Presentación de diapositivas que resumen la rueda de prensa del 21 noviembre de 2012, en el IES Lluís Vives (Valencia). A través de las diapositivas, se trata de reflexionar sobre las consecuencias derivadas de una mala política educativa, como la denominada LOMCE, la cual pretende eliminar la Educación Tecnológica en la ESO y Bachillerato. @Enric Torres

1. uè perd la Societat
Q
amb la
Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Llei Wert_2012)
Associació del Professorat de Tecnologia A·P·T·C·V València, 21 nov. 2012

2. ¡ Que viva la ciencia,
que viva la poesía ! es cierto que no hay arte
sin emoción,
y que no hay precisión sin artesanía
como tampoco hay guitarras
sin tecnología
la máquina la hace el hombre
y es lo que el hombre hace con ella
el arado, la rueda, el molino, la mesa,
las lentes para ver de cerca y de lejos
hay manos capaces de fabricar
herramientas con las que se hacen
máquinas para hacer ordenadores
que a su vez diseñan máquinas
que hacen herramientas
para que las use la mano
música y texto: Jorge Drexler

3. Què perd la Societat amb la LOMQE ?
La història i consolidació dels últims 25 anys
de projectes educatius integradors.
*
L’adquisició de coneixements i habilitats útils per a la vida.
*
Mètodes innovadors per a l’aprenentatge i adquisició
de cultura tecnològica per a tothom.
*
Una visió ampla del desenvolupament tecnològic i
dels seues efectes.

4. Què podem fer ?
De tant en tant, les persones i la societat
deuriem fer un balanç del camí recorregut, valorar els
aspectes més rellevants aconseguits, però també mantenir
una actitud oberta cap a
la tolerància, el talent, la creativitat i el compromís social.

5. Àbac Roleu per a pintar

6. Transmissió per engranatges cònics Morter de fusta

7. Teodolit Amperímetre

8. Faristol Peces de fusta

9. Objecte decoratiu mòbil Tangram i estoig

10. Grúa Ascensor

11. Estructura d’un habitatge Motor elèctric de sis pols

12. Turbina d’aigua i generador elèctric Taula en forma d’espiral

13. Croquització de peces Anàlisi motor d’explosió de dos temps

14. Disseny de làmpades Sistema de regulació llum elèctrica

15. Pont grúa Disseny de làmpades - comecocos-

16. Vehicle per a transportar palets Avaluació del funcionament JoyStick

17. Motor elèctric - I Motor elèctric - II

18. Sistema de transmissió direcció vehicle amb Lego Cotxe seguidor de línia amb microcontrolador

19. Sistema automàtic de regulació de velocitat Control d’un motor per mitjà de portes lògiques

20. Elements d’un circuit elèctric en cc Vehicles que segueix línies

21. Instal·lació elèctrica d’un habitatge

22. Tricicle elèctric Cotxe amb direcció i grup diferencial

23. Disseny de cadires - I Disseny de cadires - II

24. Pont llevadís Molinet de vent per a generar electricitat

25. Cadena cinemàtica

26. Disseny de cadires - III Sistema de reducció velocitat

27. Làmpada giratòria per calor Detall del difusor de calor

28. Sistema programador per tarjeta perforada Mecanisme programador de llums per tambor

29. Anàlisi de sistemes – caldera de gas atmosfèrica Avaluació del funcionament d’una caldera

30. Hivernacle amb sensors d’humitat i lluminós Hivernacle amb sensor lluminós

31. Porta de garatge electro-pneumàtic programable Cadira salva-escales per a discapitats

32. Sistema electro-pneumàtic programable

33. apiens.
de s er com Homo S
Homo Faber, ho ha constitueix la
base
tés com , el que
à no ha de s er en ment sinò la ment de la human
itat.
L’ésser hum s l'instru
er sinò el pen s a r , no é interpretació
, n o de
N o és el f nçant la ducte
incip alment mitja ix, és un pro
ns v e pr si mate
E l q ue s a be m del m ó n e de la inte rpretació, en uest agent ú
nic de la
eix vincle cionar aq uatge.
dire cta, i el mat ansm etre i perfec e és el lleng
l'experiència ser explicat
pe r a t r interpretació
qu
auria
d’allò que ha de borrats d e sobte, hi h
cinc mil a nys foren es ntinuaria se
nt h um à .
ls últims home co rexeria
vent s mecànics de a de vida; però l’ cera desapa
Si tots els in a pèrdud terra sen [...]”.
un a catastròfic terp retar [...] la
cultat d’in
se li eli minava la fa
En canvi, si 1970
Lewis Mumford,
90)
EE.U U. (1895-19
ectura
banista, crític d’arquit
de la te cnologia, ur
sociòleg , historiador
Cites d’autors i institucions

34. La tecnol
ogia s'ha
poderós i conve
nstrumen rtit en portadora d
t en el de
senvolup e cultura i constitu
ament de eix un
d'abans d la democ
e la presa ràcia des
de la Bas
tilla..
Sigvard
Strandh
, 1979
E E.UU. (19
polític, ci
Museu de
la Tècnica entífic i in 21)
v
[Estocolm entor
, Suècia]
Cites d’autors i institucions

35. neutra.
itiva, ni negativa, ni
logia n o és ni po s l moll de l'a
cció.
La tecno tat en e
ia s empre ha es
La tecnolog
, 1981
Melvin Kranzberg
U. (1917-19
5)
9 ria a 1900
EE.U de la Tecnologia ccidente d e la Prehistò
or d’història tècnica en O
profess nologia. La
ria de la Tec
autor: Histò
La tecnologia ens fa més humans. La fabricació de ferramentes amb altres
ferramentes és la propietat que distingueix al gènere Homo de la resta dels
éssers vius
Eudald Carbonell, 1991
Girona (1953)
Dr. Geologia del quaternari
Antropòleg i codirector de les excavacions en Atapuerca
Cites d’autors i institucions

36. Per analitzar
el passat i ad
quirir una vis
Per a evitar le Per a foment ió prospectiv
Per a contrib s desigualtat ar els coneix a dels avanço
uir en la form s socials entr ements bàsic s i riscos /
ació de comp e els joves i in s de ciència i
Per a saber in etències inte tegrar-los en tecnologia /
tercanviar in l·lectuals i ac la societat de
formació, con tituds necess l segle XXI /
eixements i a àries per a l’a
Per a millora dquirir habilit prenentatge
L’ensenyan r en la qualit ats útils per a /
ça de les ciè at de l’ensen la vida /
ncies, la te yança i de l’a
cnologia i l prenentatge
es matemà /
tiques en p
ro del dese
nvolupame
nt humà
Conferència UNESCO, 2
internac 0 01
ional. Goa [In
d ia]
Cites d’autors i institucions

37. Tot açò es red Espanya pat
ueïx, en bona irà molt si no
determinades part, a tindre u comença a in
especialitats, c na base de po novar
telecomunicac om les matem blació formada
ions o la biote àtiques, l'engin en
tinga coneixem cnologia. Vosté yeria, la inform
ents profunds s necessiten a àtica, les
de tecnologia, quest tipus de
que sàpia idiom gent, que
es i que puga
productes i pro crear
cessos innovad
ors.
Natha n Rosenberg
expert en políti , 2005
ques d’innovac Nueva Jersey,
ió, catedràtic U EE.UU. (1925)
niversitat de S
tanford (Califo
rnia)
Cites d’autors i institucions

38. Imagina que cada persona sobre la Terra puguesi compartir el
coneixement humà amb la major llibertat i accesibilitat possible.
Jimmy Wales
Fundador de Wikipedia, 2009
a és un
ació científ ica i tecnològic
pidesa, l'educ ible i la
ciona a mb ra senvolup ament sosten
En un món que evolu per a la con secució del de s afronten el
problema
instrument im
portant es educatiu canvis
tant a ixò, els sistem -se adaptat als
de la pobresa
. No obs r no haver logia.
reducció rd u t pertinència, pe ciència i tecno
ça ha pe tèria de
que eixa ensenyan actuals en ma
ologia
e la Cièn cia i la Tecn 2010
E nsenyança d UNESCO,
Cites d’autors i institucions