2. El començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la
Primera Guerra Mundial (1914-1918), canvis polítics, econòmic i
socials.
Aquest gran conflicte bèl·lic fa replantejar les societats al i dels
costums i aparició de modes noves.
b) Un nou paper de la dona a la societat.
c) Caiguda dels grans imperis (Rússia, Alemanya, Àustria-Hongria)
i remodelació de les fronteres europees que s'havien mantingut
gairebé inalterades des del Congrés de Viena (1814-1815).
d) Gran nombre de baixes, tant civils com militars, fet que va provocar
un cert menysteniment de la vida humana.
e) Arribada de les idees totalitàries marxistes al poder per primera
vegada (Revolució Russa, 1917). El faixisme Musolini.
f) Els Estats Units esdevenen una potència politicomilitar.
CONTEXTUALITZACIÓ
3. Després de la guerra, els Estats Units van viure una etapa d'optimisme polític i econòmic, els
anomenats "feliços anys vint", que va acabar de manera sobtada i dramàtica crisi econòmica del crac
de la Borsa de Nova York l'any 1929.
Aquesta crisi va comportar problemes socioeconòmics d'abast mundial, amb conseqüències tan funestes i
diverses com la Gran Depressió nord-americana o el sorgiment del nazisme a Europa.
4. El nazisme, aprofitarà hàbilment la via democràtica i la conjuntura de l'Alemanya de postguerra per arribar
al poder, va rearmar Alemanya i va provocar grans horrors, entre els quals destaquen l'Holocaust i la
Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Acabat el conflicte, el món es va alinear en dos blocs:
l'occidental, dominat pels Estats Units (OTAN) 1949 el soviétic, liderat per I'URSS (Pacte Varsòvia) 1955
5. Els Centres artístics de la primera meitat del segle XX van relacionats amb l'aparició dels diversos "ismes" o
tendències que van configurar les anomenades Primeres Avantguardes artístiques. França, i més concretament
Paris, Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda i, finalment, la gran metròpoli de Nova York es van convertir
en els principals centres de creació artística.
Localització i evolució artistica
tour Eiffel Robert Delaunay Modigliani
6. Les Primeres Avantguardes van començar el 1905
Els dos primers moviments artístics, el Fauvisme i l'Expressionisme.
•Nous llenguatges desafiaven les Lleis de representació tradicionals.
Maurice de Vlaminck, "Restaurant de la Machine at Bougival" Madame Matisse o retrato de la raya verde
15. L'esclat de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), que va comportar la disgregació de molts artistes europeus,
que van fugir cap a terres nord-americanes, marca el final de tot aquest procés de canvi i d'experimentació.
Convergence” de Jackson Pollock, 1952
16. Primeres Avantguardes tots els moviments creatius, essencialment pictòrics, que van aparèixer des del
1905 fins al 1945 caracteritzats pel fet de:
1. Qüestionar i negar l'art del passat
1.Proposar nous Ilenguatges basats en l'experimentació constant de materials i tècniques
1.Els artistes d'avantguarda mostraven un rebuig frontal a la idea de l'art com a imitació de la realitat i
cercaven noves formes d'interacció de l'espectador amb l'obra d'art, L’ART que esdevenia un instrument
provocador i de confrontació.
1.Experimentació, originalitat i esdevenen els nous paràmetres de les avantguardes artístiques
1.Llibertat compositiva i d'interpretació els fa rebutjar els convencionalismes de tota mena
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
17. Aquesta independència i Ilibertat creativa i temàtica va permetre als artistes mostrar una major
sensibilitat envers els fets històrics contemporanis, com ara els dramàtics esdeveniments bèl·lics,
l'acceleració del progrés científic i tecnològic i el predomini creixent de la Vida urbana.
Pablo Picasso. Matanza en Corea, 1951.
18. Nascut el 1905, està considerat el primer moviment
d'avantguarda.
Paraula francesa fauve, que significa "fera" i que fa
referència a l'aplicació exacerbada i violenta dels
colors sobre la tela, trencant la tradicional associació
amb l'objecte representat
David entre les feres primera exposició
Fauvisme
19. Superar la còpia mimètica de la realitat, s'atorga preponderància a la visió subjectiva i estàtica de l'artista
És una síntesi de l’impressionisme (justaposició dels colors), del postimpressionisme( la
emotivitat) i del simbolisme(decorativitat) i hi afeigeixen una dosi de primitivisme ( formes
senzilles, no de concepte)
20. Aquesta autonomia del color respecte de la forma té al començament certs plantejaments propis del
Simbolisme, com per exemple el concepte de no imitació de la realitat aplicat per Custave MOUREAU, i del
Postimpressionisme, com ara l'ús d'empastaments gruixuts i de
la tècnica divisionista
-Lus del color pur al costat del complementari- utilitzat per SEURAT.
Els representants més destacats del Fauvisme son Henri MATISSE
La ratlla verda o Madame MatisseSEURAT
21. Fugida de la representació de la realitat (no imitació
)
-El color és el protagonista (primaris i
complementaris)
-Simplificació de les formes i els objectes
-Línia remarcant els contorns (traços nítids i forts)
-Tendència al pla únic (profunditat i volum
mitjançant els contrastos de colors)
-Gran expressivitat i emotivitat (els color com a font
d’emocions)
- Decorativisme com a a tret personal i
diferenciadorde l’obra de Matisse (arabescos)
Característiques
André Derain
(1880-1954)
23. L 'Expressionisme aglutina en la seva gènesi una part de la filosofia nihilista de Nietzsche, el vigor d'alguns
quadres de VAN GOGH l’angoixa vital que apareix en l'obra pictòrica del noruec Edvard MUNCH. Amb
aquests referents, l’Expressionisme va reflectir, de manera vehement, critica i de vegades cruel, l’atmosfera
sociopolítica que va precedir l'esclat de la Primera Guerra Mundial, de conseqüències tan terribles.
Expressionisme
FRIEDRICH NIETZCHE
Mirémonos de frente. Somos hiperbóreos, y sabemos bastante bien cuán aparte
vivimos. “Ni por tierra ni por mar encontrarás el camino que conduce a los hiperbóreos”
24. L'Expressionisme és un ampli moviment, un estat d'ànim col·lectiu que dura des de finals del segle XIX
fins a mitjans segle XX.
Les obres presenten una càrrega emocional molt gran
centrant-se essencialment en l’expressió dels
sentiments i les emocions humanes.
És una pintura en la que prima “ l'expressió subjectiva”
més que no pas la representació de la realitat objectiva.
El quadre és doncs, un vehicle de comunicació dels
sentiments del pintor.
Les obres expressionistes volen plasmar allò que és més
profund de l'ànima humana.
El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor
noruec Edvard Munch i en especial la seva obra “El
crit”.
La seva obra comentada
25. L’EXPRESSIONISME A ALEMANYA
L’expressionisme com a moviment naixerà a Alemanya a inicis del segle XX i va tenir va
tenir dos nuclis força diferents entre si:
DIE BRÜCKE (EL PONT) DER BLAUE REITER (El GENET BLAU)
26. Destaquen Emil Nolde i Ernst Kirchner, els quals formalment van estar
molt influenciats pels fauvistes (arbitrarietat el color) i pels
postimpressionistes.
Però qui més el va influir va ser Munch amb la seva manera d’expressar
l’angoixa interior de l’esser humà.
Mostren una actitud crítica vers la societat burgesa.
Els unia l’intent de destruir les velles normes, el rebuig a les
convencions socials i reivindicaven viure d’una manera més lliure
autèntica.
L’art per ells és un mitjà per posicionar-se davant del món que els
envolta.
DIE BRÜCKE (El pont)
29. DER BLAUE REITER (El genet blau)
Representen la part més lírica i poètica de l'expressionisme.
Formalment les seves pintures presenten una combinació harmònica de les formes i el colors.
32. L'aparició del Cubisme es vincula directament a la realització de l'obra Les senyoretes d'Avinyò de Pablo PICASSO
l’any 1907, alguns elements de la qual connecten amb l'obra de Paul CÉZANNE, el precursor més evident d'aquest
moviment, i mostren la incorporació de trets formals de les cultures primitives.
Cubisme
Les senyoretes d'Avinyò de Pablo PICASSO Paul CÉZANNE
33. La semblança entre els dos artistes és més que evident
Paul CÉZANNEPablo PICASSO
34. La característica principal del Cubisme és la fragmentació geomètrica de l'espai i la
configuració de la figura en plans interrelacionats.
35. La composició se subordina a diferents visions simultànies d'un mateix objecte i es fa desaparèixer el
punt de vista únic, propi de la perspectiva lineal renaixentista.
36. Temes el retrat, l'espectador pot reconèixer en la producció del Cubisme taules amb objectes
quotidians com ara fruites, pipes, partitures, guitarres, gots i ampolles.
Els autors més representatius van ser Pablo PICASSO, Georges BRAQUE, Juan GRIS, Pau GARGALLO
Georges BRAQUE Pau GARGALLOJuan GRIS
37. En la història d'aquest moviment s'hi distingeixen dues etapes:
c) Fase analítica (1907-1911) caracteritzada per l'ús de colors càlids -castanys, beixos i ocres i de
tonalitats fredes, com ara els blaus i els grisos.
d) Fase sintètica (1911-1914), en la qual va aparèixer el collage, tècnica en que es fan servir
materials quotidians diversos retalls de diari, fustes, etc. enganxats a la pintura.
41. María Blanchard. Cubista
(Santander, 1881-París 1932)
•De família benestant i culta, va estudiar,
primer, a Madrid després, al bulliciós París
de les avantguardes.
•Va subsistir fen classes de pintura.
•Afectada d'una escoliosi des de petita,
aquesta característica física va influir tant
en la percepció que d'ella mateixa tenia,
que la creació va ser com un refugi.
L'obra de Maria Blanchard és original i
molt poc reconeguda per la història.
De caràcter oníric i clàssic en certs monets,
reflexa melancolia de la seva pròpia
experiència vital.
42. Els últims anys de la seva existència van ser durs per a Maria, ja que als problemes d'autoestima (tal com podríem definir-
los avui dia) que va arrossegar des de la infància es van unir les seves germanes. Es van mudar a viure amb ella
Això va empitjorar el seu ànim i la seva situació econòmica. Al temps, els temes es van tornar més íntims.
Els nens, la família i els objectes domèstics predominen en la seva obra durant aquesta última etapa.
43. El principal propòsit ideològic del Futurisme, fundat a Paris per Filippo Tommaso MARINETTI l'any
1909, va ser
•Trencar amb el passat exalçar el poder de la tecnologia, la màquina i la modernitat.
•Reproduir obsessivament les percepcions vinculades a la idea de progrés com ara el moviment, el
dinamisme, el canvi la transformació.
•Lina nova tècnica formal, el simultaneïtat de la línia, que consistia a repetir les imatges de manera
superposada i constituir així una mena de seqüència fílmica amb colors vius i molt variats
Enllaç manifest FuturistaFuturisme
Giacomo BALLACarlo Carrá
44. En tots dos escrits es deia que "l'artista modern ha de alliberar-se dels models i les tradicions figuratives del
passat, per centrar-se únicament en el món contemporani, dinàmic i en contínua evolució. Com a temes
artístics proposem la ciutat, els automòbils i la caòtica realitat quotidiana. "
Fragment manifest futurista
45. Els artistes futuristes principals van ser Humberto BOCCIONI, Giacomo BALLA i Carlo CARRÀ.
Umberto Boccioni
Formas únicas de continuidad en el espacio. Bronce, 1913
46. L 'any 1914 i derivada del Futurisme, sorgir la Pintura metafísica, un corrent pictòric que recreava una realitat
inquietant, amb representacions fantàstiques i espais inventats que descobreixen allò amagat i imprevisible del pensament
humà.
Giorgio DE CHIRICO, Carlo CARRA i Giorgio MORANDI en van ser els representants principals.
47. Els inicis del Dadaisme, l'any 1916, Van Iligats íntimament a l'obertura del cèlebre Cabaret Voltaire, a la ciutat
neutral de Zuric, on van coincidir un jove poeta romanès. Tristán TZARA artífex principal del moviment i un
grup d'artistes plàstics que hi van cercar refugi durant el conflicte bèl·lic.
Dadaisme
48. Dadaisme
El nom de Dadaisme sorgeix per atzar en Obrir un diccionari francès-alemany per la lletra "d" trobar-hi el mot dada.
Es defineix com un moviment "antiartrític", tenen un caire netament provocador, destinat a desprestigiar l'obra
d'art tradicional
Proposa que l’obra esdevingui una proposta nihilista, iconoclasta, il·lògica i absurda, reflex fidel del desencís produït
per la bogeria auto destructora de les societats humanes durant la Primera Guerra Mundial
53. Kurt SCHWITTERS
•Obra més coneguda són els collages
•Exclòs del moviment dadà Berlín, reacciona
fundant Dadà Hannover
54. El terme surrealisme sorgeix a la dècada de 1920, va recollir de la pintura metafísica les imatges inquietants
produïdes durant el dadaisme, i hi va afegir l'automatisme.
Surrealisme
Max ERNSTLa Virgen bendecida castigando al Niño Jesús delante de
tres testigos: Andre Breton, Paul Eluard y el Pintor - óleo
sobre tela, 1926 - Max Ernst
El cazador (Paisaje catalán). Óleo sobre tela, 1924 - Joan Miró,
MoMa, NY
55. AUTOMATISME: el procés pel qual l'expressió lliure, ràpida i fluida, sense el control de la raó, esdevé el mètode
d'execució de les obres.
El gran masturbador de Dali
56. L 'aparició del Surrealisme es vincula al Primer Manifest Surrealista (1924), signat per l'escriptor André BRETON,
cap ideològic del grup i coneixedor directe de les teories de Freud relacionades amb la interpretació dels somnis,
així com també de les tècniques de psicoanàlisi basades en l'associació lliure d'idees.
Dins del Surrealisme s'hi distingeixen dos corrents: 1)Corrent automatista 2)Corrent oníric que
André BRETON Automatista
Esto no es una pipa. Óleo sobre tela, 1929 - René Magritte
57. b) Corrent oníric:
Trenquen les normes de la representació figurativa, recrea associacions estranyes i inquietants pròpies dels somnis.
En aquest corrent s'inscriu l'obra de Salvador DALI i de René MAGRITTE.
Los amantes. Óleo sobre tela, 1928 - René Magritte Jirafa en llamas - Óleo sobre madera, 1937 - Salvador Dalí
58. a)Corrent automatista:
Reprodueix un univers de símbols, de vegades abstractes, sorgits de l'inconscient i de l'atzar i representats de manera
ràpida i fluida.
Ejemplo de un "cadáver exquisito": original de los artistas Yves
Tanguy,
59. Altres components importants del grup surrealista foren el pintor Marx ERNST, i els escultors Albert GIACOMETTI, Jean ARP i
Henry MOORE.
Albert GIACOMETTI Albert GIACOMETTI
60. Frida KAHLO, síntesi de surrealisme i realisme social
FRIDA KAHLO (1907-1954)
'Self Portrait', 1940
'The Broken Column', 1944
FRIDA KAHLO (1907-
1954)
'Frida in Coyoacán', 1939
(photo: Nickolas Muray)
61. André MASSON i Joan MIRÓ, creador d'un cosmos simbòlic personal de gran originalitat i ric cromatisme, en van ser els
representants principals.
62. El terme art abstracte s'aplica, generalment, a totes aquelles manifestacions plàstiques en que l'artista rebutja
voluntàriament el concepte tradicional de I 'art com a imitació de la realitat.
Art abstracte
L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat
de la representació figurativa i tendeix a substituir-la
per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves
pròpies significacions.
63. Per fer-ho, l'artista utilitza tres vies: la lliure expressió espontània de formes i colors, la simplificació radical de les
formes naturals, i la construcció d'objectes a partir de formes bàsiques figuratives.
64. Aquest abandonament conscient de la figuració es va iniciar cap al 1910 amb l'obra de Vassili
KANDINSKY, Hilma af Klint qui definí una nova relació amb la pintura que supera el simple reconeixement dels objectes i
les figures representades i cerca de despertar determinades emocions per mitjà de I’harmonia de les línies i els colors.
Hilma af KlintKANDINSKY
65. Dins d'aquesta tendència no objectual, cal fer esment de tres moviments d'avantguarda:
el Constructivisme (1913)
el Suprematisme (1915) russos
el Neoplasticisme holandés (1917)
Els tres decanten per l'ús de formes geomètriques pures, si bé amb intencions diferents.
66. El Constructivisme pretenia reflectir la maquinària i la tecnologia modernes a partir de la intersecció de línies i
formes pures en l'espai
67. El Suprematisme utilitza les formes geomètriques simples -quadrat, cercle, triangle i una gamma cromàtica reduida
amb la finalitat de depurar al màxim el llenguatge artístic.
68. La intenció del Neoplasticisme es representar la seva totalitat de de la realitat, expressar unitat de la
natura, que ens ofereix aparences canviants i capritxoses, però d'una regularitat absoluta
69. Principals característiques Neoplasticisme:
• Recerca renovació estètica
• Depuració de les formes fins
arribar a sobre components
fonamentals: línies, plans i cubs
• Plantajament totalment racionalista
• Ús de pocs colors
• Compositivament equilibrat però
fugint de la simetria
• Colars plans, saturat i primaris
• Art antiteràpia, no expressar món
interior artista