2. Definició:
Tècnica narrativa que consisteix en caracteritzar amb
paraules, i de forma més o menys detallada i convencional,
fets, llocs, persones, etc.
LA DESCRIPCIÓ
3. TIPUS DE DESCRIPCIONS
• Etopeia: descripció del caràcter o els costums dels personatges
• Prosopografia: Descripció física d’un personatge
• Retrat: combinació de la descripció física i la de caràcter
• Caricatura: descripció deformada en la qual s’exageren els trets
més distintius
• Topografia: descripció d’un espai o paisatge
• Cronografia: descripció o retrat d’una època històrica
• D’ambients: descripció de grups humans, socials…
1.- En funció de l’element a descriure
4. Descripcions objectives
• Intenció informativa
• Actitud imparcial, objectiva
• Terminologia i llenguatge precís, més tècnic i denotatiu
• Les trobem en textos acadèmics científics, jurídics…
Descripcions subjectives
• Intenció estètica i literària
• Actitud parcial, subjectiva: recull percepcions emocionals
• Poden contenir opinions i impressions del que es descriu
• Paraules que es refereixen a percepcions sensorials o amb intenció connotativa
• Les trobem en textos literaris i estètics
TIPUS DE DESCRIPCIONS
2.- En funció del punt de vista
5. ORDRE I SELECCIÓ
D’INFORMACIÓ
• A l’hora de presentar les coses i els éssers vius les
descripcions solen seguir un ordre determinat:
• En els éssers vius, aquest ordre és:
• Presentació i aspecte general: alçada, constitució,
edat…
• Característiques físiques i particulars: cara, cos
extremitats/ vestimenta; maneres de parlar, de
gesticular i caminar…
• Caràcter o manera de ser
6. • En els objectes, l’ordre de la descripció sol ser:
• Presentació i classe d’objete: eina, aparell, peça
de vestir
• Característiques particulars: material, forma, parts,
color, altres…
• Utilitat: ús habitual de l’objecte, altres usos que
pugui tenir…
ORDRE I SELECCIÓ
D’INFORMACIÓ
7. PRECISIÓ I ÚS DE LES PARAULES
• La precisió en l’ús de les paraules és la base d’una bona
descripció
• Per trobar una paraula que designa un objecte/concepte:
diccionari ideològic
• Per buscar o comprovar els diferents significats d’una paraula:
diccionari general
• Per localitzar i triar la paraula més adequada entre les de
significat semblant: diccionari de sinònims
• Per localitzar expressions, comparacions, frases fetes:
diccionari de locucions i frases fetes
• Per assegurar la correcció lèxica, morfològica, ortogràfica,
etc: diccionari general, diccionari de verbs, manual d’ortografia
8. • Verbs atributius i oracions copulatives
• Temps verbals de present, que donen caràcter intemporal a la
descripció, i de passat, sobretot l’imperfet que es refereix a un
passat no finalitzat.
• Predomini de noms i, sobretot, adjectius; estructures amb funció
de complement de nom (SAdj, SPrep, Or. de relatiu i aposicions).
• Adverbis de lloc i altres indicadors de lloc i situacionals, situen els
objectes i els detalls en l’espai.
Les característiques
lingüístiques(I)
9. • Oracions juxtaposades i coordinades, i algunes oracions
de relatiu
• Comparacions i metàfores
• Enumeracions (ús de comes, punts i conjuncions)
• La puntuació (veure les dues diapositives següents)
Les característiques
lingüístiques(II)
10. • PUNTUACIÓ (I)
L´ús dels dos punts:
• Es col·loquen els dos punts quan hi ha una certa
subordinació del segon al primer:
• Per indicar causa, demostració, exemples i
enumeracions:
• Hi ha els ingredients següents: mantega, sucre i ametlles.
• Per introduir citacions textuals o reproduccions en estil
directe:
• L’autor diu: “Tot el que he escrit ho he viscut.”
11. • PUNTUACIÓ
(II)
Coma i punt i coma en la descripció:
• La majoria de textos descriptius contenen
enumeracions: sèries de noms,, adjectius, etc…
• Recorda que es col·loca una coma entre aquests
elements, excepte quan entre el penúltim i l’últim
ja hi ha una i o una o
• D’altra banda, el punt i coma serveix per separar els
diferents grups d’elements d’una enumeració
llarga