unitat didàctica

1. LA MACROECONOMIA

2. OBJECTIUS DE LA UNITAT DIDÀCTICA Conèixer els objectius de la macroeconomia Saber representar i entendre els gràfics de les corbes de la oferta i la demanda agregades i les interrelacions de les variables macroeconòmiques Conèixer els instruments de la política macroeconòmica Capacitar per a la recerca de dades Utilitzar vocabulari específic d’economia. Aconseguir despertar l’esperit crític de cada alumne.

3. MICRO – MACRO. Una visió MICRO de la economia és aquella que analitza el comportament de les unitats econòmiques (famílies, consumidors, empreses i mercat) com si fossin unitats individuals. La MACROECONOMIA, se centra en el comportament global del sistema econòmic reflectit en un nombre reduït de variables com el producte total d’una economia, l’ocupació, la inversió, el consum, el nivell general de preus...

4. OBJECTIUS DE LA MACROECONOMIA 1. EL CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ 2. L’OCUPACIÓ 3.L’ESTABILITAT DE PREUS

5. 1. CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ Tenir una quantitat abundant de béns i serveis és quelcom desitjat per tots els països. L’indicador més ampli de la producció total d’una economia és el Producte Interior Brut (PIB) que mesura el valor de mercat de tots els béns i serveis finals que produeix un país durant un any. Què són els béns finals? són els bens que ja han patit les transformacions necessàries per al seu ús o consum. En un proper capítol parlarem més profundament del PIB

6. 2. L’OCUPACIÓ (I) Aquesta és la variable macroeconòmica que més directament senten els individus. Quan acaben el període de formació, tots els individus volen trobar ràpidament una bona feina amb un salari alt i unes bones condicions de treball. Si això es compleix per a la majoria de persones en condicions de treballar vol dir que l’economia té un alt nivell d’ OCUPACIÓ. L’altre cara de la moneda és la DESOCUPACIÓ. Generalment es mesura mitjançant la taxa de desocupació, és a dir, el percentatge de la població activa que està desocupada. Entenent per població activa el conjunt de persones ocupades i desocupades que estan buscant feina.

7. 2. L’OCUPACIÓ (II) Taxa de desocupació= nombre d’aturats / població activa X 100 La taxa de desocupació tendeix a reflectir la situació de l’economia; quan la producció disminueix (PIB) , la taxa de desocupació augmenta. Quan l’economia creix , la taxa de desocupació disminueix. si PIB = l’ atur si PIB = l’ atur

8. 3. ESTABILITAT DEL NIVELL DE PREUS Aconseguir una inflació baixa o un nivell general de preus estable és un objectiu macroeconòmic clau, ja que els forts creixements de preus distorsionen les decisions econòmiques de les empreses i dels individus i per tant impedeixen una assignació eficient dels recursos. Mirem aquest vídeo explicatiu: http://www.youtube.com/watch?v=VzL9kSRGmRI.

9. Altres objectius : 4. DÈFICIT PÚBLIC 5. DÈFICIT EXTERIOR 6. TIPUS DE CANVI.

10. OFERTA I DEMANDA AGREGADA El model de la demanda i l’oferta agregades ofereix una idea de la manera com s’interrelacionen els diferents blocs que integren l’economia. La producció, l’ocupació, els preus i el creixement econòmic acostumen a experimentar oscil·lacions freqüents sota la influència de : La política econòmica: impostos, despesa pública, tipus de canvi... Les forces internes del mercat: creixement de la població, innovació tecnològica... Les pertorbacions externes: guerres, condicions climàtiques...

11. DEMANDA AGREGADA DA= C + I + G + XN C= béns que compren els consumidors ( aliments , roba, automòbils..) I= l’equip i la maquinària que compren les empreses G= la despesa de l’estat. Despeses corrents i despeses d’inversió. despeses d’inversió= compres de bens i serveis i transferències (Seguretat Social, subsidis, atur, ajuts familiars...) XN= exportacions netes

12. LA DEMANDA AGREGADA (II) DA= ÉS LA QUANTITAT TOTAL QUE ESTAN DISPOSATS A GASTAR DIFERENTS SECTORS (SECTOR PRIVAT= FAMÍLIES I EMPRESES, SECTOR PÚBLIC I SECTOR EXTERIOR) DURANT UN PERÍODE DE TEMPS.

13. OFERTA AGREGADA LA OFERTA AGREGADA ÉS LA QUANTITAT TOTAL DE BÉNS I SERVEIS QUE LES EMPRESES D’UN PAÍS ESTAN DISPOSADES A PRODUIR I VENDRE EN UN PERÍODE DETERMINAT, DONATS ELS PREUS, LA CAPACITAT PRODUCTIVA, ELS COSTOS I LES CONDICIONS DEL MERCAT

14. CORBES D’OFERTA I DEMANDA AGREGADES Tal com vam veure anteriorment, l’oferta i la demanda d’un mercat concret determinen conjuntament la quantitat d’equilibri produïda i demanada i el preu del bé en qüestió. Paral·lelament, la producció nacional i el nivell general de preus estan determinats per la oferta i la demanda agregades. *** l’esquema de les corbes d’oferta i demanda agregades suposa que tots els béns s’han reduït a un únic bé que anomenem renda o producte real.

15. L’EQUILIBRI MACROECONÒMIC L’equilibri macroeconòmic, és a dir, el PIB real i el nivell general de preus que satisfan els demandants i els venedors es troba en el punt d’intersecció de les corbes d’oferta i demanda agregades. Anem-ho a veure a la pissarra!

16. INFLACIÓ EN EL MODEL D’OFERTA I DEMANDA AGREGADES Un augment de la despesa agregada provoca un desplaçament de la demanda agregada cap a la dreta. QUAN PASSA AIXÒ? G , C, XN, els impostos. DA se’n diu inflació de la demanda perquè augmenta el nivell general de preus.

17. INFLACIÓ DE COSTOS La inflació de costos es la que s’origina en el costat de l’oferta dels mercats com a conseqüència d’un increment dels costos. Això provoca un desplaçament ascendent de la corba de l’oferta agregada. Motius pel desplaçament de l’oferta: Augment del preu del petroli Una catàstrofe natural Augment del salari ... tornem a la pissarra

18. PREGUNTA: QUÈ CREIEU QUE ÉS PITJOR UNA INFLACIÓ DE LA DEMANDA O UNA INFLACIÓ DE COSTOS ?

19. POLÍTIQUES MACROECONÒMIQUES CONTRA L’ATUR Per mirar de reduir l’atur hi ha dos tipus de polítiques: unes encaminades a incidir sobre la DEMANDA AGREGADA i unes altres orientades a incidir sobre la OFERTA AGREGADA . POLÍTIQUES DE DEMANDA: Es poden instrumentar mitjançant polítiques monetàries, fiscals o canviaries. la despesa pública , la producció, l’atur Però alerta! que això també té un efecte positiu amb els preus

20. POLÍTIQUES DE DEMANDA A llarg termini: preus fa que salaris i altres costos. Això farà desplaçar la corba de l’oferta agregada a l’esquerra i per tant la producció i l’ocupació. A llarg termini el producte total i l’ocupació pot ser que no s’alterin i que només augmentin els preus.

21. POLÍTICA D’OFERTA Aquestes polítiques van encaminades a incrementar la producció i reduir el nivell de preus, desplaçant la corba d’oferta cap a la dreta. Quines estratègies segueix? Reducció de la taxa natural d’atur mitjançant actuacions sobre les prestacions d’atur, polítiques actives d’ocupació i millores en la formació professional. Aquestes tipus d’actuacions redueixen la durada i a freqüència de l’atur ja que incideixen favorablement en l’organització del mercat de treball en la capacitat i desig dels aturats a trobar feina

22. POLÍTICA D’OFERTA (II) Disminució del marge de preus establert per les empreses sobre costos marginals mitjançant polítiques de foment de la competència i liberalització dels mercats. Elevació de la productivitat mitjana del treball per mitjà de millores en la tecnologia , en els procediments i en la formació. Reducció d’impostos per incentivar la producció Efectes que té: el producte i el nivell de preus i l’atur.

23. ALGÚ SAP DIR QUI ÉS ?

24. JOHN MAYNARD KEYNES (1883-1946) Per als economistes Keynesians , l’atur no es deu al comportament dels salaris , sinó al nivell insuficient de la demanda agregada i, per tant, l’atur és involuntari. L’ocupació augmentaria si s’incrementés la despesa total de l’economia ( o demanda agregada). La despesa s’hauria d’estimular mitjançant una política expansiva de demanda. Segons els economistes clàssics l’atur és voluntari ja que desapareixeria si els treballadors acceptessin reduir els seus salaris fins al nivell d’equilibri. La rigidesa a la baixa dels salaris és la causa de l’atur.

25. INSTRUMENTS DE LA POLÍTICA MACROECONÒMICA Un instrument de política econòmica és una variable, o conjunt de variables, controlada per les autoritats econòmiques que pot influir en un o diversos objectius. Els instruments clau de la política econòmica són la POLITICA MONETÀRIA, i la POLÍTICA FISCAL. També la Política Canviaria o de tipus de canvi, es un instrument habitual de la política macroeconòmica.

26. LA POLÍTICA MONETARIA Comprèn les mesures del Banc Central orientades a controlar la quantitat de diners i les condicions de crèdit. Si l’economia experimenta una forta pressió alcista sobre els preus el banc central augmentarà el tipus d’interès per tal que es redueixi la quantitat de diners en circulació i així es reduirà el PIB i la inflació.( i també l’ocupació!) En moments de crisi el banc central pot ordenar una disminució del tipus d’interès per tal de augmentar la quantitat de diners en circulació i així augmentar el PIB, cosa que faria augmentar la taxa d’ocupació. ( i també els preus!)

27. LA POLÍTICA FISCAL Comprèn les decisions del govern sobre el nivell de la despesa pública i els impostos. La despesa pública es una variable d’ajust que augmenta o redueix la demanda agregada com sigui més convenient. Així mateix es pot recórrer a alterar els impostos per modificar el consum i la inversió privada, i en conseqüència incidir sobre la demanda agregada.

28. POLÍTIQUES EXPANSIVES I RESTRICTIVES POLÍTICA FISCAL EXPANSIVA Si els impostos i la despesa pública: C , I, D.A. PRODUCCIÓ , OCUPACIÓ I PREUS POLÍTICA FISCAL RESTRICTIVA Si els impostos i la despesa pública: C , I, D.A. PRODUCCIÓ , OCUPACIÓ I PREUS

29. QUINA CIUTAT ÉS AQUESTA?

30. MAASTRICHT! EL SET DE FEBRER DE 1992, SE SIGNA EL TRACTAT DE MAASTRICH I ES PACTEN ELS CRITERIS DE CONVERGÈNCIA PER ELS ESTATS DE L’ANTIGA “CE”, ARA UNIO EUROPEA (UE) PER ENCAMINAR-SE CAP A LA MONEDA ÚNICA.

31. CRITERIS DE CONVERGÈNCIA Un nivell de inflació que no sigui més gran que l’1.5 de percentatge de la mitjana dels tres estats membres que tinguin una inflació més baixa. Que el DEFICIT PÚBLIC ha de ser inferior al 3% del PIB Que el deute públic no pot ser superior al 60% del PIB El tipus d’interès a llarg termini no pot superar un 2% de la mitjana dels tres països que tenen millor inflació. La moneda del país no podia haver-se devaluat i s'havia d'haver mantingut en els marges de fluctuació del mecanisme de canvis de l'SME durant dos anys abans d'integrar-se a la moneda única.

32. ACTIVITAT FI UNITAT Recerca per Internet dels nivells de PIB, OCUPACIÓ I INFLACIÓ de tres països que formin part de la UE i de tres països que no en formin part. Dades i reflexions.