SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 33
Què és el llindar de rendibilitat?
DEFINICIÓ
• El llindar de rendibilitat és una equació
matemàtica que ens ajuda a trobar el nombre
d’unitats (productes o serveis) que
necessitaríem vendre perquè un negoci cobrís
tots els costos.
En el llindar de rendibilitat NO TENIM
BENEFICIS NI PÈRDUES!!!
• L’EXPRESSIÓ MATEMÀTICA SERIA:
CALCULEM ELS COSTOS
• Tots els negocis tenen DOS tipus de costos
COSTOS FIXOS
• Aquests costos són els mateixos sempre,
sense importar la quantitat de productes o
serveis que l’empresa ofereixi.
• Alguns exemples serien:
1. SALARIS DELS TREBALLADORS FIXOS
2. LLOGUER DEL LOCAL.
3. PUBLICITAT
COSTOS VARIABLES
• Aquests costos varien directament en funció
de la producció: sinó produïm res els costos
seran 0.
• Per exemple:
1. MATERIALS
2. TRANSPORT
3. EL QUE COBREN ELS TREBALLADORS PER HORES.
INGRÉS TOTAL
• L’INGRÉS és la quantitat de diners que
guanyem quan venen , quantes més vendes
més ingressos !
OBTENCIÓ DE LA FÒRMULA
• Partint de l’equació del benefici:
• En el punt mort, . Per tant,
• Si
• i
• Substituint a la fórmula del punt mort tenim que:
• Aïllant Q en la fórmula anterior tenim que:
• Essent Q* el nombre d'unitats que cal vendre a fi de cobrir
costos. Aquest nombre constitueix un punt mort o un llindar de
rendibilitat que cal superar per començar a obtenir beneficis.
Quants productes o serveis he de
vendre per arribar a cobrir costos?
• Apliquem la fórmula que us ajudarà a trobar la
quantitat exacta:
• O també:
EXEMPLE: En Pep té un negoci de passejades en Camell
• En Pep vol saber quantes
passejades ha de fer per arribar
al llindar de rendibilitat, perquè
una vegada hagi cobert tots els
costos, cada nova passejada
significarà que començarà a
tenir beneficis
• De igual manera si no és
capaç d’arribar al llindar de
rendibilitat cada passejada per
sota significarà que tindrà
pèrdues.
ELS INGRESSOS TOTALS D’EN PEP
• Cada persona que puja al camell ha de pagar
5€. El camell pot anar i tornar 20 vegades al
dia. Quan pot guanyar com a màxim en Pep
cada dia?
• Has trobat la resposta?
Una pista: Multiplica 20 per 5.
ELS COSTOS FIXOS D’EN PEP
• Primer quins són els costos fixos?
• El camell necessita un estable que en Pep lloga per
150€ al dia i paga 30€ per publicitat i impostos.
• Costos Fixos = 180
ELS COSTOS VARIABLES
• Els camells necessiten
alimentar-se. En Pep paga
2€ en menjar per cada
passejada.
• Si són 20 diàries, quant
calcules que serà el cost
variable total?
• Calcula ara el Cost Total
sumant els cost variable i
el cost fix.
EL LLINDAR DE RENDIBILITAT DEL
NEGOCI
• Calculem el llindar de rendibilitat
• COSTOS FIXOS = 180
• COST VARIABLE DE CADA SERVEI= 2
• PREU DE CADA SERVEI = 5
• Ara utilitzarem la fórmula:
• EL llindar de rendibilitat és __60_____ passejades
en camell.
COSTOS FIXOS
PREU UNITARI – COST VARIABLE UNITARI
60 serveis és massa pel pobre camell.
Com puc disminuir aquesta quantitat?
• En Pep ha de pujar els preus o ha de baixar els
costos.
• Si en Pep cobrés 20€ en comptes de 5€ quants
serveis hauria de fer? ANEM A COMPROVAR-HO
• EL llindar de rendibilitat és ___10____ passejades
en camell.
COSTOS FIXOS
PREU UNITARI – COST VARIABLE UNITARI
PODEM TROBAR EL PUNT MORT AMB UN FULL
DE CÀLCUL:
• Haurem de calcular en funció dels diferents valors
de :
• Quan el benefici sigui igual a zero, aquest serà el
Llindar de Rendibilitat o Punt Mort.
https://youtu.be/kNzq-FTrPOU
PASSEJADES COSTOS FIXOS COSTOS VARIABLES COST TOTAL PREU INGRÉS TOTAL BENEFICI
0 180 0 180 20 0 -180
1 180 2 182 20 20 -162
2 180 4 184 20 40 -144
3 180 6 186 20 60 -126
4 180 8 188 20 80 -108
5 180 10 190 20 100 -90
6 180 12 192 20 120 -72
7 180 14 194 20 140 -54
8 180 16 196 20 160 -36
9 180 18 198 20 180 -18
10 180 20 200 20 200 0
11 180 22 202 20 220 18
12 180 24 204 20 240 36
13 180 26 206 20 260 54
14 180 28 208 20 280 72
15 180 30 210 20 300 90
16 180 32 212 20 320 108
17 180 34 214 20 340 126
18 180 36 216 20 360 144
19 180 38 218 20 380 162
20 180 40 220 20 400 180
PODEM TROBAR EL PUNT MORT
GRÀFICAMENT:
• Haurem de dibuixar la gràfica de les següents funcions:
• Quan la línia del i la de es
creuin, el serà igual a zero, i en aquest punt,
el Llindar de Rendibilitat o Punt Mort.
https://youtu.be/S1qK6gB2Ueo
Com fem la gràfica?
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
COSTOS FIXOS
COST TOTAL
INGRÉS TOTAL
LA LÍNIA DELS COSTOS FIXOS
• Com pots veure a la gràfica, els costos fixos es representen
amb una línia horitzontal.
• Això significa que sempre és igual, no varia encara que
augmentin les passejades.
0
50
100
150
200
250
300
350
400
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
COSTOS FIXOS
La línia de l’Ingrés Total
1. La línia de l’Ingrés Total és molt fàcil de dibuixar.
2. Després de tenir el full de càlcul només hem d’anar posant
valors als eixos. Recordeu que si el camell no treballa, no hi
ha ingressos, per tant, la línia comença en el punt (0.0)
3. Recordeu també que el màxim de passejades és de 20.
0
50
100
150
200
250
300
350
400
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
INGRÉS TOTAL
Línia del Cost Total
Marquem una creu a partir de 220 (màxim, calculat en la taula
anterior) i fem una diagonal des de l’orígen dels costos fixos. Fem
això perquè estem sumant els costos variables als fixos, quan els
costos variables siguin 0, els costos totals seran igual al costos
fixos, ja que : CT= CF+CV
0
50
100
150
200
250
300
350
400
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
COSTOS FIXOS
COST TOTAL
ON ÉS EL LLINDAR DE RENDIBILITAT?
1. L’Últim que ens falta per calcular en on trobem el
punt mort o llindar de rendibilitat, i és on el cost
total i l’ingrès total es creuen.
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
COSTOS FIXOS
COST TOTAL
INGRÉS TOTAL
No perdem, no guanyem!!
En aquest
punt: (10),
no tindrà ni
beneficis, ni
pèrdues, per
això
s’anomena:
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
COSTOS FIXOS
COST TOTAL
INGRÉS TOTAL
LLINDAR DE
RENDIBILITAT
O PUNT MORT
El Marge de Seguretat
• El Marge de Seguretat és la diferència entre la
quantitat d’unitats que estem venent i el llindar de
rendibilitat o punt mort.
• Si per exemple en Pere pot oferir 20 passejades el
marge de seguretat serà de 10.
Gràficament
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
COSTOS FIXOS
COST TOTAL
INGRÉS TOTAL
MARGE DE
SEGURETAT
Quins són els avantatges i inconvenients
del llindar de rendibilitat?
Pros
• És ràpid i fàcil d’utilitzar.
• Pots esbrinar quant
necessites vendre per evitar
pèrdues.
Contres
• Només es basa en una
previsió, podria succeir que
no fos tal i com hem
planificat.
• Suposem que els costos no
variaran mai!
Qüestions
Busca dos exemples de costos variables d’un negoci?
Escriu la fórmula del llindar de rendibilitat.
Explica que ens mostra el punt on trobem el llindar de rendibilitat o punt mort.
Què volem dir amb marge de seguretat, com es calcula?
Qüestions: Solucions
1. Busca dos exemples de costos variables d’un negoci?
Matèries primeres, electricitat...
2. Escriu la fórmula del llindar de rendibilitat: Q*=CF/(P-CVU)
3. Explica que ens mostra el punt on trobem el llindar de rendibilitat o punt mort.
En aquest punt l’empresa no té ni beneficis, ni pèrdues, però cobreix tots els costos
4. Què volem dir amb marge de seguretat, com es calcula?
El Marge de Seguretat és la diferència entre la quantitat d’unitats que estem venent i
el llindar de rendibilitat o punt mort. Es calcula restant la Q* de la Qreal.
MARGE DE SEGURETAT= Qreal-Q*
Qüestions
Completa el següent paràgraf utilitzant les expressions en vermell:
Marge de Seguretat Benefici Cost Total
Pèrdues Cost Fix Costos Horitzontal
El ______________ ______________ de s'expressa com una línia
___________________ a la gràfica del llindar de rendibilitat. La línia del
_____________ _____________ comença a l’orígen dels costos fixos
perquè aquests s’han de pagar encara que no es realitzi cap activitat. Al
punt mort no tens ni ___________ ni ___________ però si cobreixes tots
els _____________. La diferència entre el que tu necessites vendre per
cobrir costos i el que estàs venen realment s’anomena ____________ de
_____________. Com més gran sigui aquest valor, millor pel negoci
Qüestions: Solucions
El Cost Fix de s'expressa com una línia Horitzontal a la gràfica del
llindar de rendibilitat.
La línia del Cost Total comença a l’orígen dels costos fixos perquè
aquests s’han de pagar encara que no es realitzi cap activitat.
Al punt mort no tens ni Benefici ni Pèrdues però si cobreixes tots
els Costos .
La diferència entre el que tu necessites vendre per cobrir costos i el
que estàs venen realment s’anomena Marge de Seguretat.
Com més gran sigui aquest valor, millor pel negoci
RESUM DE FÓRMULES
COSTOS TOTALS= COSTOS FIXOS + COSTOS VARIABLES
COSTOS FIXOS
PREU UNITARI – COST VARIABLE UNITARI
BENFICI= INGRÉS TOTAL – COST TOTAL
INGRÉS TOTAL = PREU * UNITAT VENUDES
LLINDAR DE RENDIBILITAT:
Llindar de rendibilitat

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICAjcorbala
 
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes Assumpció Granero
 
Mètodes selecció inversions
Mètodes selecció inversionsMètodes selecció inversions
Mètodes selecció inversionsbornna
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaMercè Bigorra
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióElisabet Castany
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"lidiaaaaaa
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilPau Rubert
 
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)Rafa Oriola
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la FilosofiaPepe Cornet
 
Aigües encantades
Aigües encantadesAigües encantades
Aigües encantadesjudit1998
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Julia Valera
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIXjcorbala
 

La actualidad más candente (20)

11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA
 
El capitalisme
El capitalismeEl capitalisme
El capitalisme
 
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes
 
Mètodes selecció inversions
Mètodes selecció inversionsMètodes selecció inversions
Mètodes selecció inversions
 
La iiª república
La iiª repúblicaLa iiª república
La iiª república
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig Goya
 
Elaboració i comentari climograma
Elaboració i comentari climogramaElaboració i comentari climograma
Elaboració i comentari climograma
 
L´escepticisme
L´escepticismeL´escepticisme
L´escepticisme
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Descartes i Déu
Descartes i DéuDescartes i Déu
Descartes i Déu
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
Aigües encantades
Aigües encantadesAigües encantades
Aigües encantades
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
 

Destacado

Clasificacion de los productos[1]
Clasificacion de los productos[1]Clasificacion de los productos[1]
Clasificacion de los productos[1]davidmarin911
 
T9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa iiT9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa iiLaura
 
T7 la funció productiva i els costos de l’empresa
T7 la funció productiva i els costos de l’empresaT7 la funció productiva i els costos de l’empresa
T7 la funció productiva i els costos de l’empresaLaura
 
U.d. 5 la seguridad social
U.d. 5 la seguridad socialU.d. 5 la seguridad social
U.d. 5 la seguridad socialAlecha
 
Examen resuelto selectividad economía de la empresa junio 2010
Examen resuelto selectividad economía de la empresa   junio 2010Examen resuelto selectividad economía de la empresa   junio 2010
Examen resuelto selectividad economía de la empresa junio 2010Eva Baena Jimenez
 
Examen resuelto selectividad Economía de la Empresa - Junio 2009
Examen resuelto selectividad Economía de la Empresa - Junio 2009Examen resuelto selectividad Economía de la Empresa - Junio 2009
Examen resuelto selectividad Economía de la Empresa - Junio 2009Eva Baena Jimenez
 
Indicadores de gestión de stocks
Indicadores de gestión de stocks Indicadores de gestión de stocks
Indicadores de gestión de stocks Balbino Rodriguez
 
Sector Terciari
Sector TerciariSector Terciari
Sector TerciariTxeli
 
Fol 7 seguridad social y desempleo 2014, versión 97-2003
Fol 7 seguridad social y desempleo   2014, versión 97-2003Fol 7 seguridad social y desempleo   2014, versión 97-2003
Fol 7 seguridad social y desempleo 2014, versión 97-2003jossansan1
 
Ejercicios economía de la empresa
Ejercicios economía de la empresaEjercicios economía de la empresa
Ejercicios economía de la empresaJose Sande
 
Los Sistemas EconóMicos
Los Sistemas EconóMicosLos Sistemas EconóMicos
Los Sistemas EconóMicosguest11ebec
 
Cálculo del Punto Muerto
Cálculo del Punto MuertoCálculo del Punto Muerto
Cálculo del Punto MuertoPablo MC
 

Destacado (14)

Clasificacion de los productos[1]
Clasificacion de los productos[1]Clasificacion de los productos[1]
Clasificacion de los productos[1]
 
T9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa iiT9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa ii
 
U6-Seguretat Social
U6-Seguretat SocialU6-Seguretat Social
U6-Seguretat Social
 
T7 la funció productiva i els costos de l’empresa
T7 la funció productiva i els costos de l’empresaT7 la funció productiva i els costos de l’empresa
T7 la funció productiva i els costos de l’empresa
 
U.d. 5 la seguridad social
U.d. 5 la seguridad socialU.d. 5 la seguridad social
U.d. 5 la seguridad social
 
Examen resuelto selectividad economía de la empresa junio 2010
Examen resuelto selectividad economía de la empresa   junio 2010Examen resuelto selectividad economía de la empresa   junio 2010
Examen resuelto selectividad economía de la empresa junio 2010
 
Examen resuelto selectividad Economía de la Empresa - Junio 2009
Examen resuelto selectividad Economía de la Empresa - Junio 2009Examen resuelto selectividad Economía de la Empresa - Junio 2009
Examen resuelto selectividad Economía de la Empresa - Junio 2009
 
Indicadores de gestión de stocks
Indicadores de gestión de stocks Indicadores de gestión de stocks
Indicadores de gestión de stocks
 
Sector Terciari
Sector TerciariSector Terciari
Sector Terciari
 
Fol 7 seguridad social y desempleo 2014, versión 97-2003
Fol 7 seguridad social y desempleo   2014, versión 97-2003Fol 7 seguridad social y desempleo   2014, versión 97-2003
Fol 7 seguridad social y desempleo 2014, versión 97-2003
 
Unidad 7: Seguridad Social
Unidad 7: Seguridad SocialUnidad 7: Seguridad Social
Unidad 7: Seguridad Social
 
Ejercicios economía de la empresa
Ejercicios economía de la empresaEjercicios economía de la empresa
Ejercicios economía de la empresa
 
Los Sistemas EconóMicos
Los Sistemas EconóMicosLos Sistemas EconóMicos
Los Sistemas EconóMicos
 
Cálculo del Punto Muerto
Cálculo del Punto MuertoCálculo del Punto Muerto
Cálculo del Punto Muerto
 

Similar a Llindar de rendibilitat

Aplicació del calcul comercial
Aplicació del calcul comercialAplicació del calcul comercial
Aplicació del calcul comercialcolonia8
 
Calculo comercial aplicado a la empresa
Calculo comercial aplicado a la empresaCalculo comercial aplicado a la empresa
Calculo comercial aplicado a la empresacolonia8
 
Programació - Pac2 - Lidia Bria
Programació - Pac2 - Lidia BriaProgramació - Pac2 - Lidia Bria
Programació - Pac2 - Lidia BriaLidia Bria
 
Bizbarcelona 2014-Com valorar una empresa? Xavier Puig i Pla
Bizbarcelona 2014-Com valorar una empresa? Xavier Puig i PlaBizbarcelona 2014-Com valorar una empresa? Xavier Puig i Pla
Bizbarcelona 2014-Com valorar una empresa? Xavier Puig i PlaReempresa
 
3 l'empresa
3 l'empresa3 l'empresa
3 l'empresaddaude
 
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial ERC
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial   ERCMòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial   ERC
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial ERCguest2e380a
 
Programació - Pac2 - Solució - Lídia Bria
Programació - Pac2 - Solució - Lídia BriaProgramació - Pac2 - Solució - Lídia Bria
Programació - Pac2 - Solució - Lídia BriaLidia Bria
 
Seminari barcelona activa cibernarium revenue management yield gener 2012
Seminari barcelona activa cibernarium revenue management yield   gener 2012Seminari barcelona activa cibernarium revenue management yield   gener 2012
Seminari barcelona activa cibernarium revenue management yield gener 2012TOMEU PONS
 
Manual de la zona d'administració de Zen cart
Manual de la zona d'administració de Zen cartManual de la zona d'administració de Zen cart
Manual de la zona d'administració de Zen cartRoger Casadejús Pérez
 
Posa la teva botiga a internet
Posa la teva botiga a internetPosa la teva botiga a internet
Posa la teva botiga a internetAgustí López
 
Reempresa - BizBarcelona 2016 - Quant val la meva empresa?
Reempresa - BizBarcelona 2016 - Quant val la meva empresa?Reempresa - BizBarcelona 2016 - Quant val la meva empresa?
Reempresa - BizBarcelona 2016 - Quant val la meva empresa?Reempresa
 
Pla finançament SnowMobileBoard
Pla finançament SnowMobileBoardPla finançament SnowMobileBoard
Pla finançament SnowMobileBoardadriasole96
 
Manual per noves ofertes rev01
Manual per noves ofertes rev01Manual per noves ofertes rev01
Manual per noves ofertes rev01caxapet
 
Nou pgc
Nou pgcNou pgc
Nou pgccatpav
 

Similar a Llindar de rendibilitat (20)

Aplicació del calcul comercial
Aplicació del calcul comercialAplicació del calcul comercial
Aplicació del calcul comercial
 
Calculo comercial aplicado a la empresa
Calculo comercial aplicado a la empresaCalculo comercial aplicado a la empresa
Calculo comercial aplicado a la empresa
 
Programació - Pac2 - Lidia Bria
Programació - Pac2 - Lidia BriaProgramació - Pac2 - Lidia Bria
Programació - Pac2 - Lidia Bria
 
Bizbarcelona 2014-Com valorar una empresa? Xavier Puig i Pla
Bizbarcelona 2014-Com valorar una empresa? Xavier Puig i PlaBizbarcelona 2014-Com valorar una empresa? Xavier Puig i Pla
Bizbarcelona 2014-Com valorar una empresa? Xavier Puig i Pla
 
3 l'empresa
3 l'empresa3 l'empresa
3 l'empresa
 
Valoració d'inversions
Valoració d'inversionsValoració d'inversions
Valoració d'inversions
 
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial ERC
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial   ERCMòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial   ERC
Mòdul Economia de l' Empresa i Gestió Empresarial ERC
 
Programació - Pac2 - Solució - Lídia Bria
Programació - Pac2 - Solució - Lídia BriaProgramació - Pac2 - Solució - Lídia Bria
Programació - Pac2 - Solució - Lídia Bria
 
Seminari barcelona activa cibernarium revenue management yield gener 2012
Seminari barcelona activa cibernarium revenue management yield   gener 2012Seminari barcelona activa cibernarium revenue management yield   gener 2012
Seminari barcelona activa cibernarium revenue management yield gener 2012
 
Manual de la zona d'administració de Zen cart
Manual de la zona d'administració de Zen cartManual de la zona d'administració de Zen cart
Manual de la zona d'administració de Zen cart
 
Posa la teva botiga a internet
Posa la teva botiga a internetPosa la teva botiga a internet
Posa la teva botiga a internet
 
Reempresa - BizBarcelona 2016 - Quant val la meva empresa?
Reempresa - BizBarcelona 2016 - Quant val la meva empresa?Reempresa - BizBarcelona 2016 - Quant val la meva empresa?
Reempresa - BizBarcelona 2016 - Quant val la meva empresa?
 
Plafinancament
PlafinancamentPlafinancament
Plafinancament
 
Pla finançament SnowMobileBoard
Pla finançament SnowMobileBoardPla finançament SnowMobileBoard
Pla finançament SnowMobileBoard
 
Plafinancament
PlafinancamentPlafinancament
Plafinancament
 
Manual per noves ofertes rev01
Manual per noves ofertes rev01Manual per noves ofertes rev01
Manual per noves ofertes rev01
 
Unitat8avan
Unitat8avanUnitat8avan
Unitat8avan
 
8. macromagnituds.
8. macromagnituds.8. macromagnituds.
8. macromagnituds.
 
Nou pgc
Nou pgcNou pgc
Nou pgc
 
L e m o n a d e
L e m o n a d eL e m o n a d e
L e m o n a d e
 

Más de Rosa Domingo

El model canvas de negoci
El model canvas de negociEl model canvas de negoci
El model canvas de negociRosa Domingo
 
L'ANÀLISI DAFO Plantilla
L'ANÀLISI DAFO PlantillaL'ANÀLISI DAFO Plantilla
L'ANÀLISI DAFO PlantillaRosa Domingo
 
Economics indicators
Economics indicatorsEconomics indicators
Economics indicatorsRosa Domingo
 
Responsabilitat en la recerca i la innovació
Responsabilitat en la recerca i la innovacióResponsabilitat en la recerca i la innovació
Responsabilitat en la recerca i la innovacióRosa Domingo
 
Entendre alguns conceptes econòmics
Entendre alguns conceptes econòmicsEntendre alguns conceptes econòmics
Entendre alguns conceptes econòmicsRosa Domingo
 
Economia col.laborativa
Economia col.laborativaEconomia col.laborativa
Economia col.laborativaRosa Domingo
 
Emprenedoria social
Emprenedoria socialEmprenedoria social
Emprenedoria socialRosa Domingo
 
Guia assignatura emprenedoria
Guia assignatura emprenedoriaGuia assignatura emprenedoria
Guia assignatura emprenedoriaRosa Domingo
 
Students workbook (short version)
Students workbook (short version)Students workbook (short version)
Students workbook (short version)Rosa Domingo
 
Tips for writing a cv
Tips for writing a cvTips for writing a cv
Tips for writing a cvRosa Domingo
 
Product life cycle
Product life cycleProduct life cycle
Product life cycleRosa Domingo
 

Más de Rosa Domingo (20)

El model canvas de negoci
El model canvas de negociEl model canvas de negoci
El model canvas de negoci
 
L'ANÀLISI DAFO Plantilla
L'ANÀLISI DAFO PlantillaL'ANÀLISI DAFO Plantilla
L'ANÀLISI DAFO Plantilla
 
Economics indicators
Economics indicatorsEconomics indicators
Economics indicators
 
Quadre de comptes
Quadre de  comptesQuadre de  comptes
Quadre de comptes
 
Responsabilitat en la recerca i la innovació
Responsabilitat en la recerca i la innovacióResponsabilitat en la recerca i la innovació
Responsabilitat en la recerca i la innovació
 
Entendre alguns conceptes econòmics
Entendre alguns conceptes econòmicsEntendre alguns conceptes econòmics
Entendre alguns conceptes econòmics
 
Economia circular
Economia circularEconomia circular
Economia circular
 
Cooperatives
CooperativesCooperatives
Cooperatives
 
Economia col.laborativa
Economia col.laborativaEconomia col.laborativa
Economia col.laborativa
 
Emprenedoria social
Emprenedoria socialEmprenedoria social
Emprenedoria social
 
Source of finance
Source of financeSource of finance
Source of finance
 
Lesson1 activity1
Lesson1 activity1Lesson1 activity1
Lesson1 activity1
 
Guia assignatura emprenedoria
Guia assignatura emprenedoriaGuia assignatura emprenedoria
Guia assignatura emprenedoria
 
Students workbook (short version)
Students workbook (short version)Students workbook (short version)
Students workbook (short version)
 
The marketing mix
The marketing mixThe marketing mix
The marketing mix
 
Tips for writing a cv
Tips for writing a cvTips for writing a cv
Tips for writing a cv
 
The job interview
The job interviewThe job interview
The job interview
 
The marketing mix
The marketing mixThe marketing mix
The marketing mix
 
Product life cycle
Product life cycleProduct life cycle
Product life cycle
 
Price
PricePrice
Price
 

Último

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 

Último (9)

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 

Llindar de rendibilitat

  • 1. Què és el llindar de rendibilitat?
  • 2. DEFINICIÓ • El llindar de rendibilitat és una equació matemàtica que ens ajuda a trobar el nombre d’unitats (productes o serveis) que necessitaríem vendre perquè un negoci cobrís tots els costos.
  • 3. En el llindar de rendibilitat NO TENIM BENEFICIS NI PÈRDUES!!! • L’EXPRESSIÓ MATEMÀTICA SERIA:
  • 4. CALCULEM ELS COSTOS • Tots els negocis tenen DOS tipus de costos
  • 5. COSTOS FIXOS • Aquests costos són els mateixos sempre, sense importar la quantitat de productes o serveis que l’empresa ofereixi. • Alguns exemples serien: 1. SALARIS DELS TREBALLADORS FIXOS 2. LLOGUER DEL LOCAL. 3. PUBLICITAT
  • 6. COSTOS VARIABLES • Aquests costos varien directament en funció de la producció: sinó produïm res els costos seran 0. • Per exemple: 1. MATERIALS 2. TRANSPORT 3. EL QUE COBREN ELS TREBALLADORS PER HORES.
  • 7. INGRÉS TOTAL • L’INGRÉS és la quantitat de diners que guanyem quan venen , quantes més vendes més ingressos !
  • 8. OBTENCIÓ DE LA FÒRMULA • Partint de l’equació del benefici: • En el punt mort, . Per tant, • Si • i • Substituint a la fórmula del punt mort tenim que: • Aïllant Q en la fórmula anterior tenim que: • Essent Q* el nombre d'unitats que cal vendre a fi de cobrir costos. Aquest nombre constitueix un punt mort o un llindar de rendibilitat que cal superar per començar a obtenir beneficis.
  • 9. Quants productes o serveis he de vendre per arribar a cobrir costos? • Apliquem la fórmula que us ajudarà a trobar la quantitat exacta: • O també:
  • 10. EXEMPLE: En Pep té un negoci de passejades en Camell • En Pep vol saber quantes passejades ha de fer per arribar al llindar de rendibilitat, perquè una vegada hagi cobert tots els costos, cada nova passejada significarà que començarà a tenir beneficis • De igual manera si no és capaç d’arribar al llindar de rendibilitat cada passejada per sota significarà que tindrà pèrdues.
  • 11. ELS INGRESSOS TOTALS D’EN PEP • Cada persona que puja al camell ha de pagar 5€. El camell pot anar i tornar 20 vegades al dia. Quan pot guanyar com a màxim en Pep cada dia? • Has trobat la resposta? Una pista: Multiplica 20 per 5.
  • 12. ELS COSTOS FIXOS D’EN PEP • Primer quins són els costos fixos? • El camell necessita un estable que en Pep lloga per 150€ al dia i paga 30€ per publicitat i impostos. • Costos Fixos = 180
  • 13. ELS COSTOS VARIABLES • Els camells necessiten alimentar-se. En Pep paga 2€ en menjar per cada passejada. • Si són 20 diàries, quant calcules que serà el cost variable total? • Calcula ara el Cost Total sumant els cost variable i el cost fix.
  • 14. EL LLINDAR DE RENDIBILITAT DEL NEGOCI • Calculem el llindar de rendibilitat • COSTOS FIXOS = 180 • COST VARIABLE DE CADA SERVEI= 2 • PREU DE CADA SERVEI = 5 • Ara utilitzarem la fórmula: • EL llindar de rendibilitat és __60_____ passejades en camell. COSTOS FIXOS PREU UNITARI – COST VARIABLE UNITARI
  • 15. 60 serveis és massa pel pobre camell. Com puc disminuir aquesta quantitat? • En Pep ha de pujar els preus o ha de baixar els costos. • Si en Pep cobrés 20€ en comptes de 5€ quants serveis hauria de fer? ANEM A COMPROVAR-HO • EL llindar de rendibilitat és ___10____ passejades en camell. COSTOS FIXOS PREU UNITARI – COST VARIABLE UNITARI
  • 16. PODEM TROBAR EL PUNT MORT AMB UN FULL DE CÀLCUL: • Haurem de calcular en funció dels diferents valors de : • Quan el benefici sigui igual a zero, aquest serà el Llindar de Rendibilitat o Punt Mort. https://youtu.be/kNzq-FTrPOU
  • 17. PASSEJADES COSTOS FIXOS COSTOS VARIABLES COST TOTAL PREU INGRÉS TOTAL BENEFICI 0 180 0 180 20 0 -180 1 180 2 182 20 20 -162 2 180 4 184 20 40 -144 3 180 6 186 20 60 -126 4 180 8 188 20 80 -108 5 180 10 190 20 100 -90 6 180 12 192 20 120 -72 7 180 14 194 20 140 -54 8 180 16 196 20 160 -36 9 180 18 198 20 180 -18 10 180 20 200 20 200 0 11 180 22 202 20 220 18 12 180 24 204 20 240 36 13 180 26 206 20 260 54 14 180 28 208 20 280 72 15 180 30 210 20 300 90 16 180 32 212 20 320 108 17 180 34 214 20 340 126 18 180 36 216 20 360 144 19 180 38 218 20 380 162 20 180 40 220 20 400 180
  • 18. PODEM TROBAR EL PUNT MORT GRÀFICAMENT: • Haurem de dibuixar la gràfica de les següents funcions: • Quan la línia del i la de es creuin, el serà igual a zero, i en aquest punt, el Llindar de Rendibilitat o Punt Mort. https://youtu.be/S1qK6gB2Ueo
  • 19. Com fem la gràfica? 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 COSTOS FIXOS COST TOTAL INGRÉS TOTAL
  • 20. LA LÍNIA DELS COSTOS FIXOS • Com pots veure a la gràfica, els costos fixos es representen amb una línia horitzontal. • Això significa que sempre és igual, no varia encara que augmentin les passejades. 0 50 100 150 200 250 300 350 400 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 COSTOS FIXOS
  • 21. La línia de l’Ingrés Total 1. La línia de l’Ingrés Total és molt fàcil de dibuixar. 2. Després de tenir el full de càlcul només hem d’anar posant valors als eixos. Recordeu que si el camell no treballa, no hi ha ingressos, per tant, la línia comença en el punt (0.0) 3. Recordeu també que el màxim de passejades és de 20. 0 50 100 150 200 250 300 350 400 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 INGRÉS TOTAL
  • 22. Línia del Cost Total Marquem una creu a partir de 220 (màxim, calculat en la taula anterior) i fem una diagonal des de l’orígen dels costos fixos. Fem això perquè estem sumant els costos variables als fixos, quan els costos variables siguin 0, els costos totals seran igual al costos fixos, ja que : CT= CF+CV 0 50 100 150 200 250 300 350 400 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 COSTOS FIXOS COST TOTAL
  • 23. ON ÉS EL LLINDAR DE RENDIBILITAT? 1. L’Últim que ens falta per calcular en on trobem el punt mort o llindar de rendibilitat, i és on el cost total i l’ingrès total es creuen. 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 COSTOS FIXOS COST TOTAL INGRÉS TOTAL
  • 24. No perdem, no guanyem!! En aquest punt: (10), no tindrà ni beneficis, ni pèrdues, per això s’anomena: 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 COSTOS FIXOS COST TOTAL INGRÉS TOTAL LLINDAR DE RENDIBILITAT O PUNT MORT
  • 25. El Marge de Seguretat • El Marge de Seguretat és la diferència entre la quantitat d’unitats que estem venent i el llindar de rendibilitat o punt mort. • Si per exemple en Pere pot oferir 20 passejades el marge de seguretat serà de 10.
  • 26. Gràficament 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 COSTOS FIXOS COST TOTAL INGRÉS TOTAL MARGE DE SEGURETAT
  • 27. Quins són els avantatges i inconvenients del llindar de rendibilitat? Pros • És ràpid i fàcil d’utilitzar. • Pots esbrinar quant necessites vendre per evitar pèrdues. Contres • Només es basa en una previsió, podria succeir que no fos tal i com hem planificat. • Suposem que els costos no variaran mai!
  • 28. Qüestions Busca dos exemples de costos variables d’un negoci? Escriu la fórmula del llindar de rendibilitat. Explica que ens mostra el punt on trobem el llindar de rendibilitat o punt mort. Què volem dir amb marge de seguretat, com es calcula?
  • 29. Qüestions: Solucions 1. Busca dos exemples de costos variables d’un negoci? Matèries primeres, electricitat... 2. Escriu la fórmula del llindar de rendibilitat: Q*=CF/(P-CVU) 3. Explica que ens mostra el punt on trobem el llindar de rendibilitat o punt mort. En aquest punt l’empresa no té ni beneficis, ni pèrdues, però cobreix tots els costos 4. Què volem dir amb marge de seguretat, com es calcula? El Marge de Seguretat és la diferència entre la quantitat d’unitats que estem venent i el llindar de rendibilitat o punt mort. Es calcula restant la Q* de la Qreal. MARGE DE SEGURETAT= Qreal-Q*
  • 30. Qüestions Completa el següent paràgraf utilitzant les expressions en vermell: Marge de Seguretat Benefici Cost Total Pèrdues Cost Fix Costos Horitzontal El ______________ ______________ de s'expressa com una línia ___________________ a la gràfica del llindar de rendibilitat. La línia del _____________ _____________ comença a l’orígen dels costos fixos perquè aquests s’han de pagar encara que no es realitzi cap activitat. Al punt mort no tens ni ___________ ni ___________ però si cobreixes tots els _____________. La diferència entre el que tu necessites vendre per cobrir costos i el que estàs venen realment s’anomena ____________ de _____________. Com més gran sigui aquest valor, millor pel negoci
  • 31. Qüestions: Solucions El Cost Fix de s'expressa com una línia Horitzontal a la gràfica del llindar de rendibilitat. La línia del Cost Total comença a l’orígen dels costos fixos perquè aquests s’han de pagar encara que no es realitzi cap activitat. Al punt mort no tens ni Benefici ni Pèrdues però si cobreixes tots els Costos . La diferència entre el que tu necessites vendre per cobrir costos i el que estàs venen realment s’anomena Marge de Seguretat. Com més gran sigui aquest valor, millor pel negoci
  • 32. RESUM DE FÓRMULES COSTOS TOTALS= COSTOS FIXOS + COSTOS VARIABLES COSTOS FIXOS PREU UNITARI – COST VARIABLE UNITARI BENFICI= INGRÉS TOTAL – COST TOTAL INGRÉS TOTAL = PREU * UNITAT VENUDES LLINDAR DE RENDIBILITAT: