DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
CATALANA PER VEGUERIES

Xavier Garcia.
Anna Martínez.
Natalia Mas
2n Batx – B
Toni Guirao
IDENTIFICACIÓ DEL MAPA
TEMA
Aquest mapa tracta del creixement de la població a la regió
metropolitana de Barcelona i el de...
TIPUS DEL MAPA
QUANTITATIU

• Perquè expressa diferències de valors
numèrics i jerarquies entre els elements

ANAMÒRFIC

•...
ELEMENTS DEL MAPA
LLEGENDA

ESCALA
L’escala no apareix
representada ja
que es tracta d’un
mapa anamòrfic

FONT

Barcanova
...
Barcelona
Girona

Lleida
Tarragona
Catalunya Central
Alt Pirineu i Aran

Terres de l’Ebre
ANÀLISI
QUÈ SÓN LES VEGUERIES?
• Una vegueria és un territori on s’estenia la jurisdicció d’un
veguer. Un veguer era autor...
LES VEGUERIES ACTUALMENT
Són les divisions territorials adoptades per la Generalitat de
Catalunya per a l’organització ter...
EXPLICACIÓ DEL FENÒMEN GEOGRÀFIC

BARCELONA
SUPERFÍCIE: 3.262,5 km2
HABITANTS: 4.802.452
TERRITORI: 10,2%
DENSITAT: 14...
TARRAGONA
SUPERFÍCIE: 2.997 km2
HABITANTS: 508.796
TERRITORI: 9,4%
DENSITAT: 169,8 hab/km2
GIRONA
SUPERFÍCIE: 5.701 km2
HABITANTS: 632.732
TERRITORI: 17,9%
DENSITAT: 111 hab/km2
CATALUNYA CTRAL
SUPERFÍCIE: 5.594 km2
HABITANTS: 465.687
TERRITORI: 17,5%
DENSITAT: 83,2 hab/km2
LLEIDA
SUPERFÍCIE: 5.543 km2
HABITANTS: 329.073
TERRITORI: 17,4%
DENSITAT: 59,4 hab/km2
TERRES DE L’EBRE
SUPERFÍCIE: 3.329 km2
HABITANTS: 172.521
TERRITORI: 10,4%
DENSITAT: 51,8 hab/km2
ALT PIRINEU I ARAN
SUPERFÍCIE: 5.691 km2
HABITANTS: 69.459
TERRITORI: 17,8%
DENSITAT: 12,2 hab/km2
CAUSES
ECONÒMIQUES
•
•

•

La industrialització i el desenvolupament econòmic de les ciutats
va comportar la migració de g...
CLIMA I RELLEU
•

•

. Les zones extremadament abruptes com les pirinenques
dificulten la supervivència, les relacions com...
CONSEQÜÈNCIES
Superpoblació a
les ciutats

Despoblació
de les zones
rurals

Contaminació
SUPERPOBLACIÓ A LES CIUTATS
 L’augment accelerat de la població va originar major
demanda de ciutats i l’expansió dels as...
CONTAMINACIÓ
 Al segle XX es va iniciar un sorprenent avanç científic i
tecnològic (a causa de la industrialització) que ...
DESPOBLACIÓ DE LES ZONES RURALS
 Des dels anys trenta del segle XX es va manifestar un moviment
migratori des del camp ca...
CONCLUSIONS
VALORACIÓ
Aquest mapa demogràfic mostra d’una manera molt visual la
realitat de la població catalana al segle...
PERSPECTIVES DE FUTUR
Creiem que aquest mapa experimentarà canvis notables ja
que una gran part de la població que viu en ...
2 vegueries xavier, anna natàlia
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

2 vegueries xavier, anna natàlia

428 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
428
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
56
Acciones
Compartido
0
Descargas
3
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

2 vegueries xavier, anna natàlia

  1. 1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ CATALANA PER VEGUERIES Xavier Garcia. Anna Martínez. Natalia Mas 2n Batx – B Toni Guirao
  2. 2. IDENTIFICACIÓ DEL MAPA TEMA Aquest mapa tracta del creixement de la població a la regió metropolitana de Barcelona i el despoblament a la zona pirinenca i prepirinenca CRONOLOGIA Segle XX ESPAI GEOGRÀFIC Catalunya
  3. 3. TIPUS DEL MAPA QUANTITATIU • Perquè expressa diferències de valors numèrics i jerarquies entre els elements ANAMÒRFIC • Perquè relaciona el valor d’un element amb la superfície que ocupa en el mapa • Expressen desigualtats entre els territoris gràficament DE SUPERFÍCIE • Mostra la gran concentració de la població a través de la regió metropolitana de Barcelona
  4. 4. ELEMENTS DEL MAPA LLEGENDA ESCALA L’escala no apareix representada ja que es tracta d’un mapa anamòrfic FONT Barcanova La llegenda no apareix representada però distingeix les diferents vegueries per colors
  5. 5. Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Central Alt Pirineu i Aran Terres de l’Ebre
  6. 6. ANÀLISI QUÈ SÓN LES VEGUERIES? • Una vegueria és un territori on s’estenia la jurisdicció d’un veguer. Un veguer era autoritat delegada de la Corona o d’una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. • A Catalunya, a partir del segle XII el territori va ser dividit en vegueries. • Aquesta forma de divisió territorial va ser una fórmula emprada pel monarca per tal d’enfortir el seu poder territorial.
  7. 7. LES VEGUERIES ACTUALMENT Són les divisions territorials adoptades per la Generalitat de Catalunya per a l’organització territorial dels seus serveis
  8. 8. EXPLICACIÓ DEL FENÒMEN GEOGRÀFIC BARCELONA SUPERFÍCIE: 3.262,5 km2 HABITANTS: 4.802.452 TERRITORI: 10,2% DENSITAT: 1472 hab/km2
  9. 9. TARRAGONA SUPERFÍCIE: 2.997 km2 HABITANTS: 508.796 TERRITORI: 9,4% DENSITAT: 169,8 hab/km2
  10. 10. GIRONA SUPERFÍCIE: 5.701 km2 HABITANTS: 632.732 TERRITORI: 17,9% DENSITAT: 111 hab/km2
  11. 11. CATALUNYA CTRAL SUPERFÍCIE: 5.594 km2 HABITANTS: 465.687 TERRITORI: 17,5% DENSITAT: 83,2 hab/km2
  12. 12. LLEIDA SUPERFÍCIE: 5.543 km2 HABITANTS: 329.073 TERRITORI: 17,4% DENSITAT: 59,4 hab/km2
  13. 13. TERRES DE L’EBRE SUPERFÍCIE: 3.329 km2 HABITANTS: 172.521 TERRITORI: 10,4% DENSITAT: 51,8 hab/km2
  14. 14. ALT PIRINEU I ARAN SUPERFÍCIE: 5.691 km2 HABITANTS: 69.459 TERRITORI: 17,8% DENSITAT: 12,2 hab/km2
  15. 15. CAUSES ECONÒMIQUES • • • La industrialització i el desenvolupament econòmic de les ciutats va comportar la migració de grans masses de gent que van originar un despoblament rural. L’ocupació massiva del sector secundari i terciari i la disminució de les activitats agrícoles i ramaderes. Avanços en tecnologia, infraestructures i un ampli ventall d’oportunitats laborals a les ciutats.
  16. 16. CLIMA I RELLEU • • . Les zones extremadament abruptes com les pirinenques dificulten la supervivència, les relacions comercials i personals. A més, en aquestes trobem molts menys recursos i molta menys biodiversitat que en zones de menys altitud. Les temperatures molt altes o molt baixes afecten al nostre benestar i són motiu de migracions amb l’objectiu d’unes condicions de vida òptimes
  17. 17. CONSEQÜÈNCIES Superpoblació a les ciutats Despoblació de les zones rurals Contaminació
  18. 18. SUPERPOBLACIÓ A LES CIUTATS  L’augment accelerat de la població va originar major demanda de ciutats i l’expansió dels assentaments humans. A causa de la superpoblació van desaparèixer milers d’hectàrees de bosc, propiciant la destrucció dels hàbitats naturals de moltes espècies.  La sobrepoblació causa la sobreexplotació dels recursos naturals, la deficiència de serveis, l’augment de desocupació, la pobresa i la contaminació ambiental.
  19. 19. CONTAMINACIÓ  Al segle XX es va iniciar un sorprenent avanç científic i tecnològic (a causa de la industrialització) que va consolidar en els països desenvolupats una creixent tendència a l’augment de la població, l' urbanisme i la producció en gran escala, fet que va propiciar l’aparició de la contaminació ambiental entre d’altres.
  20. 20. DESPOBLACIÓ DE LES ZONES RURALS  Des dels anys trenta del segle XX es va manifestar un moviment migratori des del camp cap a la ciutat a causa de la falta de possibilitats d’ocupació en el sector primari. Aquests fluxos migratoris van ser reforçats per la revolució industrial generada des de les ciutats. Durant els anys seixanta aquests fluxos es van intensificar.
  21. 21. CONCLUSIONS VALORACIÓ Aquest mapa demogràfic mostra d’una manera molt visual la realitat de la població catalana al segle XX. Cal destacar que el despoblament considerable de la zona pirinenca i prepirinenca i també el gran creiexement de població a la vegueria de Barcelona són conseqüència d’una sèrie de factors com són els econòmics i els socials.
  22. 22. PERSPECTIVES DE FUTUR Creiem que aquest mapa experimentarà canvis notables ja que una gran part de la població que viu en les vegueries més poblades com Barcelona migrarà cap al camp a causa de la greu crisi econòmica i social en la que es trobem actualment.

×