Saltar al contenido principal
Art romànic
Art romànic


      ART ROMÀNIC 
  
  
  Estil artístic desenvolupat a l’Europa Occidental entre els segle X i XIII.
        després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.
  
  Influències:
  
    romanes.
  
    noves tendències aparegudes a la Llombardia.
  
    assimilació de modalitats orientals.
  
  
  És el primer estil de l’edat mitjana que va assolir el grau d’internacional.
  
  El nou estil s’estengué ràpidament per totes les cultures europees
  mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rhin i endinsant-se per
  tota la Península Ibèrica.
Art romànic

    
 
 Precedents
 
 Segle   VI       fundació ordre benedictí.
 
 
     
    
        -vida dedicada a Déu: ora et labora 
 
 
     
    
           1- vot d'obediència al superior
 
 
     
    
           2- vot de castedat.                enriquiment i luxe
 
 
     
    
           3- vot de pobresa
 
 Segle XI - XII reforma clunienca
 
 Segle XII.       fundació ordre del Cister   (Robert de Molesmes) impulsada       
                  per Bernat de Claravall
Art romànic


   

 Any 1000       

 invasions bàrbares (normandes, germàniques, hongareses, musulmanes,...)

 obscura profecia de l’apocalipsi            fi del món. 

      - s’espera una era de calamitats, de fam i malalties.


 A finals del segle X: etapa d’estabilitat

              1- tranquil·litat política

 
  
        2- implantació del feudalisme

 
  
        3- supremacia de l’Església


 A finals del segle XI: es produeixen canvis importants com les primeres
  realitzacions en pedra polida, l’ornamentació escultòrica de finestres, portals,
  capitells... 


 Al segle XII:
        esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb
  pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres...

 Limitacions pels recursos arquitectònics que tant millorarà l’estil gòtic.
Art romànic

  
  
 Pelegrinatges
 
 llocs sants: Jerusalem, Roma, Santiago,...
 Importància dels monestirs:    Relíquies de sants              centres d’afluència
 
 
 Feudalisme
 
 Romànic com un art monàstic però també art aristocràtic.
 
 Terra com a única font de riquesa i poder.
  
 Tant els monjos en els monestirs com els nobles en els castells, s’alcen amunt
 com una fortalesa.
Art romànic
            
        

   
       
    

   
       Etapes de l’art romànic


   
       
    1- Primer romànic:
   finals del X i XI

   
       
    2- Romànic ple: 
     finals XI fins mitjans XII

   
       
    3- Romànic tardà: 
   mitjans XII fins principi del XIII
Art romànic

     

   Elements arquitectònics


 - Unificació d’estils regionals.

 - Proclamació del triomf de l’església cristiana: nou tipus de temple.


 Elements ja utilitzats en estils anteriors
  
  mur construït amb carreus.
                                                               arquitectura, escultura

 
  pilars.
                                                               i pintura al servei de la

 
  columnes.
                                                               glòria de Déu

 
  arc de mig punt.


 Elements nous

 
  mètrica espacial.


   Elements importants

   
  abolició de l’arc de triomf.

   
  desaparició de l’atri.

   
  creixent dedicació a les façanes.
Art romànic

   
 Catedrals i esglésies
 
 Lligades a la seva funció i simbolisme:
 
 est          absis    (sortida del sol)
 
 oest         portalada principal
 
 Aparició del Transsepte 
  -Creuer: lloc de trobada de les dues naus.
  -Cimbori: cúpula sobre el creuer.
 
 Aparició del Nàrtex
   -Pòrtic d’entrada.
 
 



                                Plantes: Basilical   Grega   Llatina
Art romànic
 

 
A partir del segle XI:

   volta de canó sobre la nau central

 
      arc dobler com a reforç. (divideix la volta en trams)

   creuament de naus: volta d’aresta.

 
 arcs formers paral·lels a l’eix de la volta. 

 
 trifori com a element de descàrrega de la nau central cap el mur.




                      Arc former                           Volta d'aresta


                                      Trifori o tribuna
Arc dobler, toral o faixó
Art romànic



   Elements arquitectònics del Romànic
Art romànic
Art romànic


    ESGLÉSIA ROMÀNICA

    Murs gruixuts i massissos
    Finestres petites i estretes




Arc cec
Lesena
Art romànic


  ESGLÉSIA ROMÀNICA
Art romànic


  ESGLÉSIA ROMÀNICA
Art romànic
Art romànic
Art romànic
Art romànic




 Imatges en l’escultura


   -íntimament lligada a l’arquitectura.

   -decorar i adoctrinar.

   

   Temàtica:      Antic i Nou Testament.

   
      
       Vides de Sants.

   
        
     Animals fantàstics.

   
    
         Escenes de la vida quotidiana.

   
    
         Motius florals, vegetals i geomètrics.


 Lloc:
          Decoració dels capitells.

 
   
           Portalades de catedrals i esglésies.
Art romànic




 Portalada i Timpà



 Teofania

 Manifestació local d'una deïtat als éssers
  humans. (final dels temps)


 Crist Majestàtic o Pantocràtor

 Imatge amb què es representa el
  Totpoderós, Pare i Fill, és a dir, Creador i
  Redemptor.


 Tetramorf

 Símbols dels quatre evangelistes
Art romànic


  Portalada




   a- timpà
   b- llinda
   c- arquivoltes
   d- mainell
   e- muntant o brancal
   f- porta                Portalada de Sant Pèire de Moissac.
Art romànic




   Timpà

   característiques 


   -
    figures hieràtiques.

   -
    falta de perspectiva. absència de fons arquitectònic.

   -
    adaptació dels personatges a l’espai.

   -
    omplir tot l’espai compositiu. 
       horror vacui.

 - perspectiva jeràrquica.

 - geomatització i simetria.

 - policromia.
Art romànic



 Escultura devocional


 figures realitzades en fusta i policromades.
     - Maria com a Sedes sapientiae (tron de la saviesa)
     - Crucifixió:
           Crist triomfant (divi)
           Crist sofrent (humà)
               Crist vestit             Majestat
     - Davallament de la creu
               (en una capella pròxima a la porta d'entrada)
Art romànic

 
 
 Pintura
 
 
 Supeditada a l'arquitectura
 
    - Pintura mural al fresc. (sobre mur)
    - Pintura al tremp. (sobre fusta)
Art romànic
Art romànic




   Esglésies destacades

   


   - Sant Climent de Taüll (s.XI)

   - Sant Vicenç de Cardona
    - La Seu d'Urgell

    - Santa María d'Eunate (s.XII)
SANT VICENÇ DE CARDONA
SANT VICENÇ DE CARDONA

        


 Sant           Vicenç de Cardona

   desconegut 

 
  Cronologia          1019-1040

 
  Material           pedra dels voltants
  Dimensions         49 x 17'5m
  
  Tipologia.          església
  Estil               romànic català

  Localització        Cardona, el Bages
SANT VICENÇ DE CARDONA


CONTEXT HISTÒRIC

980 constància de la vida de clergues

1019 - 1029 el vescomte Bermon d'Osona i Cardona, reactiva
la comunitat

1040 consagració pel bisbe Eriball

Del s. XI al XVI: canonica augustiana
  van viure un abat, dotze canonges i sacerdots.

Al 1794, va ser convertit en caserna militar per l'exèrcit espanyol.
SANT VICENÇ DE CARDONA


ASPECTES BÀSICS

Construida amb pedra extreta de
canteres properes

Sistema constructiu arquitravat i
voltat


Mur lateral amb sis finestres 
Una finestra en cada absis


L'església va ser concebuda amb una finalitat religiosa, com a edifici
de culte cristià
SANT VICENÇ DE CARDONA



ESPAI INTERIOR



 Planta basilical amb tres naus
  
    - capçalera amb tres absis
  
    - transsepte curt
  
    - nau central més alta i més ample
  
    - atri o nàrtex amb tribuna
SANT VICENÇ DE CARDONA

                                            finestres cegues

                                           absis

 el nombre d'elements simbòlics            
  que podem trobar tant en la               absiola
  distribució de l'espai com en la          
                                            transsepte
  decoració és altíssim.                    
                                            escales a la cripta
                                            arc former
                                            pilar cruciforme
                                            nau central
                                            
                                            nau lateral
                                            
                                            voltes de creueria (3)
                                            arc dobler o toral
                                            
                                            atri o nàrtex
                                            portalada
SANT VICENÇ DE CARDONA



    Terra original
                             Cripta




Nau lateral
                                  Nartex
SANT VICENÇ DE CARDONA

                                                   
ESPAI EXTERIOR
                                    
 Distribució de volums molt

                                                    ordenada
Aspecte sobri.
                                    

                                                  
 
    Cimbori octogonal 
Murs decorat per:
                                 
       arcs cecs
                                                   
 
    Tres semicercles que es 
         lesenes
                                                           corresponen amb els absis





    hi destaca la línia recta, exceptuant els absis i les finestres
SANT VICENÇ DE CARDONA



  ENTORN
  
  L'església no va ser pensada a escala humana. 

   - edifici de més de dinou metres d'alçada

   - domini territorial. Impressionar a qualsevol que s'hi apropi

  El temple queda integrat en l'entorn

  Frontera durant la Reconquesta
SANT VICENÇ DE CARDONA


ESTIL

Romànic
Primer Romànic. Estil Llombard

Caracteristiques:
    Galeries d'arcs cecs
    Disposició de l'espai
    Voltes atrevides


FUNCIÓ
                                     

                                     Sant Climent de Taüll, 1123
Religiosa. Edifici al culte cristià
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

    

 Portalada de Santa Maria de Ripoll
  
 Taller anònim del Rosselló

 
    Cronologia  1150-1170


  Material      pedra sorrenca

 Tècnica       talla

 Tipologia     relleu bíblic

  
  Estil         romànic català
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL


  CONTEXT HISTÒRIC

 L’art Romànic a Catalunya


 Desvinculació gradual dels comtats catalans de la monarquia franca en
  el segle XI.

 Compartimentació dels territoris musulmans en regnes de taifa.


 Característiques pròpies:

 
 Aplicació de les voltes de canó en la cobertura de les naus.

 
 Voltes d’arcs ogivals en els espais menors i en les cúpules sota els
  cimboris. 

 
 

 
 Art auster

 
 finestres cegues.
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

CONTEXT HISTÒRIC
La Portalada

879 - fundació de Santa María de Ripoll, confluencia dels ríus Ter i Freser
      - el Conte Wifredo el Velloso inicia la repoblació de Catalunya 

888 - construcció del primer temple

937 - construcció d'un nou alberg monacal, un nou claustre, unes muralles
(clausura i defensa), un molí i es va canalitzà l'aigua.

977 - ampliació de l'església

1032 - obres d'ampliació a carrec de l'abat Oliva i nova consagració:
grandios transepte i un gran absis amb dos campanars. ( conjunt de 60 x
40 metres)
    
1150 - construcció del pòrtic exterior de cinc arc que protegeix la portalada
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL



   Segle XI


  influència de filiació llombarda (nord d’Itàlia) 

  
   caracteritzada per:
 
 
      - ús general d’un aparell de pedres allargades. 
       

 
    
      - decoració exterior amb lesenes i arcuacions. 

 
        
 - finestres estretes però de doble esqueixada.


   L’abat Oliba és un dels primers promotors de la campanya renovadora de les
    esglésies de la seva diòcesi. 

    Abad Oliba 
    971 - 1046
    comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel
    de Cuixà.
    Fundador del monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i
    Cardona.
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL


      

 Segle XII
    

 La portalada de Sta. Maria de
  Ripoll fou construïda en el moment
  de màxima esplendor del monestir,
  i es convertí en un dels conjunts
  escultòrics més rellevants de l’art
  romànic català.
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL


       
                                      Arquivoltes amb diversos motius decoratius:

       ANÀLISI FORMAL
                        Ornaments vegetals i geomètrics, zodíac, mesos de
                                               l’any, històries de la vida de s. Pau, s. Pere, Cain i Abel
    

       - Recorda un arc de triomf. 

       - Temes distribuïts en registres. 


       Part central del primer registre hi
        ha el Pantocràtor. 

       


       Moisès, el rei David i l’abat Oliba,
        músics i altres personatges. 


       Felins medievals i animals
        fantàstics. 

       

       
          
                                    Sòcol esquerre:                    Sòcol dret: condemnats
                                               animals fantàstics                 dels set pecats capitals.
                                                             Sant Pere     Sant Pau
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL


 TRACTAMENT DE LES FIGURES
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

                                    
   
                                    
   Entaulament
                                    
     -cornisa
                                    
     -fris
                                    
   
   
                                    
   Cos Central
                                    
     -registre central
                                    
                                    
Arc Central
                        

                                   
   
-línia d’imposta
-muntants
                                    
                                    
                                    
                                    
        -registre inferior
                                    
                                    

                                            Sòcol
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

                    Arquivoltes
                    
                    A- ornamentació vegetal
                    B- signes del zodíac
                    intercalats amb animals
                    C- història de sant Pere i
                    Sant pau.
                    D- motllures llises.
                    E- decoració vegetal.
                    F- històries dels profetes
                    Daniel i Jonàs.
                    G- decoració geomètrica.
                    H- mesos de l’any
                    representats amb
                    diferents treballs
                    agrícoles.
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL


ESTIL

Romànic català.




FUNCIÓ 

Segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf 
erigit a la glòria del cristianisme.
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

 Temàtica
                                     Contingut i Significació 
 La iconografia està basada en les 
            Sentit ascendent de la simbologia.
 il·lustracions de la Bíblia de Ripoll.
       -sòcol: representa l’infern.
 Glòria de Crist.
                             -6è registre: éssers vius de la Terra. 
                                               -5è: diverses classes socials de l’època.
 
                                               -4t i 3r: històries de l’Antic Testament. escenes
                                               del Llibre de l’Èxode i del Llibre dels Reis.
                                               Història de David i Salomó (les de l'esquerra) i
1
                                             la de Moisès a la dreta. A l'alçada dels ulls es
2
                                             presenta d'una banda (esquerra) a David entre
                                               els músics ia la dreta Déu dóna les taules de la
3
                                             llei a Moisès, Aaron, un príncep sense
4
                                             identificar i un bisbe. A la part inferior es poden
                                               apreciar diversos animals mítics comunament
5
                                             identificats amb les visions del profeta Daniel.
6
                                             -2n: 2 tetramorfs. 22 benaurats que lloen a
                                               Crist. 
S                                              -1r: Crist (Pantocràtor). 4 àngels. 
                                               2 tetramorfs i 24 ancians de l’apocalipsi.
MAJESTAT BATLLÓ
MAJESTAT BATLLÓ
       


   La Majestat Batlló

   Desconegut

   Atribuït al taller de Ripoll. 

   segle XII


   Estil 
   
     Romànic


   Tècnica
      talla

   Tipologia   
 exempta

   Material
     fusta de xiprer policromada 
    Dimensions 
 1,56 x 1,20 m


 Localització.     Museu Nacional d’Art de Catalunya
MAJESTAT BATLLÓ



CONTEXT HISTÒRIC

Deu el seu nom al col·leccionista Enric Batlló i Batlló, que la va comprar en
un mercat d'antiguitats i la va donar a la Diputació de Barcelona l'any 1914. 

Es creu que aquest tipus d'iconografia es va introduir a Catalunya pels
pisans, quan van arribar el 1114 per ajudar el comte de Barcelona Ramon
Berenguer III, en la seva conquesta de les illes Balears.

Aquesta representació va ser la més abundant a l'Occident durant tot el
segle XII seguint el prototip del Crist Volto Santo de Lucca.
MAJESTAT BATLLÓ


ASPECTES BÀSICS

Obra tallada en fusta de xiprer 

La imatge del Crist té unes mides de 94 x 96 x 17 cm
    -policromada amb cercles de color vermell amb fons blau i motius vegetals 
    de clara influència orienta

La creu té unes mides de 156 x 120 x 4 cm
    -pintada a base de franges blaves, blanques i vermelles i presenta a la 
    part superior la inscripció:
          «
 JHS NAZARENUS REX IUDEORUM
 »
    -al revers de la creu hi ha en el seu centre restes de la pintura d'un Agnus Dei

La imatge es caracteritza per l'actitud rígida i solemne, amb els ulls oberts, amb
una talla esquemàtica, que s'adiu amb un cert sentit del detall com els que
s'observen als cabells i la barba, li falten els peus i alguns dits de les mans.
MAJESTAT BATLLÓ


    

       ANÀLISI FORMAL


 Obra representativa del Crist en majestat:

        -posició frontal, hieràtica, desproporcionada i simètrica. 

        -cap sense corona, detallisme al cabell i barba. 

        -túnica llarga (manicata)

 
           -vestit amb franges paral·leles amb cíngol. 

 
           -decorada amb motius florals.

 
           -colors blaus i vermells.


 Els braços estan fet a part.

 Falten parts de la talla (peus i dits de les mans).

 Sanefes d’escriptura cúfica amb la inscripció "Ihs nazarenus
  rex iudeorum".
MAJESTAT BATLLÓ

ESTIL
  
Romànic
    
Rigidesa, frontalitat, desproporció i manca d’interès pel volum del cos. 
Antinaturalisme i idealització. 

 
Dues modalitats de representació:

     Nu (perizorium) - Crist sofrent           redempció dels pecats

     Vestit (majestat) - Crist triomfant        poder diví infinit
                                                       
                                                       Volto Santo di Lucca
                                                       o Santa Faç 
         
                                             
 
         Crucifix de Gero 
                             La tradició dels
         segle X, Colònia.
                                                       crucifixos prové
         és l'escultura més antiga de
                                                       d'Orient, igual que
         certa mida que representa
                                                       les túniques reials,
         Crist crucificat. (187 x 165 cm)
                                                       que recorden les 
         Està tallat en fusta de roure i
         pintat.                                       sedes de luxe de 
                                                       Bizanci.
MAJESTAT BATLLÓ


ICONOGRAFIA

Tema Religiós

Representació de Crist amb els ulls oberts
      -en majestat
      -triomf sobre la mort (sense signes de patir)
  
Vestimenta
    -reflex de l'Apocalipsi


L'Agnus Dei, que salva els homes amb la seva
sang, també representa el triomf sobre la mort i
comparteix amb Déu el tron i és adorat pels
homes.
MAJESTAT BATLLÓ





 FUNCIÓ
  

 Obra de funció litúrgica
      -mobiliari de l’església
      -representacions de teatre o processons.
SANT CLIMENT DE TAÜLL
SANT CLIMENT DE TAÜLL
SANT CLIMENT DE TAÜLL




   Sant Climent de Taüll

   Mestre de Taüll

 
    Cronologia.           1123        


 Tècnica                 fresc i tremp sobre mur
  Tipologia               bíblic

  Estil                   romànic 

  Localització original   Taüll, Vall de Boí (Alta Ribagorça)

 Localotzació actual     Museu Nacional d'Art de Catalunya
SANT CLIMENT DE TAÜLL



ASPECTES BÀSICS

Pintura figurativa al fresc 

Suport: mur




                               
                                   Obra pintada a l'absis de l'església de
                                   Sant Climent de Taüll
SANT CLIMENT DE TAÜLL


             COMPOSICIÓ


 Tres parts: 
       1 volta de l’absis      cel
       2 cilindre superior     Església

 
                                                   1

 
    3 cilindre inferior     món terrenal

 
                                                

 Simetria vertical i horitzontal 
                
      (excepte en les mans de Crist)
              2

 Exquisidesa de les imatges.
                                                   

   -Antinaturalisme, hieratisme, frontalitat. 

                                                  
  No hi ha perspectiva ni profunditat.
            3
  Intent de volum.
SANT CLIMENT DE TAÜLL




ASPECTES PLÀSTICS

Dibuix acurat;     Perfilat negre
    Contorns remarcats per un traç enèrgic
    Sense clarobscurs

Us d'una gamma de colors inusualment brillants 
    No barreja colors 
    Vermells, blaus (mineral aerinita), grocs, blanc i negre
  

Exquisidesa de les imatges representades 

Disposició jeràrquica. Imatge de Déu superior en tamany
SANT CLIMENT DE TAÜLL



    ESTIL

    Romànic


 No hi ha un acord unànime sobre les influències
  que reflecteix el conjunt iconogràfic. 
 
      1- el bizantisme.

 
 2- les reminiscències aràbigues plasmades en
  l’ús dels manuscrits hispànics.

  
 3- influencia d'Itàlia.

                                                  Santa Maria de Taüll
  Presència de mestres de gran nivell

  Evolució cap el gòtic
SANT CLIMENT DE TAÜLL
SANT CLIMENT DE TAÜLL



    TEMÀTICA

    Única i exclusivament religiosa.


 Teofania (basada en la segona
  parusia, arribada de Crist al món,
  narrada a l'Apocalipsi de sant
  Joan)
SANT CLIMENT DE TAÜLL


 Agnus Dei
  anyell místic de set ulls


  Dextera Domini
  Mà de Déu que beneeix




  Teofania
  manifestació de la divinitat de Déu
SANT CLIMENT DE TAÜLL



    Descripció iconològica

 Dividida en tres parts

1- CEL Maiestat Domini

Pantocràtor: Crist-Jutge presidint la composició.

 -inscrit en una màndorla o ametlla mística 
  -assegut sobre una sanefa (la volta celeste)
  -peus sobre la terra




                                                     peix
SANT CLIMENT DE TAÜLL




 Ā         w
                                       EGO SUM LUX MUNDI


principi   fi


               beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra
               sosté el llibre de les escriptures
SANT CLIMENT DE TAÜLL




                     
                         Maiestat Domini

    -Àngel: Mateu
                          
    -Lleó: Marc                                 -Àguila: Joan
                                                -Brau: Lluc
SANT CLIMENT DE TAÜLL

         
         2- ESGLÉSIA Apòstols i Verge

         Tots els personatges porten Nimbe




                                             
                                             
 Verge Maria amb el
                                               Sant Greal




Apòstols: sant Bartomeu, sant Tomàs,
sant Jaume, sant Felip i sant Joan
Evangelista.
SANT CLIMENT DE TAÜLL

    FUNCIÓ


 La funció d’aquesta pintura és eminentment 
  Religiosa i Il.lustrativa (didàctica)
SANT CLIMENT DE TAÜLL







 L’estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l’absis en
  diversos registres:

  La simetria domina la pintura. 

 Les figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges
  paral·leles a partir d’una estructuració juxtaposada.
SANT CLIMENT DE TAÜLL


  

 Planta basilical amb tres naus.


 Sostre de fusta, construcció
  passada de moda i substituïda
  a la època per la volta de
  pedra.
SANT CLIMENT DE TAÜLL



                                         
                                         Es conserva també un fragment escrit
                                         en una de les columnes, on apareix la
                                         data de consagració de l'església:
                                         
                                         «Anno ábside incarnacione
                                         Domini MCXXIII IIII idus decembris
                                         Venit Raimundus episcopus Barbastre
                                         Nsis et consacravit hanc ecclesiam in
                                         honore Sancti Clementis Martiris et
                                         ponens reliquias In altare sancti Cornelii
                                         Episcopi et Martiris»
Arquitectes llombards seran els que
utilitzaran els arcs cecs recolzats en
franges verticals i la gran torre.
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ


    


   Frontal de Santa Maria d’Avià 

    Desconegut
    
    Estil            romànic
    
    Cronologia       1170 - 1190 

    Tècnica          tremp d’ou amb colradures i estocats 
    Tema             religios


    Localització actual Museu Nacional d’Art de Catalunya
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ



    Antipendis - Part davantera d'un altar



   CONTEXT HISTÒRIC


   És un frontal d’altar. Antipendis

   Aprofitar la post de fusta.

   

   Primers frontals del segle IV.

     -tapissos o riques teles.
 

   Més tard van donar origen als retaules
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ


ASPECTES BÀSICS

Pintura al tremp sobre fusta

  Provinent del món Bizzantí.
  
  Pintura de tremp d'ou               pintura a l'oli

 -El rovell d'ou te la propietat d'assecar-se de pressa i adherir-se fermament. 
 -Preparada amb pigments polvoritzats amb morter de mà sec i rovell d'ou.
 -Produeix un acabat llis i mat. 
 -No es pot aplicar en capes gruixudes. 
 -Els colors al tremp no canvien amb el pas del temps.

         No hi ha perspectiva ni profunditat
         Figures planes
Art romànic. Catalunya
        

   


   Element plàstics 

   Tècniques complementàries:

     -com l’estucat o la colradura (aplicació d’un vernís
    transparent tenyit de color groguenc). 

   Gran preocupació pel dibuix i per reproduir l’anatomia
    dels personatges. 

   Colors plans. Contrast entre colors i colradura.

   Fons monocroms (blaus o vermells).

   La composició transmet equilibri i sensació de moviment. 


   Estil

   Les figures allargades, cobertes de riques vestidures
    típiques d’Orient i dominades per la frontalitat, continuen
    la tradició dels mosaics bizantins.
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ


        
                                      1              2
    ANÀLISI FORMAL 


   
                                                          A
    Composició 

                                              3              4
    Estructura bàsica tancada 
    Dividida en cinc compartiments 
    Escenes amb intenció narratives de la vida mariana
      A- part central:
           Verge sosté l’Infant a la falda
      1- Anunciació i la Visitació
      2- naixement
      3- Epifania 
      4- Presentació de l’infant Jesús al temple.
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ


                            1                     2
                                      A
                            3                 4




              
                  1- Anunciació i la Visitació
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ


                    1              2
                               A
                    3              4




                
            
                2- naixement
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ


                       1                2
                                A
                       3                4




            
                3- Epifania.
                Adoració dels Reis Mags.
                (representació de les tres
                edats)
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ


                      1                  2
                                A
                      3                 4




            
                4- Presentació de l’infant
                Jesús al temple.
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ



                          Nimbe




                    Fons pla


- Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simètricament
entorn d’un eix central. 
- Vivacitat de Jesús en la imatge central.
- No hi ha perspectiva ni profunditat. (perspectiva jerarquica)
- Hieratisme però amb una certa humanització i frontalitat.(figures planes)
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ

    

 ASPECTES PLÀSTICS
  

 El frontal presenta tècniques complementàries:
        - l'estucat 
        - la colradura (aplicació d’un vernís transparent tenyit de color
    groguenc)

  S’hi nota una gran preocupació pel dibuix i per reproduir l’anatomia
    dels personatges. 

    Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu
    moment contrastaven amb la intensitat metàl·lica de la colradura.
    La composició presenta equilibri i sensació de moviment.


  Línia negra que delimita el contorn
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ



    ESTIL 

    Romànic

    Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques
    d’Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels
    mosaics bizantins. 
    El gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic
    català fou la pintura mural. 
    La pintura sobre fusta és més variada pel que fa als temes i a
    les composicions que la pintura mural
Art romànic. Catalunya

     


   Interpretació

   Temàtica

   Dedicat a la Mare de Déu. Sedes Sapientiae.

      Nen Jesús beneint amb la mà dreta les primeres escenes de
    la història.

   

   Contingut i significació 

   Verge i l’Infant central presenten una mida superior a la resta
    de personatges per establir les jerarquies. 

    Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l’Església. 

   

   Funció 

   Els frontals tenien com a funció decorar l’altar i també captar
    irremeiablement l’atenció dels fidels que anaven a l’església.
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ



 INTERPRETACIÓ 

 Contingut i significació 

 A la part central la Verge i l’Infant
  presideixen el frontal; presenten una
  mida superior a la resta de personatges
  per establir les jerarquies. 

  Els laterals es divideixen en dos
  compartiments cadascun que presenten
  escenes relacionades amb la vida de
  Maria i el naixement de Jesús. Es tracta
  de traduir en imatges la vida de Maria
  seguint sempre la tradició plàstica
  relacionada amb cada tema. Aquesta
  obra va ser encarregada i pagada per
  l’Església.
FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ






 Funció 

 Els frontals tenien com a funció decorar
  l’altar i també captar irremeiablement
  l’atenció dels fidels que anaven a
  l’església.
TAPÍS DE LA CREACIÓ
TAPÍS DE LA CREACIÓ

    


   Tapís de la creació                            

    Desconegut 

    
    Cronologia             primera meitat del segle XII 

    Estil                 romànic 

    Tècnica               brodat de llana 

    Suport                sarja de lli 

    Localització actual   catedral de Girona
Art romànic. Catalunya
Art romànic. Catalunya

     
•    El Tapís de la Creació és el teixit romànic més important que ha arribat fins als nostres
     dies. Es tracta d’un brodat que mostra un complex programa iconogràfic i que presenta
     tota mena d’influències.
     

   ANÀLISI FORMAL 

   Composició 

   La iconografia li atorga una ingenuïtat deliciosa, molt apreciada avui dia. La composició
    gira entorn de la figura del Pantocràtor, situat al cercle central. Al seu voltant es
    desenvolupen, en un cercle concèntric més gran, vuit escenes del Gènesi. Aquests dos
    cercles concèntrics configuren el primer registre dels tres que conformen el tapís. En el
    segon registre hi ha els mesos i les estacions de l’any; i en el tercer es desenvolupa un fris
    continu amb diverses escenes de la història de la invenció de la Santa Creu. En la línia de
    la pintura romànica, les figures són completament planes. 

   Element plàstics 

   Es tracta d’una obra immensa brodada amb punt de cadeneta en sentit longitudinal. Va
    ser confeccionada 

    amb llana molt fina de colors molt vius amb predomini de vermells, blancs, verds i grocs
    purs, sense 

    barreges tonals. Els dibuixos estan delimitats per línies gruixudes molt perfilades.
Art romànic. Catalunya

•    ESTIL Al Tapís hi ha tots els trets de la pintura romànica:
     expressió hieràtica, falta de perspectiva, figures 

     planes,etc. L’artista volia introduir vivències religioses, no
     formes o esdeveniments reals. 

     El Tapís de la Creació s’inspirà en miniatures bíbliques
     contemporànies i té uns antecedents orientals 

     molt antics. A més, recull influències gregues i romanes. 

       
•    INTERPRETACIÓ 
•    Contingut i significació 
•    El cicle complet de la creació s’hi explica amb versicles del
     Gènesi. Les escenes arriben fins al moment de la creació
     d’Eva i no fan cap al·lusió al pecat original. Completen
     aquestes seccions diversos elements naturals. 

     A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps a
     més de personatges que representen l’any i les 

     quatre estacions. A sota hi ha un fris seguit que narra la
     història de la invenció de la creu. Respecte a la 

     procedència de la peça, s'ha confirmat que es tracta d’una
     obra datada del segle XII que va ser brodada 

     a Catalunya, a Septimània o a Itàlia . La uniformitat del color
     vermell en el fons fa pensar que l’encàrrec 

     podria ser d’origen cortesà. 
•    Funció 
•    La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a
     un absis o un baldaquí.
MARE DE Déu

     


   Mare de Déu de Montserrat

   desconegut

   segle XII


   Estil 
      
   Romànic

   Tipologia 
      Escultura exempta. 95 cm.

   Material   
     fusta d’àlber

   Santuari del monestir benedictí de Montserrat



   Cronologia

 Mare de Déu del segle XII.

   -Segons la tradició popular és del segle I.

   Nen Jesús del segle XIX.
TAPÍS DE LA CREACIÓ
Art romànic. Catalunya

         
 
   Descripció formal
 
 Figures de color daurat amb vermell i blau
 
   

 
   Mare de Déu en majestat
 
    -posició frontal i hieràtica
 
    -asseguda en un tron
 
    -cap cobert amb toga i corona
 
    -mà dreta aguanta un orbe (cosmos) 
 
       

 
   Nen Jesús
 
     -formes arrodonides
 
     - rostre expressiu
 
     -cap amb corona
 
     -mà dreta beneint
 
     -mà esquerra amb una pinya (signe de fecunditat i de vida perenne)
 
   
 
   Temàtica
 
   Mare de Déu presentada com a Tron de Saviesa (Sedes Sapientiae).
 
   Nen Jesús com a Crist-Jutge
Art romànic. Catalunya

     

   Tapís de la Creació                   

    Desconegut

   segle XI

    

    Estil
         
     romànic 

    Tècnica
   brodat de llana 

    Suport
    sarja de lli 

    Catedral de Girona 


   Tema

   El cercle central mostra Crist en actitud
    de beneir, mentre que les diverses
    imatges que formen el segon cercle
    presenten escenes del Gènesi, com ara
    la creació d’Eva, Adam que posa nom
    als animals, la separació de la llum i la
    foscor, o l’àngel de la llum i l’àngel de
    les tenebres.

   També hi ha representació dels mesos i
    de les estacions de l’any.