1. Jesús Moreno
Fernando Rodríguez

2.  Va néixer a Paris (França) el 9 de gener de 1908.
 Filla de l'advocat George Bretrand i de Françoise de Beauvoir, membres d'una família
burgesa i de creences catòliques.
La seva germana petita es deia Helene.
 Simone no va seguir les pautes socials i religioses de la seva família.
 El 1929, mentre estava estudiant filosofia a la Universitat de la Sorbona, va formar parella
amb l'escriptor i filòsof Jean-Paul Sartre, amb qui va compartir pensament esquerrà.
 El 1931 va fer classes de filosofia a Marsella, per posteriorment traslladar-se a Rouen i
París. Va ser professora a la Sorbona entre 1941 i 1943, any en què va abandonar la
docència per dedicar-se a l'escriptura, col · laborant amb Sartre a la revista "Le temps
modernes".
 Simone també va mantenir trobades amoroses amb altres homes, entre ells amb
l'escriptor nord-americà Nelson Algren, relació confirmada després de la lectura de l'elevat
nombre de cartes conservades que Simone li va enviar a Algren entre 1947 i 1964.
 Simone va morir a París el 14 d'abril de 1985. Tenia 77 anys.

3.  "La invitada" (1943)
 "La sangre de los otros" (1944)
 "Todos los hombres son mortales" (1947)
 "El segundo sexo" (1949)
 ”La mujer rota" (1968)
 "Memorias de una joven formal" (1958).

4. La ventana estaba a oscuras. Me lo
esperaba. Antes —¿antes de
qué?—, cuando por excepción yo
salía sin Maurice, al volver había
siempre un rayo de luz entre las
cortinas rojas. Yo subía los dos
pisos corriendo, tocaba el timbre,
demasiado impaciente como para
buscar mi llave.

5. El varón realiza el
aprendizaje de los juegos
de su existencia,
como un libre movimiento
hacia el mundo; rivaliza en
dureza e independencia
con los otros varones y
desprecia a las niñas.
Cuando trepa a los árboles,
como cuando pelea con
sus amigos o los enfrenta
en juegos violentos.

6.  Ho va definir en el 1963 com una manera de viure individualment i com una manera
de lluitar col · lectivament ", assenyala Pardina.
 "Viure individualment significa ser conscient que en una societat com en la que vivia
ella i vivim nosaltres estem en desigualtat de condicions legals, socials,
institucionals, afectives i de relació personal amb els homes, i lluitar col · lectivament
és perquè després d'haver pres consciència individual d'aquesta desigualtat no n'hi
ha prou amb defensar la teva autonomia i igualtat sinó que cal portar una lluita col ·
lectiva perquè les opressions existents, com deia Beauvoir, ens impliquen a totes ".

7.  "Ella té uns plantejaments radicals, ella deia nosaltres som" les altres ", és el
concepte que s'usa per descriure la condició de les dones en les societats
occidentals. Des del punt de vista filosòfic l, la seva aportació més important és en el
camp de l'ètica des de la seva existència, i el seu segon sexe, no és més que una
prolongació d'aquesta ètica, amb una modulació existencialista diferent a la dels
altres autors.