2. HUMANISME
Enfront de la mentalitat medieval, en què tot girava al
voltant de Déu, els humanistes es van preocupar per
l’ésser humà: visió del món antropocèntrica, centrada
en l’home.
L’humanisme va defensar la recerca de la veritat per
mitjà de la raó i de l’experiència. L’home podia
determinar el seu destí a partir de la seva voluntat.
Interès per la ciència i pel progrés tècnic: nou
pensament científic basat en l’observació i
l’experimentació.
Els humanistes s’inspiraren en la literatura, la filosofia i
l’art de l’antiguitat (Grècia i Roma). La proporció i
l’harmonia van ser els ideals de la bellesa.
Utilització de les llengües romàniques (francès, italià,
castellà …) com a vehicle de transmissió cultural.
Traducció de la Bíblia.
Els humanistes tenien una profunda curiositat,
aspiraven a saber de tot: home polifacètic, capaç de
conciliar pensament, acció i sensibilitat.
3.
4. LA IMPREMTA
Les obres dels humanistes es
van difondre sobretot per
mitjà de la impremta i les
acadèmies.
La invenció de la impremta
per Gutenberg l’any 1440 va
permetre publicar una
quantitat de llibres
inimaginable
anteriorment, perquè ja no
calia copiar a mà cada
exemplar. La impremta va fer
accessible la lectura, per tant
la cultura va deixar de ser
patrimoni gairebé exclusiu
dels eclesiàstics.
5. En el segle XVI Nicolau Copèrnic va postular la teoria heliocèntrica, que defensava
que el Sol era el centre de l’univers, mentre que la Terra i els altres planetes giraven
al seu voltant. L’església va negar la teoria de Copèrnic per raons religioses. Per açò,
el sistema de Ptolomeu, que defensava la posició central de la Terra, va continuar
sent l’oficial durant molt de temps.
6.
7. Leonardo da Vinci és considerat un dels millors
pintors de tots els temps. Però també va ser un
gran científic: va investigar l’anatomia humana, va
ser un expert en òptica i analitzà l’ull humà amb
deteniment. També va fer descobriments en
geologia, meteorologia i hidràulica i va estudiar les
marees i la lluna.
Leonardo va destacar com a enginyer.
Elaborà dissenys de tot tipus de màquines, des
d’aparells de caràcter militar fins a prototips voladors.
També va ser un músic notable, amb una gran
capacitat d’improvisació.
8. REFORMA I CONTRAREFORMA
Durant el segle XVI, els cristians d’Europa occidental, que fins aleshores havien format
part d’una mateixa església, es van dividir en esglésies diferents.
Europa es va dividir en dos blocs religiosos: els protestants i els catòlics.
9. CRÍTIQUES A L’ESGLÉSIA
Les altes jerarquies vivien envoltades de luxe i
riqueses.
Gran part del clero tenia una escassa formació i
no sabia o no volia exercir correctament l’ofici
pastoral.
Molts càrrecs eclesiàstics es compraven i els
compradors a vegades no tenien una autèntica
vocació religiosa, sinó que cercaven els beneficis
associats a aquest càrrec.
Un altre motiu d’escàndol eren les indulgències,
un document que emetia el papa pel qual es
comprava el perdó dels pecats.
10. LUTERANISME
Les persones se salven per la fe i no per les bones
obres.
Els creients es relacionen directament amb Déu per
l’oració, sense necessitat que els sacerdots facin
d’intermediaris. L’Església, les misses i el clero
allunyen les persones de Déu.
L’única font de veritat és la Bíblia, cada persona pot
interpretar-la i no cal acceptar la interpretació de
l’Església.
Dels set sagraments només dos són vertaders: el
baptisme i l’eucaristia.
El culte a la Verge i als sants ha de ser prohibit. A les
esglésies protestants no hi ha representacions de la
Mare de Déu ni dels sants.
El papa no té autoritat.
Els pastors protestants poden casar-se.
11. CALVINISME
Predicat per Joan Calví i basat en la
doctrina de la predestinació:
només algunes persones estan
predestinades a assolir la salvació,
mentre que totes les altres seran
condemnades.
La feina forma part de la virtud
moral i l’èxit en els negocis
s’associa a la gràcia divina.
12. Joan Calví va governar la ciutat de Ginebra durant vint anys:
Els calvinistes només podien menjar dos plats (verdura i carn), no podien menjar postres.
Es van prohibir els balls i, a les tavernes, no es podia servir ni menjar ni beguda després de
les nou de la nit.
Els diumenges estaven obligats a anar a missa.
Un servei d’espionatge inspeccionava les cases i interrogava la gent, que estava obligada a
denunciar a aquells que haguessin comès algun pecat.
13. ANGLICANISME
El rei anglès Enric VIII es
volia divorciar de la seva
esposa, Caterina
d’Aragó, per casar-se amb
Anna Bolena. Però el papa
no li va concedir el divorci.
El 1534 Enric VIII decidí
crear una església
pròpia, l’església
anglicana, al capdavant de
la qual hi hauria el rei i no
el papa.
14. El luteranisme es va estendre ràpidament per Alemanya. Els nobles alemanys van veure la
possibilitat d’apoderar-se de les terres de l’església catòlica i d’oposar-se a Carles V, que donava
suport al papa. També es va estendre per Suècia, Dinamarca i Noruega. Al segle XVII s’estendria
també per Amèrica gràcies als emigrants germànics i escandinaus.
El calvinisme va sorgir a Ginebra i es va estendre pels Països Baixos, algunes regions de França
(hugonots), Anglaterra (puritans) i Escòcia (presbiterians).
15. La Contrareforma va ser un moviment reformador dins la mateixa
església catòlica, amb l’objectiu de posar fre a la Reforma protestant i
millorar el funcionament de l’església. L’any 1545 es va reunir el concili
de Trento, en el qual es prengueren les resolucions següents:
16. Es va confirmar la doctrina elaborada per l’església al llarg dels segles: la validesa dels sagraments, la
primacia del papa, el culte a la Mare de Déu i als sants i la validesa de les bones obres per aconseguir
la salvació.
La versió oficial de la Bíblia és la versió llatina i és l’Església o el clero que l’interpreta.
Es van fundar seminaris per millorar la formació dels sacerdots.
Es crearen nous mitjans per estendre la doctrina catòlica entre la societat: el catecisme i les escoles.
Reforma dels antics ordes religiosos i fundació de nous: Companyia de Jesús (jesuïtes), fundada per
Ignasi de Loyola.
17. Acte de fe celebrat a la Plaza Mayor de Madrid l’any 1680
•La divisió religiosa va donar lloc a enfrontaments armats: França i el Sacre Imperi van patir
guerres de religió.
•La intolerància religiosa es va generalitzar a tot Europa: als països catòlics eren perseguits els
protestants i als països protestants, els catòlics.
•Es van prohibir llibres i qualsevol activitat científica que pogués contradir el dogma religiós.
