Genere i sexualitat

1. GÉNERO Y
SEXUALIDAD
Sara Daniel
María Tirvió
Dennis Nuñez
Mar Gràcia
Alexandra Lillo
Carla Estrada

2. CONVERTIR-SE EN HOME O DONA, NO ÉS UN PROCÉS
SENZILL DEL DESENVOLUPAMENT NATURAL

3. GILBERT HERDT (ANTROPÒLEG NORD-
AMERICÀ)

4. GILBERT HERDT INVESTIGÀ:
 Va estudiar algunes societats de Nova
Guinea, i observà què en Sambia, la seva
cultura creu que per arribar a la masculinitat
primer has de fer felacions homosexuals i
per últim practicar la sexualitat
heterosexual.
Felacions
Homosexuals
Pràtica
Heterosexu
al
Masculinitat

5. AMB EL PAS DEL TEMPS, LES ACTIVITATS SEXUALS I LES
INTERPRETACIONS CULTURALS SOBRE EL QUE ÉS
MASCULÍ O FEMENÍ HAN ANAT CANVIAT.
Grècia
Clàssica
Atenes Esparta
Relacions
homosexuals
entre diferents
classes socials
En l’època de
Plató l’amor entre
homes estava
molt ben
considerat
Donen suport a
l’homosexualitat
perquè es creia
que feien millorar
als homes en les
batalles

6. SEXE I GÈNERE
Sexe:
Diferenciació entre
mascles i femelles
Gènere: Fa
referència als
conceptes de la
masculinitat i la
feminitat.

7. CONCEPTES RELACIONATS AMB GÈNERE
Identitat de
Gènere
Transsexualitat Travestisme
Estat psicològic en el
qual es troba una
persona quan diu: sóc
home/dona
Creure ser una dona
quan es posseeix
atributs d’un home
Tenir una identitat de
gènere i contradir-la,
exercint el rol de gènere
de l’oposat a la teva
identitat.
Sóc
Home

8. EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ DE GÈNERE
El procés de socialització és l’aprenentatge a
través del qual es transmeten valors, creences i
comportaments que dominen en una
determinada societat en relació al gènere.

9. CREENCES DEL “SENTIT COMÚ”
“la maternitat és inherent a la dona”
“el sexe és un poderós impuls natural”
“la violació per part d’alguns homes és un
impuls irresistible”

10. NANCY CHODOROW, FEMINISTA, SOCIÒLOGA I
PSICOANALISTA
“L' identitat de gènere es
desenvolupa en les fases
de l' infància, però, això no
vol dir que més endavant
aquesta identitat no
canviï”.

11. EL GÈNERE A LA LLARGA DEL CICLE VITAL
 Moltes investigacions han afirmat que la identitat de
gènere es forma en la nostre primera etapa, però al
llarg de la nostre vida pot canviar depenent les
experiències que visquem, ja que el significat de
les experiències poden “afectar” a la identitat nostre
i fer que es segueixi construint o què es modifiqui i
es transformi.

12. EL GÈNERE I L’EDUCACIÓ
Models de gènere: podríem dir que són com accions
que tendeixen dràsticament més en un gènere que
a l’altre. I en l’actualitat, encara continuen havent,
per exemple: el de les carreres universitàries, els
homes tendeixen a estudiar carreres en àmbit de
ciències i les dones en àmbit més d’humanitats,
d’arts...
Homes
Dones
Magisteri en
educació infantil
Química
Biologia
La música

13. EL GÈNERE I EL TREBALL
 Andrew Tolson
Primer en fer una contribució
important en l’estudi de la
masculinitat escrit en Anglès, The
limits of Mascuinity (1977).
Afirmà que hi ha tres mitjans
principals per els quals es forma
la conciència de gènere.
-Amics
-L’escola
- El lloc de treball

14. EL GÈNERE I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
 A mitjans dels 50, quan començà la televisió, i
aquesta va fer a l’home el centre d’atenció, donant-
li els papers més importants.

15.  Però actualment, els papers en la televisió han anat
evolucionant de tal manera, que avui dia, les dones
igual que els homes, exerceixen papers molt
importants.

16. ERVING GOFFMAN SOCIÒLEG I ESCRIPTOR.
En un estudi clàssic de revistes i de
periòdics, va trobar que les postures
que predominen els homes en les
fotografies , tendeixen a ser postures
de dominació, de superioritat
masculina entre d’altres, intentant
transmetre autoritat i competència, i
en canvi en la de les dones, les
postures tendeixen a ser més
“infantils”, estirades en el terra, en el
llit, en el sofà... Etc.

17. ANUNCIS
Encara en els anuncis publicitaris es presenten els
dos sexes a través dels estereotips:

19. PATRIARCAT, ESTRATIFICACIÓ DE GÈNERE I
SEXISME
Estratificació de gènere:
distribució desigual de la
riquesa, poder, i prosperitat
entre els dos sexes.
Patriarcat: forma
d’organització social que
predomina una major
autoritat als homes, que fa
que pugin dominar i oprimir
a les dones.

20. MARGARET MEAD
 Antropòloga influent
 Objectiu estudiar els problemes de
l'adolescència en altres cultures per comparar-les
amb els problemes de l'adolescència nord-
americana.
Mead es pregunta si les
alteracions de l'adolescència
es deuen a la natura mateixa
o a la civilització.

21.  Va realitar un estudi població 600h.
 Va concloure que el període d'adolescència a Samoa és
una transició suau de la infància a la maduresa i que no
provoca els disturbis emocionals o psicològics, l'ansietat
o la confusió observats als Estats Units.
 El seu llibre Coming of Age in Samoa (1928) va provocar
sensació.

22. COMING OF AGE IN SAMOA
La llibertat
sexual dels
adolescents
Masturbació Homosexualitat Practiques
específiques
Responsabilitat
social fins al
casament
Moetotolo

23. ANALISIS TEÓRICOS SOBRE
GÉNEROS:

24. EL ANÁLISIS FUNCIONALISTA:
Primitivament, les dones
s’ocupaven dels fills i de la
llar.
Els homes es dedicaven a
activitats lluny de la llar.
Amb el temps això es va consolidar.

25. TALCOTT PARSONS:
-Les diferències de
gènere ens integren a la
societat.
- Les dones es fan
càrrec de les famílies i
els homes les posen en
contacte amb l’exterior.
- La societat ensenya
als nens qualitats
instrumentals, i a les
nenes, expressives.

26. PROBLEMES:
Aquesta teoria no s'utilitza gaire ja
que no és aplicable en tots els
casos, i minimitza els costos
socials que té per a les dones.

27. EL ANÁLISIS DEL CONFLICTO:
• Basat en les idees de Karl Marx.
• El gènere implica desigualtats
en el poder.
• Es creen conflictes en els que
els homes intenten mantenir els
seus beneficis i les dones
desafien el poder.

28. FRIEDRICH ENGELS:
- Amb els avenços
tecnològics es crea un
excedent que transmetre a
la descendència i els
homes s’interessen per la
seva família.
-El capitalisme intensifica el
poder de l’home sobre la
dona.

29. PROBLEMAS:
-Veu a les families
convencionals com a un mal
social.
-Minimitza la mesura en la
que homes i dones viuen en
cooperació.
-Afirma que el capitalisme
potencia aquesta desigualtat
mentre que les societats
agràries solen ser més
patriarcals.

30. FEMINISME:
Defensa la igualtat social entre
els dos sexes.

31. PRIMERA ONADA:
La “primera onada” es va iniciar amb la
“Reivindicación de los derechos de la
mujer”, de Mary Wollstonecraft. I “El
sometimiento de la mujer”, Jhon Stuart Mill y
Harriet Taylor Mill.

32. - La primera onada va tenir un objectiu
moral i sexual.
-Es va aconseguir el dret a vot per a les
britàniques.
-- Però seguien existint desigualtats que
van provocar una segona onada.

33. CINC PRINCIPIS GENERALS:
-Importància del canvi
- És necessari ampliar el rang de
desarrolalament humà.
-Eliminació de la estratificació de
gènero:
•Fi de la violència sexual:
•Promoció de la llibertat sexual.

34. VARIACIONS DINS DEL MOVIMIENTO
FEMINISTA:
El nortamericà és un feminisme de la fama amb
una gran repercusió mediàtica.
El dels governs d’esquerres són liderats per les
classes mitjanes, i el de les noves democràcies
són els sectors conservadors el que obstaculitzen
molt el moviment.

35. GRUPS DE FEMINISME:
FEMINISME
LIBERAL
FEMINISME
SOCIAL
FEMINISME
RADICAL

36. FEMINISME LIBERAL:
-Es fonamenta en el
liberalisme clàssic.
-Accepten la
organització social però
volen reforçar els drets
per les dones.
-És individualista.

37. FEMINISMO SOCIAL:
-S’origina durant el
Marxisme
- Ataca al capitalisme.
- Es necessita una
reestructuració de la
família
-Treballen
col·lectivament

38. FEMINISMO RADICAL:
La igualdat nomès pot
aconseguir-se
eliminant la noció de
gènere.
 Aboleixen la
sexualitat masculina, la
educació heterosexual i
la família.
Volen el derrocament
de l’ordre patriarcal.

39. ANDREA DWORKIN: SET DIMENSIONS DE LA
CENTRALITAT DEL PODER MASCULÍ
 Poder com “jo” absoluto
 Poder de força física
 Poder de la por.
 Poder d’anomenar.
 Poder de posseir.
 Poder del diner.
 Poder del sexe.

40. SEXUALITAT:
Engloba tot el que està relacionat amb el
desig sexual.

41. Està molt relacionada
amb el gènere, però
son conceptes
diferents.
Casi tot el què sabem
de la sexualitat provè
de la biología, la
medicina i la
sexología.
Fins fa poc, la
sociologia no li
donava importància.

42. EL CONSTRUCCIONISME Y LA TEORÍA DEL
GUIÓN:
William Simon i Jhon Gagnon van suggerir que
unes regles escèniques guien el nostre
comportament sexual.
Els guions
delimiten amb qui,
com, quan i per
què practiquem
sexe.

43. EL CONSTRUCCIONISMO Y LA TEORÍA DEL
GUIÓN:
Deriva del treball de
Michel Foucault.
Analitza com el
llenguatge determina la
nostra visió del sexe.
Gran part de les nostres
relacions es viu a través
d’aquests discursos.

44. TEORÍAS FEMINISTAS SOBRE LA SEXUALIDAD:
El feminisme radical: creu que la sexualitat és
un mecanisme clau en el qual l’home control a
la dona.
France Swiney: La
rendició de la dona de la
seva esclavitud sexual,
s’aconsegueix amb la
rendició dels homes de
la seva obsesió sexual.

45. L’ASSETJAMENT SEXUAL:
Són comentaris, gestos o contacte físico de
naturalesa sexual, repetida i no ben rebuda.
La meitat de les dones afirmen haver experimentat
assetjament sexual.

46. LA VIOLACIÓ:
Durant un temps
nomès era estudiada
per la criminologia.
Es creia que, o els
violadors tenien una
patologia, o les dones
els provocaven.

47. Gràcies al moviment feminista, hi ha hagut un canvi
de mentalitat i s’han obert centres per les víctimes.

48. LAS PERSPECTIVES
LIBERALS I SOCIALISTES:
-La sexualitat pot ser perillosa però tambié
placentera.
-Creuen necessàri explorar el desig femení
i les fòrmules per a una sexualitat positiva.
- Les creences radicals són tan extremes
que fa impossible la heterosexualidad.

49. LA SEXUALITAT AL JAPÓ:
El Japó actual es divideix
en dos móns:
El tradicional: rígid, amb
rols de gènere
inalterables. Amb les
figures ideològiques de la
geisha i el samurai.

50. D’altra banda, a “Pink samurái” de Nicholas
Bornhoff es descriu una creixent obessió
pel sexe.

51. Això ha creat fenòmens com “hotels d’amor”: una
indústria centrada en el creixement de la població
soltera.

52. KINSEY I L’ESTUDI DE LA SEXUALITAT A
TRAVÈS D’ENTREVISTES.
 Aquest professor de zoologia va ser
el primer en analitzar la sexualitat a
través d’entrevistes, i va publicar un llibre
amb els resultats.
 Va verificar que el 37% dels homes havia
tingut experiències homosexuals, i per a
les dones entre un 13% i un 3%.
 Va concloure que la homosexualitat no
podia ser considerada un comportament
neuròtic i antinatural, sinó que es
tractava d’una capacitat fisiològica.
 Tot i aquest informe, la homosexualitat
va seguir penalitzada jurídicament.

53. EL FEMINISME I LA POLÍTICA
SOBRE LA PORNOGRAFÍA:
Feministes en contra: Pensen que la pornografía
fomenta que els homes haurien de controlar tant la
sexualitat com la dona.

54. SEGONS CATHERINE MACKINNON:
 -Implica una degradació
de la dona.
 -Reflexa l’afany de poder
de l’home. No només en
el resultat sinó en la
realització.
 -Fomenta la violència
sexual en la societat.

55. -Centrant-se massa en això,
es resta importància a
aspectes discriminatoris.
-Fonamenta la censura en
altres àmbits.
- Les dones també veuen
pornografia.
- No simbolitzen
necessariament el poder
masculí.
Feministes que no estàn en contra:

56. LES RELACIONS
HOMOSEXUALS

57.  Les relacions homosexuals sempre han
existit.
 Segle XIX: es considera la
homosexualitat com a objecte
d’investigació científica.

58.  Des d’aleshores fins als anys setanta, la
majoria d’investigacions eren clíniques, i es
va considerar la homosexualitat com a:
 Degeneració biològica.
 Problemes familiars.
Per a ells, la solució era la castració i el
psicoanàlisis.

59.  Des de 1973, La Associació Americana de
Psiquiatria ha eliminat la homosexualitat com a
patologia.

60. FREUD
 Mai ho va considerar una patologia.
 Ell deia: “Encara que la homosexualitat
no es pot considerar en absolut
una avantatge, no es pot
classificar com una malaltia; es
tracta d’una variació més del
desenvolupament sexual”.

61.  Segle XIX van proliferar les visions de la
homosexualitat com una patologia. En aquesta
època van sorgir moviments que desafiaven la
ortodòxia de la heterosexualitat.

62. MAGNUS HIRSCHFIELD
- Va establir el Comitè Científic Humanitari i el Institut
de les Ciències Sexuals, al 1897.
- Defensava la acceptació de la homosexualitat.

63.  Anys trenta: el règim nazi va acabar amb
aquestes institucions i va iniciar una política
d’extermini.

64. EDWARD CARPENTER O ANDRÉ GIDE
 Van defensar la homosexualitat des de l’àmbit
literari.

65. Anys posteriors a la II Guerra Mundial:
 No es van publicar investigacions amb l’objecte de
demostrar la normalitat del fet de ser homosexual.
 Anys 60 la situació legal va canviar.
- El terme “homosexual”, va ser substituït per el de
“gay”, que fins a aquests moments únicament
s’havia utilitzat en àmbits mèdics, no obstant, es va
convertir en un llenguatge polític.

66. HETEROSEXISME I
HOMOFOBIA

67. L’heterosexisme descriu una ideologia
que classifica i rebutja com a inferior a
tot grup de ciutadans que en aquest cas
particular s’estigmatitzi a tots aquells
que no són heterosexuals.
La homofobia descriu el sentiment de
por cap als homosexuals.

68.  Anys setanta el psiquiatra George Weinberg, va
definir-ho com a la por a entrar en contacte proper
amb els homosexuals. Va reproduir una enquesta
molt senzilla per saber si una persona és
homofòbica.

69. LA TEORIA DE QUEER
 Els gays, lesbianes i bisexuals han anat “sortint de
l’armari”, integrant-se en les societats occidentals.
 Defensa que la major part de la teoria sociològica
manté una preferència cap a la heterosexualitat, i
que s’ha de prendre més atenció als punts de vista
que no són heterosexuals.

70. LA HOMOSEXUALITAT I EL SIDA
 A principis dels anys 80, va aparèixer la malaltia
del SIDA, que era majoritàriament predominant en
els heterosexuals. No obstant, ha tingut un impacte
especialment fort en la comunitat de gays, sobretot
en les ciutats occidentals.

71. EL CANVI SOCIAL I LA SEXUALITAT
Hi ha hagut molts canvis
importants i que continuen
canviant fins l’actualitat

72. SIDA
MOVIMENT
GAY
“SEXUALITAT
PLÀSTICA”
“RELACIÓ
PURA”

73. “SEXUALITAT PLÀSTICA”
● Actualment, la societat ha canviat
l’objectiu de la pràctica del sexe. Amb
diferents objectius i maneres.
Gràcies a
Facilitats i
innovacions
Mètodes
anticonceptius

74. “RELACIÓ PURA”
●Consisteix en la relació entre
homes i dones.
● Actualment existeix més
igualtat en les experiències
sexuals i emocionals.

75. GIDDENS
Diu que si la dona
agafa superioritat,
l’home es pot
sentir amenaçat.
Això pot donar
lloc a:
→ Democratització de relacions
personals.
→ Guerra de gèneres.

76.  Degut a canvis extraordinàriament importants, i ha hagut
un abans i un desprès.
Abans →
Actualment →
La dona era controlada pel marit.
Moltes lleis no els hi permetien fer
moltes coses.
Les dones continuen en desavantatge,
però no tanta.
Aquest salt a la igualtat ha sigut de gran
importància.

77. Factors que
han
contribuït:
La industrialització ha ampliat les
activitats humanes. Els treballs són
iguals pels dos gèneres.
La tecnologia ha permès tenir més
control. La dona està menys
restringida per embarassos no
desitjats.
Hi ha una lluita per tenir aquesta
igualtat de gèneres.

78.  Els grans canvis en la sexualitat han estat:
→ EL moviments de gays i lesbianes.
→ Transformació de la sexualitat de la dona.
(feminisme)
Hi ha hagut
certes reaccions
en contra
-Un primer grup
- Un segon grup
- Un tercer grup

79. PRIMER
GRUP
SEGON
GRUP
TERCER
GRUP
Pensen que la separació de
gèneres és clau per la
identitat personal.
Diuen que hi ha diferents
maneres i varietats de ser
homes i dones.
Volen remarcar més les
diferències entre gèneres.