1.
INTRODUCCIÓ
- Filiació lingüística, localització geográfica i nombre de
parlants.
- Codi escrit.
Comparació gramatical del mandinga amb el català
occidental.
Vocabulari d’aula i d’interacció social català/mandinga.
Conclusions
Vídeo

2.
Filiació lingüística, localització geográfica i
nombre de parlants
•El mandinga, mandé o malinké conforma un grup ètnic d’Àfrica
occidental.
• Les llengües mandé, entre les que es troba el
mandinga, pertanyen a una rama divergent de la família
lingüística nigerio-congolesa. El nombre aproximat de llengües
mandinga són 68.
• El nombre de parlants Malí
Senegal
de mandinga,1ª llengua 
Guinea
10.112.000
• Com a 2ª llengua 
5.200.000

3.
Codi escrit
 Alfabet N’Ko  1949
 De dreta a esquerra

4.
COMPARACIÓ

5.
 El sistema vocàlic del mandinga té vocals: /a/, /e/,
/i/, /o/, /u/.
 Alguns autors diferencien en vocals.
 Les vocals poden ser llargues o breus.
 Una vocal llarga es representa amb dos punts (a:).
En la seua escriptura (aa).
Exemple: Ke “esdevenir” Kee “Home”

6.
Consonants:
En mandinga, a
diferencia del que passa
en català, no existeixen
els sons /z/, /ʒ/, /ƪ/, /ʎ/
ni /ɾ/ i tampoc no
canvien les oclusives
sonores /b/, /d/ i /g/ en
les fricatives /ß/,/ð/, /Ɣ/
ni la nasal i labiodental
/ɱ/ .
Per a la major part dels parlants del mandinga el so /g/ no
existeix, només es pot trobar en alguns préstecs.

7.
La diferencia entre el sistema consonàntic del català i el mandinga
pot explicar errors com els següents:
 S sonora s’ha substituït per la sorda.
Co/z/a co/s/a
 El bategant del català s’ha convertit en una vibrant.
Ma/ɾ/e ma/r/e
 Hi ha casos en que la palatal lateral /ʎ/ també s’ha convertit en
/j/ i de vegades doble.
u/ʎ/s u/j/s
/ʎ/egir /jj/egir

8.
Parts de l’oració:
Les parts de l’oració en mandinga no són
substancialment diferents de les que trobem en
català: noms, verbs, adjectius, pronoms, adverbis,
conjuncions i interjeccions.
No existeix l’article

9.
Flexió nominal:
La flexió nominal afecta als noms i adjectius.
Génere:
- No hi ha distinció de gènere.
- No hi ha marques que indiquen classe de nom.

10.
Nombres:
Existeix la distinció singular/plural: la marca del
plural és  -lu.
Exemple  kalaa kalaalu
el llapis els llapis

11.
Definitud:
Existeix la distinció definit/indefinit en els noms.
Forma indefinida: és no referencial i correspon a un
partitiu. Exemple  Menja formatge
Forma definida: és la forma que es fa servir per a
referir-se a la paraula.
La noció de definitud s’expressa amb el sufix – o:
Musu (dona) Musoo (la dona)

12.
Pronoms personals i possessius:
El subjecte apareix davant de tota la frase i l’objecte
immediatament abans del verb.
Demostratius
Té el seu referent en el discurs.
Ex  Aquest/el xiquet de qui acabem de parlar.
Exemples: Woo Moo Woo Moolu
aquell persona aquelles persones
aquella persona

13.
Els numerals
El nom generalment conserva la forma singular, tot i
que també pot aparéixer la marca de plural al final.
Els adjectius numerals van darrere del nom i no s’hi
afegix cap partícula.
Ex: Saba (3)  sun saba 
cavall tres  tres cavalls

14.
Flexió verbal
Flexió Verbal
- No es un element imprescindible per a la frase.
- Hi ha frases sense verbs nominals i adjectivals que en
català es construirien en el verbs ser i estar.
Formació de mots.
- Es formen per composició i derivació.
Exemple  Kere “home” keeyaa “humanitat”
Mansa + musu
Rei + reina = reina

15.
Parentiu
-És una conseqüència de la diversitat cultural i social,
perquè són paraules que reflecteixen directament
l’estructuració de la família.
Termes de colors
-El mandinga té tres termes bàsics, que corresponen als
nostres:
Blanc Negre Vermell

16.
Noms de persona
El pare i la mare donen dos noms al fill, un cada un, i
aquests dos noms es fan servir indistintament durant la
infantesa.
Mesos de l’any i estacions
Les èpoques de l’any es designen amb termes que fan
referència a les diverses activitats agrícoles pròpies
d’aquell període.
L’any es divideix bàsicament en dues estacions, la
humida (samaa), i la seca (tilikandi).

17.
VOCABULARI
D’AULA

18.
INTERACCIÓ SOCIAL
CATALÀ MANDINGA
Bon dia I saama
Bona vesprada I tiina
Per favor Dukare
Sí! Kay
No! Hani
Aquest és el meu llapis Ñi mu nna kalaa le ti
Com estàs? I be ñandii?
Com…? Ñaadii?
D’acord! Kañantaa!
Gràcies! Abaraka!
Per què…? Munaatinna?
Perdó! Haketu!

19.
Cronologia

20.
DIES DE LA SETMANA

21.
COLORS
- CATALÀ - - MANDINGA -
COLOR KULOOROO
GROC NETEMUNKU
BLAU BULUU
NEGRE FI
GRIS SEEBALOO
VERD JAMBAKERE
MARRÓ POTOBALA
ROIG WULEETA

22.
NOMBRES
Un Tres Cinc Set Nou
Dos Quatre Sis Vuit Deu
Kili Ñe Luulu Worowula Kononto
Fula Naani Wooro Sey Tan

23.
MATERIAL ESCOLAR
El llapis Kalaa
Llibre Bukoo
Taula Tabuloo
Armari Alimooroo
Cadira Siira o
Guix Cokoo
Full de paper Kayitiijamboo
Pissarra Walaa
Flauta Fule

24.
http://www.youtube.com/watch?v=uuNhur
9uc10