Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
Concursos
L’alumna Judith Zamora, de 1r BAT,
guanya el XLIII Concurs Literari Sant
Jordi - El Vendrell.
Sortides
Els nostr...
BON ESTIU 2015!
Com ja és tradició, és tot un orgull per a mi poder compartir amb tots vo-
saltres la publicació que teniu...
PROJECTES
Endavant!
SORTIDES
Zoo de Barcelona
Jornada esportiva. Educació física
Reserva natural de Sebes
Tenerife-Viatge ...
! núm. 3 - juny 20154
Endavant!
PROJECTE
PROJECTE ENDAVANT!
ALUMNES 4t ESO
Un any més continua el projecte
Endavant! en el...
mediterr@news !5
Zoo de Barcelona
SORTIDA
ALUMNES 1r ESO
El dijous 7 de maig els alumnes
de 1r d’ESO vam anar al Zoo de
Ba...
! núm. 3 - juny 20156
Jornada esportiva. Educació física
SORTIDA
VÍCTOR NIETO
ALUMNE 1r ESO
El dia 30 de maig de 2015 els
...
mediterr@news !7
Reserva natural de Sebes
SORTIDA
ALUMNES 2n ESO F1
El passat dia 14 d’abril, els
alumnes de segon d’ESO i...
! núm. 3 - juny 20158
Tenerife - Viatge final de curs 4t ESO
SORTIDA
PAMELA LOAIZA
ALUMNA 4t ESO
Els alumnes de 4t d’ESO v...
mediterr@news !9
a la platja de las Teresitas, on vam
apreciar uns paisatges xulíssims; al
cap d’una estona vam anar a
Pla...
! núm. 3 - juny 201510
CosmoCaixa
SORTIDA
LAURA PÉREZ
ALUMNA 1r BAT
El dia 19 de febrer els alumnes
de 4rt i de batxillera...
mediterr@news !11
cibels que emet una persona
en parlar, uns 80dB, i en cridar,
uns 95dB. L'ultrasò és una ona
sonora la f...
! núm. 3 - juny 201512
CATERINA FERRERES
PROFESSORA D’EDUCACIÓ PER
A LA CIUTADANIA
Hi ha grates sorpreses, amb els
alumnes...
mediterr@news !13
violoncel, "Escolta!" Va jugar una
frase de la sonata de Beethoven.
"No toques ara amb aquesta digi-
tac...
! núm. 3 - juny 201514
JULIA PARDO I NADIA
ZAYAS
ILUSTRACIÓN: EVA VIEDMA
ALUMNAS 1º y 2º ESO
El día 9 de Febrero, los alum...
Tutora
Maria Josep March
1r ESO A
Tutora
Yolanda Romero
1r ESO B
Tutora
Conxi Fontanals
1r ESO C
Tutora
Mayte Veloso
2n ESO A
2n ESO B
Tutor
Salva Iborra
2n ESO C
Tutora
Adriana Montañés
Tutora
Caterina Ferreres
3r ESO A
Tutora
María José Juárez
3r ESO B
Tutor
Ferran Arroyo
3r ESO C
Tutora
Sònia Pujol
4t ESO A
4t ESO B
Tutor
Fernando Nogués
4t ESO C
Tutor
Enric Hernandis
Tutor
Raimon Grau
Tutor
Josep R. Álvarez
Tutora
Mabel Albero
2n BAT
PROJECTE
ENDAVANT!
1r BAT
ALBERT JANÉ i
SARA SANDAMIL
ALUMNES 1r BAT
El dia de Sant Jordi, a l'institut, vam
fer unes olimpíades. Jo no hi vaig
part...
Discurs inaugural

	 L’institut Mediterrània, després de 2791 anys dels primers Jocs
Olímpics, ha decidit celebrar-ne uns ...
! núm. 3 - juny 201522
Observació de l’eclipsi parcial de Sol (20/03/15)
ACTIVITAT
JOSEP ÁLVAREZ
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
E...
mediterr@news !23
En una de les tapes es fa un
forat molt petit amb una xinxe-
ta. En l’altra es retalla una fines-
treta ...
! núm. 3 - juny 201524
Teatre “Òpera pànica”
ACTIVITAT
PSICOGRUP DE 1r BAT
La diada de Sant Jordi els alumnes
de l'optativ...
mediterr@news !25
Ciència i cinema
ACTIVITAT
M. FAHAD HASSAN
ALUMNE 2n BAT
El professor de la universitat Rovira i
Virgili...
! núm. 3 - juny 201526
SALIMA EL YOUSOUFFI, MA-
BEL GARCÍA, ÁLEX GIMÉNEZ,
IRENE GONZÁLEZ, PAULA
JIMÉNEZ, FARAH MAJJIT, RI-...
mediterr@news !27
que els seus fills necessiten més
llibertat.
Pel que fa a les relacions amo-
roses, la majoria responen ...
! núm. 3 - juny 201528
Escola Verda 2014 - 2015
JOSEP ÁLVAREZ
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
EXPERIMENTALS
Com el curs passat, ta...
mediterr@news !29
Foto 1 Foto 3
Foto 2 Foto 4
Foto 5 Foto 6
Foto 7 Foto 8 Foto 9
! núm. 3 - juny 201530
la recollida selectiva de piles de
forma significativa. Davant
aquest important repte l’Agèn-
cia d...
mediterr@news !31
millor estructurats es van impo-
sar. I el grup guanyador va re-
presentar al nostre centre en el
IV Con...
! núm. 3 - juny 201532
Foto 10 Foto 11 Foto 12 Foto 13
Foto 14 Foto 15 Foto 16 Foto 17
Foto 18 Foto 19 Foto 20 Foto 21
Fot...
mediterr@news !33
des o protegir-nos de malalties.
Els alumnes de 2n ESO flexible 4
ens expliquen al seu diari les
activit...
! núm. 3 - juny 201534
tament de Ciències Social i
adreçada als alumnes de 1r
d’ESO. Aquest curs no ha estat
possible llig...
mediterr@news !35
Foto 28 Foto 29 Foto 30 Foto 31
Foto 32 Foto 33 Foto 34 Foto 35
Foto 36 Foto 37 Foto 38 Foto 39
Foto 40 ...
! núm. 3 - juny 201536
CATERINA FERRERES
PROFESSORA DE FILOSOFIA
Introducció
Els alumnes d’Història de la Filosofia de
2n ...
mediterr@news !37
Taller de Robòtica amb LEGO Mindstorms
ACTIVITAT
SALVA IBORRA
DEPARTAMENT DE TECNOLO-
GIA
El passat mes ...
! núm. 3 - juny 201538
XI Certamen de Lectura en Veu Alta
CONCURS
ROSA MARIA PELLICER
CLIC I RESPONSABLE DE LA BI-
BLIOTEC...
mediterr@news !39
IV Concurs de Cristal·lografia a l’Escola
CONCURS
MONTSE LLAURADÓ
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
EXPERIMENTALS
...
! núm. 3 - juny 201540
Mostra Fotofilosofia
CONCURS
MABEL GARCÍA, BEATRIZ
SENOBUA, SALIMA EL
YOUSSOUFI, IRENE GON-
ZÁLEZ I...
mediterr@news !41
CATERINA FERRERES
PROFESSORA DE FILOSOFIA
Som realment el que pen-
sem que som?
Els organitzadors del Fe...
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània

532 visualizaciones

Publicado el

Revista de l'Institut Mediterrània (El Vendrell).

Recull d'activitats, sortides, participació en concursos, projectes i fotografies del curs 2014-2015.

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

mediterr@news núm. 03 (Juny 2015) - Revista Institut Mediterrània

  1. 1. Concursos L’alumna Judith Zamora, de 1r BAT, guanya el XLIII Concurs Literari Sant Jordi - El Vendrell. Sortides Els nostres alumnes visiten Tenerife, la Reserva natural de Sebes, Cos- moCaixa, el Zoo de Barcelona… Activitats El departament de ciències experi- mentals organitza l’observació de l’eclipsi parcial de Sol. mediterr news@INSTITUT MEDITERRÀNIA núm. 3 / juny 2015 / preu 1€
  2. 2. BON ESTIU 2015! Com ja és tradició, és tot un orgull per a mi poder compartir amb tots vo- saltres la publicació que teniu a les vostres mans que mostra, clarament, la nos- tra aposta ferma per l'educació com a vehicle de transformació social i d’i- gualtat d’oportunitats. El nostre objectiu principal és cercar la millora de la qualitat, de manera que s’opti per una formació integral dels alumnes, que tingui en compte tant els aspectes acadèmics com els valors humans, que contribuiran en el seu creixe- ment personal consolidant els valors d’excel·lència i d’equitat que els perme- tran el ple desenvolupament personal, professional i social al llarg de la vida. Sempre he cregut que els moments de canvi són també cruïlles d’oportu- nitat: de repensar-nos com a institució i de replantejar-nos noves pràctiques, hàbits, projectes i reptes. Reptes que s’estan fent realitat per la constatació, evident, d’implemen- tació de noves estratègies educatives que condueixen al compliment dels grans objectius prioritaris del sistema educatiu català: l'èxit escolar i l’excel·lèn- cia educativa i la prevenció de l'abandonament escolar, desenvolupant al mà- xim les capacitats de tots i cadascun dels alumnes com a principi fonamenta- dor de l'equitat i garantia, alhora, de la cohesió social. Aquesta és la nostra missió, que defineix la nostra raó d’ésser, la finalitat i el propòsit fonamental a assolir davant els diferents grups d’interès: pares i mares, Administració educativa, Administració local, agents econòmics i socials, defen- sar l’interès superior dels nostres alumnes aconseguint l’aprenentatge i el desen- volupament de les potencialitats, de tots i cadascun d’ells, per a l’èxit escolar. Per aquests motius, em plau adreçar-vos unes paraules d’agraïment i de reconeixement per la feina realtzada, a tots els actors implicats, en aquesta apassionant tasca que és educar, i que no per ser una tradició voldria que se’n perdés el sentit, ja que la vostra feina és necessària, útil i valuosa, i encara més ateses les dificultats i els moments de canvi que estem vivint. Per concloure, vull ressaltar que dirigir un centre és sinònim d’eficàcia, d'estratègia i a vegades d'enginy i creativitat. Però, com diu Sant Francesc d'Assís: “Comença per fer el que sigui necessari, després fes el que sigui possible i sobtadament estaràs fent l’impossible”. Gràcies al vostre suport i acompanyament portem molt bon rumb per això, ara i des d’aquí, us vull agrair, since- rament, el vostre recolzament i desitjar-vos un molt bon estiu i un descans merescut! Sílvia Fernández Recalde Directora Institut Mediterrània
  3. 3. PROJECTES Endavant! SORTIDES Zoo de Barcelona Jornada esportiva. Educació física Reserva natural de Sebes Tenerife-Viatge final de curs 4t ESO ComoCaixa Cinema: A late quartet Obra de teatre: Mar i Cel Obra de teatro: El Lazarillo de Tor- mes FOTOS DE GRUP ACTIVITATS Jocs Olímpics. Jornada Cultural de Sant Jordi Observació de l’eclipsi parcial de Sol (20/03/15) Teatre “Òpera pànica” Ciència i cinema sumari Edita: Institut Mediterrània Coordinació, disseny gràfic i maquetació: Salva Iborra Correcció lingüística: Teresa Puyuelo, Sònia Pujol, Maria Josep March, Montserrat Lluch, Conxi Fonta- nals i Fran Rivera Impressió: Raventós Suau COL·LABORADORS PORTADA Eva Viedma (alumna 2n ESO) PROFESSORS Mayte Veloso, Montse Nogué, Raimon Grau, Adriana Montañés, Adrián Soriano, Karen Mías, Anna Escobar, Pili Soler, Montse Llauradó, Caterina Ferreres, Teresa Puyuelo, Fran Rivera, Jordi Pujol, Josep Álvarez, Salva Iborra, Rosa Maria Pellicer, Maria Josep March, Mabel Albero i Sílvia Fernández ALUMNES Grup Endavant! 4t ESO, Alumnes 1r ESO, Víctor Nieto, Grup 2n ESO F1, Pamela Loaiza, Laura Pérez, Julia Pardo, Nadia Zayas, Eva Viedma, Albert Jané, Sara Sandamil, PsicoGrup 1r BAT, Fahad Hassan, Alumnes Sociologia 1r BAT, Munir Novis, Najoua Domouness, Hasnae Chairi, Martina Alessandri, Sílvia Mérida, Joel Arenas, Sira Suárez, Mabel García, Beatriz Senobua, Salima El Youssoufi, Irene González, Laura Pérez, Judith Zamora, Felipe Alvarado i Grup 2n BAT AMPA i PAS Lourdes Pérez i Joan Abella Treball de sociologia: l’adolescèn- cia Escola Verda 2014-2015 El nom de la rosa Taller de robòtica amb LEGO Mindstorms CONCURSOS XI Certamen de Lectura en Veu Alta IV Concurs de Cristal·lografia a l’escola Mostra Fotofilosofia La biblioteca, un recull de records GALERIA FOTOGRÀFICA AMPA Acomiadament de la presidenta de l’AMPA i recull d’activitats GRADUACIÓ 2n BAT Discurs de graduació 4 5 6 7 8 10 12 13 14 15 20 22 24 25 26 28 36 37 38 39 40 42 44 46 47
  4. 4. ! núm. 3 - juny 20154 Endavant! PROJECTE PROJECTE ENDAVANT! ALUMNES 4t ESO Un any més continua el projecte Endavant! en el nostre institut. L'En- davant! és un programa de diversi- ficació curricular de 4t d'ESO  que combina l'aprenentatge productiu a l'aula amb estades a empreses. Cada fi de trimestre l'alumnat fa una presentació del seu projecte a l'entitat local l'EINA juntament amb alumnes participant d'altres cen- tres. Els alumnes d'aquest curs 2014-2015 ens expliquen què és el que més els agrada del projecte i què han après durant aquest any, tots coin- cideixen que és una oportunitat única per obtenir  el graduat d’ESO.  Adrià Serrano Cruz El que més m'agrada del projecte és que després d'acabar l'ESO surts amb experiència laboral. He après moltes coses, no sóc tan mandrós, sóc més responsable i he agafat experiència laboral. Ruben Rodríguez Fernández El que més m'agrada del projecte és haver d'anar a les empreses ja que te n’adones del que significa ser un treballador i tenir responsabi- litats. He après a organitzar-me i a no deixar-me les coses per l’últim moment. Juan Manuel Sánchez Betancur El que més m'agrada del projecte és fer el producte i anar a les em- preses. He après a estar més atent a classe i a comportar-me tant a classe com a l'empresa. També noto que sóc més responsable amb els deures. Kevin Joan García Gonzaga El que més m'agrada del projecte és que facilita els estudis als alum- nes que els hi costa i que aprens un ofici. He après diferents oficis i pen- so que m'hauria d'haver esforçat abans. Víctor Guerra Bofarull El que més m'agrada és anar al taller de tecnologia a fer el pro- ducte. He après a organitzar-me millor i a prendre'm els estudis amb més seriositat. José Miguel Panea Cueto El que més m'agrada són les pràc- tiques a l'empresa perquè així quan acabes el curs ja tens experiència per posar al Currículum Vitae.  He après a organitzar-me, abans no en sabia i amb el pla de treball setmanal n'he après. Miguel Aranda Bonals El que més m'agrada del projecte és que treballes de manera autò- noma i que t'organitzes tu mateix les tasques de la setmana. He millo- rat en tot, en actitud i en esforç. Ara tinc més ganes d'aprendre.  Empreses i entitats col·laboradores ! EL VENDRELL
  5. 5. mediterr@news !5 Zoo de Barcelona SORTIDA ALUMNES 1r ESO El dijous 7 de maig els alumnes de 1r d’ESO vam anar al Zoo de Barcelona. Allà ens esperava l’Anna, la monitora que ens va fer la visita guiada. Primer va explicar amb un power-point el funcionament del zoo i el sentit que té l’existència dels zoos, a més va explicar que avui en dia els zoos estan molt regulats i necessiten complir moltes nor- matives per tal que els animals estiguin bé. També ens va ex- plicar algunes curiositats sobre els micos, els ocells, els rèptils, els cangurs, etc… i vam veure a través d’un vidre la cuina, on es preparen els menjars dels dife- rents animals. Un cop vam sortir d’on ens es- taven explicant tot això ens va ensenyar les instal·lacions de l’hospital dels animals (vam aprofitar que ens ho ensenyava l’Anna ja que la gent que visita el zoo no ho pot veure) i ens va explicar que alguns dels medi- caments que els donen a molts animals, són els mateixos que ens donen als humans però amb diferents dosis, com per exemple netegen la boca d’alguns animals amb Oraldine o si tenen mal de cap els do- nen aspirines, això ens va resul- tar molt curiós. Quan vam acabar amb les ex- plicacions varem gaudir de l’espectacle dels dofins, feien molts salts, saludaven la gent amb la cua i ens llençaven ai- gua. Per a tots va ser el més di- vertit de la sortida. Després ens van deixar una es- tona anar sols pel zoo i vam veure la resta d’animals que no havíem vist com ara serps al terrari; goril·les, un tigre, zebres, elefants banyant-se i jugant amb un tronc gegant d’arbre; girafes, hipopòtams, una pan- tera, flamencs, etc. Finalment, ens esperava el Joan, el conductor de l’auto- bús, i ens van deixar una esto- neta per si volíem comprar al- gun record a la botiga del zoo.
  6. 6. ! núm. 3 - juny 20156 Jornada esportiva. Educació física SORTIDA VÍCTOR NIETO ALUMNE 1r ESO El dia 30 de maig de 2015 els alumnes de primer d’ESO vam anar a la primera jornada es- portiva del Vendrell. Quan vam ser a les pistes d’atletisme del Tancat uns mo- nitors ens van donar unes polse- res, cada una d’un color dife- rent i una samarreta de color verd. Vam pujar per unes esca- les per anar a les pistes i vam veure que hi havia un munt de nens d’altres instituts, també amb polseres de colors. Els monitors ens van preparar un escalfament molt divertit i ens vam trobar amb molts amics de l’antiga escola. Després un sen- yor ens va dir que ens agrupés- sim pels colors de les polseres i uns monitors van alçar uns car- tells cada un del color de la polsera. El meu equip va ser el de color taronja i vam fer un conjunt de proves d’atletisme. Primer vam fer una cursa de cent metres, a continuació llançament de disc, en la tercera prova vam fer relleus per la pista de qua- tre-cents metres, després una prova de força que consistia en llançar una pilota de dos quilo- grams, la cinquena prova era el salt de longitud, després vam fer curses saltant tanques, la setena consistia a fer quatre- cents metres corrent, després llançament de javelina, a con- tinuació salt de longitud sense agafar velocitat i per últim tots el nens i nenes vam fer un cros per tot el recinte, fins i tot pel voltant del camp del Tancat. Encara que no vaig guanyar res m’ho vaig passar molt bé.
  7. 7. mediterr@news !7 Reserva natural de Sebes SORTIDA ALUMNES 2n ESO F1 El passat dia 14 d’abril, els alumnes de segon d’ESO i tres professores, vam anar a visitar la reserva natural de Sebes, a Flix. En arribar, ens van rebre dues monitores, la Marta i la Cristina, qui, després d’una breu intro- ducció, ens van mostrar els di- ferents ecosistemes de la zona: terrestre, aquàtic i mixte. També vam poder observar la vegeta- ció de la reserva: plantes arbus- tives, arbustos i arbres, com ara el xop, l’àlber, el pi i el salze. L’objectiu de la visita era estu- diar els diferents ecosistemes, però també vam veure alguns animals que es van haver d’introduir per tal de preservar la zona d’aiguamolls i gestionar la seva vegetació. Entre aquests animals, els que més ens van cridar l’atenció van ser els cavalls de la Camarga, que s’utilitzen per frenar la prolifera- ció de canya i canyís i, així, permetre la reintroducció d’aus de gran tamany. Ens va cridar molt l’atenció que tots els ca- valls que vam veure eren blancs i les monitores ens van explicar que aquesta raça nei- xen marrons però el seu pelat- ge canvia a blanc quan es fan adults. A més a més, vam entrar a dos observatoris fets de fusta des d’on s’apreciaven millor els diferents ecosistemes i els ani- mals que hi viuen en cadascun d’ells: l’ànec de coll verd, la polla d’aigua, el martí pescaire, etc. A continuació ens vam di- rigir al bosc de ribera on vam veure una espècie de túnel fet pels porcs senglars per travessar la llacuna i ens van ensenyar la diferència entre les fulles dels diferents àrbres. Per últim, vam arribar al mas de les cigonyes, on vam veure un munt de nius construïts per elles. Les cigonyes es van introduir fa uns anys amb caganius d’altres zones (aquells ocells més dèbils que tenen poques possibilitats de sobreviu- re). Totes les cigonyes de la re- serva estan anellades per po- der fer un seguiment. Una curio- sitat: ens van explicar que les cigonyes tarden només 60 dies en ser igual de grans que els pares! Ens va agradar molt la sortida, encara que vam haver de ca- minar molt i se’ns va fer una mica curta.
  8. 8. ! núm. 3 - juny 20158 Tenerife - Viatge final de curs 4t ESO SORTIDA PAMELA LOAIZA ALUMNA 4t ESO Els alumnes de 4t d’ESO vam anar de viatge de final de curs a Teneri- fe, concretament a Puerto de la Cruz. El divendres 20 de març, a les 3 de la matinada, vam haver de venir a l’institut per agafar l’autocar que ens portaria fins l’aeroport. Una vegada allí, vam facturar i esperar fins que obressin les portes d’em- barcament. Mentrestant, el temps ens va passar volant perquè vam tenir un espectacle d’unes noies que, amb unes quantes copes de més, no paraven de fer el paiaso. Al cap d’una estona, vam pujar a l’avió, alguns companys tenien por, però la majoria estàvem nerviosos per arribar-hi. Després d’un etern viatge vam arribar per fi a Tenerife. Al sortir de l’avió, ens vam fixar que no feia molt bon temps, però això a nosal- tres no ens va preocupar, perquè sabíem que encara que plogués intentaríem gaudir al màxim d’aquell viatge. La primera sortida en grup que no estava programada va ser, res més arribar a l’hotel, anar a esmorzar, perquè teníem una gana terrible, després cadascú va visitar el que volgués ja que fins passades les dotze no podíem entrar a l’hotel. El dissabte vam anar al Teide, ens va tocar un guia espectacular! Poc a poc anàvem pujant, primer vam arribar fins a una altura on estava tot nevat, després a mesura que anàvem ascendint la neu ens abandonava i ens acostàvem més cap el crater del volcà. El que te- níem clar que no ens anaven a faltar, van ser fotos, perquè cada cop que ens aturaven, faríem al- menys 100 fotografies sols aquell matí. Les tardes sempre les teníem lliures, hi ha qui les aprofitava per anar al jacuzzi, uns altres per anar a fer voltes pel poble o d'altres que l’aprofitaven per quedar-se a l’hotel xerrant amb els seus amics. Aquella nit, feien una mena de discoteca a l’hotel, on van assistir gent gran i algunes alumnes nos- tres. Quan menys ho pensaven, estaven ballant i jugant amb la gent que es trobava allí. Una de nosaltres deia que no s’ho podia creure, amb la vergonya que els feia ballar allí davant, i d’un mo- ment a un altre, comencen a ba- llar… El diumenge vam anar a Santa Cruz de Tenerife. Aquesta vegada no teníem guia, però això si, vam tenir un conductor molt amable. Ens va portar al parc García Sana- bria, que és un parc on hi ha molta vegetació, ple d’arbres i de flors. Després d’aquesta visita, vam anar
  9. 9. mediterr@news !9 a la platja de las Teresitas, on vam apreciar uns paisatges xulíssims; al cap d’una estona vam anar a Plaça Espanya, que és la plaça més gran de l’arxipèlag canari i aquí si que ens va ploure una mica, però res, tampoc ens va afectar. A la nit quedem per sortir tots junts, per veure que podíem fer la tarda següent. El que vam notar, fou que fos el dia que fos, sempre en els bars i restaurants hi havia música i molt ambient. Una vegada vam tornar a l’hotel, un grup va decidir anar-se’n al “tablao flamenco” amb el Fernan- do, ja que a ells els agradava aquesta mena de música. Quan van arribar, van dir que s’ho havien passat molt bé i que si podien tor- narien un altre cop. Dilluns al matí si que no ens va fer bon temps, ens plovia, però igual- ment vam fer la sortida progra- mada i cap a ‘Icod de los Vinos’ que vàrem anar, on vam conèixer a Antonio, el nostre guia, aquell home si que era amable, molt sim- pàtic però sobretot, molt llest. Primer, ens va portar a ‘Garachico’; poble on va haver conquista i co- lonització europea, després vam anar a veure el Drago, arbre mil·le- nari i el més gran d’aquesta tipo- logia d’arbres. Aquella tarda, vam estar mirant per anar a l’endemà al ‘Loro Park’, els professors van aconseguir que el cost de l’entrada ens sortís per un preu menor. Després, vam estar a l'hotel, un grup al jacuzzi, com feien quasi tots el dies, i un altre jugant a ping-pong, billar o parlant a les seves habitacions. Arribada la nit, alguns van sortir per acabar de comprar els seus regals per les se- ves famílies, o simplement recorda- toris... ja s’acostava el dia de mar- xar i diverses persones no volien, ja que ens trobàvem d'allò més bé. Quan va arribar dimarts, l'últim dia en aquella illa, vam anar al ‘Loro Park’ on vam poder gaudir d’uns espectacles meravellosos. Primer, vam veure l’espectacle dels lloros, impressionant, ens va deixar sense paraules; seguidament, vam anar a veure els dofins, que també va ser molt bonic i de presses vam acudir a veure les orques, on tres companys van acabar xops! Aquest espectacle també va ser impressionant. Per acabar de veu- re espectacles, vam anar a veure els lleons marins, eren molt bonics, vam poder apreciar com un lleó li donava un petó a un nen que va sortir de públic, ens vam quedar al·lucinant. En tornar cap l’hotel, vam pujar a una mena de trenet, pensant que ens deixaria ben a prop de l'hotel, però, ens va portar una miqueta més lluny del que ens pensàvem, però tampoc ho vam desaprofitar, perquè vam anar a menjar al Mc- donals! Aquell vespre, últimes compres, fer maletes, últimes voltes… Quan estàvem sopant, tots parlà- vem del terrible accident que hi va passar, teníem una miqueta de por en pujar l’endemà a l’avió però no teníem una altra solució. A les 10 aproximadament, tots ens vam reunir a l’entrada de l’hotel, per donar uns petits records als pro- fessors que ens van acompanyar, perquè, gràcies a ells vam poder gaudir d’un fantàstic i inoblidable viatge. L’avió de tornada sortia a les 10:40, aquesta vegada, el trajecte no se'ns va fer tan llarg, encara que a mig vol, hi van haver turbulències, però vam arribar molt bé. En conclusió, ha estat un viatge fabulós, espectacular, amb els mi- llors companys. Vam gaudir de cada moment, i ho vam passar de meravella, que és el més important. Gràcies Pili, gràcies Fernando i grà- cies a tothom per haver fet que aquest viatge es pogués realitzar! El que passa a Tenerife, es queda a Tenerife.
  10. 10. ! núm. 3 - juny 201510 CosmoCaixa SORTIDA LAURA PÉREZ ALUMNA 1r BAT El dia 19 de febrer els alumnes de 4rt i de batxillerat vam anar al Cosmocaixa, un museu de ciències situat a Barcelona que conté diversos espais dedicats a una branca específica de la ciència. Entre aquests espais trobem: el Mur Geològic, el Bosc Inundat, la Sala de la Ma- tèria, el Planetari 3D, la Plaça de la Ciència, el Flash i Clik, el Planetari Bombolla, el Toca toca! i l'Estació Meteorològica. Vam sortir de l'institut a les 8:30h amb l'autocar i, en arribar, vam investigar pel nostre compte la Sala de la Matèria on es podien observar una sèrie d’experi- ments que demostraven les lleis de la naturalesa, peces i eines reals, i éssers que representaven l'evolució de la humanitat. També vam poder accedir al Bosc Inundat, un ecosistema amb gran diversitat en el qual vam veure diferents peixos, serps, formigues i altres espè- cies. I finalment, el Mur Geolò- gic, on es mostren diverses es- tructures amb un experiment que explica com s'han originat, per processos superficials com l'erosió i la sedimentació, o per processos interns, com el vul- canisme, les falles o els plecs. Després d'estar investigant vam anar a la Sala Beta on ens van fer una xerrada sobre so i acús- tica. En el primer experiment vam veure com canviava el so a partir d'un artefacte rodó que tenia diversos forats. La part si- tuada més a l'exterior presenta- va més forats i més petits, i la part interior pocs forats, però molt grans. Mitjançant una pis- tola d'aire comprimit vam esbri- nar que quan la freqüència era alta, el so era agut; en canvi, quan la freqüència era baixa, el so era greu. És a dir, el so era agut quan passàvem la pistola per la part exterior, i era greu en passar-la per la part interior. La velocitat també jugava un pa- per important. Més tard ens van explicar quina diferència hi ha entre una ona transversal i una ona longitudi- nal. En una ona transversal el moviment del medi és perpen- dicular a la direcció en què es propaga l'ona com, per exem- ple, una corda agitada cap amunt i cap avall. En canvi, en una ona longitudinal les partí- cules del medi es mouen d'un costat a un altre en la mateixa direcció en què es propaga l'ona, seria el cas del so. En el segon experiment es va fer sonar l'alarma d'un rellotge. En col·locar-lo dintre d'una cú- pula, el so va disminuir, ja que la cúpula s'encarregava d’absor- bir l'energia. Quan es va treure l'aire de dintre, es va fer el buit, no se sentia. Les ones que viat- gen pel buit són les ones elec- tromagnètiques, com la llum. Una altra cosa que ens van ex- plicar va ser la unitat que mesu- ra la intensitat del so, els deci- bels. A partir d'un instrument es va mesurar la quantitat de de-
  11. 11. mediterr@news !11 cibels que emet una persona en parlar, uns 80dB, i en cridar, uns 95dB. L'ultrasò és una ona sonora la freqüència de la qual es troba molt per damunt de l'interval d'audició humana, els ratpenats l'utilitzen per orientar- se. Un altre experiment que es va fer va ser mesurar la nota que emetia un vas de precipitats en colpejar-lo. En emetre sobre el vas la mateixa nota, aquest es trencava.
 Això es va realitzar ficant el vas dintre d'una caixa transparent com a precaució, però de ma- nera que el podíem observar. Per explicar-nos l'ona estacio- nària va fer servir una corda connectada a un generador, aquest generador cada vega- da anava més ràpid i feia vibrar la corda. La corda presentava nodes, punts que no vibraven, i ventres, punts que sí que vibra- ven. Com més es feia augmen- tar la vibració de la corda, més nodes i, en conseqüència, més ventres apareixien. Per finalitzar, ens va mostrar un instrument de forma cilíndrica que presentava diversos forats, el qual estava envoltat de fla- mes; en posar música, les ones sonores es transmetien a través del cilindre provocant zones on es formava la flama amb una altura major a la d'altres zones. En definitiva, la sortida ens ha ensenyat que les lleis de la na- turalesa no estan inventades, sinó que hi ha diversos experi- ments que les demostren. Hem pogut veure diferents evidèn- cies de l'evolució, sobretot les paleontològiques i les eines fa- bricades pels nostres avantpas- sats. També hem vist un ecosis- tema amb gran diversitat i la formació d'estructures geològi- ques. Ha estat una experiència inoblidable per a tots els alum- nes, que hem gaudit amb aquesta excursió. CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de l'Obra Social ”la Caixa” que obrí les seves portes el 25 de setembre de 2004, ocupa les instal·lacions del que fou el primer Museu de la C i è n c i a i n t e r a c t i u d'Espanya, inaugurat el 1981. La història va començar fa més d'un segle, l'any 1904, amb la construcció de l'edifici modernista obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, amb l'objectiu d'allotjar l'asil Empar de Santa Llúcia, en funcionament fins al 1979, moment en què va ser remodelat i ampliat per Jordi Garcés i Enric Sòria per albergar-hi el Museu d e l a C i è n c i a d e l a Fundació "la Caixa". La reforma posterior, a fi i efecte de convertir-lo en el centre CosmoCaixa, ha estat obra dels arquitectes Robert i Esteve Terradas. D u r a n t e l p r o c é s d e r e m o d e l a c i ó e s v a n conservar i restaurar els murs de l'antiga nau modernista d'obra vista, i es van ampliar de manera considerable les antigues instal·lacions, amb un nou protagonisme del cristall i l'acer. Amb més de 50.000 metres quadrats i 30.000 metres quadrats edificats, la instal·lació actual ocupa un espai quatre vegades superior al del p r i m e r M u s e u d e l a Ciència. El nou espai inclou nou plantes, sis de les quals són subterrànies, amb llum natural, i una gran plaça pública amb vistes a la ciutat.
  12. 12. ! núm. 3 - juny 201512 CATERINA FERRERES PROFESSORA D’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA Hi ha grates sorpreses, amb els alumnes, durant el curs que com- pensen les petites desil·lusions i el desgast del dia a dia. Convé ano- tar-les bé per no oblidar-les i seguir endavant. El 14 de gener un grup de nois i noies de 3r d’ESO van assistir al ci- nema “El Retiro” de Sitges a la pro- jecció de “A late quartet” de Yaron Zilberman. La sortida estava orga- nitzada per les àrees de música i de ciutadania. L’objectiu era fer una activitat conjunta que afavorís el respecte vers la música clàssica i una millor convivència. En Josep Marcé va escollir aquesta obra perquè tracta sobre un quar- tet que interpreta a Beethoven, un compositor que els alumnes havien estudiat a classe de música. Però l’argument prevèiem que era força complicat per la seva edat (a més, tot i que estava subtitulada en cas- tellà, era en V.O. en anglès!). La pel·lícula comença amb un silenci rotund. A l’escenari, pràcti- cament buit, només hi ha al mig quatre faristols amb les seves res- pectives partitures i quatre cadires. Tot d'una apareixen els músics inte- grants de The Fugue (La Fugida), un il·lustre quartet de corda que durant vint anys havia triomfat a Nova York i arreu del món. Tot se- guit una calorosa ovació, rebuda amb contenció pels músics. Els mú- sics seuen, obren les partitures, col·- loquen els seus instruments i es dis- posen a començar el concert amb l'Opus 131 de Beethoven. Els nostres alumnes de 3r eren una part del públic, del seu públic... Als catorze anys la curiositat pel que se surt de la rutina és molt gran. A l’adolescent li agraden les coses noves, desconegudes o poc usuals. També les històries amb una mica de “morbo”? Segurament aquests van ser alguns dels ingre- dients que van jugar a favor d’un comportament tant imprevisible- ment correcte per part seva. Pot ser també els va cridar l’atenció que el protagonista, magistralment interpretat per Philip Seymour Hoffman, mostrés en una anècdo- ta la seva profunda admiració pel mestratge de Pau Casals, Mr. Ca- sals. A Berlín, em van presentar a un petit home calb amb una pipa. Ell va dir que estava encantat de co- nèixer joves músics com jo. "Per què no toques Schumann?", va pregun- tar. Però tant nerviós com estava i tot just acabant de conèixer-lo, vaig donar un pobre rendiment que acaba en un punt intermedi. "Bravo! Bravo! Meravellós!" Casals va aplaudir. Mai he tocat pitjor! Casals em va demanar Bach. "Splendid! Magnifique!" va dir, abraçant-me. Desconcertat, me'n vaig anar de la casa. Jo sabia com havia tocat de malament, però ¿per què, el mes- tre, em va lloar i abraçar? ¡Si ho fet tant malament! Aquesta aparent manca de sinceritat per part seva em va fer més mal que qualsevol altra cosa. Uns anys més tard, em vaig trobar amb Casals a París. Vam sopar junts i vam tocar duos per a dos violoncels fins a altes hores de la nit. Estimulat per la seva gran cali- desa, i feliç, li vaig confessar ales- hores el que havia pensat durant tant de temps sobre les seves lloances a Berlín. Ell va reaccionar amb ira sobtada. Va córrer cap al Cinema: A late quartet SORTIDA
  13. 13. mediterr@news !13 violoncel, "Escolta!" Va jugar una frase de la sonata de Beethoven. "No toques ara amb aquesta digi- tació? Aleshores, a Berlín, també ho vas fer! Va ser innovador per a mi... vaig veure que ets bo…” Va passar per Schumann i Bach, sem- pre posant l'accent en tot el que li agradava del que jo havia fet a Berlín anteriorment. "I per a la resta", va dir amb passió, "deixar als ignorants i estúpids que et jutgin comptant només les teves faltes. Jo sóc agraït, si veig el teu talent fins i tot només en una nota, o una frase meravellosa, t’ho he de dir" Vaig tenir la sensació d'haver estat amb un gran artista, un amic i un mestre. Quan la motivació se centra en la possibilitat que els alumnes es vegin moguts a prestar atenció, la curiosi- tat pel que és inhabitual pot ser el talismà que faci possible la seva maduració. La veritat és que aquell dia es van “enganxar” a la pel·lícu- la des del minut zero. El parkinson del director, les rela- cions endogàmiques i ambivalents entre els músics, la incertesa pel futur… Sembla que la crisi creativa que inunda als quatre músics men- tre es troben preparant l'últim con- cert, els va despertar curiositat empatia. És hora de retirar-se i se- guir cada un amb el seu camí, però paga la pena motivar-se amb aquesta petita història d'amistat, companyonia i d'amor per la mú- sica, malgrat tot. Diuen els experts que la curiositat inicialment està més lligada a una disposició de l'ànim, al grau de re- ceptivitat cap al que percebem i com això ens enganxa en el mo- ment inicial d'aprenentatge. Per això crec que cal valorar l’atenció, premiar aquesta curiositat i agrair- los l’es-forç, com faria segurament el gran mestre Casals. És una ma- nera de mirar la realitat dels nostres adolescents avui quan encara, malgrat les mancances, són ca- paços d’admirar el que és sorpre- nent. Obra de teatre: Mar i Cel SORTIDA TERESA PUYUELO DEPARTAMENT DE CATALÀ El passat 26 de març alguns alumnes de 1r i 2n de batxillerat del nostre centre vàrem assistir a la representació de l’obra teatral musical Mar i Cel , inter- pretada pel grup de teatre Da- goll Dagom. Mar i Cel és una tragèdia escri- ta per Àngel Guimerà, un es- criptor vendrellenc, que explica la història d’un amor impossible entre un corsari musulmà, Saïd, i una jove blanca cristiana que anava per monja, Blanca. Es representa al teatre Victòria i l’escenografía i la posada en escena són impressionants. Els alumnes i les professores del centre vam sortir molt contents i satisfets i recomanem aquesta experiència a tothom.
  14. 14. ! núm. 3 - juny 201514 JULIA PARDO I NADIA ZAYAS ILUSTRACIÓN: EVA VIEDMA ALUMNAS 1º y 2º ESO El día 9 de Febrero, los alumnos de 1º y 2º de la ESO fuimos al teatro de Tarragona. Vimos la obra “El Lazari- llo de Tormes”. La obra estaba escrita en primera persona, y como una larga carta. En la carta se cuenta la vida de un niño, en este caso Lázaro de Tor- mes. “El Lazarillo” es una novela que se denomina novela picares- ca, escrita en el siglo XVI. Esta obra es la que marcará las característi- cas posteriores del género; es decir, el protagonista es un pícaro de ínfimo origen; la historia es una ex- cusa para justificar la vida del píca- ro. El pícaro tiene distintos amos, los hechos no son fantásticos sino reales y próximos a la vida cotidia- na. La narración contiene una buena dosis de crítica social. La obra trata de Lázaro, de mayor, que escribe un prólogo (que es una carta) dirigida a “vuestra mer- ced”, en la que explica su vida, sus fortuna y adversidades, para que se dé cuenta de lo que le ha cos- tado conseguir el nivel social que ha llegado a alcanzar bajo la pro- tección del Arcipreste de San Sal- vador. Lázaro es un muchacho humilde y de baja clase social. Por primera vez, su madre lo lleva con un mendigo ciego, comenzando así su primera aventura. En esta prime- ra aventura el ciego era muy des- carado, tenía a Lázaro sin comer, pero a él se le ocurren todo tipo de alimañas para conseguir así su comida. Una noche que llovía mu- cho Lázaro engañó al ciego para que cruzara el río. El ciego obede- ció a las órdenes y se dio de frente contra un pilar. Así fue como Láza- ro marchó. En su segunda aventura, mendiga entre mercados, casas, calles… Pero un día da con un clérigo que necesita un ayudante y Lázaro cede. El clérigo era tan tacaño que no le daba de comer. Sólo cuando iban a entierros. El clérigo tenía un cofre donde guardaba la comida y Lázaro lo veía, día tras día… Un día el clérigo se dejó la llave en una mesa, Lázaro la cogió, abrió el cofre y allí estaba toda la comida. Comía y comía y de re- pente un día el clérigo entró, y él se tragó la llave. El clérigo empezó a sospechar de unos ratones que Lázaro se había inventado. Una noche la llave se le atravesó y em- pezó a silbar, el clérigo se dio cuen- ta de que Lázaro se había comido todo lo que faltaba. Su tercer amo fue un escudero, que no tenía ni comida ni para él. Un día llega el dueño de la casa donde vivían y le dice al escudero que pague lo que debe. Lázaro sale corriendo. Lázaro se hace sirviente de un se- ñor rico, y asciende y asciende, hasta que se casa con una de las sirvientas de la casa. Los actores trabajaron mucho con los personajes. Cada uno hacía más de un personaje. Sólo eran cuatro actores. Así acabaron las aventuras de Lá- zaro de Tormes. Personalmente la obra fue muy entretenida. La obra fue muy divertida sobre todo con el clérigo y sus “locuras”. Obra de teatro: El Lazarillo de Tormes EXCURSIÓN
  15. 15. Tutora Maria Josep March 1r ESO A Tutora Yolanda Romero 1r ESO B Tutora Conxi Fontanals 1r ESO C
  16. 16. Tutora Mayte Veloso 2n ESO A 2n ESO B Tutor Salva Iborra 2n ESO C Tutora Adriana Montañés
  17. 17. Tutora Caterina Ferreres 3r ESO A Tutora María José Juárez 3r ESO B Tutor Ferran Arroyo 3r ESO C
  18. 18. Tutora Sònia Pujol 4t ESO A 4t ESO B Tutor Fernando Nogués 4t ESO C Tutor Enric Hernandis
  19. 19. Tutor Raimon Grau Tutor Josep R. Álvarez Tutora Mabel Albero 2n BAT PROJECTE ENDAVANT! 1r BAT
  20. 20. ALBERT JANÉ i SARA SANDAMIL ALUMNES 1r BAT El dia de Sant Jordi, a l'institut, vam fer unes olimpíades. Jo no hi vaig participar, però vaig ajudar a posar els materials de les proves. La Karen i el Jordi les coordinaven. Van participar nou equips, de qua- tre participants cadascun. Els parti- cipants eren de 1r fins a 4t d'ESO. Podien ser equips mixtos i tenien nom de polis (ciutat) grega. Els alumnes es repartien les proves individuals. El més ràpid va fer la de velocitat, de 50 m. llisos. Els que tenien més resistència van fer la prova de resistència, que consistia a fer dues voltes a l'institut. També hi havia proves col·lectives. La carrera de relleus la feien els quatre de l'equip. Cadascun es posava en un punt concret i s'ana- ven passant un testimoni fins que l'últim creuava la meta. Hi havia una carrera de carros en la qual el més lleuger de l'equip es posava a sobre d'un carro fet d'un palet amb 4 rodes. Dos d'ells tiraven per a aconseguir donar dues voltes a la pista. Un de l'equip no participava. Les proves van començar amb semifinals. Van fer la prova de ve- locitat i els quatre primers van ser: l'Hèctor Malavia, el Marc Català, el Solaiman El Mrabet i el Carlos Gil. Seguidament, van fer la carrera de relleus, i van quedar classificats quatre equips: l'Esmirna, l'Esparta, l'Argos i el Cirene. Després van fer la carrera de ca- rros. Van fer tres curses amb tres carros a cada una. A la primera va guanyar l'Esmirna; a la segona, l'Argos, i a la tercera, el Cirene. Aleshores, es va fer la desfilada de les polis amb els participants, en la cerimònia d'inauguració. Hi va ha- ver un discurs i es va encendre la torxa inaugural, mentre anaven anomenant les polis perquè fessin una volta caminant a la pista. Van fer les finals, en la prova de resistència hi van córrer el Raúl Ló- pez, el Carlos Vázquez, el David Flores, l'Omaima Mssiad, el Gerard Llebaria, l'Aura Roman, el Sofiane Ait Si Hammout i el Bilal El Bakkali. L'equip de l'Ayoub va estar des- qualificat per mala conducta. Per últim, hi va haver la cursa de relleus, que va ser molt renyida, entre el David Flores i el Gerard Llebaria. En Gerard va entrar amb el pit més endavant i va guanyar. Els guanyadors van ser: l'Esparta, en primer lloc, amb 11punts; l'Argos, en segon lloc, amb 9 punts i tres victòries, i el Sirene, en tercer lloc, amb 9 punts i dues victòries. Equips: Esparta: David Flores, Marc Català, Guillem i Àngel Lammersdorf, de 3r. Argos: Gerard Llebaria, Solaiman El Mrabet, Hèctor Malavia i Víctor Beamuz, de 1r i 2n. Cirene: Carlos Gil, Pedro Ajenjo, Bilal El Moukhtari i Bilal El Bakkali, de 1r i 2n. j o c s o l i m p i c s jornada cultural - sant jordi
  21. 21. Discurs inaugural L’institut Mediterrània, després de 2791 anys dels primers Jocs Olímpics, ha decidit celebrar-ne uns a imitació d’aquells fets per primer cop el 776 a.C. Els esports construeixen unitat entre un grup de persones que es dirigeixen cap a una meta específica. Pot ser que no tinguis res en comú a part del seu amor per l’esport, que convida a fer pinya, a treballar en equip. Un atleta no és una unitat individual sinó la part d’un tot. Els Jocs Olímpics són un model d’esforç i potencien valors com l’amistat, la solidaritat, la tolerància i el joc net. La vida és una Olim- píada, en la qual participem tots i totes, cadascú en un equip. Tots, pel fet de néixer, ja pertanyem a un equip. Tots som, a la vegada, esportistes i es- pectadors. Participem en la vida i la contemplem. Ens esforcem a viure- la i recolzem els altres perquè visquin la seva. Tots ens ajudem per obte- nir l’èxit. No hi ha selecció, no hi ha ni millors ni pitjors. El fet de ser persona ja et capacita per participar-hi. Tots tenim les mateixes possibili- tats, tots tenim prou força per a aconseguir l’èxit. Aprenem a caminar, a escriure, a nedar, a comportar-nos i aprenem entrenant-nos. Repetim i, a força de repetir, aprenem. Els grans entrenadors, la nostra vida, les famílies, el professorat amb la seva experiència, consell i exemple ens en- senyen el que saben. La vida és igual que l’esport, necessita renúncies i sacrificis. Ningú aconsegueix res important si no està disposat a renunciar a alguna cosa, sacrificar-se. Ets tu qui ha de portar el timó i qui, a cada moment, ha de redreçar el rumb per seguir el camí traçat i aconseguir arribar a la meta, ser persona! Hi haurà moments en què et desanimaràs, com qualsevol esportista, moments en què desitjaràs deixar-ho estar tot, abandonar la lluita. Necessitaràs força de voluntat, constància i dis- ciplina per a vèncer les dificultats, superar-te a tu mateix i batre la teva pròpia marca. Necessitaràs també il·lusió i alegria. A la vida, com en els Jocs Olímpics, es viu en equip, ningú va sol. Quan valores el que tens i fas costat al que necessita ajuda, aleshores hauràs guanyat la prova i podràs pujar al pòdium dels vencedors. La medalla consisteix en la sa- tisfacció d’estar amb els que t’envolten, ajudar els que ho necessiten i poder dir: “Ha valgut la pena! L’important és participar!” Senyors i senyores, alumnes i professors, membres del nostre cen- tre, donem ara la benvinguda a la torxa Olímpica que encendrà el pe- beter per donar inici als Jocs Olímpics de l’Institut Mediterrània 2015. Queden inaugurats els Jocs!
  22. 22. ! núm. 3 - juny 201522 Observació de l’eclipsi parcial de Sol (20/03/15) ACTIVITAT JOSEP ÁLVAREZ DEPARTAMENT DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS El 20 de març de 2015 va tenir lloc un eclipsi total de sol visible des de l’hemisferi nord. L’eclipsi va ser total a les Illes Fèroes i a Noruega. Des de la resta d’Europa, a la península Ibèrica i Catalunya es va poder obser- var de forma parcial amb di- versos graus d’ocultació (fig. 1). Un eclipsi de Sol té lloc quan la Lluna s’interposa entre el nostre planeta i el Sol fent que l’ombra que projecta la lLluna toqui la superfície de la Terra (fig. 2). Per això l’eclipsi de sol només es produeix en fase de Lluna Nova. Es diu que un eclipsi és total quan la Lluna oculta completament el disc solar. Lla- vors la Lluna projecta sobre la Terra una petita ombra anome- nada umbra que es desplaça per la superfície. Al voltant d’aquesta es forma una altra ombra, anomenada penom- bra. Des de la zona d’ombra es veu l’eclipsi total i des de la zona de penombra es veu par- cial (fig. 3). Al nostre centre, l’observació de l’eclipsi va tenir un gran èxit de seguiment. Vam fer difusió (foto 1) de l’efemèride uns dies abans per poder construir uns projectors de tub de cartró. Aquest enginy astronòmic per- met una observació indirecta del Sol i, per tant, és una forma segura d’observació dels eclip- sis. Consisteix en un tub de car- tró com els que es fan servir per enviar documents per correu o per guardar mapes o plànols. Fig. 2 Fig. 3 Fig. 1
  23. 23. mediterr@news !23 En una de les tapes es fa un forat molt petit amb una xinxe- ta. En l’altra es retalla una fines- treta i s’enganxa un paper de ceba. El tub s’orienta en direc- ció al Sol i es projecta la imatge en la pantalla de paper (fotos 2 i 3). També vam utilitzar estris casolans per projectar com ara un ratllador de cuina (foto 4). Diversos professors de les assig- natures de socials, tecnologia, ciències de la naturalesa i ciències per al món contempo- rani van aprofitar l’hora de clas- se per observar l’eclipsi amb els alumnes. L’eclipsi va començar a les 9:09 h amb el primer con- tacte pel marge superior dret amb el Sol situat a 23° per sobre de l’horitzó (foto 5). El màxim d’ocultació amb el Sol situat a 34°, i amb un 64% de la seva superfície tapada, va ser a les 10:15 h i va coincidir amb l’hora del pati (foto 6). El darrer con- tacte pel marge esquerre infe- rior va ser a les 11:25 h amb el Sol situat a 43° sobre l’horitzó (foto 7). Com que el màxim d’ocultació va coincidir a l’hora del pati, tots els alumnes van poder fer observacions directes amb vi- dres de soldadura de núm. 14 i ulleres especials d’eclipsi de Sol (fotos 8 i 9). Aquestes ulleres uti- litzen un filtre especial Baden que col·locat sobre la lent de l’objectiu d’una càmera de fo- tos o del mòbil ens va permetre fer unes fotos increïbles. Malgrat tots els preparatius que es fan per veure un eclipsi, no sempre el temps atmosfèric acompanya, i a gran part d’Europa i Espanya els núvols van impedir observar-lo. Al Vendrell vam tenir la gran sort de gaudir-lo totalment durant les 2 hores i 16 minuts que va durar. Tot i que tenen lloc entre un i dos eclipsis a l’any, la seva ob- servació des de les nostres con- trades és molt poc freqüent. El pròxim eclipsi de Sol es produirà el 12 d’agost de 2026 i serà un eclipsi total a Catalunya. Pre- pareu-vos que el temps passa volant! Foto 1 Foto 2 Foto 3 Foto 5 Foto 6 Foto 7 Foto 8 Foto 9Foto 4
  24. 24. ! núm. 3 - juny 201524 Teatre “Òpera pànica” ACTIVITAT PSICOGRUP DE 1r BAT La diada de Sant Jordi els alumnes de l'optativa de Psicologia de 1r de Batxillerat van representar una adaptació de l’obra de teatre contemporani “Òpera Pànica” d’Alejandro Jodorowsky. L’obra s’inscriu dins el “Moviment Pànic” iniciat per Fernando Arrabal i Roland en els anys seixanta. El nom d’aquest moviment al·ludeix al déu Pan (en grec, Πάν, 'tot'), el qual es manifesta a través de tres elements bàsics: el terror, l’humor i la simultaneïtat. D’aquesta obra -que no tracta sobre mitologia, sinó sobre la insen- satesa dins una societat en crisi de valors (la societat postmoderna)- vam seleccionar entre tots sis es- cenes (“Las pesimistas”; “La gue- rra”; “Ser o no ser”; “La optimista y la pesimista”; “Las optimistas” i “Las idiotas”). La Caterina va escriure la narració que feia de fil conductor. L’autor va dir a propòsit de l’obra: “La meva idea del teatre està as- sociada a la de la malaltia, que és l'espectacle en estat pur, i que converteix el malalt en un individu que fa "alguna cosa" per sorpren- dre. Cal fer accions teatrals indivi- duals que treguin l'home de la seva rutina quotidiana, aplicant el xa- manisme, la màgia, aplicant el llenguatge de l'inconscient, que és un llenguatge de metàfores. I així crear actes teatrals constructius, no destructius”. Val a dir que mentre van durar els assajos va ombrejar la màgia del déu del pànic, ja que vam haver de fer canvis entre els actors per diferents causes: petits accidents, malalties,etc. Però finalment la po- sitivitat i la il·lusió per fer-ho bé es va imposar per damunt de totes les contrarietats. Es van fer tres representacions (2n d’ESO / 2n cicle d’ESO i Batxillerat / 1r d’ESO), al gimnàs de l’institut. Hi va haver una molt bona acollida per part de tots els espectadors. Professorat i companys de l’ESO i de Batxillerat van poder gaudir amb la divertida interpretació de Salima El Youssoufi, Mabel García, Irene González, Noelia Ramírez, Rita Rider, Stephania Rodríguez, Beatriz Senobua, Paula Jiménez (narradora) i Alejandro Rosales, que feia el doble paper d’actor i director. Cal remarcar també el treball de l’equip tècnic (Farah Majjit, Júlia Román, Aimà Vicaria, Judith Zamo- ra, Héctor Merchán, Àlex Jiménez i Chaima Ouhatta) sense els quals l’”èxit” d’aquesta “Òpera Pànica” no hauria estat possible. Estem molt satisfets pels resultats del nostre treball.
  25. 25. mediterr@news !25 Ciència i cinema ACTIVITAT M. FAHAD HASSAN ALUMNE 2n BAT El professor de la universitat Rovira i Virgili, Laureano Jiménez, va venir a explicar-nos els errors que feien els di- rectors de cinema a l’hora de fer pel·lí- cules. Alguns dels errors que va assen- yalar són els següents: El primer error a destacar és que no existeixen les espècies híbrides, és a dir, una mescla de dos animals llunyana- ment emparentats. El segon error, un home invisible no pot existir. La llum s’ha de reflectir als nostres ulls per veure qualsevol cosa. I si, aquest objecte és invisible, la llum no es reflec- teix si no pot travessar-lo. Per tot això, l’home invisible no pot existir perquè, a part de ser invisible, també seria cec. El tercer error en el cinema estaria en l’arribada del alienígenes. En l’Univers hi ha moltes galàxies. En cada galàxia hi ha molts planetes que són semblants al nostre. En la majoria de pel·lícules, el alienígenes sempre vénen a la Terra, per envair-nos, però no hi ha més pla- netes com el nostre que estiguin més a prop com per a venir des de tan lluny? El quart error, no poden existir alieníge- nes únicament carnívors. En les pel·lícu- les, quan vénen alienígenes, que s’assemblen a nosaltres, sempre és per menjar-nos. Això no pot ser perquè abans es menjarien entre ells i la seva espècie. Un ecosistema alienígena for- mat exclusivament per depredadors no seria viable. El cinquè error, la rapidesa dels animals gegants. Si una persona té obesitat no pot córrer igual que una persona nor- mal. El mateix passa amb els animals, si és molt gran, per exemple un dinosau- re, li costarà molt córrer. En les pel·lícu- les apareix un animal gegantí que es mou més ràpidament que un cotxe i això no pot ser. El sisè error, l’existència d’éssers amb molts ulls. L’ésser humà té dos ulls a la part frontal, que li permeten tenir un ampli camp de visió. Un ésser amb més ulls, com és el cas d’alguns monstres de les pel·lícules, no augmentaria el camp de visió, per tant, segons la Teoria de l’Evolució de Darwin, no suposaria un avantatge. Més aviat, al contrari, una despesa energètica inútil. Per aquesta raó, no poden existir organismes amb molts ulls. El setè error, la transformació de perso- nes en gegants. Si una persona aug- mentés el seu volum o es transformés en un animal gegant, no augmentaria la capacitat cardíaca del cor per enviar la sang a les diferents parts del cos i, per tant, no podria viure molt de temps. A més, els peus o les cames d’una perso- na poden suportar una massa determi- nada. Si augmentés el volum d’una persona, aquesta capacitat no seria més gran, llavors no podria caminar ni aixecar-se. Les propietats físiques dels materials imposen restriccions al ta- many dels organismes. El vuitè error, un extraterrestre gegant i volador. Perquè pugui volar, un cos ha de tenir poc pes, un cos aerodinàmic i unes ales que puguin suportar el pes del cos. No té sentit presentar en els films un extraterrestre molt gran que pot volar. Tampoc pot existir un cos gegant vola- dor perquè les seves ales no podrien resistir el seu pes i aquest cos sense ales, ja és impossible. El novè error és la capacitat que té una persona d’aguantar una velocitat molt elevada. Normalment, en les pel·lícules de ciència-ficció sentim que diuen “agafeu-vos que anirem a la velocitat de la llum”. Això és impossible, ja que s’han de tenir en compte dos factors. Primerament, fins ara les agències es- pacials no han pogut fer cap nau que pugui viatjar a la velocitat de la llum. En segon lloc, un astronauta, una persona, no pot suportar velocitats tan grans, només pot aguantar 6 gravetats. Això vol dir que la màxima acceleració que pot resistir és de 58,86 m/s2. L’últim error és el moviment de les naus. En els films, normalment les naus espa- cials només tenen un motor que es tro- ba a la part final. Si únicament té un motor no podrà canviar de direcció, per tant, això és impossible. Una nau sempre haurà de tenir, com a mínim, dos motors, un a cada costat.
  26. 26. ! núm. 3 - juny 201526 SALIMA EL YOUSOUFFI, MA- BEL GARCÍA, ÁLEX GIMÉNEZ, IRENE GONZÁLEZ, PAULA JIMÉNEZ, FARAH MAJJIT, RI- CARDO ORTEGA, CHAIMA OUHATTA, NOELIA RAMÍREZ, RITA RIDER, STEPHANIA RO- DRÍGUEZ, JÚLIA ROMÁN, ALEJANDRO ROSALES, BEA- TRIZ SENOBUA, ÁLVARO TE- JEDA, JOSÉ A. TRINIDAD, AIMÀ VICARIA I JUDITH ZA- MORA ALUMNES SOCIOLOGIA 1r BAT A classe de sociologia hem fet un treball en grup sobre l’ado- lescència. El podeu veure a: http://lumenmediterranei.- blogspot.com.es/ Ens plau compartir algunes conclusions per tal que en feu la vostra reflexió. Primer de tot creiem que l’ado- lescència, aquesta etapa de la vida que va dels 12 als 18 anys, cada vegada s’amplia més perquè comença abans i aca- ba més tard. A més, nosaltres estem immersos dins d’aquesta franja d’edat. Per tant, ens és difícil fer una valoració objecti- va dels resultats de les enques- tes. Però, malgrat les dificultats, aquest treball ens ha ajudat a conèixer amb més profunditat les relacions que tenen els ado- lescents amb els seus pares i les seves parelles, a prendre cons- ciència dels problemes escolars i dels hàbits i costums en aques- ta franja d’edat anomenada “adolescència”. Mitjançant aquest treball ens hem adonat que, en molts as- pectes, els adolescents tenim les coses bastant clares, però tot i amb això hi ha molts as- pectes referents a la nostra vida, i sobretot pel que fa al futur, que no les tenim gaire cla- res. Les relacions en l’adoles- cència La confiança que ens tenen els nostres pares va variant a mesu- ra que anem creixent. En l’eta- pa de l'adolescència, hi ha pa- res que desconfien i/o són més protectors, però podem veure que quan arribem a ser majors d'edat la sobreprotecció dismi- nueix i la confiança augmenta. Això també es manifesta pel que fa a l'adolescent vers els pares. Podem veure com la major part dels adolescents no tenen als 14 anys una comuni- cació gaire fluida amb els seus pares i no acostumen a parlar amb ells dels seus secrets o demanar-los consells, però que quan han complert 16 anys la comunicació, poc a poc, augmenta. Hem observat que els enques- tats més joves, 12-14 anys, són bastant rebels i es troben en major conflicte amb els seus pares a l’hora de defensar la seva independència i autono- mia. Pot ser, per als pares, els seus fills encara són molt joves per ser tan “independents” i aquesta diferència d’idees pro- voca enfrontaments i descon- fiança. En la majoria dels casos no hi ha una bona comunica- ció entre els pares i els fills, però no hem detectat quines són les principals causes d'aquest dis- tanciament. Creiem que pot ser a causa que els adolescents donen un salt molt gran tant físic com a psicològic  en molt poc espai de  temps. Un salt que, en moltes ocasions, les famílies no saben com gestio- nar-lo, la qual cosa provoca el tancament de l’adolescent en ell mateix i es talla la comuni- cació amb els pares. A la ve- gada, aquest fet provoca en els  pares una reacció de des- confiança, ja que els fills els po- den donar raons per no fer-ho. Dins la franja d’edat compresa entre els 14 i els 16 anys, els nois i noies afirmen que la descon- fiança dels seus pares augmen- ta però, que en general, ells deixen de discutir perquè dis- minueix la comunicació, per- què tenen por de la reacció dels seus pares davant situa- cions “compromeses”. Però, quan els adolescents que te- nen entre 16 i 18 anys ja han assolit una certa maduresa, els enfrontaments disminueixen i la majoria dels pares assumeixen El treball de sociologia: l’adolescència ACTIVITAT
  27. 27. mediterr@news !27 que els seus fills necessiten més llibertat. Pel que fa a les relacions amo- roses, la majoria responen que mai han tingut parella sobre- protectora (però això varia perquè depèn com entén ca- dascú aquest concepte de “sobreprotecció” en la seva relació de parella). També po- dem veure com a l'inici d’a- questa etapa adulta, la majoria d'adolescents pateixen una mala experiència dins d'una relació que si saben encaixar-la els pot fer madurar. Observant les dades d’aquest treball, les preguntes realitzades i les respostes, hem arribat a la conclusió que les relacions a l’adolescència poden ser molt complicades i no només pels integrants en la relació, sinó també pels pares que sovint es veuen impotents quan no po- den ajudar als seus fills/es des- prés d’una experiència senti- mental de fracàs. Drogues i adolescència Respecte als hàbits tòxics es pot observar que les drogues con- sumides amb més freqüència són l’alcohol i la marihuana. Aquestes drogues principal- ment es comencen a consumir per la influència d’un amic o per veure-ho a les festes i con- siderar-se una cosa normal i per això ho fem. El consum d’alco- hol ara gira al voltant dels 13-15 anys. També hem pogut analit- zar que el consum de tabac de manera freqüent en els adoles- cents ha variat i disminueix per- què la marihuana ha pres el seu lloc. La ideologia dels adoles- cents Pel que fa a la manera de pen- sar, hem arribat a la conclusió que els adolescents entenen l’ètica com el contingut dels valors d’una persona. Els ado- lescents es deixen endur per les modes i tracten d'integrar-se als grups d'amics a través d’a- questes tendències. Se centren molt més en intentar trobar un lloc on siguin acceptats, enca- ra que això impliqui deixar de ser com és un mateix, i deixen de costat el seu futur. Tampoc demostren interès per la política ni per la situació actual de la societat del nostre país. Supo- sem que és a causa de la falta de coneixements per entendre- ho. Molts d'ells prefereixen utilit- zar la televisió per passar el temps veient programes amb poca coherència, en lloc de veure programes culturals. És realment complex arribar a sa- ber què pensen els adoles- cents, però el que està clar, és que és durant aquesta etapa de la vida quan els adolescents fixen els seus valors i comencen a prendre un camí. Poder esbrinar quins valors te- nen fixats els adolescents pot ser una tasca difícil amb reque- riment de molt més estudi, però el que sí hem pogut demostrar és que la majoria tenen uns va- lors fixats o estan en procés de formació. Hem pogut compro- var que en la majoria dels ado- lescents, preval la idea de viure el moment i el dia a dia i que en la majoria dels casos són completament aliens als pro- blemes que no tenen res a veu- re amb ells. L’escolarització Hem observat que a tots els cursos hi ha repetidors, però en els cursos en els quals hi ha més repetidors és a segon i tercer d’ESO. En aquests cursos és quan alguns es plantegen dei- xar d’estudiar, però les causes per les quals els adolescents decideixen deixar de banda els estudis o baixa el seu rendiment escolar poden ser diverses (problemes familiars, desmoti- vació, males companyies, etc.). Ens hem adonat que la majoria dels alumnes que tenen dificul- tats, no pensen en abandonar els estudis. Es plantegen estu- diar un cicle formatiu i que els que aspiren a cursar estudis universitaris són els alumnes de1r d’ESO, que també són els que ens han respost que es preocupen més a l’hora d’estudiar. En canvi, molts alumnes de segon cicle d’ESO, ens han dit que acostumen a estudiar el dia abans de l’exa- men, normalment perquè te- nen el costum de anar-ho dei- xant tot pel final i passen els dies i la feina s’acumula. Sobre- tot a mesura que van creixent, cada cop els hi fa més mandra estudiar. No és habitual que es- tudiïn amb gaires dies d’ante-
  28. 28. ! núm. 3 - juny 201528 Escola Verda 2014 - 2015 JOSEP ÁLVAREZ DEPARTAMENT DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS Com el curs passat, també són moltes les activitats que hem realitzat enguany relacionades amb la sostenibilitat i l’ambien- tització al nostre centre. Algu- nes malauradament s’han ajor- nat, altres constitueixen una continuïtat o consolidació i d’altres són noves actuacions que estem encetant. Seguiment d’aules netes. Com ja sabeu és un projecte que consisteix en la participació de l’alumnat en l’organització i presa de decisions del centre sobre la creació d’espais agra- dables i sostenibles que perme- tin millorar la nostra qualitat de vida. Una comissió de 4 dele- gats verds de cada nivell i un professor inspeccionen les aules un dia a la setmana i fan una valoració de com estan respec- te a la netedat, ordre, correcta utilització de papereres i llums. A final de trimestre es fa una classificació i s’atorga un distin- tiu a l’aula més neta. A final de curs es lliura un premi al millor qualificat. (Fotos 1, 2, 3) Enguany hem renovat el comitè de delegats verds. A comen- çament de curs els alumnes van presentar la seva candida- tura voluntària i van signar un compromís de responsabilitat en el desenvolupament de les seves funcions. Aquest com- promís es va concretar en l’edició d’un carnet que acre- dita als delegats verds per realitzar les seves funcions en qualsevol moment de l’horari escolar. Aquest carnet també permet reconèixer i prestigiar la seva feina. (Fotos 4, 5, 6, 7, 8) Tot i que ja portem alguns cur- sos fent un seguiment de la quantitat d’envasos recollits al pati en hores de tutoria, aquest curs estem millorant el tracta- ment estadístic i fent una millor difusió dels resultats. Al final de curs també es lliura un diploma i un obsequi a la classe-tutoria més eficient en la recollida, conjuntament amb l’aula més neta. Aquest acte de reconei- xement es realitza a la bibliote- ca del centre i els guardons són lliurats per la Directora. Cal esmentar també la col·la- boració de la professora Estela Gómez i el seu grup d’alumnes que han participat en la reco- llida i buidatge dels contenidors d’envasos dels departaments i sala de professors. Aquest curs, tot i que toca a la fi, volem engegar, ni que fos de forma experimental, el com- postador de l’hort per la qual cosa haurem de gestionar de forma més eficient la recollida de matèria orgànica de la can- tina i de les papereres del pati. Intentarem identificar amb rè- tols els cubells de la cantina i papereres del pati per evitar barrejar matèria orgànica i en- vasos. Els delegats verds infor- maran la resta d’alumnes i vetllaran per una correcta utilit- zació, tot i tenir present que és una responsabilitat de tots. També volem pròximament ob- tenir dades sobre la contami- nació acústica a les aules. Estalvi de paper. Fins aleshores la majoria de les aules només disposaven de la paperera de rebuig per la qual cosa no es feia una recollida selectiva dels residus. Aquest curs totes les aules disposen ja de papereres de reciclatge de paper i safa- tes de reutilització de paper a doble cara. El pròxim repte serà gestionar-ne la correcta utilit- zació mitjançant el compliment del manual de bones pràcti- ques per part de tots, i fer-ne la supervisió per part dels delegats verds que informaran i tindran cura del buidatge i reposició. (Foto 9) Campanya de recollida de pi- les. Campanya apilo a l’escola. La normativa europea i estatal estableix que a partir de l’any 2015 s’ha de recollir un 45% de piles i acumuladors portàtils que surten al mercat. Actualment a Catalunya només recollim el 34%. Per tant, per complir la normativa hem d’incrementar ACTIVITATS
  29. 29. mediterr@news !29 Foto 1 Foto 3 Foto 2 Foto 4 Foto 5 Foto 6 Foto 7 Foto 8 Foto 9
  30. 30. ! núm. 3 - juny 201530 la recollida selectiva de piles de forma significativa. Davant aquest important repte l’Agèn- cia de Residus de Catalunya du a terme una campanya de comunicació adreçada a ciu- tadans, comerços i centres educatius. Per tal d’aconseguir aquest im- portant increment en la recolli- da de piles i acumuladors por- tàtils, la participació dels cen- tres educatius és cabdal. La campanya inclou un concurs de recollida de piles a la que el nostre centre s’ha afegit. La campanya «Apilo a l’Escola» ofereix tres premis de 2.500 €, 1.500 € i 1.000 € per invertir en material escolar així com recur- sos de suport. Entre el 7 i 30 d’abril vam rebre al centre un contenidor especí- fic per recollir el màxim possible de piles i que tenim col·locat al vestíbul del centre perquè tot- hom les pugui dipositar. Quan finalitzi la campanya el conte- nidor romandrà al centre, ja que hem sol·licitat un servei gratuït de recollida periòdica. A més a més, hem demanat apa- rèixer al web oficial com a punt verd de recollida per als ciuta- dans de la zona. Podeu consul- tar els punts verds de piles que teniu més a prop al web: www.apilo.cat El contenidor ja el tenim gaire- bé ple però en necessitem més piles. Animeu-vos! (Foto 10) Respecte a l’estalvi energètic hem proposat un codi de nu- meració per tal d’identificar l’interruptor que volem engegar segons les nostres necessitats i així estalviar energia i conservar millor la vida útil dels tubs fluo- rescents. A més, hem dissenyat un manual de bones pràctiques que s’hi ha distribuït per totes les aules. El nostre institut ha estat selec- cionat per participar en el Pro- jecte Infoverd, on participen més de 30 escoles repartides per tot el territori català amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica, aconseguir estalvis i afavorir el medi ambient. Rebem un informe mensual que ens ajuda a estalviar energia mitjançant consells personalit- zats pel nostre centre i ens per- met avaluar els resultats que anem obtenint. Hem sol·licitat també l’accés a l’aplicació en xarxa per fer un seguiment en temps real del nostre consum. (Foto 11) En relació a l’estalvi d’aigua continuem la diagnosi al nostre centre analitzant els diferents tipus d’aixetes i cisternes que tenim, així com l’estat d’altres infraestructures. El curs passat vam prendre com a primera mesura d’estalvi la col·locació de brides en les aixetes de pol- sador dels lavabos i aules espe- cífiques, ja que suposava una mínima despesa però que resul- tava molt eficient. Aquestes redueixen en molts casos més de la meitat del cabal cada cop que polsem. Enguany totes les aixetes disposen de brides i els delegats verds estan fent la campanya de difusió d’aques- tes dades a les hores de tutoria i esbarjos amb la col·locació de rètols per informar i sensibilitzar a tothom de la importància de l’estalvi. (Fotos 12, 13, 14) Reciclatge i fabricació de mo- biliari sostenible. Aquest curs no ha estat possible continuar amb la fabricació de mobiliari amb materials reciclats com el curs passat en què, gràcies als alumnes de 3r i 4t d’ESO de tecnologia, van construir pape- reres de fusta per al pati i calai- xos a partir de palets d’obra, la qual cosa ens va permetre re- ciclar i estalviar-nos la seva compra. Des del departament de tecnologia tenim el com- promís pel curs vinent d’iniciar la fabricació d’una tanca feta a partir de palets reciclats per delimitar el perímetre de l’hort escolar. Aquest Nadal la Carme de se- cretaria ens va tornar a sor- prendre gratament amb la seva imaginació. Acomiadant l’any del reciclatge 2014 va elaborar com a regal nadalenc per a tots els professors una es- pelma ben curiosa amb dife- rents materials reciclats i del nostre bosc. També va dissen- yar els regals pel dia de Sant Jordi, dedicat aquest curs a les olimpíades gregues. Que millor regal que una ampolla d’oli decorada amb les fulles de l’olivera, l’or més preuat a la Mediterrània, elixir dels Déus que alimenta, guareix i allarga la vida! (Fotos 15, 16) Tallers i Xerrades. Aquest curs hem intentat no repetir el taller de fabricació de paper que veníem fent els dos últims cursos i hem optat per realitzar només el de reutilització d’oli per fer sabó al Treball de Síntesi i al grup Endavant de 4t d’ESO, di- rigit per la professora Montse Nogué del Departament de Ciències Experimentals. Els alumnes de Física i Química de 4t d’ESO coordinats per la professora Montse Llauradó del departament de Ciències Expe- rimentals han reeditat per se- gon any el Taller de Cristal·lo- grafia que va culminar el dia de Sant Jordi amb la selecció del millor equip de cristal·lògrafs. Tot i que el concurs va estar molt disputat, el jurat va donar més importància als criteris tèc- nics que a la presentació. Fi- nalment, els cristalls més grans i
  31. 31. mediterr@news !31 millor estructurats es van impo- sar. I el grup guanyador va re- presentar al nostre centre en el IV Concurs de Cristal·lografia a l’Escola de Catalunya que va tenir lloc a Barcelona. (Foto 17) Altres activitats fetes de forma més puntual amb els alumnes de Biologia i Geologia de 4t d’ESO i que continuem fent són els tallers d’elaboració de io- gurts de forma tradicional, sen- se iogurtera, i de mató o quefir a Biologia de 1r de batxillerat per aprendre aquestes tècni- ques biotecnològiques tradi- cionals d’elaboració de pro- ductes naturals de forma arte- sanal i fomentar hàbits saluda- bles d’alimentació. (Fotos18, 19) Al Nadal també els alumnes de Biologia i Geologia de 4t d’ESO van realitzar el taller d’extracció de DNA dirigit per l’alumna de 2n de batxillerat Onara Simón que li va permetre desenvolu- par la part experimental del seu treball de recerca. (Fotos 20, 21) De les diferents xerrades que s’han organitzat al centre des- taca la xerrada de Ciència i Cinema el 22-1-2015 a cura de Laureano Jiménez, professor d’Enginyeria Química de la Uni- versitat Rovira i Virgili. Ens va posar al dia amb el gran nom- bre d’errades científiques que apareixen en les pel·lícules de ciència-ficció. (Foto 22) Continua el nostre compromís amb la divulgació i conscien- ciació de la salut, alimentació saludable i sexualitat, organit- zant diverses xerrades dintre de l’acció tutorial impartides pels Mossos d’Esquadra, monitors de l’Àrea de Joventut de l’Ajunta- ment i les infermeres del CAP. Les realitzades aquest curs són les següents. Taller sobre salut a 1r d’ESO (Àrea de Joventut), Taller sobre Addiccions a 2n d’ESO (Àrea de Joventut i Mossos d’Esqua- dra), Dubtes sobre sexualitat i Estima el teu cos a 2n d’ESO (Salut i Escola), Drogues a 3r d’ESO (Mossos d’Esquadra), Ta- ller sobre parella i prevenció sobre la violència de gènere a 3r d’ESO (Àrea de Joventut), Mengem bé els adolescents?, a 3r d’ESO (Salut i escola), Con- ductes discriminatòries a 4t d’ESO (Mossos d’Esquadra), Ta- ller sobre salut sexual i afectivi- tat a 3r d’ESO (Àrea de Joven- tut) i Dubtes sobre sexualitat a 4t d’ESO (Salut i Escola). Eclipsi parcial de Sol. No po- dem acabar aquest apartat sense parlar d’un dels esdeve- niments astronòmics més relle- vants dels últims anys com és l’eclipsi parcial de Sol del 20 de març de 2015. El màxim d’ocul- tació va coincidir a l’hora de l’esbarjo i va tenir un gran se- guiment. Dies abans vam cons- truir uns projectors de tub per veure l’eclipsi solar en condi- cions de seguretat i també vam poder fer observacions directes amb ulleres especials d’eclipsi i vidres de soldadura. (Foto 23) Ambientització del centre. En relació a l’ambientització del nostre centre que pretén crear espais més agradables, acolli- dors, funcionals i sostenibles es va realitzar el taller nadalenc de reutilització d’ampolles de plàstic per decorar el passadís de 1r d’ESO a càrrec de les pro- fessores Rosa M. Pellicer i M. Jo- sep March. (Foto 24) Si bé el curs passat vam enge- gar el projecte de decoració de les escales, que es pensa ampliar pròximament, enguany hem començat altres actua- cions com ara la col·locació de panells de suro per enganxar dibuixos o el projecte de deco- ració de les columnes de l’aula de plàstica. Aquests murals són una reproducció d’algunes de les creacions més conegudes de l’obra del pintor rus Kandins- ki, precursor de l’abstracció líri- ca. Aquest darrer projecte realitzat pels alumnes de 4t d’ESO està coordinat per Merit- xell Miret i Mayte Veloso del departament de Visual i Plàsti- ca. (Fotos 25, 26) L’hort escolar. Continuem amb les tasques a l’hort escolar. Aquest curs continua la partici- pació de grups de diferents ni- vells 1r, 2n i 3r d’ESO. Després de remenar la terra, adobar i fer els cavallons, al novembre vam plantar faves, pèsols, alls, ce- bes, bledes, enciams i julivert. També hem pogut realitzar peti- tes investigacions com l’estudi de la fauna i la flora, que ens ha permès descobrir la riquesa i diversitat que amaga el nostre bosc escolar i la importància de la seva conservació pel fun- cionament de l’ecosistema mediterrani. Enguany hem comptat amb la col·laboració inestimable de José Antonio, pare d’un alum- ne del centre que, aprofitant els seus coneixements d’agricu- ltura, ens va donar un cop de mà al llarg del curs. Des del Departament de Cièn- cies Experimentals i coordinats per l’Adriana Montanés, es va realitzar una activitat per a descobrir les propietats medici- nals i culinàries de les plantes i arbres mediterranis. Amb senzi- lles proves de reconeixement i determinació de plantes i ar- bres mediterranis, descripcions o fotos els alumnes van posar a prova els seus sentits per trobar els secrets que amaguen les plantes i que ens permeten conservar aliments, guarir feri-
  32. 32. ! núm. 3 - juny 201532 Foto 10 Foto 11 Foto 12 Foto 13 Foto 14 Foto 15 Foto 16 Foto 17 Foto 18 Foto 19 Foto 20 Foto 21 Foto 22 Foto 23 Foto 24 Foto 25
  33. 33. mediterr@news !33 des o protegir-nos de malalties. Els alumnes de 2n ESO flexible 4 ens expliquen al seu diari les activitats que fan a l’hort: EL NOSTRE HORT ESCOLAR L’hort és un espai molt gran de terra on cultivem fruites i verdu- res. Al nostre institut tenim dos horts al costat del pati a una zona on hi ha molts pins. Tenim un lloc on guardem les eines i un compostador d’1m3. Cada dimecres baixem a l’hora de naturals per treballar i preparar l’hort per al cultiu, removem la terra perquè quedi tova, des- prés l’anivellem, traiem les pe- dres i netegem de males her- bes, així queda l’hort net i pre- parat. Per poder treballar l’hort necessitem diferents eines com guants de jardiner per a cada alumne, un pic, dues pales, un rascler i cinc aixades. Hem re- gat el sòl per tal de poder tre- ballar millor i després hem fet els cavallons. A l’hort més petit hem plantat alls i bajoques que a hores d’ara ja estan sortint. També hem pogut observar cucs de terra i fins i tot una es- colopendra (un animal sem- blant al milpeus). A més, hem fet un joc per buscar diferents tipus de plantes que hi podem trobar a la zona on tenim els horts. Hem mesurat també el períme- tre dels dos horts perquè els alumnes a classe de Tecnologia facin una tanca de fusta i que l’hort quedi delimitat i bonic. Hem de donar les gràcies a José Antonio per ensenyar-nos tot el que sap sobre els horts, ja que ell ha treballat molts anys cultivant i per ajudar-nos tot el que ha pogut. Ens agrada baixar cada dime- cres, ja que així podem apren- dre alhora que gaudim de l’aire lliure. (Fotos 27, 28, 29, 30, 31) Alumnes de 2n ESO flexible 4: Munir Novis, Najoua Domouness i Hasnae Chairi. El dia de Portes Obertes que es va celebrar el 10-3-2015, els pro- fessors del Departament de Ciències Naturals vam aprofitar per obrir al públic els nostres laboratoris de Biologia i Geolo- gia i Física i Química i mostrar una representació de les activi- tats experimentals que fem al llarg del curs, entre les quals destaquen les pràctiques de microscòpia, disseccions i ob- servació de plantes i animals amb la lupa binocular, cristal·- lografía, preparació de dissolu- cions, elaboració de sabó i pa- per, així com l’estudi i construc- ció de models científics mole- culars, cel·lulars o orgànics, com, per exemple, un pulmó fet a partir de materials artifi- cials. (Fotos 32, 33) Sortides extraescolars. Com sempre les sortides extraesco- lars són les activitats més en- grescadores que permeten consolidar i contextualitzar els coneixements que treballem al centre i enguany ha estat no- vament un curs molt actiu. El departament de Ciències So- cials amb la col·laboració de Yolanda Romero i Manel Güell ha tornat a organitzar durant el mes de febrer la visita a les Co- ves de l’Espluga de Francolí amb els alumnes de 1r d’ESO per conèixer la seva formació geològica i ocupació humana durant el Paleolític i Neolític. Les Coves de l’Espluga integren el que avui coneixem com a dues coves, La Cova de la Vila i la Cova de la Font Major, dife- renciades perquè en un origen formaven una única cavitat que transcorre pel subsòl del municipi. Les exploracions espe- leològiques realitzades a partir del 1956 han permès recórrer i topografiar fins al moment 3.600 metres de galeries, raó per la qual ha esdevingut la setena cova més llarga del món i la segona de Catalunya formada en roques de conglomerats. Per l’interior de les galeries cir- culen aigües subterrànies que afloren a l’exterior per la Font Major, que és el naixement del riu Francolí. Al llarg del Paleolític Mitjà, la cova va ser ocupada per grups de neandertalians, que es des- plaçaven seguint els grans ra- mats de mamífers. En la Cova del Castell, propera a la Cova Major, els alumnes van portar a terme un taller de Prehistòria. Aprofitant una bal- ma en la roca van construir una cabana amb pells d’animals i pals d’arbres per comprovar com es protegien els nostres avantpassats. En l’interior de la Cova del Cas- tell el taller va continuar amb l’explicació de com va evolu- cionar la fabricació d’eines de caça des del Paleolític fins al Neolític. El taller va terminar amb l’ex- plicació de les tècniques de la pintura rupestre i la realització de diferents motius imitant les figures i composicions de la vida quotidiana en lloses de pedra que els alumnes se’n van emportar com a record. (Fotos 34, 35, 36) Tornem a reeditar aquest mes de maig la visita a l’ETAP (Esta- ció de Tractament d’Aigua Po- table) de l’Ampolla. Organitza- da per Manel Güell del Depar-
  34. 34. ! núm. 3 - juny 201534 tament de Ciències Social i adreçada als alumnes de 1r d’ESO. Aquest curs no ha estat possible lligar la visita amb la del Parc Natural del Delta de l’Ebre, però esperem aprofundir en la importància de l’aigua com a recurs escàs i visitar el curs vinent aquest ecosistema singular i de gran valor que in- tegra de forma racional les ac- tivitats naturals i humanes. (Foto 37, 38) El 14 d’abril els alumnes de 2n d’ESO van visitar la Reserva de Sebes a Flix, activitat organitza- da per Adriana Montañés del Departament de Ciències Ex- perimentals i en col·laboració amb l’Anna Escobar del Depar- tament d’Anglès. La visita va permetre als alumnes descobrir un ecosistema fluvial amb la millor representació del bosc de ribera de Catalunya, una rica avifauna representada per l’emblemàtica cigonya blanca que està en projecte de rein- troducció així com pel cavall de la Camarga que viu en estat semisalvatge en aquest am- bient de praderies inundables. (Fotos 39, 40) També des del departament de Ciències experimentals l’Adri- ana Montañes i la Natalia Álva- rez van organitzar la visita al Zoo de Barcelona el dia 7 de maig. Els alumnes de 1r d’ESO van poder gaudir d’una visita guiada per les instal·lacions que els va permetre conèixer algu- nes curiositats sobre la biologia de les espècies més interes- sants. La darrera sortida està prevista pel 12 de juny a les Instal·la- cions del Club Nàutic de Vila- nova i la Geltrú, amb els alum- nes de 3r d’ESO. Aquesta sorti- da que tornem a repetir per segon any s’emmarca dintre del Treball de Síntesi. L'activitat organitzada per l'Associació EDMAKTUB està dedicada a l'estudi i divulgació dels cetacis a la Mediterrània i en ella els alumnes podran conèixer les tècniques de filmació de ceta- cis amb un dron, un helicòpter teledirigit, i participaran en un simulacre de rescat d'un dofí varat a la platja. Per últim, i com a novetat, podran pujar a la seva embarcació més em- blemàtica, un catamarà de 14,30 m d’eslora amb capaci- tat per 12 tripulants que és la principal plataforma d’investi- gació de l’associació, equipa- da amb tots els instruments ne- cessaris per a la recerca de ce- tacis. (Fotos 41, 42, 43) Finalment cal esmentar que el curs vinent tindrà lloc la partici- pació dels delegats verds en el III Fòrum de les Xarxes d’Esco- les per la Sostenibilitat de Cata- lunya (XESC). Així com la parti- cipació de la V Conferència Catalana Tinguem cura del Pla- neta. Aquests aplecs són un lloc d’intercanvi d’experiències en què els delegats verds expli- quen les actuacions relaciona- des amb les problemàtiques ambientals locals i de centre. Aquest curs tanquem el cicle de 4 anys des que el nostre centre va decidir entrar a for- mar part del Projecte Escoles Verdes. Així doncs ens tocarà fer una diagnosi i elaborar el Pla d’Educació per la Sostenibilitat (PES) i el Pla d’Acció (PA) per renovar el projecte i el nostre compromís per continuar sent Escola Verda. Des de la Comissió d’Escola Verda volem agrair a tots els alumnes, professors, directiva, PAS, AMPA i especialment als delegats verds la seva dedica- ció i suport en les activitats que anem desenvolupant al llarg dels darrers 4 anys i us animem a continuar participant en els pròxims anys amb la mateixa il·lusió. El futur comença a construir-se avuí i tots podem canviar el Món. Si no és ara, quan? Si no sóm nosaltres, qui? Tinguem cura del Planeta! (Cloenda de la IV Conferència Catala- na Tinguem Cura del Planeta) Foto 26 Foto 27
  35. 35. mediterr@news !35 Foto 28 Foto 29 Foto 30 Foto 31 Foto 32 Foto 33 Foto 34 Foto 35 Foto 36 Foto 37 Foto 38 Foto 39 Foto 40 Foto 41 Foto 42 Foto 43
  36. 36. ! núm. 3 - juny 201536 CATERINA FERRERES PROFESSORA DE FILOSOFIA Introducció Els alumnes d’Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat van veure la pel·lícula “El nom de la rosa” a finals del primer trimestre. El nom de la rosa és una pel·lí- cula inspirada en una novel·la de l’es- criptor Italià Umberto Eco, ambientada en un monestir benedictí fa 688 anys, que recrea les lluites ideològiques i polí- tiques de l'Església; particularment la tradicional oposició entre els que bus- quen una major fidelitat al cristianisme primitiu (tema de la pobresa) i l'Església institucional, més preocupada per man- tenir els seus privilegis i assegurar les seves parcel·les de poder. La trama gira al voltant d’uns assassinats a causa d’un llibre prohibit d’Aristòtil sobre el riure. L’any 1327 la Inquisició considerava que les il·lustracions satíriques i el riure eren contràries a la fe cristiana. Després de tant temps, aparentment, la intole- rància que mostra la pel·lícula ja no té gaire vigència... si no fos perquè la data del lliurament del treball, 7 de gener de 2015, va coincidir amb l’a- temptat contra el setmanari satíric francès Charlie Hebdo. Una sincronici- tat estranya que incita a la reflexió. MARTINA ALESSANDRI ALUMNA 2n BAT Comentari de text Umberto Eco havia pensat com a títol per a la seva novel·la “L’abadia del crim”, però el va rebutjar perquè li semblava que emfatitzava massa la trama de misteri. A mi m’agrada més el títol definitiu, és a dir, “El nom de la rosa”, i si hagués de posar un títol dife- rent a aquesta pel·lícula seria “En temps de misteris”. En la pel·lícula els monjos es dedicaven a copiar llibres. Ho feien per tal de po- der guardar tota la informació que havien conservat del passat i intentar que no es perdés amb el pas del temps. Ho feien copiant a mà tots els llibres. La impremta no existia encara ni tampoc el paper. El “dolent” de la Inquisició mor al final d’una manera brutal. Això crec que no apareix al llibre. Els guionistes van afegir aquesta part per donar-li una lliçó al dolent i que el públic vegi un final més que feliç, just. El terme Inquisició o “Santa Inquisició” fa referència a diverses institucions de- dicades a la supressió de l’heretgia majoritàriament en l'Església Catòlica. En la pel·lícula la gent surt lletja perquè l’autor vol ridiculitzar les persones d’aquella època, però això no vol dir que ells fossin més lletjos que nosaltres. Els monjos es divideixen en els que creuen que l’Església ha de tenir poder i riquesa i els que creuen que ha de re- nunciar a tot i defensen la pobresa absoluta. Des del meu punt de vista crec que si tant creuen en Déu i l’únic que necessiten és lloar-lo, no necessiten tanta riquesa per a fer que la gent sigui creient. El personatge que més m’agrada és Guillem de Braskerville, inspirat en el filòsof Guillem d’Occam, perquè pel que es diu a la pel·lícula és un home que ha vist món. Quan parla sap del que parla i sempre respecta més o menys la postura dels altres. Però sem- pre vigila els perjudicis que pot patir després de dir allò que pensa. Potser és que és més filòsof que monjo. En la pel·lícula també hi ha una refe- rència al Beat de Liébana. Va ser un monjo mossàrab del Monestir de Sant Martín de Turieno, a la comarca de Liébana (Cantàbria), en les estrivacions dels Pics d'Europa. La seva obra més coneguda és el Comentari a l'Apocali- psi de Sant Joan (“Commentarium in Apocalypsin”), de gran difusió durant l'Alta Edat Mitjana, a causa del seu treball en el camp de la teologia, la política i la geografia. Els llibres en aquesta època estaven escrits en llatí perquè era molt impor- tant que els que escrivien ho fessin amb la llengua culta de l’època, i en aque- lla època la llengua culta era el llatí. Prohibir es pot, però no s’ha de fer, no s’hauria de prohibir ni un llibre ni una pel·lícula ni un programa de televisió, perquè la prohibició és una retallada de la llibertat d’expressió i d’aprenenta- tge, ja que només veuríem el que els que tenen el poder volen i tots pensa- ríem el mateix, sense tenir un criteri pro- pi de les coses. Tots tindríem les matei- xes referències de tot i no veuríem tota la veritat. Llavors, per a mi, ningú té cap dret a dir què podem i què no podem llegir o veure. Cadascú és l’amo dels seus pensaments i del que vol o no veu- re. A l’hora de llegir i veure les coses, cadascú pot tenir la seva opinió. El nom de la rosa ACTIVITAT
  37. 37. mediterr@news !37 Taller de Robòtica amb LEGO Mindstorms ACTIVITAT SALVA IBORRA DEPARTAMENT DE TECNOLO- GIA El passat mes d’abril, els alumnes de 2n ESO F1 i F2 i els que cursen la matèria optativa de Tecnologia de 4t ESO, van gaudir d’un taller de robòtica de 4 hores organitzat pel departament de Tecnologia. L’ob- jectiu d’aquest taller era introduir els alumnes en la programació i automatització de sistemes elec- trònics, mitjançant una interfície senzilla i molt intuïtiva. L’empresa danesa de joguines LEGO, coneguda arreu del món pels seus jocs de blocs de plàstic interconnectables, disposa d’una línea anomenada Mindstorms amb la qual es poden dissenyar, cons- truir i programar infinitat de robots que poden parlar, “veure”, mou- re’s… El robot amb què van treballar els alumnes incorporava els següents elements: - Dos motors, per tal de moure el robot. - Un sensor d’ultrasons, amb el qual es pot detectar la distància a la qual es troba un objecte i evitar així una col·lisió. - Un sensor de color, que permet detectar el color de l’objecte que té al davant. - Brick EV3, que és el cervell del robot. Mitjançant la programació adient permet rebre les dades provinents dels sensors i donar les instruccions de moviment als mo- tors. Els alumnes es van distribuir en grups de tres, i cada grup disposa- va d’un robot complet i muntat, un ordinador amb el programari ins- tal·lat i un cable de connexió per tal de transferir el programa des de l’ordinador fins el Brick. Van començar el taller amb un ràpid repàs a tots els elements físics del robot i a la interfície de pro- gramació per blocs per tal de fami- liaritzar-se. La metodologia utilitza- da obligava els alumnes a desco- brir per ells mateixos la programa- ció més adient per tal de superar cada repte. Raimon, el monitor del taller, els feia cinc cèntims dels blocs de programació que havien de fer servir i els alumnes enllaça- ven els blocs i ajustaven els parà- metres seguint la seva intuició i l’experiència adquirida mitjançant el mètode prova-error. Alguns dels reptes que van haver de superar són els següents: - Fer avançar el robot perquè re- corri una distància en concret. - Fer avançar el robot fins que trobi un obstacle i evitar la col·lisió do- nant mitja volta. - Detectar el color d’un objecte i que el robot digui amb la seva veu quin color és. - Fer avançar el robot, seguint una línea pintada al terra de color negre que forma un circuit tan- cat. Aquesta metodologia de reptes engrescava els alumnes a aconse- guir el seu objectiu, ja que entre ells es generava un esperit competitiu per tal de veure quin grup era el primer. Finalment, vull felicitar el Carlos Gil i el Jan Besó pel seu treball en la programació del robot, ja que van aconseguir superar el repte del circuit amb traçat amb algunes corbes força complicades.
  38. 38. ! núm. 3 - juny 201538 XI Certamen de Lectura en Veu Alta CONCURS ROSA MARIA PELLICER CLIC I RESPONSABLE DE LA BI- BLIOTECA Cada any augmenta el nombre de participants al concurs per selec- cionar als representants del centre al Certamen. El nivell és alt. Anem per bon camí! Els nostres representants aquest any van ser: - En la categoria de Corsaris (1r i 2n d’ESO): Sílvia Mérida i Joel Arenas (suplent). - En la categoria de Tropa de Cor- saris (3r i 4t d’ESO): Sira Suárez, Car- la Velarde, Meritxell Zato i Andrea Rodríguez (suplent). A continuació podreu llegir el relat de l’experiència viscuda per alguns dels participants a l’XI Certamen. Sílvia Mérida - 2n ESO Al participar en un concurs els ner- vis sempre t’acompanyen, encara que no vulguis. En el primer concurs de lectura en veu alta que vaig participar, vaig estar bastant ner- viosa, en canvi en el segon no tant. Però, com ja he dit abans, encara que diguis que no estàs nerviós, sempre tens com un pessigolleig a l’interior que no et deixa estar quiet. Jo sempre he estat molt vergonyo- sa i els meus pares quan van saber que havia de sortir a un escenari i llegir en veu alta davant de molta gent, no s’imaginaven que pogués fer-ho. Però quan puges a l’esce- nari i comences a llegir, tot al teu voltant desapareix, només sents que hi ets tu i una petita lectura davant teu. Guanyar un altra vegada m’ha fet reflexionar i ser més positiva a l’hora de participar en qualsevol concurs o competició. “Intenta de nou el que donaves per perdut, al final, podràs aconseguir els teus objectius”. Joel Arenas - 1r ESO Fa unes setmanes, el dia 27 d’abril, vam anar al concurs de lectura en veu alta a Tarragona. Allà van par- ticipar els alumnes següents: la Síl- via, la Sira, la Meritxell, la Carla i com a substitut en Joel. També ens hi van acompanyar com a profes- sores la Rosa Maria Pellicer i la Tere- sa Puyuelo. Per arribar allà vam haver d’agafar el tren que sortia des de Sant Vi- cenç de Calders a les 8:27 per anar al Caixa Fòrum de Tarragona a les 10:00. Vam arribar just al moment en què va començar el concurs. L’experiència va ser molt divertida i emocionant i encara que jo fos el substitut m’ho vaig passar molt bé. En sentir als altres nens i joves llegir em vaig quedar de pedra ja que alguns semblaven adults a l’hora d’entonar i de no equivocar-se en cap moment. Les nenes que van llegir del nostre institut ho van fer d’allò més bé, però només va pas- sar a les semifinals la Sílvia i espe- rem que pugui arribar a la final. Sira Suárez - 3r ESO Com em vaig sentir jo…? Doncs, és una mica difícil d’explicar, perquè van ser tantes les emocions que vaig viure. Al començament, estava molt ner- viosa perquè no hi havia participat mai, i quan menys estona queda- va més nerviosa estava. Quan ens van cridar per pujar a l’escenari va ser una explosió de sentiments i nervis. I una vegada vam llegir el text que ens va tocar, vaig sentir un allibe- rament enorme. Va ser al·lucinant i espero poder assistir-hi l’any vinent.
  39. 39. mediterr@news !39 IV Concurs de Cristal·lografia a l’Escola CONCURS MONTSE LLAURADÓ DEPARTAMENT DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS Aquest curs escolar, a l'optativa de Física-Química de 4t d'ESO i a la de 1r de Batxillerat de Química, hem sintetitzat cristalls d'ADP (dihidrogenfosfat d'amo- ni) per participar en el IV Con- curs de Cristal·lització a l'escola. Els alumnes durant el segon tri- mestre han fet de científics per tal d'obtenir el millor cristall i aplicar el mètode científic. Aquest any tots els grups han obtingut cristalls molt bonics, per la qual cosa ha estat difícil escollir qui d'ells participaria al concurs. Per això, per Sant Jor- di, dins de les activitats propo- sades pel centre, alguns profes- sors van actuar de jurat i el van escollir. Les alumnes guanyado- res que van representar al nos- tre institut van ser: Marina Coria, Laura Ramos i Rahma Echkara. La final del IV Concurs de Cris- tal.lografia a l'escola va tenir lloc el dia 8 de maig al museu CosmoCaixa de Barcelona. Els cristalls d'ADP presentats pels diferents instituts eren especta- culars, grossos, acolorits, etc. No vam guanyar però crec que l'experiència ha estat molt profi- tosa per a les alumnes ja que han après a treballar en grup, a prendre decisions a l'hora de fer el treball experimental i sobre- tot, a exposar la tasca realitza- da davant d'un tribunal consti- tuït per professors universitaris. Moltes felicitats als centres guanyadors. Primers premis: - IES Castellar (Castellar del Va- llès). - INS Vila-seca (Vila-seca). - Escola Puigcerver (Reus). Segons premis: - INS Pere de Fontdevila (Giro- nella). - INS Cap Norfeu (Roses). - SI Calldetenes (Calldetenes). Premi al millor vídeo: - I N S J o a n M e r c a d e r (Igualada). Premi per votació popular: - INS Celrà (Celrà).
  40. 40. ! núm. 3 - juny 201540 Mostra Fotofilosofia CONCURS MABEL GARCÍA, BEATRIZ SENOBUA, SALIMA EL YOUSSOUFI, IRENE GON- ZÁLEZ I LAURA PÉREZ ALUMNES 1r BAT El 19 de novembre va ser la Jornada Mundial de la Filosofia (UNESCO). Les alumnes de 1r de Batxillerat, Mabel García, Irene González, Salima El Youssoufi, Laura Pérez i Beatriz Senobua, acompanyades per la professo- ra de filosofia, vam anar a la Universitat de Barcelona (UB), en representació de l’Institut Mediterrània. El Centre de Recursos per a l’Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la Filosofia (CREAIF) convoca des de fa vuit anys una Mostra de Fotofi- losofia. Aquest any va ser molt especial perquè estava inclosa dins els actes del Barcelona Pensa i la fotofilosofia de la Sa- lima El Youssoufi va ser publica- da el diumenge 16 de novem- bre al #arapensem, un dossier especial que va treure el diari “Ara”. La Mostra és un concurs que consisteix en fer fotografies i proposar una pregunta que convidi a la reflexió filosòfica. Vint-i-sis alumnes del nostre insti- tut, de primer i segon de batxi- llerat, vam participar (es poden veure a: http://daoi22.blogs- pot.com.es/) i tres fotofilosofies van ser seleccionades. L’acte de lliurament de premis va tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia. Va co- mençar amb un discurs inaugu- ral relacionat amb la importàn- cia de reflexionar sobre aspec- tes de la vida que habitualment ens passen desapercebuts. Tot seguit el professor Jordi Beltran va comentar una selecció de fotofilosofies que tenen una bona connexió entre la imatge i pregunta. Pel que fa al nostre institut va escollir la mateixa que havia publicat el diari ‘’Ara’’, la de Salima, que plan- teja el problema de la identitat. Després d’això, el jurat de la Mostra va anar cridant als guanyadors per lliurar-los un diploma commemoratiu de la participació (el del nostre Cen- tre està penjat al passadís que hi ha al costat de secretaria). Al final de l’acte, uns alumnes van fer una petita performance o representació teatral, amb frases filosòfiques conegudes per tothom: “Només sé que no sé res” (Sòcrates); “Penso ales- hores existeixo” (Descartes) i també trucs de màgia. Aquesta activitat creiem que va ser significativa, perquè ens va fer adonar que molts aspec- tes de la nostra vida són molt “filosòfics". Destaquem la bona organització de l’acte i els co- mentaris, sempre positius i en- coratjadors, de Jordi Beltran en defensa de la filosofia. Ens ha agradat molt participar en aquest concurs, perquè ens ha ajudat a desenvolupar una mirada filosòfica. Us animem a participar-hi en la pròxima edi- ció, tindreu una bona expe- riència. Us agradarà!
  41. 41. mediterr@news !41 CATERINA FERRERES PROFESSORA DE FILOSOFIA Som realment el que pen- sem que som? Els organitzadors del Festival de filosofia “Barcelona Pensa” deien que el context actual de crisi sistèmica –social, política, econòmica i cultural–, ens es- perona a buscar respostes més que mai. Les preguntes filosòfi- ques conviden a reflexionar, però fer-ho sobre la identitat, pròpia i aliena ja són paraules majors. Coincidint amb el dia que la UNESCO dedica a la defensa de la filosofia, el diari Ara va proposar a dotze filòsofs, dotze conceptes que defineixen la nostra vida, avui. L'objectiu - deien- era acostar la filosofia a tots els públics, per dialogar-hi més de tu a tu, com fan a l’aula els adolescents. El dossier filosòfic estava il·lustrat amb les millors imatges dels vuit anys del concurs de Fotofilosofia. Estu- diants d'institut plantejaven vi- sualment preguntes filosòfiques. Intel·lectuals de gran prestigi com Victoria Camps, Manuel Cruz, o Margarita Boladeras responien a les seves preguntes en el suplement #arapensem de l’”Ara” i abordaven, a partir de les seves preguntes, temes tan actuals com la postdemo- cràcia, el bé comú, la vida arti- ficial, les malalties de la normali- tat, sobirania tecnològica o la identitat. A la pàg. 6, Laura Lle- vadot, professora de filosofia contemporània de la Universi- tat de Barcelona (UB), vicede- gana i directora del Festival de Filosofia Barcelona Pensa, va escollir dissertar sobre el tema de la construcció de la identitat a partir de la fotofilosofia de la Salima El Youssoufi, alumna de 1r de Batxillerat. LAURA LLEVADOT DIRECTORA FESTIVAL DE FILO- SOFIA BARCELONA PENSA Identitat i diferència En una de les obres de teatre de Mouawad, Seuls, de la qual vam poder gaudir la tempora- da passada al Lliure, el perso- natge principal, un fill d’immi- grant libanès ja ben integrat a la societat del Quebec, a punt de presentar la seva tesi docto- ral, pregunta a un pare absent de l’escena: “Què hauria pas- sat, pare, si no haguéssim mar- xat del Líban? Què hauria estat de mi? En què m’hauria con- vertit? Allà parlaria àrab... Avui sóc capaç de dir concomitant en francès, puc fer encaixar sense problemes en qualsevol conversa el mot aporia, però sóc fotudament incapaç de dir finestra en àrab”. Aquesta re- flexió en to de retret filial no apunta només a l’experiència de la pèrdua de la llengua ma- terna, sinó sobretot a la qüestió difícil, complexa i sovint doloro- sa de la identitat. A la pregunta “Qui sóc jo?” ja no es pot res- pondre a la manera clàssica de  Descartes: “Un subjecte pensant”. Allò que sóc passa avui justament per la qüestió de la llengua en què formulo la pregunta, pel problema del gènere amb què la responc, per la coacció de la institució on aquesta pregunta esdevé decisiva: per exemple per a aquells que, expropiats del dret a la ciutadania, s’estampen contra les filferrades de les fron- teres nacionals per no ser qui haurien de ser. Si en dir-me a mi mateixa utilitzo els mots “dona- blanca-catalana-heterosexual- professora”, no estic només afirmant les cares múltiples de la meva identitat sinó sobretot reconeixent allò que el meu jo té de construït, la subjecció ins- titucional dins la qual es forma la meva subjectivitat. Que el subjecte és subjectat, que es diu a si mateix a través dels dis- cursos mèdics, jurídics, científics i polítics que decideixen per endavant les veritats d’allò que podem ser, és una cosa que ja va mostrar Foucault. Cal a més insistir, com ho fa  Derrida, que aquestes identitats múltiples es forgen a cops de violència, a força d’esborrar les diferències. No hi ha llengua estàndard sinó múltiples parles sobre les quals exercim una força homogeneït- zadora, no hi ha gènere sinó una oposició femení/masculí construïda sobre unes veritats biològiques ben improbables. I “no hi ha cultura que no sigui colonial”, de la mateixa mane- ra que no hi ha raça si no és en el si d’un discurs racista. La identitat és, doncs, un construc- te, un mite, que tanmateix exis- teix i té la seva realitat simbòli- ca. Tractaria, però, de reconèi- xer per fi que la seva condició sempre és inestable i sovint in- teressada, assenyalar el gest de violència que la inaugura, i pa- lesar que la diferència és prime- ra, que l’alteritat ens travessa abans d’identificar-nos i afirmar les nostres pertinences, com el personatge de Mouawad que viu l’aporia d’haver de dir-se a si mateix allò que creu ser, amb la llengua de l’altre. Som realment el que pensem que som? Salima El Youssoufi

×