12. Laocoont iels seus fills Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Natalia Casabé Professora: M Assumpció Granero
2.
FITXA TÈCNICA TítolLaocoont i els seus fills Autor Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes Cronologia Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana Estil Grec, escola hel·lenística de Rodes (323 aC – 31 aC) Tipologia Escultura exempta o d’embalum rodó de grup Material Original de bronze, còpia romana de marbre Tècnica Talla i trepanat Dimensions 1’84 x 2’42m d’alt Cromatisme Monocroma Localització d’origen La Domus Aurea de Neró a Roma. Descoberta entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma, l’any 1506 Localització actual Pati de Bellvedere, Museus Vaticans (Roma) Tema Mitològic. Mort de Laocoont, sacerdot troià d’Apol·lo, que va desaconsellar l’entrada del cavall de fusta a Troia i va ser castigat per Atena a morir junt als seus fills, ofegats per les serps que rodegen els seus cossos (llegenda de Virgili a l’Eneida)
3.
0.- ESTIL HEL·LENÍSTIC(323-31 aC) L’imperi d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística . En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la confiança en els models clàssics , que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa . Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals.
4.
- Trenca ambla serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat . Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments). Més moviment i dinamisme . Importància al grups escultòrics . Influència de cultures asiàtiques. Grandiositat . Temes anecdòtics ( Nen de l’espina ). Busquen provocar sensacions immediates . Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre problemes tècnics . 0.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)
5.
0.- ESTIL HEL·LENÍSTIC(323-31 aC) Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de persones concretes ...
6.
0.- ESTIL HEL·LENÍSTIC(323-31 aC) Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual .
7.
1.- CONTEXT HISTÒRICEl Laocoont pertany a una de les escoles hel·lenístiques, la de Rodes , entre els anys 50 aC i el 50 dC, a la que també corresponen altres obres com la Victòria de Samotràcia i el desaparegut Colós de Rodes . En aquesta escola va predominar la monumentalitat , el patetisme , la tendència a composar grups piramidals i la importància dels valors tàctils . Possible representació del Colós de Rodes el qual ha desaparegut Teatre de Rodes, possiblement la seu de l’Escola de Rodes Victòria de Samotràcia
1.- CONTEXT HISTÒRICEn el període hel·lenístic , tot i que Atenes manté, en certa manera, el seu prestigi, sorgeixen altres centres i escoles: Pèrgam, Rodes, Alexandria, Antioquia .
10.
ESCOLA RODES (segles IV- I aC) ESCOLA DE RODES Escultures monumentals i colossals , destacant el patetisme , la tensió i el moviment exacerbat . Obres: 1. Colós de Rodes 2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC) 3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC) 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC) 5. Faune Barberini (220 aC)
11.
A l’època hel·lenística,l’idealisme clàssic, amb el seus paràmetres d’equilibri i serenitat, deixa pas al realisme i a les expressions turmentades . Els artistes es recreen en donar forma al patiment, tan físic com espiritual, en captar perfectament el Phatos dels personatges en els seus rostres. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
Aquesta escultura representa l’angoixa de Laocoont , sacerdot del temple d’ Apol·lo a Troia que, segons el mite grec i el relat posterior del poeta romà Virgili a l’Eneida , durant el setge a Troia, va advertir els seus conciutadans, sense èxit, que no deixessin passar al famós cavall de fusta a Troia, ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada , ja que era una trampa disposada pels grecs aqueus . Així relata Virgili a la seva obra l’Eneida com va advertir Laocoont als ciutadans de Troia: 2.- TEMÀTICA I FINALITAT <<Necis, no us fieu dels grecs ni tan sols quan us portin regals!>> Virgilio, Eneida
15.
2.- TEMÀTICA IFINALITAT En llançar un broc amb foc contra el cavall , els déus (Atena o Apol·lo, segons interpretacions) el van castigar enviant-li les dues serps del mar perquè els matessin a ell i als seus fills. El troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit , dient que era un regal de la deessa Atena i que si no l’acceptaven Troia seria destruïda.
16.
Les versions sobrela mort de Laocoont són nombroses i es discuteix si el grup escultòric està basat en el relat de Virgili , on moren Laocoont i els seus dos fills , o en una versió anterior d'un poema troià , on moren Laocoont i tan sols un dels fills . Per això, alguns autors creuen que aquesta còpia és l’adaptació en marbre d’un original de bronze del començament del segle II aC . A l’ original només n’hi haurien dues figures , Laocoont i el seu segon fill , segons el relat mitològic grec més antic, i, després s’afegiria el fill major per fer coincidir l’escena amb la narració de l’Eneida que, també, explica que Atena (partidària de la victòria grega), va enviar les serps per convèncer els troians de la veritat de la història de Sinó . 2.- TEMÀTICA I FINALITAT Bust de Virgili.
17.
Una altraversió explica que va ser un càstig d'Apol·lo perquè Laocoont s'havia casat amb Antíop davant l'estàtua del déu, cosa que constituïa un sacrilegi, i ho havia fet en contra de les ordres del déu. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT
18.
És pot considerar la mort de Laocoont i els seus fills com a símbol de la decadència de l’estirp troiana en el moment del final de la civilització grega, substituïda per la romana . Virgili entronca la fundació de Roma amb la destrucció de Troia ( el príncep Enees, fundador de Roma, havia fugit de Troia amb el seu pare Anquises ). 2.- TEMÀTICA I FINALITAT
19.
2.- TEMÀTICA IFINALITAT La composició és d’un gran dramatisme i mostra un dels episodis en què els déus es van mostrar més desconsiderats i malvats amb els humans , però l’ objectiu de l’escultor és plasmar l’expressivitat per sobre de qualsevol valor de judici sobre la conducta dels déus .
20.
2.- TEMÀTICA IFINALITAT Comitent : No és sap si va ser encarregada per l’Estat per exposar-la a un lloc públic, o comanada per un particular. La còpia romana estava pensada per a decorar cases importants , en aquest cas, la Domus Aurea de Neró .
3.- DESCRIPCIÓ FORMALMATERIAL. Encara que la còpia romana està realitzada en marbre , es creu que l’ original estava realitzada en bronze mitjançant la tècnica de la cera perduda .
23.
3.- DESCRIPCIÓ FORMALReferent a la COMPOSICIÓ , està representat de manera frontal i és un grup escultòric format per tres figures , una gegantina, la figura principal del sacerdot , masculina i nua amb un cos d’ancià , que lluita desesperadament per descargolar-se de dues serps terribles, que tenallen els cossos de dos joves nus també, els seus dos fills que, col·locats al seu costat, sembla que no tinguin prou força per escapar-se’n .
24.
3.- DESCRIPCIÓ FORMALCOMPOSICIÓ . El grup escultòric està emmarcat dins d’ una piràmide o triangle, que dibuixen els tres caps dels personatges, el de Laocoont coincideix amb el vèrtex superior, i forma una diagonal , que creua tot el grup, i baixa des de la part superior esquerra, és a dir, des del braç dret de Laocoont passant per la seva cama esquerra .
25.
3.- DESCRIPCIÓ FORMALTriangle que junta els caps dels 3 personatges Línia que creua la composició La figura central descansa juntament amb la de l’esquerra damunt una peanya , mentre que la de la dreta es recolza sobre una base diferent , la qual cosa suposa una ampliació del suport i una tasca a partir de blocs separats .
26.
La figuradel vell destaca per la seva anatomia i pel seu rostre angoixat . 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
27.
El vell ésel personatge més treballat . 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
28.
3.- DESCRIPCIÓ FORMALEstà en una postura semi sedent , que sembla seure damunt un hipotètic seient del que pengen uns rígids vestits , que ens recorden les estries d’una columna . La peanya escalonada marca el sentit d’ horitzontalitat i l’escàs equilibri de l’obra.
29.
El MOVIMENT es produeix a partir dels cossos contorçats , que no tenen cap possibilitat d’escapar-se, però lluiten fins al final, i de les serps que els tenen presos. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
30.
Les tres figures queden unides per les serps , que estrenyen els cossos musculosos , tractats tots com si fossin adults , ja que les anatomies dels nins són com les del pare , però a escala reduïda, mostren una musculatura exagerada per la seva edat, i una gran perfecció anatòmica , sobretot la figura central . 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
31.
3.- DESCRIPCIÓ FORMALÉs notable el talent dels escultors a l’hora de plasmar, tot paralitzant-lo, un moment d’agitació dramàtica sense que l’acció s’aturi . El grup produeix tal sensació de moviment , que sembla canviar de posició si l'espectador obre i tanca els ulls alternativament.
32.
3.- DESCRIPCIÓ FORMALVOLUM . Les TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES emprades com el volum dels músculs , els ’’draps mullats’’ , el nus atlètic derivat de l’art del segle IV aC, els ulls enfonsats , el trepanat als cabells i les barbes, la boca entreoberta , són tots ells valors dinàmics i pictòrics similars als dels relleus de la mateixa escola de Rodes i creen uns efectes de clarobscur que disparen l’ emotivitat de l’escena .
33.
3.- DESCRIPCIÓ FORMALEls artistes hel·lenístics s’allunyen del sentit religiós de l’art i es concentren a resoldre problemes tècnics i a crear sensacions en els espectadors, així, l’ obra representa les emocions humanes en la seva màxima expressió patètica . Conté el dramatisme més extremat . Les tres figures són representades en un lluita brutal per la vida en què cada múscul és en tensió per tal d’escapar-se de l’abraçada mortal.
34.
3.- DESCRIPCIÓ FORMALEl dramatisme s’accentua en els detalls com ara la boca oberta de Laocoont i les arrugues de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels seus fills , el més gran del qual mira al pare com demanant-li ajuda. Destaquen l' expressió de culpabilitat i el gran dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa agonia .
35.
3.- DESCRIPCIÓ FORMALDins del conjunt, les dues serps monstruoses , formen part de la composició visual del grup , i amb les seves línies corbes aconsegueix la unió entre tots els personatges .
36.
Hi ha unavoluntat d' exagerar l'efecte teatral de l'anatomia , i s'afegeix el dolor moral de Laocoont en presenciar la mort dels seus fills. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Podem copsar el dolor als músculs de Laocoont, que posa en tensió els seus nervis , però també es capta la serenitat del seu esperit El seu pit s'eleva per tractar de contenir el dolor i pel fet que el ventre està comprimit es pot veure el moviment de les seves vísceres .
37.
3.- DESCRIPCIÓ FORMALEls seus fills el miren demanant-li ajut i ell manifesta la seva tendresa paternal amb la seva mirada tendra, d'uns ulls que es dirigeixen cap al cel implorant als déus . L'obertura de la seva boca té un moviment que expressa indignació per la idea d'un càstig immerescut .
38.
4.- MODELS IINFLUÈNCIES L’escultura hel·lenística deu molt a l’ escultura clàssica i el Laocoont és un dels millors exemples del període hel·lenístic . La influència dels relleus de l’altar de Pèrgam és clara. Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est Altar Pèrgam).
39.
4.- MODELS COMPARATIUS, EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES L’ expressivitat i el dinamisme de l’hel·lenisme influiran a l’ art romà durant l’època dels Antoninos, en el grup de Marc Aureli .
40.
El Laocoont quasi amb tota seguretat va ser presa pels romans quan van envair Troia i va estar molt de temps oculta. Fou descoberta per Rafael , que de seguida la va mostrar a Miquel Àngel . El florentí quedà molt impressionat per l’excel·lència en la composició i per la ràbia continguda , per la seva terribilità i pel pathos que transmet, per tant, a l'època del seu descobriment ja va tenir una gran influència pel seu grau de perfecció. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES Rafael Sanzio Gravat de Marco Dente mostrant l’ escultura tal i com va ser trobada
41.
Quan va sortira la llum en 1505, gràcies a Rafael fou molt admirada i ha influït en temps posteriors i en grans artistes, com per exemple Miquel Àngel . 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
42.
4.- MODELS IINFLUÈNCIES Si el període clàssic va ser una font d’inspiració pel Renaixement , l’ hel·lenisme ho serà pel barroc . Així, aquest grup escultòric és un magnífic exemple de barroquisme escultòric de l’hel·lenisme , que representa els cos en el moment de màxima tensió i dinamisme, com va fer, segles després, el genial escultor, Gian Lorenzo Bernini en el Rapte de Prosèrpina , l’Èxtasi de Santa Teresa o Apol·lo i Dafne .
43.
4.- MODELS IINFLUÈNCIES Cal afegir que El Greco va representar en un quadre aquest mite del Laocoont i els seus fills .
44.
EL GRECOL A O C O O N T (1610) Laocoont (1610) Oli sobre llenç (142 x 193 cm) National Gallery of Art Washington (EUA)
45.
CONCLUSIÓ: NARRACIÓ DEVIRGILI EN L’ENEIDA Anatomia musculosa. Gran tensió Diagonal que travessa tota l'escultura i marca el moviment Cossos contorçats. Moviment violent . Les serps s’enrotllen en els cossos de pare i fills, i uneixen les tres figures Composició piramidal Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda COMPOSICIÓ Els cossos s’agiten en les tres dimensions de l’espai. Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç. El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare. El dolor de Laocoont no és tan sols físic, sinó també psicològic en veure patir els seus fills . Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica. Estan representats amb diartrosis , tant individual com de grup, ja que cadascun dels fills s’inclina de forma oposada. Estructura piramidal Sols pot ser contemplat frontalment
46.
Dolor del sacerdottroià Boca oberta Arrugues en el rostre Ulls enfonsats Volums molt marcats Efecte de clarobscur en el volum músculs, els cabells, la boca oberta... Expressió turmentada
47.
Músculs en tensió...La serp està a punt de mossegar-li el maluc. Cossos contorçats...
48.
Laocoonte Historia dela escultura 1506 . Miguel Ángel se entera del descubrimiento (cerca de la Domus Aurea de Nerón) de unas esculturas y las identifica con aquellas que Plinio el Viejo había definido con estas palabras tan elocuentes“... más allá de cualquier obra jamás pintada o esculpida”. El grupo escultórico pertenecía a la colección de Nerón. Miguel Ángel se inspiró en la figura del padre en la realización de una de sus obras más emblemáticas, el Moisés. El papa Julio II della Rovere, mecenas del Renacimiento, pagó por ellas una gran suma de dinero. Nueve años más tarde, Francisco I, rey de Francia, (que atraería a su corte a Leonardo da Vinci) la exigió como botín de guerra. León X Medici, sucesor de Julio II, ordenó secretamente la realización de una copia. El original llegó hasta París en tiempos de Napoleón. Tras la caída de éste fue devuelto a Roma. 1905 . El arqueólogo Ludwig Pollack identifica en un anticuario romano el brazo de mármol del Laocoonte. El descubrimiento permite la reconstrucción del grupo escultórico original. No pasemos por alto la fotografía que muestra la reconstrucción anterior. http://web.tiscali.it/romaonlineguide/Pages/esp/rcristiana/sCM2y8.htm
49.
5- BIBLIOGRAFIA www.wikipedia.es http://es.wikipedia.org/wiki/Laocoonte_y_sus_hijos http://www.slideshare.net/idelalmamia http://www.slideshare.net/mcarmearanda www.google.es www.flickr.es http://www.slideshare.net/baldufa8/roma-escultura Tema visual escultura romana per M Assumpció Granero Cueves
50.
12. Laocoont iels seus fills Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Natalia Casabé Professora: M Assumpció Granero
Lo más leído
