1. INTRODUCCIÓ Bon dia, em dic Ruben P i us presentaré el meu treball de Recerca titulat Una mirada cap al cel , Aquest treball va sorgir del meu propi interès en l’arquitectura i especialment en els gratacels, megaconstruccions que al nostre país no són molt abundants. Aquest interès es el que ha fet possible la realització d’aquest treball de recerca amb el que m’he plantejat dos objectius un que és Dissenyar el gratacel més alt de Barcelona i l’altre que ha sigut constatar l’importancia dels gratacels i de l’arquitectura com a símbols i icónes El treball l’he estructurat en dos blocs: El primer bloc és la part de documentació , en aquesta part ha estat on he resolt aquestes qüestions que creia que eren necessàries per dur a terme els meus objectius plantejats, en aquest apartat he desenvolupat el segon obejectiu, El que he volgut demostrar amb aquest, ha sigut que molts d’aquests edificis tenen un transfons publicitari i propagandístic , és a dir, que no són només ferro , vidre , formigó i pedra, sinó que darrere d’aquestes façanes i a uns rerefons que, en alguns casos, van més enllà de l’estètica. Per altra banda al segon bloc és on he executat la meva part pràctica del treball , el meu objectiu era dissenyar el gratacel més alt de Barcelona i ha sigut en aquest bloc on he fet el meu projecte. D’aquesta manera passaré a explicar el primer Bloc ,començant explicant una mica l’origen del gratacel. El gratacel tipologia d'edifici nascuda y desenvolupada a Nord-América, és la conseqüència del desenvolupament industrial i urbà, El gratacel es va veure possibilitat per l'evolució tecnològica , fonamentalment per dos aspectes : La creació del ascensor i el perfeccionament de l’estructura metàl·lica. L'any 1885 es marca un hite al aixecar-se el primer edifici amb una part de l'armadura d'acer. Es tracta del Home Life Insurance Building, Aquest edifici(desaparegut), tenia 10 pisos , ascensor , un sòcol fábric, cinc pisos amb armadura de ferro fos i quatre més – els superiors – d'acer, amb recobriment de totxo refractari. Per aquestes raons esta considerat com el primer gratacel. els edificis de moltes ciutats (Chicago, Nova York, Boston...) van creixer en altura combinant obra de fàbrica i armadura de ferro, tot recobrint les façanes amb els habituals models estilístics, casi sempre classicistes, en aquest punt es va produir una mirada enrere al passat de la cultura occidental, donant lloc a una adaptació de temples grecs, palaus renacentistes i castells verticals. Ja entrats els anys 50, el moviment modern va posar fi a aquest estil historicista amb una revolució total creant així anomenades col·loquialment les caixes de vidre . Al llarg dels segle XX avenços tècnics com l'ascensor, els sistemes estructurals d'acer, la il·luminació artificial mitjançant fluorescents i la generalització de l'ús del aire condicionat entre d'altres, han possibilitat la construcció d'edificis cada cop més alts millorant l’eficiència, productivitat i beneficis de les empreses, que son els seus principals usuaris. Els gratacels Van nèixer com ja he dit gràcies al desenvolupament tècnic ,l’acer i els ascensors van ser els dos invents que més van ajudar a fer possible la construcció d’aquets. L’acer no ha variat molt en tot un segle , Avui en dia l'acer és mes fort i mes lleuger, que l'acer de la primera meitat del segle XX , els científics han alterat les seves propietats afegint productes com l'alumini i el Bor. Pel que fa l’ascensor es sap que James Bogardus proposava instal·lar “un mecanisme per a elevar observadors fins a la cúspide mitjançant una màquina de vapor” a la torre central de 90 metres d'altura del seu edifici per a la Fira Mundial de Nova York de 1853. Encara que la paraula mateixa encara no estava en ús , Bogardus proposava aquí el que hauria sigut el primer ascensor de passatgers del món. Tot i així el primer ascensor completament satisfactori va ser obra de Elisha Graves Otis, de Nova York. El primer ascensor fiable es va assolir quan Otis incorporà un mecanisme de seguretat a la plataforma de elevació corrent. Aquest ascensor va tenir la seva exhibició i demostració inicial a la exposició del Crystal Palace de Nova York el 1853 també. En cada demostració, El senyor Otis es pujava a la plataforma, que estava llevada del terra. Quan la corda de elevació es tallava, l'ascensor es detenia, moment en el qual el senyor Otis pronunciava la seva frase històrica : “All safe, gentlemen” “tot fora de perill, senyors ” El que es considera el primer ascensor de passatger va ser instal·lat per Otis en uns grans magatzems de Nova York, en la cantonada de Broadway amb Broome Street, en 1857. El següent es va instal·lar en l'antic Fifth Avenue Hotel, al 1859. El seu inventor va ser un tal Otis Tufts, de Boston, i el dispositiu portava el nom de vertical screw railway, “ferrocarril de cargol vertical ”. el primer ascensor europeu no es va construir fins 1867, quan es va instal·lar un en la gran exposició de París d'aquest any. Es curiós el fet que el primer ascensor per a una construcció de proporcions d'un gratacels modern es va instal·lar amb un propòsit que no era comercial ni estrictament pràctic, sinó que es va destinar a una construcció que va sorgir de la visió de l'ésser humà , més que de les seves necessitats quotidianes: la torre Eiffel. Això va ser el 1889 Avui en dia els gratacels que s'estan construint en el món no tenen res a veure amb els primers que es van construir, veritables gegants s'aixequen en alguns indrets del món. Actualment i a causa de la crisi es veritat que molts projectes s'han cancel·lat o aturat indefinitivament però grans projectes s'estan executant actualment com per exemple el nou gratacel més alt del món que tindrà una alçada de 818 metres. Actualment hi ha diferents criteris per determinar quin edifici és o no és un gratacel així que definirem gratacel de les següent maneres : criteri basat en alçada força popular, el qual situa l'alçada mínima d’un gratacel a uns 150 metres d'alçada. A partir de 300 metres d'alçada un edifici sol ser considerat com a gratacel molt alt Un gratacel és un edifici particularment alt i és contínuament habitable. Sovint també se'ls anomena gratacels a aquells edificis que destaquen per la seva alçada sobre els dels seus voltants. Però el Novembre del 2009 ha modificat el seus criteris d’alçada i ara hi ha tres criteris per a mesurar-ne l’alçada, amb la qual cosa ara no hi ha una sola manera per definir el gratacel més alt , aquests són Alçada d'Arquitectura Superior, mesurada en l'element arquitectònic més alt de l'edifici, incloses les agulles, però no incloent antenes, cartells, pals de bandera o d'altra índole funcional Alçada pis ocupat més alt, mesurat al nivell de la més alta, sempre sòl ocupat a l'edifici (per la qual cosa no inclou el servei o àrees de mecànica que experiència d'accés de manteniment de tant en tant) mesurada en el punt més alt de l'edifici, independentment del material o la funció de l'element més alt Ara un Cop definit el que és un gratacels ens endinsarem a la seva dimensió més psicològica, amb aquest apartat anomenat més que edificis. Ara mateix tot el món vol una icònica . Volen que un arquitecte faci el mateix que va fer el Guggenhein de Gehry per a Bilbao i el teatre de l’òpera de Jorn Utxon per a Sydney. Quan per fi es va inaugurar el Walt Disney Hall en Los Ángeles, en la majoria dels discursos de la cerimònia d'inauguració es va parlar més de cóm la nova sala de concerts afectaria a l’ imatge de la ciutat que de la seva acústica. L’efecte de tanta preocupació per crear una imatge estan perjudicial per als arquitectes com per a les ciutats que els contracten. Mai s’ha donat que tanta arquitectura d’alta visibilitat fóra dissenyada per tan poca gent. A vegades sembla com si només hagués trenta arquitectes en tot el món aquets donen els noms que sorgeixen un cop i una altre quan una altre ciutat tristament enganyada es posa en acció amb l’idea falsa de que superarà al Guggenhein de Bilbao amb una galeria d’art. donen els noms que sorgeixen un cop i una altre quan una altre ciutat tristament enganyada es posa en acció amb l’idea falsa de que superarà al Guggenhein de Bilbao amb una galeria d’art. En part perquè l’arquitectura ha aconseguit deixar la seva importància en una cultura més amplia d’una manera que mai ho havia fet abans: ara les persones es fixen en els edificis. Ara us começare a esplicar el bloc II on he realitzat el meu gratacel. Barcelona es coneguda per moltes coses, però no per el seus alts gratacels ja que podem observar que els que hi han no superen el 200 metres d'altitud. Amb aquesta proposta el que vull fer es dotar a Barcelona amb un nou símbol d'identitat, un nou gratacel que arribaria fins més de 300 d'altitud. En el disseny d’aquest gratacel he tingut en compte diferents conceptes ecològics i bioclimàtic . EL primer que vaig tenir en compte és la disposicció de doble nucli de serveis. És a dir on estan els ascensors i les escales El seu emplaçament determina quines parts dels pisos tenen obertures i també poden afectar el rendiment tèrmic de l’edifici. I això significa més o menys costos. Els nuclis de servei es poden posicionar de manera que poden disminuir els efectes del sol o el vent. Hi ha tres maneres per a posicionar aquest, en el centre, en un costat o doble nucli separats. Al aver-hi Estudis que mostren que es pot estalviar un 20% energia en aire condicionat amb una disposició de doble nucli de serveis decideixo agafar aquest model, el qual tindrà beneficis com ventilació natural per als nuclis això implica menys costos, millor seguretat, beneficis en els efectes del sol i vent. Una altra eina utilitzada són els skys-courts que son sales transistòries cap l’exterior per protegir i regular les zones calentes de l’edifici Per veure i comprova si aquestes modificacions realment milloren l’eficiència energètica existeix un índex el qual podriem calcular anomenat com el “valor total de la transmició termal” en anglès OTTV “Overall Thermal transmittance Value”. Que té la següent foma i on cada un d’aquest termes representen mesures tèrmiques o altres index calculats a partir del materials de l’edifici o de la configuració espacial d’aquest. Per fer del meu gratacel encara més verd, i ecològic hauriem de seleccioanr els materials segons si són contaminants o si són nocius per al medi-ambient. Un cop recollida aquesta informació es hora de treballar amb el proyecte, Necessitem una empresa que necessiti aquest espai d’oficines per això Ens imaginem que L'empresa Hispano Suïssa retorna al mercat de l’automòbil i , i que aquesta vol instal·lar-se a Barcelona, Hispano Suïssa ens encarrega la execució del projecte de la seu. A partir d'aquí he fet el projecte. El complexe despondrà de : Oficines,un museu ,un mirador,zones de lleure ,zones de restauració ,connexió directa amb el metropolità Decideixó també l’ubicació L'edifici es situaria a l'illa que queda delimitada pels carrers següents : Carrer de la Selva de mar Carrer de Pallars Carrer de Veneçuela Carrer del Treball La seu es trobaria en el nou districte de negocis i innovació 22@ , juntament amb d'altres edificis de gran altura , cosa que permetria un impacte més suau amb l'entorn. Al estar situat en la típica illa de l'eixample barceloní, el complexe seria perfectament situable a altres illes , i seria possible canviar-ne la situació. L'illa escollida esta constituïda bàsicament per naus industrials i alguns habitatges de baixa densitat, amb la qual cosa no faria falta una gran operació de demolició, aquest ha sigut un dels motius pels quals he escollit aquesta illa i no una de diferent. Les connexions son bastant bones, a la vora està el metro i el tramvia , i es troba al costat de la diagonal, amb la qual cosa la sortida de cotxes també seria ràpida. Amb l’ajuda del progrAma informàtic Skech up Vaig começar a dissenyar el gratacel. El primer que vaig fer va ser dibuixar l'illa del eixample per veure que podia fer-hi dins d'aquesta D'aquesta manera vaig començar el que seria la torre principal d'un complexe que esdevindria més gran amb el temps. La Torre va seguint creixent en plantes i al final va adquirir el seu aspecte final encara que més tard ha estat una mica modificada. Quan la torre ja estava definida calia fer una reordenació del l'entorn de l'illa, d'aquí sorgeix la primera idea de fer-hi una plaça dins de l'illa, com Cerdà va planejar en el projecte de l'eixample, també sorgeix l'idea de fer altre edificis, al voltant del gratacel, per aprofitar l'espai. Tot seguit el que ara importava era el transport, una torre d'aquestes característiques pot acollir a milers de persones, per això vaig fer una connexió directa amb el metropolità. 1= Vestíbul connector del aparcament i la torre amb el metro. 2 = Espai per a Botigues o restauració. 3 = Túnel amb l'enllaç amb el suburbà. Fet l'enllaç amb el metropolità em vaig a donar que si volia espai per a un museu necessitava ampliar les instal·lacions o fer un museu en diferents plantes. D'aquesta manera vaig decidir ampliar l'edifici per el carrer de Pallars, i a més a més vaig pensar que estaria bé fer un edifici annexionat al gratacel. El gratacel donava pas a un complexe. Després de dies de treball el gratacel esdevenia un complexe bastant gran amb una gran plaça central. Li vaig posar textures i vaig començar a envidriar-lo. Destres vaig fer n adelimitació . 1= Comerços, zones de restauració, etc ... 2= Serveis i zones de Manteniment 3= Vestíbuls El projecte avança i delimito la zona del que serà el museu, el museu estaria situat a la primer pis de tot el complexe, ja que els dos edificis es connecten entre si per un pont en aquesta mateixa planta. Tot modificant i millorant el complexe arribem al estat actual, una nova remodelada plaça amb un accés al metro, una nova coberta per aquesta, el vestíbul del museu ha canviat modificant-se alguns aspectes, entre d'altres. Ara us enseñare l’edifici desde el programa. Un cop finalitzada la maqueta virtual vaig començar a fer la maqueta de fusta. decideixo crear una maqueta mitjançant la qual vull mostrar al públic, d'una manera més directa, la volumetria del complexe, es a dir , ensenyar les formes del edifici per fer-se'n una idea de la realitat la qual representa aquest projecte fet per ordinador. La primera cosa que faig, es prendre mesures al model en 3D, i passar-les a uns croquis en paper, per saber, les diferents mesures de base, altura, etc ... Tot seguit, començo a passar-les a escala 1:400 una escala que no es sol utilitzar en maquetes, però es la que més ideal per el meu gratacel. El complexe està format per 2 edificis, primer em centro en la torre principal, i després faig l'edifici petit.