2. PRE-CINEMA
La pre-cinematografia són els
orígens del cine. Es pot dir que és
el cine primitiu.
S'ha desenvolupat al llarg dels
segles i ha anat evolucionant a
través de diferents artefactes
inventats a cada època.
3. ÈPOCA MUDA
- Des del començament de l'Època muda, es va intentar convinar les imatges
en moviment amb el so, tot i que fins a final dels 20, no es va posar a la
pràctica.
- Tot i que les pel·lícules mancaven de so, el cinema no era exclusivament
mut: en els seus primers trenta anys d'història, les imatges eren
acompanyades de narradors, músics amb diàlegs i narracions, per a
compensar la falta d'àudio.
- Georges Méliès, va començar a produïr pel·lícules
al 1896. Els seus films aprofitaven els trucs de màgia
i il·lusionisme, i alguns trucs cinematogràfics i efectes.
4. MESTRES DEL MUT
- David Wark Griffith va ser el gran fixador del
llenguatge cinematogràfic. Les seves innovacions en la
manera de narrar una pel.lícula van revolucionar el
setè art.
- Griffith va assumir que el muntatge era l'estri
expressiu més important amb què comptava el cinema;
que no servia només per ordenar seqüències i plans,
sinó també per emocionar l'espectador.
També va arribar a influir joves cineastes d'una
geografia tan llunyana.
David Wark Griffith
5. - Van destacar Sjöström, Stiller o Dreyer.
-A aquest cinema avantguardista hi contribuïren dos espanyols
importants: el cineasta Luis Buñuel i el pintor Salvador Dalí.
-El cinema americà aposta més pel benefici material que per l'estètica
o la poesia visual.
-La dècada dels anys 20 va ser l'època daurada del cinema mut
americà. Entre aquests va destacar l'slapstick o cinema còmic
Luis Buñuel i el pintor
Salvador Dalí.
6. Època sonora
-Es va introduïr el so al cinema al 1927.
La primera película amb veu va ser:
· EL CANTOR DE JAZZ (Alan Crosland)
A partir d'aquest moment, van començar a sorgir els primers
estudis de so.
Durant el Crac del 29 als EEUU, va augmentar la producció
cinematogràfica sobretot a Hollywood.
-Es va introduïr el color al cinema al 1935. Va ser un boom ja que
va tenir molt d'èxit.
La primera película en color va ser:
·LA FIRA DE VANITATS
8. POST-GUERRA
En acabar la Guerra, apareix el cinema "neorealista", un cinema testimonial
sobre la realitat del moment.
-Anys 50 l'adquisició de televisors suposa un fort competidor per al cinema.
-Anys 60, apareixen uns quants cineastes inquiets.
-Anys 70, s'imposa la recuperació de la superproducció des del punt de
vista de la qualitat i de la rendibilitat.
-Anys 80, l'aparició i introducció del vídeo, i l'augment dels canals televisius
per vies diferents, fan que el públic vegi més cinema que mai, sense sortir
de casa.
-Anys 90, la crisi d'idees s'apoderà del cinema nordamericà; així que decidí
inspirar-se en els herois del còmic.
-Cent anys de cinema dels estudis surten pel.lícules on l'ordinador ha
tingut molt a veure en el procés d'obtenció o manipulació de les imatges.
9. LLENGUATGE FILMIC
-L'espai fílmic: muntar diversos fragments de pel·lícules que componen una
escena.
-El temps fílmic: és un temps variable, no necessàriament lineal, que fins i tot
es pot accelerar o invertir.
-Temps psicològic: Una sèrie de plans llargs amb escassa acció pot
augmentar la impressió de durada del film.
10. -El moviment: Quan es roda en càmera fixa, la càmera resta immòbil sobre
un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant.
En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les
produccions.
Quan la càmera no està fixa, distingim tres tipus de moviment: la
panoràmica, el travelling i el moviment lliure.
-El ritme: és la impressió dinàmica donada per la durada dels plans, les
intensitats dramàtiques i, en darrer terme, per efecte del muntatge.
-L'escala: el cinema té la seva imatge pròpia i característica, diferent d'altres
imatges, com ara les de les arts plàstiques i fins i tot les fotogràfiques,
perquè la imatge fílmica no acaba en si mateixa, exigeix el pas d'una imatge
a una altra; és en moviment.
pla general
11. L'escala: el cinema té la seva imatge pròpia i característica, diferent
d'altres imatges, com ara les de les arts plàstiques i fins i tot les
fotogràfiques, perquè la imatge fílmica no acaba en si mateixa, exigeix el
pas d'una imatge a una altra; és en moviment.
Les angulacions: és poden formar diverses angulacions amb respecte a
ell i llavors la càmera adopta diverses posicions o angulacions.
contrapicat
12. La il·luminació: hi ha tres elements que condicionen la il·luminació
fílmica:
-El moviment dels actors i objectes davant de la càmera,
-La successió d'un pla a un altre i la continuïtat de llum entre ambdós,
- I la rapidesa de la successió dels plans que exigeix a la llum el paper de
donar a conèixer amb precisió allò que s'esdevé i interessa més de cada
pla.
El to i el color: el diferent grau de llum que un objecte absorbeixi o
rebutgi donarà com a resultat a la imatge uns valors de to que aniran des
del blanc al negre, passant per una sèrie de grisos. Tota la gamma de
tons possibles constitueix l'escala de tons.
El so: la banda sonora d'un film és confegida, essencialment, amb quatre
grans tipus de sons: la paraula, la música, els sorolls i el silenci
13. L'estructura narrativa d'un fílm: la trajectòria de l'acció que segueix la
continuïtat narrativa al llarg de l'acció fílmica ha de ser fluïda. El pas d'un
conjunt d'enquadraments a un altre l'ha de marcar l'acció.
-L'arrancada
-El desenvolupament:
-La culminació i el desenllaç:
Corba de l'interès
14. FET PER:
· ÈLIA CASTRO
· LAURA CODERCH
· MARÍA CONCELLÓN
· SANDRA FERRÉ
· MIREIA GÓMEZ
