1. Projectes d’innovació Docent
Joan Simon Pallisé
Universitat de Lleida
5 de març de 2015
Curs-Taller

2. Distinció Jaume
Vicens Vives
al GIBAF com a grup
d’innovació docent

3. Distinció Jaume
Vicens Vives a la
Qualitat Docent a
títol individual

6. Qualsevol actuació o iniciativa que el seu objectiu
final sigui l’increment de la qualitat del procés
d’ensenyament-aprenentatge
• les metodologies docents,
• les tècniques d'avaluació,
• les activitats formatives,
• els materials didàctics,
• ……..
Què és la innovació docent?

7. i perquè fer innovació docent?
“Fer innovació docent és arriscat.
No innovar és letal per a una
universitat que vulgui ser
moderna i capdavantera”

8. La docència com a professió ha evolucionat
poc respecte a moltes altres llocs de treball

9. El procés d’ensenyament aprenentatge és quelcom d’una
complexitat molt alta atès que l’entorn és multipolièdric
i perquè fer innovació docent?

10. Gràfic de l’ecosistema d’Innovació Docent
RECERCA EN
DOCÈNCIA
PROJECTES
D’INNOVACIÓ
DOCENT
INICIATIVES O
ACTUACIONS DE
MILLORA DOCENT

11. • Sense poder ser considerades
pròpiament com a innovació, les
millores docents són
fonamentals per mantenir o
millorar el nivell de qualitat de la
docència a la nostra Universitat.
• La introducció d’elements de
millora continuada es pot
considerar com a part de
inseparable de l’actuació
professional del docent per tal
d’esdevenir més eficaç i eficient.
INICIATIVES O ACTUACIONS
DE MILLORA DOCENT

12. Per evitar totes aquestes situacions el millor és aplicar el Principi de
Parsimònia (també conegut com navalla d'Occam) el qual estableix que
la solució més simple sol ser la millor.
D’any en any solem aplicar el Principi de Parsimònia a la innovació educativa; fem
canvis però el més senzills possibles, que no ens requereixin canviar el model
formatiu, ni augmentar el cost per haver d'introduir tecnologia, ni tan sols realitzar
més activitats de les que actualment realitzem
INICIATIVES O ACTUACIONS
DE MILLORA DOCENT

13. La recerca en docència universitària, no sempre és perfectament
distingible del que serien actuacions d’innovació avançades.
Sovint és més pròpia de la recerca habitual dels professors
relacionats amb l’àrea de la pedagogia
RECERCA en DOCÈNCIA

14. Els límits entre millora i innovació docent
Etimologia: del llatí innovare
“Introduir novetats o fer alguna cosa nova”
(DIEC2)

15. Una innovació es refereix a la noció de fer alguna cosa
diferent mentre que una millora implica simplement fer
el mateix sols que millor (perfeccionat)
com diferenciar
innovació de millora? Tot i que molts confonen el
concepte d‘innovació amb
el concepte d‘invenció, són
realitats ben diferents atès
que la invenció implica
quelcom que no existia
abans. I no té sentit
aplicar-lo a l’educació

16. També innovació, d'acord a la seva arrel etimològica «innovare»,
significa "renovar" o "canviar"
Així, sovint també es considera que la
innovació “es refereix a conceptes de
ruptura", mentre que la millora "suposa
només petits avenços".
No és una bona aproximació: existeixen...
 innovacions de ruptura (l’ús d’Internet a
classe...), però també hi ha...
 innovacions no disruptives (l’ús d’un nou
repositori digital) i fins i tot...
 innovacions incrementals (el estudiants
aporten materials creats per ells en aquest
repositoris)
Com diferenciar:
innovació vs. millora?

17. Desenvolupar una estratègia i cultura d’innovació en una universitat es una tasca
complexa i ha de formar part de la mateixa visió i funció de la institució. És per això
que es important considerar aquest 4 aspectes:
 Dedicar un pressupost. L’assignació d’un pressupost dedicat a projectes
d’innovació és l’indicador final de que l’equip rectoral està compromès de
veritat i tradueix en fets concrets les seves paraules envers la innovació.
 Mostrar tolerància al risc. Cal definir un marc de risc possible, de “risc
intel·ligent” on es pugin celebrar els èxits, però també els fracassos de
determinats projectes per aprendre tots plegats dins de l’organització.
 Fomentar el fet d’experimentar fixant temps i diners per a petits equips que
dissenyin nous projectes per després compartir els resultats
 Fer proves pilot decidint abans quins seran els seus indicadors d’èxit per tal de
que l’equip pugui reconèixer un camp de joc de “risc intel·ligent”.
La innovació docent
com a estratègia clau dins la universitat

18. Ara bé, per la rendibilitat i sostenibilitat de qualsevol procés institucional també
ens fan falta altres factors essencials que no cal oblidar: unes finances suficients, la
logística i el màrqueting. Aquesta base és la que precisament ens dona la garantia
que la innovació serà sòlida i tindrà continuïtat.
• El retorn de la inversió (ROI) és crític per a la salut financera d’una universitat i no
deixen de ser el combustible de la innovació.
• Logística, atès que es necessita una coordinació detallada de totes les operacions,
instal·lacions i personal de suport.
• Màrqueting per tal de generar un ecosistema de modernitat entre els potencials
estudiants i també com a fet diferencial entre les universitats de l’entorn proper.
La innovació docent
com a estratègia clau dins la universitat

19. Alguns exemples: innovació docent
“Jardins per a la salut”: aprenentatge servei a Botànica farmacèutica

20. Alguns exemples: innovació docent
1. Vertebrar un projecte pluridisciplinar i
transversal amb participació de tècnics
del PAS i també de professorat d’una àrea
ben diferent com és el Departament de
Filologia catalana
2. Activitat amb un enfoc d’aprenentatge-
servei amb retorn dels coneixements
adquirits pels estudiants a la societat
3. Motivació dels estudiants per la
perdurabilitat del projecte a través de la
tecnologia (codis QR) més enllà de la seva
finalitat formativa

21. Alguns exemples: recerca en docència
MÈTODE CIENTÍFIC (IMRyD):
• Contextualització
• Objectius
• Hipòtesi de treball
• Metodologia emprada
• Resultats obtinguts
• Discussió
• Conclusions
• Bibliografia consultada

22. Alguns exemples: millora docent
Qüestionaris autoavaluatius
(actualment 2400 preguntes)
Curs 2011-2012 PID:
EXPERIÈNCIA DE L’ÚS DE QÜESTIONARIS
D'APRENENTATGE AUTÒNOM
AUTOAVALUATIUS EN L’AVALUACIÓ FORMATIVA
(codi: 2011PID-UB/20)
Curs 2014-2015: (Grup M-2)
Curs 2014-2015: (Grup M3 i T1)
Activitat per conèixer la resposta dels
alumnes en temps real a l’aula a través
dels propis dispositius mòbils (BYOD)
Activitat fora de l’aula de realització de
preguntes tipus test per part dels propis
estudiants en 10 sessions i tot el temari

23. Pots descarregar-te l'aplicació per tu mòbil o tablet o
treballar des del teu ordinador a classe.
El procediment és molt fàcil:
1. Entrem en Socrative teacher i ens registrem i ens assignen un
número de classe.
2. Ells entren en Socrative students i introdueixen el nostre número
de classe.
http://socrative.com

24. On ha d’actuar la innovació docent?
PERSONES
(professors
i estudiants)
METODOLOGIES
(atenció al procés avaluatiu)
CONEIXEMENTS i COMPETÈNCIES
(creació de nous materials)RECURSOS
(atenció a les tecnologies)
En tots els àmbits del procés
d’ensenyament-aprenentatge

25. • Convocatòries de les pròpies
universitats
• Convocatòria d’ajuts per al
finançament de projectes per a la
millora de la qualitat docent a les
universitats catalanes (MQD), de
l’AGAUR.
• Altres convocatòries I+D del
Ministeri d’Educació.
Diferents tipologies dels ajuts

26. ON DEMANAR PROJECTES?
Les subvencions i els ajuts ( i/o els reconeixements) són un estímul important
i una font econòmica per incentivar accions i projectes que, per la seva
magnitud o pel seu cost, serien difícilment factibles sense aquest suport.

27. ON DEMANAR PROJECTES?
Hi ha llum al final del túnel???

28. Programa de Estudios y Análisis (EA)
Millora de la Qualitat Docent (MQD)
ON DEMANAR PROJECTES?
Universitats

29. Els premis com a estímul a
la innovació docent

30. • Són necessaris els equips docents com a grups d’innovació docent?
• És convenient la “vocacionalitat” i un cert grau de voluntarisme?
• Cal una certa disponibilitat de temps?
• Cal ser agosarat o la proposta ha de ser del tot viable per assolir uns
mínims???
• La innovació docent va necessàriament lligada a l’ús de les TIC?
Que ens cal tenir clar
per demanar un PID?
... entrem en terreny relliscós

31.  El procés de reflexió orientant al canvi i la millora que s’inicia amb el procés de
Bolonya i concretat en un conjunt d’accions d’intercanvi d’experiències i difusió,
planteja la necessitat d’entendre l’activitat docent innovadora com una font de la
millora qualitativa dels ensenyaments.
 Els nous reptes no demanen només noves solucions. Cal aprofitar i treure el màxim
rendiment a la dedicació de tots aquells docents que dediquen bona part de la seva
tasca docent a portar a terme accions d’innovació. Una innovació basada en
processos de reflexió sobre la pràctica orientats a trobar evidències que demostrin la
necessitat i l’oportunitat dels canvis incorporats a l’aula.
 La responsabilitat de les unitats i els serveis dedicats a donar impuls a la innovació
docent universitària passa per entendre el valor de la innovació com a font de
coneixement vàlid per a tots aquells que se’n poden beneficiar. Cal incorporar com a
objectiu principal de la nostra activitat l’orientació a transformar els resultats de la
innovació en suports vàlids per a la resta de la comunitat docent universitària.
En resum... què cal concloure?

32. Un descans i un cafè???

33.  QUÈ demanar
 Grans línies estratègiques de la Universitat
 Noves directrius de l’àrea acadèmica de la universitat
 Conèixer els criteris d’avaluació
 COM fer la petició escrita
 Breu, concís i esquemàtic
 QUAN demanar-ho
 Els avantatges de les petites proves pilot
 QUI pot demanar-ho
Com planificar
estratègicament una sol·licitud

34. • Apartats administratius (dades personals i de l’equip
docent peticionari)
• Títol del projecte (curt, engrescador, ús d’acrònims?)
• Context d’aplicació (Assignatures implicades i
ensenyaments)
Elements imprescindibles
en la sol·licitud d’un PID

35. • Presentació (Descripció i contextualització breu de l'actuació)
• Antecedents i situació inicial (relacionats amb la proposta)
• Característiques i tipologia dels estudiants implicats
Apartats BÀSICS
en la petició del projecte
• Mancances detectades
• Objectius (relacionats amb
la millora dels aprenentatges
de l'alumnat implicat)
• Desenvolupament de
l’actuació i pla de treball
• Recursos (valoració inicial
dels recursos necessaris)

36. Considerar destinar-ho a 3 aspectes fonamentals:
 personal de suport (sobretot becaris de col·laboració docent),
 preparació d’accions de difusió de les actuacions realitzades i
els seus resultats,
 prestacions tecnològiques fora de l’abast dels peticionaris
... aspectes sobre el suport econòmic

37. • Planificació i temporalització
• Avaluació prevista dels resultats
 Indicadors d’avaluació
• Transferibilitat prevista de l’acció
• Valor afegit de la proposta
• Difusió dels resultats
 Revistes, congressos, jornades, etc.
Apartats importants i complementaris
en la petició del projecte

38.  Acompliments de les diferents etapes
programades en el sí de l’equip
 Assistència dels estudiants a les sessions de
formació/descripció del projecte
 Participació dels estudiants en les activitats
en el marc de l’avaluació continuada
 Nivell d’abandonament de les activitats per
part dels estudiants
Indicadors d’avaluació
 Grau de lliurament de les activitats proposades
 Estimació del grau de qualitat de les activitats per a
ser publicades
 Estimació de qualitat de l'autoavaluació (si fos el cas)
aportada mitjançant rúbriques
 Enquesta final de satisfacció als estudiants
 Publicació dels resultats globals al repositori digital
de la pròpia universitat

39. Exemples d’alguns instruments:
 Grau de satisfacció del membres de l’equip i valoració crítica del
projecte finalitzat
 Resultats de l'avaluació específica (si fos el cas) de les activitats
d'acord amb els criteris de qualificació establerts en les rúbriques
d’autoavaluació
 Enquesta final de satisfacció
 Èxit acadèmic de l’avaluació en comparació amb el del curs anterior.
...en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat
Avaluació prevista dels
resultats

40. Activitats amb caràcter de servei a la societat
(perdurable, útil i engrescadora)
Valor afegit de la proposta:
Activitats significatives

41. Difusió i divulgació
dels resultats del PID
Etapes per visualitzar la tasca realitzada

42. L’informe de seguiment intermedi
• Accions desenvolupades
• Objectius aconseguits
• Objectius parcialment assolits
• Ajustament al calendari previst
L’informe final
• Equip i presentació
• Accions desenvolupades
• Objectius aconseguits
• Resultats aconseguits
• Transferibilitat i difusió prevista
dels resultats
• Línies de millora i principals
dificultats
• Valoració final de l’experiència
Seguiment
institucional dels PID

43. Reconeixement
institucional de la tasca
realitzada en innovació
docent
La gran assignatura pendent...

44. • Activitats amb caràcter de servei a la
societat (perdurable, útil i engrescadora)
Activitats significatives

49. Algunes tendències de futur
TREBALLAR
COMPETÈNCIES
ApS
BYOD
Flipped Classroom
MOOCs
Aprenentatge
personalitzat

50. DECÀLEG de consideracions finals (grup)
1. Considerar que la innovació docent porta a la millora
dels aprenentatges i tenir inquietud pel canvi
2. Forjar un equip docent cohesionat i motivat
3. Disposar de temps i d’un cert grau de voluntarisme
4. Incorporar altres docents i/o PAS i/o professionals
externs a l’equip per esdevenir més multidisciplinar
5. Tenir una perspectiva de continuïtat a mitjà termini i
cercar una imatge de marca de l’equip docent

51. 1. Detectar alguna mancança o aspecte a millorar
2. Emfatitzar els objectius que es pretenen assolir
3. Redactar un projecte engrescador però viable on sigui
explícit un cronograma i els responsables de cada tasca
4. Destacar les evidències amb que s’avaluarà
5. Comprometre’s a la difusió i la divulgació un cop acabat
el projecte
DECÀLEG de consideracions finals (projecte)

52. Moltes gràcies i…
BONA SORT!