TEMA 2. LIBERALISME I 
NACIONALISME A EUROPA 
(1789-1871) 
Salvador Vila Esteve 
Història 
4t d’ESO
TEMA 2. LIBERALISME I NACIONALISME 
A EUROPA (1789-1871). 
1. Liberalisme i nacionalisme. 
2. La Revolució Francesa (1789-...
1. Liberalisme i nacionalisme. 
- El liberalisme i el nacionalisme són les dues grans ideologies 
burgeses del segle XIX. ...
1.1. El liberalisme. 
El liberalisme és una doctrina política i econòmica del segle XIX que es basa en la 
llibertat indiv...
1.2. El nacionalisme. 
El nacionalisme és la ideologia política que defensa el dret de les nacions 
a exercir la seua sobi...
Exercicis punt 1. Liberalisme i nacionalisme. 
1.- A partir de la lectura del text, respon: 
a) Quina classe social va inv...
Exercicis punt 1. Liberalisme i nacionalisme. 
2.- A partir del text següent, respon: 
a) Quin tipus de text és? Qui el va...
2. La Revolució Francesa (1789-1815). 
2.1.- Causes. 
2.2.- La revolució del 1789. 
2.3.- La monarquia constitucional (178...
2.1. Causes. 
La mala situació econòmica dels camperols i classes populars urbanes empitjora encara més 
per una sèrie de ...
2.1. Causes. 
L’exemple de la independència americana que demostrava 
que el triomf de les idees il·lustrades i liberals e...
2.2. La revolució del 1789. 
Als Estats Generals del 1789 hi ha tres estaments (noblesa, 
clero i Tercer Estat), però sols...
2.2. La revolució del 1789. 
L’Assemblea Nacional jura no desfer-se fins aprovar una Constitució, la gent de París ix al 
...
2.3. La monarquia constitucional (1789-92). 
L’Assemblea Nacional aboleix l’Antic Règim i el feudalisme (monarquia 
consti...
Els drets dels homes i els drets de les dones 
Olympe des Gouges
2.3. La monarquia constitucional (1789-92). 
L’any 1791 s’aprova la Constitució: monarquia constitucional, divisió de pode...
2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95). 
En juny del 1791 el rei Lluís XVI i la seua família són ...
2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95). 
El rei (i la reina) són jutjats, condemnats i decapitats...
2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95). 
En juny del 1793 els jacobins es fan amb el poder i elab...
2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95). 
S’aproven lleis socials favorables al poble: control de ...
2.5. La república burgesa o Directori (1795-99). 
El nou govern burgés anul·la les lleis jacobines, elabora una nova Const...
2.6. El període napoleònic (1799-1815). 
A finals del 1799, el general Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia 
mo...
2.6. El període napoleònic (1799-1815). 
Es viu un període d’estabilitat política i bonança econòmica: liberalisme econòmi...
2.7. Conseqüències. 
Acaba amb l’Antic Règim i instaura un règim liberal 
Canvia la mentalitat i la forma d’actuar: reclam...
Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815). 
1.- A partir de la lectura del text, respon: 
a) Classificació. 
b) ...
Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815). 
2.- A partir del text següent, respon: 
a) Classificació. 
b) Tema. ...
Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815). 
3.- A partir del text, respon: 
a) Classificació. 
b) Tema. 
c) Quin...
Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815). 
4.- A partir del mapa, respon: 
a) Tipus. 
b) Tema. 
c) Com va arrib...
3. Restauració i revolucions liberals (1815-1848). 
3.1.- L’Europa de la Restauració. 
3.2.- Les revolucions del 1820 i 18...
3.1. L’Europa de la Restauració. 
En vèncer a Napoleó, les potències absolutistes es reuneixen al Congrés de Viena 
(1814)...
3.2. Les revolucions del 1820 i 1830. 
Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de revolucions liberals que triomfen en 
...
3.2. Les revolucions del 1848. 
Causes: el caràcter moderat de les revolucions liberals del 1830, les males condicions 
de...
Exercicis punt 3. Restauració i revolucions liberals (1815-1848). 
1.- A partir de la lectura del text, respon: 
a) Classi...
Exercicis punt 3. Restauració i revolucions liberals (1815-1848). 
2.- A partir del mapa següent, respon: 
a) Classificaci...
4. L’època dels nacionalismes. 
Tres 
situacions 
Nacions que coincideixen amb les fronteres de l’Estat (cap problema) 
Na...
4.1. Els primers moviments nacionalistes. 
Entre 1808 i 1826 els diferents països d’Amèrica Llatina s’independitzen 
d’Esp...
4.2. La unificació italiana. 
Itàlia estava dividida en diferents estats: Àustria dominava els estats 
del nord, el regne ...
4.3. La unificació alemanya. 
Alemanya estava dividida en 36 estats, controlats per Prússia i Àustria 
En 1834 ja s’havia ...
Exercicis punt 4. L’època dels nacionalismes. 
1.- A partir del mapa, respon: 
a) Tipus. 
b) Tema. 
c) Com estaven les act...
Activitat de síntesi. 
1.- Vocabulari: liberalisme, sobirania nacional, sufragi censatari, sufragi universal, nació, 
naci...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Tema 2. Liberalisme i nacionalisme a Europa (1789 1871).

3.575 visualizaciones

Publicado el

Presentació del tema 2 del temari de 4t d'ESO, dedicat al liberalisme i el nacionalisme al segle XIX.

Publicado en: Educación
0 comentarios
4 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.575
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
11
Acciones
Compartido
0
Descargas
308
Comentarios
0
Recomendaciones
4
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Tema 2. Liberalisme i nacionalisme a Europa (1789 1871).

  1. 1. TEMA 2. LIBERALISME I NACIONALISME A EUROPA (1789-1871) Salvador Vila Esteve Història 4t d’ESO
  2. 2. TEMA 2. LIBERALISME I NACIONALISME A EUROPA (1789-1871). 1. Liberalisme i nacionalisme. 2. La Revolució Francesa (1789-1815). 3. Restauració i revolucions liberals (1815-48). 4. L’època dels nacionalismes.
  3. 3. 1. Liberalisme i nacionalisme. - El liberalisme i el nacionalisme són les dues grans ideologies burgeses del segle XIX. 1.1.- El liberalisme. 1.2.- El nacionalisme.
  4. 4. 1.1. El liberalisme. El liberalisme és una doctrina política i econòmica del segle XIX que es basa en la llibertat individual (en política i en economia), la igualtat legal, la propietat privada capitalista, la divisió de poders i la sobirania nacional (sufragi) La Constitució serà la norma bàsica dels estats liberals, expressió de la sobirania nacional El liberalisme serà revolucionari en un principi per a acabar amb l’Antic Règim Una vegada en el poder es dividirà en dos: els liberals moderats, partidaris de frenar la revolució amb el sufragi censatari (sols voten els homes rics); i els liberals democràtics, partidaris del sufragi universal (voten tots els homes majors d’edat).
  5. 5. 1.2. El nacionalisme. El nacionalisme és la ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seua sobirania i crear un Estat propi, fent coincidir les fronteres de l’Estat amb la comunitat nacional Dues definicions de nació Nacionalisme cívic (França): la nació com a conjunt de ciutadans que units per la voluntat de viure en comú Nacionalisme ètnic (Alemanya): la nació com a conjunt de llengua, cultura, costums, història,... que comparteix un grup de persones (ànima eterna, immutable i espiritual d’un poble) Acabem de veure alguns elements que no són suficients per a crear una nació: la raça, la llengua, els interessos, les afinitats religioses, la geografia, les necessitats militars. (...) Què més es necessita? Una nació és, essencialment, una ànima, un principi espiritual. Dues coses que (...) constitueixen la mateixa essència (...). Una es refereix al passat, l’altra forma part del present. Una és el fet de posseir en comú un ric llegat del passat, l’altra és el consentiment present, el desig de viure conjuntament, la voluntat de mantenir viva l’herència que s’ha rebut. (...) Conferència d’Ernest Renan, 1882.
  6. 6. Exercicis punt 1. Liberalisme i nacionalisme. 1.- A partir de la lectura del text, respon: a) Quina classe social va inventar el liberalisme? Per què? Per què volien un sufragi censatari? b) Qui eren els demòcrates? Què reclamaven? Per què? c) Què és el liberalisme? És el mateix que la democràcia? Per què?
  7. 7. Exercicis punt 1. Liberalisme i nacionalisme. 2.- A partir del text següent, respon: a) Quin tipus de text és? Qui el va escriure? Quan? A qui es dirigeix? b) Quin és el tema del text? c) Quines dues formes de nacionalisme distingeix l’autor? Com pensa ell que s’han de donar per a tindre força? d) Què és el nacionalisme? Per què creus que la definim, en el seu origen, com una ideologia burgesa? Acabem de veure alguns elements que no són suficients per a crear una nació: la raça, la llengua, els interessos, les afinitats religioses, la geografia, les necessitats militars. (...) Què més es necessita? Una nació és, essencialment, una ànima, un principi espiritual. Dues coses que (...) constitueixen la mateixa essència (...). Una es refereix al passat, l’altra forma part del present. Una és el fet de posseir en comú un ric llegat del passat, l’altra és el consentiment present, el desig de viure conjuntament, la voluntat de mantenir viva l’herència que s’ha rebut. (...) Conferència d’Ernest Renan, 1882.
  8. 8. 2. La Revolució Francesa (1789-1815). 2.1.- Causes. 2.2.- La revolució del 1789. 2.3.- La monarquia constitucional (1789-92). 2.4.- La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-94). 2.5.- La república burgesa o Directori (1794-99). 2.6.- El període napoleònics (1789-1815). 2.7.- Conseqüències.
  9. 9. 2.1. Causes. La mala situació econòmica dels camperols i classes populars urbanes empitjora encara més per una sèrie de males collites que provoquen una pujada del preu del pa, fam i morts Les diferències entre privilegiats i no privilegiats La burgesia continua enriquint-se i es queixa cada vegada més de les desigualtats entre privilegiats i no privilegiats i de no poder tindre importància política i social (Il·lustració) “Havien rebut (els burgesos), en general, una educació que els era més necessària que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa, obtenien els primers llocs de l’Estat sense mèrit i sense talent, mentre que altres estaven destinats a romandre en les ocupacions subalternes de l’exèrcit (...). Així, a París i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses, en talent i en mèrit personal. Tenien a les ciutats de províncies la mateix superioritat sobre la noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara que en totes parts era humiliada.” Marquès de Bouillé (1739-1800): Memòries sobre la Revolució Francesa.
  10. 10. 2.1. Causes. L’exemple de la independència americana que demostrava que el triomf de les idees il·lustrades i liberals era possible La crisi financera de la monarquia (excessives despeses i ajudes a la independència dels Estats Units), que obliga al rei a intentar fer una reforma fiscal per a recaptar més → intenta que els nobles paguen impostos, però aquests es neguen i el rei es veu obligat a convocar Estats Generals (corts estamentals), l’única institució que podia aprovar nous impostos
  11. 11. 2.2. La revolució del 1789. Als Estats Generals del 1789 hi ha tres estaments (noblesa, clero i Tercer Estat), però sols té un vot cada estament Com que el Tercer Estat sempre seria minoria respecte als privilegiats, reclama que es vote per persona i no per estament Els privilegiats no ho accepten i els diputats del Tercer Estat se’n van i es proclamen Assemblea Nacional (representants de la nació), començant la Revolució
  12. 12. 2.2. La revolució del 1789. L’Assemblea Nacional jura no desfer-se fins aprovar una Constitució, la gent de París ix al carrer i pren les armes de la Bastilla per a defensar l’Assemblea (14 de juliol del 1789) La revolució s’escampa per tota França: al camp els camperols cremen castells, assassinen nobles i es declaren propietaris dels camps que treballaven (la Grande Peur) Atemorit per la situació, el rei Lluís XVI reconeix l’Assemblea Nacional Constituent i França passa a ser una monarquia constitucional o parlamentària
  13. 13. 2.3. La monarquia constitucional (1789-92). L’Assemblea Nacional aboleix l’Antic Règim i el feudalisme (monarquia constitucional) i promulga la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (llibertats individuals, igualtat legal i impostos proporcionals i universals) Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, els que els refereixen a la mà morta real o personal i a la servitud personal i aquells que les represen-ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats redimibles, i que el preu i la forma de redempció seran fixats per l’Assemblea Nacional. Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides sense indemnització. Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguen coneguts i percebuts (...) seran abolits. Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La justícia serà gratuïta. Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement, poden ser admesos a totes les dignitats i treballs eclesiàs-tics, civils o militars. Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a la vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna, cap diner per annates o per qualsevol altra causa que siga. Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789).
  14. 14. Els drets dels homes i els drets de les dones Olympe des Gouges
  15. 15. 2.3. La monarquia constitucional (1789-92). L’any 1791 s’aprova la Constitució: monarquia constitucional, divisió de poders, propietat privada, sobirania nacional, igualtat legal, llibertat econòmica, dret de veto del rei (podia oposar-se a que s’aprovara una llei) i sufragi censatari (sols voten els rics) i indirecte (la burgesia tracta de frenar la revolució i aliar-se amb el rei i la noblesa) La nova Assemblea Legislativa aprovarà també l’abolició dels gremis i de la tortura, la creació d’un exèrcit nacional, la desamortització dels béns de l’església (passen a ser de l’Estat que els vendrà als camperols i burgesos) i la separació de l’església i l’estat (base de l’estat laic) TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible, inaliena-ble i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici. CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat és superior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en el seu nom pot exigir obediència. Fragment de la Constitució francesa del 1791.
  16. 16. 2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95). En juny del 1791 el rei Lluís XVI i la seua família són detinguts quan intentaven fugir a Àustria per a formar un exèrcit, amb l’ajuda de la resta de monarques europeus, que acabara amb la Revolució i tornara a l’absolutisme (fugida de Varennes) En abril del 1792 els austríacs ataquen França per ajudar al rei i, com a conseqüència, el poble es revolta, pren el palau reial (Tulleries), empresona al rei i la seua família i proclama la república El govern caurà en mans dels girondins (burgesos moderats), que convoquen eleccions per sufragi universal masculí per a triar una Convenció Nacional que elabore una constitució republicana
  17. 17. 2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95). El rei (i la reina) són jutjats, condemnats i decapitats en la guillotina davant la pressió dels jacobins (revolucionaris radicals dirigits per Robespierre) Amb l’execució del rei, totes les monarquies europees formen una coalició absolutista que ataca França i, a més, hi ha revoltes contrarevolucionàries dins del país en favor del rei i la tornada a l’absolutisme “Sol·licitem la mort del rei per gravar profunda-ment als cors el menyspreu per la reialesa i om-plir d’estupor a tots els partidaris del rei... No hem de dictar cap sentència a favor o en contra d’un home, sinó prendre una mesura de salut pública... Dins d’una República, un rei destronat sols val per a dues coses: una, torbar la tranqui-litat de l’Estat i quebrantar la llibertat; altra, la de servir de mitjà per afirmar a la vegada l’una i l’altra...” Intervenció de Robespierre en la Convenció. Padre de Família. Decapitació Lluís XVI
  18. 18. 2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95). En juny del 1793 els jacobins es fan amb el poder i elaboren una Constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal masculí directe, dret a la igualtat,... El poder executiu queda en mans de Robespierre i un Comitè de Salvació Pública que organitza un nou exèrcit que atura als absolutistes i impulsa la política del Terror (suspensió de llibertats i empresonaments i execucions de tots aquells que s’oposen al govern) “S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les seues relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagen mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de la llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio-naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacional o els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el certificat de civisme” Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793.
  19. 19. 2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95). S’aproven lleis socials favorables al poble: control de preus i salaris, distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els pobres, educació obligatòria, venda de béns del clero,... La burgesia veu perillar les seues riqueses i prepara, amb l’exèrcit, un colp d’Estat que tira al govern jacobí, executa als seus líders i torna a una república moderada burgesa (a 1791) LLEI DE MÀXIMUM “Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels quals s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre, l’oli, el vi, la sal, el ferro. Art. 4.- Qualsevol persona que en compre o en venga (...) a un preu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi-toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).” Govern revolucionari dels jacobins (1793)
  20. 20. 2.5. La república burgesa o Directori (1795-99). El nou govern burgés anul·la les lleis jacobines, elabora una nova Constitució (1795) amb sufragi censatari i poder executiu en mans d’un Directori o govern de cinc membres Aquest govern es manté gràcies a l’exèrcit, que lluita contra els absolutistes (exterior) i acaba amb les revoltes radicals dels més pobres “Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins-truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; ara bé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipus més que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats al país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i al benestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve-nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria. L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser-va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes esperances. (...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so-cial; un país en què governen els no propietaris està en un es-tat salvatge” Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec-te de constitució (París, 1795). Vídeo resum Rev. Francesa
  21. 21. 2.6. El període napoleònic (1799-1815). A finals del 1799, el general Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia moderada, pega un colp d’estat per a instaurar un govern personalista i autoritari: la Constitució del 1800 no inclou una declaració de drets ni considera la divisió de poders (però és burgesa i liberal moderada) Dues etapes Consolat (1799-1804): un grup de cònsols (entre ells sempre Napoléo) s’ocupa del govern Imperi (1804-15): Napoleó es fa coronar emperador i governa ell sols
  22. 22. 2.6. El període napoleònic (1799-1815). Es viu un període d’estabilitat política i bonança econòmica: liberalisme econòmic, impuls de la indústria i el comerç, creació del Banc de França, acords amb l’església (concordat), centralització, modern sistema d’ensenyament, nous codis civil, penal i de comerç,... En la guerra contra la resta d’Europa, avança i conquereix quasi tota Europa, estenent l’imperi i les idees liberals moderades des d’Espanya fins a Rússia Però finalment, l’exèrcit napoleònic serà vençut a Rússia i Espanya (1814) i a la batalla de Waterloo (1815) per Rússia, Prússia i Gran Bretanya → 26 anys després, la Revolució és derrotada i torna l’absolutisme a França
  23. 23. 2.7. Conseqüències. Acaba amb l’Antic Règim i instaura un règim liberal Canvia la mentalitat i la forma d’actuar: reclamació popular de llibertat i igualtat legal Transforma els súbdits en ciutadans, amb els mateixos drets i deures (igualtat legal) Triomfen les idees de sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi) Trenca amb la societat estamental i instaura una societat de classes És la fi de la monarquia absoluta i el laboratori dels règims polítics actuals: monarquia constitucional, república burgesa, república democràtica i social,... És el germen de la ideologia contemporània: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme És el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors Vídeo conseqüèn-cies R.F.
  24. 24. Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815). 1.- A partir de la lectura del text, respon: a) Classificació. b) Tema. c) Amb què vol acabar? Per què? d) Quines causes van portar a l’inici de la Revolució Francesa? e) Què va passar en juliol del 1789?
  25. 25. Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815). 2.- A partir del text següent, respon: a) Classificació. b) Tema. c) Resumeix al màxim possible, amb les teues paraules, les idees de cada article. d) Explica la monarquia constitucional.
  26. 26. Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815). 3.- A partir del text, respon: a) Classificació. b) Tema. c) Quin tipus d’igualtat defensa Robespierre? Amb quin argument? Com vol aplicar-la? d) Quina classe social estaria a favor d’aquestes mesures? Per què? Quin estarien en contra? Per què? e) Per què es va produir la revolució del 1792? Qui la va protagonitzar? Quin sistema polític proclamaren? Què van fer amb el rei anterior? f) Què van fer els jacobins quan governaven la república democràtica? g) Com va acabar el govern jacobí? Què va fer el Directori posterior?
  27. 27. Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815). 4.- A partir del mapa, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Com va arribar Napoleó al poder? En quines dues etapes es divideix el seu govern personal? Per què es caracteritza? d) Quins territoris va arribar a controlar la França napoleònica? Quins eren els seus enèmics? e) On va començar la decadència de l’imperi napoleònic? On i quan es va produir la derrota definitiva? 5.- Elabora un eix cronològic amb les etapes de la Revolució Francesa.
  28. 28. 3. Restauració i revolucions liberals (1815-1848). 3.1.- L’Europa de la Restauració. 3.2.- Les revolucions del 1820 i 1830. 3.3.- Les revolucions del 1848.
  29. 29. 3.1. L’Europa de la Restauració. En vèncer a Napoleó, les potències absolutistes es reuneixen al Congrés de Viena (1814) per restaurar l’absolutisme i l’Antic Règim anteriors a la revolució Les potències absolutistes creen la Santa Aliança: davant qualsevol intent de revolució liberal en un lloc, la resta de monarques havien d’ajudar al monarca amenaçat a acabar amb la revolució LA SANTA ALIANÇA (París, 1815) “Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’emperador de totes les Rússies: Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monarques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de família, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilitzen per protegir la religió, la pau i la justícia. Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre els dits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”
  30. 30. 3.2. Les revolucions del 1820 i 1830. Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de revolucions liberals que triomfen en Amèrica Llatina (independències d’Espanya), però acabaran fracassant a Portugal, Nàpols o Espanya (la Santa Aliança acaba amb el Trienni Liberal en 1823) Entre 1830 i 1836 es produeixen noves revolucions liberals amb suport popular que acaben amb l’absolutisme a França (monarquia constitucional de Lluis Felip d’Orleans) i Espanya, però fracassen a Polònia, Àustria i estats alemanys i italians
  31. 31. 3.2. Les revolucions del 1848. Causes: el caràcter moderat de les revolucions liberals del 1830, les males condicions de vida de camperols i obrers, la repressió de les seues protestes i el nacionalisme A França, la revolució del 48 acaba amb la monarquia i proclama una Segona República democràtica amb sobirania popular, sufragi universal masculí i igualtat social → la burgesia i l’exèrcit la fan caure i imposen un Segon Imperi amb Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III) A l’Imperi austríac les revolucions són, alhora, liberals i nacionalistes (Hongria, Bohèmia, nord d’Itàlia,...) → seran reprimits els intents d’independència
  32. 32. Exercicis punt 3. Restauració i revolucions liberals (1815-1848). 1.- A partir de la lectura del text, respon: a) Classificació. b) Tema. c) A què es comprometen els signants de la Santa Aliança en aquests articles? d) Què va ser el Congrés de Viena? Com es coneix l’etapa històrica que comença amb ell? LA SANTA ALIANÇA (París, 1815) “Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’emperador de totes les Rússies: Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monarques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de família, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilitzen per protegir la religió, la pau i la justícia. Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre els dits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”
  33. 33. Exercicis punt 3. Restauració i revolucions liberals (1815-1848). 2.- A partir del mapa següent, respon: a) Classificació. b) Tema. c) On van haver revolucions en 1820? Què en saps d’elles? d) On van haver revolucions en 1830? En què van consistir? e) On van haver revolucions en 1848? Explica-les.
  34. 34. 4. L’època dels nacionalismes. Tres situacions Nacions que coincideixen amb les fronteres de l’Estat (cap problema) Nacions dividides en diferents estats que volen unificar-se Diferents nacions que estan dins d’un estat i volen independitzar-se 4.1.- Els primers moviments nacionalistes. 4.2.- La unificació italiana. 4.3.- La unificació alemanya.
  35. 35. 4.1. Els primers moviments nacionalistes. Entre 1808 i 1826 els diferents països d’Amèrica Llatina s’independitzen d’Espanya, en 1829 Grècia de l’imperi turc i en 1830 Belgica de França En 1848, Hongria, Bohèmia, Polònia, Croàcia i estats alemanys i italians protagonitzen revoltes nacionalistes que no triomfen (la “primavera dels pobles”) 1829 1831
  36. 36. 4.2. La unificació italiana. Itàlia estava dividida en diferents estats: Àustria dominava els estats del nord, el regne de les Dues Sicílies el sud i el Papa el centre La unificació s’inicia en 1856 en el Piemont de la mà del monarca liberal Víctor Manuel II, amb Cavour (nord) i Garibaldi (sud) com a líders En 1861 Víctor Manuel II es proclama rei d’Itàlia, en 1866 derroten a Àustria i, pel sud, Garibaldi pren Sicília i Nàpols i, en 1870, conquereix els Estats Pontificis i proclama Roma com a capital
  37. 37. 4.3. La unificació alemanya. Alemanya estava dividida en 36 estats, controlats per Prússia i Àustria En 1834 ja s’havia fet una unió duanera i en 1848 s’intentà la unificació, però els monarques de Prússia i Àustria desconfiaven l’un de l’altre A partir del 1861, el rei de Prússia Guillem I i el seu canceller Bismarck comencen una unificació per la força, derrotant en tres guerres a Dinamarca, Àustria i França i proclamant-se Guillem I emperador d’Alemanya (kàiser) en 1871 No és en el liberalisme (...), sinó més aviat en la força i la potència de Prússia, on Alemanya té posats els ulls. (...) Prússia ha de reunir les sues forces i esperar el moment oportú. Les fronteres que el Congrés de Viena va donar a Prússia no són bones. Aquest no és un tema ni per a fer discursos ni per a buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro (armes) i la sang. Discurs de Bismarck, 1862.
  38. 38. Exercicis punt 4. L’època dels nacionalismes. 1.- A partir del mapa, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Com estaven les actuals Itàlia i Alemanya a mitjans del segle XIX? Posa exemples del mapa. d) Com es va arribar a la unificació italiana? e) Explica el procés d’unificació d’Alemanya. 2.- Completa el quadre: ITÀLIA ALEMANYA Estat que dirigeix la unificació Adversaris i obstacles Fases i conflictes principals Monarca i primer ministre Data de la unitat
  39. 39. Activitat de síntesi. 1.- Vocabulari: liberalisme, sobirania nacional, sufragi censatari, sufragi universal, nació, nacionalisme, Revolució Francesa, Tercer Estat, jacobins, Restauració, Congrés de Viena, Santa Aliança:

×