixa van ser: Es per això que estem portant a CGT, evitar el possible tancament -Clínica Residencial Geriàtrica, Clí-
La direcció de l'empresa i els les hores sindicals i les denúncies terme una campanya d'enviament de la planta de Barcelona, i defen- nica Coroleu de Barcelona. CGT ha
sindicats col·laboracionistes van de les hores extres i de seguretat i de faxos de protesta a l'empresa i sar dels llocs de treball i de la lli- obtingut 3 delegats de 3, i cap la
promoure una campanya de por salut. Aquesta maniobra es només hem convocat una concentració bertat sindical. UGT que també s’hi presentava.
Catalunya. Abril de 2008 7

8.
TREBALL-ECONOMIA
La FESIM-CGT
ja té una
pàgina web
Aposta per donar
operativa continuïtat a la lluita
L a Federació de Sindicats de la
Indústria Metalúrgica de CGT
acaba de penjar en la xarxa, una
web dirigida a recollir totes les no-
del professorat català
Federació d'Ensenyament CGT
tícies que
generin les diferents Seccions Sin- Catalunya i Col·lectiu Catalunya. cions fins a la retirada de les Bases.
dicals de CGT en el sector del Me- La obligació del comitè de vaga ha
A
tall: finals de la primera setma- de ser donar continuïtat a la lluita
www.cgt.es/fesim na de febrer tots els núme- que amb tanta força va sortir, este-
Per a col·laborar amb la web, ros de la vaga ja eren acla- nent la lluita a tota la comunitat
pots dirigir-te amb la Secretaria de paradors i demostraven que el educativa i convocar noves mobi-
Comunicació de FESIM-CGT: control abusiu de tots els mitjans litzacions.
comunicacionfesim@cgt.es de comunicació, i les proclames de Des de la CGT es proposava la
Govern i "tertulians" contra la continuïtat de la lluita amb pares i
vaga, s'havien esclafat davant d'un mares en una manifestació el 2 de
Els treballadors col·lectiu que ja havia decidit
posar-se en marxa per aturar les
març i una nova vaga del professo-
rat pel 6 de març, des d'altres sindi-
del Metro Bases de la LEC. cats es parlava de convocar una
La clau d'aquesta incapacitat confrontació entre famílies i mes- professorat, i més enllà, a la mani- nova vaga el mes d'abril, però con-
convoquen dels mitjans i el Govern de mentir tres. festació es veien petits grups de dicionat a un acord sindical que no
noves jornades sobre el contingut de les bases i
atacar des de totes les bandes el
Però tot li va sortir malament:
l'èxit de vaga va ser rotund. El de-
pares i mares que anaven de la ma
dels vaguistes… per què l'objectiu
va arribar.
En les reunions dels cinc sindi-
de vaga professorat de la pública, estava en cret de mínims -que va ser imme- és comú i ens uneix!! cats de l'ensenyament públic de
el fet que un amplíssim moviment diatament recorregut pels sindi- La Conselleria i el Govern al da- Catalunya després de la vaga sobre
L a CGT va convocar als 70 tre-
balladors de la secció de sen-
yals i comunicacions del Metro de
de debat s'havia construït i la gent
havia pres consciència real del que
estava en joc. El Govern de Gene-
cats- va impedir efectivament que
anés més gent a la vaga i la mani-
festació, però va provocar una re-
rrera van quedar retratats, doncs al
preu que fos volien imposar una
llei que ha estat àmpliament rebut-
si es convocaran més mobilitza-
cions contra la Llei d'educació no
s'han aconseguit acords unitaris.
Barcelona a noves jornades de vaga ralitat, impotent davant la vaga que acció de sulfuració i ràbia massiva jada per la comunitat educativa. A més, el Departament d'Educa-
del 25 al 28 de març i del 31 de es preparava, encara va preparar el a tot el professorat, per anar encara Però Maragall, prepotent com ció ha obert la porta a USTEC-
març al 4 d'abril, amb dues hores darrer contraatac. La nit abans, amb més força a una manifestació sempre, va intentar minimitzar la STEs i ASPEPC-SPS a negociar
d'aturades en cada torn de treball, amb nocturnitat i premeditació, a Barcelona, que amb 60.000 per- protesta, anunciant que no retiraria les condicions laborals de la futura
de les sis del matí a un quart de ens sorprenia a tots i totes amb uns sones és de les més grans que mai les Bases i començant a cercar la Llei d'Educació, sumant-se d'a-
nou, de dues a quatre de la tarda i serveis mínims de Treball que ni el s'ha fet i que va omplir a vessar el divisió dels sindicats, fent l'ullet a questa manera a CCOO i UGT, i
de deu a dotze de la nit. Departament d'Educació havia de- centre de la ciutat. Manifestacions CC.OO i UGT, com a part dels sig- deixant fora de la mesa sectorial a
Els treballadors del metro dema- manat en la reunió prèvia: uns ser- molt importants també recorrien nants del Pacte Nacional. Ambdós l'altre sindicat que forma part del
nen una requalificació salarial de veis mínims que van impedir a els carrers de Girona, Tarragona i han sortit rebutjant la maniobra i comitè de vaga, o sigui la CGT.
les categories, el mateix motiu pel prop d'un 20% de professorat de Lleida. Ningú no podia amagar el assegurant la unitat sindical. Per donar resposta a les deman-
que ja havien fet altres aturades del primària i el 25% de bressol/llars clam en defensa de l'ensenyament des de continuïtat del professorat i
18 al 22 i del 25 al 29 de febrer. infants d'anar a la vaga. La mateixa públic contra les polítiques priva- Continuïtat a la lluita per continuar amb la unitat sindi-
nit i des de tots els mitjans de co- titzadores. Un èxit total que es va cal, des de la Federació d'Ensenya-
municació llençava una crida des- completar amb la reacció molt po- Què fer aleshores? A moltes zones ment de la CGT s’ha recollit com a
Nou SP del esperada als pares i mares a portar sitiva de les famílies que van rebut- el professorat demanava garanties proposta de mínims la convocatò-
els fills i filles als centres, per con- jar en massa la provocació de la que la vaga del 14F no es quedaria ria d'una vaga del professorat de la
Sindicat de vertir-los en la darrera força de xoc Conselleria i van respectar en ter- en un simple dia de protesta, sinó pública i d'una manifestació de la
Sanitat de contra la vaga, per generar una mes quasi unànimes la lluita del que es continuarien les mobilitza- comunitat educativa a l’abril.
Barcelona
La FESIM-CGT convoca una manifestació a Barcelona el 29 de març
E n l'assemblea d'afiliats i afilia-
des del Sindicat de Sanitat de
Barcelona, celebrada el 7 de març,
en protesta per la situació existent al sector del metall
es va aprovar la nova composició FESIM-CGT tal·lar-se o deslocalitzar-se… són procedents davant els jutjats, als
del Secretariat Permanent del Sin- la pràctica generalitzada d'un sec- quals apliquen igualment aquest
dicat de Sanitat de Barcelona, que
queda de la següent manera:
Secretaria General: A. Xavier
L a Federació Siderometalúrgica
(FESIM) de la CGT va acor-
dar convocar una manifestació per
tor que obté així uns quantiosos
beneficis gràcies a la col·laboració
del sindicalisme que representen a
acomiadament per aplicació de
l'art. 56.1 de l'Estatut dels Treballa-
dors.
Sancho (Hospital Clínic) al dissabte 29 de març a Barcelona, l'uníson UGT-CCOO. En el sector de l'automòbil i em-
Secretaria d'Organització: Anto- per protestar per les polítiques de D'aquesta manera, s'està genera- preses auxiliars es viu una succes-
nio Mancebo (Hospital Vall d´He- les empreses del metall a nivell de litzant la conversió de llocs de tre- sió de conflictes generats per ate-
bron) l'estat que estan sent punta de llan- ball d'una certa estabilitat i salaris, morir les plantilles i aconseguir un
Secretaria d'Acció Sindical: ça de les mesures més regressives per contractacions miserables augment dels beneficis per a les
Juanma Martín (Hospital Vilade- contra els drets dels treballadors i quant a la seva temporalitat i a les empreses. En els convenis provin-
cans) treballadores. Per a la CGT la ma- seves condicions salarials i labo- cials, la pèrdua de drets històrics i
Secretaria de Finances: Andrea nifestació era una nova oportunitat rals. Els ritmes de treball i la pro- la conversió d'aquests convenis en
Lacasta (Hospital Clínic) d'expressar la seva oposició a la ductivitat augmenten de forma in- condicions màximes que les em-
Secretaria de Jurídica: Andrés flexibilitat laboral, a les externalit- cessant provocant, d'una banda, preses i les federacions dels sindi-
García (Hospital Clínic) zacions, subcontractacions, segre- més excedents i per altre malalties cats signants usen per a sufocar rei-
Secretaria de Riscos Laborals: gacions i deslocalitzacions, a la convenis a la baixa amb pujades professionals que són usades des- vindicacions en pactes de millora.
Carmen Bermúdez (Clínica Coro- precarietat en la contractació, als salarials molt limitades i sense re- prés per a acusar els treballadors Les situacions viscudes en els
leu) convenis negociats a la baixa, als ducció de temps de treball, les ne- d'absentistes professionals. Els últims anys en empreses com Del-
Secretaria de Premsa i Comuni- expedients de regulació. gociacions xantatgistes per mitjà empresaris actuen cínicament aco- phi, Valeo, Ford, SAS, Sysmo, Re-
cació: Joan Antoni Turmo (IMAS) En efecte, la flexibilitat, l'exter- de l'amenaça d'Expedients de Re- miadant de manera indiscriminada nault, Peugeot, SEAT, General
Secretaria d'Acció Social: Isabel nalització de parts de l'empresa, la gulació d'Ocupació (ERO), o els i utilitzant la inacceptable realitat Motors i tantes altres són esperó
Garnika (Hospital Vall d'Hebron). precarietat en la contractació, els tancaments d'empreses per a reins- jurídica dels acomiadaments im- per a la mobilització.
8 Catalunya. Abril de 2008