Saltar al contenido principal
CargarIdioma (ES)Atención al cliente
EmpresarialesMóvilRedes socialesMarketingTecnologíaArte y fotografíaEmpleoDiseñoEducaciónPresentaciones y charlas públicasGobierno y org. sin ánimo de lucroAtención sanitariaInternetDerechoLiderazgo y gestiónMotorIngenieríaSoftwareReclutamiento y RR. HH.Venta al por menorVentasServiciosCienciasPYMES y liderazgoAlimentaciónMedio ambienteEconomía y finanzasDatos y análisisRelaciones con inversoresDeportesMeditaciónNoticias y políticaViajesDesarrollo personalSector inmobiliarioEntretenimiento y humorSalud y medicinaDispositivos y hardwareEstilo de vida
2nESO, profile picture
Subido por2nESO
PDF, PPTX8,399 vistas

Art Romànic. 2n ESO

2n ESO

Educación◦
Descargar como PDF, PPTX
ART ROMÀNIC
ART ROMÀNIC INTRODUCCIÓ Coneixem sota romànic l’estil artístic per excel·lència de l’Alta Edat Mitjana. L’art romànic es va desenvolupar a Europa Occidental des de l’any 1000 fins mitjans del segle XIII. Rep aquest nom perquè molts dels seus elements són semblants als de l’art romà. A més, apareix al mateix temps que les llengües romàniques. Podem definir l’art romànic com un estil feudal, agrari i monàstic. Fou un art on la temàtica principal era religiosa.
ART ROMÀNIC
1) Éra una època de molta inseguretat. Europa Occidental estava sotmesa a constants atacs de musulmans, vikings i magiars. Es va desenvolupar a una època de molta misèria i de grans malalties. Recorda que al feudalisme el món era bàsicament rural, basat en l’agricultura de subsistència. Les terres eren propietat dels senyors (laics o eclesiàstics) i treballades pels serfs, que vivien en unes condicions molt dures amb moltes mancances. La major part de la societat viu en un estat de supervivència. L’Esglèsia Catòlica legitimava l’ordre feudal mitjançant la teoria dels tres estaments: oratores (esglèsia), laboratores (poble) i bellatores (noblesa) 2) Època de fanatisme i fervor religiós: Iniciada per l’obscura profecia de l’Apocalipsis, que era interpretada com si el món hagués de desaparèixer l’any 1000 o 1033. Això provocà, que els homes de l’època, coaccionats pel poder de l’Esglèsia, es refugiaren en la Fe, seguida pels pelegrinatges o viatges sants. Al llarg de l’Edat Mitjana, es van configurar camins de pelegrinació a llocs sants, amb l’esperança o bé de guarir-se d’una malaltia o bé perquè l’esglèsia prometia la salvació eterna de les ànimes dels pelegrins. El fervor religiós encara es present a la nostra societat, Les rutes de pelegrinació crisitana més prestigioses eren: Jerusalem, Roma i Santiago de Compostela. Als voltants del segle X, els pelegrins començaren a fer les rutes a través del regne dels Francs i de la Península Ibèrica per visitar el sepulcre de Sant Jaume.Al segle XII, fins i tot, existia una guia que aconsellava als viatgers les millors rutes a seguir. Al llarg dels camins de pelegrinatge es va anar construint edificacions i, a poc a poc, el romànic s’estengué per tota Europa Occidental ART ROMÀNIC CONTEX HISTÒRIC
Beato de Liébana, códice del Monasterio de San Andrés de Arroyo, Palencia ESPAÑA Any 1220 Bibliothèque Nationale de France, París LOS 4 JINETES DEL APOCALIPSIS
PRINCIPALS RUTES DE PEREGRINACIÓ CRISTIANA MEDIEVAL.
ART ROMÀNIC CONTEX HISTÒRIC Als voltants del segle X, els pelegrins començaren a fer les rutes a través del regne dels Francs i de la Península Ibèrica per visitar el sepulcre de Sant Jaume. Al segle XII, fins i tot, existia una guia que aconsellava als viatgers les millors rutes a seguir. Al llarg dels camins de pelegrinatge es va anar construint edificacions i, a poc a poc, el romànic s’estengué per tota Europa Occidental
A R Q U I T E C T U R A
ART ROMÀNIC ARQUITECTURA. CARACTERÍSTIQUES Es tracta d’una arquitectura principalment religiosa. Els edificis més característics foren l’esglèsia i el monestir. Els monestirs eren els llocs on es reunien els monjos per viure-hi la vida sota un seguit de normes anomenades “Regla”, la més estesa era la de Sant Benet. (orde benedictina) Aquesta “Regla” organitzava la vida monàstica benedictina d’una manera assenyada i respectuosa amb la naturalesa humana. Es caracteritzava per mantenir l’equilibri entre els treballs manuals, la lectura i les pregàries, per organitzar la vida interior del monestir per garantir l’autoabastiment dels monestirsd Els monestirs esdevingueren en l’únic lloc de cultura, on hi havia llibres que els monjos copistes es dedicaven a reproduir en manuscrits. Gràcies a aquesta tasca, avui en dia conservem moltes de les obres dels grecs i els romans. Els monjos, a més, foren clau per mantenir el llatí com a llengua d’ús habitual, especialment als documents escrits. M O N E S T I R D E R I P O L L
S A N TA M A R I A . R I P O L L A R Q U I T E C T U R A . M O N E S T I R Aquest monestir benedicti fou fundat pel compte Guifré el Pilòs l’any 879. L’any 888 fou consagrat i dedicat a Santa Maria.
ART ROMÀNIC ARQUITECTURA. CARACTERÍSTIQUES P L A N TA C R E U L L AT I N A L’altre edifici característic de l’arquitectura romànica són les esglèsies. Les esglésies romàniques tenien una sèrie d’elements comuns: La planta era de creu llatina, amb dos braços que s’unien al creuer. Solia tenir una o tres naus. A la capçalera hi havia un absis semicircular. L’arc emprat és el de mig punt. Les formes arquitectòniques son senzilles i austeres. La coberta era de voltes de canó sostingudes per murs gruixuts reforçats per contraforts. Els murs de pedra són massissos i de poca alçada. Les finestres eren petites i l’interior era fosc. La torre campanar servia per vigilar i per convocar a l’oració. Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’oest, lloc d’on a l’Edat Mitjana es creia que procedien les tenebres i tots els mals. L’altar està situat a l’est, on surt el sol. La primera llum del dia entra per l’espitllera (finestra) i està identificada amb Jesucrist.
volta de canó coberta cimbori torre campanari portalada lateral nau lateral transsepte creuer altar absis nau central arc de mig punt
ESGLÈSIA SAN MARTI DE TOURS (FROMISTA) .PALENCIA A R Q U I T E C T U R A . E S G L È S I A
A R Q U I T E C T U R A . E S G L È S I A S A N C L I M E N T D E TA Ü L L
A R Q U I T E C T U R A . E S G L È S I A Monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva,Alt Empordà, Catalunya).Volta de la nau central de l'església (vers la façana)
E S C U LT U R A
L’escultura romànica estava subordinada a l’arquitectura. La major part de les escultures romàniques s’adaptaven als edificis als quals anaven destinades. ON ES TROBEN? Destaquen especialment: Els capitells de les columnes i la decoració de les portalades (timpans i arquivoltes), en pedra. Les escultures de temes religiosos, pintadades de colors vius que es situaven a l’altar en fusta. COM EREN? Les escultures romàniques eren frontals, rígides, inexpressives i simètriques. No eren naturalistes, desproporció entre les diferents parts del cos i escasa fidelitat de les reproduccions anatòmiques. QUINA FUNCIÓ TENIEN? La funció principal de l’escultura romànica, a banda de decorar, es narrativa i didàctica, ja que permetia explicar els episodis de la mitologia cristiana a una població analfabeta. Era habitual representar-hi Crist i laVerge Maria d’una mida més gran que els altres personatges.
E S C U LT U R A S O B R E F U S TA M A J E S TÀ B AT L L Ò S . X I I
E S C U LT U R A S O B R E F U S TA E S C U LT U R A S O B R E F U S TA M A R E D E D É U M O N T S E R R AT
E S C U LT U R A S O B R E P E D R A . P O RTA L A D A ABADIA DE MOISSAC FRANÇA
E S C U LT U R A S O B R E P E D R A . E S Q U E M A D E L A P O RTA L A D A ABADIA DE MOISSAC. FRANÇA
E S C U LT U R A S O B R E P E D R A . T I M PÀ . P O RTA L A D A ABADIA DE MOISSAC. FRANÇA
E S C U LT U R A S O B R E P E D R A . T I M PÀ . D E TA L L . P O RTA L A D A ABADIA DE MOISSAC. FRANÇA
E S C U LT U R A S O B R E P E D R A . C A P I T E L L . C O L U M N A D E L C L A U S T R E . MONESTIR DE SAN BENET. CATALUNYA
E S C U LT U R A S O B R E P E D R A . C A P I T E L L S . C L A U S T R E SANTO DOMINGO DE SILOS
E S C U LT U R A S O B R E P E D R A . C A P I T E L L S . C L A U S T R E SANTO DOMINGO DE SILOS
P I N T U R A
La pintura romànica és senzilla però expressiva. Les característiques generals són les següents: QUINES TÈCNIQUES EMPRAVEN? La tècnica més habitual és la del fresc, és a dir, sobre parets tot just emblanquinades, per tal de que la pintura penetri la calç i es conservi molt de temps. També destaquen les pintures sobre taula (en fusta) i les miniatures (les pintures que il·lustraven els llibres religiosos) QUINA FUNCIÓ TENIEN? La pintura mural s’utilitza per adoctrinar i per decorar les esglèsies amb temes bíblics. COM EREN? Les imatges són esquemàtiques, sovint s’exageren o es deformen les figures per fer-les més expressives. Les actituds són rígides, hieràtiques. No s’emprava la perspectiva, no hi havia paisatge i el fons era pintat d’un sol color. Tampoc hi havia gradació cromàtica i els contorns es feien amb línies gruixudes. QUINS TEMES DESTAQUEN? Als absis de les esglésies trobarem normalment el Pantocrator, la representació de Crist com senyor de l’Univers, pintat en actitud de beneir dins d’una atmella mística i acompanyat del Tetramorf, la representació dels quatre evangelistes (Joan-Àguila; Mateu-Àngel; Lluc-Brau, Marc-Lleó).
PA N T O C R ÀT O R S A N C L I M E N T D E TA Ü L L P I N T U R A M U R A L , T È C N I C A A L F R E S C
S A N TA M A R I A D E TA Ü L L P I N T U R A M U R A L . T È C N I C A A L F R E S C
P I N T U R A S O B R E F U S TA FRONTAL D’AVIÀ
BALDAQUÍ DE TOST ANÒNIM. TALLER SEU D’URGELL 1200. Procedeix de l'església de Sant Martí de Tost (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell). Tremp, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta
Google Art Project es un sitio web que presenta una recopilación de imágenes en alta resolución de obras de arte expuestas en varios museos del mundo, así como un recorrido virtual por las galerías en las que se encuentran. El proyecto fue puesto en servicio por Google el 1 de febrero de 2011 con 1.061 obras de diecisiete museos, entre los que se encuentran el Tate Britain de Londres, el Museo Metropolitano de Arte de NuevaYork, y la Galería Uffizi de Florencia.1 La función de exploración de los museos se sirve de la misma tecnología utilizada por Google Street View.2 Aunque todas las obras se muestran en alta resolución, cada una de las diecisiete instituciones intervinientes al iniciarse el proyecto dispuso una de sus obras maestras para ser fotografiada y mostrada en el sitio mediante imágenes de 7.000 megapixeles.3