XARXES HIDROGRÀFIQUES
Que són Les Xarxes Hidrogràfiques?
És una xarxa que engloba un conjunt de cursos fluvials que
desemboquen al riu Ebre o di...
Xarxa pirinenca-mediterrània
. Neixen al Pirineu, tenen un recorregut mitjà-llarg i desemboquen
directament al mar.
. El s...
Xarxa mediterrània
. Neixen a la serralada prelitoral o bé en la litoral.
. Són rius molt curts i de poc cabal que desembo...
. Els rius d’aquesta xarxa solen originar inundacions que
afecten de tant les poblacions litorals.

. En són exemples el F...
Tipus de Mapa
. És tracta d’un mapa qualitatiu ja que els símbols indiquen
elements diferents sense fer cap mena de jerarq...
Tipus d’escala

. És tracta d’una escala gràfica ja que cada segment mostra
la relació entra la longitud de la representac...
Conclusions
. Les nostres conclusions són totalment objectives ja que
és tracta d’un mapa qualitatiu i no quantitatiu i pe...
1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marc
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marc

1.595 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.595
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
42
Acciones
Compartido
0
Descargas
4
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marc

  1. 1. XARXES HIDROGRÀFIQUES
  2. 2. Que són Les Xarxes Hidrogràfiques? És una xarxa que engloba un conjunt de cursos fluvials que desemboquen al riu Ebre o directament a la Mediterrània. . Es pot dividir en tres xarxes: Xarxa pirinenca: . són els més llargs i més cabalosos de Catalunya. S’originen al Pirineu i desguassen a l’Ebre, a través del Segre. . El seu règim hidrogràfic és de tipus nivopluvial.
  3. 3. Xarxa pirinenca-mediterrània . Neixen al Pirineu, tenen un recorregut mitjà-llarg i desemboquen directament al mar. . El seu règim es pluvial, depèn de l’aportació d’aigua durant les estacions plujoses. . En són exemples la Muga, el Fluvià, el Ter, i el Llobregat.
  4. 4. Xarxa mediterrània . Neixen a la serralada prelitoral o bé en la litoral. . Són rius molt curts i de poc cabal que desemboquen directament al mar. . Els que neixen a la serralada litoral són rieres a torrents sense cabal continu i el règim es de tipus torrencial.
  5. 5. . Els rius d’aquesta xarxa solen originar inundacions que afecten de tant les poblacions litorals. . En són exemples el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs o la Tordera.
  6. 6. Tipus de Mapa . És tracta d’un mapa qualitatiu ja que els símbols indiquen elements diferents sense fer cap mena de jerarquia ni donar valors numèrics . És tracta d’un mapa de superfície o corocromàtic perquè diferència per diferents colors les diferents conques hidrogràfiques a Catalunya.
  7. 7. Tipus d’escala . És tracta d’una escala gràfica ja que cada segment mostra la relació entra la longitud de la representació i la de la realitat. Tipus de Font . És una font secundaria que permet interpretar a partir de la seva llegenda el significat del que representa ( les xarxes hidrogràfiques a Catalunya. . El mapa que ens ha tocat analitzar el trobem a la pàgina 75 del nostre llibre de l’editorial Barcanova.
  8. 8. Conclusions . Les nostres conclusions són totalment objectives ja que és tracta d’un mapa qualitatiu i no quantitatiu i per tant les dades que es representen fan referència a la realitat física de les xarxes i dels rius catalans.

×