1. DIARI DE
VIATGE…
CLÀUDIA, JANA, IVAN G., JUDIT, SARA, MARIO, ANDREA,
SERGI, ARES, ADRIÀ, ABRIL, IVAN B., OLGA
1
2. Índex:
1. Mollerussa
.....................................................................................Judit i Andrea
2. Tàrrega .................................................................. Clàudia i Sara
3. Cervera .......................................................... Olga, Ivan G. i Abril
4. Manresa .................................. Sandra, Judit, Sara, Andrea i Adrià
5. Vic ................................................................... Adrià i Sergi
6. Girona ................................................................ Mario i Ivan B.
7. Escala ........................................................................... Jana i Ares
Editorial:
Per trobar el tema de la revista vam pensar en les colònies que farem
aquest mes de març.
Vam agafar un mapa amb la ruta de Lleida a l’Escala i vam anar triant
alguns dels municipis per on passarem.
En cada ciutat o poble podreu trobar diferents temes com per exemple,
on està situat, la història del municipi, el clima, els edificis importants, la
fauna que hi ha, la vegetació, els habitants i les festes que es celebren.
Gràcies a aquest treball, hem pogut aprendre molta més informació de
municipis importants de Catalunya.
Esperem que us agradi i que noteu el nostre esforç!
2
3. Situació:
Mollerussa és la capital de la comarca del
Pla d’Urgell.
Té una superfície de 7,1km². És el municipi
amb més densament poblat de la
demarcació de Lleida.
Història:
L’origen de Mollerussa va ser una casa o un hostal que estava situada
entre Barcelona i Lleida en el temps de Jaume I. Aquest hostal estava
sota els dominis dels Olzinelles, una família adinerada.
L'arribada del ferrocarril (1861) i la seva situació central respecte al Pla
d'Urgell van fer de la població seu de l'administració del nou Canal
d'Urgell i del Sindicat de Regants, fets decisius en el desenvolupament
dels sectors comercials i de serveis.
La Fira de Sant Josep és l’activitat que té més importància per a la ciutat,
es remunta al 1872 i també el mercat del dimecres.
Pels motius del creixement de població, expansió urbanística,
desenvolupament industrial i de comerç, riquesa agrícola i l'òptima
posició geogràfica, l'any 1975 li fou concedit el títol de "Ciutat" al
municipi, d'acord amb el Real Decreto 1082 de 24 d'abril.
3
4. Mollerussa el dia 9 d’Octubre del 1668, Aquarel·la original del pintor Pier Maria Baldi.
Aquesta aquarel·la es conserva a la biblioteca de Florència.
• Etimologia: Prové de l’àrab Moala Arusa o del llatí molli amb el
sufix d’abundància.
• Gentilici: Mollerussencs i Mollerussenques
Clima:
La temperatura mitja anual de Mollerussa és de 14, 10 ° més alta que
C
la temperatura mitja anual d’Espanya que és de 12, 97 °
C.
En els mesos més càlids la temperatura mitja és de 33 ° i en els mesos
C
més freds la temperatura mitja és de -0,10 °
C.
Edificis importants:
Església de Sant Jaume:
Museu de Vestits de Paper:
El Museu de Vestits de Paper respon a
una demanda que era gairebé obligada,
reconeixent així un costum amb fortes
arrels a Mollerussa i una forma d'art poc
coneguda fora de la ciutat.
Entre les singularitats de Mollerussa,
potser la més coneguda és el Concurs de
Vestits de Paper que es celebra des de fa 46 anys. El museu és fruit del
concurs, de tots els seus participants, perquè és gràcies a ells que avui
poden comptar amb més de vuitanta vestits exposats per compartir amb
tots nosaltres.
4
5. Casa del Canal d'Urgell, seu de l'Espai Cultural del Canal d'Urgell:
El Canal d'Urgell va ser enllestit l'any 1861 i
la Societat Explotadora es va instal·lar a
Mollerussa, a la denominada Casa del
Canal. De fet, és un conjunt de diversos
edificis d'altures i dimensions diferents, que
s'han anat adaptant al llarg del temps a les
necessitats de cada moment. Va ser edificat
entre 1867 i 1876 segons projecte i direcció
de l'enginyer basc Domingo Cardenal. Els
seus murs estan construïts amb paredat de pedra i coberts amb teulades
a dues aigües. Ha estat restaurat modernament.
Resclosa del Canal d’Urgell al passar per Mollerussa:
Fauna:
No hi ha fauna per destacar. Tot i això, al tenir molt pròxim l’estany
d’Ivars podem dir que hi abunden els ocells amb punts de descans,
reproducció i alimentació.
5
6. Vegetació:
El paisatge de Mollerussa ha estat tan modificat que és molt difícil dir
quina seria la vegetació espontània i sense la intervenció de l'home.
Abans de la construcció del canal d'Urgell dominava una vegetació de
mates baixes i pastures seques, junt amb la vegetació dels aiguamolls i
dels terrenys salabrosos (rics en sals). Però aquest paisatge de fa un
segle i mig també era derivat de la intervenció de l'home, ja que era
constantment pasturat per ovelles i cabres, i quan era possible es
conreaven.
L'única vegetació que té un cert interès és la que es forma a les vores
dels canals i sèquies i la dels camps. Hi ha diversos arbres de ribera,
sovint plantats, com els pollancres i plàtans que ressegueixen les ribes
dels canals.
Població:
A Mollerussa l’any 2012 hi havia una població de 14.729 habitants i una
densitat de 2.074,51 hab/km².
Festes:
· Festa Major: Aquesta és la festa per excel·lència. Es celebra el tercer
divendres de Maig i el programa inclou des d’activitats lúdiques,
esportives, culturals, els balls, les havaneres, els espectacles infantils, el
teatre, la revista, el castell de focs d’artifici...
· Sant Joan: La vigència de la celebració de Sant Joan a les terres de
parla catalana i també a molts indrets de la resta Europea es deu a que
la festa expressa a un marcat caràcter col·lectiu i socialitzador.
· Concurs nacional de vestits de paper: El concurs de paper va realitzar-
se per primera vegada el 13 de desembre del 1964 a la Societat Cultural
i Recreativa l’Amistat amb motiu de la celebració de Santa Llúcia. Va ser
l’any 1966 quan per primera vegada va denominar-se Concurs Nacional
de Vestits de Paper de Mollerussa aquest fet va fer que la popularitat
anés creixent any darrera any fins a l’actualitat.
6
7. Tàrrega
Situació:
Tàrrega està situat a l’Urgell. Limita amb el Pla
d’Urgell a l’oest, les Garrigues al sud-oest, la
conca de Barberà al sud, la Segarra a l’est i la
Noguera al nord.
Història:
Els orígens de Tàrrega comença a mitjans del segle XI quan el comte de
Barcelona Ramon Berenguer I va conquerir el castell de Tàrrega. A partir
d’aquell moment el creixement de la ciutat va començar a millorar. Però,
la crisi del segle XIV, va acabar amb aquesta etapa de millora.
La construcció de les muralles valen
quantitats de diners molt importants. La
població es desorganitza i se sent insegura a
causa de la violència i dels bandolers.
Tàrrega va ser una vila cada vegada més
ruralitzada, controlada per les grans famílies i
plena de pors.
Les crisis eren molt contínues. Les més greus
van ser les guerres.
El segle XVIII va ser un segle d’expansió i de grans projectes.
La inauguració de la línia del ferrocarril Manresa-Tàrrega-Lleida (1860) i
la terminació del Canal d'Urgell (1862) va ser molt important.
Clima:
Tàrrega té un clima mediterrani, amb sequera
i pluges bastant abundants. La resta de l'any,
pot ploure de 340 o 410 litres per metre
quadrat en només un parell d'hores. Les
temperatures són caloroses a l'estiu, i fredes
7
8. a l'hivern. Les temperatures de la ciutat sempre es mantenen uns graus
per sobre de la temperatura mitjana.
Edificis importants:
Ermita romànica ubicada al cim del Parc de Sant Eloi Església de Santa Maria de l'Alba
.
L'edifici modernista de "Cal Maimó", Castell de Tàrrega.
8
9. Vegetació:
Exceptuant algun tros de bosc de roure o de pinassa a les muntanyes
del sud-est quasi tota la comarca, en estat natural, seria coberta per
bosc de carrasca.
Però aquest bosc ha estat destruït per l'home i només en queden
garrigues, brolles mediterrànies i camps de conreus.
En el paisatge humanitzat dels secans, al
costat de les brolles tenen importància els
matolls grisencs, indiquen una forta intensitat
de la pastura vegetals indicadores dels
terrenys.
Gràcies al canal d'Urgell que rega les zones de
regadiu hi predominen els conreus d'arbres
fruiters com les pomeres, les pereres, els
cirerers, les pruneres o els presseguers i els conreus de blat, alfals o
gira-sol.
També hi ha petits horts i hivernacles que es
dediquen a la producció familiar o industrial
d'hortalisses com els enciams, els
tomàquets, les pastanagues o els pebrots.
A la zona de secà hi predominen altres
conreus com l'olivera, la vinya o l'ametller.
Fauna:
Hi habiten aus típiques mediterrànies.
Entre elles hi ha el mussol, el sisó, l'aligot, el
milà negre, el picot verd, la perdiu roja, la
cigonya (que nia en zones de ciutat), el
capsigrany, el puput, l'abellerol, etc.
9
10. Població:
A Tàrrega hi havia 17.025 persones al 2009. Actualment 15.155.
Majoritàriament la població es dedica a l’agricultura i la ramaderia però
també al turisme, comerç i la indústria.
Tàrrega té una fira molt important: la fira del Teatre de carrer que es
celebra des de 198.
10
11. Situació:
Cervera es troba al mig de Catalunya, en el sector més oriental de la
província de Lleida. La seva situació estratègica ha transformat aquesta
població històricament en un important nus de comunicacions a nivell
català. Es troba a uns escassos 100 km de Barcelona i a 60 km de
Lleida.
Història:
L'any 1026, tres famílies pageses, van construir un primer establiment a
la Segarra, en aquells moments deshabitada. Més tard els comtes de
Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien
ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder ja que la Segarra
era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el
musulmà, creant una primera fortalesa.
La nostra bandera:
Clima:
L’elevació de la comarca i l’absència de muntanyes properes
contribueixen a la presència dels vents: el ponent o vent seré, fort i sec;
la humida marinada de direcció contrària; de vegades també baixa del
Pirineus la tramuntana; o la morella que ve de les muntanyes de Prades.
Tots ells molt freds! La temperatura mitjana anual de Cervera és de 13º.
11
12. Edificis importants:
Universitat de Cervera
Centre oficial d’estudis superiors a
Catalunya (1717-1842) fundat per reial
ordre l’11 de maig de 1717 a Cervera
ciutat que lluita al costat de Felip V
durant la Guerra de Successió.
D’aquesta manera sancionava tots els
professors i estudiants que s’oposaren a la
causa borbònica, ja que el mateix text legal promulgava l’extensió de les
Universitats de Lleida, Girona i Barcelona.
Sant Pere de Gros
Es un dels millors exemplars de
l'arquitectura medieval catalana. És un
monument declarat bé cultural d’interès
nacional.
Vegetació:
Totalment calcària, la Segarra té una vegetació carrascars. Sovint hi ha
també boscos alts de pinassa i sota l'estrat alt de la pinassa s'hi troba un
estrat més baix de roures .
12
13. Fauna:
Els rèptils més freqüents són la serp blanca, el
llangardaix, les granotes i la sargantana. Hi ha
diferents aus que volen pel cel de la Segarra, els
més abundants són els pardals.
A la primavera s’estableixen les orenetes, però
també hi són presents els passerells, estornells,
garses, merles, tórtores, garrafons, caderneres,
pigots verds, pinsans, guatlles, enganyapastors i algun puput.
A la nit, molt sovint es troben mussols o òlibes aturats al mig dels
camins.
Últimament es poden veure sobrevolar al cel ocells de presa, com ara
els esparvers.
Població:
Any 2012 població: 9440. Entre aquesta hi ha 4786 homes i 4654
dones. Els habitants de Cervera es dediquen exclusivament al boví.
13
14. Situació:
Manresa és la ciutat capital de la comarca del Bages, al pla de Bages, a
prop al nord-oest de l’angle on conflueixen els rius Llobregat i Cardener.
Nus molt important de comunicacions, accentuat amb l’eix i l'eix
transversal, entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de
l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del país.
Té una extensió de 41,6 km².
Història:
Dins el terme de Manresa hi ha indicis de poblament neolític de quatre
mil anys enrere.
La presència dels àrabs devia ser testimonial. El 785 la van abandonar i
va quedar en terra de ningú. Uns anys més tard, el 796, els cristians van
ocupar-la i va entrar a formar part de la Marca Hispànica.
Després d'uns inicis de centúria marcats per la Guerra del Francès, en
què Manresa hi tingué un paper destacat, la ciutat va aconseguir
14
15. consolidar-se com un dels centres industrials tèxtils més importants de
Catalunya.
La industrialització fou el detonant del progrés de la ciutat al llarg
del segle XIX, mitjançant l'aprofitament intensiu dels recursos hidràulics i
l'aplicació primerenca del vapor, la instal·lació del gas, la construcció de
carreteres i, sobretot, la construcció del ferrocarril de
Barcelona a Lleida que arribà a Manresa el 1859.
Els primers anys del segle XX van viure un fort creixement de la
mobilització política i social a la ciutat.
L'any 1989, Manresa va celebrar el mil centenari de la seva existència
com a ciutat.
En els anys 90, amb l'obertura de l'autopista Manresa - Terrassa, la
construcció de l'eix transversal, i l'arribada d'una altra onada
d'immigració, han contribuït al creixement poblacional de la ciutat.
Clima:
La ciutat està ubicada a 238 m d'alçada sobre el nivell del mar i gaudeix
d'un clima entre mediterrani i continental força extrem. Es tracta d'un
clima subhumit amb estius calorosos que duren quatre mesos i hiverns
freds amb temperatures mitjanes per sota dels 10ºC que duren des de
mitjans de novembre a mitjans de març.
La temperatura mitjana calculada en base als últims deu anys ha estat
de 7,0º a l'hivern, 14,0º a la primavera, 15,1º a la tardor i 23,3º a l'estiu.
15
16. Població:
Al 2012 Manresa consta de 76.570 habitants.
Tot i que les activitats industrials i de serveis són les més destacables,
el sector primari no ha estat totalment marginat. El regadiu, que aprofita
l'aigua de la històrica sèquia de Manresa, és dedicat especialment a
verdures, llegums i fruita, com també a cereals, blat de moro, patates i
farratge. Al secà predominen els cereals i el farratge.
La ramaderia se centra especialment en la producció de porcí i boví. La
tradició industrial es remunta als segles medievals.
Pel que fa al sector secundari, en els segles XIX i XX va sorgir la
indústria tèxtil al llarg dels dos rius que la guarden. Aquesta indústria ha
passat a ser testimonial i ara hi destaquen els sectors metal·lúrgic,
químic i de la pell.
El sector terciari és força important, com correspon a un cap de comarca
de les seves dimensions.
La seva condició de nucli de vies de comunicació és un factor rellevant
en l'activitat comercial de Manresa.
Edificis importants:
·Fàbrica dels Panyos:
Era una fàbrica construïda per la
societat sedera Pau Miralda i
Companyia l'any 1826 al costat del
riu Cardener al seu pas per Manresa i
uns centenars de metres més avall
del pont Nou. La seva construcció va
suposar l'inici de la Revolució
Industrial a Manresa. És la fabrica més
antiga de Catalunya i d'Espanya que
s'ha conservat amb les seves
característiques originals.
·El pont vell:
16
17. Travessa el riu Cardener a l'entrada sud-oest de Manresa. El pont ha
sofert diverses destruccions. D'origen romà, l'actual es tracta de la
reconstrucció fidel d'un pont medieval també reconstruït el segle XII, del
qual només es conserven les bases de l'arc central. El pont, que va ser
destruït el 1939 i refet entre els anys 1960 i 1962, dibuixa vuit arcs de
mig punt amb una alçada màxima de 25 m sobre el cabal del riu.
Vegetació:
Els arbres que hi ha més quantitat són el pi blanc i el pi roig, estan
sobretot als indrets mes refrescants. També hi han garrigues,
brolles de romaní i pastures de jonça.
Les pinedes, garrigues i brolles són tant abundants que se'ns fa
difícil imaginar-nos el paisatge amb alzinars, carrasca i rouredes.
17
18. Situació:
Vic està situat al nord-est de Catalunya , es troba a uns 69 Km de
Barcelona i a uns 60 Km de Girona. I és la capital de la comarca
d’Osona.
Història:
El nom de Vic prové del llatí per un homenatge a les monedes
romanes i ibèriques.
En l’època visigòtica va ser anomenada Àusona.
La ciutat va ser destruïda al 788 d.C. durant una incursió musulmana.
Desprès, només un dels barris va ser reconstruït. D’aquí va sortir el nom
de Vic, quan Guifré el Pelós va reconstruir la part alta de Vic al 878
d.C. donant el control de la part baixa al bisbe .
A partir d’aquell moment la ciutat seria governada conjuntament pel
comte de Barcelona i el bisbe de Vic.
Clima:
Al juny, al juliol i al agost la temperatura és alta, però durant els altres
mesos és baixa. La temperatura més baixa que poden tenir és de -4
graus i la més alta són 25 graus.
Edificis importants:
Els edificis importants de vic són: Temple Romà
es troba situat a la part alta de la ciutat, tocant el
castell de Montcada. El temple de Vic va ser
construit durant el segle d'or de l'imperi, és a dir
el segle II. La seva existència va ser totalment
18
19. ignorada fins l'any 1882, en què va ser descobert en enderrocar el castell
de Montcada.
Un altre edifici es la cripta de la catedral una cripta es un pis subterrani
situat normalment sota de l’esglesia. L’interior de la cripta esta dividit en
tres naus d’idéntica amplada amb dues files de columnes.
Un altre “edifici” de Vic es el
pont Romanic. Guifré va
construir tres esglésies prop
del riu al voltant de les quals
es va arreplegà un petit nucli
de població formant un barri
anomenat “vicus ausonensis”.
D’aquest barri en sortia el
camí cap a Barcelona. En el
segle XI s’hi va construir el
pont de Queralt que permetia
travessar el riu amb més facilitat.
També hi ha el Castell dels Montcada, en el mateix turo que els romans
havien aixecat el temple, el compte de Guifré el pilós va construir en el
segle IX una gran torre de defensa. Després en el segle XI aquesta torre
va ser substituïda pel Castell dels Montcada del qual només te alguns
murs exteriors.
Fauna:
A Vic hi ha: ocells, amfibis, mamífers,
peixos i rèptils. Uns dels animals mes
comuns de Vic son la granota reineta i el
ànec de coll verd. La reineta es troba
pertot arreu als països catalans, incloses
les illes balears. Apareix a basses i
estanys amb canyes, a arbusts del voltant,
a jardins i pous, a aiguamolls, rierols i
torrenteres. El seu aspecte és semblant,
de granota petita i esvelta, però té el
morro més llarg i arrodonit. La reineta arriba fins a 55 mm de longitud.
Menja(formigues, papallones, escarabats, mosques) i també petites
aranyes.
19
20. L’ànec de coll verd es omnívor però en la seva alimentació tenen més
importància les plantes. L’ànec collverd és un ocell aquàtic que fa uns 60
cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.
El mascle és de color gris amb
el cap verd fosc, el bec
groguenc, el pit marronós, el
ventre grisós i la cua blanca. Té
una franja blavosa lilosa amb
els marges blancs a cada ala.
Durant l’estiu canvia el plomatge
i el color verdós de coll es torna
marronós.
La femella és de color marronós
amb taques; té el bec marronós
amb els marges ataronjats.
Vegetació:
El terme municipal de Vic està situat en el domini de vegetació de la
roureda seca de roure martinenc, encara que en aquella zona hi ha
aquests mateixos arbres: - Roureda de Roure martinenc (Quercus
pubescens).
- Pineda de pi roig (Pinus sylvestris).
- Pineda de pi blanc (Pinus halepensis).
- Pineda de pi pinyer ( Pinus pinea).
- Bosc mixte roure
- Pi.
- Pollancreda (Populus nigra)
- Garriga.
- Pastures.
- Herbassar.
- Llistonar.
20
21. - Timoneda
Població:
A Vic hi ha 41.191 persones hi ha 20.412 homes i 20.779 dones. Les
explotacions ramaderes i les indústries transformadores del sector
primari conviuen amb un teixit industrial molt diversificat, i amb un
sector comercial i de serveis en creixement.
La bandera i l’escut de Vic:
Bandera Escut
21
22. SITUACIÓ
El Girona és la capital del gironès. Limita al Nord amb el alt Empordà, al
sud amb la Selva, a l’est amb el baix Empordà i a l’oest amb la Garrotxa.
Al Girona coincideixen quatre rius,que son el Ter, el Galligants, l’Onyar i
el Güell. Està entre dos muntanyes les Guilleries i les Gavarres. El relleu
és molt accidentat la part antiga està en un turó i la part més nova és
plana.
HISTÒRIA
Els primers habitants van ser els Ibers. Després dintre de molts anys
van vindre els romans. Durant la edat contemporània el exèrcit Napoleó
va atacar a Girona, però poc després durant la guerra civil durant un
bombardeig van morir més persones.
CLIMA
El clima és mediterrani humit , normalment està plovent amb una
mitjana de precipitacions entre 750-900. El més dolent són les
inundacions.
EDIFICIS IMPORTANTS
Uns dels edificis mes importants de
Girona es la casa Batlle: Una de les
coses mes impressionants són els deu
caps de mussols.
Un altre edifici important és el palau
episcopal:
22
23. El Palau episcopal de Girona està situat a la plaça dels Apòstols, junt a
la Catedral de Girona, monument amb el que forma un tot arquitectònic,
tant des d’aquesta posició, com des del carrer.
VEGETACIÓ
Hi ha molt poca vegetació per causa de la urbanització. Tot i que encara
podrem trobar alzines. Passejant pels carrers de Girona els arbres que
pots trobar són els pins.
FAUNA
A Girona hi ha un problema amb els
coloms i gavines per culpa de que hi ha
massa població i danys al mobiliari urbà.
Moltes aus quan emigren van a l’illa Ter.
POBLACIÓ
Hi ha 97.198 habitants, més dones que homes. Els seus gentilicis són
Gironí i Gironina. La majoria de gent treballa al turisme i els serveis.
23
24. Situació:
L’Escala és una població que està
situada a l’Alt Empordà. Limita amb el
Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany,
el Gironès i el Baix Empordà.
La vila de l'Escala és al sud del Golf de
Roses, entre l'antiga gola del riu Fluvià
fins al turó de Montgó. Limita al sud amb
el terme municipal de Torroella de
Montgrí (Baix Empordà).
El nucli antic de l'Escala està situat entre la Mar Mediterrània i un conjunt
de turons del nord del massís del Montgrí.
El seu terme compren el poble de Sant Martí d’Empúries i les restes de
l’antiga ciutat d’Empúries, prop del portitxol, al poble de cinc claus, els
veïnats de les corts d’Empúries i les restes, i els antics monestirs de
Vilanova.
Les terres ocupades abans per les aigües, ara són camps de conreu,
són fàcilment identificables entre el pujol de Sant Martí -la Paleàpolis
grega- i els penya-segats de l'antiga costa on aviat va créixer la ciutat
grega que els arqueòlegs han anomenat Neàpolis o ciutat nova.
Història:
A part d’unes escasses restes remuntades a la època neolítica, no es
troben altres restes fins el segle VI a. C.
En el segle IV a. C. un grup de grecs,
procedents de Focea, estableixen la
primera colònia d’Empúries en l’actual
San Martí d’Empúries, llavors una illa
unida per un estret tros de terra a la
resta de territori de l’Escala.
Sant Martí va ser cristianitzat per Sant
Feliu l’Africà que morí a Girona el 304.
Ruta de l’Escala a Sant Martí d’Empúries
24
25. Va tenir catedral entre el 516 i el 693. El primer comte d’Empúries va ser
Ermenguer l’any 812.
L’actual Sant Martí és un poble de caire medieval i als segles IX, X i XI
va ser la capital del Comtat d’Empúries fins que el 1079 es va traslladar
a Castelló d’Empúries. Ocupa el lloc de l’antiga ciutat grega.
Al segles IX i X la ciutat va ser saquejada per uns pobles arribats del
nord, els normands i els hongaresos.
A partir del segle XII se l’anomena vila i castell d’Empúries. Aquest
castell va ser saquejat 1640 per les tropes de Felip IV i uns anys més
tard la vila va ser pràcticament destruïda.
En el nucli habitat destaquen, encara, algunes cases del segle XVI, amb
llindes datades i amb inscripcions diverses.
Les construccions posteriors als setges són senzilles i populars, però
tenen una categoria indubtable.
Es construïren amb material -pedra calcària- que, en bona part, procedia
d'edificis de l'Antiguitat.
Clima:
Per la seva situació prop del mar, el clima de
l´Escala és mediterrani litoral. Temperatures
suaus i pluges irregulars.
Com que l´Escala és un poble costaner, el
mar suavitza les seves temperatures, tant a
l´hivern com a l´estiu.
25
26. Edificis importants:
Torre d'en Montgó,
Obra popular del
segle XVI
Esta situat al cim de
la muntanya de
Montgó
Torre de defensa, o Torre del
Perxel, Torre Moruna
obra popular del segle XIX.
Runes del
Torre del Pedró castell de
Sant Martí.
Obra popular de
segle XVI/ XVIII
Esta situat al cim
del puig del
Pedró
Església de Sant Martí
Ruïnes d’Empúries
Museu de l’Anxova i de la de la
Anchoa y de la Sal.
26
27. Vegetació:
Observant el terme municipal de l´Escala des d´un lloc elevat veurem
que la major part, la part nord, és més plana i la part sud és més
muntanyosa.
La part nord és continuació de la plana de l´Alt Empordà que s´ha format
pels materials o sediments transportats pels rius Fluvià i Muga. I en
temps anterior el Ter.
Els únics accidents de relleu que trenquen aquesta plana són uns petits
turons que baixen cap al mar, com són els turons de Sant Martí
d´Empúries, Vilanera, Les Corts, El Pedró, Muntanya Blanca i Muntanya
Rodona.
La part sud no és tan plana, perquè els contraforts del Montgrí hi arriben
formant turons de més altitud.
La muntanya més alta és Montgó que té 96 m. d´alçària. La resta són
petits turonets com el Puig Sec, Les Terroges,, Salpatx i Puig Borrom.
Fora del terme municipal, però molt a prop nostre, hi ha el Massís del
Montgrí, que és un conjunt de muntanyes velles i arrodonides. Més a
prop hi ha el Turó del Palau i els contraforts del Milà. Aquests formen els
penyasegats de la vessant dreta de la Cala de Montgó.
Fauna:
A l´Escala, com que la vegetació ha
disminuït molt degut a la urbanització del
sòl, la fauna també ho ha fet.
Els animals que viuen al nostre poble
podem dividir-los en tres grups:
a).- Animals que viuen a la terra: a les pinedes, podem trobar esquirols i
en menor quantitat la guilla.
Alguns mamífers propis de l´indret són el conill, la llebre, l´eriçó, el talp,
la mostela...
També podem trobar: amfibis com la granota, rèptils com la sargantana,
el llangardaix i la colobra, invertebrats com el cuc de terra, la trugeta,
aranyes, mosques, mosquits, llagostes de terra, papallones, escarabats,
abelles, marietes, escorpins, cargols de terra...
27
28. b).- Animals que viuen a l´aire: els ocells més característics són les
gavines, que pertanyen a la fauna litoral, com també ho són el corb marí
i l´ànec.
A les vores del rec, trobem la fredeluga, el becadell, el corriol, la fotja...
A les zones de bosc la mallerenga i el reietó.
A les zones més muntanyoses del sud, la merla i la gralla.
I a les zones planes: el mussol, la perdiu, la guatlla, la garsa, el
rossinyol, el cucut, l´oreneta, el pardal...
c).- Animals que viuen a l´aigua: els peixos més abundants són els que
pertanyen al grup de “peix blau”: la sardina, el verat, l´anxova, el sorell...
A les zones sorrenques, trobem llobarros.
També s´hi poden pescar serrans, rogers, guiules, neros i escórpores,
que formen el grup de “peixos de roca”.
A més hi trobem meduses, tomates de mar, estrelles de mar, garotes,
sípies, calamars, pops, cargols de mar, pegellides i musclos de roca.
També cal destacar les llagostes, la gambeta i els crans, especialment
els anomenats “peluts”.
Població:
Segons el cens del 31 de desembre de 1986, l'Escala tenia una població
de 4821 habitants.
És la tercera població de l'Alt Empordà després de Figueres i Roses.
El nombre d´habitants no ha estat sempre el mateix. Al llarg de la seva
història, ‘una mica més de 300 anys, ha variat sensiblement.
La primera dada que coneixem és la que ens diu que l'any 1680
comptava amb 80 persones. A partir d´aquí, la població augmenta
considerablement passant de 360 habitants l'any 1718 a 1383 habitants
l'any 1787. Arriba a la cota més alta l'any 1860 amb 2556 persones, i va
quedar estancada fins l'arribada del turisme a la dècada dels 60.
Durant aquests cents anys hi ha una petita tendència a disminuir,
especialment a finals del segle XIX amb la desfeta de la vinya, degut a la
malaltia dels ceps, anomenada fil·loxera, i les epidèmies de còlera.
Més tard, foren causa d´aquest estancament, la lluita civil i el fet que
l'única activitat econòmica era la pesca, cosa que va produir una lleugera
emigració d’escalens als anys 50.
A partir dels anys 50, l'Escala comença a rebre la visita de turistes.
28
29. Fins als anys 60, la població escalena es concentrava al nucli urbà. Els
únics que habitaven als afores eren els pagesos que vivien a Les Corts,
Cinc Claus o en masies, a més del nucli de Sant Martí d'Empúries.
A partir dels anys 60, coincidint amb el
"boom" turístic i l´augment de població, es
construeixen les noves urbanitzacions que
passen a ser noves barriades: Poble Sec,
Muntanya Blanca, Camp dels Pilans, Puig
Pedró...
Més tard i destinades a la venda i lloguer,
sorgeixen noves urbanitzacions per tot el
terme municipal: Riells de Dalt, Terroges, Punta Montgó, Puig Sec...
El turisme ha proporcionat molts treballs i ha produït riquesa però també
ha destruït la bellesa de les costes, de les vinyes, dels olivars...
També l'augment de la població ha provocat
nombrosos problemes, com la manca
d´habitatges en bones condicions
econòmiques, sorolls, insuficient abastament
d´aigua, clavegueram...
29