Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Hispania romana

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
L'expansió de roma
L'expansió de roma
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 39 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

Similares a Hispania romana (20)

Anuncio

Hispania romana

  1. 1. HISPÀNIA ROMANA<br />
  2. 2. EIX CRONOLÒGIC<br />
  3. 3. ELS POBLES PREROMANS<br />Celtes i ibers<br />Els pobles colonitzadors<br />
  4. 4. ELS POBLES COLONITZADORS<br />
  5. 5. FENICIS, GRECS I CARTAGINESOS<br />. Van fundar colònies a les costes de l’est i sud peninsular.<br />. Van obrir mines per extreure metalls (or, argent, coure i estany).<br />. Van comerciar amb els ibers.<br />. Van aportar als habitants de la península un gran nombre de coneixements: l’escriptura, l’ús de la moneda, la producció de la ceràmica al forn, tècniques per elaborar oli i vi, etc.<br />. Els fenicis van fundar Gadir(Cadis) iMalaca(Màlaga).<br />. Els grecs van fundar Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, Mainake...<br />. Els cartaginesos van fundar Ebusus(Eivissa) iCartago Nova (Cartagena).<br />
  6. 6. CELTES I IBERS<br />
  7. 7. ELS IBERS<br />Habitaven les terres de l’est i del sud peninsular.<br />Mantenien intercanvis comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos, per tant van rebre moltes influències d’aquests pobles colonitzadors.<br />Les seves cases eren rectangulars.<br />
  8. 8. . Vivien de l’agricultura: cereals, llegums, vinya i oliveres.<br />. També es dedicaven a la ramaderia de cabres i ovelles.<br />. Coneixien els metalls.<br />. Elaboraven teixits i ceràmica.<br />. Tenien moneda i comerciaven amb altres pobles.<br />. Tenien escriptura pròpia.<br />. Eren governats per reis.<br />ELS IBERS<br />
  9. 9. ELS CELTES<br />. Habitaven el centre, oest i nord de la península.<br />. Vivien en poblats i cases de forma circular.<br />. Eren nòmades.<br />
  10. 10. ELS CELTES<br />. Es dedicaven sobretot a la ramaderia.<br />. Coneixien els metalls.<br />. Fabricaven eines i armes de ferro i bronze.<br />. Elaboraven ceràmica i teixits de llana .<br />. No tenien moneda i comerciaven poc amb altres pobles.<br />. No tenien escriptura.<br />. Eren guerrers i feien de mercenaris.<br />
  11. 11. LA CONQUESTA D’ HISPÀNIA<br />
  12. 12. Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental van tenir com a escenari la península Ibèrica.<br />Els cartaginesos van dominar el sud-est peninsular. Cartago Nova (Cartagena) va ser la capital. D’allí van marxar amb un exèrcit a conquerir Roma i, pel camí, van atacar la ciutat de Sagunt, aliada dels romans.<br />És així com es va iniciar la segona guerra púnica: els romans van desembarcar a Empúries amb l’objectiu de venjar la presa de Sagunt i de tallar el contacte entre Anníbali les seves bases.<br />La conquesta d’Hispània es va allargar durant dos-cents anys (218 aC a 19 aC). Hi podem distingir quatre fases.<br />
  13. 13. PRIMERA FASE<br />Les lluites entre romans i cartaginesos van durar dotze anys.<br />
  14. 14. SEGONA FASE<br />Els romans <br />van aconseguir dominar tota la costa mediterrània, on van trobar una escassa resistència dels ibers. <br />
  15. 15. TERCERA FASE<br />Els romans es van enfrontar als pobles <br />de la Meseta<br />(lusitans, arevacs i vacceus)<br /> que van oposar més resistència que els ibers.<br />
  16. 16. QUARTA FASE<br />Es van sotmetre les tribus de galaics, càntabres, àsturs i vascons.<br />
  17. 17. LES PROVÍNCIES D’ HISPÀNIA<br />
  18. 18.
  19. 19.
  20. 20.
  21. 21.
  22. 22. LES CIUTATS D’ HISPÀNIA<br />
  23. 23.
  24. 24. LES CALÇADES D’ HISPÀNIA<br />
  25. 25.
  26. 26.
  27. 27. LA RIQUESA D’ HISPÀNIA<br />
  28. 28. HISPÀNIA EN ELS TEXTOS ANTICS<br />Hispània és, de veritat, en part pobra però allà on és fèrtil produeix abundantment cereals, oli, vi, cavalls i metalls de tota mena, en la qual cosa la Gàl·lia li va al mateix nivell; però Hispània la guanya per l'espart de les seves regions desèrtiques, per la pedra especular, per la bellesa dels seus colorants, pel seu ànim en el treball, pels seus forts esclaus, per la resistència dels seus homes i per seu cor vehement. [...] Gairebé tot Hispània és abundant en jaciments de plom, ferro, coure, plata i or.<br />PLINI, segle I d.C.<br />
  29. 29. HISPÀNIA EN ELS TEXTOS ANTICS<br /> Hispania está envuelta por el mar en todas sus partes, a excepción del lado que limita con Galia; en esta zona es muy estrecha, pero se va ensanchando poco a poco hacia nuestro mar (Mediterráneo) y el Océano, según avanza hacia el occidente, donde alcanza su mayor anchura. Es abundante en hombres, caballos, hierro, plomo, cobre, plata y oro, y es tan fértil que, incluso en aquellos lugares donde la falta de agua la hace estéril y pobre, produce, sin embargo, lino y esparto.<br />Mela, Chorographia II,6,86-88<br />
  30. 30. Les grans extensions de terres (latifundis) eren propietat dels patricis. <br />La casa de camp s’anomenava vil·la. <br />Les terres eren treballades per esclaus. S’hi produïa blat, oli i vi.<br />
  31. 31. MONUMENTS D’ HISPÀNIA<br />
  32. 32. TEATRE I AMFITEATRE DE SEGÒBRIGA<br />
  33. 33. MURALLES DE LUGO<br />
  34. 34. TEMPLE DE MÈRIDA<br />
  35. 35. TEATRE DE MÈRIDA<br />
  36. 36. AMFITEATRE D’ITÀLICA<br />
  37. 37. PONT D’ ALCÀNTARA, CÀCERES<br />
  38. 38. ARC DE MEDINACELI<br />
  39. 39. AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA<br />

×