5. Els danys ocasionats tenen la denominació de plaga quan estan causats per un grup d’animals que es menja part de la planta (fruits, fulles, tiges, etc.), i que ocasiona pèrdues econòmiques, danys estètics, etc PLAGUES
10. Regne Classe Ordre Família Espècie Gènere Animalia Insecta Lepidoptera Gelechiidae absoluta Tuta Filum Arthropoda Nom binomial o científic: Tuta absoluta
18. METAMORFOSI: “ Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des que surten de l'ou, en forma larval, fins que assoleixen l'estat adult. La metamorfosi es presenta en quasi tots els grans grups zoològics, mol·luscs, insectes, etc.” Les larves reben diferents noms, segons el tipus d'animal considerat, i llur fisiologia i hàbitat són generalment molt diferents dels de l'animal adult. Les larves, però, poden ésser força semblants a l'adult, i aleshores la metamorfosi és anomenada simple o incompleta . Si la larva és gaire diferent de l'adult, la metamorfosi és anomenada complexa o completa, i és feta passant per diversos canvis i diversos estadis intermediaris, com en el cas dels insectes holometàbols , que passen per les fases larvals d' eruga, nimfa i imago.
61. LEPIDOPTERS : Papallones. Més de cent mil espècies que viuen a tot el món. Tenen dos parells d'ales, generalment molt vistoses, recobertes d'escates de color. L'aparell bucal és de succió, anomenat "espiritrompa" perquè s'arreplega en espiral, i el fan servir per a xuclar el nèctar de les flors. La metamorfosi és completa. Acherontia Atropos, o papallona de la mort (el nom fa referència al dibuix en forma de calavera que té a la part superior del tòrax) pertany als esfíngids. La seva activitat és nocturna. Les erugues (s'anomenen així les larves característiques dels lepidòpters) tenen formes i colors molt variats.
108. DIPTERS : Viuen pràcticament a tots els indrets, fins i tot al medi marí, i hi ha molt més de cent mil espècies. Tal com indica el seu nom, tan sols tenen un parell d'ales funcionals, perquè allò que hauria de ser el parell posterior es troba reduït a dues petites maces anomenades balancins, que fan servir per a estabilitzar el vol. L'aparell bucal és de succió i la metamorfosi, completa. La importància del grup rau en el fet que són vectors de nombroses malalties infeccioses, com tifus, la pesta , el paludisme (mosquit Anopheles), la malaltia del somni (Glossinia, o mosca tse-tse), etc. El seu aparell bucal és potser el més evolucionat de tots els insectes.
169. Ciclo biológico Metamorfosis incompleta que consta de 4 estad i os de desarrollo: huevo, larva, dos estadios ninfales (protoninfa y deutoninfa) y adulto. Normalmente pasa el invierno en estado adulto en árboles, malas hierbas, y hortícolas. En primavera reinician su ataque situándose en el envés de las hojas, donde comienzan a aparearse y realizar las primeras puestas. Cada hembra adulta puede poner 100-120 huevos, con una frecuencia de 3-5 huevos/día. Su vida puede durar entre 20-28 días, mientras que la vida de un macho se acorta hasta los 14 días. De los huevos nacen larvas, con tres pares de patas que evolucionan a los estadíos de protoninfa y deutoninfa, en los que pasan a poseer cuatro pares de patas. A continuación evoluciona mediante una muda al estado adulto. El desarrollo de todo este ciclo es muy rápido, completándose en una semana con temperaturas de 30ºC y ambiente seco. A medida que la temperatura desciende, se alarga progresivamente situandose en unos 14 días cuando ésta es de 23 ºC. La proporción normal de hembras y machos en una población estandar se situa en 3:1.
192. Són animals invertebrats que es caracteritzen per: Tenir el cos tou, alguns d’ells protegits per una closca. En el seu cos es poden diferenciar tres regions: La regió cefàlica , on s’obre la boca i es situen generalment els òrgans sensorials. La massa viceral , que inclou la major part dels òrgans interns. Peu , situat ventralment, de naturalesa musculosa. En agricultura tenen importància els caragols i les bavoses, els quals poden provocar greus danys en alimentar-se de les fulles de les plantes M ol·luscs ...