Pere Banda
Nil Sauret
Pau Sauret
Edgar Ortíz
Nil García

Índex:
• -Localització egípcia
• -Les cases
• -L’alimentació
• -Vestits dels egipcis
• -Les famílies
• -Les malalties
• -Les diferències socials

-Localització Egípcia:
La civilització d’Egipte es va crear aproximadament cap a l'any 3150
AC. Egipte es va desenvolupar prop del curs mitjà i baix del riu Nil Una
característica es que la major part d’Egipte es troba en els deserts,
llavors els egipcis va pensar de fer els poblats prop del riu Nil així els
proporcionaria mes aliment i aigua per beure o per regar els camps
A l’antiguitat Egipte estava formada per dos territoris diferents: un era
el '' l’Alt Egipte'' i l'altre ''el Baix Egipte''.

-Les Cases:
Les cases del egipcis rics eren molt diferents, la dels artesans i de la
gent del poble eren molt mes simples.
Les cases es construïen amb toves, era una barreja de fang i palla
que es deixava assecar al sol fins que es convertia en maons .
A l’interior de les cases es trobava una cuina amb un celobert que tenia un
molinet de pedra per a moldre farina i un forn petit per a coure pa. Els murs
es pintaven de blanc, i també tenien algunes estàtues com caps d’alguns
animals.
Els sostres acostumaven a ser plans degut al seu clima, ja que no plovia molt.
Sobre les cases es trobava un pati on allí fabriquen diferents eines o
directament es relaxaven prenent una mica la ombra.

-L’alimentació:
L’alimentació dels egipcis era bastant variada ja que es podien
alimentar tant de carn, de peix , de verdures i hortalisses y també de
pa i cervesa.
-El peix l'extreien de la pesca del riu Nil ja que les poblacions es
localitzaven prop del riu.
-Les verdures i les hortalisses les treien dels camps agrícoles que
tenien plantes en les zones humides.
-La carn l’aconseguien de la matança dels animals que tenien tancats
en granges o en estables.
A part d’aquest aliments, ells en fabricaven un : el pa.
Com que no coneixien el sucre, la mel era un producte per endolcir els
aliments. Es dedicaven també a l’apicultura.

-Vestits dels Egipcis:
La roba de vestir en l’antic Egipte era d’una gran diversitat de formes. Era costum
seguir una moda i els
vestits de les classes socials altes van ser imitats
freqüentment per aquells que pertanyien a un rang inferior. Per això el vestit
també era el reflex del rang a que pertany la persona que el porta.
El vestit més clàssic en Egipte va ser el pany curt. Deixava al descobert el tors fins
la cintura i no baixava dels genolls. Amb el temps es van afegir complements a la
faldilla. La gent del poble seguia usant el model curt, però els aristòcrates les van
allargar fins arribar als turmells en el període mig. En aquest període és on apareix
el vestit per la part superior del cos.
Els treballadors en Egipte anaven vestits de forma pràctica. Utilitzaven un simple calçó
de cort recte, sostingut per un cinturó ample, sense brodats ni decoració. En
alguns relleus es poden observar també alguns servents i camperols amb faldilla
de lli.
La roba dels egipcis depenia molt de la classe social on es trobaven.

-Les Famílies:
Els Egipcis es casaven amb qui triava la seva família, l’amor no era important.
Es firmava un document on constava la dot de la dona i els diners, els quals es
donarien a l’home en cas de divorci. La finalitat del matrimoni era la de tenir
fills.
L’home podia tenir mes d’una dona, encara que això només ho tenien els rics, ja que
era molt costos.
Els fills treballaven per ajudar a mantenir la família, tenien cura dels pares quan es
feien grans, i comprometien a enterrar-los.
Els nens anaven a l’escola, els escribes eren els qui els ensenyaven a llegir i escriure, si
un noi aconseguia el títol podia accedir a qualsevol carrera, però normalment seguien
en l’ ofici del seu pare.
En el cas de les nenes elles no podien anar a l’escola, era la seva mare qui les
ensenyava totes les tasques per portar una casa.

-Les malalties:
Quan una persona es posava malalta es cridava al sacerdot i al metge. El metge
estudiava el malalt i donava un remei fet amb productes tant d’origen animal, com
vegetal. El sacerdot amb les seves pregaries demanava l’agut al Déus.
El déu Thot es considerava el patró dels metges.

• -Diferències Socials:
L’antic Egipte era una societat molt desigual, estructurada en forma de piràmide,
integrada per diversos grups que tenien condicions de vida i ocupacions molt
diferents.
A dalt de tot hi havia el rei o faraó, que simbolitzava la unitat del país i gaudia d’un
poder absolut al ser el senyor de les terres i de les persones. El faraó dictava les lleis,
governava el país, posseïa gran part de les terres, controlava el comerç i manava
l’exèrcit.
A continuació hi havia les classes privilegiades, que tenien la propietat –normalment
per concessió del faraó– d’una bona part de les terres d’Egipte.
El grup social intermedi era constituït pels funcionaris o escribes, essencials per a l’administració
de
l’Estat, ja que coneixien l’escriptura i les tècniques de comptabilitat. També pertanyien a aquest
grup els
soldats i els grans comerciants.
El nivell inferior de la societat egípcia el formaven els artesans i, sobretot, els camperols, que
constituïen la major part de la població.