Saltar al contenido principal
Art Romànic un art religiós Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
1.-  CONTEXT HISTÒRIC 2.-  CARACTERÍSTIQUES GENERALS 3.-  ARQUITECTURA ROMÀNICA 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 5.- PINTURA ROMÀNICA ART ROMÀNIC
1.-  CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció 1.2.- Economia rural i societat feudal 1.3.- El poder de l’Església i els peregrinatges ART ROMÀNIC
Localització . Tota Europa occidental, des dels territoris imperials alemanys fins els regnes cristians de la península Ibèrica, amb importants diferències regionals.  El territori comprenia la meitat septentrional d’ Itàlia , tot l’actual  França  i el territori de l’ Imperi Germànic , com el  nucli central  del nou art, que té manifestacions importants a les Illes Britàniques i a l’illa de Sicília. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
Localització .
Cronologia i evolució . Del s. X al s. XIII. Tres etapes: Primer romànic : segle X i principis segle XI. Primer ple : segle XI i segle XII. Primer tardà : finals segle XII i principis XIII. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
Cronologia i evolució . Del s. X al s. XIII. Tres etapes: Primer romànic : segle X i principis segle XI. Primer ple : segle XI i segle XII. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció Primer tardà : finals segle XII i principis XIII. *  Definició característiques de l’estil i tipologia edificis més significatius (esglésies i monestirs) . L’inici de la construcció de la tercera abadia de Cluny (1088) és la data simbòlica que marca la maduresa. * Arquitectura: Alt grau de  monumentalitat  i generalització cobertes de  pedra . * L’ escultura  s’apodera de les façanes i dels claustres. * Nova reforma de l’ordre benedictí (la reforma de Císter), impulsa canvis substancials en l’arquitectura religiosa. * I introdueix als monestirs de noves solucions constructives.  - Darrer quart segle XIII, ja pareixen a França les primeres obres gòtiques, mentre en altres indrets el romànic perviu fins a mitjans segle XIII, i com a art popular o en regions més allunyades o rurals es dilata en el temps.  
1a Definició  (relacionada en el context i en el canvi de conjuntura que es produeix en el segle XI). L’ art romànic  s’ha d’entendre com a  expressió  d’un període de  creixement econòmic , d’una  economia rural , de la  societat feudal , de l’ expansió del cristianisme  i del  pelegrinatge .  Entre els segles  VIII i X,  l’ Europa cristiana occidental  viu un període de greus  dificultats : invasions de  musulmans, normands o víkings i magiars ,  empobriment econòmic  i  fragmentació política (i artística ), donant com a resultat l’aparició del  feudalisme  clàssic.  1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
Creença en la vinguda de l’ Apocalipsi  ( 1000 i el 1033 , el  mil·lenarisme , Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir  més poder  i influència sobre la població.  “  Luego vi a un Ángel que bajaba del cielo y tenía en su mano la llave del Abismo y una gran cadena. Dominó a la Serpiente, la Serpiente antigua –que es el Diablo y Satanás- y la encadenó por mil años. La arrojó al Abismo, la encerró y puso encima los sellos, para que no sedujera más a las naciones hasta que se cumplieran los mil años. Después tiene que ser soltada por poco tiempo.”  APOCALIPSIS 20, 1-3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
Entre l’any  1000 i el 1033 , el  mil·lenarisme  o creença en la vinguda de l’ Apocalipsi  (tal com deia Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir  més poder  i influència sobre la població.  “  El demonio] era de corta estatura, tenía el cuello picado de viruela, rostro demacrado, ojos muy negros, frente rugosa y crispada, mentón escaso y muy estrecho, barba de macho cabrío, orejas peludas y afiladas, cabello rizado y enmarañado, dientes de perro, cráneo puntiagudo, pecho abombado, jorobado y nalgas temblequeantes...” Raoul GLABER, 1044.  1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció En el segle XI (data simbòlica de canvi de conjuntura), la  fi de les invasions i del mil·lenarisme , la  descomposició del Califat de Còrdova  i el restabliment d’una relativa  pau en Europa Occidental  afavoreixen el  creixement econòmic  i cert  renaixement  de l’ artesania i el comerç .  De la inseguretat i de la feblesa de les estructures polítiques i socials anteriors, es passa ara a: * Unes  fronteres més estables , més segures i consolidades. * A la rompuda de terres i  ampliació de la superfície conreada , amb augment de la productivitat per  canvis del sistema de conreu . * A l’ augment de la població  i el  ressorgiment de les ciutats . * El cristianisme, la ideologia o les creences  cristianes com a impuls d’expansió militar  d’Europa ( Croades ).
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció * De la recuperació de la crisi sortiran reforçats els  senyors feudals i l’església ,  nous privilegiats.
Economia rural.   1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal L’economia de l’època és quasi absolutament  rural i de subsistència : més del  95%  de la població vivia als pobles i es dedicava a l’ agricultura i la ramaderia , amb tècniques arcaiques i rendiments molt baixos que feien que tingueren dificultats per a sobreviure.  Per aquesta raó l’ art romànic  serà un art fonamentalment  rural .
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Societat feudal Dividida en  2 GRUPS SOCIALS
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal Societat feudal Dividida en  2 GRUPS SOCIALS PRIVILEGIATS La  noblesa  i el  clergat  (alt clergat).  Es queden amb la  propietat eminent  de la terra a canvi de protegir físicament (nobles) i espiritualment (clergat) a la població.  Viuen del treball dels  no privilegiats .  Camperols  (sobretot),  artesans ,  comerciants  i  classes populars urbanes . NO PRIVILEGIATS Cultiven la terra, però pagant una part important de la collita al senyor feudal i l’església.  Molt males condicions de vida.  Art romàni c és  expressió de la societat feudal .
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal CONCLUSIÓ : L’ art romàni c és, sobretot,  expressió de la societat feudal , del  poder dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs ).
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal CONCLUSIÓ : L’ art romàni c és, sobretot,  expressió de la societat feudal , del  poder dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs ).
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal “ El orden eclesiástico forma un solo cuerpo, pero la división de la sociedad comprende tres órdenes. La ley humana (en efecto), distingue otras dos condiciones. El noble y el no libre no son gobernados por una ley idéntica. Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todos los hombres del pueblo, grandes y modestos, y por tal hecho se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los no libres. Esta desdichada raza nada posee sin sufrimiento. Provisiones, vestimentas son provistas para todos por los no libres, pues ningún hombre libre es capaz de vivir sin ellos. Por lo tanto, la Ciudad de Dios que se cree una sola, está dividida en tres órdenes: unos ruegan, otros combaten y otros trabajan. Estos tres órdenes viven juntos y no soportarían una separación. Los servicios de uno de ellos permiten los trabajos de los otros dos. Cada uno, alternativamente, presta su apoyo a todos”. Adalberón de León: Los tres órdenes de la sociedad .
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges L’ església  no sols té un poder polític, econòmic i social important, sinó que  sortirà del mil·lenarisme com la salvadora espiritual : la que ha evitat l’Apocalipsi amb les seves pregàries i procura la pujada al cel dels seus fidels. En acabar el mil·lenarisme un  sentiment de pietat s’estén per tot l’Occident cristià :  construcció d’esglésies i veritable expansió del cristianisme .
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Aquesta pietat es manifestarà en els  pelegrinatges  cap als  llocs  on es conservaven  relíquies de sants, apòstols o el propi Crist .
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Els pelegrinatges, com el  camí de Santiago , seran la forma d’ expansió de les idees i l’art  per tot l’Occident ( unitat artística , amb  diferències regionals ).
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Els responsables d’aquesta expansió seran els  monjos , especialment els  cluniacencs (benedictins) , que  construiran monestirs per tota Europa Occidental , unificant la seva cultura d’elit (eren pràcticament els únics que sabien llegir i escriure).
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges El  papa de Roma  és la  figura  que surt  més enfortida  de la crisi mil·lenarista: de no tindre a penes poder passa a ser la  persona més poderosa d’Occident , per damunt de l’emperador, fins al punt de  predicar croades per a reconquerir territoris  (com Terra Santa o la península Ibèrica).
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges L’ art romànic  és un  art al servei de l’església , que l’utilitza per a demostrar el seu  poder i per a adoctrinar  a una població analfabeta a través de les  representacions artístiques  (didactisme).
1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges DEFINICIÓ ART ROMÀNIC . Estil artístic propi d’Europa occidental (segles X-XIII), que defineix els trets culturals d’Occident: * L’ Imperi cristià  com a forma d’ organització política . * El  feudalisme  com a forma d’ organització social . * El  cristianisme  d’obediència romana com a  ideologia . * I l’ art romànic  com a  expressió cultural .
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 1) Es va desenvolupar en  EUROPA OCCIDENTAL entre els segles X i XIII .
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 1) El  terme  “romànic” es va inventar al segle  XIX  per a referir-se a aquest art que utilitzava elements de l’ art romà  ( arcs de mig punts i voltes de canó ) i per desenvolupar-se al mateix temps que les  LLENGÜES ROMÀNIQUES  (derivades del llatí vulgar).
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 2) És el  PRIMER ESTIL artístic internacional COMÚ a tota Europa Occidental , que comparteix una sèrie de  trets comuns : utilització d’un  mateix repertori general de tècniques i formes ,  religió comuna  (el cristianisme) i els  pelegrinatges , i els monjos  cluniacencs (monestirs ) com a formes d’expansió.  2) Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen  MOLTES ESCOLES  o variants regionals del romànic, segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc.
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 3) Rep moltes  INFLUÈNCIES , destacant la  romana  (elements arquitectònics com la  pedra, l’arc de mig punt i la volta de canó  i l’ art figuratiu ).
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 3) A part de la romana,  INFLUÈNCIES  com la  germànica o bàrbara  (art més  abstracte i expressionista, orfebreria ).
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 3) I també  INFLUÈNCIES  orientals ( bizantí ) i musulmanes (el  romànic mudèjar ).
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 4) Reflexa els  valors guerrers i cristians de la societat feudal  i del  PODER de la NOBLESA i l’ESGLÉSIA .
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 5) És un  art  essencialment  RURAL.
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 6) És un art fonamentalment  ARQUITECTÒNIC , l’ escultura i la pintura es subordina  a l’arquitectura, com a elements decoratius d’ esglésies, monestirs i castells .
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 7) És un  art  predominantment  RELIGIÓS I ESPIRITUAL , expressió d’una  fe “popular” , però elaborada i  gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors :  major importància de l’art religiós  (ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS)  que el civil  (castells i fortaleses, s’han conservat poc perquè han sofert transformacions).
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 8) Té un  caràcter DIDÀCTIC , una finalitat educativa, especialment la  pintura i l’escultura .
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 9) És un  art ANTINATURALISTA,   no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva . Les  figures  es representen de manera  rígida i frontal .
10) Té un  caràcter simbòlic . 10) Adopta la  tradició ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA , però desenvolupa un  imaginari nou , una  iconologia pròpia . 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 11)  L’ artista és ANÒNIM , amb algunes excepcions, i l’ obra d’art és més representativa del poder que la paga  que no de l’artista que la fa (de vegades deixaran la seva empremta qualque mestre artesà, o els bisbes i/o els abats que impulsaren i promocionaren l’obra).
3.-  ARQUITECTURA ROMÀNICA - 3.1.- Característiques generals - 3.2.- Arquitectura religiosa: esglésies i monestirs - 3.3.- Arquitectura civil: castells i obres d’enginyeria  - 3.4.- Diferents escoles regionals  -  3.5.- Arquitectura romànica en la península Ibèrica  ART ROMÀNIC
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 1) L’ ARQUITECTURA  és la principal expressió artística,  escultura i pintura es subordinen  a ella. 2)  INFLUÈNCIES : destaca la  influència romana i paleocristiana , però també hi ha influència dels pobles  germànics, orientals (bizantines) i musulmanes . 3)  PERDURABILITAT : a imatge del poder de Déu o del senyor, es construeixen  edificis de PEDRA amb afany de perdurar per a sempre , rebutjant materials lleus i la fusta.
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 4) Tendència a la  MONUMENTALITAT : si bé  comença  com una arquitectura bastant  modesta , tendirà a gradualment a la  grandiositat ,  perfeccionant-se i resolent els seus problemes tècnics inicials a la recerca de  major altura i llum . Els monestirs juguen un paper preeminent en l’època de formació de l’estil, les catedrals i grans basíliques seran el símbol del ressorgiment urbà, que tindran la màxima expressió en el gòtic.
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 5) Els edificis, sobretot els religiosos, presenten una  ESTRUCTURA MÈTRICA PRECISA , amb  proporcions  entre les parts, donant la impressió d’un organisme organitzat.
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 6)  POCA LLUM  en els  interiors : els murs presenten  POCS VANS I ATROMPETATS .
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 6)  POCA LLUM  en els  interiors : els murs presenten  POCS VANS I ATROMPETATS .
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 7) Primer s’utilitzaren carreuons i aparell irregular, a la segona meitat del segle XI es construeix amb carreus regulars i  aparell isòdom  (fileres de carreus de la mateixa alçada i de la mateixa mida). Cal esmentar que el  primer romànic  encara va utilitzar la coberta d’ encavallada de fusta . 7) El  MATERIAL  de construcció fonamental és la  PEDRA , treballada pels  picapedrers , especialment els  carreus dels murs  (s’utilitzarà, fins i tot, per a les cobertes i les voltes de canó i aresta).
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 8) Els edificis eren construïts per  quadrilles itinerants : els  arquitectes i picapedrers són ANÒNIMS .
9) TIPOLOGIA EDIFICIS 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals Arquitectura religiosa Arquitectura civil Altra construcció ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS .  CASTELLS  o  MURALLES . TORRES   CAMPANAR .
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS :  * L’ arquitectura religiosa  serà la més important, destacant les  ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS .
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS :  * L’ arquitectura civil , mostra del  poder dels senyors feudals , també va ser molt important en el seu moment, però s’ha conservat pitjor: els  CASTELLS  (Loarre a Osca) o altres estructures defensives com les  MURALLES  (Àvila).
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS :  * L’ arquitectura civil : altres estructures defensives com les  MURALLES  (Àvila).
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS :  * L’ arquitectura civil : altres estructures defensives com les  MURALLES  (Àvila).
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS :  * Altra construcció nova seran les  TORRES  que faran la funció de  CAMPANAR .
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :  * Els  MURS són GRUIXUTS i robustos , fets de  grans carreus de pedra , sense  a penes VANS  per a poder  sostenir  el pes de les  voltes de pedra  (finestres petites i estretes, a mena d’ espitlleres atrompetades , “saeteras”).
* Els murs solen estar  reforçats per CONTRAFORTS exteriors  per suportar millor el pes. Predomina el  macis a causa de la falta de confiança en la seguretat  de l’edifici i els interiors  obscurs, amb un esperit de recolliment .  3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals * Prefereixen els  PILARS a les columnes , o quadrats, o cilíndrics, i destacant el  pilar CRUCIFORME , sovint amb 4 o més  columnes adossades  (tendència a la  complexitat ), i les  pilastres .  10)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :  * Prefereixen els  PILARS a les columnes , o quadrats, o cilíndrics, i destacant el  pilar CRUCIFORME , sovint amb 4 o més  columnes adossades  (tendència a la  complexitat ), i les  pilastres .
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :  * Prefereixen els  PILARS a les columnes , o quadrats, o cilíndrics, i destacant el  pilar CRUCIFORME , sovint amb 4 o més  columnes adossades  (tendència a la  complexitat ), i les  pilastres .
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :  * Prefereixen els  PILARS a les columnes , o quadrats, o cilíndrics, i destacant el  pilar CRUCIFORME , sovint amb 4 o més  columnes adossades  (tendència a la  complexitat ), i les  pilastres .
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :  * És freqüent  l’alternança de suports més gruixuts  (els que  suporten  alhora  arcs formers i faixons ) i  més prims  (els que suporten només arcs formers).
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :  * Les  COLUMNES s’utilitzen menys  (sobretot s’usa en els claustres dels monestirs), tenen base i presenten fustos tant  llisos com estriats,  i el seu  diàmetre  sol ser  desproporcionat respecte a l’altura , és a dir ha perdut el sentit de l’esveltesa clàssica, és baixa i grossa.
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals * Els  CAPITELLS  presenten diferents tipus de decoració ( geomètrica, vegetal ), però destaquen els que presenten escultura  figurativa , tant passatges i personatges de la  Bíblia  com monstres del bestiari (capitells historiats, provinents del corinti). 10)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : ARC de MIG PUNT , pràcticament és l’únic, sobre pilars o columnes.  ARCS
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : ARCS A les  finestres  aquest arc es disposa de  forma ATROMPETADA  i a les  portalades  es solen posar  diversos arcs de mig punt concèntrics  ( ARQUIVOLTES ).
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals També són de  mig punt els ARCS FAIXONS  (adossats a la volta, de la que formen part, i descansant sobre els pilars, la divideixen en trams, és a dir, són els que tallen la volta en sentit transversal a llur eix i queden ressaltats a mena de singla) i els  FORMERETS  (arcs paral·lels a l’eix longitudinal de la nau central que la separa de les laterals contigües, i on descansa el pes la volta).  ARCS 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim: ARC DOBLER o PERPANY  Arc que sobresurt de l’intradós d’una volta (de canó, d’aresta...) i que, en dividir-la en trams, la separa d’una altra nau i la reforça, alleugerint el pes de les voltes cap als murs laterals. Arcs disposats transversalment a l’eix de la nau i formen part de la volta. Castellà: Arco fajón; arco perpiaño. Terminologia PAU Faixó
13.13.- ARC FAIXÓ, DOBLER  o PERPANY (A) Nau central de la Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
Arcs faixons a la nau central de  Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).  Terminologia PAU
Arcs faixons a la nau central de l’Església de Sant Pere de Rodes. Alt Empordà. Girona. Consagrada l’any 1022.  13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim: ARC DOBLER o PERPANY Terminologia PAU
Cadascun dels arcs disposats a cada costat d’una nau, que separen la nau central de les laterals.  Paral·lels a l’eix longitudinal de la nau, i que en suporten la volta. Castellà: Arco formero.  13.14.- ARC FORMER (A) Catedral Santiago de  Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
13.14.- ARC FORMER (A) Catedral Santiago de Compostel·la. Sant Serní de Tolouse. Nau central. Terminologia PAU Former
13.14.- ARC FORMER (A)   Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
13.15.- ARC FORMERET (A) Arc former reduït a nervi, situat a la intersecció d’una volta amb el mur.  Castellà: Arco formero. Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : ARC de MIG PUNT , pràcticament és l’únic, sobre pilars o columnes.  A les  finestres  aquest arc es disposa de  forma ATROMPETADA  i a les  portalades  es solen posar  diversos arcs de mig punt concèntrics  ( ARQUIVOLTES ).  També són de  mig punt els ARCS FAIXONS  (adossats a la volta, de la que formen part, i descansant sobre els pilars, la divideixen en trams, és a dir, són els que tallen la volta en sentit transversal a llur eix i queden ressaltats a mena de singla) i els  FORMERESTS  (arcs paral·lels a l’eix longitudinal de la nau central que la separa de les laterals contigües, i on descansa el pes la volta).  ARCS
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals ARCS ARCS de MIG PUNT:   ARCS FAIXONS ARCS de MIG PUNT: FORMERS 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES La més utilitzada és la de  CANÓ  (a partir de l’arc de mig punt);  volta molt pesada  que exigeix murs molt gruixats i  estreps o contraforts .  ARESTA .  MITGES VOLTES CANÓ , QUART d’ESFERA , QUART de CANÓ . 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES CANÓ .  11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES CANÓ .  També utilitzen, normalment a les naus laterals, la  VOLTA d’ARESTA .  MITGES VOLTES CANÓ ,  QUART d’ESFERA , QUART de CANÓ . 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES ARESTA .  11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals ARESTA .  VOLTES 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES CANÓ .  ARESTA .  11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Per a cobrir les  absis o les tribunes  utilitzen  MITGES VOLTES de CANÓ , anomenades també voltes  de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ .
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES Per a cobrir les  absis o les tribunes  utilitzen  MITGES VOLTES de CANÓ , anomenades també voltes  de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ . ARESTA .  CANÓ .  11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
COBERTES -  VOLTA de CANÓ  a la nau central reforçada amb arcs  FAIXONS  o  PERPANYS , que compleixen una doble funció: la de sustentació i la d’ornamentació senzilla. -  VOLTES d’ARESTA  a les laterals. -  ABSIDIOLES  amb  VOLTES de QUART d’ESFERA . TRIBUNA  amb  VOLTA de QUART de CANÓ . Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES La més utilitzada és la de  CANÓ  (a partir de l’arc de mig punt);  volta molt pesada  que exigeix murs molt gruixats i  estreps o contraforts .  També utilitzen, normalment a les naus laterals, la  VOLTA d’ARESTA .  11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Per a cobrir les  absis o les tribunes  utilitzen  MITGES VOLTES de CANÓ , anomenades també voltes  de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ .
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals Les  CÚPULES es solen reservar per als CREUERS  de les esglésies i catedrals i poden estar  sobre TROMPES o sobre PETXINES  (a la  península algunes són nervades, copiant les califals 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : De mitja taronja o cúpula sobre trompes De mitja taronja o cúpula de petxines
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals CÚPULES en els CREUERS  s obre TROMPES . 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals CÚPULES en els CREUERS  s obre PETXINES . 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
CÚPULES en els CREUERS  s obre PETXINES . 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals CÚPULES en els CREUERS , a la  península algunes són  NERVADES , copiant les  CALIFALS . 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals Si en lloc d’una cúpula  la coberta del creuer pren forma de torre poligonal  l’anomenem  CIMBORI  (torre de planta quadrada o octogonal que permet d’il·luminar el creuer i que, a l’interior es manifesta en forma de cúpula de mitja esfera sobre trompes o sobre petxines).  11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Coberta del creuer en forma de torre poligonal:   CIMBORI.
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Coberta del creuer en forma de torre poligonal:   CIMBORI.
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals la diferent alçada entre la nau central i les laterals permet d’il·luminar la nau central directa o indirectament. D’aquesta manera el alçat interior de la nau central s’articula en dos pisos: l’arcada de separació i les finestres; en època tardana les finestres poden ser substituïdes per una galeria ( TRIFORI ) o, fins i tot, se superposen els trifori i les finestres.  11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Als temples també es construiran  TRIBUNES : una mena de pis sobre les naus laterals que sustenta part del pes de la volta de la nau principal.
13.14.- ARC FORMER (A)  i TRIBUNES Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
13.14.- ARC FORMER (A) i tribunes - PILARS CRUCIFORMES (base quadrada i esveltes semicolumnes adossades a cada cara), enllacen amb -  Nervis dels arcs FAIXONS de la VOLTA DE CANÓ de la nau central. - Arcs FORMERS paral·lel a eix longitudinal. Arc de mig punt (FORMERS, FAIXONS o PERPANYS, TORALS i de DESCÀRREGA)  - A sobre els pilars cruciformes es formen les TRIBUNES damunt les naus laterals, que donen a la nau central, mitjançant  - TRIFORIS, que  ressegueixen el  perímetre de la basílica a excepció de la capçalera , formats per finestres dividides en dos per dobles columnes, i enquadrades per un arc de DESCÀRREGA.   Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11)  ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : De vegades fan  ESPADANYES : prolongacions verticals del mur amb obertures per a les campanes.
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 1) És el  PRINPIPAL EDIFICI de l’art romànic  (denota el poder de l’església i és on es desenvolupen les solucions constructives i decoratives més significatives, sobre tot en l’església com a edifici urbà). 2)  FUNCIÓ : servien com a  lloc de culte  i com a  casa de Déu  (lloc de protecció), com a  lloc de reunió , i com a  símbol del poder de l’església  (i de Déu).
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 3) S’ ORIENTA d’EST  (absis i altar)  a OEST  (portalada principal).