Saltar al contenido principal
GEOGRAFIA FÍSICA DE CATALUNYA LA SITUACIÓ EL RELLEU: ELS PIRINEUS LA DEPRESSIÓ CENTRAL EL SISTEMA MEDITERRANI LA SERRALADA TRANSVERSAL LES PLANES LITORALS I LA COSTA INTRODUCCIÓ / ORIENTACIÓ
INTRODUCCIÓ / ORIENTACIÓ NORD / SEPTENTRIONAL SUD / MERIDIONAL OEST PONENT OCCIDENT EST LLEVANT ORIENT
LA SITUACIÓ / LA DIMENSIÓ DEL PAÍS
LA SITUACIÓ Zona nord-oriental  Península Ibèrica Zona mediterrània E xtensió 31.895 km 2 Diversitat paisatgística
EL RELLEU A ltitud mitjana   d’uns 6 00 m   V ariat i amb  forts  contrastos  entre  serralades i depressions  Unitats de relleu : Pirineus Depressió Central Sistema Mediterrani Subunitats: Serralada transversal Litoral
ELS PIRINEUS    Pica d’Estats 3.143 m    Pic de Comaloformo 3.033 m    Puig Pedrós 2.914 m    Puigmal 2.913 m Tossa Plana de Les   2.916 m    Puig Neulós 1.256 m Serralada de grans dimensions, orientada d'oest a est Longitud de 435 km, separa la península Ibèrica d'Europa  Els vessants sud-orientals dins de territori català, d'uns 250 km Per al seu estudi els dividim en dues subunitats: Pirineu Axial i Prepirineu Sant Gervàs 1.890 m Boumort 2.077 m Conca de Tremp Montsec d’Ares 1.676 m Montsec de Rúbies 1.677 m Serra del Cadí 2.648 m    Pedraforca 2.497 m Serra de Moixeró 2.276 m
LA DEPRESSIÓ CENTRAL La plana més gran de Catalunya i s'obre cap a ponent (Vall de l’Ebre) Lleugerament inclinada cap a ponent  Altituds més importants, al voltant dels 800 / 1.000 m Altiplà del Lluçanès Altiplà del Moianès Plana de Vic Pla de Bages Conca d’Òdena Conca de Barberà Pla de Lleida Pla  d’Urgell Altiplà  Central o de la Segarra
EL SISTEMA MEDITERRANI Dues alienacions muntanyoses,  paral·leles i pròximes al mar i amb orientació nord-est/sud-oest:  Serralada Prelitoral  Serralada Litoral Ambdues separades per: Depressió Prelitoral   Les Guilleries 1.204 m Montseny    Turó de l’Home 1.706 m Sant Llotrenç de Munt 1.104 m Montserrat 1.236 m Muntanyes de Prades 1.203 m Serra de Montsant 1.163 m Ports de Besseit 1.442 m Les Gavarres 535 m Montnegre 773 m Corredor 657 m Collserola 512 m El Garraf 658 m Plana del Penedès Plana del Vallès El Camp
LA SERRALADA TRANSVERSAL Orografia complexa   i diferenciada   Es caracteritza per   l’activitat volcànica   Hi conflueixen : Pirineus Depressió Central Sistema Mediterrani Es localitza a Olot i el seu entorn Puigsacalm  1.515 m   Volcà de  Santa Margarida    682 m Pla d’Aiats   1.306 m  Finestres 1.027 m  El Far 1.111 m  Castellfollit    de la Roca Pirineus   Depressió Central   Sistema Mediterrani  
LES PLANES LITORALS I LA COSTA El litoral català té uns 515 km de costa Les aigües són força  calentes i salades, i  més aviat tranquil·les La costa no és gaire  retallada i poc abrupte Podem distingir dos  tipus de costa: Costes altes Costes baixes Presència de deltes i zones d’aiguamolls   Tordera  Bessós  Llobregat  Francolí  Ebre ( 320 km 2 ) Aiguamolls de   l’Empordà
ELS ECOSISTEMES DE CATALUNYA ELS CLIMES LES TEMPERATURES LES PRECIPITACIONS LA XARXA HIDROGRÀFICA LA VEGETACIÓ LA POBLACIÓ
ELS CLIMES El clima de Catalunya és mediterrani temperat Es caracteritza per una estació freda, l'hivern, i  una de càlida, l'estiu; i dues de transició,  la primavera i la tardor,  inestables i plujoses Varietats climàtiques: mediterrani litoral mediterrani  tendència continental mediterrani  muntanya mitjana i baixa mediterrani muntanya alta atlàntic alpí i subalpí
LES TEMPERATURES V arien entre els 17,1 °C,  de Tortosa, i els 3 °C, d’Estany Gentó Fenòmens importants: Inversió tèrmica Amplitud tèrmica
LES PRECIPITACIONS Són  molt irregulars ja que depenen d’altitud i relleu Són més elevades a: zones de muntanya zones de costa  Vall d'Aran Poques pluges:  planes de ponent  sectors baixos de les valls
LA XARXA HIDROGRÀFICA Els rius, a excepció de l’Ebre, són curts Règims fluvials molt diferents i irregulars Dividits en vessant: atlàntic mediterrani Xarxes dels rius  vessant mediterranis: Pirineus-Ebre Pirineus-Mediterrani   Mediterrànea
LA VEGETACIÓ R egions biogeogràfiques: Mediterrània: alzina o carrasca i arbusts alts Màquies Euro-siberiana: boscos caducifolis (rouredes i fagedes)  boscos de pi roig boscos de ribera Boreoalpina: boscos de pi negre i avetoses  matollars  prats alpins
LA POBLACIÓ D esigual distribució humana.   À rees de major concentració: costa valls fluvials,  antiga industrialització (Ter i Llobregat) terres plana lleidatana À rees més despoblades : comarques muntanya   algunes comarques interior
LA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA LA DIVISIÓ PROVINCIAL LA DIVISIÓ PER ÀMBITS LA DIVISIÓ COMARCAL
El territori català està dividit,  administrativament parlant,  en quatre províncies:  Barcelona Girona Lleida Tarragona LA DIVISIÓ PROVINCIAL
LA DIVISIÓ PER ÀMBITS D’ acord amb el que  estableix el Pla  Territorial de  Catalunya, de 1995,  modificat l’any 2001 i,  actualment, en procés  de revisió, les 41  comarques s’agrupen  en set àmbits / regions:   Metropolità C. Gironines C. Centrals Alt Pirineu i Aran Terres de Lleida Terres de l’Ebre Camp de Tarragona
LA DIVISIÓ COMARCAL Llei 6/1987, de 4 d’abril,  d’Organització Comarcal  de Catalunya, s’estructura  en  41 comarques (DOGC núm. 826, de 8 d’abril) Corregida als DOGC’s números:  827, de 10 d’abril 830, de 22 d’abril  856, de 26 de juny.  Modificada per: Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació  de la divisió comarcal de Catalunya  (DOGC 1243, de 17 de gener) pel Decret legislatiu 13/1994, de 26 de juliol  (DOGC 1928, d’1 d’agost) Llei 8/2003, de 5 de maig  (DOGC, 3878, de 7 de maig) Llei 22/1987, de 16 de desembre,  (DOGC, 929, de 18 de desembre) Llei 5/1988, de 28 de març (DOGC, 992, de 16 de maig) Llei 3/1990, de 8 de gener (DOGC, 1243, de 17 de gener).
Aquesta es un aprova de no res hola