EC 479 p1 a la 29.qxd 19/12/12 12:51 Página 20
A M B LU PA
Els llibres de text:
una eina fonamental
a les escoles catalanes
Tot i estar qüestionats, els llibres de text són una de les eines més utilit-
zades a les escoles i han permès que els professionals de l’educació tin-
guin una guia ordenada i clara dels currículums que desplegaven les ad-
ministracions públiques. Als estudiants els han proporcionat un suport
útil en el seu procés d’aprenentatge, amb un llenguatge senzill que els ha
facilitat l’estudi i els ha permès assegurar l’assoliment dels continguts.
J O S E P - M A N U E L R A F Í | D I R E C T O R D ’ E D I C I O N S E S C O L A R S D E L’ E D I T O R I A L B A R C A N O V A
E
LS LLIBRES DE TEXT, empreses d’arts gràfiques (i hauríem
EINES DELS PROFES- d’afegir-hi llibreters i distribuïdors). Les
SIONALS DE L ’EDU- empreses d’aquest sector generen llocs de
CACIÓ treball i aporten al PIB català un percen-
Els llibres de text han tatge gens menyspreable, factors que, ara
acompanyat durant molts com ara, haurien de fer reflexionar a tots
anys el procés educatiu: els qui, des de l’Administració i els mit-
han servit –i serveixen– jans, prenen decisions o fan opinió al vol-
de guia on trobar la in- tant d’aquest tema.
formació necessària, amb
un llenguatge clar i amb propostes d’exer- Cal recordar que els llibres de text no són
cicis que faciliten l’accés als continguts només objectes individuals. Darrere d’un
que cal retenir en el procés formatiu. projecte educatiu editorial hi ha molts re-
cursos que s’ofereixen als docents. Sovint,
A casa nostra hi ha una llarga tradició aquests recursos no són coneguts per les
d’empreses que fan llibres de text. No és famílies: les propostes didàctiques, els
casual que enlloc més de l’Estat s’hi trobi materials d’aula, la formació al professo-
aquesta circumstància, i té a veure amb rat i, darrerament, els materials digitals.
dos fets concrets: una concentració d’edi- El llibre de text i els quaderns d’activitats
torials i una llarga tradició de renovació que l’acompanyen són una part del que
pedagògica. Gràcies a aquesta coincidèn- les editorials ofereixen quan editen un
cia, els llibres fets a Catalunya gaudeixen projecte educatiu.
d’una qualitat molt alta: són ben editats,
resistents, amb un disseny modern i, en el És cert que les circumstàncies canvien i
cas dels que s’adrecen als més petits, es- que les aules d’avui s’assemblen ben poc
tan il·lustrats pels millors professionals. a les de fa uns anys. Calen noves eines,
Hi ha tot un teixit professional al voltant més adequades als temps i als reptes d’una
dels llibres de text que va des dels editors, escola que està en ple procés de canvi
els correctors i els maquetistes fins a les metodològic. Els llibres de text hauran
20

EC 479 p1 a la 29.qxd 19/12/12 12:51 Página 21
escola catalana · NÚM 479 · DESEMBRE 2012
d’avançar i oferir models dife- debats de com s’ha d’enfocar la
rents dels que ara coneixem, renovació. Aquest és un material
però els professionals de l’edu- molt valuós, ja que recull una in-
cació, com en qualsevol altre formació pensada perquè l’ade-
sector professional, requeriran quació a les aules sigui la millor
sempre bones eines per fer la se- i permet detectar propostes d’in-
va feina, i les editorials catala- novació. Els informes dels asses-
nes estaran a l’altura d’aquesta sors es fan arribar al coordina-
demanda. dor d’àrea i als autors, que
incorporen en el projecte les mi-
I COM ES FA llores proposades.
UN LLIBRE DE TEXT?
Les administracions públiques Entre la redacció dels materials i
determinen els continguts curri- la publicació poden passar entre
culars. Les editorials estan sub- sis i nou mesos. És un llarg pro-
jectes als canvis del currículum i cés del qual els editors són res-
estan obligades a variar el con- ponsables de l’excel·lència final.
tingut dels seus materials cada Ells són els que s’encarreguen de
vegada que hi ha una nova legis- coordinar-ho tot, de trobar els
lació. Des de fora del sector pot millors il·lustradors, d’escollir
semblar que les editorials can- les fotografies i els gràfics que
vien els llibres cada dos per tres, ajuden a aclarir els conceptes i,
moguts només per factors estric- conjuntament amb els dissenya-
tament econòmics; el cert, però, dors, els que proposen de quina
és que les lleis obliguen a fer-ho manera es farà arribar el contin-
i estem en un país que ha tingut gut als alumnes. Aquesta és una
sis disposicions legals en menys gran feina encara poc reconegu-
Arxiu
de quaranta anys. Massa canvis i da. A més, entre els autors i els
poca eficàcia. editors, amb l’ajuda dels correc-
tors, fan que el text es redacti
Quan les editorials s’assabenten d’acord amb les capacitats prò-
dels canvis, posen en marxa un pies de cada edat, de manera
MASSA LLEIS
amplíssim equip de professio- que es faciliti als alumnes la
PER A UN PROJECTE
nals i preparen un important comprensió del que han d’estu-
EDUCATIU D’ESTAT
contingent de pressupost per fer diar.
front al cost que representa. El Des de 1970 han estat quatre les
primer de tot és comptar amb lleis orgàniques d’educació que s’- Quan el material està en una fa-
els coordinadors de cada matè- han aprovat a Espanya, a les quals se avançada, s’enceten els pro-
ria, professionals reconeguts en cal sumar-hi dues lleis orgàniques cessos formatius de la xarxa de
el sector, molt sovint acompa- més que han modificat el seu con- promoció, a la qual es facilita la
nyats d’un equip d’altres docents tingut i una tercera (LOMCE) que informació necessària perquè la
en actiu que validen l’adequació s’espera per al pròxim any. Tot i tenir traspassin a les escoles. No és
dels continguts a una realitat traspassades les competències edu- gratuït pensar que moltes refor-
catives a les comunitats autòno-
d’aula que coneixen de primera mes educatives han arribat als
mes, el govern central de l’Estat s’ha
mà. A ells se’ls fa arribar el text centres a través dels materials
reservat la facultat d’emetre les lleis
legal per fer un primer buidatge reguladores de l’educació i que una editorials. Un exemple recent el
i proposar una ordenació per bona part del contingut, fins al 55% podem trobar en l’aparició de
cursos; és el que en diem una en els territoris amb llengua pròpia, l’avaluació competencial.
correcta seqüenciació didàctica, sigui un tronc comú a tot l’Estat. En
una que garanteixi que tots els poc més de 40 anys, semblen massa Amb aquestes pinzellades es pot
continguts que marca la llei hi lleis per poder tenir un projecte e- observar que l’edició d’un pro-
siguin presents. En el cas de ducatiu consolidat que vagi més jecte educatiu requereix un
l’editorial Barcanova, paral·lela- enllà de les diferents visions que te- temps que, sovint, les adminis-
ment a l’activació dels equips nen els dos partits hegemònics en tracions públiques s’obliden de
la política espanyola (PP i PSOE).
d’autors, es convoquen reunions tenir en compte per tal que els
Potser tocaria fer una reflexió serio-
dels equips assessors de cada materials que arribin a les esco-
sa i construir un veritable model e-
matèria i etapa. Als assessors ducatiu, modern i progressista. les ho facin amb garanties de
se’ls passen enquestes i es fan qualitat.p
21