egipte

EGIPTE
un art per a
l’eternitat
Història i fonaments del l'Art: Egipte 1

ÍNDEX
1.- INTRODUCCIÓ
1.1- Història
2.1- Tombes
2.2- Temples
2.- ARQUITECTURA
1.2- Societat
1.3- Religió
2.3- Columnes
4.- ESCULTURA
5.- PINTURA
3.- ARTS PLÀSTIQUES
4.1- Imperi Antic
4.2- Imperi Mitjà
4.3- Imperi Nou

La civilització egípcia emergí devora el riu Nil, en ciutats com
Tebas, Menfis…
1. INTRODUCCIÓ.
L’Antic Egipte va
ser la primera
gran civilització
històrica del
Mediterrani,
localitzada al
nord-est
d’Àfrica, es va
desenvolupar al
voltant del curs
mitjà i baix del riu
Nil, en el territori
que ocupa
actualment l’estat
d’Egipte.

Egipte és un país principalment, desèrtic. Travessat pel riu Nil.
Crescudes (primavera) i posterior retrocés (octubre), que deixava,
a les ribes, una gran quantitat de terres fèrtils.
1. INTRODUCCIÓ.

Escritura jeroglífica
JEROGLÍFIC
GREC
DEMÒTIC
Pedra Rosseta: professor de grec
Jean-François Champollion
1. INTRODUCCIÓ.

La civilització va començar al voltant del 3150 aC, amb la unificació
de l’Alt i Baix Egipte sota el primer faraó Narmer (també
anomenat Menes) i es va desenvolupar durant els següents tres
mil·lennis.
1. INTRODUCCIÓ. 1.1. HISTÒRIA
La seva història es divideix en una sèrie de períodes estables,
coneguts com "imperis", separats per períodes de relativa
inestabilitat coneguts com "períodes intermedis".
Després de la fi del darrer imperi, o Imperi nou, la civilització de
l'antic Egipte va entrar en un període d'un lent i constant declivi,
durant el qual Egipte va ser conquerit per una successió de poders
estrangers (assiris, perses, grecs, romans).
El domini dels faraons oficialment es va acabar l'any 31 aC, quan
el naixent Imperi Romà va conquerir Egipte i va incorporar el
territori egipci com una província romana més.

PREDINÀSTIC (6000-3200 aC).
1. INTRODUCCIÓ. 1.1. HISTÒRIA
IMPERI ANTIC (3000-2180 aC). Menfis.
IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC). Tebas.
IMPERI NOU (1570-1085 aC). Tebas. Tell-el-Amarna. Tebas.

La societat egípcia s’organitzava de forma piramidal.
1. INTRODUCCIÓ. 1.2. SOCIETAT
El faraó, en el vèrtex, concentrava el poder polític i era el rei
suprem, considerat un déu amb el privilegi de la vida eterna.
El faraó monopolitzava les obres públiques, el comerç i l’exèrcit.
Símbols del seu poder eren: La corona de l’Alt i la del Baix
Egipte, la cobra (representa la deessa Àspid), el ceptre
(autoritat), el fuet (comandament), i el anj o creu de la vida
(eternitat).

Per sota, els sacerdots, la classe social més influent: administraven
temples i riqueses del regne, a més de conèixer l’escriptura.
Seguits pels nobles, que incrementaven el seu poder, i una massa de
funcionaris, entre ells els escribes.
A la base comerciants, artesans i els pagesos (era una societat
imminentment agrícola, amb unes quantes grans ciutats, residència
del faraó), els camperols eren lliures però lligats a les terres.
Els esclaus amb pitjors condicions que els llauradors, eren un
nombre reduït, que es va ampliar a l’Imperi Nou per les guerres de
conquesta.
Aquests darrers estrats eren la majoria de la població.

1. INTRODUCCIÓ. 1.3. RELIGIÓ
Religió politeista complexa i no homogènia. Adoraven a multitud
de déus a qui oferien ritus, sota la forma de diversos i nombrosos
déus podia ser venerat un mateix principi religiós. Déus que vivien
en el "més enllà", encara que la seva casa en la terra era el
temple. Impossible ordenar les divinitats religioses en
classificacions precises per dues raons principals: la complexitat de
les idees religioses en Egipte i el llarg període de temps en què es
van desenvolupar. Tenim coneixement a través de les inscripcions a
les Piràmides, dels jeroglífics i de relats com el de Plutarc.

El Faraó s’identifica amb Horus, durant la vida, i amb Osiris, en
el moment de la mort, per la qual cosa es creia en la seva
resurrecció sempre que pogués disposar del seu cos.
Per aquest motiu s’embalsamava el seu cos, per poder-lo
mantenir incorrupte.
Aquesta segona vida s’entenia com quelcom molt material i lligada a
les necessitats terrenals, per això s’oferia pa i cervesa al difunt,
entre d’altres coses. Durant la seva vida el faraó preparava al seva
morada eterna, de pedra, per a assegurar-se la seva
pervivència, i hi dipositava l’aixovar funerari que li havia de
proporcionar la comoditat necessària en el més enllà.

Akhenaton (l’horitzó d’Aton) al Imperi Nou canviar les creences
d’Egipte i introduir el monoteisme amb l’adoració a Aton, el déu
Sol.
Akhenaton, Nefertiti i les seves tres
filles protegits per Aton

2. ARQUITECTURA.
Material en funció del medi: Grans carreus de pedra, sobretot, i
també fusta.
Abundància.
Perdurabilitat ---------------------------- Immortalitat.
Sistema constructiu arquitravat (absència corves).
Organització arquitectònica que pren com a element bàsic la
columna: Altes i robustes amb capitells inspirats en la vegetació de
l’entorn. Diversos tipus.
La bellesa es basa en la raó matemàtica de les proporcions.
Monumentalitat i colossalisme.

2. ARQUITECTURA.

2. ARQUITECTURA.
FUNCIÓ FUNERÀRIA i RELIGIOSA (art reial).
TOMBES
Mastaba
Piràmide
Hipogeu
TEMPLES
De pilons
Speos i Semiespeos

2. ARQUITECTURA.
LES TOMBES: UNA ARQUITECTURA PER A L’ETERNITAT
A causa de la importància de la vida d’ultratomba, el faraó i les
classes acomodades preparaven al llarg de la seva vida, la seva
última morada.
Aquesta preocupació explica el seu afany per la medicina i els
rituals de momificació, perquè el cadàver s’havia de conservar
incorrupte per assolir la resurrecció.
Els monuments relacionats amb la vida d’ultratomba passen per tres
etapes, amb tres tipus d’enterraments: les mastabes, les
piràmides i els hipogeus
2.1. TOMBES
MASTABA EL-FARAUN PIRÀMIDE DE KEOPS.
NECRÒPOLIS DE LA VALL
DELS REIS

2. ARQUITECTURA.
Primer tipus de gran tomba manada construir pels faraons
primer i, després, per particulars de certa categoria social,
nobles i alts funcionaris, durant l’Imperi Antic.
CRONOLOGIA: Sorgeix durant el període Protodinàstic (3100 -
2686).
2.1. TOMBES 2.1.1. MASTABA

2. ARQUITECTURA.
CARACTERÍSTIQUES:
Planta rectangular.
Parets exteriors inclinades a l’interior (d’uns 6 m alt). Parets
en talús.
Cobertes planes.
Forma de piràmide truncada.
Construïda amb carreus de pedra calcaria o maó.
2.1. TOMBES 2.1.1. MASTABA
Planta rectangular
Parets en talut
Cobertes planes
Forma de piràmide truncada
Construïda amb carreus de caliça o maó

PARTS:
Pou, que condueix a la
cambra. Es cobria d’arena.
Cambra funerària (nivell
subterrani, sota terra, on
es dipositava el sarcòfag
amb el cos momificat,
després es tapava amb una
llosa).
Serdab: Capella, a ras
del terra (nivell superior),
on es dipositaven les
ofrenes, es realitzaven els
rituals funeraris i estava
l’estàtua de substitució
per albergar el Ka (ànima
del mort que sobreviu).
Falsa porta en la paret
oriental (pel Ka). Història i fonaments del l'Art: Egipte 22
2. ARQUITECTURA. 2.1. TOMBES 2.1.1. MASTABA
Cambra funeraria
Pou
Serdab

Falsa porta

Les parets interiors de les mastabes estaven decorades amb
relleus i pintures.
ENTRADA MASTABA DE MERERUKA
SERDAB O CAPELLA
(OBJECTES DIFUNT I
ESTÀTUA).

MASTABA EL-FARAUN

Camps de mastabes.
Mastabes de la necròpolis de Gizeh.

2. ARQUITECTURA. 2.1. TOMBES 2.1.2. PIRÀMIDES
CRONOLOGIA: Sorgeixen a l’Imperi Antic (III i IV
Dinastia, 2668-2500). Substituïdes a l’Imperi Nou per hipogeus
(1554-1080).
SIGNIFICAT: Colossalisme a causa del pols dels faraons al Sol.
CARACTERÍSTIQUES:
Planta quadrangular.
Construïdes amb grans carreus de pedra calcària.
Eren conjunts funeraris formats per diversos edificis
i elements arquitectònics.
Piràmide (tomba).
Temple funerari (a l’est de la piràmide), amb la
mateixa funció que la capella de la mastaba.
Avinguda cerimonial, per a la processo.

PIRÀMIDE KEOPS
Les piràmides tenen planta laberíntica per a evitar els
saqueigs, consten d'unes cambres centrals on es dipositava el
sarcòfag del faraó, acompanyat de la seva estàtua de substitució
per albergar l’ànima (ka), en cas de no disposar del cos en la
resurrecció, i d'altra cambra amb passadissos sense sortida,
aquesta per evitar els robatoris.

TIPUS:
Esglaonades (DJOSER, 2650 aC).
Romboïdals com la de (SNEFRU).
Regulars o clàssiques (GIZEH, IV Dª, 2551-2494).
Esglaonades
Romboïdals
Regulars

Es construeixen superposant vàries mastabes, unes sobre les
altres, respon al desig de magnificar les tombes (a partir III
Dinastia).
2.1.2.1. PIRÀMIDES ESGLAONADES
En el complex funerari de Djoser, en la necròpolis de Saqqara, el
faraó Djoser (2649-2575) va fer construir aquesta piràmide
esglaonada, que és una evolució de la mastaba.
Imhotep, l'arquitecte, va superposar 6 escalons o mastabes per a
construir la piràmide.

PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (DJOSER), SAQQARA
(IMHOTEP, cap 2650 Ac, 63m base x 60m altura).

2. ARQUITECTURA. 2.1. TOMBES 2.1.2. PIRÀMIDE
2.1.2.2. PIRÀMIDE ROMBOÏDAL
El seu perfil trencat és fruit de les modificacions que es van
haver de fer per resoldre les esquerdes que sorgiren durant la
construcció. Es va començar a construir amb una inclinació de 54
graus i es va canviar la inclinació per una altra de més lleu, de
43. La reducció de l'altura beneficiava l'estabilitat de l'edifici.

PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m
alt). DASHOUR.

alt). DASHOUR.

2.1.2.3. PIRÀMIDE REGULAR
Forma piramidal.
La necròpolis de Gizeh, amb les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí,
n’és un bon exemple (2551-2494 aC, Hemiunu).
El recinte de les piràmides de Gizeh és una de les set meravelles del món
antic i l’única que ha sobreviscut al pas del temps

PIRÀMIDES DE
GIZEH
(Hemiunu, 2551-2494 aC).
MESETA DE GIZA.
Keops:
gran, 230m base x 146
alt.
Kefren:
mitjana, 215m base x 143
alt.
Mykerinos:
petita, 108m base x 66m
alt.

PIRÀMIDE KEFREN
La Piràmide de
Kefrèn és la segona
més gran i l'única
que conserva part
del seu revestiment
de pedra calcària.

PIRÀMIDE KEOPS

PIRÀMIDE DE MIKERINOS. VISTA EXTERIOR I PIRÀMIDES
AUXILIARS O DE LES REINES

PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ).

Piràmide de Kefrèn
Piràmide de Keops
Gran avinguda
Esfinx
Temple
Piràmides de la família
reial i mastabes de
nobles
Història i fonaments del l'Art: Egipte
La necròpolis de Gizeh.
Normalment devora de les
piràmides hi havia els temples,
per exemple, a la vorera del Nil,
com el de l’Esfinx (temple
funerari de Gizeh). Complex
funerari.

2.1.2.2. PIRÀMIDE REGULAR La necròpolis de Gizeh.

2.1.2.3. PIRÀMIDE REGULAR La necròpolis de Gizeh.

2. ARQUITECTURA. 2.1. TOMBES 2.1.3. HIPOGEU
A les darreries de l’Imperi Antic apareixen els hipogeus, són
construccions excavades a la roca que tenien planta laberíntica,
de dimensions reduïdes que, en un principi, només eren per a
personalitats secundàries, però, després els enterraments dels
nobles i dels faraons també es feien en els hipogeu. Es va produir
un canvi radical en els conjunts funeraris: la separació del lloc de
la sepultura, ara més amagat i més difícil de saquejar, i del
temple funerari. Aquestes tombes tenien escàs interès
arquitectònic, però són interessants les pintures que decoren els
corredors per on s'entra i on hi ha escriptures jeroglífiques.
Semispeos i speos. Durant l’Imperi Mitjà, els sepulcre es
redueixen i, en canvi, s’amplia el temple funerari.

CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dinastia XVIII, 1554-1080 aC).
CARACTERÍSTIQUES:
Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca, al vessant
d’una muntanya.
Mateixa disposició, en indrets disimulats, per a protegir els
tresors i cercant evitar el saqueig.
PARTS:
Accessos.
Cambres funeràries.
LOCALITZACIÓ:
El trasllat de la capital de Menfis a Tebes permet la
creació de la triple necròpoli:
• Vall del Reis.
• Vall de les Reines.
• Vall dels nobles..

HIPOGEU DE TUTMÉS III
(esquerra) I DE RAMSES II
(a sota), VALL DELS REIS.

INTERIOR TOMBA TUTANKAMON

NECRÒPOLIS DE LA VALL DELS REIS. TEBES.
HIPOGEU DE TUTANKAMON
El trasllat de la capitalitat des de
Memfis a Tebas, rica en penya-
segats, va permetre que en aquest
paratge s'habilités la triple necròpolis
de la Vall dels Reis, Vall de les
Reines i Vall dels Nobles.

TEMPLE I HIPOGEU (SEMIESPEOS) DE LA REINA HATSHEPSUT
(1490-1480 aC, Dayr al Bahari).

TEMPLE I HIPOGEU
(SEMIESPEOS) DE LA REINA
HATSHEPSUT (1490-1480
aC, Dayr al Bahari).

2. ARQUITECTURA. 2.2. TEMPLES
Arquitectura religiosa: Construccions dedicades als déus egipcis.
Els temples s’han definit com les cases del déu. Era un lloc on
ell habitava, on se’l mantenia, se’l vestia, se li donava el
coratge perquè pogués continuar regint tot el mecanisme de la
creació.

2. ARQUITECTURA. 2.2. TEMPLES
CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dª XVIII,1554-1080 aC).
CREENÇA RELIGIOSA:
Culte als Déus
PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS:
EXTERIOR:
Avinguda d’esfinx o carners (dromos).
Obelisc i estàtues del faraó.
Pilons (trapezoïdals) amb banderoles o estendards.
INTERIOR:
Pati de columnes (sala hipetra).
Sales hipòstiles (una o vàries).
Capella o capelles: Cambra amb l’altar del Déu (Sancta Santorum o
santuari).

Obelisc
Passeig (dromos) amb esfinx
Pati
Sala hipòstila o
de columnes
Piló
Cambra del déu
Cambra de la
barca

2. ARQUITECTURA 2.2. TEMPLES
S’hi accedia a través d’una avinguda d’esfinxs, anomenada dromos.
Aquesta avinguda conduïa des del Nil fins a la porta del temple
formada per dos grans pilons. L’entrada estava formada pels dos
murs en talús davant dels quals es col·locaven un o diversos
obeliscs.
2.2.1. TEMPLES DE
PILONS

Tot el recinte del temple estava emmurallat. A continuació hi havia
la sala hipetra, un gran recinte descobert flanquejat a cada
costat per una filera de columnes. Aquest espai era l’única part
pública del temple.
2.2.1. TEMPLES DE
PILONS

Després hi havia la sala hipòstila o de columnes, constituïda per
un bosc de columnes de formes vegetals, més altes al centre,
que formaven una mena de nau central per millorar la il·luminació
interior, les columnes estaven cobertes per un sostre pla. Aquesta
sala estava dividida en diverses naus.
2.2.1. TEMPLES DE
PILONS

L’última part del temple era la cel·la o el sancta sanctorum, era
una petita habitació tancada on regnava l'obscuritat, i on es
guardava l'estàtua del déu, tenia un única porta o obertura.
2.2.1. TEMPLES DE
PILONS
Cap persona, llevat del sacerdot o el faraó, tenia accés a aquesta
sala.
Al costat hi havia una cambra on es guardava la barca en qué el
déu era passejat, en processó, els dies festius.

2.2.1. TEMPLES DE
PILONS
TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000 365 aC, PROTOTIP DE L’ARQUITECTURA
TEMPLÀRIA).

2.2.1. TEMPLES DE
PILONS
TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC).
Una gran avinguda flanquejada per esfinxs, de 2,7 quilòmetres de
llargada, uneix el Temple de Karnak amb el Luxor. Les esfinxs amb
cap de moltó complien la funció de guardians i protectors dels temples.
DROMOS

2.2.1. TEMPLES DE
PILONS

2.2.1. TEMPLES DE
PILONS
La sala hipòstila
de Karnak està
formada per
134 columnes.
La nau central
té 12 columnes
amb capitells
campaniformes.
Les naus
laterals, molt
estretes.
SALA HIPÒSTILA

2.2.1. TEMPLES DE
PILONS
SALA HIPÒSTILA

2.2.1. TEMPLE DE
PILONS
TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC).

2.2.1. TEMPLE DE
PILONS

2.2.1. TEMPLE DE
PILONS
Una gran avinguda flanquejada per esfinxs, de 2,7 quilòmetres
de llargada, uneix el Temple de Karnak amb el Luxor.

2.2.1. TEMPLE DE
PILONS

2.2.1. TEMPLE DE
PILONS
A la façana del Temple
de Luxor, davant
d'aquest piló, es
trobaven 2 obeliscs, un
dels quals un va ser
traslladat a la plaça de
la Concòrdia a París
l'any 1836, com a
regal. L'altre, d'uns 25
metres d'altura es
troba actualment en el
seu emplaçament
original. Presidint
l’entrada trobem dues
estàtues sedents de
Ramsès II.

2.2.1. TEMPLE DE
PILONS

CRONOLOGIA: Cap a 1500 aC (Imperi Nou).
2.2.1. SPEOS I
SEMIESPEOS
SPEOS: Recinte escavat a l’interior de la muntanya, als
penyasegats, amb la façana esculpida a la roca, la finalitat de la qual
era exclusivament funerària i de record d’un faraó, i té les
mateixes característiques que un temple.
CREENÇA RELIGIOSA: Culte als Déus.
SEMIESPEOS: La meitat del temple està a l’aire lliure i l’altra part
està excavada en la roca (per exemple: les sales hipòstiles i la
capella).

2.2.1. SPEOS I
SEMIESPEOS
SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel) I SPEOS
MENOR O DE NEFERTARI.
Situats a la riba occidental
del Nil, consta de dos
temples excavats a la roca,
un dedicat a Ramsès II
(XIX dinastia) i un altre a
Nefertari , la seva primera
esposa i la seva predilecte.
Van ser construïts al llarg
del regnat de Ramsès II
(1304-1237). El gran va ser
consagrat als déus Amon, i
el petit fou dedicat a la
deessa Hathor.

2.2.1. SPEOS I
SEMIESPEOS
SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel) I SPEOS
MENOR O DE NEFERTARI.

2.2.1. SPEOS I
SEMIESPEOS
SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel).

2.2.1. SPEOS I
SEMIESPEOS
SPEOS DE NEFERTITI (1279-1213 aC, Abu Simbel).

2.2.1. SPEOS I
SEMIESPEOS
SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-
el-Bahari).

2.2.1. SPEOS I
SEMIESPEOS
el-Bahari).

2. ARQUITECTURA 2.3. COLUMNES
Els capitells de les columnes dels temples egipcis podien ser:
papiriformes (capoll i oberta), palmiformes, lotiforme,
campaniformes i hathòrics, i a sobre s’hi recolzaven els
arquitraus o les llindes de la coberta. Utilitzaven, principalment, la
columna de fust llis i aquestos fusts estaven policromats amb
relleus referits a temes religiosos o gestes dels faraons. En
totes les construccions es manifesta el gust per la penombra, que
respon a la necessitat de guarir-se de la calor i la
importàncial’ombra per crear un ambient de misteri.

2.3.1. PROTODÒRICA
És una columna de fust acanalat semblant a la Dòrica. Trobada qualcuna A
Saqqara.

2.3.2. PALMIFORME

2.3.3. PAPIROFORME
OBERTA

TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC).
2.3.3. PAPIROFORME

2.3.3. PAPIROFORME
TANCADA

TEMPLE D’AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.
Columna egípcia, el capitell de la qual
representa la cara de la deessa Hathor,
normalment amb orelles de vaca.
2.3.4. HATHORICA

SALA HÍPETRA (GRAN PATI). KARNAK (2000-365 aC).
2.3.1. LOTIFORME

3. ARTS PLÀSTIQUES
HIERATISME: Actitud estàtica (les estàtues o figures es
representen totalment rígides, sense ninguna flexió, ROSTRES
INEXPRESSIUS i freds, sense moviments sentimentals, de
mirada llunyana i ULLS ATMETLLATS).
RIGIDESA de nuca.
ARCAISME: encara que el tronc de la figura estigui de perfil,
els ulls ens miren en direcció frontal. En general, el cos es
representa de front, i el cap i les cames de perfil, però els ulls es
veuen de front. Les figures avancen una cama o el braç més allunyat
de l’espectador, i mostren gairebé sempre la part dreta del cos.
PERSPECTIVA ASPECTUAL.
LLEI FRONTALITAT: Que redueix la contemplació a UN SOL
PUNT DE VISTA, NO existeix la PROFUNDITAT, en pintura
només la superposició de contorns iguals (conseqüència de la
bidimensionalitat, les formes es representen pels seus contorns).

3. ARTS PLÀSTIQUES
Les escultures són UN TOT COMPACTE, encara que alguna
extremitat, com el peu, pot estar avançada. Articulacions rígides
i aferrades al tors en la figura dempeus, i sobre els genolls en les
sedents
Els CABELLS i les BARBES reduïts a LÍNIES.
TÈCNICA: Policromia (coloració simbòlica).

3. ARTS PLÀSTIQUES
ICONOGRAFIA: Quasi totes les representacions relacionades
amb el món funerari.
Déus.
Simbologia política.
Mort.
CARACTERÍSTIQUES SIMBÒLIQUES:
Espiritualitat.
Eternitat.
Idealisme o idealització

3. ARTS PLÀSTIQUES
ANATOMIA DE LES PROPORCIONS:
CÀNON: Recerca del cànon de bellesa:
El cos humà ha de ser harmònicament proporcionat.
Llei de la frontalitat: L’escultura manté un plànol vertical, que
talla pel centre el cos humà.
Visió rectilínia: Afecta sols al relleu i a la pintura. Totes les
figures estaven construïdes a partir de 4 punts de vista, una
frontal, altre dorsal i dos laterals. Esmicolen la imatge i engalzen
les parts pel seu costat més representatiu.

3. ARTS PLÀSTIQUES
MÒDUL:
Longitud perfecta: 18 punys.
2 punys pel rostre.
10 de les espatlles fins l’alçada dels genolls.
6 restants per les extremitats inferiors (cames i peus).
2 punys
10 punys
6 punys
Al cànon la unitat modular era el puny
(l'amplada de la mà). Altres autors diuen
que era la longitud del dit del mig. Totes
dues mesures, si les mirem al nostre
cos, són molt semblants.

3. ARTS
PLÀSTIQUES
HESIRÉ
(2668-2589
aC). FUSTA.
114 cm.
MUSEU
EGIPCI. EL
CAIRE.

2 punys
10 punys
6 punys
Al cànon la unitat modular
era el puny (l'amplada de la
mà). Altres autors diuen que
era la longitud del dit del
mig. Totes dues mesures, si
les mirem al nostre cos, són
molt semblants.

4. ESCULTURA
FUNCIÓ RELIGIOSA Expressió artística molt destacada a Egipte
i té una , perquè és un SUPORT AL KA, és a dir, per guardar el “Ka”
o ànima del difunt, per tant, les estàtues solen DÉUS FARAONS
(immortalitat).
MATERIALS:
Els més utilitzats són la pedra dura, el granit o l’esquist (una
roca de color negre blavós que es divideix amb facilitat en fulles);
també es feien escultures en fusta i en bronze, aquest darrer
amb el mètode de la cera perduda.
Els ulls d’algunes estàtues estaven fets d’obsidiana, una roca
volcànica de color negre, i la còrnia, de marfil.
TIPOLOGIA:
Dos tipus de representació escultòrica: els RELLEUS i l'
ESTATUÀRIA.

4. ESCULTURA
LOCALITZACIÓ: Apareixen a les TOMBES i als TEMPLES com a
element essencial de l’arquitectura.
FINALITAT:
Proclamar les virtuts i els poders dels déus.
Exaltar les gestes del faraó.
Mostrar els treballs i els esforços quotidians dels egipcis.
Solien anar acompanyats d’escriptura jeroglífica per a facilitar
la seva comprensió.
TÈCNICA:
Les imatges dels relleus es representen amb PERSPECTIVES
PLANES, a través de la LLEI DE LA FRONTALITAT o
ASPECTUAL (cap de perfil, però ull i tronc de cara, i part
inferior de perfil).
Dues tècniques s’empraven
La del RELLEU (alt, mitjà i baix).
La de l’ENFONSAMENT, és a dir, fer incisions sobre la pedra.

4. ESCULTURA
IMPERI ANTIC: Són, principalment, estàtues per ser
receptacles del Ka, amb certa voluntat de captar els trets
fisonòmics dels difunts (es pot reconèixer, RETRAT OFICIAL).
IMPERI MITJÀ (final dinastia XII): Els trets demostren
desànim de la fisonomia. A la túnica, la basa i l'esquena
s'acumulen els jeroglífics. Són estàtues votives per a ofrenes..
IMPERI NOU: Les arts són de gust refinat i sensual.
L’estatutària ens ha arribat en millor estat, i destaquen les
figures exemptes i les escultures monumentals.

4. ESCULTURA
Són, principalment, estàtues per ser receptacles del Ka, amb
certa voluntat de captar els trets fisonòmics dels difunts (es pot
reconèixer RETRAT OFICIAL).
TEMÀTICA REPRESENTADA (ICONOGRAFIA):
Figures idealitzades del faraó (divinitat o cap militar).
Estàtues de substitució o ofrenes votives de tombes.
Representats en posició dempeus o asseguts.
Individual o grup escultòric: Faraó sol, o amb l’esposa, o Triada.
Retrats familiars, escribes i escultures cortesanes (més
naturals).
Escultura no oficial: petites figures (fang cuit o fusta)
policromades de manera estrident de tema costumista (escenes,
oficis, feines i costums de la vida quotidiana).
Escultures colossals: Grans conjunts funeraris o religiosos, que
representen faraons o déus, com l’Esfinx del conjunt funerari de
Gizeh.
4.1. IMP. ÀNTIC

Línia d’espatlles i
malucs perpendicular
a l’eix de simetria
Moviment centrípet.
Extremitats aferrades al
cos per evitar
trencament.
Hieratisme
en
l'expressió
del rostre.
Tendència a la simplificació
geomètrica del modelat del
cos.
Si l’escultura és dempeus, el
peu esquerre es presenta
avançat (simbologia). La dona
amb peus junts o avançats,
però, lleugerament per
darrere del peu de l’home.
Simetria axial
Rigidesa en la manera de
doblegar les articulacions
antinaturalisme.
Cànon egipci
Els materials més
normals són el granit,
el basalt i la calcària.
També s'utilitzava la
fusta. Per al faraó
s'utilitzaran els
materials més nobles.
Especialment les de
fusta i les de calcària
se solien policromar i
poden portar
incrustacions, sobretot
en els ulls.
MIKERINOS I LA SEVA
ESPOSA KAMENEREBTY (IV
DINASTIA)

4. ESCULTURA
ESTÀTUA SEDENT DE KEFREN
(2558-2532 aC, IV Dinastia,
procedent de Giza). DIORITA. 168
cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.
4.1. IMP. ÀNTIC

Frontal i
rígida
Talla en diorita
168 cm
Simetria axial
El rei està
seminu amb
faldellí prisat
Materialitzar el concepte de sobirania en
l’antic Egipte
Horus (falcó)
abraça amb les
ales el cap del
faraó
Faraó de mida
natural, 168 cm,
assegut en un tron
Les mans sobre les
cames, la dreta amb
el puny tancat (símbol
de poder), podia
portar un ceptre. La
mà esquerra és
oberta (símbol de
poder i de
generositat)
Tron amb
cap de
lleons.
Estàtua sedent de Kefrèn

4. ESCULTURA
PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX DE GIZEH I EL TEMPLE DE
LA VALL DE KEFREN.
4.1. IMP. ÀNTIC

4. ESCULTURA
TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 92’5 cm). MUSEU EGIPCI.
El CAIRE. MICERÍ, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO
DE KYNÒPOLI
4.1. IMP. ÀNTIC

Faldellí
palissat molt
geomètric
Deessa Hathor
amb les banyes
de la vaca
sagrada i el sol
naixent (símbol
del sorgiment del
sol entre les
muntanyes
primigènies)
Alt relleu
Faraó Micerí amb el peu esquerre avançat, símbol de poder
Corona de l'Alt
Egipte Hieratisme i
majestuositat
de les tres
figures
Simetria
axial
Cànon egipci
Llei de
frontalitat
Kynópolis (una de les
províncies d'Egipte)
no té el seu peu
esquerre avançat,
demostra que és la
figura menys
important de les tres
Vestits molt enganxats
al cos de forma que es
marca tota la
geomètrica anatomia
Moviment
centrípet
Tríada Micerina

4. ESCULTURA
RETRATS DEL PRÍNCEP RAHOTEP I LA SEVA ESPOSA NOFRET (IV
DINASTIA, 2613-2494, 1’20 i 1’18 m). CALIÇA POLICROMADA.
MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.
4.1. IMP. ÀNTIC

4. ESCULTURA
RETRATS DEL PRÍNCEP RAHOTEP I LA SEVA ESPOSA NOFRET (IV
DINASTIA, 2613-2494, 1’20 i 1’18 m). CALIÇA POLICROMADA.
4.1. IMP. ÀNTIC

És el millor exemple
dels grups
d’estatuària noble.
Apareix en una
mastaba de
Saqqara i pertany
a la IV dinastia.
Bloc de pedra calcària
policromat
Nofret de pell
clara, venrotllada
amb una túnica de lli
blanc (resalta la
perruca negra, els
ulls i el collar).
S'eliminen
detalls
intranscendents
(exemple plecs).
Rahotep
Alguns historiadors afirmen que
fou possiblement fill de Snefru,
el sacerdot de Ra i cap de
l’exercit
Escultures
sedents
Braç sobre el pit, potser
en relació amb la seva
submissió al faraó, mentre
l'altre té el puny tancat,
segurament en relació amb
el seu poder.
Pell bruna
Talla de pedra calcària
policromada Ulls incrustats de
cristall de roca
Príncep Rahotep i la seva esposa Nofret

4. ESCULTURA
CHEIK-EL-BELED o L’ALCALDE DEL POBLE. ESTÀTUA DE KAAPER
(2465-2323 aC, IV DINASTIA: Fusta, 1’10 m: procedent de Saqqara)
MUSEU EGIPCI EL CAIRE.
4.1. IMP. ÀNTIC

Tallat en fusta, té restes
de policromia. Es pensa
que potser va estar
cobert de planxes de
metall per l'existència
d'orificis en el seu cos
Sacerdot i escriba de certa
edat i amb tendència
obesa, la qual cos
reflecteix la seva còmoda
situació econòmica.
Actitud de caminar, amb la cama
esquerra avançada
Rostre de
gran realisme
amb una
expressió
amable
Ulls amb
incrustacions
El braç esquerre
subjecta un bastó
de comandament.
Obra un pèl allunyada de
la idealització i del
sublim distanciament
d'altres escultures
egípcies d'aquest
moment
Kaaper o L’alcalde del poble (Sheik-el-Beled )

4. ESCULTURA
ESCRIBA ASSEGUT (2480-2350). MUSÉE DU LOUVRE. PARÍS.
4.1. IMP. ÀNTIC

L’escriba assegut
Incrustacions de
cristall de roca
als ulls i fusta
als
mugrons
Trets característics de
l'escultura egípcia clàssica:
La frontalitat (la part
posterior està molt menys
treballada), només
trencada per la diferent
posició de les dues mans;
elevats trets de rigidesa i
acusat hieratisme.
Talla en pedra
calcària policromada
Rostre amb expressió de
seguretat, manifesta la tensió
de qui està atent a escriure al
dictat d'una altra persona.

4. ESCULTURA
4.2. IMP. MITJÀ
Els trets demostren desànim o desencís en la fisonomia.
A la túnica, la basa i l'esquena s'acumulen els jeroglífics. Són
estàtues votives per a ofrenes.
CARACTERÍSTIQUES:
Crisi.
Escola de Tebes.
L’ESTATUA CÚBICA va aparèixer al començament de l’Imperi
Mitjà (c. 2040-1795 a. C.) i va anar evolucionant al llarg de
l’Imperi Nou on va augmentar la part literària; això la converteix
en una bona font històrica.
Estan sempre fetes en pedra dura. Presenta una persona asseguda
a terra de manera que els genolls arriben a l'altura de les espatlles
i s'agafa les cames amb els braços. Estan embolicades en un
mantell. Se solen posar inscripcions en al·lusió a la persona.

4. ESCULTURA
RETRATS “TRISTS” DE SESOSTRIS III.
4.2. IMP. MITJÀ

4. ESCULTURA
ESTÀTUA CUB DE HOTEP (4 PLANS, granit gris, 73 cm alt, procedent de
SAQQARA). REPRESENTA EL TRESORER HOTEP (DINASTIA XII).
Característiques
generals:
Hieratisme,
rigidesa, simetria,
frontalitat, etc.
Durant Imperi Mitjà
sorgeixen les estàtues
cubs.
Molt cúbica amb
desproporcionats.
jeroglífics. Treballada
la cara frontal i
superior.
Resalta el cap.
Genolls molt
aixecats.
Peus i dits amb
desproporcionats.
4.2. IMP. MITJÀ

4. ESCULTURA
Les arts són de gust refinat i sensual. ESTILITZACIÓ.
L’estatutària ens ha arribat en millor estat, i destaquen les
figures exemptes i les escultures monumentals.
TIPOLOGIA:
COLOSSOS DE MEMNON (Dinastia XVIII).
ESCULTURA REIAL. ESTÀTUES FARAÒNIQUES.
REVOLUCIÓ ESTÈTICA: No és un realisme idealitzat, sinó que es
reflecteix també la REALITAT.
4.3. IMP. NOU

4. ESCULTURA
ESTÀTUES SEDENTS D’AMENOFIS III, ANOMENADES ELS
COLOSSOS DE MEMNON (1360 aC). ARENISCA. 21 m ALT. KOM EL-
HEITAN. EGIPTE.
4.3. IMP. NOU

4. ESCULTURA
ESTÀTUES SEDENTS D’AMENOFIS III, ANOMENADES ELS
COLOSSOS DE MEMNON (1360 aC). ARENISCA. 21 m ALT. KOM EL-
HEITAN. EGIPTE.
Els colossos de Memnon
són les úniques restes
visibles del temple
funerari d'Amenhotep
III (Amenofis III),
presidien l'entrada
monumental del temple.
4.3. IMP. NOU

Akhenaton i el triomf del naturalisme
No volia embellir-se, ni tampoc glorificar la
seva majestat, volia ser retratat tal com era
en la vida real.
Coll allargat
Apareix solemne amb
els seus atributs de
sobirà (ceptre i
flagell)
Ventre
voluminós
Malucs amples
Extremitats llargues
i primes
Cap el·lipsoïdal
Doble corona
i nemes
Uraeus
Amenofis IV (Amenhotep IV)
Durant el regnat d’Amenofis IV,
faraó que va dur a terme la
revolució monoteista i que va
canviar el seu nom per el
d’Akhenaton, l’escultura es va
dulcificar i les figures són més
estilitzades.

4. ESCULTURA
RELLEU D’AMENOFIS IV, NEFERTITI I DOS FILLES. TELL-EL
AMARNA (1365-1349 aC). ATON IRRADIANT A LA FAMÍLIA.
4.3. IMP. NOU

Disc solar que representació
el déu Aton
MOLT VALOR A LA
FAMÍLIA
Un moment ideològic
pacifista on té molta
importància la família, en
moltes ocasions apareixen
jugant i besant les seves
filles.
Estela d’Akhenaton i Nefertiti
Akhenaton està
besant la seva filla
gran Méritaton
«l’estimada d'Aton»
Nefertiti juga amb Maketaton
«protegida d'Aton» i
Anjesenpaatón «ella viu per
Aton», qui posteriorment es
convertirà en l'esposa de
Tutankamon.
Revolució religiosa
d’Akhenaton modifica
esquemes estètics i
de representació.
Major realisme
(ventre flàccid, malucs amples, etc).
Ús de l’enfondiment en el relleu.

4. ESCULTURA
BUST DE NEFERTITI (1350 aC). FAMÓS ESCULTOR CIUTAT
AMARNA, TUTMÉS (AMENOFIS IV. AKHENATON, 1370-1330
aC). Pedra calcària policromada, recoberta de guix. Casi 50 cm d’alt.
Idealització de la faraona. STAATLICHE MUSEU ÄEGYPTISCHES.
BERLÍN.
4.3. IMP. NOU

Bust de Nefertiti
Petit (quasi
50 cm).
Cànon
molt
estilitzat:
coll molt
esvelt,
cap i
orelles
allargades
.
Pòmuls i
barbeta molt
marcats.
Porta el
uareus en la
corona blava.
Collar
policromat de
fulles de
salze.
Model realitzat per l’escultor Tutmés, per a què li
servís de base per a altres retrats (per això mai va
tenir incrustat l’ull esquerre).

4. ESCULTURA
COLÓS DE RAMSES II. Museu Mit Rahina. Memphis
Tallada en pedra calcària i té 10 m
d'alçada, originàriament eren 13 m
d'alt, no conserva la part inferior de
les dues cames.
4.3. IMP. NOU

5. PINTURA
FUNCIÓ:
Permet conèixer les modes, costums i tècniques agrícoles
d’aquesta civilització (gènere).
Va contribuir a la bellesa estatutària i dels relleus amb una rica
varietat cromàtica, però també va assolir categoria artística
pròpia (molts frescs de tombes i temples).
IMPERI MITJÀ.
Desenvolupament notablement, com es va demostrar amb el
descobriment dels frescos a les parets d’algunes tombes de la
Vall dels Reis.
Els relleus són menys abundants i apareixen més les pintures.
IMPERI ANTIC.
Primeres dinasties la pintura va tenir poca importància.
IMPERI NOU.
Pintura comença a tenir un ús més intens dins el context
funerari (decoració hipogeus).

5. PINTURA
Gran definició dels contorns.
La pell dels homes era fosca, mentre que en les dones era més
clara.
Cànon de perfil: Les figures se’ns presenten amb la cara de perfil,
els ulls de front, les espatlles també de front, la pelvis de tres
quarts, i els braços i les cames de perfil.
Colors plans.
Perspectiva jeràrquica.
No hi havia profunditat sinó juxtaposició de figures.
Tècnica pictòrica: el tremp. Pintures fetes al tremp de cola (sol
ser cola de conill), de goma aràbiga (d’origen vegetal=acàcies) o de
rovell d’ou.
Tècnica pictòrica: Fresc. Pintura realitzada sobre una superfície
coberta amb capes de morter de calç. L’última capa ha de ser més
fina i formada per pols de marbre, calç apagada i aigua. Damunt
d’aquesta capa, encara humida, fresca, es van aplicant els pigments.

CAMBRA D’OFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC). VALL DE LES
REINES. TEBES.
5. PINTURA

5. PINTURA
Cànon de perfil
Les figures se’ns
presenten amb la
cara de perfil, els
ulls de front, les
espatlles també de
front, la pelvis de
tres quarts, i els
braços i les cames
de perfil.
Tipus de color
La pell dels homes
era fosca, mentre
que en les dones era
més clara.
Colors plans
S’usa el color amb
tonalitats uniformes,
perquè no es feien
gradacions de color ni
mitjos tons.
Importància de la
línia
Predomini del dibuix
per damunt del color.

5. PINTURA
Perspectiva
jeràrquica
La mida tenia
relació directa
amb la seva
importància
social; així, veiem
que el marit és el
personatge més
alt en les escenes
familiars, on les
seves dones, fills
són més petits.

5. PINTURA
Absència de perspectiva
No hi havia profunditat sinó juxtaposició de
figures.

5. PINTURA
BALLARINES.
BAIXOS RELLEUS, PINTATS A LA TOMBA DE SETHI
(PINTURA AL FRESC 1290 aC)
ESCENES QUOTIDIANES.
OQUES DE MEDIUM (III DINASTIA).

egipte

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a egipte

Similar a egipte (20)

Más de Rosa Curto

Más de Rosa Curto (19)

egipte