Treball Edat Antiga cicle superior

1. EDAT ANTIGA
El fet històric important que marca el pas de la prehistòria a l'Edat Antiga
és el descobriment de l'escriptura. Aquesta etapa de la història acaba amb
la caiguda de l'imperi romà (any 476).
Durant aquesta època van néixer les primeres grans civilitzacions, que en
el cas dels països que envolten la Mediterrània van coincidir diversos
pobles: egipcis, ibers, grecs, fenicis, cartaginesos i romans.
Les primeres civilitzacions (Les civilitzacions més antigues)
Els documents escrits més antics que es coneixen són de fa 5.000 anys, es
a dir, 3.000 anys a.C. i pertanyien a les dues civilitzacions més antigues
que es coneixen: Mesopotàmia i Egipte.
Aquestes dues civilitzacions es van desenvolupar al costat de rius, per
aquesta raó es diuen civilitzacions fluvials. La civilització mesopotàmica
entre els rius Eufrates i Tigris, i l'egipcia a les vores del riu Nil. Van
construir les primeres ciutats planificades i van formar els primers estats
(països).
Els estats estaven organitzats bàsicament de la següent forma:
- El rei o faraó que tenia tot el poder.
- Els sacerdots i funcionaris que eren els encarregats de organitzar i
administrar l'estat.
- L'exercit que estava controlat pel rei.
- La gent del poble que eren sobretot pagesos i ramaders que obeïen i
pagaven els impostos per por.

2. - Els esclaus que treballaven per a un amo a canvi de menjar i un lloc on
viure. Eren tractats igual que qualsevol animal.
Egipte
Els egipcis van poblar les terres que hi ha als costats del riu Nil,
que a més d'utilitzar-lo per regar el seus cultius també el feien servir
com a via de comunicació i transport.
A la societat egípcia hi havia més classes socials que les que hem vist
abans:
Els comerciants i propietaris de terres que eren els més privilegiats,
juntament amb els sacerdots, els caps de l'exercit i els alts funcionaris.
També estaven entre els privilegiats els escribes que s'encarregaven
d'escriure els documents i portar els comptes.
Escrivien fent servir l'escriptura jeroglífica, que són dibuixos que
representen idees. Escrivien sobre uns fulls anomenats papirs, anomenats
així perquè estaven fent amb una planta molt abundant al Nil anomenada
papir.
Els egipcis van ser uns grans arquitectes que van fer grans construccions
com les piràmides, que eren tombes, i els temples.

3. La civilització grega
La civilització grega va néixer a la costa oriental de la Mediterrània (cap a
l'est). Els grecs estaven units per la cultura i la llengua, però no
políticament, no formaven un país. Cada ciutat formava un estat
independent, eren les anomenades ciutats-estat o polis i cadascuna tenia
la seva pròpia organització i les seves lleis.
Els grecs eren grans navegants, tot i que practicaven la navegació
costanera van crear moltes ciutats a la riba nord de la Mediterrània.
A la península Ibèrica van arribar el segle VI a.C., on la colònia més
important va ser Empòrion, que actualment és Empúries, situada a la
costa catalana.

4. Els grecs venien a les colònies productes manufacturats de l'època com
son la ceràmica, el vi i l'oli. I compraven les matèries primeres com
metalls i cereals.
Les aportacions més importants dels grecs a les seves colònies van ser:
l'escriptura alfabètica, l'ús de les monedes i els conreus de la vinya i
l'olivera.
A més a més els grecs, que tenien una civilització molt avançada, també
ens van deixar la ciència, la filosofia i el teatre.
Tenien una religió politeista, això vol dir que tenien molts deus, com per
exemple: Zeus, Hera, Posidó, Demeter, etc....
Els grecs també van destacar per la construcció dels seus temples i
teatres.
Una altra cosa que van heretar dels grecs, va ser els jocs olímpics, no com
els actuals és clar.

5. Fenicis i cartaginesos
El control del comerç a la Mediterrània el tenien els grecs, però hi havia
altres pobles que també es dedicaven al comerç pels pobles que envolten
aquest mar, eren els fenicis i els cartaginesos.
Els fenicis eren d'un país anomenat Fenícia, avui dia no existeix, en el seu
lloc hi ha un altre país que és El Líban. Les seves especialitats eren el papir
i el vidre.
Els cartaginesos eren de Cartago, país que avui coincideix amb Tunísia. En
els seus orígens era una colònia Fenícia, però es va independitzar i va
rivalitzar en el comerç amb els fenicis.
Més endavant Cartago, durant l'època de l'imperi romà, es va fer un país
molt important.

6. Els pobles originaris de la península Ibèrica
Els pobles de la península Ibèrica a l'Edat Antiga eren els mateixos que a
la Edat dels Metalls: el ibers a la zona est i sud de la península, al nord-
oest el celtes i al sud els tartessis.

7. Els ibers
Eren els pobles que habitaven les zones més a prop de la costa
mediterrània. Vivien en llocs alts defensats per muralles, les cases eren
de pedra i tova, que és un tipus de pedra porosa molt lleugera; el sostre
de la casa estava fet de branques i palla.
Hi havia diverses tribus d'ibers que compartien la llengua i la cultura, però
no la política, per la qual cosa no van formar mai un gran estat.
Els que vivien en poblacions costaneres, a partir del segle VII a.C., van
aprendre els coneixements i les tècniques que portaven els pobles que els
colonitzaven com els grecs i els fenicis. Van millorar les tècniques de
treball del ferro, van començar a fer servir les monedes, el torn per
treballar la ceràmica i van crear un alfabet propi.
Els celtes
Els celtes vivien a la zona nord-oest de la península ibèrica. Els seus
poblats eren emmurallats i es deiencastres, les seves cases tenien forma
circular, fetes amb pedra i tova, el sostre era de branques i palla,
sostingut per una columna central de fusta.
No coneixien l'escriptura, ni tampoc coneixien les monedes, però
treballaven molt bé el ferro.
La seva estructura social era tribal (tribu), al igual que els pobles del
centre d'Europa d'on provenien. De la mateixa manera que el ibers, no van
formar mai un estat reunint les tribus. mb el temps, els celtes i els ibers
van contactar en el centre de la península, creant una nova
culturaanomenada celtibera.
Tartessis

8. Vivien al sud de la península, a les vores del riu Guadalquivir. Tenien una
llengua i una escriptura diferent de la dels altres pobles de la península.
Els romans
Eren originaris de la ciutat de Roma, que està situada al centre d'Itàlia.
Des d'allí van crear un gran imperi conquerint tots els pobles que
envoltaven la Mediterrània, gairebé mitja Europa i alguns territoris del que
anomenem Orient Mitjà.
Política
Els romans van crear un estat ben administrat i com a conseqüència es va
convertir també en un estat molt poderós.
Els diners que recaptaven amb els impostos, que pagaven tots els súbdits,
els feien servir per construir vies de comunicació, edificis públics i
mantenir l'exercit.
La seva història es pot dividir en tres etapes:
La primera etapa va ser la de la monarquia, que va durar al voltant de dos
segles i mig ( VIII aC al VI aC ). En aquesta època havia un rei que
manava sobre els romans.

9. La segona etapa va ser la de la República del segle VI aC al segle I aC. En
aquesta època el govern de Roma el tenia una assemblea formada pels
representants de les famílies més importants de Roma, els patricis.
Aquesta assemblea s'anomenava Senat.
La tercera etapa va ser la de l'imperi del segle I aC al segle V dC. El poder
el tenien el senat i per sobre d'ell l'emperador, que concentrava tot el
poder.
Les ciutats romanes
Les ciutats romanes estaven emmurallades, normalment tenien forma
octogonal i vàries torres en el seu perímetre. Les entrades i sortides es
feien per qualsevol de les quatre portes que donaven als dos carrers
principals: cardo (de nord a sud) i el decumano (d'est a oest), la resta de
carrers eren estrets i normalment paral·lels a algú d'aquests dos.
Al seu interior els habitatges s'agrupaven en illes anomenades insulae.
Aquestes ciutats disposaven d'una xarxa de distribució d'aigua per a la
qual cosa moltes vegades havien de construir aqüeductes i una altra de
clavegueram.
Dins de les ciutats també hi havia edificis públics com els teatres,
amfiteatres, temples, termes o circs; també construïen monuments com
els arcs del triomf.
Altres obres molt importants dels romans eren les vies o calçades
empedrades que comunicaven les ciutats.
La societat
La societat romana estava dividida en tres grups: els patricis, els plebeus i
els esclaus.

10. Patricis: eren els propietaris de les terres i els comerciants rics. Tenien
dret a participar en la vida política.
Plebeus: eren els petits propietaris agrícoles o els artesans. No tenien
drets polítics.
Esclaus: normalment eren capturats a les guerres de conquestes, eren
obligats a treballar pels patricis i no tenien cap dret.
L'economia
Inicialment estava basada en l'agricultura, la mineria i el comerç. Més tard
es va afegir l'explotació dels diferents recursos que trobaven a les terres
que conquerien.
L'expansió de l'imperi i la romanització
Poc a poc, l'imperi romà anava creixent amb la conquesta de nous pobles i
noves terres, arribant a dominar tota la riba de la Mediterrània. Els pobles
conquerits eren obligats a adoptar els costums, la cultura i la forma de
vida dels romans. Aquest procés s'anomena romanització.
Aquesta romanització inclou l'adaptació a la seva llengua, anomenada llatí,
el dret romà i la religió cristiana.
Normalment el llatí es barrejava amb les llengües que parlaven els pobles
conquerits, això va fer que s'acabés parlant una forma de llatí diferent en
cada lloc, aquestes diferents llengües s'anomenen llengües romàniques. El
català, el castellà, el francès, l'italià, etc... són llengües romàniques.
El dret romà va ser i és molt important perquè és l'origen de les lleis de
molts estats.
La vida dels romans

11. La majoria dels romans vivien en illes de cases de quatre o cinc pisos,
normalment eren de lloguer. Les plantes baixes d'aquests edificis
s'ocupaven amb botigues o tallers d'artesans.
Els més rics vivien en cases unifamiliars anomenades domus i tenien una
altra casa al camp, aquestes s'anomenaven vil·les, eren granges agrícoles i
a la mateixa vegada feien de residència de vacances.
Per anar d'un lloc a un altre van construir una mena de carreters
anomenades vies (Hispània era creuada per la Via Augusta). Unien la
capital amb les ciutats més importants de l'imperi. Tenien marcades les
distàncies en unes columnes anomenades mil·liaris, aquest nom era degut
a que estaven situades a mil passes una de l'altra. Els desplaçaments eren
caminant, en mules, ases, cavalls o carros. Per transportar grans
quantitats de mercaderies ho feien per mar amb unes embarcacions
anomenades galeres.
Hispània
La conquesta de la península Ibèrica va començar quan els romans van
desembarcar a la colònia grega d'Empúries per lluitar contra els
cartaginesos. Més tard van obrir vies terrestres per arribar des de Roma
fins a Hispània.
Van conquerir tota la península i la van dividir en principi en dos
províncies: ulterior i citerior, més tard van fer tres: Tarraconense, al nord;
Bètica, al sud i Lusitània a l'oest. Cada província tenia un governador que
depenia del senat.
Com a la resta de territoris conquerits van imposar les seves normes i els
seus costums, així com la seva llengua: el llatí.
També van construir ciutats com Tàrraco (Tarragona), Caesar augusta
(Zaragoza), Emèrita augusta (Mèrida), que eren de les més importants
d'Hispània. També van fundar la ciutat de Barcino (Barcelona).

12. https://www.youtube.com/watch?v=5qXgipbSuYY egipcios
https://www.youtube.com/watch?v=AtxY5h4Osmc griegos
https://www.youtube.com/watch?v=ufEclRGXV6k romanos
https://www.youtube.com/watch?v=UF_yHrFP1Ls 10 min romanos