2. Tres factors fan possible que puguem
percebre els colors:
1.El sentit de la vista. (ull i cervell)
2.La llum.
3.Les propietats químiques dels objectes.
Fenomen físic i visual
3. La llum és la que realment porta el color. Dit d’una altra manera, el color és llum.
La llum blanca està composta por la mescla o suma de totes les llums de color. El
fenomen de descomposició de la llum blanca es pot reconstruir en un laboratori al
travessar un raig de llum solar (blanca) per un prisma de vidre.
Aquest experiment el va portar a terme Isaac Newton per primera vegada al 1666.
4. És el mateix que passa quan
veiem l’arc de Sant Martí. Cada
goteta d’aigua que queda suspesa
a l'atmosfera després de ploure
actua com un prisma de cristall.
L’espectre visible
Violeta, indi, blau, verd, groc, taronja i vermell. Entre to i to es troben
múltiples tonalitats.
Les llums que hi ha als extrems del espectre visible no les percep l’ull
humà: infraroges i ultraviolades.
5. A què es degut que percebem uns objectes d’un color uns altres d’un color
diferent?
El color de les coses es degut a la
seva composició química que li dóna
en cada cas una qualitat cromàtica
diferent.
Quan els raig de llum incideixen sobre
un objecte, la seva qualitat pigmentària
fa que absorbeixi determinades ones
de color i que en refusi d’altres. Les
refusades són les que veiem.
Els objectes que es veuen com a
negre són els que absorbeixen totes
les ones cromàtiques sense refusar-ne
cap.
Els cossos blancs són els que
refusen totes les ones de color, i per
tant tornen tota la llum blanca.
6.
7. Cases pintades de blanc.
Els pobles del sud pinten les seves
cases de blanc, atès que aquest
color, com que reflecteix les llums
primàries, absorbeix menys
quantitat de llum i, en
conseqüència, genera menys calor.
El blanc i el negre
La roba negra fa calor.
Com que absorbeix totes les
llums, i atès que la llum és
energia, el negre s’escalfa
més fàcilment que altres
tons. Ho notaràs ben
fàcilment si et poses roba
negra un dia assolellat.
10. • El color llum és el produït directament per la
llum. És el color que veiem en un televisor, els
focus d’una discoteca...
• Les llums primàries són vermell, verd y blau
violeta.
• La mescla dels tres produeix llum blanca i
s’anomena mescla additiva.
Si es barregen diferents llums, la mescla de color
llum es cada vegada més clara, més lluminosa.
• Les llums secundàries són:groc, blau cian i
magenta
Colors llum i mescla additiva
14. Colors pigment
• El color pigment és el color de la materia.
• La pintura està formada pel pigment i l’aglutinant.
El pigment és la substància que aporta el color, que té la
propietat de reflectir o absorbir una determinat color de
l’espectre de la llum blanca.
L’aglutinant aglutina, ajunta i fixa el pigment, creant una pintura.
El tipus d’aglutinant determina les característiques de cada
pintura.
El pigment amb la goma
aràbiga fan les aquarel·les
El pigment amb l’oli de
llinosa fan la pintura a l’oli
15. La mescla de colors pigment rep el nom de
mescla subtractiva per que al
mesclar-se es perd lluminositat.
La barreja dels colors pigment dóna
sempre un color més fosc.
La suma dels colors primaris donarà el
color negre.
Els colors primaris són: groc, magenta y
blau cian.
Els colors secundaris són: verd, vermell i
blau violeta.
Colors pigment i mescla subtractiva
17. To
És el estat pur d’un color i és la qualitat per la qual li donem el nom.
Els colors primaris són el groc, el blau-cian i el magenta. Amb aquests tres
colors podem fer tots els altres tons (o colors).
El cercle cromàtic els colors organitza les barreges dels colors primaris de
dos en dos.
groc
magenta
cian
vermell taronja
Groc fosc
Verd
clar
Verd migVerd
fosc
violeta
lila
Blau
fosc
18. Terres o marrons
Són els colors que es formen amb la barreja dels tres colors primaris.
21. Lluminositat
És la intensitat lumínica d’un color.
El groc és el color més lluminós. El blau fosc és dels colors menys
lluminosos.
Un color barrejat amb blanc és més lluminós. Un color barrejat amb negre és
més obscur.
22.
23. Saturació
És la barreja dels colors entre si.
Una saturació alta vol dir un color pur, net, poc barrejat.
Una saturació baixa vol dir un color brut, que té barreja de gris, o de blanc, o de
negre o del seu complementari.
Aquesta propietat diferència els colors vius dels pàl·lids.
24. Harmonia i contrast
Gamma harmònica és
formada per tons propers dins del
cercle cromàtic. Es perceben
equilibrades,i relaxants
Gamma contrastada és
formada per tons allunyats dins del
cercle cromàtic. Es perceben
estridents,en més moviment.
25. Colors complementaris: el contrast
Els colors complementaris són aquells oposats en el cercle cromàtic.
El complementari d’un primari és el secundari format pels altres dos primaris.
