SlideShare a Scribd company logo
1 of 50
Professor
Sergi Meseguer Costa
Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia
Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural, Universitat Jaume I
Tema 3 Com es transforma una roca en sòl
METEORITZACIÓ DE ROQUES I MINERALS I
EDAFOGÈNESI
1. Introducció a la Geologia: estructura, elements, minerals, roques,
ambientes geològics (cicle de les roques), evolució de laTerra (T1,T12)
2. Classificació de minerals i roques i, tectònica de plaques (T3, (T2))
3. Processos que transformen les roques: geodinàmica externa,
Estratigrafia, Geomorfologia, els temps geològics. (T6,T7,T9)
4. Geologia regional: geologia estructural, cartografia geològica, El Sistema
Ibèric, preparació de l’eixida de camp (T10,T23)
5. El sòl: generalitats, factors formadors, perfil del sòl,...(T1,T2,T3,T4)
6. Física del sòl (T5)
7. Química del sòl (T8)
8. L’aigua en el sòl (T10)
9. Classificació del sòls, cartografia edafològica (T11)
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
1. Meteorització: tipus i processos
2. Productes de la Meteorització
3. Processos bàsics en la formació de sòls
4. Adicions
5. Pèrdues
6. Transformacions
7. Translocacions
8. Processos edafogènics bàsics i horitzons genètics resultants
9. Meteorització i fons geoquímic
10. Horitzons del sòl
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
1 Seleccionar el terme més adient d’acord el context
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
METEORITZACIÓ
La meteorització consisteix en la transformació parcial o total de roques i minerals a
l’entrar en contacte amb l'atmosfera, hidrosfera i biosfera, per aflorar o per estar a
prop de la superfície.
 La zona de contacte entre la roca fresca i el material resultant de la meteorització
(saprolita) constitueix el front de meteorització.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Meteorització biogeoquímica
 -Degut a l’efecte de l’aigua pura o que continga dissolts O2, CO2, o àcids orgànics
Dissolució
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Meteorització biogeoquímica
Hidratació
-L’absorció d’aigua origina una altra espècie mineral
-Un bon exemple és el pas d’anhidrita a guix. Augmenta el
volum un 35%
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Meteorització biogeoquímica
 -es deu a l’efecte de l’aigua pura o que continga dissolts O2, CO2, o àcids orgànics
Hidròlisi
-Reacció d’un mineral per donar un àcid i una base. Reorganització de
les xarxes cristal·lines Neoformació de minerals més
estables sota les noves condicions termodinàmiques
-Afecta a gran quantitat de minerals, especialment silicats.
-L’activitat microbiològica per fer que la hidròlisi siga àcida o bàsica.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Hidròlisi
Una qüestió important en la formació del sòl és la gènesis dels minerals més característics del mateix: les argiles. En
concret, la formació dels minerals de l’argila en aquest ambient està íntimament lligat a reaccions d'hidròlisi dels
minerals silicatats de les roques. Aquestes reaccions poden desenvolupar-se en el medi hidrotermal (durant la
formació d’un depòsit mineral), o com processos exògens (sota condicions atmosfèriques), una vegada que les
roques per erosió es troben en la superfície o en la seua proximitat. El CO2 dissolt en l’aigua de pluja o dels rius poden
desencadenar una sèrie de processos hidrolítics:
CO2 + H2O H2CO3
L’àcid carbònic així format reacciona amb els feldspats, induint la formació de minerals del grup de
la argila.
3 exemples que condueixen a la formació de caolinita,Al2Si2O5(OH)4:
1) Hidròlisis d’anortita (plagiòclasi càlcica):
CaAl2Si2O8 + 2 H2CO3 + H2O Ca2+ + 2 HCO3
- +Al2Si2O5(OH)4
2) Hidròlisis de la albita (plagiòclasi sòdica):
2 NaAlSi3O8 + 2 H2CO3 + 9 H2O 2 Na+ + 2 HCO3
- +Al2Si2O5(OH)4 + 4 H2SiO4
3) Hidròlisis de l’ortoclasa (feldspat potàssic):
2 KAlSi3O8 + 2 H2CO3 + 9 H2O 2 K+ + 2 HCO3
- +Al2Si2O5(OH)4 + 4 H2SiO4
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Meteorització biogeoquímica
Activitat
biològica
-Efecte mecànic
-Efecte indirecte (canvi d’equilibri en la dissolució
-Efecte directe
Oxidació-
reducció
-Transferència d’electrons: oxidació (pèrdua), reducció (guanys)
-Afecta aquells elements que poden actuar amb més d’una valència.
-En medis amb excés d’H2O (medi saturat) la manca d’O2 provoca
una reducció del Fe.
Fe3+ + 1e- Fe2+
Aquesta reducció representa un increment de volum del 22%
provocant tensions en la roca.
Al drenar un medi que haja estat saturat d’aigua (com ara un estuari)
s’indueix al procés contrari: l’oxidació.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
PRODUCTES DE LA METEORITZACIÓ
Productes de la
meteorització
 Resistats: fragments de la roca que conserves la seua composició
mineralògica.
 Minerals heretats alliberats directament de la roca, sense
transformacions sensibles
 Minerals transformats, alteracions en les xarxes cristal·lines
 Minerals neoformats
 Elements solubles
HORITZONACIÓ
Resistats Minerals heretats
Minerals
transformats
Minerals
neoformats
Minerals solubles
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
ROCA
ATMOSFERA
BIOSFERA
HIDROSFERA
METEORITZACIÓ
FORMACIÓ
DEL SÒL
Pèrdues per
erosió
Pèrdues per
rentat
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
 Entendre el comportament dels productes de meteorització resulta molt important per a la
comprensió dels processos, els sòls que es formen i el seu comportament.
 El diagrama de Mason permet interpretar el comportament dels diferents elements en els
sòls en funció de la càrrega iònica (Z) i el radi iònic (r) de cadascun d’ells, que defineix el
potencial iònic (Z/r).
 Uns elements romanen en solució com cations solubles o com anions complexes solubles, la
qual cosa farà que presenten gran mobilitat, mentre que d’altres precipiten per hidròlisi.
 5 G2
a) Descriu l’aflorament de guix roca:
b) Com es va poder formar?
c) Quins productes es poden esperar d’aquest
procés i quin serà el seu comportament d’acord al
diagrama de Mason.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
 6 A1
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
A1. Seleccionar el terme que millor s’adapte al context
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
-Físics: moviments de substàncies en suspensió, turbacions i
altres
-Químics: dissolucions, precipitacions, hidratacions, hidròlisi,
formació de complexos organo-metàl·lics i reaccions redox.
-Biològics: descomposició de la matèria orgànica, mescla de
materials per la fauna, entre d’altres.
PROCESSOS
EDAFOGÈNETICS
 Les reaccions químiques produeixen el trencament d’enllaços en els materials
que reaccionen originant nous productes.
 Generalment, les velocitats de reacció són molt baixes en els processos
edafogènetics.
 La diversitat d’actuació dels factors interns i externs produiran situacions molt
diverses en l’edafogènesi.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
ADICIONS
Poden ser:
 Aigua
 Gasos
 Matèria orgànica
 Materials alliberats durant la meteorització
 Aports de sals solubles per ascens capilar (capa freàtica) i per aerosòls salins (vent marí)
 Soluts procedents de les parts altes d’una vessant amb flux lateral
 Materials transportats per escolament superficial procedents de l’erosió
 Materials coluvials
 Materials aluvials
11 G2 a) Descriu aquesta imatge presa en perspectiva en un sòl de bosc.
b) Atenent a diversos criteris, interpreta a quin tipus de procés correspon i a què
donarà lloc.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
12 G2 a) Descriu el perfil de la figura que correspon a un sòl de muntanya (Alps,
Suïssa) desenvolupat arran una roca calcària dura.
b) Atenent a diversos criteris, interpreta el tipus de procés i a que ha donat lloc.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
13 PÈRDUES
A) Substàncies solubles:
-Elements dissolts, perduts per la base del sòl o lateralment: Ca2+, Mg2+, K+, Na+, Fe2+,
Si4+, entre d’altres.
-Quelats solubles o pseudosolubles (complexos organo-metàl·lics) per rentat de Fe3+,
entre d’altres.
-Pèrdues de Fe2+ i manganés (Mn2+) en condicions reductores, originant un empobriment
i decoloració.
-Pèrdua de silici (en sòls de zones tropicals, entre d’altres)
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
13 PÈRDUES
B) Partícules sòlides:
-Materials de superfície arrossegats fora del sòl per l’aigua d’escolament superficial (erosió
hídrica) i pel vent (erosió eòlica).
C) Elements biodisponibles: nutrients absorbits per les plantes, i elements tòxics absorbits
per plantes tolerants
D) Gasos:
- Pèrdues de nitrogen en forma de N2 per desnitrificació
- Pèrdues de CO2 després per la respiració dels microorganismes del sòl i per la
descomposició de la matèria orgànica
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
La mobilitat dels diversos elements depèn, entre d’altres factors, del potencial iònic
(diagrama de Mason) i del pH. En el cas de l’alumini, el Al2O3 es troba precipitat
entre 5,5 i 8,5, mentre que la mobilització de la sílice, SiO2, augmenta amb el pH,
essent màxima en condicions alcalines (Mason, 1966).
14 G2 a) Descriu aquesta imatge.
b) Quins tipus de procés edafogenètic s’està produint?
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
15TRANSFORMACIONS
Val a destacar:
-Meteorització de roques i minerals.
-Descomposició de la matèria orgànica per microorganismes del sòl.
-Neoformació de minerals arran dels productes de meteorització.
-Formació del complex argilo-húmic, que constitueix una de les característiques singulars
dels sòls.
-Precipitació de CaCO3, i guix, i de sals més solubles que el guix (halita, tenardita,
mirabilita, entre d’altres) a partir de solucions saturades.
-Processos redox on hi ha un excés d’aigua temporal o permanent.
-Processos d’expansió-retracció, degut a la presència d’argiles expansives (grup
esmectites).
14 G2 a) Descriu aquestes imatges.
b) De quin tipus de procés es pot tractar?
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
-Argila: il·luviació
-Col·loides orgànics: de baix pes molecular que poden formar els quelats amb el ferro
soluble o pseudosolubles.Tenen lloc en sòls àcids.
-Carbonat de calci: en solució en forma de Ca2+, HCO3- i CO32-. Aquests ions poden
ser translocats i recipritats en el propi sòl.
-Guix: en solució en forma de Ca2+ i SO42-Translocacions i recipritació en el propi sòl.
-Per el cicle biològics de nutrients.
TRANSLOCACIONS
 Bioturbació (fauna del sòl)
 Crioturbació (gel)
 Argiloturbació (expansió-retroacció d’argiles expansibles
TURBACIONS (moviments de materials dins del sòl)
18 G2 a) Descriu aquestes imatges.
b) De quin tipus de procés es pot tractar. Supossa que el component de color
blanc és calcita, de tipus micrita.
c) Es poden extreure algunes conclusions respecte al clima i el règim d’humitat
del sòl?
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
19 G2 A l’observar al microscopi petrogràfic una làmina prima d’un horitzó d’un sòl es
la següent imatge:
a) Descriu la imatge.
b) Formula alguna hipòtesi sobre l’origen del component blanc i relaciona-ho amb
algun procés edafogenètic. Busca informació sobre els minerals lenticulars.
c) Que diries en respecte les condicions ecològiques de la zona on s’ha format
aquest sòl?
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
21 A1 Selecciona el terme més adient segons el context:
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
22 A1 Cal realitzar alguna correcció sobre el text:
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Adició de matèria orgànica a la superfície per part de la
vegetació
Adicions
O (horitzó orgànic, color fosc)
Adició de m.o. a la superfície per arrels fines o a partir d’un O. A , Ah (humus) H. organomineral
Adició de materials que soterren un sòl anterior Ab (buried) H. soterrat
Adició de m.o. en condicions d’excés d’H2O molt prolongades
tots els anys.Torbera
H (histos, teixit) H. Orgànic d’un sòl
orgànic
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Pèrdua de material de la part superior del sòl.
Pèrdues
E (e=eluvial) horitzo de color blanc
degut a la sorra i llim residuals.
L’estructura, composició o color de la roca canvien en la major
part del volum per meteorització de la roca i els minerals que la
composen i per acció de la fauna
Bw (weathering)
Processos redox que afecten al Fe i al Mn, principalment Ag, Bg, Cg (g= gley)
Processos d’expansió-retracció degut a la presència d’argiles
expansibles (montmorillonita, grup de les esmectites
Bss (s= slickenside) cara de
lliscament
Transformacions
Llaureig d’un hortizó amb independència de quin haja sigut el
procés edafogènic que li ha donat origen
Ap (p= plow, llaurar)
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Iliviació d’argila de la part superior del sòl (zona d’eluviació) a una
part inferior (zona d’iliviació). El transport de l’argila té lloc en
suspensió en l’aigua que circula pel sòl
Translocacions
Bt (t=ton, argila)
Queluviació de matèria orgànica, Fe i Al de la part superior del
sòl a una part inferior. En zones temperades humides
Bh (humus)
Bs (s=sesquiòxids)
Dissolució del CaCO3 i translocació dels seus
ions i recipritació en forma de CaCO3, dins del
sòl. Zones àrides i semiàrides.
Bk (k=kalk, calcària)
Bkm (cimentat)
Dissolució del guix a la part superior del sòl i translocació dels
ions i reciprecitació dins del sòl. Zones àrides i semiàrides
By (y=yeso, guix)
24 G2 Observar la imatge i dir quin tipus de procés pot haver-se produït.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
25 E3 Al consultar la bibliografia ens trobem que a partir d’un granit es poden formar
els tres sòls que s’indiquen. Estudia la situació proporcionant alguna explicació
edafogenètica.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
25 E3A partir de tres materials originaris diferents, es pot formar el mateix sòl?
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
25 E3 A partir de la prospecció i anàlisi d’uns sòls formats d’un mateix material
originari amb CaCO3, s’ha construït la gràfica que relaciona l’edat del sòl amb el pH.
a) Què ha succeït amb aquests sòls?
b) En quin tipus de clima evolucionen aquests sòls?
c) Quina reacció ha ocorregut amb el CaCO3?
d) Què es pot dir sobre el temps de formació d’aquest sòl?
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
FONS GEOQUÍMIC
Es refereix a la concentració d’un element en un determinat medi, en absència de
qualsevol aport extern específic derivat de l’activitat humana.
L’estudi dels possibles minerals font fa palesa quin és l’aport esperable al fons
geoquímic per a cadascun dels element d’un determinat sòl.
 En la recerca de contaminació de sòls, interesa diferenciar entre l’origen dels
elements d’estudi (geogènic o antròpogènic). En aquest context s’ha introduït el
concepte de fons geoquímic d’un element.
27 E3 Estudiar la següent informació:
La meteorització d’un roca origina un material que difereix pel seu color, estructura,
granulometria, mineralogia, etc., i que es denomina regolita. Diversos factors condicionaran
els processos. No obstant, en climes humits, els sòls es diferencien més de la roca conforme va
passant el temps, que en climes àrids i semiàrids. En qualsevol cas, la roca a partir de la qual es
forma un sòl marca les característiques del sòl resultant.
Coneixent els continguts medis de roques ígnies de diverses procedències (Fuster et al, 1954):
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
27 E3 Estudiar la següent informació (Fuster et al., 1954):
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
27 E3 Estudiar la següent informació:
a) Com s’expressen els resultats de l’anàlisi d’una roca?
b) En quin cas dels basalts, el 38% correspon al quars que té aquesta roca?
c) Quina és la causa principal de la mida de gra dels minerals en una roca? Posa dos exemples
de roques de gra fi i els seus equivalents de gra groller.
d) Quines roques donaran lloc als sòls més argilosos, d’entre les indicades a la taula?
e) Utilitzant el diagrama de Mason, interpretar la tendència en el comportament dels
diversos elements alliberats en la meteorització en el cas d’un granit. Quina influència
tindrán: el règim d’humitat del sòl segons siga percolant o no percolant? Y les condicions
de drenatge?
f) A l’indicar que un granit és una roca àcida i un basalt una roca màfica, a què s’està fent
referència? Té relació amb el pH i l’acidesa del sòl?
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
28 A1 Identificar termes referents a la meteorització i edafogènesi i estructurar-los
segons s'indica:
 Meteorització de la roca.
 Formació d’horitzons.
 Processos que afecten: a la matèria orgànica; en zones temperades humides; en zones
àrides i semiàrides; a la base d’un vessant amb aports de col·luvis; en sòls conreats; en sòls
amb excés d’aigua; en sòls afectats per sals solubles; sòls amb propietats físiques molt
desfavorables i toxicitat per sodi.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
30A1 Corregir el text, si escau:
“La gènesi d’un sòl depèn essencialment de tres factors: descomposició de la roca; acumulació
de matèria orgànica; i migracions d’elements transportats per l’aigua”
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
1) Hidròlisi
2) Règim d’humitat xèric
(mediterrani)
3) Crioturbació
4) Materials sulfurosos
a) Plou a la tardor i primavera, principalment, mentre els estius són
secs i calorosos.
b) Processos d’expansió-retracció lligats a canvis d’humitat del sòl.
Efectes sobre les edificacions, infraestructures i les arrels dels
arbres.
c) Procés de meteorització química que afecta a roques i minerals.
Es caracteritza per la reacció amb l’aigua dissociada (OH- i H+)
d) Acidificació a l’eliminar l’excés d’aigua per drenatge artificial, si
el medi no conté CaCO3. Risc d’ignició si est tracta d’una
escombrera de carbó amb pirita.
31 CC Seleccionar el terme més adient en cada cas:
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
31 CC Seleccionar el terme més adient en cada cas:
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
32 G2 Observa (estudi de casos)
a) Descriu el paisatge.
b) Quins efectes poden tenir les actuacions agrícoles (posada de reg, ús de
fitosanitaris, aport de purins, etc.) en els sòls de la zona alta que es veuen al fons.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
CC. 2 Amb allò explicat a classe i l’estudi d’aquesta unitat, identificar entre deu i quinze
paraules clau que resulten rellevants segons diferents criteris.
CC. 3 Proposar un altre nom per aquesta unitat que reflectisca igualment el seu
contingut.
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Presentació basada en el tema 1 del llibre:
Introducción a la Edafologia: uso y protección del suelo,
de: J. Porta, M. López Acevedo, R.M. Poch

More Related Content

What's hot

Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI) Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI) Sergi Meseguer Costa
 
Presentació Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Presentació Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)Presentació Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Presentació Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)Sergi Meseguer Costa
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terraCC NN
 
Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12nuriamarti
 
Estructura interna de la terra
Estructura interna de la terraEstructura interna de la terra
Estructura interna de la terrajudithcientific
 
Espai_geoEspanyol_1característiques
Espai_geoEspanyol_1característiquesEspai_geoEspanyol_1característiques
Espai_geoEspanyol_1característiquesEstherMartnezMir
 
Història Terra
Història TerraHistòria Terra
Història TerraJordi Bas
 
Quan la litosfera es trenca. Bioformiguera
Quan la litosfera es trenca. BioformigueraQuan la litosfera es trenca. Bioformiguera
Quan la litosfera es trenca. BioformigueraTeresa Rodriguez Verdun
 
Ud1 tectonica
Ud1 tectonicaUd1 tectonica
Ud1 tectonicarfarran4
 
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11   els recursos relacionats amb la geosferaTema 11   els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosferaCC NN
 
Repàs tema 2
Repàs tema 2Repàs tema 2
Repàs tema 2planas
 
Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08
Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08
Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08FloridaSecundaria
 

What's hot (20)

1 presentació ag1012-(2018)
1 presentació ag1012-(2018)1 presentació ag1012-(2018)
1 presentació ag1012-(2018)
 
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI) Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
 
Presentació Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Presentació Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)Presentació Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Presentació Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
 
Tect
TectTect
Tect
 
Tect
TectTect
Tect
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terra
 
Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12
 
Estratigrafia
EstratigrafiaEstratigrafia
Estratigrafia
 
Tema 2 Matèria i Minerals AG1012
Tema 2 Matèria i Minerals AG1012Tema 2 Matèria i Minerals AG1012
Tema 2 Matèria i Minerals AG1012
 
Estructura interna de la terra
Estructura interna de la terraEstructura interna de la terra
Estructura interna de la terra
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 
Estratigrafia
EstratigrafiaEstratigrafia
Estratigrafia
 
Espai_geoEspanyol_1característiques
Espai_geoEspanyol_1característiquesEspai_geoEspanyol_1característiques
Espai_geoEspanyol_1característiques
 
Història Terra
Història TerraHistòria Terra
Història Terra
 
Quan la litosfera es trenca. Bioformiguera
Quan la litosfera es trenca. BioformigueraQuan la litosfera es trenca. Bioformiguera
Quan la litosfera es trenca. Bioformiguera
 
Ud1 tectonica
Ud1 tectonicaUd1 tectonica
Ud1 tectonica
 
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11   els recursos relacionats amb la geosferaTema 11   els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
 
Tema 1 estudiant_l_ecologia
Tema 1 estudiant_l_ecologiaTema 1 estudiant_l_ecologia
Tema 1 estudiant_l_ecologia
 
Repàs tema 2
Repàs tema 2Repàs tema 2
Repàs tema 2
 
Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08
Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08
Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08
 

Viewers also liked

T8 Edafología AG1012, Química del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T8 Edafología AG1012, Química del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)T8 Edafología AG1012, Química del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T8 Edafología AG1012, Química del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)Sergi Meseguer Costa
 
T7 Edafologia AG1012, El agua en el suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T7 Edafologia AG1012, El agua en el suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)T7 Edafologia AG1012, El agua en el suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T7 Edafologia AG1012, El agua en el suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)Sergi Meseguer Costa
 
T6 Edafologia AG1012, Física del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T6 Edafologia AG1012, Física del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)T6 Edafologia AG1012, Física del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T6 Edafologia AG1012, Física del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)Sergi Meseguer Costa
 
Cortesgeologicos
CortesgeologicosCortesgeologicos
Cortesgeologicosjuan carlos
 
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...Sergi Meseguer Costa
 
Introducción a la edafología (1)
Introducción a la edafología (1)Introducción a la edafología (1)
Introducción a la edafología (1)Sergi Meseguer Costa
 
An introduction to soils, soil formation and terminology
An introduction to soils, soil formation and terminologyAn introduction to soils, soil formation and terminology
An introduction to soils, soil formation and terminologyMichael Newbold
 
Clave para clasificar árboles
Clave para clasificar árbolesClave para clasificar árboles
Clave para clasificar árbolesjuan carlos
 
Taller meteoritos, Andrés Santos Cubedo (Grup Guix)
Taller meteoritos, Andrés Santos Cubedo (Grup Guix)Taller meteoritos, Andrés Santos Cubedo (Grup Guix)
Taller meteoritos, Andrés Santos Cubedo (Grup Guix)Sergi Meseguer Costa
 
Clasificación y características de fósiles
Clasificación y características de fósilesClasificación y características de fósiles
Clasificación y características de fósilesAna_SantosO
 
Elaboración de perfil topográfico
Elaboración de perfil topográficoElaboración de perfil topográfico
Elaboración de perfil topográficoAlberto Hernandez
 
Capitulo 8 perfiles topograficos
Capitulo 8 perfiles topograficosCapitulo 8 perfiles topograficos
Capitulo 8 perfiles topograficosPabloa Lopez
 
0910 Interpretacion Cortes Geologicos
0910 Interpretacion Cortes Geologicos0910 Interpretacion Cortes Geologicos
0910 Interpretacion Cortes Geologicosarenal
 

Viewers also liked (20)

T8 Edafología AG1012, Química del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T8 Edafología AG1012, Química del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)T8 Edafología AG1012, Química del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T8 Edafología AG1012, Química del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
 
Suelos: conceptos y formación
Suelos: conceptos y formaciónSuelos: conceptos y formación
Suelos: conceptos y formación
 
The origin of clay minerals 1 1
The origin of clay minerals  1 1The origin of clay minerals  1 1
The origin of clay minerals 1 1
 
T7 Edafologia AG1012, El agua en el suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T7 Edafologia AG1012, El agua en el suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)T7 Edafologia AG1012, El agua en el suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T7 Edafologia AG1012, El agua en el suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
 
T6 Edafologia AG1012, Física del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T6 Edafologia AG1012, Física del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)T6 Edafologia AG1012, Física del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
T6 Edafologia AG1012, Física del suelo (Prof. Ignacio Morell Evangelista)
 
Cortesgeologicos
CortesgeologicosCortesgeologicos
Cortesgeologicos
 
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...
 
Introducción a la edafología (1)
Introducción a la edafología (1)Introducción a la edafología (1)
Introducción a la edafología (1)
 
An introduction to soils, soil formation and terminology
An introduction to soils, soil formation and terminologyAn introduction to soils, soil formation and terminology
An introduction to soils, soil formation and terminology
 
Desierto Las Palmas
Desierto Las PalmasDesierto Las Palmas
Desierto Las Palmas
 
Los animales
Los animalesLos animales
Los animales
 
Clave para clasificar árboles
Clave para clasificar árbolesClave para clasificar árboles
Clave para clasificar árboles
 
Clave hojas
Clave hojasClave hojas
Clave hojas
 
Taller meteoritos, Andrés Santos Cubedo (Grup Guix)
Taller meteoritos, Andrés Santos Cubedo (Grup Guix)Taller meteoritos, Andrés Santos Cubedo (Grup Guix)
Taller meteoritos, Andrés Santos Cubedo (Grup Guix)
 
Textura y estructura del suelo
Textura y estructura del sueloTextura y estructura del suelo
Textura y estructura del suelo
 
Clasificación y características de fósiles
Clasificación y características de fósilesClasificación y características de fósiles
Clasificación y características de fósiles
 
Cortes geológicos
Cortes geológicosCortes geológicos
Cortes geológicos
 
Elaboración de perfil topográfico
Elaboración de perfil topográficoElaboración de perfil topográfico
Elaboración de perfil topográfico
 
Capitulo 8 perfiles topograficos
Capitulo 8 perfiles topograficosCapitulo 8 perfiles topograficos
Capitulo 8 perfiles topograficos
 
0910 Interpretacion Cortes Geologicos
0910 Interpretacion Cortes Geologicos0910 Interpretacion Cortes Geologicos
0910 Interpretacion Cortes Geologicos
 

Similar to T3 Edafologia AG1012

Po ctit6 1partmet11_12
Po ctit6 1partmet11_12Po ctit6 1partmet11_12
Po ctit6 1partmet11_12nuriamarti
 
Unitat 1. el modelat del relleu
Unitat 1. el modelat del relleuUnitat 1. el modelat del relleu
Unitat 1. el modelat del relleuClaraSarda
 
Ctma 05 Tp Bioelements
Ctma 05 Tp BioelementsCtma 05 Tp Bioelements
Ctma 05 Tp Bioelementsraimonjimenez
 
De la prospecció de recursos a la sostenibilitat ambiental. El rol de la geoq...
De la prospecció de recursos a la sostenibilitat ambiental. El rol de la geoq...De la prospecció de recursos a la sostenibilitat ambiental. El rol de la geoq...
De la prospecció de recursos a la sostenibilitat ambiental. El rol de la geoq...ICGCat
 
Tema7, modelatge
Tema7, modelatgeTema7, modelatge
Tema7, modelatgeadaura
 
Ud 8 incompleta
Ud 8 incompletaUd 8 incompleta
Ud 8 incompletaCC NN
 
Master thesis (pre-Bologna period)
Master thesis (pre-Bologna period)Master thesis (pre-Bologna period)
Master thesis (pre-Bologna period)Josep Maria Grosso
 
Geodinàmica externa
Geodinàmica externaGeodinàmica externa
Geodinàmica externaipenam
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6CC NN
 
Evolució climàtica de la Terra
Evolució climàtica de la TerraEvolució climàtica de la Terra
Evolució climàtica de la Terraabertran123
 

Similar to T3 Edafologia AG1012 (20)

Po ctit6 1partmet11_12
Po ctit6 1partmet11_12Po ctit6 1partmet11_12
Po ctit6 1partmet11_12
 
Unitat 1. el modelat del relleu
Unitat 1. el modelat del relleuUnitat 1. el modelat del relleu
Unitat 1. el modelat del relleu
 
Ctma 05 Tp Bioelements
Ctma 05 Tp BioelementsCtma 05 Tp Bioelements
Ctma 05 Tp Bioelements
 
DINÀMICA SUPERFICIAL DEL PLANETA I
DINÀMICA SUPERFICIAL DEL PLANETA IDINÀMICA SUPERFICIAL DEL PLANETA I
DINÀMICA SUPERFICIAL DEL PLANETA I
 
Meteorització
MeteoritzacióMeteorització
Meteorització
 
De la prospecció de recursos a la sostenibilitat ambiental. El rol de la geoq...
De la prospecció de recursos a la sostenibilitat ambiental. El rol de la geoq...De la prospecció de recursos a la sostenibilitat ambiental. El rol de la geoq...
De la prospecció de recursos a la sostenibilitat ambiental. El rol de la geoq...
 
Tema7, modelatge
Tema7, modelatgeTema7, modelatge
Tema7, modelatge
 
Meteorització pili i lia
Meteorització pili i liaMeteorització pili i lia
Meteorització pili i lia
 
Ud 8 incompleta
Ud 8 incompletaUd 8 incompleta
Ud 8 incompleta
 
Geodinamica externa
Geodinamica externaGeodinamica externa
Geodinamica externa
 
Rubriques
RubriquesRubriques
Rubriques
 
El àrtic
El   àrticEl   àrtic
El àrtic
 
E L À R T I C
E L   À R T I CE L   À R T I C
E L À R T I C
 
El àrtic
El  àrticEl  àrtic
El àrtic
 
Pluja àcida
Pluja àcidaPluja àcida
Pluja àcida
 
Master thesis (pre-Bologna period)
Master thesis (pre-Bologna period)Master thesis (pre-Bologna period)
Master thesis (pre-Bologna period)
 
Geodinàmica externa
Geodinàmica externaGeodinàmica externa
Geodinàmica externa
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6
 
Poster iea 2003
Poster iea 2003Poster iea 2003
Poster iea 2003
 
Evolució climàtica de la Terra
Evolució climàtica de la TerraEvolució climàtica de la Terra
Evolució climàtica de la Terra
 

T3 Edafologia AG1012

  • 1. Professor Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural, Universitat Jaume I Tema 3 Com es transforma una roca en sòl METEORITZACIÓ DE ROQUES I MINERALS I EDAFOGÈNESI
  • 2. 1. Introducció a la Geologia: estructura, elements, minerals, roques, ambientes geològics (cicle de les roques), evolució de laTerra (T1,T12) 2. Classificació de minerals i roques i, tectònica de plaques (T3, (T2)) 3. Processos que transformen les roques: geodinàmica externa, Estratigrafia, Geomorfologia, els temps geològics. (T6,T7,T9) 4. Geologia regional: geologia estructural, cartografia geològica, El Sistema Ibèric, preparació de l’eixida de camp (T10,T23) 5. El sòl: generalitats, factors formadors, perfil del sòl,...(T1,T2,T3,T4) 6. Física del sòl (T5) 7. Química del sòl (T8) 8. L’aigua en el sòl (T10) 9. Classificació del sòls, cartografia edafològica (T11) Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 3. 1. Meteorització: tipus i processos 2. Productes de la Meteorització 3. Processos bàsics en la formació de sòls 4. Adicions 5. Pèrdues 6. Transformacions 7. Translocacions 8. Processos edafogènics bàsics i horitzons genètics resultants 9. Meteorització i fons geoquímic 10. Horitzons del sòl Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 4. 1 Seleccionar el terme més adient d’acord el context Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 5. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural METEORITZACIÓ La meteorització consisteix en la transformació parcial o total de roques i minerals a l’entrar en contacte amb l'atmosfera, hidrosfera i biosfera, per aflorar o per estar a prop de la superfície.  La zona de contacte entre la roca fresca i el material resultant de la meteorització (saprolita) constitueix el front de meteorització.
  • 6. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 7. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 8. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Meteorització biogeoquímica  -Degut a l’efecte de l’aigua pura o que continga dissolts O2, CO2, o àcids orgànics Dissolució
  • 9. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Meteorització biogeoquímica Hidratació -L’absorció d’aigua origina una altra espècie mineral -Un bon exemple és el pas d’anhidrita a guix. Augmenta el volum un 35%
  • 10. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Meteorització biogeoquímica  -es deu a l’efecte de l’aigua pura o que continga dissolts O2, CO2, o àcids orgànics Hidròlisi -Reacció d’un mineral per donar un àcid i una base. Reorganització de les xarxes cristal·lines Neoformació de minerals més estables sota les noves condicions termodinàmiques -Afecta a gran quantitat de minerals, especialment silicats. -L’activitat microbiològica per fer que la hidròlisi siga àcida o bàsica.
  • 11. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Hidròlisi Una qüestió important en la formació del sòl és la gènesis dels minerals més característics del mateix: les argiles. En concret, la formació dels minerals de l’argila en aquest ambient està íntimament lligat a reaccions d'hidròlisi dels minerals silicatats de les roques. Aquestes reaccions poden desenvolupar-se en el medi hidrotermal (durant la formació d’un depòsit mineral), o com processos exògens (sota condicions atmosfèriques), una vegada que les roques per erosió es troben en la superfície o en la seua proximitat. El CO2 dissolt en l’aigua de pluja o dels rius poden desencadenar una sèrie de processos hidrolítics: CO2 + H2O H2CO3 L’àcid carbònic així format reacciona amb els feldspats, induint la formació de minerals del grup de la argila. 3 exemples que condueixen a la formació de caolinita,Al2Si2O5(OH)4: 1) Hidròlisis d’anortita (plagiòclasi càlcica): CaAl2Si2O8 + 2 H2CO3 + H2O Ca2+ + 2 HCO3 - +Al2Si2O5(OH)4 2) Hidròlisis de la albita (plagiòclasi sòdica): 2 NaAlSi3O8 + 2 H2CO3 + 9 H2O 2 Na+ + 2 HCO3 - +Al2Si2O5(OH)4 + 4 H2SiO4 3) Hidròlisis de l’ortoclasa (feldspat potàssic): 2 KAlSi3O8 + 2 H2CO3 + 9 H2O 2 K+ + 2 HCO3 - +Al2Si2O5(OH)4 + 4 H2SiO4
  • 12. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Meteorització biogeoquímica Activitat biològica -Efecte mecànic -Efecte indirecte (canvi d’equilibri en la dissolució -Efecte directe Oxidació- reducció -Transferència d’electrons: oxidació (pèrdua), reducció (guanys) -Afecta aquells elements que poden actuar amb més d’una valència. -En medis amb excés d’H2O (medi saturat) la manca d’O2 provoca una reducció del Fe. Fe3+ + 1e- Fe2+ Aquesta reducció representa un increment de volum del 22% provocant tensions en la roca. Al drenar un medi que haja estat saturat d’aigua (com ara un estuari) s’indueix al procés contrari: l’oxidació.
  • 13. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural PRODUCTES DE LA METEORITZACIÓ Productes de la meteorització  Resistats: fragments de la roca que conserves la seua composició mineralògica.  Minerals heretats alliberats directament de la roca, sense transformacions sensibles  Minerals transformats, alteracions en les xarxes cristal·lines  Minerals neoformats  Elements solubles HORITZONACIÓ
  • 14. Resistats Minerals heretats Minerals transformats Minerals neoformats Minerals solubles Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural ROCA ATMOSFERA BIOSFERA HIDROSFERA METEORITZACIÓ FORMACIÓ DEL SÒL Pèrdues per erosió Pèrdues per rentat
  • 15. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural  Entendre el comportament dels productes de meteorització resulta molt important per a la comprensió dels processos, els sòls que es formen i el seu comportament.  El diagrama de Mason permet interpretar el comportament dels diferents elements en els sòls en funció de la càrrega iònica (Z) i el radi iònic (r) de cadascun d’ells, que defineix el potencial iònic (Z/r).  Uns elements romanen en solució com cations solubles o com anions complexes solubles, la qual cosa farà que presenten gran mobilitat, mentre que d’altres precipiten per hidròlisi.
  • 16.  5 G2 a) Descriu l’aflorament de guix roca: b) Com es va poder formar? c) Quins productes es poden esperar d’aquest procés i quin serà el seu comportament d’acord al diagrama de Mason. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 17.  6 A1 Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 18. A1. Seleccionar el terme que millor s’adapte al context Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 19. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural -Físics: moviments de substàncies en suspensió, turbacions i altres -Químics: dissolucions, precipitacions, hidratacions, hidròlisi, formació de complexos organo-metàl·lics i reaccions redox. -Biològics: descomposició de la matèria orgànica, mescla de materials per la fauna, entre d’altres. PROCESSOS EDAFOGÈNETICS  Les reaccions químiques produeixen el trencament d’enllaços en els materials que reaccionen originant nous productes.  Generalment, les velocitats de reacció són molt baixes en els processos edafogènetics.  La diversitat d’actuació dels factors interns i externs produiran situacions molt diverses en l’edafogènesi.
  • 20. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural ADICIONS Poden ser:  Aigua  Gasos  Matèria orgànica  Materials alliberats durant la meteorització  Aports de sals solubles per ascens capilar (capa freàtica) i per aerosòls salins (vent marí)  Soluts procedents de les parts altes d’una vessant amb flux lateral  Materials transportats per escolament superficial procedents de l’erosió  Materials coluvials  Materials aluvials
  • 21. 11 G2 a) Descriu aquesta imatge presa en perspectiva en un sòl de bosc. b) Atenent a diversos criteris, interpreta a quin tipus de procés correspon i a què donarà lloc. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 22. 12 G2 a) Descriu el perfil de la figura que correspon a un sòl de muntanya (Alps, Suïssa) desenvolupat arran una roca calcària dura. b) Atenent a diversos criteris, interpreta el tipus de procés i a que ha donat lloc. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 23. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural 13 PÈRDUES A) Substàncies solubles: -Elements dissolts, perduts per la base del sòl o lateralment: Ca2+, Mg2+, K+, Na+, Fe2+, Si4+, entre d’altres. -Quelats solubles o pseudosolubles (complexos organo-metàl·lics) per rentat de Fe3+, entre d’altres. -Pèrdues de Fe2+ i manganés (Mn2+) en condicions reductores, originant un empobriment i decoloració. -Pèrdua de silici (en sòls de zones tropicals, entre d’altres)
  • 24. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural 13 PÈRDUES B) Partícules sòlides: -Materials de superfície arrossegats fora del sòl per l’aigua d’escolament superficial (erosió hídrica) i pel vent (erosió eòlica). C) Elements biodisponibles: nutrients absorbits per les plantes, i elements tòxics absorbits per plantes tolerants D) Gasos: - Pèrdues de nitrogen en forma de N2 per desnitrificació - Pèrdues de CO2 després per la respiració dels microorganismes del sòl i per la descomposició de la matèria orgànica
  • 25. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural La mobilitat dels diversos elements depèn, entre d’altres factors, del potencial iònic (diagrama de Mason) i del pH. En el cas de l’alumini, el Al2O3 es troba precipitat entre 5,5 i 8,5, mentre que la mobilització de la sílice, SiO2, augmenta amb el pH, essent màxima en condicions alcalines (Mason, 1966).
  • 26. 14 G2 a) Descriu aquesta imatge. b) Quins tipus de procés edafogenètic s’està produint? Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 27. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural 15TRANSFORMACIONS Val a destacar: -Meteorització de roques i minerals. -Descomposició de la matèria orgànica per microorganismes del sòl. -Neoformació de minerals arran dels productes de meteorització. -Formació del complex argilo-húmic, que constitueix una de les característiques singulars dels sòls. -Precipitació de CaCO3, i guix, i de sals més solubles que el guix (halita, tenardita, mirabilita, entre d’altres) a partir de solucions saturades. -Processos redox on hi ha un excés d’aigua temporal o permanent. -Processos d’expansió-retracció, degut a la presència d’argiles expansives (grup esmectites).
  • 28. 14 G2 a) Descriu aquestes imatges. b) De quin tipus de procés es pot tractar? Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 29. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural -Argila: il·luviació -Col·loides orgànics: de baix pes molecular que poden formar els quelats amb el ferro soluble o pseudosolubles.Tenen lloc en sòls àcids. -Carbonat de calci: en solució en forma de Ca2+, HCO3- i CO32-. Aquests ions poden ser translocats i recipritats en el propi sòl. -Guix: en solució en forma de Ca2+ i SO42-Translocacions i recipritació en el propi sòl. -Per el cicle biològics de nutrients. TRANSLOCACIONS  Bioturbació (fauna del sòl)  Crioturbació (gel)  Argiloturbació (expansió-retroacció d’argiles expansibles TURBACIONS (moviments de materials dins del sòl)
  • 30. 18 G2 a) Descriu aquestes imatges. b) De quin tipus de procés es pot tractar. Supossa que el component de color blanc és calcita, de tipus micrita. c) Es poden extreure algunes conclusions respecte al clima i el règim d’humitat del sòl? Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 31. 19 G2 A l’observar al microscopi petrogràfic una làmina prima d’un horitzó d’un sòl es la següent imatge: a) Descriu la imatge. b) Formula alguna hipòtesi sobre l’origen del component blanc i relaciona-ho amb algun procés edafogenètic. Busca informació sobre els minerals lenticulars. c) Que diries en respecte les condicions ecològiques de la zona on s’ha format aquest sòl? Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 32. 21 A1 Selecciona el terme més adient segons el context: Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural 22 A1 Cal realitzar alguna correcció sobre el text:
  • 33. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Adició de matèria orgànica a la superfície per part de la vegetació Adicions O (horitzó orgànic, color fosc) Adició de m.o. a la superfície per arrels fines o a partir d’un O. A , Ah (humus) H. organomineral Adició de materials que soterren un sòl anterior Ab (buried) H. soterrat Adició de m.o. en condicions d’excés d’H2O molt prolongades tots els anys.Torbera H (histos, teixit) H. Orgànic d’un sòl orgànic
  • 34. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Pèrdua de material de la part superior del sòl. Pèrdues E (e=eluvial) horitzo de color blanc degut a la sorra i llim residuals. L’estructura, composició o color de la roca canvien en la major part del volum per meteorització de la roca i els minerals que la composen i per acció de la fauna Bw (weathering) Processos redox que afecten al Fe i al Mn, principalment Ag, Bg, Cg (g= gley) Processos d’expansió-retracció degut a la presència d’argiles expansibles (montmorillonita, grup de les esmectites Bss (s= slickenside) cara de lliscament Transformacions Llaureig d’un hortizó amb independència de quin haja sigut el procés edafogènic que li ha donat origen Ap (p= plow, llaurar)
  • 35. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 36. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Iliviació d’argila de la part superior del sòl (zona d’eluviació) a una part inferior (zona d’iliviació). El transport de l’argila té lloc en suspensió en l’aigua que circula pel sòl Translocacions Bt (t=ton, argila) Queluviació de matèria orgànica, Fe i Al de la part superior del sòl a una part inferior. En zones temperades humides Bh (humus) Bs (s=sesquiòxids) Dissolució del CaCO3 i translocació dels seus ions i recipritació en forma de CaCO3, dins del sòl. Zones àrides i semiàrides. Bk (k=kalk, calcària) Bkm (cimentat) Dissolució del guix a la part superior del sòl i translocació dels ions i reciprecitació dins del sòl. Zones àrides i semiàrides By (y=yeso, guix)
  • 37. 24 G2 Observar la imatge i dir quin tipus de procés pot haver-se produït. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 38. 25 E3 Al consultar la bibliografia ens trobem que a partir d’un granit es poden formar els tres sòls que s’indiquen. Estudia la situació proporcionant alguna explicació edafogenètica. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 39. 25 E3A partir de tres materials originaris diferents, es pot formar el mateix sòl? Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 40. 25 E3 A partir de la prospecció i anàlisi d’uns sòls formats d’un mateix material originari amb CaCO3, s’ha construït la gràfica que relaciona l’edat del sòl amb el pH. a) Què ha succeït amb aquests sòls? b) En quin tipus de clima evolucionen aquests sòls? c) Quina reacció ha ocorregut amb el CaCO3? d) Què es pot dir sobre el temps de formació d’aquest sòl? Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 41. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural FONS GEOQUÍMIC Es refereix a la concentració d’un element en un determinat medi, en absència de qualsevol aport extern específic derivat de l’activitat humana. L’estudi dels possibles minerals font fa palesa quin és l’aport esperable al fons geoquímic per a cadascun dels element d’un determinat sòl.  En la recerca de contaminació de sòls, interesa diferenciar entre l’origen dels elements d’estudi (geogènic o antròpogènic). En aquest context s’ha introduït el concepte de fons geoquímic d’un element.
  • 42. 27 E3 Estudiar la següent informació: La meteorització d’un roca origina un material que difereix pel seu color, estructura, granulometria, mineralogia, etc., i que es denomina regolita. Diversos factors condicionaran els processos. No obstant, en climes humits, els sòls es diferencien més de la roca conforme va passant el temps, que en climes àrids i semiàrids. En qualsevol cas, la roca a partir de la qual es forma un sòl marca les característiques del sòl resultant. Coneixent els continguts medis de roques ígnies de diverses procedències (Fuster et al, 1954): Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 43. 27 E3 Estudiar la següent informació (Fuster et al., 1954): Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 44. 27 E3 Estudiar la següent informació: a) Com s’expressen els resultats de l’anàlisi d’una roca? b) En quin cas dels basalts, el 38% correspon al quars que té aquesta roca? c) Quina és la causa principal de la mida de gra dels minerals en una roca? Posa dos exemples de roques de gra fi i els seus equivalents de gra groller. d) Quines roques donaran lloc als sòls més argilosos, d’entre les indicades a la taula? e) Utilitzant el diagrama de Mason, interpretar la tendència en el comportament dels diversos elements alliberats en la meteorització en el cas d’un granit. Quina influència tindrán: el règim d’humitat del sòl segons siga percolant o no percolant? Y les condicions de drenatge? f) A l’indicar que un granit és una roca àcida i un basalt una roca màfica, a què s’està fent referència? Té relació amb el pH i l’acidesa del sòl? Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 45. 28 A1 Identificar termes referents a la meteorització i edafogènesi i estructurar-los segons s'indica:  Meteorització de la roca.  Formació d’horitzons.  Processos que afecten: a la matèria orgànica; en zones temperades humides; en zones àrides i semiàrides; a la base d’un vessant amb aports de col·luvis; en sòls conreats; en sòls amb excés d’aigua; en sòls afectats per sals solubles; sòls amb propietats físiques molt desfavorables i toxicitat per sodi. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 46. 30A1 Corregir el text, si escau: “La gènesi d’un sòl depèn essencialment de tres factors: descomposició de la roca; acumulació de matèria orgànica; i migracions d’elements transportats per l’aigua” Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural 1) Hidròlisi 2) Règim d’humitat xèric (mediterrani) 3) Crioturbació 4) Materials sulfurosos a) Plou a la tardor i primavera, principalment, mentre els estius són secs i calorosos. b) Processos d’expansió-retracció lligats a canvis d’humitat del sòl. Efectes sobre les edificacions, infraestructures i les arrels dels arbres. c) Procés de meteorització química que afecta a roques i minerals. Es caracteritza per la reacció amb l’aigua dissociada (OH- i H+) d) Acidificació a l’eliminar l’excés d’aigua per drenatge artificial, si el medi no conté CaCO3. Risc d’ignició si est tracta d’una escombrera de carbó amb pirita.
  • 47. 31 CC Seleccionar el terme més adient en cada cas: Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 48. 31 CC Seleccionar el terme més adient en cada cas: Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 49. 32 G2 Observa (estudi de casos) a) Descriu el paisatge. b) Quins efectes poden tenir les actuacions agrícoles (posada de reg, ús de fitosanitaris, aport de purins, etc.) en els sòls de la zona alta que es veuen al fons. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
  • 50. CC. 2 Amb allò explicat a classe i l’estudi d’aquesta unitat, identificar entre deu i quinze paraules clau que resulten rellevants segons diferents criteris. CC. 3 Proposar un altre nom per aquesta unitat que reflectisca igualment el seu contingut. Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural Presentació basada en el tema 1 del llibre: Introducción a la Edafologia: uso y protección del suelo, de: J. Porta, M. López Acevedo, R.M. Poch