SlideShare a Scribd company logo
1 of 57
UD 6: Cinemàtica




                   1
1. Definicions prèvies.
2. Sistema de referència.
3. Elements del moviment
4. Magnituds del moviment
5. El moviment rectilini i uniforme (mru).
5.1. Equació de posició
5.2. Gràfiques x-t i v-t.
5.3 Composició amb dos MRU
6. El moviment rectilini uniformement accelerat (mrua).
6.1.Acceleració
6.2. Equacions.
6.3. Gràfiques x-t, v-t i a-t.
6.4 Caiguda lliure
6.5. Composició de moviments: tir parabòlic
7. MCU




                                                          2
1. Definicions prèvies


La mecànica és la part de la física que estudia: la cinemàtica,
l’estàtica i la dinàmica

La cinemàtica és la part de la mecànica que estudia el
moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen,
és a dir, sense tenir en compte les forces.




                                                                  3
Pels següents punts, necessitem definir el que és
 una magnitud vectorial i una magnitud escalar.
 Magnitud escalar:queda determinada amb un
 valor numèric
 Magnitud vectorial: per determinar-la necessitem
 el valor numéric, la direcció i el sentit.


Un vector és un segment orientat. A més d’ indicar una
quantitat (el mòdul), cal precisar la seva direcció i sentit.




                                                                4
Què tenen els vectors
● la llargària de la fletxa: el mòdul (n. positiu)
● la línia que passa per la fletxa: la direcció (la recta)
● cap on apunti la fletxa: el sentit




                                                             5
6
Descomposició d’un vector:




                             7
El moviment...
  ... es sempre relatiu.
  ●Només el podem sentir quan aceleram.
  ●Ningú pot diferenciar si està quiet, o si

  s'està movent a velocitat constant en
  valor absolut: només en valor relatiu
  (respecte a un sistema de referència).

Si quedeu asseguts a la cadira, esteu en repòs o en moviment?
Respecte la Terra esteu en repós però no en respecte al Sol
El mateix passa si viatgeu en un tren, esteu en moviment respecte
el terra però no respecte el tren.


Així, observem que el moviment és realtiu i que per descriure el
moviment necessitem un sistema de referència

                                                                    8
2. Sistema de referència
Sistema de referència: cos o conjunt de cossos que feim
servir per referir la posició d’un objecte en moviment.




                                                          9
3. Elements del moviment

L'objecte que es mou: L'anomenarem punt material, sense
considerar el seu volum

Sistema de referència: SR




          Sistema de referència cartesià
                                                          10
Trajectòria

Conjunt de posicions que agafa el punt material al llarg
del temps, respecte el punt de referència




                                                           11
4. Magnituds del moviment
  Posició

 Un cop escollit el sistema de referència, podem definir la
 posició com la distància entre el cos i el punt de referència
 escollit.
 S’indiquen amb signe positiu les posicions que es troben a la
 dreta o dalt del punt de referència i amb signe negatiu les que
 es troben a l’esquerra o baix d’aquest punt

                               Podem dir que el cos està en
                               repòs quan no varia la seva
                               posició respecte al punt de
                               referència, i en cas contrari,
                               podem dir que està en
                               moviment.


                                                                   12
Poden localitzar un punt a l'espai mitjançant:
● A partir del de les coordenades cartesianes P (x,y,z)
● A partir d'un vector de posició, que comença a l'origen de
coordenades i acaba en la posició del mòbil en aquell instant.




                        El vector posició d’un mòbil, és
                        el vector amb origen en O i extrem
                        en P0.




                                                                 13
Desplaçament

Magnitud vectorial( ex: si et diuen que et desplacis 100 m
has de saber en quina direcció i quin sentit)
ens movem, anem d’una posició inicial a una posició final.
Desplaçament= posició final-posició inicial


                        El vector desplaçament, entre dos
                        punts P0 i P1 és el vector amb origen en
                        P0 i extrem en P1
                                          
                                       Δr = r1 - r0




                                                                   14
El vector desplaçament (en
                                   El vector desplaçament (en
vermell) coincideix en direcció
                                  vermell) no coincideix amb la
   amb la trajectòria en un
                                            trajectòria.
      moviment lineal.




                                                                  15
Espai recorregut

magnitud escalar que ens indica la longitud de la
trajectòria descrita pel mòbil




                   ∆S: Distància recorreguda pel mòbil sobre
                   la trajectòria.
                                    
                             Δs ≥ Δ r

                   Si la trajectòria és una recta
                                    
                             Δs = Δ r


                                                               16
Δx ≠ s




Δx = s




         17
Exercicis:
1. Un noi fa una volta completa amb bicicleta a una pista circular de
10 m de radi.
a)Quant val el desplaçament?
b)Quina distància mesurada sobre la trajectòria ha recorregut?
2.Un cotxe circula a 100 km/h per una autopista i l’avança un segon
cotxe que circula a 110 km/h.
a)A quina velocitat veura el conductor del primer cotxe passar el
segon cotxe?
b)On situem el sistema de referència quan diem que els cotxes
circulen a 100 km/h i a 110 km/h?




                                                                        18
Velocitat mitjana i velocitat instantània

Vector velocitat mitjana
Magnitud vectorial
Indica la relació entre el desplaçament i el temps utilitzat. El
módul de la velocitat indica la rapidesa.



                                               
                                             Δr r - r0
                                        Vm =   =
                                             Δt t - t 0




                                                                   19
Vector velocitat instantània
La velocitat instantània és la velocitat que porta el mòbil
en cada instant de temps. Quan l’increment de temps és molt petit,
podem dir que la velocitat mitjana i la velociat instantànea és la
mateixa.




                               →
                         v = Δr
                        →
                                   quan Δ t → 0
                             Δt


                                                                     20
En el cas de moviments amb
trajectòries curvilínies,
el vector velocitat és tangent a la
trejectòria en cada punt.




                                      21
5. Moviment rectilini uniforme (MRU):
La seva trajectòria és una recta
La velocitat és constant, per tant no hi ha acceleració




5.1 Equació de posició
    Δx = x - x 0
                        Δx = v (t - t 0 )
       Δx x - x 0
   v =    =
       Δt   t -t0

   x= x0 + v (t - t0)



                                                          22
x = x0 + v ⋅ t → x = 2 + 5t




                              23
L’equació de posició d’un mòbil ve donada per l’expressió
                              x= 20-2t
a) Quin significat té aquesta expressió?
b) Quina serà la posició a 10 s?
c) Quina és la seva velocitat?
d)Quin serà el desplaçament en els 6 primers segons?




  Important: el signe de la velocitat ens indica
  el sentit del moviment. Si té signe negatiu es mou cap
  a l’esquerra i amb signe positiu cap a la dreta.




                                                                24
Un cotxe surt de la ciutat A cap a B a 60 km/h, l’altre surt de B
    cap a A al cap de 2 hores a una velocitat de 90 km/h.
            A quina posició i a quan es trobaran?




                                                 t=2,53 hores
                                                  x=272 km




                                                                    25
20 km




                                  1. Elegim un un origen del sistema de referència
                                      1. Elegim origen del sistema de referència.

                                          2. 2. elegim un origen de temps
                                             Elegim un origen de temps
        x0 =x0 = 0 m
             0
               m                                                                           x0 = 0 = 20 000 m
                                                                                               x 20 000 m

             v v = 10m/s
               = 10 m/s                                                                    v = -8 m/s
                                                                                           v = -8 m/s
                 to = 0
              to = 0                                                                     to =to= 600 s
                                                                                              600
                                                         to = 0
                               3. Plantegem 2.les equacions de moviment de cada corredor
                                3. Plantegem Elegim un origen de temps cada corredor
                                            les equacions de moviment de
       surt a les 11 en punt                                                                     surt a les 11 i 10
                                                  x= x0 + v (t - t0)
              x = 10 t                                                                         x = 20 000 – 8 (t-600)

10 t = 20 000 – 8 (t-600)          10 t + 8 t = 20 000 + 4800       18 t = 24 800          t = 24 800/18 = 1377,8 s

                                          4. La posició a la que es troben és               1377,8 s = 23 min
                                          4. La posició a la que es troben és
                               x = 10 t = 10 · 1377,8 = 13 778 m = 13,8 km de Sabadell      A les 11 h 23 min




                                                                                                                        26
5.2 Gràfics x-t, v-t
                       Les gràfiques que obtindriem
                       en aquest moviment serien les
                       que es mostren , la gràfica de la
                       posició seria una recta amb
                       pendent positiva en el cas que el
                       mòbil es mogués cap a la dreta, en
                       cas contrari la pendent seria
                       negativa.

                       La gràfica x-t és una línia recta que talla a l eix d
                               ordenades en la posició inicial (x0).




                         La gràfica v-t és una línia horitzontal, paral·lela
                       a l eix de abscisses, que talla a l eix d ordenades
                                en el valor de la velocitat del mòbil.




                                                                               27
5.3 Composició de moviments




Una barca que pretén creuar un riu perpendicularment a la riba.
El moviment real de la barca està compost per:

 MRU perpendicular a la riba, a causa de l’esforç del remer
 MRU paral.lel a la riba, degut al corrent del riu




                                                                  28
vector velocitat
                  →     →      →
                  v = vx i + vy j


                   
                   v = v2 + v2
                        x    y




vector posició




                                    29
6. Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA):
El moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) és un moviment on la
trajectòria és una línea recta i l’ acceleració és constant.


 6.1 Acceleració
 Vector acceleració mitjana: quocient entre el vector velocitat instantània i
 l’interval de temps transcorregut entre dos punts de la trajectòria.
                                                →           →   →
                                 →
                                 am            Δv   v -v
                                             =    = t -t
                                                            2   1

                                               Δt    2  1



                                 →                                          →
                                 v
                             A       1
                                                                A           v
                 Y                                          Y
                                                                                1

                             •                                  •
                                                                    →                →
                                                                    v   2           Δv
                     →
                     r   1
                                               •B   →
                                                    v   2



                                 →
                                 r       2




                                                X                                        X


                                                                                             30
Vector acceleració instantània: és el vector al qual tendeix el vector acceleració
mitjana quan l’interval de temps tendeix a zero. ∆t 0 (acceleració en un instant
determinat)
                                   →                                             →

                           a = Δv
                           →                                                    δv
                                          quan Δ t → 0
                                                                           →
                                                                           a=
                               Δt                                               δt




Components intrínseques de l’acceleració

Un vector, com el de la velocitat, no experimenta cap variació si se’l desplaça
paral·lelament,però sí que experimenta variació si es modifica el seu mòdul i/o la seva
direcció. Per tant,direm que el vector velocitat ha sofert una modificació al llarg d’un
temps, si ha canviat la seva grandària i/o la seva direcció i sentit.

És a dir,Quan un conductor d’un automòbil agafa un revolt, el vector velocitat canvia de
direcció en cada instant, i quan prem l’accelerador, canvia el mòdul de la velocitat. En tot
dos casos, si canvia la direcció o el mòdul de la velocitat, hi ha una acceleració.




                                                                                               31
A qualsevol punt de la trajectòria se li pot associar un sistema de referència format per
un eix tangent a la trajectòria, i un altre de perpendicular a la trajectòria.

                               El vector acceleració instantània es pot
                               descompondre, en aquest sistema de referència, en dues
                               components intrínseques: una tangencial i una
                               normal.




                                                                      
                                                a = at + an = at .ut + an.un
                               →
                               un     Vector unitari de direcció normal a a tarjectòria
                                →
                               ut    Vector unitari de direcció tangent a a tarjectòria
    a = a2 + an
         t
              2



                                     vector unitari: el seu mòdul és la unitat


                                                                                            32
Un mòbil té acceleració si varia com a mínim algun factor (mòdul o direcció) del
vector velocitat

Component tangencial, at: expressa la variació del mòdul de la velocitat. El seu valor
és:

                                        Δv         pot ser positiva o negativa
                                   at =
                                        Δt




                                                                                         33
Component normal, an: expressa la variació de la direcció de la velocitat. El seu
valor és:
                                            2
                                        v              v: mòdul de la velocitat
                                   an =                R: radi de curvatura de la trajectòria

                                        R
                               sempre és positiva




                                        L’acceleració normal o centrípeta té la
                                        direcció del radi de curvatura
                                        i sentit cap al centre del revolt




                                                                                                34
En la figura podeu veure el cas d’un mòbil que el seu vector velocitat tan
sols experimenta variació en la direcció del vector, però no en el seu mòdul.
En aquest cas, existeix acceleració i rep el nom d’acceleració normal o
centrípeta.




                                                                                35
Per tant, per un mòbil que experimenta una variació en el mòdul i en la direcció
tenim acceleració normal i tangencial. Per tant si feim la suma d’aquest vectors per
qualsevol punt de la trajectòria, obtenim:




                                                                                       36
Per trobar les components tangencial i centrípeta
                                    de l’acceleració hem de
                                    buscar l’anle que fomen els vector velocitat i
                                    acceleració. Per trobar aquest
                                    angle utilitzarem el producte escalar dels dos
                                    vectors




Per trobar les components de l’acceleració hem d’agafar uns nous eixos de
manera que l’eix “X” vagi en la mateixa direcció que el vector velocitat.




                                                                                        37
38
6.2 Equacions del MRUA




A més de les equacions que hem descrit, en el MRUA podem obtenir una equació a on
no hi apareix el temps com a variable.

            aïllant el temps




              substituint l’expressió del temps




                                                                                    39
6.3 Gràfics MRUA




                   40
41
6.4 Caiguda lliure:
Tots els objectes en la superfície de la Terra o en punts propers a ella estan
sotmesos a una acceleració anomenada acceleració de la gravetat que és constant
i igual a 9,8 m/s².

El moviment d'un cos que cau o s'enlaira verticalment serà, doncs, un moviment
rectilini uniformement accelerat. Per solucionar els exercicis i els problemes,
s'ha d'aplicar les equacions per a un MRUA on l'acceleració és la de la gravetat.
Conveni de signes en
moviment vertical
Per resoldre problemes es pren
l'origen de coordenades a terra, i
com que es tracta d'un moviment
vertical, la lletra que es fa servir
per indicar la posició és la y.
                                        !
L'acceleració g sempre serà negativa, tant si el cos cau com si s'enlaira.
Quan un cos cau o es llança cap avall, la seva velocitat apunta cap avall i
es pren com a negativa a l'igual que el desplaçament.
Si un cos s'enlaira, la seva velocitat apunta cap amunt per la qual cosa és
positiva i el desplaçament també.


                                                                                    42
Un cas concret del MRUA és la caiguda lliure.

Quan llancem cap amunt i verticalment
( o per un pla inclinat) un objecte, la seva
velocitat disminueix fins que arriba al
punt màxim d’altitud, on, per un instant,
la seva velocitat és 0. A xontinuació, torna
a caure augmentant la seva velocitat que
tenia a l’inici just quan arriba al punt de
partida ( si negligim la resistència de
l’aire).

Però, és l’acceleració a l’altitud màxima
igual a 0? No, l’acceleració ha estat durant
tot el moviment la mateixa, en sentit cap a
la Terra. Aquesta acceleració ha fet que la
velocitat positiva inicial s’hagi reduït fins 0
i que després hagi anat augmentant la
velocitat negativa de l’objecte.




                                                  43
Si deixem caure des d’una certa altura un objecte:




La velocitat inical és 0.
L’objecte es desplaça cap avall( sentit negatiu), per tant la
velocitat té signe negatiu.
L’acceleració és constant.




                                                                44
Les equacions són les mateixes que en el cas de MRUA, però tenint
en compte que ens movem a l’eix de les y.




                                                                    45
Es llança verticalment cap amunt un cos amb una velocitat de 12 m/s.
  Calcula:
  a) temps que tarda a arribar al punt més alt de la seva trajectòria
  b) altura a què arriba
  c) temps que tarda a baixar
  d) velocitat que tindrà quan torni a terra

El cos puja, per tant, la velocitat inical serà positiva. L'equació de la velocitat serà:
v = vo + g t    v = 12 m/s + (- 9,8 m/s²) t
El cos, a mesura que puja, va perdent velocitat fins que, en el punt més alt, la velocitat ha de ser zero ja que, sinó, seguiria
pujant i no seria el punt més alt.
Fent zero la velocitat, ens queda:       0 = 12 m/s - 9,8 m/s² t
Aïllant t:    t = (12 / 9,8) s = 1,22 s

Per trobar l'altura màxima apliquem l'equació de la posició en funció del temps:        y = (12 m/s) · t - (1/2) 9,8 m/s² · t²
on     t = 1,22 s

Substituint:     y = 12 m/s · 1,22 s - 4,9 m/s² (1,22 s)² = 7,35 m

Per calcular el temps que tarda a baixar, apliquem:       y = yo+ 1/2 g t²
AÏllant t:   t = 1,22 s

Per trobar la velocitat quan arriba a terra, apliquem l'equació de la velocitat considerant el moviment des del punt més alt
fins a terra.
v = vo + g t   on la velocitat inicial ara val zero i el temps és el de baixada
v = - 9,8 m/s² 1,22 s = - 11,96 m/s aproximadament - 12 m/s.

Com es pot observar en els resultats, el cos triga el mateix a pujar que a baixar i la velocitat, en valor absolut, en arribar a
terra té el mateix valor que en el moment del llançament.



                                                                                                                                   46
6.5 Composició de moviments:
tir parabòlic:
Moviments en dues dimensions. Són
moviments compostos i són la
combinació de 2 o més moviments
simples
                          y
                                  09       →
                                           v
                                       →
                                       v
                    b
                          →
                          j       α
                              →
                O(0, 0)       i                x
                                       a



 Cal distingir els moviments simples
   components, i veure de quin tipus són (MRU
   o MRUA).
 Aplicar a cada moviment les seves equacions.
 Obtenir les equacions del moviment compost




                                                   47
En aquest cas, la trajectòria és parabòlica. El
                             moviment està compost per dos moviments
                             simples:

                              MRU horitzontal de velocitat vx constant
                              MRUA vertical amb velocitat inicial v0y
                              cap amunt


                                                   Inicialment:
                                                                      V0
                                                   V0Y

                                                           α

                                                               V0X


Equació de la velocitat
                                                    VoX = V0. cos α
                                                    "
  vx=vox= constant                                  V0Y = V0. sin α
                        
                        v = v2 + v2
                             x    y
  vy= voy- g (t – t0)



                                                                               48
Equació de posició
                                            Si descomposem el moviment,
x= xo+ v0x (t – t0)                         en l’eix de les x tenim un MRU i
                                            en les y MRUA, apliquem les
                          1
y = y0 + v0y (t - t0) -   2
                              g (t - t0)2   equacions corresponents a cada
                                            moviment per cada eix.




                                                                               49
Temps de moviment: Temps total que el mòbil està en
moviment. Quan el mòbil arriba a terra.

            Y                    V       Abast: Distància horitzontal que
                                         recorre el mòbil.
                      V0
  alçada        V0y
  màxima
                                                      y=0
                      V0x

           y0

                             r
                                         Alçada màxima:       vy=0
                                     X

                            abast




                                                                            50
Descomposició del vector velocitat en el moviment




                                                    51
Des de la línia a de 6,25m, un jugador de
bàsquet llança la pilota amb una elevació
de 40º i des de una altura de 2m. Amb
quina velocitat ha de llançar la pilota
perquè faci la cistella?
Dades: altura cistella 3,05m




                                            52
6. Moviment circular:
Un moviment és circular quan la trajectòria d’un mòbil és una circumferència.


                              Quan el disc gira un angle (es llegeix «fi»), els tres punts A, B i C
                              es desplacen fins les posicions A', B' i C'.




                                                 Quan l’angle recorregut es mesura en radiants, la
                                                 relació entre l’angle (ϕ) i l’espai lineal (s) que descriu el
                          Δs =arc                mòbil és:
                                                 arc = angle ⋅ radi


                          Δφ = angle
                                                                Δs = Δϕ            r




                                                                                                                 53
Velocitat angular




                              Velocitat angular mitjana,: quocient entre l’angle
                              girat, i el temps recorregut. (rad/s)

                                                   Δϕ ϕ - ϕ0
                                              ωm =    =
                                                   Δt   t - t0




Velocitat angular instantània, :
velocitat angular mitjana quan           Δϕ
l’interval de temps tendeix a zero.   ω=              Quan ∆t→0
(rad/s)                                  Δt




                                                                                   54
Relació entre velocitat angular i velocitat lineal


                              Δs = ΔϕR


                             Δs ΔϕR                  ∆s= longitud d arc
                                =                    ∆ϕ= angle (en radiants)
                             Δt   Δt


                                          v = ωR

Quan la roda d’una bicicleta gira amb MCU, tots
els punts del radi tenen la mateixa velocitat
angular, ja que recorren angles igual en el
mateix temps.
Però com més allunyat del centre és el punt,
més gran la distància que recorre, i en
conseqüència, major la seva velocitat
lineal.



                                                                               55
Acceleració angular



                                 Acceleració angular mitjana, αm: quocient entre la
                                 variació de la velocitat angular , ∆ω, i el temps
                                 recorregut. (rad/s2)

                                                         Δω ω - ω0
                                                 αm    =    =
                                                         Δt   t - t0




   Acceleració angular instantània, α: acceleració angular
   mitjana quan l interval de temps tendeix a zero. (rad/            Δω
   s 2)                                                           α=
                                                                     Δt
                                                                       Quan ∆t→0




                                                                                      56
Moviment circular uniforme (MCU)

Moviment en què un mòbil descriu una trajectòria circular amb velocitat angular
constant.




   El mòdul de la velocitat lineal, és constant, però la seva direcció varia en cada
   instant. No hi ha acceleració tangencial, però si normal.
                                                         v2
                    at = 0                          an =    = ω 2R
                                                         R
         Δϕ ϕ - ϕ 0
     ω =    =
         Δt   t - t0             Equació de posició     ϕ = ϕ0 + ω(t − t0 )

                                                                                       57

More Related Content

What's hot

Moviment harmònic simple
Moviment harmònic simpleMoviment harmònic simple
Moviment harmònic simpleLurdes Morral
 
Tema 4. Conservació de la quantitat de moviment
Tema 4. Conservació de la quantitat de movimentTema 4. Conservació de la quantitat de moviment
Tema 4. Conservació de la quantitat de movimentArnau
 
Magnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorialsMagnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorialsimiquel2
 
2n BATXILLERAT: MOVIMENT VIBRATORI HARMÒNIC SIMPLE.
2n BATXILLERAT: MOVIMENT VIBRATORI HARMÒNIC SIMPLE.2n BATXILLERAT: MOVIMENT VIBRATORI HARMÒNIC SIMPLE.
2n BATXILLERAT: MOVIMENT VIBRATORI HARMÒNIC SIMPLE.rosaquima
 
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.rosaquima
 
Tema 3 Dissolucions 1er batxillerat
Tema 3 Dissolucions 1er batxilleratTema 3 Dissolucions 1er batxillerat
Tema 3 Dissolucions 1er batxilleratmmarti61
 
06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aiguaDani Ribo
 
Corrent altern tecnologia1
Corrent altern tecnologia1Corrent altern tecnologia1
Corrent altern tecnologia1David Caparrós
 
Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Anna Giro
 
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]antonmaria
 
El camp gravitatori
El camp gravitatoriEl camp gravitatori
El camp gravitatoriimiquel2
 

What's hot (20)

Moviment harmònic simple
Moviment harmònic simpleMoviment harmònic simple
Moviment harmònic simple
 
T1 el moviment
T1 el movimentT1 el moviment
T1 el moviment
 
Tema 4. Conservació de la quantitat de moviment
Tema 4. Conservació de la quantitat de movimentTema 4. Conservació de la quantitat de moviment
Tema 4. Conservació de la quantitat de moviment
 
Magnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorialsMagnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorials
 
W i E
W i EW i E
W i E
 
2n BATXILLERAT: MOVIMENT VIBRATORI HARMÒNIC SIMPLE.
2n BATXILLERAT: MOVIMENT VIBRATORI HARMÒNIC SIMPLE.2n BATXILLERAT: MOVIMENT VIBRATORI HARMÒNIC SIMPLE.
2n BATXILLERAT: MOVIMENT VIBRATORI HARMÒNIC SIMPLE.
 
Cinemàtica 4t ESO
Cinemàtica 4t ESOCinemàtica 4t ESO
Cinemàtica 4t ESO
 
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
 
Fisica moderna
Fisica modernaFisica moderna
Fisica moderna
 
Tema 3 Dissolucions 1er batxillerat
Tema 3 Dissolucions 1er batxilleratTema 3 Dissolucions 1er batxillerat
Tema 3 Dissolucions 1er batxillerat
 
Camp electric
Camp electricCamp electric
Camp electric
 
1batx Quantitat De Moviment
1batx Quantitat De Moviment1batx Quantitat De Moviment
1batx Quantitat De Moviment
 
Camp gravitatori
Camp gravitatoriCamp gravitatori
Camp gravitatori
 
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
 
06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aigua
 
ONES
ONESONES
ONES
 
Corrent altern tecnologia1
Corrent altern tecnologia1Corrent altern tecnologia1
Corrent altern tecnologia1
 
Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8
 
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
 
El camp gravitatori
El camp gravitatoriEl camp gravitatori
El camp gravitatori
 

Similar to Cinemàtica 1r batx

El moviment edebe
El moviment edebeEl moviment edebe
El moviment edebeEVAMASO
 
REPÀS DE MATEMÀTIQUES I FÍSICA PER A FÍSICA 2n BATXILLERAT
REPÀS DE MATEMÀTIQUES I FÍSICA PER A FÍSICA 2n BATXILLERATREPÀS DE MATEMÀTIQUES I FÍSICA PER A FÍSICA 2n BATXILLERAT
REPÀS DE MATEMÀTIQUES I FÍSICA PER A FÍSICA 2n BATXILLERATrosaquima
 
EL MOVIMENT DELS COSSOS
EL MOVIMENT DELS COSSOSEL MOVIMENT DELS COSSOS
EL MOVIMENT DELS COSSOSMaria
 
Cat re fisquim4eso_001
Cat re fisquim4eso_001Cat re fisquim4eso_001
Cat re fisquim4eso_001mosansar
 
140623 el moviment
140623 el moviment140623 el moviment
140623 el movimentjvsirerol
 
T1 el moviment
T1 el movimentT1 el moviment
T1 el movimentlperalba16
 
Cinematica Conceptes
Cinematica ConceptesCinematica Conceptes
Cinematica Conceptesavillalbs
 
140630 l libre1 cinemàtica 4t eso
140630 l libre1 cinemàtica 4t eso140630 l libre1 cinemàtica 4t eso
140630 l libre1 cinemàtica 4t esojvsirerol2
 
Fis 1 bat_u2_presentacions
Fis 1 bat_u2_presentacionsFis 1 bat_u2_presentacions
Fis 1 bat_u2_presentacionsmosansar
 
Tema 3 el moviment
Tema 3 el movimentTema 3 el moviment
Tema 3 el movimentXavier Roura
 
Tema 4 estudi de moviments
Tema 4 estudi de movimentsTema 4 estudi de moviments
Tema 4 estudi de movimentsXavier Roura
 
Expressions de la recta
Expressions de la rectaExpressions de la recta
Expressions de la rectarbrufau
 

Similar to Cinemàtica 1r batx (20)

Cinemàtica 1r BATX
Cinemàtica 1r BATXCinemàtica 1r BATX
Cinemàtica 1r BATX
 
El moviment edebe
El moviment edebeEl moviment edebe
El moviment edebe
 
Cinematica.pdf
Cinematica.pdfCinematica.pdf
Cinematica.pdf
 
REPÀS DE MATEMÀTIQUES I FÍSICA PER A FÍSICA 2n BATXILLERAT
REPÀS DE MATEMÀTIQUES I FÍSICA PER A FÍSICA 2n BATXILLERATREPÀS DE MATEMÀTIQUES I FÍSICA PER A FÍSICA 2n BATXILLERAT
REPÀS DE MATEMÀTIQUES I FÍSICA PER A FÍSICA 2n BATXILLERAT
 
EL MOVIMENT DELS COSSOS
EL MOVIMENT DELS COSSOSEL MOVIMENT DELS COSSOS
EL MOVIMENT DELS COSSOS
 
Cat re fisquim4eso_001
Cat re fisquim4eso_001Cat re fisquim4eso_001
Cat re fisquim4eso_001
 
140623 el moviment
140623 el moviment140623 el moviment
140623 el moviment
 
T1 el moviment
T1 el movimentT1 el moviment
T1 el moviment
 
Cinematica Conceptes
Cinematica ConceptesCinematica Conceptes
Cinematica Conceptes
 
Moviments
MovimentsMoviments
Moviments
 
Estudi del Moviment
Estudi del MovimentEstudi del Moviment
Estudi del Moviment
 
Sòlid rígid
Sòlid rígidSòlid rígid
Sòlid rígid
 
140630 l libre1 cinemàtica 4t eso
140630 l libre1 cinemàtica 4t eso140630 l libre1 cinemàtica 4t eso
140630 l libre1 cinemàtica 4t eso
 
Fis 1 bat_u2_presentacions
Fis 1 bat_u2_presentacionsFis 1 bat_u2_presentacions
Fis 1 bat_u2_presentacions
 
Tema 3 el moviment
Tema 3 el movimentTema 3 el moviment
Tema 3 el moviment
 
Tema 4 estudi de moviments
Tema 4 estudi de movimentsTema 4 estudi de moviments
Tema 4 estudi de moviments
 
Funcions
FuncionsFuncions
Funcions
 
Expressions de la recta
Expressions de la rectaExpressions de la recta
Expressions de la recta
 
CINEMÀTICA
CINEMÀTICACINEMÀTICA
CINEMÀTICA
 
T1 mov act_quin2
T1 mov act_quin2T1 mov act_quin2
T1 mov act_quin2
 

More from tcasalisintes

More from tcasalisintes (20)

Lleis ponderals 1r batxillerat
Lleis ponderals 1r batxilleratLleis ponderals 1r batxillerat
Lleis ponderals 1r batxillerat
 
Semblança
SemblançaSemblança
Semblança
 
Funcions
Funcions Funcions
Funcions
 
Ud 7 w, e q
Ud 7 w, e qUd 7 w, e q
Ud 7 w, e q
 
Canvis quimics
Canvis quimicsCanvis quimics
Canvis quimics
 
solucions dinàmica
solucions dinàmicasolucions dinàmica
solucions dinàmica
 
Canvis químics
Canvis químicsCanvis químics
Canvis químics
 
Ud 6 forces
Ud 6 forcesUd 6 forces
Ud 6 forces
 
POAP 1r BATX
POAP 1r BATXPOAP 1r BATX
POAP 1r BATX
 
POAP 1r BATX
POAP 1r BATXPOAP 1r BATX
POAP 1r BATX
 
àToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r esoàToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r eso
 
Cinemàtica 1r batx
Cinemàtica 1r batxCinemàtica 1r batx
Cinemàtica 1r batx
 
àToms i molècules
àToms i molèculesàToms i molècules
àToms i molècules
 
Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
 
Enllaç químic
Enllaç químicEnllaç químic
Enllaç químic
 
Ud3 gasos
Ud3 gasosUd3 gasos
Ud3 gasos
 
Taula periodica
Taula periodicaTaula periodica
Taula periodica
 
Enllaç químic covalent
Enllaç químic covalentEnllaç químic covalent
Enllaç químic covalent
 

Recently uploaded

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (7)

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Cinemàtica 1r batx

  • 2. 1. Definicions prèvies. 2. Sistema de referència. 3. Elements del moviment 4. Magnituds del moviment 5. El moviment rectilini i uniforme (mru). 5.1. Equació de posició 5.2. Gràfiques x-t i v-t. 5.3 Composició amb dos MRU 6. El moviment rectilini uniformement accelerat (mrua). 6.1.Acceleració 6.2. Equacions. 6.3. Gràfiques x-t, v-t i a-t. 6.4 Caiguda lliure 6.5. Composició de moviments: tir parabòlic 7. MCU 2
  • 3. 1. Definicions prèvies La mecànica és la part de la física que estudia: la cinemàtica, l’estàtica i la dinàmica La cinemàtica és la part de la mecànica que estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen, és a dir, sense tenir en compte les forces. 3
  • 4. Pels següents punts, necessitem definir el que és una magnitud vectorial i una magnitud escalar. Magnitud escalar:queda determinada amb un valor numèric Magnitud vectorial: per determinar-la necessitem el valor numéric, la direcció i el sentit. Un vector és un segment orientat. A més d’ indicar una quantitat (el mòdul), cal precisar la seva direcció i sentit. 4
  • 5. Què tenen els vectors ● la llargària de la fletxa: el mòdul (n. positiu) ● la línia que passa per la fletxa: la direcció (la recta) ● cap on apunti la fletxa: el sentit 5
  • 6. 6
  • 8. El moviment... ... es sempre relatiu. ●Només el podem sentir quan aceleram. ●Ningú pot diferenciar si està quiet, o si s'està movent a velocitat constant en valor absolut: només en valor relatiu (respecte a un sistema de referència). Si quedeu asseguts a la cadira, esteu en repòs o en moviment? Respecte la Terra esteu en repós però no en respecte al Sol El mateix passa si viatgeu en un tren, esteu en moviment respecte el terra però no respecte el tren. Així, observem que el moviment és realtiu i que per descriure el moviment necessitem un sistema de referència 8
  • 9. 2. Sistema de referència Sistema de referència: cos o conjunt de cossos que feim servir per referir la posició d’un objecte en moviment. 9
  • 10. 3. Elements del moviment L'objecte que es mou: L'anomenarem punt material, sense considerar el seu volum Sistema de referència: SR Sistema de referència cartesià 10
  • 11. Trajectòria Conjunt de posicions que agafa el punt material al llarg del temps, respecte el punt de referència 11
  • 12. 4. Magnituds del moviment Posició Un cop escollit el sistema de referència, podem definir la posició com la distància entre el cos i el punt de referència escollit. S’indiquen amb signe positiu les posicions que es troben a la dreta o dalt del punt de referència i amb signe negatiu les que es troben a l’esquerra o baix d’aquest punt Podem dir que el cos està en repòs quan no varia la seva posició respecte al punt de referència, i en cas contrari, podem dir que està en moviment. 12
  • 13. Poden localitzar un punt a l'espai mitjançant: ● A partir del de les coordenades cartesianes P (x,y,z) ● A partir d'un vector de posició, que comença a l'origen de coordenades i acaba en la posició del mòbil en aquell instant. El vector posició d’un mòbil, és el vector amb origen en O i extrem en P0. 13
  • 14. Desplaçament Magnitud vectorial( ex: si et diuen que et desplacis 100 m has de saber en quina direcció i quin sentit) ens movem, anem d’una posició inicial a una posició final. Desplaçament= posició final-posició inicial El vector desplaçament, entre dos punts P0 i P1 és el vector amb origen en P0 i extrem en P1    Δr = r1 - r0 14
  • 15. El vector desplaçament (en El vector desplaçament (en vermell) coincideix en direcció vermell) no coincideix amb la amb la trajectòria en un trajectòria. moviment lineal. 15
  • 16. Espai recorregut magnitud escalar que ens indica la longitud de la trajectòria descrita pel mòbil ∆S: Distància recorreguda pel mòbil sobre la trajectòria.  Δs ≥ Δ r Si la trajectòria és una recta  Δs = Δ r 16
  • 17. Δx ≠ s Δx = s 17
  • 18. Exercicis: 1. Un noi fa una volta completa amb bicicleta a una pista circular de 10 m de radi. a)Quant val el desplaçament? b)Quina distància mesurada sobre la trajectòria ha recorregut? 2.Un cotxe circula a 100 km/h per una autopista i l’avança un segon cotxe que circula a 110 km/h. a)A quina velocitat veura el conductor del primer cotxe passar el segon cotxe? b)On situem el sistema de referència quan diem que els cotxes circulen a 100 km/h i a 110 km/h? 18
  • 19. Velocitat mitjana i velocitat instantània Vector velocitat mitjana Magnitud vectorial Indica la relació entre el desplaçament i el temps utilitzat. El módul de la velocitat indica la rapidesa.     Δr r - r0 Vm = = Δt t - t 0 19
  • 20. Vector velocitat instantània La velocitat instantània és la velocitat que porta el mòbil en cada instant de temps. Quan l’increment de temps és molt petit, podem dir que la velocitat mitjana i la velociat instantànea és la mateixa. → v = Δr → quan Δ t → 0 Δt 20
  • 21. En el cas de moviments amb trajectòries curvilínies, el vector velocitat és tangent a la trejectòria en cada punt. 21
  • 22. 5. Moviment rectilini uniforme (MRU): La seva trajectòria és una recta La velocitat és constant, per tant no hi ha acceleració 5.1 Equació de posició Δx = x - x 0 Δx = v (t - t 0 ) Δx x - x 0 v = = Δt t -t0 x= x0 + v (t - t0) 22
  • 23. x = x0 + v ⋅ t → x = 2 + 5t 23
  • 24. L’equació de posició d’un mòbil ve donada per l’expressió x= 20-2t a) Quin significat té aquesta expressió? b) Quina serà la posició a 10 s? c) Quina és la seva velocitat? d)Quin serà el desplaçament en els 6 primers segons? Important: el signe de la velocitat ens indica el sentit del moviment. Si té signe negatiu es mou cap a l’esquerra i amb signe positiu cap a la dreta. 24
  • 25. Un cotxe surt de la ciutat A cap a B a 60 km/h, l’altre surt de B cap a A al cap de 2 hores a una velocitat de 90 km/h. A quina posició i a quan es trobaran? t=2,53 hores x=272 km 25
  • 26. 20 km 1. Elegim un un origen del sistema de referència 1. Elegim origen del sistema de referència. 2. 2. elegim un origen de temps Elegim un origen de temps x0 =x0 = 0 m 0 m x0 = 0 = 20 000 m x 20 000 m v v = 10m/s = 10 m/s v = -8 m/s v = -8 m/s to = 0 to = 0 to =to= 600 s 600 to = 0 3. Plantegem 2.les equacions de moviment de cada corredor 3. Plantegem Elegim un origen de temps cada corredor les equacions de moviment de surt a les 11 en punt surt a les 11 i 10 x= x0 + v (t - t0) x = 10 t x = 20 000 – 8 (t-600) 10 t = 20 000 – 8 (t-600) 10 t + 8 t = 20 000 + 4800 18 t = 24 800 t = 24 800/18 = 1377,8 s 4. La posició a la que es troben és 1377,8 s = 23 min 4. La posició a la que es troben és x = 10 t = 10 · 1377,8 = 13 778 m = 13,8 km de Sabadell A les 11 h 23 min 26
  • 27. 5.2 Gràfics x-t, v-t Les gràfiques que obtindriem en aquest moviment serien les que es mostren , la gràfica de la posició seria una recta amb pendent positiva en el cas que el mòbil es mogués cap a la dreta, en cas contrari la pendent seria negativa. La gràfica x-t és una línia recta que talla a l eix d ordenades en la posició inicial (x0). La gràfica v-t és una línia horitzontal, paral·lela a l eix de abscisses, que talla a l eix d ordenades en el valor de la velocitat del mòbil. 27
  • 28. 5.3 Composició de moviments Una barca que pretén creuar un riu perpendicularment a la riba. El moviment real de la barca està compost per: MRU perpendicular a la riba, a causa de l’esforç del remer MRU paral.lel a la riba, degut al corrent del riu 28
  • 29. vector velocitat → → → v = vx i + vy j  v = v2 + v2 x y vector posició 29
  • 30. 6. Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA): El moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) és un moviment on la trajectòria és una línea recta i l’ acceleració és constant. 6.1 Acceleració Vector acceleració mitjana: quocient entre el vector velocitat instantània i l’interval de temps transcorregut entre dos punts de la trajectòria. → → → → am Δv v -v = = t -t 2 1 Δt 2 1 → → v A 1 A v Y Y 1 • • → → v 2 Δv → r 1 •B → v 2 → r 2 X X 30
  • 31. Vector acceleració instantània: és el vector al qual tendeix el vector acceleració mitjana quan l’interval de temps tendeix a zero. ∆t 0 (acceleració en un instant determinat) → → a = Δv → δv quan Δ t → 0 → a= Δt δt Components intrínseques de l’acceleració Un vector, com el de la velocitat, no experimenta cap variació si se’l desplaça paral·lelament,però sí que experimenta variació si es modifica el seu mòdul i/o la seva direcció. Per tant,direm que el vector velocitat ha sofert una modificació al llarg d’un temps, si ha canviat la seva grandària i/o la seva direcció i sentit. És a dir,Quan un conductor d’un automòbil agafa un revolt, el vector velocitat canvia de direcció en cada instant, i quan prem l’accelerador, canvia el mòdul de la velocitat. En tot dos casos, si canvia la direcció o el mòdul de la velocitat, hi ha una acceleració. 31
  • 32. A qualsevol punt de la trajectòria se li pot associar un sistema de referència format per un eix tangent a la trajectòria, i un altre de perpendicular a la trajectòria. El vector acceleració instantània es pot descompondre, en aquest sistema de referència, en dues components intrínseques: una tangencial i una normal.      a = at + an = at .ut + an.un → un Vector unitari de direcció normal a a tarjectòria →  ut Vector unitari de direcció tangent a a tarjectòria a = a2 + an t 2 vector unitari: el seu mòdul és la unitat 32
  • 33. Un mòbil té acceleració si varia com a mínim algun factor (mòdul o direcció) del vector velocitat Component tangencial, at: expressa la variació del mòdul de la velocitat. El seu valor és: Δv pot ser positiva o negativa at = Δt 33
  • 34. Component normal, an: expressa la variació de la direcció de la velocitat. El seu valor és: 2 v v: mòdul de la velocitat an = R: radi de curvatura de la trajectòria R sempre és positiva L’acceleració normal o centrípeta té la direcció del radi de curvatura i sentit cap al centre del revolt 34
  • 35. En la figura podeu veure el cas d’un mòbil que el seu vector velocitat tan sols experimenta variació en la direcció del vector, però no en el seu mòdul. En aquest cas, existeix acceleració i rep el nom d’acceleració normal o centrípeta. 35
  • 36. Per tant, per un mòbil que experimenta una variació en el mòdul i en la direcció tenim acceleració normal i tangencial. Per tant si feim la suma d’aquest vectors per qualsevol punt de la trajectòria, obtenim: 36
  • 37. Per trobar les components tangencial i centrípeta de l’acceleració hem de buscar l’anle que fomen els vector velocitat i acceleració. Per trobar aquest angle utilitzarem el producte escalar dels dos vectors Per trobar les components de l’acceleració hem d’agafar uns nous eixos de manera que l’eix “X” vagi en la mateixa direcció que el vector velocitat. 37
  • 38. 38
  • 39. 6.2 Equacions del MRUA A més de les equacions que hem descrit, en el MRUA podem obtenir una equació a on no hi apareix el temps com a variable. aïllant el temps substituint l’expressió del temps 39
  • 41. 41
  • 42. 6.4 Caiguda lliure: Tots els objectes en la superfície de la Terra o en punts propers a ella estan sotmesos a una acceleració anomenada acceleració de la gravetat que és constant i igual a 9,8 m/s². El moviment d'un cos que cau o s'enlaira verticalment serà, doncs, un moviment rectilini uniformement accelerat. Per solucionar els exercicis i els problemes, s'ha d'aplicar les equacions per a un MRUA on l'acceleració és la de la gravetat. Conveni de signes en moviment vertical Per resoldre problemes es pren l'origen de coordenades a terra, i com que es tracta d'un moviment vertical, la lletra que es fa servir per indicar la posició és la y. ! L'acceleració g sempre serà negativa, tant si el cos cau com si s'enlaira. Quan un cos cau o es llança cap avall, la seva velocitat apunta cap avall i es pren com a negativa a l'igual que el desplaçament. Si un cos s'enlaira, la seva velocitat apunta cap amunt per la qual cosa és positiva i el desplaçament també. 42
  • 43. Un cas concret del MRUA és la caiguda lliure. Quan llancem cap amunt i verticalment ( o per un pla inclinat) un objecte, la seva velocitat disminueix fins que arriba al punt màxim d’altitud, on, per un instant, la seva velocitat és 0. A xontinuació, torna a caure augmentant la seva velocitat que tenia a l’inici just quan arriba al punt de partida ( si negligim la resistència de l’aire). Però, és l’acceleració a l’altitud màxima igual a 0? No, l’acceleració ha estat durant tot el moviment la mateixa, en sentit cap a la Terra. Aquesta acceleració ha fet que la velocitat positiva inicial s’hagi reduït fins 0 i que després hagi anat augmentant la velocitat negativa de l’objecte. 43
  • 44. Si deixem caure des d’una certa altura un objecte: La velocitat inical és 0. L’objecte es desplaça cap avall( sentit negatiu), per tant la velocitat té signe negatiu. L’acceleració és constant. 44
  • 45. Les equacions són les mateixes que en el cas de MRUA, però tenint en compte que ens movem a l’eix de les y. 45
  • 46. Es llança verticalment cap amunt un cos amb una velocitat de 12 m/s. Calcula: a) temps que tarda a arribar al punt més alt de la seva trajectòria b) altura a què arriba c) temps que tarda a baixar d) velocitat que tindrà quan torni a terra El cos puja, per tant, la velocitat inical serà positiva. L'equació de la velocitat serà: v = vo + g t v = 12 m/s + (- 9,8 m/s²) t El cos, a mesura que puja, va perdent velocitat fins que, en el punt més alt, la velocitat ha de ser zero ja que, sinó, seguiria pujant i no seria el punt més alt. Fent zero la velocitat, ens queda: 0 = 12 m/s - 9,8 m/s² t Aïllant t: t = (12 / 9,8) s = 1,22 s Per trobar l'altura màxima apliquem l'equació de la posició en funció del temps: y = (12 m/s) · t - (1/2) 9,8 m/s² · t² on t = 1,22 s Substituint: y = 12 m/s · 1,22 s - 4,9 m/s² (1,22 s)² = 7,35 m Per calcular el temps que tarda a baixar, apliquem: y = yo+ 1/2 g t² AÏllant t: t = 1,22 s Per trobar la velocitat quan arriba a terra, apliquem l'equació de la velocitat considerant el moviment des del punt més alt fins a terra. v = vo + g t on la velocitat inicial ara val zero i el temps és el de baixada v = - 9,8 m/s² 1,22 s = - 11,96 m/s aproximadament - 12 m/s. Com es pot observar en els resultats, el cos triga el mateix a pujar que a baixar i la velocitat, en valor absolut, en arribar a terra té el mateix valor que en el moment del llançament. 46
  • 47. 6.5 Composició de moviments: tir parabòlic: Moviments en dues dimensions. Són moviments compostos i són la combinació de 2 o més moviments simples y 09 → v → v b → j α → O(0, 0) i x a Cal distingir els moviments simples components, i veure de quin tipus són (MRU o MRUA). Aplicar a cada moviment les seves equacions. Obtenir les equacions del moviment compost 47
  • 48. En aquest cas, la trajectòria és parabòlica. El moviment està compost per dos moviments simples: MRU horitzontal de velocitat vx constant MRUA vertical amb velocitat inicial v0y cap amunt Inicialment: V0 V0Y α V0X Equació de la velocitat VoX = V0. cos α " vx=vox= constant V0Y = V0. sin α  v = v2 + v2 x y vy= voy- g (t – t0) 48
  • 49. Equació de posició Si descomposem el moviment, x= xo+ v0x (t – t0) en l’eix de les x tenim un MRU i en les y MRUA, apliquem les 1 y = y0 + v0y (t - t0) - 2 g (t - t0)2 equacions corresponents a cada moviment per cada eix. 49
  • 50. Temps de moviment: Temps total que el mòbil està en moviment. Quan el mòbil arriba a terra. Y V Abast: Distància horitzontal que recorre el mòbil. V0 alçada V0y màxima y=0 V0x y0 r Alçada màxima: vy=0 X abast 50
  • 51. Descomposició del vector velocitat en el moviment 51
  • 52. Des de la línia a de 6,25m, un jugador de bàsquet llança la pilota amb una elevació de 40º i des de una altura de 2m. Amb quina velocitat ha de llançar la pilota perquè faci la cistella? Dades: altura cistella 3,05m 52
  • 53. 6. Moviment circular: Un moviment és circular quan la trajectòria d’un mòbil és una circumferència. Quan el disc gira un angle (es llegeix «fi»), els tres punts A, B i C es desplacen fins les posicions A', B' i C'. Quan l’angle recorregut es mesura en radiants, la relació entre l’angle (ϕ) i l’espai lineal (s) que descriu el Δs =arc mòbil és: arc = angle ⋅ radi Δφ = angle Δs = Δϕ r 53
  • 54. Velocitat angular Velocitat angular mitjana,: quocient entre l’angle girat, i el temps recorregut. (rad/s) Δϕ ϕ - ϕ0 ωm = = Δt t - t0 Velocitat angular instantània, : velocitat angular mitjana quan Δϕ l’interval de temps tendeix a zero. ω= Quan ∆t→0 (rad/s) Δt 54
  • 55. Relació entre velocitat angular i velocitat lineal Δs = ΔϕR Δs ΔϕR ∆s= longitud d arc = ∆ϕ= angle (en radiants) Δt Δt v = ωR Quan la roda d’una bicicleta gira amb MCU, tots els punts del radi tenen la mateixa velocitat angular, ja que recorren angles igual en el mateix temps. Però com més allunyat del centre és el punt, més gran la distància que recorre, i en conseqüència, major la seva velocitat lineal. 55
  • 56. Acceleració angular Acceleració angular mitjana, αm: quocient entre la variació de la velocitat angular , ∆ω, i el temps recorregut. (rad/s2) Δω ω - ω0 αm = = Δt t - t0 Acceleració angular instantània, α: acceleració angular mitjana quan l interval de temps tendeix a zero. (rad/ Δω s 2) α= Δt Quan ∆t→0 56
  • 57. Moviment circular uniforme (MCU) Moviment en què un mòbil descriu una trajectòria circular amb velocitat angular constant. El mòdul de la velocitat lineal, és constant, però la seva direcció varia en cada instant. No hi ha acceleració tangencial, però si normal. v2 at = 0 an = = ω 2R R Δϕ ϕ - ϕ 0 ω = = Δt t - t0 Equació de posició ϕ = ϕ0 + ω(t − t0 ) 57