ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Art Romànic un art religiós Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves

1.- CONTEXT HISTÒRIC 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 5.- PINTURA ROMÀNICA ART ROMÀNIC

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció 1.2.- Economia rural i societat feudal 1.3.- El poder de l’Església i els peregrinatges ART ROMÀNIC

Localització . Tota Europa occidental, des dels territoris imperials alemanys fins els regnes cristians de la península Ibèrica, amb importants diferències regionals. El territori comprenia la meitat septentrional d’ Itàlia , tot l’actual França i el territori de l’ Imperi Germànic , com el nucli central del nou art, que té manifestacions importants a les Illes Britàniques i a l’illa de Sicília. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció

Cronologia i evolució . Del s. X al s. XIII. Tres etapes: Primer romànic : segle X i principis segle XI. Primer ple : segle XI i segle XII. Primer tardà : finals segle XII i principis XIII. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció

Cronologia i evolució . Del s. X al s. XIII. Tres etapes: Primer romànic : segle X i principis segle XI. Primer ple : segle XI i segle XII. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció Primer tardà : finals segle XII i principis XIII. * Definició característiques de l’estil i tipologia edificis més significatius (esglésies i monestirs) . L’inici de la construcció de la tercera abadia de Cluny (1088) és la data simbòlica que marca la maduresa. * Arquitectura: Alt grau de monumentalitat i generalització cobertes de pedra . * L’ escultura s’apodera de les façanes i dels claustres. * Nova reforma de l’ordre benedictí (la reforma de Císter), impulsa canvis substancials en l’arquitectura religiosa. * I introdueix als monestirs de noves solucions constructives. - Darrer quart segle XIII, ja pareixen a França les primeres obres gòtiques, mentre en altres indrets el romànic perviu fins a mitjans segle XIII, i com a art popular o en regions més allunyades o rurals es dilata en el temps.

1a Definició (relacionada en el context i en el canvi de conjuntura que es produeix en el segle XI). L’ art romànic s’ha d’entendre com a expressió d’un període de creixement econòmic , d’una economia rural , de la societat feudal , de l’ expansió del cristianisme i del pelegrinatge . Entre els segles VIII i X, l’ Europa cristiana occidental viu un període de greus dificultats : invasions de musulmans, normands o víkings i magiars , empobriment econòmic i fragmentació política (i artística ), donant com a resultat l’aparició del feudalisme clàssic. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció

Creença en la vinguda de l’ Apocalipsi ( 1000 i el 1033 , el mil·lenarisme , Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més poder i influència sobre la població. “ Luego vi a un Ángel que bajaba del cielo y tenía en su mano la llave del Abismo y una gran cadena. Dominó a la Serpiente, la Serpiente antigua –que es el Diablo y Satanás- y la encadenó por mil años. La arrojó al Abismo, la encerró y puso encima los sellos, para que no sedujera más a las naciones hasta que se cumplieran los mil años. Después tiene que ser soltada por poco tiempo.” APOCALIPSIS 20, 1-3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció

Entre l’any 1000 i el 1033 , el mil·lenarisme o creença en la vinguda de l’ Apocalipsi (tal com deia Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més poder i influència sobre la població. “ El demonio] era de corta estatura, tenía el cuello picado de viruela, rostro demacrado, ojos muy negros, frente rugosa y crispada, mentón escaso y muy estrecho, barba de macho cabrío, orejas peludas y afiladas, cabello rizado y enmarañado, dientes de perro, cráneo puntiagudo, pecho abombado, jorobado y nalgas temblequeantes...” Raoul GLABER, 1044. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció En el segle XI (data simbòlica de canvi de conjuntura), la fi de les invasions i del mil·lenarisme , la descomposició del Califat de Còrdova i el restabliment d’una relativa pau en Europa Occidental afavoreixen el creixement econòmic i cert renaixement de l’ artesania i el comerç . De la inseguretat i de la feblesa de les estructures polítiques i socials anteriors, es passa ara a: * Unes fronteres més estables , més segures i consolidades. * A la rompuda de terres i ampliació de la superfície conreada , amb augment de la productivitat per canvis del sistema de conreu . * A l’ augment de la població i el ressorgiment de les ciutats . * El cristianisme, la ideologia o les creences cristianes com a impuls d’expansió militar d’Europa ( Croades ).

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció * De la recuperació de la crisi sortiran reforçats els senyors feudals i l’església , nous privilegiats.

Economia rural. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal L’economia de l’època és quasi absolutament rural i de subsistència : més del 95% de la població vivia als pobles i es dedicava a l’ agricultura i la ramaderia , amb tècniques arcaiques i rendiments molt baixos que feien que tingueren dificultats per a sobreviure. Per aquesta raó l’ art romànic serà un art fonamentalment rural .

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Societat feudal Dividida en 2 GRUPS SOCIALS

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal Societat feudal Dividida en 2 GRUPS SOCIALS PRIVILEGIATS La noblesa i el clergat (alt clergat). Es queden amb la propietat eminent de la terra a canvi de protegir físicament (nobles) i espiritualment (clergat) a la població. Viuen del treball dels no privilegiats . Camperols (sobretot), artesans , comerciants i classes populars urbanes . NO PRIVILEGIATS Cultiven la terra, però pagant una part important de la collita al senyor feudal i l’església. Molt males condicions de vida. Art romàni c és expressió de la societat feudal .

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal CONCLUSIÓ : L’ art romàni c és, sobretot, expressió de la societat feudal , del poder dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs ).

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal “ El orden eclesiástico forma un solo cuerpo, pero la división de la sociedad comprende tres órdenes. La ley humana (en efecto), distingue otras dos condiciones. El noble y el no libre no son gobernados por una ley idéntica. Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todos los hombres del pueblo, grandes y modestos, y por tal hecho se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los no libres. Esta desdichada raza nada posee sin sufrimiento. Provisiones, vestimentas son provistas para todos por los no libres, pues ningún hombre libre es capaz de vivir sin ellos. Por lo tanto, la Ciudad de Dios que se cree una sola, está dividida en tres órdenes: unos ruegan, otros combaten y otros trabajan. Estos tres órdenes viven juntos y no soportarían una separación. Los servicios de uno de ellos permiten los trabajos de los otros dos. Cada uno, alternativamente, presta su apoyo a todos”. Adalberón de León: Los tres órdenes de la sociedad .

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges L’ església no sols té un poder polític, econòmic i social important, sinó que sortirà del mil·lenarisme com la salvadora espiritual : la que ha evitat l’Apocalipsi amb les seves pregàries i procura la pujada al cel dels seus fidels. En acabar el mil·lenarisme un sentiment de pietat s’estén per tot l’Occident cristià : construcció d’esglésies i veritable expansió del cristianisme .

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Aquesta pietat es manifestarà en els pelegrinatges cap als llocs on es conservaven relíquies de sants, apòstols o el propi Crist .

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Els pelegrinatges, com el camí de Santiago , seran la forma d’ expansió de les idees i l’art per tot l’Occident ( unitat artística , amb diferències regionals ).

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Els responsables d’aquesta expansió seran els monjos , especialment els cluniacencs (benedictins) , que construiran monestirs per tota Europa Occidental , unificant la seva cultura d’elit (eren pràcticament els únics que sabien llegir i escriure).

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges El papa de Roma és la figura que surt més enfortida de la crisi mil·lenarista: de no tindre a penes poder passa a ser la persona més poderosa d’Occident , per damunt de l’emperador, fins al punt de predicar croades per a reconquerir territoris (com Terra Santa o la península Ibèrica).

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges L’ art romànic és un art al servei de l’església , que l’utilitza per a demostrar el seu poder i per a adoctrinar a una població analfabeta a través de les representacions artístiques (didactisme).

1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges DEFINICIÓ ART ROMÀNIC . Estil artístic propi d’Europa occidental (segles X-XIII), que defineix els trets culturals d’Occident: * L’ Imperi cristià com a forma d’ organització política . * El feudalisme com a forma d’ organització social . * El cristianisme d’obediència romana com a ideologia . * I l’ art romànic com a expressió cultural .

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 1) Es va desenvolupar en EUROPA OCCIDENTAL entre els segles X i XIII .

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 1) El terme “romànic” es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest art que utilitzava elements de l’ art romà ( arcs de mig punts i voltes de canó ) i per desenvolupar-se al mateix temps que les LLENGÜES ROMÀNIQUES (derivades del llatí vulgar).

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 2) És el PRIMER ESTIL artístic internacional COMÚ a tota Europa Occidental , que comparteix una sèrie de trets comuns : utilització d’un mateix repertori general de tècniques i formes , religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges , i els monjos cluniacencs (monestirs ) com a formes d’expansió. 2) Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen MOLTES ESCOLES o variants regionals del romànic, segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc.

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 3) Rep moltes INFLUÈNCIES , destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra, l’arc de mig punt i la volta de canó i l’ art figuratiu ).

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 3) A part de la romana, INFLUÈNCIES com la germànica o bàrbara (art més abstracte i expressionista, orfebreria ).

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 3) I també INFLUÈNCIES orientals ( bizantí ) i musulmanes (el romànic mudèjar ).

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 4) Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del PODER de la NOBLESA i l’ESGLÉSIA .

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 5) És un art essencialment RURAL.

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 6) És un art fonamentalment ARQUITECTÒNIC , l’ escultura i la pintura es subordina a l’arquitectura, com a elements decoratius d’ esglésies, monestirs i castells .

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 7) És un art predominantment RELIGIÓS I ESPIRITUAL , expressió d’una fe “popular” , però elaborada i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors : major importància de l’art religiós (ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS) que el civil (castells i fortaleses, s’han conservat poc perquè han sofert transformacions).

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 8) Té un caràcter DIDÀCTIC , una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura .

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 9) És un art ANTINATURALISTA, no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva . Les figures es representen de manera rígida i frontal .

10) Té un caràcter simbòlic . 10) Adopta la tradició ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA , però desenvolupa un imaginari nou , una iconologia pròpia . 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 11) L’ artista és ANÒNIM , amb algunes excepcions, i l’ obra d’art és més representativa del poder que la paga que no de l’artista que la fa (de vegades deixaran la seva empremta qualque mestre artesà, o els bisbes i/o els abats que impulsaren i promocionaren l’obra).

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA - 3.1.- Característiques generals - 3.2.- Arquitectura religiosa: esglésies i monestirs - 3.3.- Arquitectura civil: castells i obres d’enginyeria - 3.4.- Diferents escoles regionals - 3.5.- Arquitectura romànica en la península Ibèrica ART ROMÀNIC

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 1) L’ ARQUITECTURA és la principal expressió artística, escultura i pintura es subordinen a ella. 2) INFLUÈNCIES : destaca la influència romana i paleocristiana , però també hi ha influència dels pobles germànics, orientals (bizantines) i musulmanes . 3) PERDURABILITAT : a imatge del poder de Déu o del senyor, es construeixen edificis de PEDRA amb afany de perdurar per a sempre , rebutjant materials lleus i la fusta.

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 4) Tendència a la MONUMENTALITAT : si bé comença com una arquitectura bastant modesta , tendirà a gradualment a la grandiositat , perfeccionant-se i resolent els seus problemes tècnics inicials a la recerca de major altura i llum . Els monestirs juguen un paper preeminent en l’època de formació de l’estil, les catedrals i grans basíliques seran el símbol del ressorgiment urbà, que tindran la màxima expressió en el gòtic.

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 5) Els edificis, sobretot els religiosos, presenten una ESTRUCTURA MÈTRICA PRECISA , amb proporcions entre les parts, donant la impressió d’un organisme organitzat.

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 6) POCA LLUM en els interiors : els murs presenten POCS VANS I ATROMPETATS .

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 7) Primer s’utilitzaren carreuons i aparell irregular, a la segona meitat del segle XI es construeix amb carreus regulars i aparell isòdom (fileres de carreus de la mateixa alçada i de la mateixa mida). Cal esmentar que el primer romànic encara va utilitzar la coberta d’ encavallada de fusta . 7) El MATERIAL de construcció fonamental és la PEDRA , treballada pels picapedrers , especialment els carreus dels murs (s’utilitzarà, fins i tot, per a les cobertes i les voltes de canó i aresta).

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 8) Els edificis eren construïts per quadrilles itinerants : els arquitectes i picapedrers són ANÒNIMS .

9) TIPOLOGIA EDIFICIS 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals Arquitectura religiosa Arquitectura civil Altra construcció ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS . CASTELLS o MURALLES . TORRES CAMPANAR .

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS : * L’ arquitectura religiosa serà la més important, destacant les ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS .

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS : * L’ arquitectura civil , mostra del poder dels senyors feudals , també va ser molt important en el seu moment, però s’ha conservat pitjor: els CASTELLS (Loarre a Osca) o altres estructures defensives com les MURALLES (Àvila).

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS : * L’ arquitectura civil : altres estructures defensives com les MURALLES (Àvila).

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS : * Altra construcció nova seran les TORRES que faran la funció de CAMPANAR .

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT : * Els MURS són GRUIXUTS i robustos , fets de grans carreus de pedra , sense a penes VANS per a poder sostenir el pes de les voltes de pedra (finestres petites i estretes, a mena d’ espitlleres atrompetades , “saeteras”).

* Els murs solen estar reforçats per CONTRAFORTS exteriors per suportar millor el pes. Predomina el macis a causa de la falta de confiança en la seguretat de l’edifici i els interiors obscurs, amb un esperit de recolliment . 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals * Prefereixen els PILARS a les columnes , o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME , sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat ), i les pilastres . 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT : * Prefereixen els PILARS a les columnes , o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME , sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat ), i les pilastres .

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT : * És freqüent l’alternança de suports més gruixuts (els que suporten alhora arcs formers i faixons ) i més prims (els que suporten només arcs formers).

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT : * Les COLUMNES s’utilitzen menys (sobretot s’usa en els claustres dels monestirs), tenen base i presenten fustos tant llisos com estriats, i el seu diàmetre sol ser desproporcionat respecte a l’altura , és a dir ha perdut el sentit de l’esveltesa clàssica, és baixa i grossa.

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals * Els CAPITELLS presenten diferents tipus de decoració ( geomètrica, vegetal ), però destaquen els que presenten escultura figurativa , tant passatges i personatges de la Bíblia com monstres del bestiari (capitells historiats, provinents del corinti). 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : ARC de MIG PUNT , pràcticament és l’únic, sobre pilars o columnes. ARCS

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : ARCS A les finestres aquest arc es disposa de forma ATROMPETADA i a les portalades es solen posar diversos arcs de mig punt concèntrics ( ARQUIVOLTES ).

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals També són de mig punt els ARCS FAIXONS (adossats a la volta, de la que formen part, i descansant sobre els pilars, la divideixen en trams, és a dir, són els que tallen la volta en sentit transversal a llur eix i queden ressaltats a mena de singla) i els FORMERETS (arcs paral·lels a l’eix longitudinal de la nau central que la separa de les laterals contigües, i on descansa el pes la volta). ARCS 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim: ARC DOBLER o PERPANY Arc que sobresurt de l’intradós d’una volta (de canó, d’aresta...) i que, en dividir-la en trams, la separa d’una altra nau i la reforça, alleugerint el pes de les voltes cap als murs laterals. Arcs disposats transversalment a l’eix de la nau i formen part de la volta. Castellà: Arco fajón; arco perpiaño. Terminologia PAU Faixó

13.13.- ARC FAIXÓ, DOBLER o PERPANY (A) Nau central de la Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU

Arcs faixons a la nau central de Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150). Terminologia PAU

Arcs faixons a la nau central de l’Església de Sant Pere de Rodes. Alt Empordà. Girona. Consagrada l’any 1022. 13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim: ARC DOBLER o PERPANY Terminologia PAU

Cadascun dels arcs disposats a cada costat d’una nau, que separen la nau central de les laterals. Paral·lels a l’eix longitudinal de la nau, i que en suporten la volta. Castellà: Arco formero. 13.14.- ARC FORMER (A) Catedral Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU

13.14.- ARC FORMER (A) Catedral Santiago de Compostel·la. Sant Serní de Tolouse. Nau central. Terminologia PAU Former

13.14.- ARC FORMER (A) Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU

13.15.- ARC FORMERET (A) Arc former reduït a nervi, situat a la intersecció d’una volta amb el mur. Castellà: Arco formero. Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : ARC de MIG PUNT , pràcticament és l’únic, sobre pilars o columnes. A les finestres aquest arc es disposa de forma ATROMPETADA i a les portalades es solen posar diversos arcs de mig punt concèntrics ( ARQUIVOLTES ). També són de mig punt els ARCS FAIXONS (adossats a la volta, de la que formen part, i descansant sobre els pilars, la divideixen en trams, és a dir, són els que tallen la volta en sentit transversal a llur eix i queden ressaltats a mena de singla) i els FORMERESTS (arcs paral·lels a l’eix longitudinal de la nau central que la separa de les laterals contigües, i on descansa el pes la volta). ARCS

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals ARCS ARCS de MIG PUNT: ARCS FAIXONS ARCS de MIG PUNT: FORMERS 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES La més utilitzada és la de CANÓ (a partir de l’arc de mig punt); volta molt pesada que exigeix murs molt gruixats i estreps o contraforts . ARESTA . MITGES VOLTES CANÓ , QUART d’ESFERA , QUART de CANÓ . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES CANÓ . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES CANÓ . També utilitzen, normalment a les naus laterals, la VOLTA d’ARESTA . MITGES VOLTES CANÓ , QUART d’ESFERA , QUART de CANÓ . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES ARESTA . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals ARESTA . VOLTES 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES CANÓ . ARESTA . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Per a cobrir les absis o les tribunes utilitzen MITGES VOLTES de CANÓ , anomenades també voltes de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ .

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES Per a cobrir les absis o les tribunes utilitzen MITGES VOLTES de CANÓ , anomenades també voltes de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ . ARESTA . CANÓ . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

COBERTES - VOLTA de CANÓ a la nau central reforçada amb arcs FAIXONS o PERPANYS , que compleixen una doble funció: la de sustentació i la d’ornamentació senzilla. - VOLTES d’ARESTA a les laterals. - ABSIDIOLES amb VOLTES de QUART d’ESFERA . TRIBUNA amb VOLTA de QUART de CANÓ . Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES La més utilitzada és la de CANÓ (a partir de l’arc de mig punt); volta molt pesada que exigeix murs molt gruixats i estreps o contraforts . També utilitzen, normalment a les naus laterals, la VOLTA d’ARESTA . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Per a cobrir les absis o les tribunes utilitzen MITGES VOLTES de CANÓ , anomenades també voltes de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ .

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals Les CÚPULES es solen reservar per als CREUERS de les esglésies i catedrals i poden estar sobre TROMPES o sobre PETXINES (a la península algunes són nervades, copiant les califals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : De mitja taronja o cúpula sobre trompes De mitja taronja o cúpula de petxines

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals CÚPULES en els CREUERS s obre TROMPES . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals CÚPULES en els CREUERS s obre PETXINES . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

CÚPULES en els CREUERS s obre PETXINES . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals CÚPULES en els CREUERS , a la península algunes són NERVADES , copiant les CALIFALS . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals Si en lloc d’una cúpula la coberta del creuer pren forma de torre poligonal l’anomenem CIMBORI (torre de planta quadrada o octogonal que permet d’il·luminar el creuer i que, a l’interior es manifesta en forma de cúpula de mitja esfera sobre trompes o sobre petxines). 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Coberta del creuer en forma de torre poligonal: CIMBORI.

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals la diferent alçada entre la nau central i les laterals permet d’il·luminar la nau central directa o indirectament. D’aquesta manera el alçat interior de la nau central s’articula en dos pisos: l’arcada de separació i les finestres; en època tardana les finestres poden ser substituïdes per una galeria ( TRIFORI ) o, fins i tot, se superposen els trifori i les finestres. 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Als temples també es construiran TRIBUNES : una mena de pis sobre les naus laterals que sustenta part del pes de la volta de la nau principal.

13.14.- ARC FORMER (A) i TRIBUNES Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU

13.14.- ARC FORMER (A) i tribunes - PILARS CRUCIFORMES (base quadrada i esveltes semicolumnes adossades a cada cara), enllacen amb - Nervis dels arcs FAIXONS de la VOLTA DE CANÓ de la nau central. - Arcs FORMERS paral·lel a eix longitudinal. Arc de mig punt (FORMERS, FAIXONS o PERPANYS, TORALS i de DESCÀRREGA) - A sobre els pilars cruciformes es formen les TRIBUNES damunt les naus laterals, que donen a la nau central, mitjançant - TRIFORIS, que ressegueixen el perímetre de la basílica a excepció de la capçalera , formats per finestres dividides en dos per dobles columnes, i enquadrades per un arc de DESCÀRREGA. Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : De vegades fan ESPADANYES : prolongacions verticals del mur amb obertures per a les campanes.

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 1) És el PRINPIPAL EDIFICI de l’art romànic (denota el poder de l’església i és on es desenvolupen les solucions constructives i decoratives més significatives, sobre tot en l’església com a edifici urbà). 2) FUNCIÓ : servien com a lloc de culte i com a casa de Déu (lloc de protecció), com a lloc de reunió , i com a símbol del poder de l’església (i de Déu).

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 3) S’ ORIENTA d’EST (absis i altar) a OEST (portalada principal).

ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Destacado

Similar a ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Más de Assumpció Granero

ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ