TEMA 4. LA BAIXA EDAT
MITJANA

ECONOMIA
AGRICULTURA:
- Augmenta gràcies als avanços tecnològics dels segles anteriors.
- Conseqüències:
- La població es duplica entre l’any 1000 i el 1300.
- Hi ha més excedent que es destina al comerç.
- Les ciutats creixen perquè es produeix un èxode rural del camp a la ciutat.
- Es creen barris anomenats “burgs” i els seus habitants s’anomenen burgesos.
ARTESANIA:
- Naix l’artesania que es ven al mercat i les associacions professionals o gremis (agrupaven artesans d’un mateix
ofici).
- Els gremis estaven formats per:
- Aprenents (10-12 anys).
- Oficials (guanyaven un sou).
- Mestres (propietaris dels tallers).
COMERÇ:
- Es creen seques (fàbriques de monedes) i augmenta la circulació de monedes.
- Sorgeixen les lletres de canvi (documents que substituïen les monedes) i els canvistes (persones que calculaven les equivalències
de les monedes).
- Apareixen els banquers que feien préstecs (prestaven diners a canvi d’uns interessos).
- A les ciutats grans hi havia mercats i els mercaders van crear associacions o lligues per a defensar els seus interessos.
- Les lligues agrupaven mercaders de diferents ciutats.
- La Hansa és la lliga més important.
- Les lligues van establir rutes comercials:
- Marítimes: per l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània.
- Terrestres: travessaven el centre d’Europa.
- A les grans ciutats que travessaven les rutes terrestres es van establir fires (grans mercats que es celebraven
determinades èpoques de l’any).
- Les més importants eren la de la Xampanya, Flandes, Borgonya i el nord d’Itàlia.

SOCIETAT
- Societat rural: serfs i senyors.
- Societat cívica:
- Alta noblesa: es traslladen a les ciutats i viuen en palaus.
- Alta burgesia: comerciants i banquers.
- Clero urbà: capellans i bisbes, monjos, monges i abats que viuen a les ciutats.
- Baixa burgesia: petits comerciants i artesans modestos.
- Baixa noblesa: gentilhomes d’origen noble (sense recursos econòmics perquè no
poden treballar).
- Jueus: viuen separats en “calls” i es dediquen a l’artesania, la medicina, la banca i el
comerç.
- Dones: subordinades als pares o als marits.
- Dones nobles: organitzen les tasques de palau.
- Dones burgeses: col·laboren en activitats comercials i artesanals.
- Monges: activitats del monestir.

MAQUETA D’UNA CIUTAT MEDIEVAL
1. Treball d’investigació: recerca d’informació i d’imatges dels elements que han de tindre
2. Materials: reciclats (botelles de plàstic, suro), pintura, pegament.
3. Grandària: 90 cm llarg x 60 cm ample. Espesor: 2 cm.
Individual o en parelles (máx. 3).
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Ha treballat en classe en la recerca d’informació i imatges. 2p
Ha utilitzat materials reciclats i compleix la grandària. 2p
Compleix el termini d’entrega. 2p
Inclou els elements obligatoris (Ajuntament, Muralla, Catedral i Hospital). 2p
Creativitat i atractiu a la vista. 2p
DATA D’ENTREGA: 4 MARÇ.

POLÍTICA LES CIUTATS I LA MONARQUIA:
- La prosperitat de la ciutat va fer veure al s reis que podien augmentar els seus ingressos i el seu poder.
- Els reis s’alien amb la burgesia contra els senyors feudals.
- Atorguen furs a les ciutats (lleis pròpies que recollien els drets i els privilegis que el rei concedia als habitants d’un
territori).
- Les ciutats aconsegueixen més autonomia de govern i els habitants més llibertats.
- Conseqüències:
- Les ciutats es van alliberar del sistema feudal.
- En regions d’Itàlia i del Sacre Imperi es van crear ciutats-estat degut a la seua prosperitat económica.
- Els monarques augmenten els seu poder, els seus ingressos dels impostos i el seu poder militar.
- Augmenta el nombre de funcionaris que treballen per al rei.
- Institucions ciutadanes:
- Els consells per administrar assumptes que abans pertanyien al senyor feudal: impartir justicia, organitzar mercats,
recaptar impostos.
- Per a cada assumpte es nomenen funcionaris o magristrats pertanyents a l’alta burgesia.
- Les Corts: assemblees representatives que assessoren al rei en tasques de govern i voten l’aprovació de nous impostos.
- Les convoca el monarca.
- Es reuneixen els representants dels tres estaments: la noblesa, el clero i la burgesia.
- La Carta Magna:
- Apareix a Anglaterra l’any 1215.
- Era un fur per a tot el territori d’un regne que garantía una sèrie de drets per a la noblesa i la burgesia i retallava el poder
el rei.
- Va sorgir com a conseqüència de l’augment del poder i els abusos de la monarquia.

CULTURA
LA CIÈNCIA I LES UNIVERSITATS:
- Entre els segles XI –XIII naixen les universitats com a associacions entre professors i alumnes que
intercanviaven cultura.
- Oferien diferents especialitats estructurades en graus: batxiller, llicenciat, metge i doctor.
- Estaven reservades a la burgesia perquè els nobles heretaven els càrrecs de la seua familia.
- Es componien de facultats dirigides per un degà i un rector (máxima autoritat).
- Utilitzaven el mètode escolàstic que consistía a llegir les obres dels grans pensadors com Aristòtil, Sant
Tomàs d’Aquino o la Bíblia, i després feien debats fins arribar a una conclusió lógica.
- La ciència:
- Avança lentament perquè no es valora l’experimentació sinó l’argument dels grans pensadors.
- Aquesta posición du a mantenir creences falses:
- L’alquimia (recerca de la fórmula per a convertir qualsevol metall en or).
- La medicina: curar la malaltia amb sagnies (extracció de sang al pacient per mitjà de sangoneres
(sanguijuelas).

L’ART
GÒTIC CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
• Naix a França i es desenvolupa entre els segles XIII-XV.
• És un art que reflecteix la nova societat burguesa: art urbà.
• Els mecenes són l’Església, la noblesa i l’alta burgesia.
• Principals edificis:
• De tipus religiós: esglésies, catedrals, monestirs.
• De tipus civil: palaus, ajuntaments, universitats, llotges.
• Es va difondre gràcies a l’ordre cistercenc.
• Les construccions es fan més esveltes i amb finestres grans perquè la llum es considera reflex de la grandiositat divina.
ARQUITECTURA:
• Planta de creu llatina més longitudinal.
• Ús d’arcs apuntats o ogivals.
• Ús de la volta de creueria amb nervis que traslladen el pes de la volta als pilars i contraforts.
• Ús de l’arcbotant per a unir el contrafort a l’edifici.
• Sobre el contrafort col·loquen pinacles amb gàrgoles que tenien la funció de recollir l’aigua de la pluja.
• A l’exterior els murs ja no subjecten el pes de l’edifici: s’obrin finestres grans amb vitralls de colors.
• Apareixen les rosases o rosetons.
• Les terminacions de les torres són punxegudes: agulles o capitells.
• Ús del gablet: acabat superior d’un mur en forma triangular.
ESCULTURA I PINTURA:
• Funció didáctica i narrativa.
• Estil més naturalista.
• Les escultures perden rigidesa i guanyen expressivitat i realisme.
• Escenes religioses i retrats.

L’ART
GÒTIC ESCULTURA:
• S’independitza del marc arquitectònic.
• Ús de l’alt relleu.
• Predomina l’escultura a les façanes i les portades de l’edifici.
• Apareix el retaule amb escultures de pedra o fusta.
• Apareix l’escultura de bulto redó .
PINTURA:
• Ús de la técnica al tremp: mescla dels colors amb ou.
• A partir del s. XV: técnica a l’oli: mescla dels colors amb oli vegetal.
• Permetia fer correccions perque s’assecava lentament.
• Permetia pintar de forma més precisa.
• Es torna més realista.
• Temes nous:
• Retrats: persones importants de la noblesa i la burgesia.
• Paisatges: apareix el paisatge en el fons de la pintura.
• Objectes: de la vida quotidiana de la burgesia.
Visita Virtual Notre Dame (París)
El Pozo de Moisés, Klaus Sluter
Matrimonio Arnolfini, Jan van Eyck

LA
CRISI
A
LA
BAIXA
EDAT
MITJANA FAM, PESTES I GUERRES:
- Crisi agrícola per males collites fa disminuir l’aliment i provoca desnutrició i fam.
- Augment d’impostos agreuja la situació dels llauradors i la baixa burgesia.
- Guerres:
- Els nobles lluiten contra altres nobles per compensar la pèrdua de privilegis.
- Conflictes entre monarquies: Guerra dels Cent Anys (1337-1453) entre anglesos i francesos.
- Epidèmies: la Pesta Negra (1348).
LES REVOLTES SOCIALS:
- La Pesta Negra va mermar la població i els llauradors i la baixa burgesia van provocar revoltes per millorar la seua situació.
- Revoltes camperoles: es rebelen contra els “mals usos” que feien els senyors feudals. Destaca la Guerra dels Remences
(Catalunya).
- Revoltes urbanes: la baixa burgesia es rebela contra els privilegiats que ocupaven tot el poder a les ciutats..
LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA:
- El descontent social porta als cristians a culpar i perseguir a les minories acusades de provocar els mals de la societat.
- Contra els jueus: assalts als calls (pogroms) amb molta violència.
- Europa central i oriental.
- Expulsió dels jueus en molts països.
- Contra els conversos: jueus que s’havien convertit al cristianisme.
- Acusats de practicar la seua religió en secret.
- Tribunals religiosos: la Inquisisició.
- Jutja i persegueix als heretges, bruixes i falsos conversos.
- Tortures.
- Els acusats perden les seues propietats.
- Són cremats en la foguera.
La Peste Negra