Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Teatre del segle xix

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Teatre del segle XIX
Teatre del segle XIX
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 20 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

Anuncio

Similares a Teatre del segle xix (20)

Anuncio

Teatre del segle xix

  1. 1. Teatre del segle XIX
  2. 2. Dates històriques <ul><li>1833: règim liberal, exclaustracions, desamortitzacions, </li></ul><ul><li>1868: sexenni liberal. La 1a República. </li></ul><ul><li>1874: Restauració borbònica </li></ul>
  3. 3. Fets històrics <ul><li>Cap a 1840, la línia que separa la menestralia de la pagesia es fa més flexible, la qual cosa provoca l’aparició d’una classe social nova: l’obrera, el proletariat. </li></ul><ul><li>Com a conseqüència de l’expansió topogràfica: </li></ul><ul><li>Teatres d’estiu, en envelats, places, jardins, construccions de fusta,... </li></ul><ul><li>Com a conseqüència de l’expansió demogràfica: </li></ul><ul><li>Tallers (entitats populars) </li></ul>
  4. 4. La vida teatral (1800-1850) <ul><li>Teatre popular </li></ul><ul><li>Teatre de “sala i alcova”, en pisos </li></ul><ul><li>Teatre públic (reglamentat per la Monarquia) </li></ul><ul><li> Teatre de la Santa Creu (monopoli fins 1833) </li></ul><ul><li> teatre en vers, en castellà o en italià </li></ul><ul><li> en català, només sainets </li></ul><ul><li>Teatre particular (societats en clubs privats) </li></ul><ul><li> el Liceu (1847) </li></ul>
  5. 5. L’evolució dels gèneres dramàtics <ul><li>Sainet: peça breu de caràcter còmic que caricatura situacions quotidianes desmesurades o idealitzant-les. En heptasíl·labs assonantats. Fixa l’atenció, en funció dels propòsits de l’autor, a una de les capes socials de l’època. Aquest gènere teatral experimenta un gran creixement entre 1864 ( L’esquella ) i 1879 (primera obra de Guimerà). </li></ul>
  6. 6. Els gèneres dramàtics II <ul><li>Comèdia burgesa de costums: representa l’evolució del sainet, quan eixampla les seves dimensions i en apropar-se més als personatges. També retrata la quotidianitat i, com a conseqüència, el català és considerat l’idioma més idoni. També experimenta un gran creixement entre 1864 i1879. </li></ul>
  7. 7. Els gèneres dramàtics III <ul><li>Drama romàntic històric o lacrimogen: encara que s’hi parli d’una temàtica que evoca fets i personatges de la història nacional catalana, hom no hi discuteix el castellà com a “idioma d’escenari”. </li></ul><ul><li>canvia la perspectiva històrica: TIÓ (1840) </li></ul><ul><li>canvi lingüístic: ANGELON (1856) </li></ul>
  8. 8. FREDERIC SOLER
  9. 9. 1a època: Serafí PITARRA <ul><li>Sobresurt en algun d’aquests tallers per la seva facilitat per crear i caricaturar personatges. </li></ul><ul><li>Estrena algunes peces còmiques amb el pseudònim de Serafí Pitarra, la paternitat de les quals, però, rebutjarà. </li></ul><ul><li>Escriu sainets i paròdies dels drames romàntics seriosos </li></ul><ul><li>Caricatura la història de Catalunya, cosa que, per tant, l’allunya, volgudament, de la Renaixença. </li></ul><ul><li>Participa en l’agrupació “La Gata”. </li></ul>
  10. 10. “La rosa i la murtra” <ul><li>Si la rosa és la columna vertebral, </li></ul><ul><li>la murtra és l’entorn, és allò adjacent . </li></ul><ul><li>Per exemple, a París, a les primeres dècades del s. XVIII, el teatre de les fires comença a fer competència als oficials. </li></ul><ul><li>L’anomalia del teatre català és que l’aparició de la murtra és anterior a la de les roses. I, per desgràcia, quan Soler fa el canvi, la murtra va desaparèixer. </li></ul><ul><li>I, mentre que al París del XVIII l’objecte de burla preferent era la tragèdia neoclàssica, a Barcelona era el drama romàntic, sobretot el de caire històric i medievalitzant. </li></ul>
  11. 11. La paròdia: tres mètodes <ul><li>Translativa: empra un gènere literari diferent del parodiat (òperes representades al Liceu les converteix en poemes que descriuen l’acció, ridiculitzant-la l’escena). </li></ul><ul><li>Genèrica: agafa la tragèdia neoclàssica o el drama cavalleresc medieval i reconstrueix els trets que els caracteritzen, convertint en ridícula la matèria heroica medieval). </li></ul><ul><li>En sentit estricte: executa la contrafigura d’algun drama, variant la condició social dels protagonistes i aplicant-los un comportament més groller. </li></ul>
  12. 12. 2a època: Frederic SOLER <ul><li>Èxit de Vidal i Valenciano amb Tal faràs, tal trobaràs (1865): fita que indica el CANVI. </li></ul><ul><li>Pressions d’amics perquè apliqui el seu talent a obres més ambicioses. </li></ul><ul><li>Intent d’integrar-se als quadres rectors de la Renaixença. </li></ul><ul><li>Funda l’empresa “El Teatre Català”. </li></ul><ul><li>Amb Les joies de la Roser , el teatre català incorpora amb naturalitat la preceptiva del DRAMA ROMÀNTIC. Ho fa anacrònicament, i no s’actualitza amb Europa fins l’arribada del Modernisme). </li></ul><ul><li>Pitarra es dilueix en Frederic Soler, l’home que el va crear i que després el va absorbir. O ho intentà (perquè sempre arrossega aquest caràcter faceciós). </li></ul>
  13. 13. Les joies de la Roser <ul><li>El teatre català incorpora els preceptes del ROMANTICISME en teatre. </li></ul><ul><li>Consciència i voluntat de fer el canvi: la qualifica de “drama de costums veritablement catalans” (tradició que persistirà durant anys en el teatre català). </li></ul>
  14. 14. 2a època II: Frederic SOLER <ul><li>Drama de costums veritablement catalans: </li></ul><ul><li>Determinisme providencial, executat per un dels personatges. Els antagonistes, retratats negativament. Sempre triomfa la bondat sobre la maldat. </li></ul><ul><li>Temps de l’acció: una Edat Mitjana reinventada i duta als límits de la contemporanetat </li></ul><ul><li>Acció i temps: ocorre en petites viles de l’interior i, sovint, més precisament, en una masia. Per presentar a l’espectador urbà el model de les arrels silvestres de la catalanitat (encara que aquesta, en Soler, sigui més sentimental que política). </li></ul>
  15. 15. Drama de costums veritablement catalans: <ul><li>Retrata les diverses estratificacions de la societat catalana. </li></ul><ul><li>Participa de la proposta conservadora expressada per Vidal i per altres sainetistes coetanis. </li></ul><ul><li>Sovint, l’autor aconsella a cada u d’ocupar el lloc que li pertoca d’acord amb l’edat, els sentiments i la formació cultural. </li></ul><ul><li>Advertint doncs, del perill del desclassament; i defensant el dret successori (transmissió de béns i la plenitud moral a la generació següent, enfortiment del clan,...). </li></ul>
  16. 16. Muntanya, platja i ciutat <ul><li>Drama urbà </li></ul><ul><li>Drama rural </li></ul><ul><li>Comèdies de pescadors i mariners </li></ul>
  17. 17. Obres teatrals de Frederic Soler <ul><li>TALLERS-SAINETS (Serafí PITARRA) </li></ul><ul><li>Don Jaume el Conquistador </li></ul><ul><li>L’engendrament de don Jaume </li></ul><ul><li>La botifarra de la llibertat (1860) </li></ul><ul><li>PARÒDIES (Serafí Pitarra) </li></ul><ul><li>L’esquella de la torratxa (1864) Estricta </li></ul><ul><li>El castell dels tres dragons (1865) Genèrica </li></ul><ul><li>Els herois i les grandeses (1866) Genèrica </li></ul><ul><li>DRAMES ROMÀNTICS (ja seriós i renaixentista) </li></ul><ul><li>Les joies de la Roser (1866) Drama rural </li></ul><ul><li>COMÈDIES DE COSTUMS </li></ul><ul><li>Si us plau per força (1866) </li></ul><ul><li>COMÈDIA URBANA </li></ul><ul><li>COMÈDIA RURAL </li></ul>
  18. 18. Altres autors importants <ul><li>Manuel Angelon (primer en català) </li></ul><ul><li>Josep Robrenyo (temes políticosocials) </li></ul><ul><li>Eduard Vidal i Valenciano </li></ul><ul><li>Conrad Roure </li></ul><ul><li>Josep Maria Arnau </li></ul><ul><li>Josep Bernat i Baldoví </li></ul><ul><li>Eduard Escalante </li></ul><ul><li>Bartomeu Ferrà </li></ul>
  19. 19. Més informació <ul><li>Unitat 5: el teatre del segle XX </li></ul><ul><li>“ jugantamblallengua.blogspot.com” </li></ul><ul><li>Si podeu, també és interessant, divertida i fàcil de llegir l’obra d’Eduard ESCALANTE, El trobador en un porxe. </li></ul>
  20. 20. Àngel Carrera i Rocadembosch Història de la literatura catalana RIQUER, COMAS, MOLAS Ariel (Vol. 7)

×