Departament de Cultura Clàssica
IES núm 3 La Vila Joiosa. 2017
Susana Monllor
LA DONA EN L´ATENES CLÀSSICA
 Des del naixement els antics grecs distingien els homes i
les dones.
 Si naixia un xic, i ...
ESPAI DE LES DONES EN LA SOCIETAT
TIPUS DE DONES EN ATENES
 - La γυνή, dona legítima que havia de ser fidel, la seua
funció era tindre fills legítims desti...
MATRIMONI
 Les dones es casaven en torn als 15 anys, els homes als 30.
 El matrimoni començava amb un acord entre les fa...
DIVORCI
 El divorci era habitual en l´època clàssica.
 El marit podia repudiar l´esposa en qualsevol moment i sense
raó ...
Els autors grecs i la dona:
 “El silencio es un adorno en la mujer”. Sófocles, Áyax.
 “Y también en la relación entre ma...
“La esposa no debe tener sentimientos propios,
sino que debe acompañar al marido en los
estados de ánimo de éste, ya sean...
• L´heroi era immune a l´amor o era un aspecte
secundari.
• El paper de les dones:
 ajudar a aconseguir l`èxit de l´heroi...
DONZELLES EN APUROS
Cal alliberar-les.
Ajuden a aconseguir l´èxit.
Personifiquen la paciència i l´espera.
Són abandonades ...
BRUIXES
Són portadores de mals.
Tracten d´enganyar al homes per fer-los perdre´s.
Autores de crims despietats.
Prototip de...
MONSTRES
Tenim tot un catàleg del gènere femeni.
Entre animals i éssers humans.
Molts d´elles són grups de dones.
 SIRENE...
Bajo la máscara del monstruo femenino se esconden, en primer
lugar, la representación simbólica de la Madre, ya sea la mad...
RECEPCIO EN L´ACTUALITAT
Literatura juvenil, música, cinema i series de TV.
• Les indefenses: la “xica”: la intriga amoros...
Bibliografia - webgrafia
 Claude Mosse, La mujer en la Grecia Clásica. Nerea 2001
 Mercedes Madrid, La misoginia en Grec...
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Les dones en la Grècia clàssica
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Les dones en la Grècia clàssica

87 visualizaciones

Publicado el

Treball sobre la dona en la antiguitat clàssica i la seua influència en l´actualitat.

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Les dones en la Grècia clàssica

  1. 1. Departament de Cultura Clàssica IES núm 3 La Vila Joiosa. 2017 Susana Monllor
  2. 2. LA DONA EN L´ATENES CLÀSSICA  Des del naixement els antics grecs distingien els homes i les dones.  Si naixia un xic, i era acceptat per la família, es penjava una rama d´olivera a la porta de casa.  Si era una xica penjaven un cabdell de llana.  El àmbit de les dones era la casa, el οἶκος. Les dones no anaven mai a l´escola, la seua educació estava en mans de les dones de la casa. Aprenien a filar, a tindre cura dels fills i dels asumptes domèstics.  Eren eternes menors d´edat, sempre sota la tutela d´un home: Pare, marit, o fins i tot fill varó.  Eixien de casa molt poc, sempre acompanyades, i només per a participar en festes destinades a les dones casades, com per exemple les Tesmofories.  La MISSIÓ de la dona era proporcionar fills legítims al marit per a assegurar la transmissió del patrimoni.
  3. 3. ESPAI DE LES DONES EN LA SOCIETAT
  4. 4. TIPUS DE DONES EN ATENES  - La γυνή, dona legítima que havia de ser fidel, la seua funció era tindre fills legítims destinats a heretar el patrimoni familiar.  - La παλλακή o concubina: era freqüent la relació dels homes amb concubines o amants estables.  - La ἑταῖρα, compañera: educades per a acompanyar als homes allí on les dones o concubines no podien anar-hi: simpòsium, reunions de societat, etc... Estaven ben preparades i se´n ocupaven del plaer intel.lectual dels homes. Molt coneguda va ser Aspasia, amant de Pericles.  - La πορνή o prostituta: Podien trobar-se al carrer o als temples consagrades a la divinitat i amb els diners tenien cura del temple.
  5. 5. MATRIMONI  Les dones es casaven en torn als 15 anys, els homes als 30.  El matrimoni començava amb un acord entre les famílies, la jove no havia de ser consultada. La dot era habitual encara que no obligatòria.  La víspera del casament es feien rituals i ofrenes. L´últim era el bany nupcial.  L´acord es firmava davant de testimonis el dia de la boda.  La nóvia portava una túnica blanca amb un nuc especial i un vel de color safrà.  En arribar la nit una alegre processó traslladava o acompanyava els nóvios a casa del marit.  El matrimoni era el darrer pas en el procés de domesticació de la dona.
  6. 6. DIVORCI  El divorci era habitual en l´època clàssica.  El marit podia repudiar l´esposa en qualsevol moment i sense raó aparent.  La dona havia de solicitar-ho per escrit al arcont i donar les seues raons. Les dones que se´n atrevien eren molt criticades i no hi ha clara constància de que ho aconseguiren.  El matrimoni grec podia trencar-se pels següents motius:  - la dona era rebujada per l´home sense motiu. L´home havia de tornar la dot.  - l´abandonament del llit conjugal per part de la dona. Molt mal vist per la societat.  - per decisió del pare de la nóvia si encara no tenien fills.
  7. 7. Els autors grecs i la dona:  “El silencio es un adorno en la mujer”. Sófocles, Áyax.  “Y también en la relación entre macho y hembra, por naturaleza, uno es superior y otro inferior, uno manda y otro obedece”. Aristóteles, Política.  “De aquellos que nacieron como hombres, todos los que fueron cobardes y se pasaron la vida haciendo maldades fueron transformados, en su segundo nacimiento, en mujeres”. Platón, Timeo.
  8. 8. “La esposa no debe tener sentimientos propios, sino que debe acompañar al marido en los estados de ánimo de éste, ya sean serios ya alegres, pensativos o bromistas”. Plutarco, Moralia.  Catàleg de les dones, del poeta Semònides segles VII-VI a.C. compara el caràcter de les dones amb animals, des de la porca, rabossa, gossa, un animal marí, un asse, passant per tot un catàleg d´animals i adjectius i atributs descarnadament feridors per arribar a la abella, la millor segons l´autor.
  9. 9. • L´heroi era immune a l´amor o era un aspecte secundari. • El paper de les dones:  ajudar a aconseguir l`èxit de l´heroi.  donzelles que han de ser alliberades.  Monstres: trofeus a cobrar • La fratria substitueix a l´amor. El territori de l´heroi és sempre masculi i exterior a la llar(οἶκος) • companys d´aventuras (herois mítics) • camarades de guerra (èpica)
  10. 10. DONZELLES EN APUROS Cal alliberar-les. Ajuden a aconseguir l´èxit. Personifiquen la paciència i l´espera. Són abandonades després d´ajudar l´heroi. Són tributs als déus. ARIADNA  PENÉLOPE  CALIPSO  ANDRÒMEDA IFIGÈNIA •
  11. 11. BRUIXES Són portadores de mals. Tracten d´enganyar al homes per fer-los perdre´s. Autores de crims despietats. Prototip de la femme fatal. PANDORA  CIRCE  MEDEA DEYANIRA CLITEMNESTRA LES BACANTS •
  12. 12. MONSTRES Tenim tot un catàleg del gènere femeni. Entre animals i éssers humans. Molts d´elles són grups de dones.  SIRENES  MEDUSA HARPÍES ESFÍNX AMAZONES •
  13. 13. Bajo la máscara del monstruo femenino se esconden, en primer lugar, la representación simbólica de la Madre, ya sea la madre biológica, la madre naturaleza o la feminidad en general (la masculinidad tiende a construirse por exclusión o antítesis de la feminidad, según N. Chodorow, no contra el padre sino contra la madre, rompiendo el cordón umbilical que le une moralmente >madre castradora> mujeres vaginas dentatis). A las malvadas del mito (clásico y bíblico) les siguen las malas del cine negro estadounidense de los años 40, como Mary Astor en El halcón maltes (The Maltese Falcon, John Huston, 1941), Barbara Stanwyck en Perdición (Double Indemnity, Billy Wilder, 1944) o Rita Hayworth en Gilda (Charles Vidor, 1946), y la asesina lesbiana Catherine Trammell que interpreta Sharon Stone en Instinto básico (Basic Instinct, Paul Verhoeven, 1992). Siendo denominador común a todas ellas causar la perdición de los hombres con su fascinante belleza. Gil Calvo
  14. 14. RECEPCIO EN L´ACTUALITAT Literatura juvenil, música, cinema i series de TV. • Les indefenses: la “xica”: la intriga amorosa serveix de contrapunt a la aventura (boy meet girl). • La femme fatale: sempre perden i/o moren. • Amor impossible. Companyeres amb les que difícilment es consolida una relació d´amor entre iguals: After, Saga de Crepúsculo, A 3 metros sobre el cielo, Reggaeton… L´heroisme pertany al territori patriarcal de l´aventura, i és destruït en el territori matriarcal de la llar. Hi ha alguna excepció: llar > territori aventura Heroïnes calcades del herois (Lisbeth Salander de la saga Millenium; Katniss Everden de Els Jocs de la Fam, Tris de Divergent), Lou de Antes de ti, Daenerys Targaryen, de Juego de Tronos…
  15. 15. Bibliografia - webgrafia  Claude Mosse, La mujer en la Grecia Clásica. Nerea 2001  Mercedes Madrid, La misoginia en Grecia, Catedra 1999  Mercedes Madrid, El héroe clásico vs el héroe moderno.  http://hortushesperidum.blogspot.com.es/2011/02/el- matrimonio-en-grecia.html  https://es.slideshare.net/fernandicoblaya/tema-6-la- situacin-de-la-mujer-online

×