SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 42
Descargar para leer sin conexión
      Les aus de les  Illes Balears  Alexandra i Nina, 3ºD
   Índex                  Informació general                      Les aus .................................   3                      Les parts d'un ocell ...............  4                      Evolució .................................  5                       Relació entre elles ................  6                       Diferent informació ................  7                       Vol ..........................................  8                                   Les aus de les Balears                      Espècies en perill d'extinció ....  10                                        Diferents espècies ......  11 - 16                       Espècies en les Balears ...........  17                                      Informació ......................  18                                      Diferents espècies ......  19 - 40                                                    
Les aus  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Les parts d'un ocell  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Evolució  ,[object Object]
Els ocells són socials, es comuniquen  utilitzant senyals visuals i a través de  crides i cants, i participen en comportaments  socials com cria i caça corporatives, etc. Quasi tots són  monògams . Els ous solen ser postos en un niu  i incubats pels pares.
  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
  Utilitzen el vol per criar, alimentar-se i per evitar i fugir dels predadors.  Tenen un esquelet molt lleuger; dos grans músculs de vol, el pectoral i el supracoracoide i potes anteriors modificades (ales) que serveixen de perfil aerodinàmic. La forma i la mida de les ales determina el tipus de vol.
  ,[object Object],[object Object]
Espècies en perill d'extinció ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Ardeid de 40-49 cm de llargària i 82-95 cm d'envergadura alar. Color falb clar, ales i cua blanques i plomes de la nuca llargues i negrenques. A l'època reproductora presenta el bec de color negre i blau. Martinet ros ( Ardeola ralloides )
75 cm de llargària. Color marró, amb moltes taques més fosques.  Potes verdes i bec robust. Ales arrodonides. Bitó ( Botaurus stellaris)
Dues petites banyes vermelles al cap. De color negre  amb bec celeste i lpotes blaus. Posa entre tres i sis ous al mes d'abril, Els seus nius suren a l'aigua. Fotja banyuda ( Fulica cristata )
38-40 cm de llargària. El plomatge colors somorts, bru amb taques blanques. No té mirall.  Mascle mostra una mena de cresta a l'estiu.   Xarxet marbrenc ( Marmaronetta angustirostris )
Ànec de mida petita.  Neden sota l'aigua.  Són omnívors.  No són propensos a vola,  prefereixen nedar. Ànec capblanc ( Oxyura leucocephala )
Les mides d'un exemplar adult: Llargada: 30-38 cm Envergadura: 76-89 cm Pes: 500 g Malgrat el seu nom, només cria a les illes Pitiüses. Baldriga balear ( Puffinus mauretanicus ) L'únic endemisme reproductor !
  Espècies en les Balears  ,[object Object]
En total, a les Illes Balears n'hi ha unes  390  espècies d'aus diferents.  ( Llista completa ) Algunes d'aquestes són:
  ,[object Object],Els corbs marins són ocells marin de dimensions mitjanes. Tenen plomatge negre o molt fosc.  Tenen clapes de pell aclarida a la cara, el bec és llarg y estret. Corb marí (Phalacrocoracidae )
  ,[object Object],Merla comú ( Turdus merula ) Arriba a uns 18-25 cm, a un pes de 85-115 grams y una edat màxima de 3-4 anys.
    Cruixidell ( Miliaria calandra ) Arriba als 18 cm. Color terrós vionat de color fosc. Bec gruixut i de port robust. Menja llavors d'herbes, fulles, gra i insectes.
  Lluer ( Carduelis spinus ) Fa 11 cm i pot arribar, com a màxim, a pesar 14 g. Només el mascle mostra coloració negre al cap. S'alimenta de llavors, granes de les males herbes, pinyons, fruits...
  Trencapinyes ( Loxia curvirostra )  És, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums, un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans. El seu bec és revingut i encreuat, és adaptat per a extreure llavors de pinyes.
Pit-roig (Erithacus rubecula) .  Període de nidificació: d'abril a agost. Nombre de cries: 1-2 a l'any. Nombre d'ous: 5-6 en cada posta.  Incubació: 13-14 dies. Mesura de llarg uns 14 cm. Té un plomatge grisenc amb un pit ataronjat.
Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar. Pesa 23 grams. El mantell és de color gris, negre i blanc.Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment.   Cuereta blanca ( Motacilla alba )
Pinsà  borroner Mesura uns 12 cm. El seu nom ve per el seu cant metàl·lic. La posada sol ser de  quatre a sis ous a la primavera i  la incubació només dura dues  setmanes.   (Pyrrhula pyrrhula)
Xalambrí ( Prunella modularis ) Fa 15 cm de llargària i pesa 20 g. És diferencia del  pardal comú  només en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc.Té les celles, la gola i el pit grisos  i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta  dimorfisme sexual .
Garsa de mar ( Haematopus ostralegus )   És un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de la cua negres i la resta del cos blanca. Té un bec llarg, vermell ataronjat i medeix 40-45 cm.
Trencalòs ( Gypaetus barbatus ) Ocell gran i robust (102-114 cm, fins 7kg). Ales llargues i estretes. Ulls grocs, vermells i negres.Cap blanc amb una màscara i unes barbes negres que li pengen del bec.
Puput ( Upupa epops ) Uns 28 cm de llargària. És de color marró rosat, amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre i el bec prim, una mica corbat i molt llarg .  És molt pudent i té una cresta de plomes amb les puntes negres que pot obrir i tancar.
Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar. Té el dors i les ales d'un gris clar, les potes d'un gris verdenc i l'iris fosc, amb anell orbital carmesí. El cap i el pit són blancs. Gavina roja ( Larus audouinii )
Milà negre ( Milvus migrans ) Fa entre 50 i 55 cm de llargària. Envergadura alar entre 135 i 155 cm. Té la forquilla de la cua menys marcada que el milà reial.
  T é la part superior de color marró obscur i la inferior blanca amb taques fosques.  Medeix uns 51-58 cm.  Àguila peixatera   ( Pandion haliaetus )
Gavina tresdits ( Rissa tridactyla ) Fa 37-42 cm de llargada. Té el cap relativament gros i les potes curtes i negres, amb el quart dit posterior. És blanca amb el dors gris i les puntes de les ales negres. Té el bec groc.
Blauet ( Alcedo atthis ) El bec és negre i les potes, que no presenten escates dures, són vermelles. Bec llarg i punxegut, ales arrodonides i cua molt curta. És el més acolorit d'entre   els ocells aquàtics!
Voltor negre ( Aegypius monachus ) Pot arribar als 110 cm de llargària i als 295 cm  d'envergadura. Se diferencia del voltor comú  per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca. S'alimenta de carronya.
Els ulls són de color ataronjat.Unes plomes fan un disseny facial característic en forma de "X". El cos mostra tonalitats brunes i grises amb ratlles i taques més fosques.  És un  rapinyaire   nocturn. Mussol banyut ( Asio otus )
Miloca ( Neophron percnopterus ) Envergadura sobre 150cm, uns 85  cm de llargària. Es tracta de l'única  espècie viva del gènere Neophron.  Volen normalment en solitari.  El seu  cariotip  consta de  66  cromosomes .
Cuaenlairat ( Cercotrichas galactotes ) Fa 15 cm de llargària. El mantell i la cua (molt llarga i en forma de ventall) són de color vermellenc, per sota és  bru pàl·lid.  Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada.
  Bruel ( Regulus ignicapillus ) És un dels ocells més petits d'Espanya (fa uns 9 cm). Té el dors verd i el ventre blanc groguenc. És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius... A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins.
    Bitxac comú ( Saxicola torquata ) Fa 13 cm de llargària total. Cua curta i cap gros, ulls, potes i bec de color negre. Presenta colors variats.
Es pot dir que hi ha bastant varietat d'aus a les Balears.   Fonts: PD: El pájaro es la clave...

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Les aus 4t
Les aus 4tLes aus 4t
Les aus 4t
 
Descripció d'un paisatge de muntanya
Descripció d'un paisatge de muntanyaDescripció d'un paisatge de muntanya
Descripció d'un paisatge de muntanya
 
Pobles de mar, muntanya i plana
Pobles de mar, muntanya i planaPobles de mar, muntanya i plana
Pobles de mar, muntanya i plana
 
El paisatge a 3r
El paisatge a 3rEl paisatge a 3r
El paisatge a 3r
 
Els oficis
Els oficisEls oficis
Els oficis
 
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebrats
 
Els animals. Coneixement del medi
Els animals. Coneixement del mediEls animals. Coneixement del medi
Els animals. Coneixement del medi
 
Treballem la recepta!
Treballem la recepta!Treballem la recepta!
Treballem la recepta!
 
Els animals
Els animalsEls animals
Els animals
 
Normes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialNormes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicial
 
El Paisatge Muntanya
El Paisatge MuntanyaEl Paisatge Muntanya
El Paisatge Muntanya
 
Recital poètic Joana Raspall
Recital poètic Joana RaspallRecital poètic Joana Raspall
Recital poètic Joana Raspall
 
Els Amfibis
Els AmfibisEls Amfibis
Els Amfibis
 
Els mamífers
Els mamífersEls mamífers
Els mamífers
 
ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.
ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.
ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.
 
Els animals
Els animalsEls animals
Els animals
 
Mitjans de transport
Mitjans de transportMitjans de transport
Mitjans de transport
 
Animals dels pirineus the end-
Animals dels pirineus  the end-Animals dels pirineus  the end-
Animals dels pirineus the end-
 
Fauna de muntanya
Fauna de muntanyaFauna de muntanya
Fauna de muntanya
 
Linx ibèric
Linx ibèricLinx ibèric
Linx ibèric
 

Destacado (20)

Mamífers
Mamífers Mamífers
Mamífers
 
Els mamífers
Els mamífersEls mamífers
Els mamífers
 
Els mamífers
Els mamífersEls mamífers
Els mamífers
 
Els mamífers
Els mamífersEls mamífers
Els mamífers
 
Els mamífers de les Balears
Els mamífers de les BalearsEls mamífers de les Balears
Els mamífers de les Balears
 
Els mamífers
Els mamífersEls mamífers
Els mamífers
 
Blog
BlogBlog
Blog
 
Mamiferrs
MamiferrsMamiferrs
Mamiferrs
 
mamífers
 mamífers mamífers
mamífers
 
Els mamífers
Els mamífersEls mamífers
Els mamífers
 
Mamifers
MamifersMamifers
Mamifers
 
Mamifers examen
Mamifers examenMamifers examen
Mamifers examen
 
El hombre que plantaba árboles
El hombre que plantaba árbolesEl hombre que plantaba árboles
El hombre que plantaba árboles
 
Els mamífers
Els mamífersEls mamífers
Els mamífers
 
Els mamífers
Els mamífersEls mamífers
Els mamífers
 
Mamifers
MamifersMamifers
Mamifers
 
Les aus (els ocells)
Les aus (els ocells)Les aus (els ocells)
Les aus (els ocells)
 
Els ocells
Els  ocellsEls  ocells
Els ocells
 
Vertebrados e Invertebrados
Vertebrados e InvertebradosVertebrados e Invertebrados
Vertebrados e Invertebrados
 
Animales vertebrados e invertebrados cristyna
Animales vertebrados e invertebrados cristynaAnimales vertebrados e invertebrados cristyna
Animales vertebrados e invertebrados cristyna
 

Similar a Aus de les Illes Balears

Similar a Aus de les Illes Balears (20)

Recull fauna
Recull faunaRecull fauna
Recull fauna
 
Cavllet de mar
Cavllet de marCavllet de mar
Cavllet de mar
 
Martinet ros
Martinet rosMartinet ros
Martinet ros
 
PESCA RIU EBRE
PESCA RIU EBREPESCA RIU EBRE
PESCA RIU EBRE
 
Blauet tuca
Blauet tucaBlauet tuca
Blauet tuca
 
Zoo
ZooZoo
Zoo
 
Zoo
ZooZoo
Zoo
 
Els Animals de la font del tòtil
Els Animals de la font del tòtilEls Animals de la font del tòtil
Els Animals de la font del tòtil
 
Els Animals de la font del totil
Els Animals de la font del totilEls Animals de la font del totil
Els Animals de la font del totil
 
Els Animals de la font del totil
Els Animals de la font del totilEls Animals de la font del totil
Els Animals de la font del totil
 
Els amfibis de Llagostera
Els amfibis de LlagosteraEls amfibis de Llagostera
Els amfibis de Llagostera
 
Fauna oceania
Fauna oceaniaFauna oceania
Fauna oceania
 
Fauna d'espanya
Fauna d'espanyaFauna d'espanya
Fauna d'espanya
 
Peixos de les balears
Peixos de les balearsPeixos de les balears
Peixos de les balears
 
Taurons
TauronsTaurons
Taurons
 
Ocells2
Ocells2Ocells2
Ocells2
 
Esquirol volador
Esquirol voladorEsquirol volador
Esquirol volador
 
La serp blanca
La serp blancaLa serp blanca
La serp blanca
 
El catxalot (Israel)
El catxalot (Israel)El catxalot (Israel)
El catxalot (Israel)
 
Els animals
Els animalsEls animals
Els animals
 

Más de Biologia i Geologia

Dossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióDossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióBiologia i Geologia
 
Problemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiProblemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiBiologia i Geologia
 
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaUnitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaBiologia i Geologia
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaBiologia i Geologia
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaBiologia i Geologia
 
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Biologia i Geologia
 
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Biologia i Geologia
 

Más de Biologia i Geologia (20)

Activitats perfil topogràfic
Activitats perfil topogràficActivitats perfil topogràfic
Activitats perfil topogràfic
 
Problemes de genètica
Problemes de genèticaProblemes de genètica
Problemes de genètica
 
Dossier ecosistemes
Dossier ecosistemesDossier ecosistemes
Dossier ecosistemes
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Dossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióDossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolució
 
La meva alimentació 1
La meva alimentació 1La meva alimentació 1
La meva alimentació 1
 
La meva alimentació
La meva alimentacióLa meva alimentació
La meva alimentació
 
Aigües subterrànies
Aigües subterràniesAigües subterrànies
Aigües subterrànies
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
Problemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiProblemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona llei
 
28 problemes resolts
28 problemes resolts28 problemes resolts
28 problemes resolts
 
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaUnitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
 
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
 
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
 
Feina pendents 3r eso
Feina pendents 3r esoFeina pendents 3r eso
Feina pendents 3r eso
 
Feina pendents 1r d’eso
Feina pendents 1r d’esoFeina pendents 1r d’eso
Feina pendents 1r d’eso
 
L'aigua dels astronautes
L'aigua dels astronautesL'aigua dels astronautes
L'aigua dels astronautes
 

Aus de les Illes Balears

  • 1.       Les aus de les  Illes Balears  Alexandra i Nina, 3ºD
  • 2.    Índex                  Informació general                      Les aus .................................   3                      Les parts d'un ocell ...............  4                      Evolució .................................  5                       Relació entre elles ................  6                       Diferent informació ................ 7                      Vol .......................................... 8                                   Les aus de les Balears                      Espècies en perill d'extinció .... 10                                        Diferents espècies ...... 11 - 16                      Espècies en les Balears ........... 17                                     Informació ...................... 18                                     Diferents espècies ...... 19 - 40                                                    
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6. Els ocells són socials, es comuniquen  utilitzant senyals visuals i a través de  crides i cants, i participen en comportaments  socials com cria i caça corporatives, etc. Quasi tots són monògams . Els ous solen ser postos en un niu  i incubats pels pares.
  • 7.
  • 8.   Utilitzen el vol per criar, alimentar-se i per evitar i fugir dels predadors.  Tenen un esquelet molt lleuger; dos grans músculs de vol, el pectoral i el supracoracoide i potes anteriors modificades (ales) que serveixen de perfil aerodinàmic. La forma i la mida de les ales determina el tipus de vol.
  • 9.
  • 10.
  • 11. Ardeid de 40-49 cm de llargària i 82-95 cm d'envergadura alar. Color falb clar, ales i cua blanques i plomes de la nuca llargues i negrenques. A l'època reproductora presenta el bec de color negre i blau. Martinet ros ( Ardeola ralloides )
  • 12. 75 cm de llargària. Color marró, amb moltes taques més fosques.  Potes verdes i bec robust. Ales arrodonides. Bitó ( Botaurus stellaris)
  • 13. Dues petites banyes vermelles al cap. De color negre  amb bec celeste i lpotes blaus. Posa entre tres i sis ous al mes d'abril, Els seus nius suren a l'aigua. Fotja banyuda ( Fulica cristata )
  • 14. 38-40 cm de llargària. El plomatge colors somorts, bru amb taques blanques. No té mirall.  Mascle mostra una mena de cresta a l'estiu.   Xarxet marbrenc ( Marmaronetta angustirostris )
  • 15. Ànec de mida petita. Neden sota l'aigua.  Són omnívors. No són propensos a vola,  prefereixen nedar. Ànec capblanc ( Oxyura leucocephala )
  • 16. Les mides d'un exemplar adult: Llargada: 30-38 cm Envergadura: 76-89 cm Pes: 500 g Malgrat el seu nom, només cria a les illes Pitiüses. Baldriga balear ( Puffinus mauretanicus ) L'únic endemisme reproductor !
  • 17.
  • 18. En total, a les Illes Balears n'hi ha unes 390 espècies d'aus diferents. ( Llista completa ) Algunes d'aquestes són:
  • 19.
  • 20.
  • 21.     Cruixidell ( Miliaria calandra ) Arriba als 18 cm. Color terrós vionat de color fosc. Bec gruixut i de port robust. Menja llavors d'herbes, fulles, gra i insectes.
  • 22.   Lluer ( Carduelis spinus ) Fa 11 cm i pot arribar, com a màxim, a pesar 14 g. Només el mascle mostra coloració negre al cap. S'alimenta de llavors, granes de les males herbes, pinyons, fruits...
  • 23.   Trencapinyes ( Loxia curvirostra )  És, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums, un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans. El seu bec és revingut i encreuat, és adaptat per a extreure llavors de pinyes.
  • 24. Pit-roig (Erithacus rubecula) .  Període de nidificació: d'abril a agost. Nombre de cries: 1-2 a l'any. Nombre d'ous: 5-6 en cada posta.  Incubació: 13-14 dies. Mesura de llarg uns 14 cm. Té un plomatge grisenc amb un pit ataronjat.
  • 25. Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar. Pesa 23 grams. El mantell és de color gris, negre i blanc.Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment.   Cuereta blanca ( Motacilla alba )
  • 26. Pinsà  borroner Mesura uns 12 cm. El seu nom ve per el seu cant metàl·lic. La posada sol ser de  quatre a sis ous a la primavera i  la incubació només dura dues  setmanes.   (Pyrrhula pyrrhula)
  • 27. Xalambrí ( Prunella modularis ) Fa 15 cm de llargària i pesa 20 g. És diferencia del pardal comú només en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc.Té les celles, la gola i el pit grisos  i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta  dimorfisme sexual .
  • 28. Garsa de mar ( Haematopus ostralegus )   És un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de la cua negres i la resta del cos blanca. Té un bec llarg, vermell ataronjat i medeix 40-45 cm.
  • 29. Trencalòs ( Gypaetus barbatus ) Ocell gran i robust (102-114 cm, fins 7kg). Ales llargues i estretes. Ulls grocs, vermells i negres.Cap blanc amb una màscara i unes barbes negres que li pengen del bec.
  • 30. Puput ( Upupa epops ) Uns 28 cm de llargària. És de color marró rosat, amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre i el bec prim, una mica corbat i molt llarg .  És molt pudent i té una cresta de plomes amb les puntes negres que pot obrir i tancar.
  • 31. Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar. Té el dors i les ales d'un gris clar, les potes d'un gris verdenc i l'iris fosc, amb anell orbital carmesí. El cap i el pit són blancs. Gavina roja ( Larus audouinii )
  • 32. Milà negre ( Milvus migrans ) Fa entre 50 i 55 cm de llargària. Envergadura alar entre 135 i 155 cm. Té la forquilla de la cua menys marcada que el milà reial.
  • 33.   T é la part superior de color marró obscur i la inferior blanca amb taques fosques.  Medeix uns 51-58 cm.  Àguila peixatera   ( Pandion haliaetus )
  • 34. Gavina tresdits ( Rissa tridactyla ) Fa 37-42 cm de llargada. Té el cap relativament gros i les potes curtes i negres, amb el quart dit posterior. És blanca amb el dors gris i les puntes de les ales negres. Té el bec groc.
  • 35. Blauet ( Alcedo atthis ) El bec és negre i les potes, que no presenten escates dures, són vermelles. Bec llarg i punxegut, ales arrodonides i cua molt curta. És el més acolorit d'entre   els ocells aquàtics!
  • 36. Voltor negre ( Aegypius monachus ) Pot arribar als 110 cm de llargària i als 295 cm  d'envergadura. Se diferencia del voltor comú  per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca. S'alimenta de carronya.
  • 37. Els ulls són de color ataronjat.Unes plomes fan un disseny facial característic en forma de "X". El cos mostra tonalitats brunes i grises amb ratlles i taques més fosques.  És un  rapinyaire   nocturn. Mussol banyut ( Asio otus )
  • 38. Miloca ( Neophron percnopterus ) Envergadura sobre 150cm, uns 85  cm de llargària. Es tracta de l'única  espècie viva del gènere Neophron.  Volen normalment en solitari.  El seu cariotip  consta de  66 cromosomes .
  • 39. Cuaenlairat ( Cercotrichas galactotes ) Fa 15 cm de llargària. El mantell i la cua (molt llarga i en forma de ventall) són de color vermellenc, per sota és  bru pàl·lid.  Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada.
  • 40.   Bruel ( Regulus ignicapillus ) És un dels ocells més petits d'Espanya (fa uns 9 cm). Té el dors verd i el ventre blanc groguenc. És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius... A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins.
  • 41.     Bitxac comú ( Saxicola torquata ) Fa 13 cm de llargària total. Cua curta i cap gros, ulls, potes i bec de color negre. Presenta colors variats.
  • 42. Es pot dir que hi ha bastant varietat d'aus a les Balears.   Fonts: PD: El pájaro es la clave...