SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 7
Descargar para leer sin conexión
Jesús Moreno
Fernando Rodríguez
   Va néixer a Paris (França) el 9 de gener de 1908.
   Filla de l'advocat George Bretrand i de Françoise de Beauvoir, membres d'una família
    burgesa i de creences catòliques.
    La seva germana petita es deia Helene.
   Simone no va seguir les pautes socials i religioses de la seva família.
   El 1929, mentre estava estudiant filosofia a la Universitat de la Sorbona, va formar parella
    amb l'escriptor i filòsof Jean-Paul Sartre, amb qui va compartir pensament esquerrà.
   El 1931 va fer classes de filosofia a Marsella, per posteriorment traslladar-se a Rouen i
    París. Va ser professora a la Sorbona entre 1941 i 1943, any en què va abandonar la
    docència per dedicar-se a l'escriptura, col · laborant amb Sartre a la revista "Le temps
    modernes".
   Simone també va mantenir trobades amoroses amb altres homes, entre ells amb
    l'escriptor nord-americà Nelson Algren, relació confirmada després de la lectura de l'elevat
    nombre de cartes conservades que Simone li va enviar a Algren entre 1947 i 1964.
   Simone va morir a París el 14 d'abril de 1985. Tenia 77 anys.
   "La invitada" (1943)
   "La sangre de los otros" (1944)
   "Todos los hombres son mortales" (1947)
   "El segundo sexo" (1949)
   ”La mujer rota" (1968)
   "Memorias de una joven formal" (1958).
La ventana estaba a oscuras. Me lo
esperaba. Antes —¿antes de
qué?—, cuando por excepción yo
salía sin Maurice, al volver había
siempre un rayo de luz entre las
cortinas rojas. Yo subía los dos
pisos corriendo, tocaba el timbre,
demasiado impaciente como para
buscar mi llave.
El    varón    realiza    el
aprendizaje de los juegos
de su existencia,
como un libre movimiento
hacia el mundo; rivaliza en
dureza e independencia
con los otros varones y
desprecia a las niñas.
Cuando trepa a los árboles,
como cuando pelea con
sus amigos o los enfrenta
en juegos violentos.
   Ho va definir en el 1963 com una manera de viure individualment i com una manera
    de lluitar col · lectivament ", assenyala Pardina.

   "Viure individualment significa ser conscient que en una societat com en la que vivia
    ella i vivim nosaltres estem en desigualtat de condicions legals, socials,
    institucionals, afectives i de relació personal amb els homes, i lluitar col · lectivament
    és perquè després d'haver pres consciència individual d'aquesta desigualtat no n'hi
    ha prou amb defensar la teva autonomia i igualtat sinó que cal portar una lluita col ·
    lectiva perquè les opressions existents, com deia Beauvoir, ens impliquen a totes ".
   "Ella té uns plantejaments radicals, ella deia nosaltres som" les altres ", és el
    concepte que s'usa per descriure la condició de les dones en les societats
    occidentals. Des del punt de vista filosòfic l, la seva aportació més important és en el
    camp de l'ètica des de la seva existència, i el seu segon sexe, no és més que una
    prolongació d'aquesta ètica, amb una modulació existencialista diferent a la dels
    altres autors.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (13)

Eco
EcoEco
Eco
 
Poema catalan2
Poema catalan2Poema catalan2
Poema catalan2
 
Carme Riera
Carme RieraCarme Riera
Carme Riera
 
Comentari de text de sylvia plath
Comentari de text de sylvia plathComentari de text de sylvia plath
Comentari de text de sylvia plath
 
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i PolMiquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol
 
Mmarti i pol
Mmarti i polMmarti i pol
Mmarti i pol
 
Miquel marti i pol
Miquel marti i polMiquel marti i pol
Miquel marti i pol
 
L’amic retrobat
L’amic retrobatL’amic retrobat
L’amic retrobat
 
2 sandor marai
2 sandor marai2 sandor marai
2 sandor marai
 
Vicent andrés estellés 1
Vicent andrés estellés 1Vicent andrés estellés 1
Vicent andrés estellés 1
 
Màrius Torres, vida i obra
Màrius Torres, vida i obraMàrius Torres, vida i obra
Màrius Torres, vida i obra
 
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferraterUnitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
 
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferraterUnitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
Unitat 4. la poesia dels anys setanta. gabriel ferrater
 

Destacado

Destacado (10)

Casos De Sucesso De Software Livre Ap
Casos De Sucesso De Software Livre ApCasos De Sucesso De Software Livre Ap
Casos De Sucesso De Software Livre Ap
 
A Informática e A História
A Informática e A HistóriaA Informática e A História
A Informática e A História
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Tv para me ver(som)
Tv para me ver(som)Tv para me ver(som)
Tv para me ver(som)
 
Los 5 sentidos
Los 5 sentidos Los 5 sentidos
Los 5 sentidos
 
Maria Jiló - Como manter-se jovem
Maria Jiló - Como manter-se jovemMaria Jiló - Como manter-se jovem
Maria Jiló - Como manter-se jovem
 
Web 2.0
Web 2.0Web 2.0
Web 2.0
 
Umapescariainesquecivel
UmapescariainesquecivelUmapescariainesquecivel
Umapescariainesquecivel
 
Conhecidos de vista
Conhecidos de vistaConhecidos de vista
Conhecidos de vista
 
055 2012 - a cadeira está quebrada
055 2012 - a cadeira está quebrada055 2012 - a cadeira está quebrada
055 2012 - a cadeira está quebrada
 

Similar a Condició femenina: Simone de Beauvoir

Similar a Condició femenina: Simone de Beauvoir (20)

simone de beauvoir
simone de beauvoirsimone de beauvoir
simone de beauvoir
 
Simone de Beauvoir:
Simone de Beauvoir: Simone de Beauvoir:
Simone de Beauvoir:
 
Somone de beauvoir, elisenda i nuria p.
Somone de beauvoir, elisenda i nuria p.Somone de beauvoir, elisenda i nuria p.
Somone de beauvoir, elisenda i nuria p.
 
Simone de Beavouir-Oussama i Manel
Simone de Beavouir-Oussama i ManelSimone de Beavouir-Oussama i Manel
Simone de Beavouir-Oussama i Manel
 
S. de Beauvoir1.pdf
S. de Beauvoir1.pdfS. de Beauvoir1.pdf
S. de Beauvoir1.pdf
 
Dia De La Dona Pwp
Dia De La Dona PwpDia De La Dona Pwp
Dia De La Dona Pwp
 
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).pptFeliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
 
María Zambrano Alarcón
María Zambrano AlarcónMaría Zambrano Alarcón
María Zambrano Alarcón
 
María Zambrano Alarcón
María Zambrano AlarcónMaría Zambrano Alarcón
María Zambrano Alarcón
 
Ramona adéu
Ramona adéuRamona adéu
Ramona adéu
 
Etty Hillesum: experimentar Déu com la pròpia vida.
Etty Hillesum: experimentar Déu com la pròpia vida.Etty Hillesum: experimentar Déu com la pròpia vida.
Etty Hillesum: experimentar Déu com la pròpia vida.
 
Simone weil
Simone weilSimone weil
Simone weil
 
Arendt
ArendtArendt
Arendt
 
Arendt
ArendtArendt
Arendt
 
Hannah Arendt (1906 1975)
Hannah Arendt (1906 1975)Hannah Arendt (1906 1975)
Hannah Arendt (1906 1975)
 
Filòsofs
FilòsofsFilòsofs
Filòsofs
 
Treball filo soria
Treball filo soriaTreball filo soria
Treball filo soria
 
10 toni morrison
10 toni morrison10 toni morrison
10 toni morrison
 
Filoooo
FilooooFiloooo
Filoooo
 
Hannah arendt 03
Hannah arendt 03Hannah arendt 03
Hannah arendt 03
 

Condició femenina: Simone de Beauvoir

  • 2. Va néixer a Paris (França) el 9 de gener de 1908.  Filla de l'advocat George Bretrand i de Françoise de Beauvoir, membres d'una família burgesa i de creences catòliques. La seva germana petita es deia Helene.  Simone no va seguir les pautes socials i religioses de la seva família.  El 1929, mentre estava estudiant filosofia a la Universitat de la Sorbona, va formar parella amb l'escriptor i filòsof Jean-Paul Sartre, amb qui va compartir pensament esquerrà.  El 1931 va fer classes de filosofia a Marsella, per posteriorment traslladar-se a Rouen i París. Va ser professora a la Sorbona entre 1941 i 1943, any en què va abandonar la docència per dedicar-se a l'escriptura, col · laborant amb Sartre a la revista "Le temps modernes".  Simone també va mantenir trobades amoroses amb altres homes, entre ells amb l'escriptor nord-americà Nelson Algren, relació confirmada després de la lectura de l'elevat nombre de cartes conservades que Simone li va enviar a Algren entre 1947 i 1964.  Simone va morir a París el 14 d'abril de 1985. Tenia 77 anys.
  • 3. "La invitada" (1943)  "La sangre de los otros" (1944)  "Todos los hombres son mortales" (1947)  "El segundo sexo" (1949)  ”La mujer rota" (1968)  "Memorias de una joven formal" (1958).
  • 4. La ventana estaba a oscuras. Me lo esperaba. Antes —¿antes de qué?—, cuando por excepción yo salía sin Maurice, al volver había siempre un rayo de luz entre las cortinas rojas. Yo subía los dos pisos corriendo, tocaba el timbre, demasiado impaciente como para buscar mi llave.
  • 5. El varón realiza el aprendizaje de los juegos de su existencia, como un libre movimiento hacia el mundo; rivaliza en dureza e independencia con los otros varones y desprecia a las niñas. Cuando trepa a los árboles, como cuando pelea con sus amigos o los enfrenta en juegos violentos.
  • 6. Ho va definir en el 1963 com una manera de viure individualment i com una manera de lluitar col · lectivament ", assenyala Pardina.  "Viure individualment significa ser conscient que en una societat com en la que vivia ella i vivim nosaltres estem en desigualtat de condicions legals, socials, institucionals, afectives i de relació personal amb els homes, i lluitar col · lectivament és perquè després d'haver pres consciència individual d'aquesta desigualtat no n'hi ha prou amb defensar la teva autonomia i igualtat sinó que cal portar una lluita col · lectiva perquè les opressions existents, com deia Beauvoir, ens impliquen a totes ".
  • 7. "Ella té uns plantejaments radicals, ella deia nosaltres som" les altres ", és el concepte que s'usa per descriure la condició de les dones en les societats occidentals. Des del punt de vista filosòfic l, la seva aportació més important és en el camp de l'ètica des de la seva existència, i el seu segon sexe, no és més que una prolongació d'aquesta ètica, amb una modulació existencialista diferent a la dels altres autors.