Aquesta és la 22ª unitat. Bloc 3: L'art del Neoclassicisme i del Romanticisme. PINTURA

1. Bloc 3. L'art del Neoclassicisme i el Romanticisme. UNITAT 22: El Jurament dels Horacis de David
Unitat 22. El Jurament dels Horacis
de David
1. Context històric:
El neoclassicisme francès s'originà en temps de Lluís XV i Lluís XVI, però no arribà a la
màxima expressió fins la Revolució Francesa i l'Imperi de Napoleó. El model clàssic el
volien seguir els revolucionaris (admiradors de la virtut i severitat romanes).
Rebutjava els estils precedents com el barroc o el rococó (la nova burgesia se'n volia
distanciar i de la classe social a la que representa).
2. Documentació general:
A) Catalogació:
- Autor: Jaques-Louis David (1748-1825)
- Cronologia: 1784-1785
- Localització: Museu del Louvre (París)
- Estil: Neoclàssic
B) Anàlisi material:
- Dimensions: 3,30 m. x 4,25 m.
- Suport: Tela
- Tècnica: Oli
3. Anàlisi material:
A) Elements plàstics. Línia i color:
Dibuix precís: Línies rectes
Els personatges són masculins amb corbes femenines.
Contorns nítids (modelat escultòric).
Cromatisme supeditat al dibuix.
Gran naturalisme.
Equilibri de colors: vermell, gris i ocre. Colors brillants i clars (les dues tonalitats
blanquinoses situades a l'extrem del llenç).
Destaca el roig de la túnica del pare. Disposició simètrica dels colors, plens de
simbolisme (passió i sang = el roig).
B) Llum:
Focus lumínic plenament raonat situat a l'extrem superior esquerra fora del quadre.
Llum freda i estudiada.
Ombres allargades projectades en el paviment.
Espai molt fred, sense atmosfera.
8
C) Composició:

2. Bloc 3. L'art del Neoclassicisme i el Romanticisme. UNITAT 22: El Jurament dels Horacis de David
Vestits com els antics Espases: centre compositiu Dones i nen
romans
Escenari sobri i poc profund: 1 portalada amb 3 arcs de mig punt sobre 2 massisses
columnes d'ordre toscà.
Els tres arcs del fons enmarquen cada grup compositiu. Els grups no es toquen.
Les tres escenes són:
1ª: Els tres germans Horacis amb les cames obertes i els braços enlairats.
2ª: El pare amb les cames obertes i amb les tres espases.
3ª : Tres dones i un nen.
Hi ha una clara tendècnia al nº3:
3 arcs de mig punt.
3 germans Horacis.
3 espases.
3 dones.
Línies estructurals:
Rectangle en el grup format pels germans i el pare.
Triangles entre les cames del primer germà i les cames del pare.
Les joves de la dreta també formen triangles.
Volums:
Modelat escultòric de les formes (cossos masculins musculosos, enèrgics i vitals.
Abatiment i languidesa dels cossos femenins.
Postures elegants clàssiques.
Tractament clàssic (tècnica dels Draps Mullats).
Perspectiva lineal:
Enrajolat de la terra i parets --> Perspectiva lineal (Punt de fuga: El Jurament -->
Braços germans i espases).
Estança sense decoració.
Columnes toscanes.
9
Arcs de mig punt.

3. Bloc 3. L'art del Neoclassicisme i el Romanticisme. UNITAT 22: El Jurament dels Horacis de David
Elements arquitectònics romans.
Plans: disposició de les figures evoca als relleus antics. Actitud forçada, idealisme.
Teatralitat i arificiositat. Arcs del fons semblen decorat de teatre.
Ritme: Equilibrat. Reflexa un moment concret. Repòs momentani però ple de
força i resolució per part dels germans i el pare. Constant el número 3.
Curiositat: David afegí una vídua amb un infant (més dramatisme) que no apareixen
als relats clàssics.
4. Estil:
David viatjà a Roma on estudià a l'Acadèmia de França d'aquella ciutat.
Descobrí ruïnes clàssiques, conegué Pompeia i feu nombrosos dibuixos.
Aplicà a la seva pintura els principis eterns del classicisme.
Temes: clàssics (mitològics i històrics). Heroics i patriòtics.
Fets Revolució Francesa i Imperi Napoleònic: considerats a l'alçada dels del món grec
i romà (començà a plasmar el seu temps)
David → culminació del neoclassicisme pictòric.
David preparà el camí cap al Romanticisme.
5. Interpretació:
Assumpte dramàtic i moral (S. VII a.C.).
Roma i Alba Longa enfrontats pel domini de l'Itàlia central.
Tres germans representants de cada bàndol lluiten.
Roma → Horacis
Alba Longa → Curiacis.
Prové de l'obra de Tit Livi (Ab urbe Condita. Llibre I capítol XXVI) i de la tragèdia de
cinc actes de Pierre Corneille (Horace, 1640) dedicada al Cardenal Duc de Richelieu.
David pinta als tres Horacis jurant davant el seu pare matar els Curiacis per obtenir la
supremacia romana sobre l'albana.
Camil·la → Promesa d'un dels Curiacis i germana dels Horacis, plora per la pèrdua dels
seus germans morts i per la mort del seu enamorat, aleshores, l'únic supervivent dels
Horacis mata a Camil·la perquè: “Plora pel seu promès i no recorda als seus
germans”.
David volia inculcar als ciutadans l'esperit del deure vers la pàtria (Horacis).
Tria el moment del jurament per captar un instant en que l'orgull i el sentiment
patriòtic s'intensifiquen.
Lluís XVI encarregà aquest quadre per exposar-lo al Saló del 1785.
Funció propagandística: Deure envers la pàtria per sobre dels sentiments personals.
6. L'art de David:
David → màxim exponent neoclassicista.
Temàtica grega fou font d'inspiració.
Pintà al servei dels ideals revolucionàries i participà en els esdeveniments
revolucionaris.
10
Quan caigué Robespierre, David fou empresonat, però l'alliberaren per l'actuació de la
seva dona, que era reialista.
Fou seguidor de Napoleó.

4. Bloc 3. L'art del Neoclassicisme i el Romanticisme. UNITAT 22: El Jurament dels Horacis de David
Pintor de cambra de Napoleó.
Caiguda Napoleó → David, s'exilia a Brusel·les i segueix pintant temes mitològics.
7. Obres de David:
La Mort de Sòcrates
Jurament del Joc de Pilota
Maria Antonieta abans de ser guillotinada
La mort de Murat
Retrat de Napoleó
La intervenció de les Sabines
Napoleó al pas de Sant Bernat
Coronació de Napoleó
Napoleó al seu estudi
Leònides a les Termòpiles
8. Models i influències:
Models: Cultura i art clàssics, Rafael i Poussin (d'ambdos la perfecció del dibuix i
l'equilibri compositiu), Caravaggio (clarobscur).
Influències: Ingres i Gros, obra molt copiada per l'heroicitat dels personatges masculins i
la sensibilitat dels femenins.
11