2. Maria Mercè Marçal Ai, quina cara més clara, Veïna del meu carrer, Que s’hi posa la rosada Quan canta el gall matiner. Rosa vera del roser Al redol de cada galta, Porugues, troben recer Cuques de llum sense casa, Veïna del meu carrer.
3. Maria Mercè Marçal Ai, qui na ca ra més clara, 7 Ve ï na del meu car rer, 7 Que s’hi po sa la ro sada 7 Quan canta(e)l gall ma tiner. 7 Ro sa ve ra del ro ser 7 Al re dol de ca da galta, 7 Po rugues, tro ben re cer 7 Cu ques de llum sen se casa, 7 Ve ï na del meu car rer. 7
4. Maria Mercè Marçal Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi Vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí Vull el silenci dolç del vol de la gavina Dibuixant el contorn d’una cala ben fina. L’olivera d’argent, un xiprer més ardit I la rosa florint al bell punt de la nit. La bandera d’oblit d’una vela ben blanca Fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
5. Maria Mercè Marçal Quan - l’ho – ra - del – re – pòs – ha – gi – vin - gut – per - mi Vull – tan – sols - el – man - tell - d’un – tros – de – cel – ma - rí Vull - el – si – len - ci – dolç – del - vol - de - la – ga - vina Di – bui – xant – el – con – torn - d’u - na – ca - la – ben - fina. L’o – li – ve - ra - d’ar – gent – un – xi – prer – més – ar - dit I - la – ro - sa – flo – rint - al – bell - punt - de - la - nit. La – ban – de - ra - d’o - blit - d’u - na – ve - la - ben - blanca Fent - més – ne – ta - i ar – dent - la – blan - cor - de - la - tanca. 12 12 12 12 12 12 12 12
6. Poema III de La pell de brau Salvador Espriu La pell fade tamborpercuditper les mansde la por,pel galopdel cavallque no potconquerirl’ultimguanydel repòs.Sepharadi la mort,cavallflac,cavallfoll:totsovintno destriesllurnomen el somnidel tempsdolorós. 3 ---
7. Mester d’amor Joan Salvat-Papasseit Si en saps el pler, no estalviis el bes, que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa després, que és sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa't besar -sacrifici fervent-, con més roent, més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta? Deixa't besar en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor. besa en el coll, la més bella contrada. Deixa't besar. I si et quedava enyor, besa de nou, que la vida és comptada. 10 ----------
8. 10 (5+5) Rús – ti – ca – pa - drina que – cerns – la – fa -rina
9. Llir entre cards, lo meu poder no fa Tant que pogués fer corona invisible Meriu-la vós car la qui és visible No es deu posar lla on miracle està AusiàsMarch Poema I 4 + 6 Llir – en – tre – cards / lo - meu – po – der – no - fa tant - que – po – gués / fer – co – ro - na in – vi –sibleMe – riu – la – vós / car – la – qui – és – vi - sibleno es – deu – po – sar / lla - on – mi – ra - cle es - tà
10. Mester d’amor Joan Salvat-Papasseit No hi havia a València dos amants com nosaltres Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba Han passat molts anys, han passat moltes coses 6 + 6 "No - hi ha - vi - a a - Va - lència / dos - a - mants - com- no - saltres. Fe - roç - ment - ens - a - màvem / del - ma - ti - a - la - nit. Tot – ho – re – cor - de - mentre / vas estenent la roba. Han – pas – sat – anys– molts - anys / han – pas –sat – mol –tes – coses (…)
11. Enric Casassas Al pot petit hi ha poca confitura i al cor trencat la veritat més dura: mal amagat és mal que no té cura, la llibertat, la llei que és més segura, la veritat, bandera que no es jura, i el paradís, un bon plat de verdura.
12. Enric Casassas Al pot petit hi ha poca confitura A i al cor trencat la veritat més dura: A mal amagat és mal que no té cura, A la llibertat, la llei que és més segura, A la veritat, bandera que no es jura, A i el paradís, un bon plat de verdura. A
13. Maria Mercè Marçal Ai, qui na ca ra més clara, Ve ï na del meu car rer, Que s’hi po sa la ro sada Quan can ta(e)l gall ma tiner. Ro sa ve ra del ro ser Al re dol de ca da galta, Po rugues, tro ben re cer Cu ques de llum sen se casa, Ve ï na del meu car rer.
14. Cançó Miquel Martí i Pol Voldriatenir un llagut i una casa a la muntanya; poder encendre un flam al vent i un altreflam a la calma; de dia estimar muller i de nit les dones d'aigua. Voldria ser tan divers, tan lliure i diverscoml'aire, conèixertotselscamins i jeure en totes les cales. Voldriaesbrinarelssecrets de les cambres de les dames i estimar-les totes, fins les que fossinmaridades, i morir, de mortsuau, un dimecres a la tarda.
16. Un dia al despertar el ruc va dir:"Vullaprendre de llegir;si elssavis per ser savis fan això,també vull ser savijo"I alçant-se se n'haanatsensmésraonsdret al mestre de minyons:"Bon diasenyormestre, jaem té aquí;vullaprendre de llegir"El mestrelidigué: "Molt ben pensat;aprendràs si etsaplicat"I liensenyà al davant un cartipàsple de lletrescom el mar."Aquesta que aquí veusjan´éstalmentla teuladad'unconvent,és la primera lletra i es diu A.Digues A per començar"El ruc obrí una boca de tres pamsi engegà un parell de brams,el mestrelidigué: "Aixòbé va!diusperfectament la "A"El ruc inflatd'orgull, donant un bot,exclamà "Doncsjaho sé tot!"i ruc com va en vingué se n´entornà,i de ruc maiméspassà. Apel·les MestresEl ruc savi (per a mesurar)
17. Aquest silenci Miquel Martí i Pol La Tarda molt intensa m' ha portat aquest capvespre plàcid. Reposo els ulls cansats en l' ordre dels prestatges plens de llibres, en l'ordre de la cambra. Es fa fosc lentament, s' encenen llums, i és més pausat el batec de la vida. Estimo aquest silenci i aquesta hora i més ara que em gronxa fins perdre'm en el record de tu que mai no m'abandona
18. Vinyes verdes vora el mar Josep Maria de Segarra Vinyes verdes vora el mar,ara que el vent no remuga,us feu més verdes i encarteniu la fulla poruga,vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster,sou més fines que la userda.Verd vora el blau marinervinyes amb la fruita verda,vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs,vora la vela que passa;cap al mar vincleu el cossense decantar-vos massa,vinyes verdes, dolç repòs. (…)
19. Sóc un dropo Pere Quart No m’hodiguis, jaho sé: Sóc un ximple, Sóc un ase Sóc un dropo Peròemtrobo tan bé! Tinc mare que m’estima mal lirequi Tinc pare que em perdona cada cop I una xicota bleda que em regala Un paquetd’idealssempre que pot Que ésbonictotaixò! Sento, ensumo, Miro, palpo, Paladejo: Totemsemblamoltbo! A l’hivern mato el tempsjugant al passo En un bar que té estufa de butà, I a l’estiu pujo a peu al Tibidabo Amb un llibre de trets en castellà. Totés tan natural: Sol a dojo, Quanplou, aigua; Neu, si neva. No hiveigpas res de mal! Algundiam’arribo a la Marbella I em suco elspeus per treure’m el greixum; I elsdiumenges, si plou, amb la Roseta, Baixem a l’Avinguda de la Llum. Sócaixí, tal comdic: No emcapfico, Mai no emgruo, Totm’éspàtria. Gairebésempreric! Diuen que el mónéstrist i que hi ha penes, Que moltagenthopassamassajust, Peròjo, que sóc pobre, me la campo I quanemmoritindré un gran disgust!
20. -Haviesd'haverfet una altra fi; et mereixies, hipòcrita, un mur a un altreclos. La teva dictadura, la teva puta vida d'assassí, quinincendi de sang! Podritbotxí, prout'haviad'haverestovat la dura fosca delspobles, donat a tortura, penjatd'unarbre al fonsd'alguncamí. Rata de la més mala delinqüència, t'esqueia una altramortambviolència, la fi de tants des d'aquelljuliol. Peròl'has feta de tiràespanyol, sol i hivernat, gargall de la ciència i ambtuf de sang i merda, SaExcremència!- Glòria del bunyol, ha mort el dictador mésvelld'Europa, Una abraçada, amor, i alcem la copa! Final! Joan Brossa
