Exhibició pública - Programa de mà - 2425 3T

1
Dilluns
9
i
dimarts
10
de
juny
de
2025
d
e
15:20
a
17:20
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web ielesvinyes.net
xarxessocialsielesvinyes
2024/25-3t T
R
IM
E
S
T
R
E
e
xhibiciópública
C
ONTÉUN PREMI
A L
'INTERIOR:)

2
program
aciód'activita
ts
dilluns 9 de junt (1r i 3r d'ESO)
Girem la moda
Videopòdcast
e
xhibiciópública
2024/25-3r trim
estre
p. 6
p. 7
p. 8
p. 9
dimarts 10 de juny (2n i 4t d'ESO)
Aules2A, -15 i pistade dalt
Aules4A, 4Bi 2B
p. 14
p. 15
entrevistes,creacionsialtres
editorial
Article ? Premi Baldiri Artsi llengua i finalistesa l'Escola transformadora
escrit per l'equip docent
Article ? El método educativo opuesto al atracón de la selectividad
escrit per Ignacio Zafra (periodistade El País)
Entrevista ? Glòria Arias, professora de LesVinyes
realitzadaper S
ergi del Moral
Creacions? L
'Atlesde ViatgesImaginaris. Tastet d'inici suggerentsdelsrelats
escrit pelsnoisi noiesde 1r d'ES
OA
Creacions? Ali, no vull que em vegin com un pobre immigrant
escrit per JúliaB, BertaCi RomàP(3r ES
O)
p. 10
p. 26
p. 30
p. 36
p. 38
Perquè aprens, aprenc p. 3
articlessobreE
L
SP
R
O
J
E
C
T
E
S
Girem la moda ? Com ha canviat la roba?
escrit per ChiaraM, Chantal N i altresnoisi noiesde 2n d'ES
O
Vides? Migrar no ésdelicte
escrit per l'equip docent del projecte
Catapulta ? Aprendre importa?
escrit per Ivan Bella i S
ergi del Moral
p. 16
p. 18
p. 22
Atlesde viatgesimaginaris
Catapulta
Festival musical
Vides
Aules1A, 1Bi 1C
Gimnàs
Bibliotecai aula 4A
Aules3A, 3Bi 2B

3
editorial
Hi ha moments o situacions durant el curs que gran part de l'equip no sabem ben bé com anomenar,
però que ensmeravellen i ensdeixen estorats. Encara ara enssorprèn escoltar elsnoisi noiesexplicar el
seu projecte educatiu quan rebem visitesal centre, en un altre idioma o sense cap adult referent que els
pauti què explicar? però, així i tot, captant i exposant tan i tan bé què ésel que fem a Les Vinyes i per a
què ho fem així. És escoltant-los, que ens adonem de la quantitat de maneresi recursosque tenim com
a comunitat per explicar-nos i fer emergir el sentit de tot el que passa i aprenem junts.
I també és a així, a força de relatar el que fem, des de diferents perspectives i mirades, que de mica en
micaaconseguim relatar també, i cadavegadamillor, el que som.
Un altre d?
aquestsmomentsreveladorsdel cursva ser, sensdubte, l?
entrevista amb famíliesque vam fer
per al programa de mà del trimestre passat. De sobte, vam trobar una claredat que ens deia ?Un dels
punts més bonics de les exhibicions públiques que vam veure nosaltres és la sensació que detectes en
els nanos que el centre és casa seva. I que estan allà amb tranquil·litat, en un ambient segur, contents i
orgullosos d?
ensenyar la seva feina? o ?La confiança, també, la confiança extrema que tenen els profes
amb elsalumnes[...] hi ha un tracte de persona?
. I aquí vam veure, amb mésnitidesa, com ésde central
laqüestió comunitàriaen el nostre projecte educatiu.
Vivim en un món que canvia molt de pressa i on constantment ens trobem amb nous reptes. Per això,
seguir aprenent durant tota la vida s?
ha tornat imprescindible. Fa temps que sabem que aprendre no és
una cosa que fem sols, sinó que la fem amb altres persones, compartint idees i experiències. Però lluny
de ser tan sols social, també és important entendre que aprendre vol dir formar part d?
una comunitat.
Això és precisament el que més ens va emocionar de l?
entrevista el col·locar al centre del que som la
cultura compartida del reconeixement mutu, l?
autonomia respectuosa i de sentiment de pertinença.
Aquest tipus de clima educatiu ? encara que no pugui mesurar fàcilment? té un impacte molt gran en
com tots els nois i noies, així com tota la comunitat educativa, desenvolupem habilitats essencials que
estimulen i acompanyen el nostre aprenentatge.
L
?
altre dia el Biel li deia al Nil ?No vull explicar-t?
ho, vull que ho entenguis?
, com aquell qui diu,
l?
important no és el missatge, l?
important ets tu. L
?
important no és el que dic, l?
important és que
aprenguem. I és aquí, en aquests detalls, on l?
aprenentatge s?
obre camí i avança ferm en la dimensió
comunitària: perquè quan aprenem junts, tothom té l?
oportunitat de fer-ho amb nosaltres. I així, lluny de
ser una peça més, tots aprenem a desplegar la nostra veu pròpia i autonomia que guia el nostre procés
d?
aprenentatge, però que empeny i inspira, també, el procés d?
aprenentatge de tots els que conformem
Les Vinyes. I així, amb tot, no només volem ser una millor comunitat d?
aprenentatge sinó que estem, i
cadavegadaamb mésconvicció, aprenent a ser comunitat.
Gràciesper compartir el nosaltres.
perquèaprens,aprenc
Educar ésaprendre a viurejuntsi aprendre juntsa viure
MarinaGarcés
L
aportada
Aquest curs volem dedicar les portades a les mans, com a metàfora de la
creació, de l'expressió, de la connexió entre el pensament i l'acció, de la
precisió i la destresa, el tacte i la sensibilitat. Aquestes mans barreja de
generacions, un instant del projecte Girem lamoda.

4
program
ació
dilluns 9 de juny
Atlesde viatgesimaginaris
Catapulta
Festival musical
Vides
Aules1A, 1Bi 1C
Gimnàs
Bibliotecai aula4A
Aules3A, 3Bi 2B

5
program
ació
dimarts 10 de juny
Aula2A, -15 i pistasuperior
Aules4A, 4Bi 2B
Girem la moda
Videopòdcast

6
Al llarg de la història, elsviatgessempre han despertat l?
interèsi l?
imaginari de lespersones,
ja sigui per explorar terres inexplorades, ampliar el seu coneixement del món, descobrir
nous paisatges i conèixer altres cultures. Moltes d?
aquestes vivències i allò que han après,
ha quedat recollit tant en mapes i atles com en diverses formes artístiques, com ara
novel·les, relats de viatges, músiques, contes, etc. De manera que el ?viatge?s?
ha convertit
en una de les qüestions més recurrents en la cultura i en la història de la literatura. A la
nostra exposició us convidem a explorar el món a partir de la seva geografia i a imaginar
viatges i vivències a través de les creacions dels nois i de les noies participants en el
projecte: ?
Atlesde viatgesimaginaris?
A
T
L
E
SD
EV
IA
T
G
E
SIM
A
G
IN
A
R
IS
comvia
tjar sensem
oure'nsdelacadira?
A
tles
En aquest espai es convida als visitants a conèixer el món a través de mapes,
paisatgesi aventuresa travésd?
unaexperiènciaimmersiva.
Localització: Aula1B
15:20 a 17:20 h
V
ia
tges
En aquest escenari els visitants podran escoltar una lectura dramatitzada dels
relatsescritspelsnoisi noiesi descobrir elsviatgesliterarisque enshan inspirat.
Localització: Aula 1C
program
ació
dilluns 9 de juny
T res torns:
15:30 h
16:10 h
16:50 h
p
aisa
tges
Podreu gaudir de les aquarel·les acompanyades de fragments literaris de les
obres creades pels nois i les noies i que son la seva interpretació dels paisatges
visitatsen el seu viatge imaginari.
Localització: Aula 1A
15:20 a 17:20 h

7
Aprendre ciència i matemàtiques s?
associa injustament a avorriment o falta de comprensió.
En aquest projecte els nois i noies de 1r d?
ES
O C hem treballat com a científiques. Hem
assumit la responsabilitat de sostenir un procés d'investigació per construir i dissenyar
catapultes, i amb aquestes, ser capaços no només de predir a on aniran els llançaments,
sinó també de quantificar la precisió dels tirs. S
i us agrada la ciència, us encantarà el que
hem preparat per vosaltres.
C
A
T
A
P
U
L
T
A
podrempredir tirsim
esurar laprecisió?
cronologiadel procésd?
investigació
Com resolem el repte i n'avaluem els resultats? Quin procés hem seguit per
dissenyar, construir, millorar i quantificar la precisió de les nostres catapultes?
Ressegueix el camí dels autèntics científics en què ens hem convertit en aquest
projecte, i conversaamb elsnoisi noiesque han creat aquest cronogramagegant.
15:20 a 17:20 h
program
ació
posa
't aprova!
dilluns 9 de juny
Volscomprovar lesdificultatsamb què enshem trobat? Posa't al nostre lloc i aprèn
el que nosaltres hem après: disseny 3D, fonaments matemàtics, eines de taller o
recollidade dades.
cam
pdetir,disp
aralatevaprecisió!
Vols provar les catapultes? S
eràs capaç de disparar amb precisió? Aconseguiràs ser
el mésprecís?Vine a provar!
inform
escientífics
Hem aconseguit predir elsllançamentsde la catapulta i mesurar la seva precisió? Et
presentem els informes científics que descriuen el procés de treball, els resultats i
lesconclusionsobtingudes.
Localització: Gimnàs

8
Ritme, pulsació, harmonia, estructura, missatge, tornada? S
ón algunsdelsconceptesque el
nostre alumnat ha hagut de conjugar per a poder dur a terme un producte creatiu musical.
La música no és més que l'organització de sons en el temps i no s?
entén la creació sinó des
d?
un punt de vista de treball estricte i detallat on el procés conscient es mescla amb
l?
inconscient per tal de generar art. L'alumnat de 1r ES
O B us espera amb l'ànim de
presentar-voslessevescreacionsmusicalsi el seu procésde creació.
festival m
usical
C
O
N
E
IX
E
R
E
MelSnousQ
U
E
E
Ndecastellbisbal?
program
ació
m
úsicaendirecte
Gaudiu de la interpretació de lescançonscreadesper l'alumnat.
Encomaneu-vosde la sevaenergia, canteu lestornadesi balleu i aplaudiu tant
com el cosusdemani.
15:30 a 16:30 h
dilluns 9 de juny
Coneixeu de prop elsgrupsmusicalsi el detall de lessevescançons.
Deixeu-vosconduir per l'alumnat i passeu a l'acció. Comproveu, per vosaltres
mateixos, el que ellsi elleshan hagut d'aprendre i elsreptesalsqualss'han
enfrontat durant el seu procésde treball del trimestre.
16:30 h a 17:30 h
Localització: Biblioteca
m
useuiexperiènciasonora

9
Els alumnes de 3r d?
ES
O han treballat al llarg d?
aquest trimestre en un projecte
interdisciplinari sobre la migració, un fenomen global amb profundes implicacions socials,
culturals i humanes. Aquest projecte ha tingut com a objectiu principal apropar els
estudiants a una realitat sovint llunyana a través de l?
estudi, la reflexió i la creativitat. Al
llargdel procés, hem tingut el privilegi de col·laborar amb la Fundació Punt de Referència i
la Parròquia de Santa Anna, dues entitats del tercer sector que desenvolupen una tasca
essencial en l?
acollida, l?
acompanyament i el suport a les persones migrades. Aquesta
col·laboració ha permès als alumnes conèixer de prop l?
experiència directa de les persones
que han hagut de deixar enrere el seu país i reconstruir la seva vida en un nou entorn,
sovint amb dificultats, però també amb esperançai resiliència.
V
ID
E
S
E
T
SC
O
N
S
C
IE
N
TD
E
LP
R
IV
IL
E
G
IQ
U
ET
E
N
S
?
E
sp
aiexpositiu
Per què migren lespersones?Desd?
on migren?Quinessón les
condicionsen lesque ho fan?Quan arriben alspaïsosd?
acollidaamb
quinarealitat estroben?
En aquest espai uspodreu aproximar al fet migratori a travésd?
una
exposició documental, artística i interactiva.
Localització: Aulesde 3Ai 3B
15:20 a 17:20 h
A
ctedelectura:H
istòriesdevida
Lecturacol·lectiva de fragmentsd?
històriesde vidai acte d?
homenatge
a lesentitatsi personescol·laboradores.
Localització: Aula2B
program
ació
dilluns 9 de juny
15:20 a 16:20 h (3A)
16:20 a 17:20 h (3B)

10
F
IN
A
L
IS
T
E
S
D
E
L
P
R
E
M
I
E
S
C
O
L
A
T
R
A
N
S
F
O
R
M
A
D
O
R
A
I
G
U
A
N
Y
A
D
O
R
S
D
E
L
B
A
L
D
IR
I
A
R
T
S
I
L
L
E
N
G
U
A
Els
Premis
Baldiri
són
un
dels
reconeixements
més
rellevants
en
l'àmbit
educatiu,
especialment
a
Catalunya
i
en
l'àmbit
de
la
cultura
catalana.
Aquests
premis,
impulsats
per
la
Fundació
Carulla,
tenen
una
llarga
trajectòria
i
reconeixen
iniciatives
educatives
innovadores,
creatives
i
compromeses
amb
la
llengua
i
la
cultura
catalanes.
És
a
dir,
estem
contentes!

11
ls
Premis
Baldiri
són
n
dels
reconeixements
és
rellevants
en
l'àmbit
ducatiu,
especialment
a
atalunya
i
en
l'àmbit
de
a
cultura
catalana.
quests
premis,
mpulsats
per
la
undació
Carulla,
tenen
na
llarga
trajectòria
i
econeixen
iniciatives
ducatives
innovadores,
reatives
i
compromeses
mb
la
llengua
i
la
cultura
atalanes.
És
a
dir,
stem
contentes!

12
fotografies
de
l
l
ars
i
vides,
i
de
l
es
exhibicions
públ
iques

14
En aquest projecte hem volgut endinsar-nos en el món de la moda des de diferents
perspectives amb l?
objectiu de conscienciar sobre l?
excés de consum de roba i les seves
repercussions socials i ambientals. Hem aprofundit en el procés tèxtil des d?
una visió més
tècnica, i d?
altra, hem experimentat tècniques tradicionals com el teler, el punch needle, el
brodat i la costura a màquina. T
ambé hem desenvolupat la nostra creativitat dissenyant i
confeccionant una col·lecció de roba amb tècniques d?
'upcycling'. Vols veure com la moda
pot ser creativa, sostenible i compromesa?No et perdisla nostradesfiladaoberta al públic!
giremlam
oda
O
nésfetalam
evaroba?
program
ació
desfiladadem
odaupcycling
Desfilada de moda i mostra de lescol·leccionsdissenyadesi confeccionadesper
l?
alumnat.
Localització: Pistasuperior
16:45 a 17:20 h
15:20 a 16:20 h
exposició-recorreguT
Visita lliure on es mostren alguns dels treballs fets durant el procés de
construcció del coneixement i de disseny de lescol·leccions.
Localització: Aula2A
dimarts 10 de juny

15
T?
has preguntat mai com es crea un videopòdcast des de zero? A l?
exhibició final del
projecte podràs veure com els alumnes han donat vida a les seves idees: des de la tria de
temes actuals i propers, fins a la producció completa del seu propi programa audiovisual.
Descobreix com investiguen, escriuen, graven i editen per comunicar el que realment volen
dir. Podràs escoltar els seus episodis, veure com han treballat i conversar amb ells sobre el
procéscreatiu. Una mostra plena de creativitat, veu pròpia i mirada crítica sobre el món que
ensenvolta.
V
ID
E
O
P
òD
C
A
S
T
C
O
M
U
N
IC
A
RÉ
ST
A
NF
À
C
ILC
O
MP
E
N
S
E
M
?
m
ostradel procésdetreball
Elsassistentspoden conèixer el procésde treball complet que ha seguit l?
alumnat
per acrear el videopòdcast desde laidea inicial finsalaproducció final.
15:20 a 17:20 h
program
ació
dimarts 10 de juny
visitar l?
estudiientrevistaalesfam
ílies
Elsassistentspoden conèixer l?
estudi, veure com funcionael procésde gravació i
participar activament responent preguntesque elsfarà l?
alumnat.
Localització: Estudi de gravació
program
aendirecte
Elsassistentspoden escoltar i veure l?
emissió d?
un programaen directe del pòdcast
creat per l?
alumnat, on tractaran el temad?
interèstreballat durant el projecte.
Localització: Aula 2B
15:20 a 17:20 h
15:20 a 17:20 h

16
comhacanviat laroba?
projecte| giremlam
oda
EntrevistaaMercedesi E
va, àvia i mare, d'un alumne de 2ES
OBque hadonat suport
al'alumnat en la confecció de lescol.leccions.
Realitzadaper Chiara M. i Chantal N.
Vosaltres esteu aquí per ajudar-nos a confeccionar la
roba que portarem a la desfilada de l?
exhibició final,
heu confeccionat roba per vosaltres mateixes o per
familiarsi amistatsaltresvegades?
E
va: Lamevamare sí que hafet moltaroba, ella sí.
Mercedes: Bueno, jo arreglo roba. S
í que és cert, quan
elleseren petites, vaig fer un cursde costura, i sí que els
vaig fer roba, però després ja no. Llavors, amb la idea
que vaig agafar i la idea que una mateixa té doncs vas
fent cosetes, però un vestit no em faig.
E
va: Però sí que fa davantals, bosses, moneders,
necessers, gorros m'ha fet a mi també, bufandes, jerseis
de punt. A banda de cosir ella sap fer ganxet, punt, punt
de creu...
Creieu que abans, la roba tenia més valor? La textura,
la qualitat era millor?
Mercedes: S
í, jo crec que sí. Ara fan la roba perquè et
duri una temporadacom a molt dosi fora.
E
va: S
i jo penso el mateix. Abans la roba, les teles
eren de molta més qualitat que ara. La filosofia
aquesta que estem parlant de la roba, aquesta
filosofia s'aplica també amb altres productes, amb
els mobles, la tecnologia, els mòbils... Estem en una
època de consum i estat tot pensat per utilitzar el
mínim pressupost possible en la fabricació i així es
faci malbé i ensen comprem un altre.
Mercedes: Jo soc la més gran de cinc germanes, i la
meva roba després la portava la meva germana i fins
i tot arriba a un altre més petita. O sigui fixat si
durava la roba. T
ambé cal dir que no rentàvem la
roba tant com ara, no ens canviàvem tant de roba. I
"Ens donen missatges contradictoris, per una banda, hem de reciclar
i ser sostenibles, i per l'altra banda hem de consumir per ser feliços,
això no es pot sostenir"
entrevista

17
esveianova.
E
va: En canvi, ara, a vegades, hi ha roba que les has
rentat dues vegades comptades i ja es veu que té
boletes, que perd el color, latextura...
Aquest projecte planteja llums i ombres d'aquests
aparells i convida a la reflexió en diferents vessants amb
l?
objectiu de conèixer l?
aparell que portem asobre.
Mentre fèiem el projecte, hem vist que molta roba que
portem, està confeccionada en països molt llunyans i
han viatjat molts quilòmetres fins a arribar a nosaltres.
Abans això era així o la roba que es portava era mésde
proximitat?
Mercedes: Abans la roba era producte d'aquí, encara
més, jo quan tenia la vostra edat, la meva mare
comprava la tela i anàvem a la modista, que ara ja
gairebé no hi ha, no anàvem a la botiga, anàvem a
comprar el retall o les peces, i anaves a la modista i et
feiael model que t'agradava. Aracompreu per internet.
E
va: Abans era més producte nacional i ara és
internacional, però tornem al mateix, no és el mateix
pagar a un operari d'aquí de Barcelona o de la resta de
l'estat, que està cosint uns vestits aquí, que un sou a un
operari al Pakistan per exemple, perquè allà surt més
barat, el nivell de vida és més baix i surt més barat. Ho
fabriquen allà i quan està fet ho envien en vaixells o
avions, de la forma més barata. I aquí ho venen a "preu
normal" aleshores tenen molts guanys Va tot molt
ajustat, i exploten al treballador d'origen.
Vosaltres, quan éreu joves, teníeu molta roba?
Mercedes: T
eníem la del diumenge, i la delsdiesde cada
dia. No teníem tanta roba. Però tampoc tenia el desig de
tenir més roba. I amb les sabates era el mateix, la dels
diumenges, i desprésarribava el divendres, i seia amb la
meva mare amb les sabates de tothom a netejar-les pel
diumenge. Ha canviat tot molt ara, és molt diferent el
que jo vaig viure a com viuen les meves netes, però no
trobo a faltar res, vaig ser molt feliç en aquella etapa de
lamevavida
E
va: Jo he tingut el mateix que ara. Però tornem a allò
d'abans, el que ensinculquen ara, el consumisme, tenir més, i
més... I si ella té una faldilla vermella, doncsjo també vull una
faldilla vermella, perquè és que la necessito. I això no és
veritat. Abans teníem menys coses però eren feliços. Ara
ens implanten el consumisme i si és que si no tens
aquesta faldilla vermella que et falta, no seràs feliç fins
que la tinguis. I això no és cert, perquè a més quan
tinguisla de color vermell, et faltarà una de color blanc, i
després una de color blau i sempre et faltaran coses. És
la societat en què vivim ara. Abans no tenien aquesta
necessitat d'estar comprant coses.
?Ara està associat el ser feliç, a
tenir coses?
Creieu que la qualitat de la roba està influïda pel
preu? Creieu que tota la roba està feta de pitjor
qualitat?
Mercedes: Potser els que estan en un nivell de la
societat més alt que nosaltres tindran roba millor,
amb altresmodistesi teixits, que seran bons. Però si
parlem a nivell "general" la roba està feta per a un
tempslimitat.
E
va: S
í, la gent amb un poder adquisitiu més elevat
que el nostre pot optar a una qualitat millor que la
nostra. T
ambé perquè s'ho poden pagar.
La col·lecció que estem confeccionant, ho estem
fent de manera ?upcycling? és a dir, estem agafant
peces de roba que ja no s?
utilitzen o retalls, per
donar-losuna segona vida i millorar la seva qualitat
Creieu que això ésnou o ja esfeia abans?
Mercedes: Al meu cercle més proper no es feia això,
sí que si hi havia alguna peça que es fes malbé,
doncs l'arreglàvem, que sí que és com reciclar.
Potser les modistes sí que ho feien, es cansaven
d'una peça i la modificaven, però en una escala més
domèstica jo no feia.
?L 'objectiu principal és reduir
costos de fabricació i guanyar
beneficis en la venda de la
peça de roba"

18
?
m
ig
rar noésd
elicte?
A
R
T
IC
L
E| V
ID
E
S
Escrit per equip docent del project e Vides
Al llarg del procés, hem tingut el privilegi de
col·laborar amb la Fundació Punt de Referència i la
Parròquia de Santa Anna, dues entitats del tercer
sector que desenvolupen una tasca essencial en
l?
acollida, l?
acompanyament i el suport a lespersones
migrades. Aquesta col·laboració ha permès als
alumnesconèixer de prop l?
experiència directa de les
personesque han hagut de deixar enrere el seu paísi
reconstruir la seva vida en un nou entorn, sovint amb
dificultats, però també amb esperança i resiliència.
Els nois i noies han analitzat les causes i
conseqüències del fet migratori, tot abordant
aspectes com la desigualtat global, els conflictes, els
drets humans i la construcció d?
identitats en
moviment. A més de la recerca teòrica, han recollit
històries de vida de persones migrades, construint així
una mirada empàtica i compromesa amb la diversitat i
lajustíciasocial.
Com a part final del projecte, els alumnes han
transformat aquestes històries en collages artístics,
barrejant imatge i text per donar veu i forma a les
experiències viscudes. Cada collage és una finestra a
una trajectòria vital única, i alhora, un pont entre
realitats diferents.Aquest projecte no només ha estat
una oportunitat per aprendre, sinó també per
reconèixer i valorar el paper imprescindible que juguen
les entitats socials en la construcció d?
una societat més
justa, solidària i cohesionada. Us convidem a
endinsar-vosen aquesteshistòries, a escoltar-lesamb el
cor obert i a reflexionar sobre tot allò que compartim
com aéssershumansen moviment.
Enfugida. Refugiatsexposició temporal Museu Històriade Catalunya.
?Els migrants no abandonen només la seva terra, sinó també una part
de la seva ànima.?
Amin Maalouf, escriptor libanès- francès.
Els nois i noies de 3r d?ESO han treballat al llarg d?aquest
trimestre en un projecte interdisciplinari sobre la migració, un
fenomen global amb profundes implicacions socials, culturals i
humanes. Aquest projecte ha tingut com a objectiu principal
apropar els estudiants a una realitat sovint llunyana a través de
l?estudi, la reflexió i la creativitat.

19
Lluvia deprejuicios. Paraguasde dignidad.
Jhonatan

20
El
primer
pas
per
arribar
a
una
vida
totalment
millor.
Joel
Valentia.
S
onia
Paraules
que
salvaran
vides.
Bruna
El
viatge.
Júlia

21
etsfam
íliai
volscom
prendream
b
m
ésdetall com
aprenemalesvinyes?
l'equipd'estudiantsam
baixadorsusa
tendràius
faràunavisitaper aprofundir enelem
ents
essencialsdel projecteeduca
tiu
Trucao escriu al centre i diguesque volsparticipar en
unajornadade Portesendins.
El Marci l'Emma, ambaixadorsdel centre, atenent una visitade professionalsde l'educació.

22
ap
rend
reim
p
o
rta?
projecte| catapulta
Escrit per Ivan Bella i Sergi del Moral
Aquestes preguntes les podria respondre el Biel, un
aprenent formidable de 12 anys, tal com demostra
sobradament el document que ha elaborat (vegeu
pàgines següents), on reflexiona sobre què ha après
durant gairebé tresmesosde projecte.
Per aqui ensdediquem a ensenyar, aquest document
és realment inspirador. En el context del projecte
educatiu de LesVinyes, esdevé un exemple clar d?
una
cultura de l?
esforç amb sentit. S
ón quaranta-tres
pàgines (sic) plenes d?
arguments, imatges,
fotografies, taules, dades, gràfiques i comentaris de
companys, on el Biel mostra que entén el sentit del
que està aprenent, descriu els seus avenços i els
argumenta, tot identificant punts forts i aspectes a
millorar.
En llegir la seva reflexió, es fa evident que el Biel està
desenvolupant una capacitat creixent per aprendre de
manera autònoma: està, en definitiva, aprenent a
aprendre. En aquest sentit, el Biel, com a reflex dels
seus companys i companyes, ens inspira i ens recorda
que aprendre importa en la mesura que les persones
percebem aquest valor, i se?
ns ofereixen les condicionsi
oportunitatsnecessàriesper créixer. Per això, per alsqui
ens dediquem a l?
educació, el Biel és una font
d?
inspiració.
I l?
exemple del Biel no és pas menor: desenvolupar
l?
habilitat d?
adquirir, comprendre i retenir
coneixements, habilitats o comportaments nous ? és a
dir, capacitar lespersonesper aprendre? hauria de ser
un dels objectius centrals de tota escola. S
egons la
Si no percebem que aprendre és rellevant, aprendre importa? Si
el que fem a l'escola no ens fa capaços d'aprendre, aprendre
importa? Si no percebem els nostres avenços, aprendre importa?
Si l?aprenentatge es mesura amb números, aprendre importa? Si
aprovem, però no comprenem el sentit de què estem aprenent,
aprendre importa?

23
International Bureau of Education, ?saber aprendre
és actualment la competència més rellevant, i ho
serà encara més en el futur". Aquesta evidència,
avalada per la recerca educativa, contrasta amb
l?
imaginari col·lectiu sobre què entenem per
educació de qualitat. Encara sorprèn més si
analitzem la davallada catalana i espanyola als
informes PIS
A, causada en part per pràctiques massa
centrades en la retenció i memorització a curt
termini.
En paraules d?
AndreasS
chleicher, director d?
Educació
de l?
OCDE: ?Hem d?
ensenyar menys coses, però amb
més profunditat?
. Davant dels resultats, suggereix
que hem de ?raonar més i repetir menys?
, i sobretot
que ?cal fomentar el pensament crític, el
desenvolupament de competències i una mentalitat
de creixement en l?
alumnat?
.
En una aproximació clàssica a l?
aprenentatge, massa
sovint són els professors ? o fins i tot agents
externs? els qui decideixen si s?
ha après. Això pot
ser necessari quan cal certificar o qualificar, però
sabem que, en termes d?
aprenentatge real, les
qualificacions poden reduir l?
interès per aprendre,
fomentar la tria de tasques fàcils i empobrir el
pensament. Per això, en coherència amb el que sabem
sobre com es genera l?
aprenentatge, a Les Vinyes
facilitem innombrables espais perquè sigui l?
aprenent
qui reflexioni: acompanyem aquests processos oferint
criteris, compartint anàlisis, generant espais, temps i
converses per pensar, individualment i col·lectiva, sobre
el sentit, la qualitat i laprofunditat del que fem.
Quan ésel Biel qui argumenta finsa quin punt ha assolit
els objectius d?
aprenentatge ? si ha après a utilitzar
einesi raonament matemàtic, a fer servir einesde taller
i disseny 3D, si ha estat capaç de planificar i sostenir un
procés d?
investigació, de col·laborar eficaçment amb
altreso de comunicar-se amb claredat? , quan ésell qui
pren decisions, argumenta i detecta punts forts i
aspectesa millorar, esfa evident que aprendre importa.
És, sens dubte, una cultura de l?
esforç amb sentit; una
mentalitat de treball on l?
autosuperació i el creixement
gairebé espoden tocar amb lesmans.
Gràcies, Biel, per inspirar els teus professors. Gràcies
per fer realitat el lema del teu centre. Aprendre
importa, i al teu costat, ésinevitable.
q
u
èheap
rès?p
erq
u
è?co
m
?
Quaranta-tres pàgines (sic) plenes d?
arguments, imatges, fotografies, taules, dades, gràfiques i
comentarisde companys, on el Biel mostra que entén el sentit del que està aprenent, descriu els
seusavençosi elsargumenta, tot identificant puntsfortsi aspectesa millorar

25
d?
argum
ents,im
atges,
fotografies,taules,dades,
gràfiques...enl'estudiant
reflexionasobrequèhaaprès
43
pàgines

26
E
l m
étodoeduca
tivo
opuestoal a
tracóndela
S
electividad:las
presentacionesde
aprendizaje
E
l institutoescuelaL
esV
inyes,enC
astellbisbal,
im
plantalasllam
adaspresentacionesde
aprendizaje,unatécnicaquerefuerzael
protagonism
odelosestudiantes.L
ainicia
tivaha
em
pezadoaextenderseaotroscentros
P
R
E
M
S
A
Escrit per Ignacio Zafra i fotografiesd'Albert Garcia
Aquest article ésunareproducció del publicat a El Paísel 23 de maigde 2025
Bruna tiene 15 años, está de pie, en medio del aula, a
punto de hacer una de esas cosas que se ven pocas
veces en un centro educativo. Va a contarle al público
que tiene delante qué cree que ha aprendido este
curso, quién le ha ayudado a hacerlo, cómo se ha
sentido y cuál ha sido su relación con sus profesores y
compañeros. T
odos los estudiantes de la ES
O del
instituto escuela público Les Vinyes, en Castellbisbal
(Barcelona), realizan una de estas ?presentaciones de
aprendizaje? ante un grupo de docentes, familiares y
otros estudiantes en la recta final del año escolar,
después de haber pasado cuatro o cinco días
preparándolas.
Como Bruna está en cuarto y Les Vinyes no tiene
estudios postobligatorios (Bachillerato o FP), esta será
su última presentación, lo que la llevará a reflexionar
sobre toda su secundaria. ?Y
o vine aquí desde un
instituto, digamos, normal, donde hice primero de la
ES
O. Creo que lo másimportante que he aprendido en
estos años ha sido a comunicarme, a expresar mis
ideas y lo que siento. Y a decirlo con palabras ricas,
con laspalabrascorrectas?
, afirma.
El número de personasque asiste a cada exposición es
variable. Pueden ser tres o 30. ?Las presentaciones se
parecen a los estudiantes. Hay alumnos que tienen
muchosamigosy quieren que todosestén presentes, o

27
que invitan a sus abuelos y hermanos, a una maestra
que tuvieron en primaria, o a su entrenador, y eso está
bien. Yhay estudiantes que tienen muy pocos amigos,
y no hay nada malo en eso. S
us presentaciones son
mucho más reducidas, más íntimas, lo cual también
estábien?
, dice S
ergi del Moral, director de LesVinyes.
?Obviamente, no todo es genial. A veces hay alumnos
que querrían que vinieramásgente y no vienen por los
motivos que sean, y uno de los trabajos del equipo
docente es estar atento para que las presentaciones
no supongan la mínima fricción en este y otros
sentidos?
.
Las exposiciones son en junio. Lo que Bruna está
haciendo hoy es más bien un ensayo, o una
demostración delante de dos profesores, seis amigos,
un fotoperiodista y un reportero. Yaunque despuésde
unas frases la emoción ha subido algunos grados, no
es nada, coinciden los presentes, comparado con lo
que ocurriráen unassemanas.
?El último curso tiene un carácter más retrospectivo
del paso de los estudiantes por Les Vinyes. Y aunque
se llora en todos los cursos, en cuarto se llora un
montón. T
ambién porque los alumnos son más
mayores, más maduros, y dicen cosas brutales. Estaría
bien que se hiciera una serie del tema de la
adolescencia, pero que hablara de esto, no de alguien
que comete un asesinato?
, dice Del Moral.
La presentación es oral, pero la idea es que los
estudiantes muestren una selección de sus
?creaciones?
. En el caso de Les Vinyes es fácil porque
los chavales trabajan 10 horas a la semana en
proyectos de larga duración. Y construyen, por
ejemplo, pequeñas catapultas, editan libros breves
(con una factura que parece profesional), organizan
exposiciones, o escriben y representan obras teatrales
? la actividad favorita de Carla, que también termina
este año la ES
O, fue precisamente una obra que
montaron, después de entrevistar a sus abuelos,
utilizando su memoria (y la de sus bisabuelos) para
crear un texto literario sobre la Guerra Civil y la
posguerra? .
Los chavales tienen margen para definir su
presentación, pero estas tienen una estructura
definida y los profesores les acompañan en su
elaboración. El acto comienza con la introducción de
un compañero, para partir con cierta solemnidad. El
estudiante cuenta lo que ha aprendido a nivel
académico, social y emocional.
A continuación, se inicia una conversación, en la que
primero hablan los profesores y van sumándose los
demás invitados. ?Vimos que si no dábamos una
estructura clara se tendía mucho al relato emocional,
que esfantástico, pero puede ser bastante inconcreto?
,
dice el director. S
egún el curso, duran, en total, entre
30 y 45 minutos.
Brunaensayasu presentación de aprendizaje delante de dosprofesoresy varioscompañeros, el 7 de mayo en el instituto escuela LesVinyes, en
Castellbisbal (Barcelona).

28
Una red en California
Les Vinyes, que está en Castellbisbal, un pueblo de
12.000 habitantes cercano a Barcelona, puso en
marcha las presentaciones hace cinco años, después
de descubrir (a través del documental Most likely to
succeed) que lasutilizaba una red escolar de S
an Diego
(California), llamada High T
ech High. En el centro
catalán ? que para entonces llevaba tiempo aplicando
un modelo educativo encaminado, en palabras de su
director, ?a que el alumnado comprenda qué está
aprendiendo, por qué está aprendiendo, cómo se
aprende, cómo podría aprender mejor, qué cosas se le
dan bien de manera natural y qué cosas debe
reforzar?? se quedaron impresionados con el cierre
de curso que hacían esoscolegiosestadounidenses.
Así que primero se dedicaron a visualizar toda la
información que habían ido publicando y después
fueron a conocerlos. ?Hemos ido a S
an Diego dos
veces, pagado con nuestros riñones, en vacaciones de
S
emanaS
anta?
, dice Del Moral.
La idea inicial era implantar las presentaciones de
aprendizaje en un curso para probar. Pero el claustro
se entusiasmó tanto que arrancaron en toda la ES
O a
la vez. Desde entonces, otros siete centros educativos
catalanes, integrados como Les Vinyes en la red
escolar Futursde l?
Educació, lashan puesto en marcha.
Un ?
feedback?poderoso
Las presentaciones ayudan, cree Del Moral, a generar
una comprensión más profunda. ?
Aprender, por
ejemplo, a hacer ecuaciones, pero también por qué
son relevantes, por qué es necesario aprenderlas. El
aprendiente tiene que ser capaz de responder a estas
cosas, de lo contrario, se le ha enseñado una técnica
para unosproblemasque no conoce?
.
El profesorado también se beneficia: ?Escuchar
constantemente a los alumnos contar en qué
aprenden y en qué no aprenden es un feedback
poderosísimo, aunque a vecestambién doloroso?
.
Las presentaciones tienden a ser muy sinceras. Por
ello, se insiste a los chavales en que cuiden las formas
y planteen las críticas de forma constructiva. T
ambién
es útil para las familias, continúa Del Moral, que
normalmente, como mucho, tienen cierta idea de lo
que están aprendiendo sus hijos, pero no de cómo lo
hacen, ni por qué.
Las presentaciones pueden adaptarse en muchos
aspectos. En Les Vinyes, por ejemplo, no se califican
(en algún instituto de EE UU, sí), aunque en ciertos
casos pueden ayudar a inclinar la balanza en la
evaluación del curso, que se está produciendo en
paralelo.
S
irven, dice Del Moral, para un centro de composición
social media como el suyo, pero también para otrosde
mayor complejidad (como prueba el caso del instituto
Ca n?
Oriac de S
abadell, que también las usa). Es
independiente del tipo de proyecto educativo que
tenga el instituto, siempre y cuando incluya la llamada
evaluación formativa, ?en la que el estudiante tiene un
papel relevante a la hora de decidir si está
Dosalumnasde primero de laES
Oprueban lacatapultaque han construido en el instituto escuelaLesVinyes.

29
aprendiendo o no, aunque al final la nota la pone el
profesorado?
.
Lo máscomplicado
Lo más difícil, asegura Xavier Ros, director del instituto
público de Matadepera (Barcelona), que empezó a implantar
de forma escalonada las presentaciones en 2021, es lograr
?que los chavales arranquen y hagan su propia reflexión
sobre el aprendizaje?
. ?Con todo, suelen salir bien, aunque el
primer día no lo dirías. Y funciona en chavales académicos,
que disfrutan contando que han trabajado mucho, pero
también en los que han trabajado poco, sobre todo si han
tenido momentos en que lo han hecho mejor y pueden
destacar?
.
Una vez que está rodado, y tanto los estudiantes como el
profesorado han interiorizado el proceso, agrega Marta
Pujadó, coordinadorapedagógica del instituto escuelaVapor i
Molí, situado en el distrito de S
ant Andreu de Barcelona,
?hace que el alumnado se hagamásresponsable de su propio
proceso de aprendizaje y se marque objetivos para ir
avanzando?
.
Las presentaciones pueden verse, concluye Carles Monereo,
catedrático de Psicología de la Educación en la Universidad
Autónoma de Barcelona, como lo opuesto al atracón de
empollar que implica preparar la S
electividad, que obliga a
acumular muchos contenidos en poco tiempo,
?aprendiéndolos con pinzas, lo que hace que muchas veces
se pierdan con un golpe de viento?
.
Un aulade primero de primariaen el instituto escuelaLesVinyes.
Ignacio Zafra
Esredactor de lasección de S
ociedad
del diario ELP
AÍSy está especializado
en temasde políticaeducativa. Ha
desarrollado su carreraen ELP
AÍS
. Es
licenciado en Derecho por la
Universidad de Valenciay Máster de
periodismo por laUniversidad
Autónoma de Madrid y ELP
AÍS
.

30
G
lòriaarias
lesvinyes?U
naaventuram
olt bèstia,
vaigpensar ?
G
lòria,aont?
hasfotut!?
Aquest ha estat 14è curs de la Glòria a Les V inyes, i també és
l?últim de la seva trajectòria professional. Ha format part de Les
V inyes des del seu naixement, allà el 2011. Bona companya, bona
persona, treballadora incansable, que cuida el planeta i també ens
ha cuidat a totes persones que hem tingut la sort de fer equip
amb ella. Personalment, m?he sentit cuidat i estimat per ella, per
això em fa especial il·lusió poder fer- li aquesta petita entrevista
com a testimoni d?una trajectòria literalment inoblidable.
entrevista
Entrevistarealitzadaper Sergi del Moral
Viatgem un segon al passat, com recordes el teu
primer dia a LesVinyes?
Quina gràcia. El primer dia a L
V recordo quan vaig
entrar per la porta, vaig anar a la S
ala de profes, i vaig
Per trencar el gel, Glòria, ja jubilada, com et sents?
Bé, estic aprenent a cuidar-me. Estic agafant rutines,
és un canvi molt gran. Estic descobrint un món
completament nou.

31
Un llibre en blanc d?
un centre que volia ser
intencionadament Innovador. Vertigen i il·lusió.
I si tornem al present, com ha evolucionat el centre
durant aquests14 anys?
El centre ha passat per moltíssimes fases. S
empre
madurant, encara és un centre jove, però s?
han
consolidat moltes maneres de fer, és ja un adolescent.
Recordo les primeres reunions amb només cinc
professors. Eren eternes, teníem molts dubtes, llavors
intentàvem treballar a partir d?
un centre d?
interès, allò
ara queda molt lluny, però lamanera de treballar ja era
molt diferent del que tots estàvem acostumats a fer.
Des d?
aquell punt, i sent un centre que naixia per ser
mirat, hi ha hagut moltes fases. Ara ens cuidem molt
més que abans, tenim projectes consolidats i maneres
de fer també consolidades. T
enim també les
Presentacions d?
aprenentatge, que són tan emotives i
que permeten a les famílies ser-hi d?
una altra manera
tan especial. Hi ha hagut moltes fases, però sense
dubte el centre haanat amillor.
Jordi Domènech, amic i referent precisament en el
mateix àmbit que tu, les ciències, em va dir una
vegada, un pèl amoïnat, que l?
imaginari d?
un ?bon
professor? massa sovint és una combinació de bones
explicacions i mala llet. Alhora, quan jo vaig arribar a
Les Vinyes, que tot just començava en l?
ofici, recordo
perfectament de fer equip amb tu i quedar
meravellat de la teva amabilitat, la teva capacitat per
escoltar, el teu tracte sempre? amb el teu quefer
quotidià em vas oferir una alternativa a un imaginari
tant compartit com caduc. Ara, Glòria, després de
tota una vida dedicada a ensenyar i aprendre, quin és
el teu imaginari de ?bon professor??
Uff? No hi ha un únic ?bon professor?
, ho has de fer
tu. A Les Vinyes, que hem fet molta codocència,
moltes vegades estàs amb un company i t?
agrada com
fa una cosa, i t?
ho voldries quedar, però cadascú té la
seva manera de fer? S
obretot, un ?bon professor? és
aquell que sap veure el que té davant, o intentar-ho al
màxim, ser capaç de veure als nanos, tal com són, les
seves circumstàncies, i saber llegir fins a on pots
arribar amb ells, individualment i com a grup. No és
només fer ?activitats?
. Un ?bon professor?és treballar,
saber apropar-te als nanos? cosa que alhora que fa
patir, perquè veusmoltescoseson no potsarribar?
Hi ha algun projecte o activitat que recordis amb
especial estima?
Recordo moltes coses, tinc molts bons records, i orgull
de moltes coses. La promoció amb què vas començar
tu [per 2013-14] la recordo amb molta estima, vaig
estara amb ells tres cursos. Recordo el projecte
emP
ATItza?
t de millora dels patis, va ser tan bèstia,
El treball en equip a L es
V inyes és un exemple, és
excepcional. H e treballat a
molts centres, molts, i el
que fem aquí és excepcional.
totes les etapes juntes, amb les famílies? no sé com
no ens vam fer mal? hem fet tantes coses i tan
grosses, el recordo amb gratitud. T
ambé recordo la
cúpula geodèsica, la meva de sortir de l?
aula i trepitjar
natura, i el #S
howY
ourS
tripes, el míticherbari virtual?
Què t?
ha aportat el contacte amb els nois i noies al
llargdelsanys?
Uaaaa, frescor. I com que tinc tres fills, l?
energia de
tenir gent jove al voltant. Aprendre, i també nervis i
patiment. T
ambé aprendre a respectar, que ningú és
més que ningú, que tothom té dret a ser escoltat, que
tothom té coses a dir. És una riquesa contínua. Ells
sempre van per davant, en tecnologia, en històries?
Què destacaries del treball en equip amb els altres
docentsdel centre?
El treball en equip a L
V és un exemple, és excepcional.
He treballat a moltscentres, molts, i el que fem a L
Vés
excepcional. La comunicació, el poder dir les coses, el
veure que només érem cinc persones. El Boris Mir, la
Rosa S
ardà, el Ramon Nasarre i la Maria Beneyto. El
Boris, amb aquesta energia seva desbordant, ràpid em
va venir a saludar i em va bombardejar a preguntes:
?tu coneixes el Drive?, com vas d?
informàtica??
Recordo també la reunió al saló d?
actes de
l?
ajuntament amb les famílies, al centre no teníem de
res, ni tan sols taules i cadires. Una aventura molt
bèstia, vaig pensar ?Glòria, a on t?
has fotut!?
. Alhora
una oportunitat, llibre en blanc del qual en soc part.
LaGlòria, el seu darrer diaaLesVinyes, entregant lesclausal Jose.
Purahistòria de LesVinyes, MariaBeneyto i Glòria Arias.

32
suport entre nosaltres, com acollim al professorat nou,
com anem tots a una més enllà de les diferències?
Crec que és fruit d?
una combinació de bones persones
i també una intenció de treballar així, perquè jo no
havia treballat així enlloc, i no passa casualment.
Consensuar decisions, recollir opinions de tothom,
però alhora amb una direcció clara? això és
estructura, es promou? Ara, després de tots aquests
anys, ja ésuna manera de fer, elsqui arriben nouss?
ho
troben fet i s?
adapten ràpidament. T
ambé hi ha qui no
s?
adaptai ésnormal que marxi.
T
ens alguna anècdota entranyable que puguis
compartir?
Mira, tinc molt mala memòria. S
i anés amb una GoPro
al cap te?
n podria dir moltes de cada dia. Ara em ve al
cap just quan vam tornar al centre després de la
COVID, que els ratolins es van apoderar del laboratori
del centre.
Quins consells donaries als docents que continuen el
camí?
No sé què aconsellar, em costa donar consells?
Aconsellaria treballar molt, tenir predisposició per
aprendre, deixar-se anar. T
ots tenim una creativitat
amagada que la podem deixar anar, tenim passions,
temesque ensmotiven, i alsque podem agafar-nos?
Com t'agradaria que et recordés la comunitat
educativa?
Concariñoi ja està.
Fora d'entrevista la Glòria em demana que "per favor
fem alguna cosa els espais exteriors, cal més verd, cal
renaturalitzar els patis". S'ofereix per muntar una
comissió, venir a ajudar, el que faci falta... Així és la
Glòria. Et recordarem con cariño col·lega, i amb
moltesaltrescoses. Gràcies, de tot cor.
LaGlòriadonant instruccionsa la promoció 2013-14 en el projecte l'Herbari virtual. Can Campanyà, 2013.
LaGlòria i la NúriaJunyent, inseparables.

33
m
ongòlia
Dibuix aaquarel·laque il·lustrael relat ambientat a
Mongòlia. Elsa, Ivet i S
anti

36
atlesdeviatgesim
aginaris
tastet d'inicissuggerentsdelsrelats
creacions

39
A
L
I
Escrit per Júlia B, Berta Ci Romà P(3r ES
O)
creacions
?
No vull que em vegin com un
pobre immigrant, sinó com un
home que lluita per la seva vida.
Només això.?
L
?
Ali és un noi alt, d?
origen marroquí, amb els
cabells llargs i arrissats que porta sempre
recollits. Ha arribat a Catalunya fa poc, i a la
mirada se li nota una tristesa tranquil·la per tot
el que ha hagut de viure per arribar a Europa i
per tot el que ha deixat enrere. Fa un any i mig
que va arribar i encara que el seu viatge i la
seva experiència ha estat difícil, ara té la
satisfacció de poder cuidar el que més estima
des de la distància: la seva família. Aquest és
l?
Alí i lasevahistòria.
Va néixer al Marroc, en una família humil del
S
àhara i forma part de la comunitat berber. De
petit somiava ser futbolista, però com que no
hi havia oportunitats, va començar a treballar
per ajudar els seus pares. La seva mare va
agafar una malaltia pulmonar i va haver de
marxar amb el seu fill petit a T
arfaya, una altra
zona del país, perquè no podia viure a prop del
mar. El seu pare i el seu germà gran intentaven
sobreviure amb la pesca, però al Marroc hi ha
molta pobresa, no hi ha ajudes socials i costa
molt trobar feina. T
ot això va fer que la situació
fos insostenible. Com que res millorava, l?
Ali va
començar a pensar que havia de marxar per
poder ajudar la seva família.
Un dia, amb només una motxilla i molta
esperança, va deixar enrere casa seva, la seva
mare i la seva germana. El viatge per terra era
més barat, però igualment perillós. Aquell
camí li va costar 4.000 eurosi moltesllàgrimes.
Va triar aquesta ruta perquè, tot i que existia
l?
opció de fer el trajecte en pastera, aquesta
era tres vegades més cara i comportava riscos
més grans. El camí fins a Espanya va ser llarg i
ple d?
obstacles. Va travessar onze països, entre
ells Bulgària, Turquia i Grècia. T
ot el trajecte va
durar més de set mesos, marcats per la
incertesa, l?
esgotament i la por. Va patir
agressions tant per part de màfies com de

40
policies, que sovint actuaven amb violència
contra persones com ell. Va haver de confiar,
dormir al ras, amagar-se de la policia i
arriscar-ho tot. Va intentar entrar a Europa
quatre vegades. A les tres primeres va ser
rebutjat, però el seu cor no es va rendir i
finalment ho va aconseguir fent-se passar per
sirià. Era un risc immens perquè sabia que en
cas de ser detingut el retornarien a S
íria, un
paísen guerrai totalment desconegut per aell.
Quan finalment va arribar a Espanya, no el va
esperar cap benvinguda. Va dormir al carrer,
sol, espantat i amb gana. I aleshores, va entrar
en un centre de menors dient que tenia 17
anys, tot i que en realitat en tenia 20. No li
quedava una altra opció. Allà, en aquell centre,
va començar a recuperar una mica
d?
esperança. Per fi tenia un sostre, menjar, i
algú que l?
escoltava. Fins que fiscalia es va
adonar que era impossible que fostan jove i ell
no tenia com demostrar que era menor. No va
mentir per connivència, sinó per supervivència.
Al ser expulsat del centre de menors va haver
d'anar a viure amb més gent a una casa
ocupada. S
ense llum, gas i ni tan sols aigua, de
fet havia de rentar-se al riu, Ali sempre
comptava amb l'esperança que algun dia
podriacomençar de nou, en un llocdigne i seu.
Un dels moments clau va ser quan va conèixer
la Núria, la seva parella lingüística . Ella no
nomésli va ensenyar català. Li va ensenyar que
hi ha persones bones, capaces d?
estimar sense
jutjar, i d?
ajudar sense esperar res a canvi.
Gràcies a ella, i a persones com ella, l?
Ali va
començar a sentir que potser sí que podia tenir
un llocen aquest món.
Des de juliol de l?
any passat, viu a casa de la
Maria, una amiga de la Núria, que li va obrir les
portes de casa seva quan més ho necessitava.
Per a ell, ha sigut un somni poder viure amb
dignitat, poder descansar i començar a
construir el futur que tant desitja.
Ali abansd?
anar-se?
n a Espanya sempre trobava
temps per cuidar-se de la seva mare i els seus
germans i ara, continua fent el mateix. És el
segon germà més gran, el que el fa
responsable per ajudar a la seva família,
sobretot a la seva germana, que estudia
infermeria a la universitat gràcies a ell. L
?
Ali vol
que la seva germana Maryam pugui fer allò
que ell no va poder: estudiar i tenir
oportunitats. Li importa molt el seu futur i vol
assegurar-se que tingui una bona formació.
Després que arribés a Espanya, i vista la
situació, el seu germà gran volia també arribar
a Europa, però per desgràcia, en trepitjar terra
turcael van retornar al Marroc.
T
ot el que fa l?
Ali ho fa pensant en elsaltres: en
la seva germana Maryam, perquè pugui
estudiar i construir un futur millor, en la seva
mare, que somia portar a la Meca, i en el seu
germà gran, que va veure com el seu camí
s?
estroncava abans de començar. Carrega amb
els somnis de tots tres, com si fossin els seus.
Per això no esrendeix. Per això treballa, aprèn i
lluita. Perquè sap que no tots tenen la mateixa
sort, però que el seu esforç pot obrir portesals
qui venen darrere. I potser algun dia, quan vegi
la seva germana graduar-se, la seva mare resar
a la Meca, o el seu germà arribar per fi on
volia, podràrespirar fonsi somriure.
Perquè sabrà que, malgrat tot, mai vadeixar de
creure en l?
esperança.
L'Ali, un dels16 protagonistesde l'exposició
Vides, amb l'uniformede LesVinyes, :).
Aprendre importa, vinguisd'on vinguis, vagis
a on vagis.
GràciesAli per compartir amb nosaltresel teu
testimoni. Aprenem de tu, Ali.
els protagonistes

43
el mó n , En c ar a
Aq u est és n o més u n
r ec o r d per q u è al l ò bel l i
t r an sf o r mad o r pu g u i
ser l a l l ar o n t o t s el s
c o r s es t r o bin .

44
protagonitzat per
1r E
S
O
ÁfricaF
ÁguedaS
AinaT
Alba M
Albert L
Álex A
Àlex L
Álex V
AlexiaL
Aniol C
Arlet P
Arlet R
Biel D
BrunaM
Bruno J
CarlaG
CarlaR
DanielaM
Darío P
Derek T
DianaD
DídacE
Edgard O
ElsaH
EmmaG
Erik L
E
velyn S
Fabio B
Gabrieli R
Gerard Ca
Gerard Co
Gregor C
Ivet F
JanaR
Johandis
Jordi G
Jordi V
Lau C
Leire M
MarcG
Marco R
MoussaD
Nahia M
NeusC
Nil C
Nil R
NoaP
Noelia M
NohaS
NoraA
Otari G
Pol M
Queralt R
Rafael M
Roger C
S
antiago J
VilmaA
2nE
S
O
Adrià A
Alan F
Aleix V
Àlex R
Alex M
Amine Z
Aniol B
Ariadna B
Arnau M
Axel L
Bárbara R
Biel M
CarlaA
CarlaC
Carmen G
Cesc O
Chantal N
Chiara M
DanielaS
Diego Á
Duna P
Elda M
Elena L
EricE
Hugo L
Ian E
Íker H
IsonaA
Ivet S
Jaume V
Jaume P
Júlia S
Lazare G
Lia A
Lucía B
Lucía M
Marc B
Marc R
Marc P
Mariona M
Marta P
Martí E
Martina B
Max F
Miquel P
Mireia P
Mireia P
Nil M
Noemí M
Núria P
Oleguer S
Oriol S
Ot A
Rafael B
Rayan C
Roc B
S
indjyli F
Tiemoko K
Víctor S
3r E
S
O
Ainhoa M
Àlex C
Àlex R
Alexia O
Ánder C
Anna C
Asier G
Berta C
Biel F
Binta S
Bruna B
Cèlia G
Daniel L
Daniella G
David O
Emma M
Enzo S
Eric G
Estel M
Fèlix M
Ian G
Izan S
Jhonatan G
Joan S
Joel B
Joel G
Júlia B
Marc G
Marc M
Marc V
Martí A
Martí V
Martina H
Martina M
Martina P
Michel P
Naia S
Nil G
Nil R
Noa D
OlíviaA
Ònia J
Oriol S
Pablo G
Pol P
Rai S
Roc A
RomàP
S
oniaR
Xavi R
4t E
S
O
Abril P
Àfrika M
Aina F
Ainara R
Ainhoa B
Alberto P
Alma V
Aran S
Ariadna C
Ariadna J
Aroa B
Bruna A
Carla R
Carla S
ClàudiaC
ClàudiaG
Daryan A
David M
Elm M
Eloy O
ElsaO
Emma R
Erik A
Estel R
FantaK
Fatim D
FJavier J
Héctor S
Hugo V
Íker D
Iván R
JanaF
JúliaG
JúliaL
LaiaE
LaiaM
LiaC
Marc R
Marc T
Marçal Q
Maria F
Mario F
MàriusR
Mireia D
NúriaJ
OliviaD
Pol O
Raul B
Raúl L
Roberto Q
S
ergi I
T
aniaG
T
au V
Unai J
Unai M
Unai R
equip
educatiu
AdriàS
AnnaF
AnnaJ
Betlem C
Carlota T
Carol T
CaterinaR
CristinaA
Daniel L
Daniel M
Gloria À
Ivan B
Josep M
MariaS
Maribel R
MartaT
Martina F
Meritxell B
Miguel M
Nil R
NúriaB
NúriaJ
NúriaP
OlgaM
OlgaO
Pere R
Raul A
RosaM
RosaL
Rosita M
S
ergi dM
Y
asmin F
pas
Jose G
MarinaP
Montse S
Raquel
Víctor
neteja
E
va
Isabel
Laura
S
andra
Rashid

Exhibició pública - Programa de mà - 2425 3T

Más contenido relacionado

Similar a Exhibició pública - Programa de mà - 2425 3T

Más de Les Vinyes