ELS DIABLES DE
BADALONA
La mestra Mercè ens va explicar moltes coses
sobre els diables de Badalona, perquè ella va ser
una...
El conte d’un diable.
Hi havia una vegada un diable molt dolent que es deia Diable de la
nit, no tenia cap amic. Tenia due...
Aquest diable és un diable molt trist, i sempre
estava a dintre de casa.
El Diable tenia por de sortir al carrer perquè er...
CONTE DIABLES
Un dia uns nens passejaven pel carrer i es van trobar una
colla de diables que van veure que tiraven petards...
Els diables
Els diables són ferotges. Surten en la
cremada del dimoni. Se’ls distingueixen per
les banyes i la roba. Sempr...
EL DIABLE LUCIFER
Hi havia una vegada a Badalona, hi vivia un diable que es deia Lucifer. En
Lucifer era molt dolent peró ...
EL DIABLE QUE VOLIA SER BO
Hi havia una vegada un diable que volia ser bo i
cada dia ho intentava però com era un diable n...
DIABLE
Hi havia una vegada una
dimonieta petita que era el
seu aniversari, va convidar a
totes seves amigues i amics .
Nom...
VISITA ALS DIABLES
El dia 2 de setembre del 2015 vaig anar a veure un diable.
El diable és una professora que és diu Mercè...
Dylan Fernández
DIABLES DE BADALONA
La Mercè la mestra d’anglès va venir a fer-nos una explicació
dels diables. Perquè ella va ser una de ...
La Mercè ens va explicar que quan era petita anava a una colla de
diables.
Ens va dir de quin material estava feta la roba...
EL DIABLE ANGEL I EL DIABLE MALVAT
Un dia en un dels barris mes antics de Badalona hi havia un noi que es deia Joan i
una ...
En Toni un diable de Badalona
En Toni és un nen que viu a Badalona . Sempre des de petit li fan por els petards .
Quan són...
EL DIABLE DE BADALONA
Hi havia una vegada un diable que vivia a l’infern i li agradava molt
prendre foc a les coses, mai s...
Fa molts i molts anys hi havia un petit diablet que tenia 4 anys. Vivia al camp però a ell li agradava la
ciutat. Tenia un...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Els diables de badalona

204 visualizaciones

Publicado el

Recull de contes amb el tema dels diables de Badalona fet pels alumnes de la classe dels gegants de l'escola Salvador Espriu, de Badalona.

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
204
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
30
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Els diables de badalona

  1. 1. ELS DIABLES DE BADALONA La mestra Mercè ens va explicar moltes coses sobre els diables de Badalona, perquè ella va ser una de les fundadores de la colla. Després d’escoltar-la n’hem explicat coses o ens hem inventat un conte. Aquí podeu trobar els textos que hem escrit. La classe dels gegants octubre 2015
  2. 2. El conte d’un diable. Hi havia una vegada un diable molt dolent que es deia Diable de la nit, no tenia cap amic. Tenia dues banyes vermelles, una cua molt llarga i com una fletxa a la punta de la cua, a més a més portava un trident. Vivia als afores d’un poblet molt petit que es deia Chajarí. El diable sortia a la nit per espantar a la gent, els tenia terroritzats, mai més van sortir a la nit, li tenien tanta por que no podien ni dormir, a la gent que parlava més li posaven una cinta a la boca per què no els escolti, sempre s’amagaven darrera del llit o del sofà. Els nens del poble sempre miraven per la finestra i deien que el veien passar per la vorera del poble. Moltes nits després els nens no el veien passar pel carrer i se’ls va ocórrer sortir a mitja nit a buscar-lo, van recórrer uns Km, portaven una torxa per il·luminar el camí. El van veure assegut enmig de dos arbustos, van començar a córrer, el diable els seguia i resulta que un nen es va ensopegar amb una pedra i el diable el va ajudar a aixecar-se. Es van adonar que el diable no era dolent, era bo, es van fer amics per sempre. El poble es va quedar tranquil. Santi Gandelis
  3. 3. Aquest diable és un diable molt trist, i sempre estava a dintre de casa. El Diable tenia por de sortir al carrer perquè era molt diferent als humans. Un dia, va sortir al carrer amb molta por. La gent deia: -Mireu! Un diable dolent! Aaaaaaa! El diable s'enfadava i es posava trist perquè no podia parlar amb els humans. El diable va tornar a sortir al carrer i es va trobar amb una noia molt maca. Ell s'ha posat molt content de veure-la, s'ha enamorat de la noia. Llavors ja no es sentia trist en sortir al carrer perquè sabia que sempre trobaria la noia que li alegrava el cor. Bàrbara Taborda
  4. 4. CONTE DIABLES Un dia uns nens passejaven pel carrer i es van trobar una colla de diables que van veure que tiraven petards. I els nens es van espantar quan van veure que tiraven petards, perquè no sabien què era. I van anar a preguntar als nois que es deien diables, què esteu llançant ? va preguntar la nena i el nen els va respondre un diable tiran petards... I la nena li va dir: què és això? Li va respondre el diable, uns petars són una cosa que fa soroll i se´n va cap a el cel i explota i és molt bonic . Va exclamar la nena, que bonic. Ho va veure i la nena li va dir,quant soroll que fa!, li va dir el diable, ja, fa molt de soroll. I li va preguntar si podien ser diables ? I li van dir que sí. Yupi !Yupi! som de la colla dels diables ! I se´n van anar correns a dir-li la seva mare, mama! mama! som de la colla dels diables, i la mare li va dir que bé i el pare també li va dir que bé I tots estaven molts contents i van fer una festa. Lucia Pica
  5. 5. Els diables Els diables són ferotges. Surten en la cremada del dimoni. Se’ls distingueixen per les banyes i la roba. Sempre tenen d’anar amb mitjons blancs i amb roba anti foc i amb caputxa. FI Adrià
  6. 6. EL DIABLE LUCIFER Hi havia una vegada a Badalona, hi vivia un diable que es deia Lucifer. En Lucifer era molt dolent peró vivia sol. Un dia l’alcalde de Badalona va saber que en Lucifer estava a Badalona i va dir que l’havien de cremar.En Lucifer ho va saber i va haver d’anar-se’n dintre de tres dies. Els fills de l’alcalde en Toni i la Sonia també ho van saber pero ells no volien que el cremessin.Van fer l’equipatge i se’n van anar. Al dia següent van tornar a caminar però, quan va caure la nit, es van trobar un estel que es deia Llumeta. L’estel sabia on estaba la casa d’en Lucifer i els va ajudar. El dia següent desprès de caminar set hores, es van trobar la casa d’en Lucifer i van entrar. En Lucifer els va veure i va dir –Què feu aquí? – En Toni i la Sonia van dir –Et volem ajudar a que no et cremin.- En Lucifer va dir –Qui sou? –Els nens van dir- Som en Toni i la Sonia els fills de l’alcalde.-El diable s’ho va pensar i va dir que sí. Van passar tres dies i el diable i els nens se’n van anar. L’alcalde va arribar a la casa d’en Lucifer però no el van trobar. Van pasar dos dies més i el diable i els nens van tornar a Badalona. L’alcalde els va veure i va dir-Què feu?!- I els fills van dir- Ajudant al diable!!!- Però el diable ja era bo. L’alcalde va dir- Peró si és dolent- I en Toni i la Sonia van dir-No- i el diable es va posar molt content.L’alcalde ja n’estava tip i va dir que el cremessin, però l’alcalde no el podia cremar perquè si no se n’havia d’anar de Badalona! I al final l’alcalde se’n va anar i tothom, fins i tot el diable van celebrar una festa. Daniela Muñoz
  7. 7. EL DIABLE QUE VOLIA SER BO Hi havia una vegada un diable que volia ser bo i cada dia ho intentava però com era un diable no podia . I un dia va dir - : - Si no puc ser bo a l´infern a lo millor puc a la vida real i va anar . Es va disfressar com humà i va anar a provar-ho . Va donar caramels a tots els nens . I al cap de molt temps es va fer molt molt amable i bo del món. Laura Garcia
  8. 8. DIABLE Hi havia una vegada una dimonieta petita que era el seu aniversari, va convidar a totes seves amigues i amics . Només havia vingut el Follet, el Capgròs, l’Anastasi i la Maria, en Jeroni i la Badamar. Els seus amics, l’hi regalen: El Follet -un osset , el Capgròs un cistell gros, l’Anastasi sabates, La Maria una rossa , En Jeroni un pardalet ,i la Badamar un cirerer. Adéu espero que us hagi agradat molt!
  9. 9. VISITA ALS DIABLES El dia 2 de setembre del 2015 vaig anar a veure un diable. El diable és una professora que és diu Mercè. Ens va explicar moltes coses dels diables com per exemple: Els diables es van inventar fa molt de temps. Son molt divertits i riallers. També ens va explicar que els vestits eren fets de roba de sac, que la que va fer el vestit havia posat les mans amb pintura hi havia molts colors com per exemple: El vermell, el verd i el lila. Però ens va dir que la mà lila era de la dissenyadora perquè volia que tots sabessin que era d’ella. I vaig aprendre moltes coses. Va ser molt xulo! Pol Jiménez
  10. 10. Dylan Fernández
  11. 11. DIABLES DE BADALONA La Mercè la mestra d’anglès va venir a fer-nos una explicació dels diables. Perquè ella va ser una de les primeres en ser- ho a Badalona. Ens va dir que quan era molt jove la roba era de sac. I la roba de sac es cremava per això van haver de canviar de roba per una altra. La roba li van portar a una senyora per què els hi donés una idea. I llavors va pensar que podrien decorar-la amb les mans de cadascú. Que havia d’haver una mà d’un color diferent, com un signe que l’havia fet ella. Al darrera portaven una cara d’un dimoni. Tenien un crit que era així: Diable sóc diable seré... I quan diuen això sempre acaben dient algo així: Diable sóc diable seré i al dimoni salvaré.
  12. 12. La Mercè ens va explicar que quan era petita anava a una colla de diables. Ens va dir de quin material estava feta la roba, la camiseta era de sac i els pantalons també, la roba la pintaven amb mans de diferents colors però només podia haver una mà de color lila. I al darrere hi habia un diable dels que cremaven a les festes de Maig. Ian Gallardo DIABLES
  13. 13. EL DIABLE ANGEL I EL DIABLE MALVAT Un dia en un dels barris mes antics de Badalona hi havia un noi que es deia Joan i una noia que es deia Susana.Un dia va dir en Joan, Escolta Susana com a tots dos ens agraden els petards perquè no fem una colla de diables? D’acord va respondre la Susana, Però quan la Susana va anar cap a casa, en Joan es va tornar un dimoni malvat i la Susana es va convertir en un àngel, i van deixar la colla de diables. Fa més o menys 5 anys després en Joan es va convertir totalment en diable malvat i en canvi la Susana en un diable bo. En Joan ho cremava tot, fins que un any després la Susana va poder fer una màquina per evitar que en Joan cremes Badalona sencera. Era la màquina mes adorable del món, perquè estava plena de tots els colors que existien, també portava flors de colors, cors també de tots els colors i molt més...El malvat diable Joan tant diabòlic, amb flames i molt de foc i més coses...En Joan havia cremat quasi tota la ciutat sencera. La Susana portava molts quilos de crema perquè les persones no es cremessin, sinó Badalona moriria. Menys mal que la Susana sabia fer aquesta crema especial pel foc,doncs una setmana després que tothom portés molta crema especial a sobre en Joan va començar a tirar foc per tot arreu i la Susana a tirar aigua per tot arreu, hi havia foc per tots llocs , però 17 persones van morir i 27 van estar ferits , llavors el malvat Joan va morir però per desgracia la Susana també . Tota la ciutat anaven cada dia a posar-li flors a la Susana i en Joan a ficar-li una escopinada. En memòria de la Susana la colla dels diables va a passar a dir-se ``La colla de la diablessa Susana, la millor colla de Badalona. Izaskun Méndez
  14. 14. En Toni un diable de Badalona En Toni és un nen que viu a Badalona . Sempre des de petit li fan por els petards . Quan són les festes de maig no vol sortir de casa . Un dia passejant per la platja va anar als gronxadors i va trobar un amic de la classe que es disfressava de diable, en Pau. Es posava una roba de sac pintada de colors vermell, groc , lila, verd i blau i uns pantalons molt xulos de color vermell, groc i taronja amb un dibuix de foc. S'estava preparant pel correfoc infantil. En Pau li va dir si volia anar amb ell i li va contestar: -Vols aconpanyar-me aquesta tarda? -No ni parlar-ne!!!!!!!!! -Si són molt divertits. -Els petards fan molt de soroll i em puc cremar!- va respondre en Toni. -Ens falta un noi de la colla i tenim un vestit , vols provar? A continuació va dir : -Una vegada i prou- li va repondre . -Vine que et posarem el vestit de diable Eren les 9 de la nit i va començar el de correfoc dels grans i despres l' infantil . -Ara toquen les 10 i ara som les colles infantils de Badalona- va dir en Toni. I van començar a tirar uns petards i quan va explotar el primer es va fer un ensurt molt gran. -Ai, quin ensurt! En Toni va dir als pares que l'apuntessin a la colla dels diables. I des d'aquell dia en Toni ja és un diable més de la colla amb el seu amic Pau. Emma Butazzi
  15. 15. EL DIABLE DE BADALONA Hi havia una vegada un diable que vivia a l’infern i li agradava molt prendre foc a les coses, mai sortia de l’infern. Un dia va voler sortir de l’infern, va anar a Badalona. Va veure uns nens molt dolents i els va dir: - Vosaltres anireu a l’infern. Els nens no s’ho van creure, creien que era un home disfressat, pero es van anar sense dir res. Es va fer de nit i de lluny va veure focs artificials i es va voler apropar, perquè a aquest diable li agradaven molt. Va veure el seu amic a la platja. Després d’aquest espertacle tan bonic va sentir una veu d’una senyora que deia: “Ara cremarem al dimoni”. El diable va voler salvar al seu amic li va dir: -NO,NO! T’has d’anar! Ara et cremaran! Però, era molt tard, ja van posar el foc, i van morir tots dos. Inés Rodríguez
  16. 16. Fa molts i molts anys hi havia un petit diablet que tenia 4 anys. Vivia al camp però a ell li agradava la ciutat. Tenia una mare molt tossuda, sempre li estava dient: què fas? Hauries d'estar fent dolenteries!!! El nen que es deia Marc, li deia a la mare que volia ser bo. Però no li feia cas. Van passar 6 anys i ja tenia 10 anys. Va quedar amb els amics, que es deien: Pol, Àlex, Roger i Joel. Tots eren molt joganers. Un dia els amics del Marc el van deixar perquè feia moltes dolenteries. La mare es va adonar de que els amics del Marc li deixaven, però no sabia perquè. Va entrar el nen a casa i li va dir a la mare: Mare, els meus amics ja no són els meus amics, perquè faig moltes dolenteries, perquè tu m'ho dius!!! No ho sabia!!! La mare li va dir: Doncs ara ja no et diré que facis dolenteries. Bien, bien!!!!, va dir en Marc. I al final tornaven a ser amics. Anna Gallardo Domènech

×