1.
<ul><li>UNITAT 1 </li></ul><ul><li>La comunicació i els àmbits d’ús </li></ul>

2.
<ul><li>1. El text i el context. </li></ul><ul><li>2. Els àmbits d’ús. </li></ul><ul><li>3. Les tipologies textuals. </li></ul><ul><li>4. La seqüència textual. </li></ul><ul><li>5. Els gèneres textuals. </li></ul><ul><li>6. Els gèneres literaris. </li></ul><ul><li>7. El canal. </li></ul><ul><li>8. La variació lingüística. </li></ul><ul><li>9. Les veus del discurs. </li></ul>

3.
1. El text i el context. <ul><li>El text és la unitat lingüística comunicativa, producte de l’activitat verbal humana, que posseeix sempre caràcter social; està caracteritzada per la seua coherència, cohesió i adequació deguda a la intenció (comunicativa) del parlant de crear un text íntegre, i a l’estructuració per mitjà de dos conjunts de regles: les pròpies del nivell textual i les del sistema de la llengua. </li></ul><ul><li>El context extralingüístic és el conjunt d’elements extralingüístics que condicionen la producció i la interpretació del text (persona, temps, espai, coneixements, informacions implícites, ambient sociocultural...). En canvi, el context lingüístic o cotext és el conjunt d’elements lingüístics que acompanyen una part del text, és a dir, l’entorn lingüístic immediat respecte a una part en concret del text. </li></ul>

4.
Exemples. <ul><li>“ Hi ha un cotxe aparcat a l’entrada del garatge!” pot tenir diverses interpretacions segons en quin context en pronuncie: </li></ul><ul><ul><li>No puc entrar al garatge. </li></ul></ul><ul><ul><li>No puc eixir del garatge. </li></ul></ul><ul><ul><li>Avise la grua ara mateix. </li></ul></ul><ul><li>El cotext contribueix a delimitar el significat de les paraules i oracions: </li></ul><ul><ul><li>No vaig poder arreglar la roda punxada perquè no vaig trobar el gat . </li></ul></ul><ul><ul><li>No vaig poder dormir en tota la nit perquè se m’havia escapat el gat . </li></ul></ul>

5.
2. Els àmbits d’ús. <ul><li>Un el conjunt de situacions socials en què és usada la llengua, és a dir, el context comunicatiu en què apareix un discurs. </li></ul><ul><ul><li>Periodístic : propi dels mitjans de comunicació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Acadèmic : propi de les institucions educatives i de la investigació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Literari : en què predomina la funció estètica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Administratiu : propi de les institucions públiques i de les seues relacions amb els ciutadans. </li></ul></ul><ul><ul><li>Col·loquial : propi de les relacions interpersonals entre amics, companys, familiars... </li></ul></ul>

6.
Activitat sobre els àmbits d’ús. <ul><li>Classifica els gèneres següents dins dels àmbits d’ús especificats en la graella. </li></ul><ul><li>notícia, decret, examen, novel·la, entrada de diccionari, entrevista, poema, instància, conte, exposició oral, acta de reunió, resum, article d’opinió, assaig, certificat, columna </li></ul>acadèmic periodístic literari administratiu

7.
3. Les tipologies textuals. <ul><li>Tipus de textos: </li></ul><ul><ul><li>Descriptiu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Narratiu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Expositiu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Argumentatiu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Conversacional. </li></ul></ul>

8.
<ul><li>El concepte de tipus de text es basa en la funció o intenció comunicativa dels parlants. </li></ul><ul><li>Entre les diferents tipologies, cal destacar la proposada pel lingüista J. M. Adam, que classifica els textos, segons la intenció comunicativa bàsica, en cinc tipus: </li></ul><ul><ul><li>el text descriptiu (descriure) </li></ul></ul><ul><ul><li>el text narratiu (narrar) </li></ul></ul><ul><ul><li>el text argumentatiu (argumentar) </li></ul></ul><ul><ul><li>el text expositiu (exposar) </li></ul></ul><ul><ul><li>el text conversacional (dialogar) </li></ul></ul>

9.
4. La seqüència textual . <ul><li>Una de les principals objeccions que es fa a les tipologies és que difícilment es troben textos que es puguen encabir només en algun dels tipus. Per això hom va introduir el concepte de seqüència , entesa com una unitat de significat dins del text, d’extensió variable, que es caracteritza perquè expressa una funció comunicativa determinada. El concepte de seqüència dóna compte del fet que els textos són unitats complexes que poden incloure parts diferenciades segons la funció comunicativa. </li></ul><ul><li>Així, doncs, és important tenir en compte que en la realitat rarament es troben textos purs, textos que es poden adscriure plenament a un tipus o a un altre, sinó que, de vegades, un text d’un tipus determinat tindrà trets d’un altre tipus o inclourà seqüències textuals variades. En aquests casos, serà la funció comunicativa predominant aquella que ens permetrà classificar un text determinat en un tipus o en un altre. </li></ul>

10.
Fixeu-vos en el fragment següent i deduïu quin tipus de text és (quina funció comunicativa predomina) i quines seqüències textuals té.

11.
5. Els gèneres textuals. <ul><li>Amb aquest concepte agrupem textos que presenten unes característiques formals determinades, socialment reconegudes. Per exemple, les cartes, les ressenyes, els informes, les receptes de cuina, els anuncis… </li></ul>

12.
6. Els gèneres literaris. <ul><li>Els gèneres literaris són uns models textuals específics de l’àmbit literari i definits històricament per uns elements marcats i fixos que han anat evolucionant segons l’època i el lloc. </li></ul><ul><li>La classificació tradicional dels gèneres es deu a Aristòtil, filòsof grec del segle IV aC. D’acord amb la manera de representar la realitat, els mitjans emprats, el tipus de tema i les relacions de l’autor amb el receptor i d’aquest amb l’obra, distingeix entre èpica, lírica i dramàtica . Dins de la dramàtica, hi trobem la tragèdia, el drama i la comèdia. </li></ul><ul><ul><li>Èpica: narració de fets històrics des d’una perspectiva heroica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Lírica: poesia en la qual predominen la subjectivitat, els tons afectius, sentimentals i emotius. </li></ul></ul><ul><ul><li>Dins de la dramàtica podem diferenciar: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tragèdia: composició teatral d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu i en què el protagonista és endut cap a la catàstrofe per una passió o per la fatalitat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Drama: composició teatral considerada un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia, i en la qual l’acció s’imposa a la narració. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Comèdia: composició teatral caracteritzada pel desenllaç feliç i per la seua intenció, generalment crítica, moralitzadora o satírica. </li></ul></ul></ul><ul><li>Aquesta classificació dels gèneres es mantingué intacta fins al Romanticisme, època en què van nàixer noves formes de textualització literària. A partir d’aquest moment es produeix una ruptura formal, una transgressió de les normes clàssiques i, per tant, els gèneres van tendir a barrejar-se. </li></ul>

13.
<ul><li>Modernament els gèneres han evolucionat cap a una classificació més simple: </li></ul><ul><ul><li>Poesia : és el gènere literari mitjançant el qual s’expressen els sentiments, les experiències emocionals, tot allò que pertany al món personal i íntim de l’autor o autora. Es val d’un llenguatge complex i elaborat, i el significat no hi és evident. </li></ul></ul><ul><ul><li>Narrativa : consisteix a explicar uns fets reals o ficticis que s’han produït en un espai i en un temps determinat . </li></ul></ul><ul><ul><li>Teatre : és gènere de caràcter espectacular (és a dir, adreçat a uns espectadors) perquè la recepció es produeix d’una manera col·lectiva . Un art espectacular que, a més, es caracteritza, a diferència d’altres, per la presència efectiva i directa de l’ésser humà, per la presència de la paraula i d’altres recursos no verbals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Assaig : és un gènere on un individu reflexiona sobre les coses del món mitjançant criteris racionals, no dogmàtics, que es caracteritza per la llibertat de pensament i la voluntat de traslladar al text aquest mateix procés mental. </li></ul></ul>