SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 5
Descargar para leer sin conexión
Article de Carme Cols, a la revista quot;
Infànciaquot;
, número 150. Maig-juny 2006. A.M.Rosa Sensat. Barcelona. És una actualització d'un altre que portava per títol quot;
La bataquot;
, al número 39. Novembre-desembre de 1987 en la mateixa revista.<br />Vaig escriure sobre les bates fa molts anys, a finals de 1987. Rellegint l’article revisc els moments i els processos que em van motivar a escriure sobre el tema. Fa divuit anys, i molt abans, havia viscut intensament amb les companyes el debat “bates si bates no”. Dilema que ens va permetre observar, discutir, dialogar tot fent una petita recerca del que veiem i el que ens demanaven els nens i nenes. Una recerca que sens dubte hem coincidit molts mestres que ens ha portat a canvis de fons que han anat més enllà de posar o treure bates.<br />Molts estem d’acord que la utilitat de les bates actualment no és la mateixa que quan no hi havia rentadores i el mercat no ens oferia peces de roba còmodes, adequades per als infants. La bata es portava a casa i a l’escola.Protegia la roba que no es rentava com ara. Vestits, uniformes, i bates passaven de generació en generació. La bata no limitava els moviments perquè estàvem moltes hores asseguts davant una taula... Les llànties en una bata eren comunes perquè es rentava un cop per setmana i l’autoestima de la pròpia imatge no contava en el projecte educatiu.<br />Els temps han canviat i sens cap dubte, a les cases, de bates n’hi ha poques.Un xandall, una camisa vella, un davantal, són útils en molts dels moments de la vida quotidiana. Quan entres a cuinar, un davantal t’ajuda a treballar i manipular els aliments amb molta més llibertat; l’oli et pot esquitxar.... Si pintes parets et treus tota la roba que es pugui fer malbé, i et poses una roba que gairebé ja no serveix. Si vas a pintar a fora, a l’aire lliure amb un cavallet i amb altres companys no et vestiràs com quan pintes parets, l’acte social és important i l’autoestima, sentir-te bé, també. Davant de diferents situacions decideixes com has d’anar vestit, que et farà sentir més còmode, que et demana cada situació.<br />Què passa a l’escola amb els infants més petits? Per què porten encara una gran majoria bata a l’escola? Què fem a l’escola que embruti tant?<br />És necessària la bata per gatejar, escoltar i cantar cançons, contes, poesies, titelles, celebracions, retallar, dibuixar, jugar a transformar espais, vendre, disfressar-se, sortir a passejar, sortir al jardí.... Què embruta el treball a l’ordenador, la lectura a la biblioteca?<br />A poc a poc hem observat un canvi en el primer cicle educatiu. Cada dia va creixent el nombre d’escoles que ja no porten bata; la paradoxa és que les mestres, algunes, si... Què passa al segon cicle, als grups d’infants de tres, quatre, cinc anys... (no utilitzem la nomenclatura p3, p4, p5. Son grups d’infants de tres anys, quatre i cinc. Un altre dia escriurem sobre com utilitzem les paraules i quin sentit tenen) Per què majoritàriament en porten? Són els pares o els mestres que imposen la bata? Es pot parlar als claustres d’aquest tema? Aquests i altres interrogants ens fan tornar a escriure més sobre les bates.<br />La bata generadora d’uniformitat<br /> “La bata ha estat el símbol i representant de la funció de l’escola durant molts anys. Una escola uniforme, on no hi cap la diversitat. Una escola que tapa, que no educa per la pròpia responsabilitat. Una escola on el paper dels nens és la passivitat”. Ha plogut molt i aquestes paraules poden sonar una mica fortes però encara avui en els mitjans de comunicació la imatge dels infants en bata, i el que fan, ens fan pensar i ens porten a una escola que no ha canviat tant. Una imatge del passat. <br />La Núria Badell, mestre que viu i treballa a Holanda, en el fòrum del Safareig ens comunicava la seva impressió i reflexió sobre el tema:<br />“Fa un parell d'anys vaig venir a Barcelona amb un grup de companys holandesos tots ells relacionats amb pedagogia.Vam visitar varies escoles.I tots em preguntaven el mateix, perquè porten bates els nens i les mestres a les escoles? En un moment concret, és raonable que portin la bata, però la resta del dia no.Segons la opinió els meus companys, i la meva també, les bates donen un aire negatiu de disciplina a l'ambient. La llibertat de moviments queda reduïda, i la identitat de cadascú amagada. Cada dia els mateixos colors i formes, quan precisament el que volem es fomentar i potenciar la identitat de la persona. Ens estem contradient? Que volem? Cap a on anem?” <br />Montse Sanjuan, intervenció en el fòrum del Safareig:<br /> “Nosaltres fa anys que no portem bates, ni els infants ni les mestres. N´havíem portat, però el pas dels anys ens fa veure les coses de diferent manera, i ara ho tenim molt clar, cadascú és com és, i la bata vol fer-nos perdre la nostra identitat, fer-nos iguals, un més entre tants altres.No tenim cap problema amb els pares i mares. Ho expliquem i tots semblen entendre-ho. Tenim davantals de plàstic per quan fem activitats que embruten més (fang, pintura,...)”<br />Susana, intervenció del Fòrum del Safareig:<br />“A la nostra escola només utilitzem les bates en els moments dels àpats. La resta del temps els nens hi van sense. Nosaltres pensem que a l'Escola Bressol és molt important que els nens se sentin a gust, que puguin moure's amb total llibertat al pati, a l'aula, en les diferents sessions de psicomotricitat... i moltes vegades, la bata els ho impedeix.Un altre factor que ens fa decantar a no portar bates és el tema de la identitat. En nens tan petits, aquesta pot fer que els nens tinguin dificultats en identificar-se entre ells, ja que tots es veuen iguals.El que si fem és explicar tot això als pares en la primera reunió de curs i els agrada força la idea. De totes maneres, els nens i les nenes no s'embruten més o menys per portar o no portar bata, i si s'embruten, els canviem amb la muda que tenen a l'escola.”<br />CristobalGómez Mayorga, mestre del CEIP El Romeral de Vélez-Malaga en el fòrum del Safareig ens dóna la seva opinió:<br />“Muy de acuerdo con las intervenciones anteriores. En mi clase también se la ponen para pintar si lo ven conveniente. Además, no tenemos batas para todos y la comparten.Muy lógica la razón del movimiento que la bata limita. Pero sobretodo muy acertada la necesidad de la identidad que en estas edades comienza a desarrollarse. Alguien comienza a ser gracias a la mirada, de un otro diferente.Se me ocurre no obstante, alguna reflexión sobre aquellas personas que con razones de higiene o igualdad obligan a llevar batas. ¿No es acaso la bata una barrera en la relación personal?. ¿No es una negación de la individualidad vestirlos a todos de alumnos (estereotipo con batas) en vez de aceptarlos como personitas individualizadas?. ¿No estamos, quizás, con las batas, evitando ser personas sensibles en la dura tarea de educar convirtiendonos en meros técnicos que ni sufren ni padecen?. ¿No pretendemos aumentar nuestro estatus con el uniforme de maestras frente al uniforme de niños?Creo que la bata es un símbolo de limpieza, y pulcritud muy contrario a la necesidad de mancharse de esta etapa. Y es un simbolo de sometimiento, de uniformidad, de control sobre el cuerpo, en una etapa que debemos desarrollar la identidad y la liberación y autonomía del cuerpo.Con un poco de sentido común la bata, como en nuestra casa nos la pondríamos cuando fuera necesaria para alguna actividad concreta; y por supuesto sin ser todas iguales”.<br />David, intervenció en el Fòrum del Safareig:<br />quot;
Jo he estat a escoles en què tothom portava la mateixa bata (infants i mestres), d’altres en què hi havia bates blaves i bates roses (increïble però cert)i on algunes mestres cada any es compraven bates de dissenys diferents sent un dels temes recurrents de conversa entre elles a principi de curs.Actualment em trobo a una escola bressol en què el debat de les bates és viu i obert des que vam començar a funcionar fa tres cursos. En un principi nosaltres, de la mà de la Rosa Vidiella, vam estar d’acord en què no volíem bates, però de seguida que va ser l’hora de la veritat, la gran majoria va decidir que potser bata sí, però no de forma obligatòria, és a dir les famílies podrien portar bata per posar-li als infants, i nosaltres els hi faríem portar la major part del dia. Seguidament es va decidir deixar la bata només per als moments dels àpats i altres en què es fessin activitats on els infants es poguessin embrutar més. Actualment, ens trobem en un punt d’inflexió, doncs s’està plantejant treure la bata també en els moments dels àpats (és que no porten pitet els infants?, potser simplement revisant i donant importància al tipus de pitet que es faci servir ja pot “suplir” la funció de la bata).Una altra cosa ben diferent és el cas de les bates de les educadores i de les mestres. El primer dia que vaig entrar a una escola, a un grup de 5 anys, no tenia cap bata, i el meu germà infermer em va deixar una bata blanca. Bé ja em servia per no “embrutar-me”. La bata em va durar aproximadament una mitja hora. Quan van entrar els infants a la classe, alguns infants van començar a preguntar-me si era metge. És que no ens adonem de la importància de la manera de vestir, com un element que diu moltes coses de com som, de què ens agrada? A partir d’aquell dia vaig decidir que no em tornaria a posar bata mai més! Tot i que alguna vegada puntual, en situacions de pintura, la feia servir. A l’escola bressol on treballo, el primer any es van comprar uniformes (casaca i pantalons, tret de les persones que teníem càrrecs directius que ens vam fer una bata, a conjunt, això sí!) per tot l’equip. La veritat és que estàvem de foto: pantalons grocs i casaca a quadradets grocs.... La veritat és que cada vegada que puc intento que la gent no en faci servir, però la decisió de l’ús de la bata és personal. I aquí serveixen totes les opinions: algunes persones diuen que és còmoda i molt pràctica per les butxaques, altres pensem que la bata reforça encara més la idea que l’escola bressol és més assistencial que no pas educativa, i que tot i que ens puguem embrutar la nostra roba, la imatge que donem als infants i a les famílies és real..., sóc jo..., i m’agrada vestir així!!!!!!!!!!Segurament ens trobem davant d’un dels elements amb més tradició dins de l’escola dels infants entre els 0 i els 6 anys, tot i que en determinats centres s’allarga fins els 7 o 8 anys. Així doncs, si s’entén com una tradició, ens podem trobar un conjunt d’equip de mestres que continuïn aquesta tradició sense preguntar-se el motiu, el per què de l’ús de la bata, i evidentment, no es plantejaran els aspectes positius i negatius de l’ús de les bates.És un dels elements que, a l’hora de conèixer una escola i el seu projecte educatiu, ens pot servir d’identificador d’un cert nivell de reflexió i de quot;
modernitatquot;
 en l’equip de mestres.Com molt bé heu comentat alguns/es, la bata és un element unificador, quan un dels nostres objectius ha de ser precisament el contrari, és a dir, entendre i atendre a la diversitat a través del reconeixement de cada una de les identitats dels infants del grup. D’aquesta manera, la quot;
bataquot;
 podria ser la quot;
germana pobre de l’uniformequot;
. Bé, sort que les generacions que van sortint de la Universitat i d’altres centres de formació, ja comencen a reflexionar sobre aquests i altres aspectes, que abans no tenien cap importància, i que en canvi, són part del currículum ocult de les nostres escoles.quot;
<br />Observem què passa amb la bata segons l’edat i en diferents situacions. <br />La bata limita moviments. Infants que quan encara no caminen; quan gategen que passa? Quan s’ajupen i s’aixequen, què passa? Quan anem a canviar-los i porten petó, ai! Què passa quan aprenen a fer pipí o caca al wàter, què és el que primer es mulla? Què porten sota la bata que gairebé no es podem moure? Els infants van creixent i podem observar els seus moviments acompanyats de limitacions per la bata. Al pati també juguen a joc simbòlic i gategen simulant que son gats, lleons i..., no passa el mateix què quan gatejaven? Quan pugen al tobogan i porten botons què passa? <br />Quan pugen a la bici què passa? Se la poden treure quan juguen a ser personatges, quan fan descobertes amb la seva ombra, quan tenen calor...?<br />Les mides i els models les bates. Les famílies que han comprat les bates, quan tenen un any, quina mida i quantes n’han de comprar? Molt grans molt petites? El mateix passa quan toca comprar-les als tres anys. Quan de temps haurà de portar les mateixes bates. Si no hi ha uniformes, quines bates arriben a l’escola? Què representen els diferents models? Què representa un model únic?<br />Protecció de la roba. Quan els infants estan asseguts manipulant la terra, quina és la part que haurien de tapar. Quants infants fan servir la màniga de la bata per treure’s el moc? Quan es canvia la bata? Quants infants van a dinar i a descansar, portant una bata que s’ha rastrejat per terra durant una setmana. Quants dies estan penjades al penjador? Quines olors desprenen?<br />¿Val aquell anunci de la TV que diu que l’infant pot fer tot el que vol, que s’ha de embrutar i no passa res perquè hi ha un producte que ho soluciona tot?<br />Si ho pot fer tot perquè porta bata, com s’educarà? Com estimarà les seves coses, la seva imatge? Com aprendrà a canviar-se si s’ha embrutat? Grans i petits davant de diferents situacions ens hem de preguntar; com hem d’anar vestits, què podem fer per preservar les coses que estimem? I Si ens hem embrutat, gaudir del joc que hem fet i gaudir podent-nos canviar de roba. L’educació en aquest sentit es dóna quan hi ha valors respectuosos, reflexius, que et fan pensar, pots parlar, pots decidir.<br />Podem jugar amb fang al jardí i gaudir el màxim si hem previst petites solucions. L’hàbit de pensar, preveure, de decidir es crea perquè hi ha ocasions per fer-ho. Un hàbit que s’ha interioritzat i que dóna llibertat. <br />Valors que es respiren, es viuen a casa i a l’escola perquè n’hem pres consciència.<br />No s’educa portant bata sempre, sense cap reflexió. Treure la bata i no fer res pot ser problemàtic. És necessari un canvi que no passa pel sol fet de treure la bata sinó de viure l’escola com una petita comunitat educadora en la que l’infant és el protagonista dels seus propis aprenentatges.<br />Potser molt aviat podrem veure que a l’inici del curs, a la setmana del mestre i en altres programes de la TV, els ulls dels càmeres captin imatges que reflecteixin una realitat que no està tant lluny.<br />Pensem-hi i provoquem, intencionadament, una altre imatge d’escola, d’infant i de mestre.<br />
La bata
La bata
La bata
La bata

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

8 MARZO: DÍA DOS DEREITOS DA MULLER
8 MARZO: DÍA DOS DEREITOS DA MULLER8 MARZO: DÍA DOS DEREITOS DA MULLER
8 MARZO: DÍA DOS DEREITOS DA MULLERYolanda Castro
 
437043736 francesco-tonucci-entrevista-doc
437043736 francesco-tonucci-entrevista-doc437043736 francesco-tonucci-entrevista-doc
437043736 francesco-tonucci-entrevista-docFaby Fasulo
 
ACTIVIDAD MATEMÁTICA: "Añadir y quitar" - 05 años- Inicial
ACTIVIDAD MATEMÁTICA: "Añadir y quitar"  - 05 años- InicialACTIVIDAD MATEMÁTICA: "Añadir y quitar"  - 05 años- Inicial
ACTIVIDAD MATEMÁTICA: "Añadir y quitar" - 05 años- InicialYANETH DEL PILAR AGUILAR MENDOZA
 
Ud erracion pobreza
Ud erracion pobrezaUd erracion pobreza
Ud erracion pobrezasatelite1
 
El valor del pequeño grupo%2c artículo 2013.
El valor  del pequeño grupo%2c artículo 2013.El valor  del pequeño grupo%2c artículo 2013.
El valor del pequeño grupo%2c artículo 2013.Sandra Mediavilla
 
Análisis ni uno menos
Análisis   ni uno menosAnálisis   ni uno menos
Análisis ni uno menosJG Gueerreeroo
 
Sesion 8 de junio digna 2017 (2)
Sesion 8 de junio digna 2017 (2)Sesion 8 de junio digna 2017 (2)
Sesion 8 de junio digna 2017 (2)Digna Saavedra
 
Normes escola05 06
Normes escola05 06Normes escola05 06
Normes escola05 06Cris Pili
 
D:\Material Asperger\Histotias Sociales\Libro Carol Gray
D:\Material Asperger\Histotias Sociales\Libro  Carol GrayD:\Material Asperger\Histotias Sociales\Libro  Carol Gray
D:\Material Asperger\Histotias Sociales\Libro Carol Grayguesta6c893
 

La actualidad más candente (14)

8 MARZO: DÍA DOS DEREITOS DA MULLER
8 MARZO: DÍA DOS DEREITOS DA MULLER8 MARZO: DÍA DOS DEREITOS DA MULLER
8 MARZO: DÍA DOS DEREITOS DA MULLER
 
437043736 francesco-tonucci-entrevista-doc
437043736 francesco-tonucci-entrevista-doc437043736 francesco-tonucci-entrevista-doc
437043736 francesco-tonucci-entrevista-doc
 
Ben x guía didáctica
Ben x guía didácticaBen x guía didáctica
Ben x guía didáctica
 
Ni uno menos
Ni uno menos   Ni uno menos
Ni uno menos
 
ACTIVIDAD MATEMÁTICA: "Añadir y quitar" - 05 años- Inicial
ACTIVIDAD MATEMÁTICA: "Añadir y quitar"  - 05 años- InicialACTIVIDAD MATEMÁTICA: "Añadir y quitar"  - 05 años- Inicial
ACTIVIDAD MATEMÁTICA: "Añadir y quitar" - 05 años- Inicial
 
Casa del Encuentro
Casa del EncuentroCasa del Encuentro
Casa del Encuentro
 
Ud erracion pobreza
Ud erracion pobrezaUd erracion pobreza
Ud erracion pobreza
 
El valor del pequeño grupo%2c artículo 2013.
El valor  del pequeño grupo%2c artículo 2013.El valor  del pequeño grupo%2c artículo 2013.
El valor del pequeño grupo%2c artículo 2013.
 
Análisis ni uno menos
Análisis   ni uno menosAnálisis   ni uno menos
Análisis ni uno menos
 
Sesion 8 de junio digna 2017 (2)
Sesion 8 de junio digna 2017 (2)Sesion 8 de junio digna 2017 (2)
Sesion 8 de junio digna 2017 (2)
 
Reseña detrás de la pizarra
Reseña detrás de la pizarraReseña detrás de la pizarra
Reseña detrás de la pizarra
 
Normes escola05 06
Normes escola05 06Normes escola05 06
Normes escola05 06
 
D:\Material Asperger\Histotias Sociales\Libro Carol Gray
D:\Material Asperger\Histotias Sociales\Libro  Carol GrayD:\Material Asperger\Histotias Sociales\Libro  Carol Gray
D:\Material Asperger\Histotias Sociales\Libro Carol Gray
 
Presentacion CAYE Popular
Presentacion CAYE PopularPresentacion CAYE Popular
Presentacion CAYE Popular
 

Destacado

(Trabajo de computacion) rodolfo shiguango 2010
(Trabajo de computacion) rodolfo shiguango 2010(Trabajo de computacion) rodolfo shiguango 2010
(Trabajo de computacion) rodolfo shiguango 2010SHIGUANGOANDI
 
Y O G A S A N A D E M O N S T R A T I O N Dr
Y O G A S A N A  D E M O N S T R A T I O N  DrY O G A S A N A  D E M O N S T R A T I O N  Dr
Y O G A S A N A D E M O N S T R A T I O N Drurjita
 
Panduan membuat tumblr
Panduan membuat tumblrPanduan membuat tumblr
Panduan membuat tumblrfanitautami
 
Come rilanciare Napoli con Gianni Lettieri
Come rilanciare Napoli con Gianni LettieriCome rilanciare Napoli con Gianni Lettieri
Come rilanciare Napoli con Gianni LettieriGianni Lettieri
 
Teknik Membuat Proposal
Teknik Membuat ProposalTeknik Membuat Proposal
Teknik Membuat ProposalEko Mardianto
 
[Forum.ueh.edu.vn] (macro) bai tap nhan dinh
[Forum.ueh.edu.vn] (macro) bai tap nhan dinh[Forum.ueh.edu.vn] (macro) bai tap nhan dinh
[Forum.ueh.edu.vn] (macro) bai tap nhan dinhThanh Hải
 
Организация массового маммографического обследования среди женщин Брянской об...
Организация массового маммографического обследованиясреди женщин Брянской об...Организация массового маммографического обследованиясреди женщин Брянской об...
Организация массового маммографического обследования среди женщин Брянской об...rorbic
 
Defesa de causa
Defesa de causaDefesa de causa
Defesa de causambgbarbosa
 

Destacado (20)

Catatan kuliah 2
Catatan kuliah   2Catatan kuliah   2
Catatan kuliah 2
 
Clase 2
Clase 2Clase 2
Clase 2
 
Formato de planeación
Formato de planeaciónFormato de planeación
Formato de planeación
 
(Trabajo de computacion) rodolfo shiguango 2010
(Trabajo de computacion) rodolfo shiguango 2010(Trabajo de computacion) rodolfo shiguango 2010
(Trabajo de computacion) rodolfo shiguango 2010
 
1000 problemas-resolvidos
1000 problemas-resolvidos1000 problemas-resolvidos
1000 problemas-resolvidos
 
Y O G A S A N A D E M O N S T R A T I O N Dr
Y O G A S A N A  D E M O N S T R A T I O N  DrY O G A S A N A  D E M O N S T R A T I O N  Dr
Y O G A S A N A D E M O N S T R A T I O N Dr
 
Panduan membuat tumblr
Panduan membuat tumblrPanduan membuat tumblr
Panduan membuat tumblr
 
Come rilanciare Napoli con Gianni Lettieri
Come rilanciare Napoli con Gianni LettieriCome rilanciare Napoli con Gianni Lettieri
Come rilanciare Napoli con Gianni Lettieri
 
Teknik Membuat Proposal
Teknik Membuat ProposalTeknik Membuat Proposal
Teknik Membuat Proposal
 
ועידת חינוך 2014
ועידת חינוך 2014ועידת חינוך 2014
ועידת חינוך 2014
 
[Forum.ueh.edu.vn] (macro) bai tap nhan dinh
[Forum.ueh.edu.vn] (macro) bai tap nhan dinh[Forum.ueh.edu.vn] (macro) bai tap nhan dinh
[Forum.ueh.edu.vn] (macro) bai tap nhan dinh
 
Организация массового маммографического обследования среди женщин Брянской об...
Организация массового маммографического обследованиясреди женщин Брянской об...Организация массового маммографического обследованиясреди женщин Брянской об...
Организация массового маммографического обследования среди женщин Брянской об...
 
Home Design - coleção 2010-2011
Home Design - coleção 2010-2011Home Design - coleção 2010-2011
Home Design - coleção 2010-2011
 
Warum OSGi?
Warum OSGi?Warum OSGi?
Warum OSGi?
 
Saudade
SaudadeSaudade
Saudade
 
Convite Workshop sobre Franquias na FGV
Convite Workshop sobre Franquias na FGVConvite Workshop sobre Franquias na FGV
Convite Workshop sobre Franquias na FGV
 
Apresentando jsf
Apresentando jsfApresentando jsf
Apresentando jsf
 
Ofimática
OfimáticaOfimática
Ofimática
 
Defesa de causa
Defesa de causaDefesa de causa
Defesa de causa
 
Boletim UniNorte Jurídico #7
Boletim UniNorte Jurídico #7Boletim UniNorte Jurídico #7
Boletim UniNorte Jurídico #7
 

Similar a La bata

Reconstruye la historia escolar de tu familia
Reconstruye la historia escolar de tu familiaReconstruye la historia escolar de tu familia
Reconstruye la historia escolar de tu familiaPedro Escalonilla Torres
 
Actividades para el período de adaptación o iniciación
Actividades para el período de adaptación o iniciaciónActividades para el período de adaptación o iniciación
Actividades para el período de adaptación o iniciaciónTeresa Muzaber
 
Artículo revista
Artículo revistaArtículo revista
Artículo revistaClaraMtnez
 
Diario abordo 2ª eval
Diario abordo 2ª evalDiario abordo 2ª eval
Diario abordo 2ª evallidia
 
Diapositivas del proyecto de grado informatica
Diapositivas del proyecto de grado informaticaDiapositivas del proyecto de grado informatica
Diapositivas del proyecto de grado informaticaJ'üâń M'örêńö
 
Actividades+para+el+alumnado
Actividades+para+el+alumnadoActividades+para+el+alumnado
Actividades+para+el+alumnadopalopilu
 
45. corazones rotos nunca mas
45. corazones rotos nunca mas45. corazones rotos nunca mas
45. corazones rotos nunca masdec-admin4
 
Cronica alexandra quiñones
Cronica alexandra quiñonesCronica alexandra quiñones
Cronica alexandra quiñonesAlexandra Atocha
 
Powerdelproyectofamilia
PowerdelproyectofamiliaPowerdelproyectofamilia
Powerdelproyectofamiliachnsour
 
Una siesta de doce años
Una siesta de doce añosUna siesta de doce años
Una siesta de doce añossanjoseweb
 
Periodo de adaptación
Periodo de adaptaciónPeriodo de adaptación
Periodo de adaptaciónmarsita2009
 
162 coeducacio desde-responsabilidad-paterna-pdf
162 coeducacio desde-responsabilidad-paterna-pdf162 coeducacio desde-responsabilidad-paterna-pdf
162 coeducacio desde-responsabilidad-paterna-pdfSusana Vila
 

Similar a La bata (20)

Reconstruye la historia escolar de tu familia
Reconstruye la historia escolar de tu familiaReconstruye la historia escolar de tu familia
Reconstruye la historia escolar de tu familia
 
Adriana
AdrianaAdriana
Adriana
 
Actividades para el período de adaptación o iniciación
Actividades para el período de adaptación o iniciaciónActividades para el período de adaptación o iniciación
Actividades para el período de adaptación o iniciación
 
Artículo revista
Artículo revistaArtículo revista
Artículo revista
 
Diario abordo 2ª eval
Diario abordo 2ª evalDiario abordo 2ª eval
Diario abordo 2ª eval
 
Informe de práctica 6to semestre
Informe de práctica 6to semestreInforme de práctica 6to semestre
Informe de práctica 6to semestre
 
Diapositivas del proyecto de grado informatica
Diapositivas del proyecto de grado informaticaDiapositivas del proyecto de grado informatica
Diapositivas del proyecto de grado informatica
 
Diapositivas del proyecto de grado informatica
Diapositivas del proyecto de grado informaticaDiapositivas del proyecto de grado informatica
Diapositivas del proyecto de grado informatica
 
Actividades+para+el+alumnado
Actividades+para+el+alumnadoActividades+para+el+alumnado
Actividades+para+el+alumnado
 
Reflexiones documentos
Reflexiones documentosReflexiones documentos
Reflexiones documentos
 
45. corazones rotos nunca mas
45. corazones rotos nunca mas45. corazones rotos nunca mas
45. corazones rotos nunca mas
 
VIRTUAL PARTY
VIRTUAL PARTYVIRTUAL PARTY
VIRTUAL PARTY
 
Revista juny 2019
Revista juny 2019Revista juny 2019
Revista juny 2019
 
Cronica alexandra quiñones
Cronica alexandra quiñonesCronica alexandra quiñones
Cronica alexandra quiñones
 
Powerdelproyectofamilia
PowerdelproyectofamiliaPowerdelproyectofamilia
Powerdelproyectofamilia
 
La educación prohibida
La educación prohibidaLa educación prohibida
La educación prohibida
 
Una siesta de doce años
Una siesta de doce añosUna siesta de doce años
Una siesta de doce años
 
Periodo de adaptación
Periodo de adaptaciónPeriodo de adaptación
Periodo de adaptación
 
162 coeducacio desde-responsabilidad-paterna-pdf
162 coeducacio desde-responsabilidad-paterna-pdf162 coeducacio desde-responsabilidad-paterna-pdf
162 coeducacio desde-responsabilidad-paterna-pdf
 
Depertar la creatividad
Depertar la creatividadDepertar la creatividad
Depertar la creatividad
 

Más de Veure, pensar i sentir

Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotricesUna propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotricesVeure, pensar i sentir
 
Persones que respiren i deixen respirar
Persones que respiren i deixen respirarPersones que respiren i deixen respirar
Persones que respiren i deixen respirarVeure, pensar i sentir
 
La participació del psicomotricista en el joc dels infants
La participació del psicomotricista en el joc dels infantsLa participació del psicomotricista en el joc dels infants
La participació del psicomotricista en el joc dels infantsVeure, pensar i sentir
 
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...Veure, pensar i sentir
 
El moviment dels infants i la intervenció dels adults
El moviment dels infants i la intervenció dels adults  El moviment dels infants i la intervenció dels adults
El moviment dels infants i la intervenció dels adults Veure, pensar i sentir
 

Más de Veure, pensar i sentir (20)

Teatro de sombras
Teatro de sombrasTeatro de sombras
Teatro de sombras
 
Katalog 2010
Katalog 2010Katalog 2010
Katalog 2010
 
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotricesUna propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
 
Paràmetres d'observació
Paràmetres d'observacióParàmetres d'observació
Paràmetres d'observació
 
Observación niños con nee
Observación niños con neeObservación niños con nee
Observación niños con nee
 
La psicomotricidad en la escuela
La psicomotricidad en la escuelaLa psicomotricidad en la escuela
La psicomotricidad en la escuela
 
La observación psicomotriz
La observación psicomotrizLa observación psicomotriz
La observación psicomotriz
 
Hojas de observación
Hojas de observaciónHojas de observación
Hojas de observación
 
Full d'observació
Full d'observacióFull d'observació
Full d'observació
 
Parlem de teatre
Parlem de teatreParlem de teatre
Parlem de teatre
 
Organitzar l'espai exterior
Organitzar l'espai exteriorOrganitzar l'espai exterior
Organitzar l'espai exterior
 
El bosque
El bosqueEl bosque
El bosque
 
El bosque
El bosqueEl bosque
El bosque
 
Principis bàsics de lóczy
Principis bàsics de lóczy Principis bàsics de lóczy
Principis bàsics de lóczy
 
Persones que respiren i deixen respirar
Persones que respiren i deixen respirarPersones que respiren i deixen respirar
Persones que respiren i deixen respirar
 
Paraules justes marta graugés
Paraules justes   marta graugésParaules justes   marta graugés
Paraules justes marta graugés
 
La participació del psicomotricista en el joc dels infants
La participació del psicomotricista en el joc dels infantsLa participació del psicomotricista en el joc dels infants
La participació del psicomotricista en el joc dels infants
 
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
 
El moviment dels infants i la intervenció dels adults
El moviment dels infants i la intervenció dels adults  El moviment dels infants i la intervenció dels adults
El moviment dels infants i la intervenció dels adults
 
El cos té les seves raons
El cos té les seves raons El cos té les seves raons
El cos té les seves raons
 

La bata

  • 1. Article de Carme Cols, a la revista quot; Infànciaquot; , número 150. Maig-juny 2006. A.M.Rosa Sensat. Barcelona. És una actualització d'un altre que portava per títol quot; La bataquot; , al número 39. Novembre-desembre de 1987 en la mateixa revista.<br />Vaig escriure sobre les bates fa molts anys, a finals de 1987. Rellegint l’article revisc els moments i els processos que em van motivar a escriure sobre el tema. Fa divuit anys, i molt abans, havia viscut intensament amb les companyes el debat “bates si bates no”. Dilema que ens va permetre observar, discutir, dialogar tot fent una petita recerca del que veiem i el que ens demanaven els nens i nenes. Una recerca que sens dubte hem coincidit molts mestres que ens ha portat a canvis de fons que han anat més enllà de posar o treure bates.<br />Molts estem d’acord que la utilitat de les bates actualment no és la mateixa que quan no hi havia rentadores i el mercat no ens oferia peces de roba còmodes, adequades per als infants. La bata es portava a casa i a l’escola.Protegia la roba que no es rentava com ara. Vestits, uniformes, i bates passaven de generació en generació. La bata no limitava els moviments perquè estàvem moltes hores asseguts davant una taula... Les llànties en una bata eren comunes perquè es rentava un cop per setmana i l’autoestima de la pròpia imatge no contava en el projecte educatiu.<br />Els temps han canviat i sens cap dubte, a les cases, de bates n’hi ha poques.Un xandall, una camisa vella, un davantal, són útils en molts dels moments de la vida quotidiana. Quan entres a cuinar, un davantal t’ajuda a treballar i manipular els aliments amb molta més llibertat; l’oli et pot esquitxar.... Si pintes parets et treus tota la roba que es pugui fer malbé, i et poses una roba que gairebé ja no serveix. Si vas a pintar a fora, a l’aire lliure amb un cavallet i amb altres companys no et vestiràs com quan pintes parets, l’acte social és important i l’autoestima, sentir-te bé, també. Davant de diferents situacions decideixes com has d’anar vestit, que et farà sentir més còmode, que et demana cada situació.<br />Què passa a l’escola amb els infants més petits? Per què porten encara una gran majoria bata a l’escola? Què fem a l’escola que embruti tant?<br />És necessària la bata per gatejar, escoltar i cantar cançons, contes, poesies, titelles, celebracions, retallar, dibuixar, jugar a transformar espais, vendre, disfressar-se, sortir a passejar, sortir al jardí.... Què embruta el treball a l’ordenador, la lectura a la biblioteca?<br />A poc a poc hem observat un canvi en el primer cicle educatiu. Cada dia va creixent el nombre d’escoles que ja no porten bata; la paradoxa és que les mestres, algunes, si... Què passa al segon cicle, als grups d’infants de tres, quatre, cinc anys... (no utilitzem la nomenclatura p3, p4, p5. Son grups d’infants de tres anys, quatre i cinc. Un altre dia escriurem sobre com utilitzem les paraules i quin sentit tenen) Per què majoritàriament en porten? Són els pares o els mestres que imposen la bata? Es pot parlar als claustres d’aquest tema? Aquests i altres interrogants ens fan tornar a escriure més sobre les bates.<br />La bata generadora d’uniformitat<br /> “La bata ha estat el símbol i representant de la funció de l’escola durant molts anys. Una escola uniforme, on no hi cap la diversitat. Una escola que tapa, que no educa per la pròpia responsabilitat. Una escola on el paper dels nens és la passivitat”. Ha plogut molt i aquestes paraules poden sonar una mica fortes però encara avui en els mitjans de comunicació la imatge dels infants en bata, i el que fan, ens fan pensar i ens porten a una escola que no ha canviat tant. Una imatge del passat. <br />La Núria Badell, mestre que viu i treballa a Holanda, en el fòrum del Safareig ens comunicava la seva impressió i reflexió sobre el tema:<br />“Fa un parell d'anys vaig venir a Barcelona amb un grup de companys holandesos tots ells relacionats amb pedagogia.Vam visitar varies escoles.I tots em preguntaven el mateix, perquè porten bates els nens i les mestres a les escoles? En un moment concret, és raonable que portin la bata, però la resta del dia no.Segons la opinió els meus companys, i la meva també, les bates donen un aire negatiu de disciplina a l'ambient. La llibertat de moviments queda reduïda, i la identitat de cadascú amagada. Cada dia els mateixos colors i formes, quan precisament el que volem es fomentar i potenciar la identitat de la persona. Ens estem contradient? Que volem? Cap a on anem?” <br />Montse Sanjuan, intervenció en el fòrum del Safareig:<br /> “Nosaltres fa anys que no portem bates, ni els infants ni les mestres. N´havíem portat, però el pas dels anys ens fa veure les coses de diferent manera, i ara ho tenim molt clar, cadascú és com és, i la bata vol fer-nos perdre la nostra identitat, fer-nos iguals, un més entre tants altres.No tenim cap problema amb els pares i mares. Ho expliquem i tots semblen entendre-ho. Tenim davantals de plàstic per quan fem activitats que embruten més (fang, pintura,...)”<br />Susana, intervenció del Fòrum del Safareig:<br />“A la nostra escola només utilitzem les bates en els moments dels àpats. La resta del temps els nens hi van sense. Nosaltres pensem que a l'Escola Bressol és molt important que els nens se sentin a gust, que puguin moure's amb total llibertat al pati, a l'aula, en les diferents sessions de psicomotricitat... i moltes vegades, la bata els ho impedeix.Un altre factor que ens fa decantar a no portar bates és el tema de la identitat. En nens tan petits, aquesta pot fer que els nens tinguin dificultats en identificar-se entre ells, ja que tots es veuen iguals.El que si fem és explicar tot això als pares en la primera reunió de curs i els agrada força la idea. De totes maneres, els nens i les nenes no s'embruten més o menys per portar o no portar bata, i si s'embruten, els canviem amb la muda que tenen a l'escola.”<br />CristobalGómez Mayorga, mestre del CEIP El Romeral de Vélez-Malaga en el fòrum del Safareig ens dóna la seva opinió:<br />“Muy de acuerdo con las intervenciones anteriores. En mi clase también se la ponen para pintar si lo ven conveniente. Además, no tenemos batas para todos y la comparten.Muy lógica la razón del movimiento que la bata limita. Pero sobretodo muy acertada la necesidad de la identidad que en estas edades comienza a desarrollarse. Alguien comienza a ser gracias a la mirada, de un otro diferente.Se me ocurre no obstante, alguna reflexión sobre aquellas personas que con razones de higiene o igualdad obligan a llevar batas. ¿No es acaso la bata una barrera en la relación personal?. ¿No es una negación de la individualidad vestirlos a todos de alumnos (estereotipo con batas) en vez de aceptarlos como personitas individualizadas?. ¿No estamos, quizás, con las batas, evitando ser personas sensibles en la dura tarea de educar convirtiendonos en meros técnicos que ni sufren ni padecen?. ¿No pretendemos aumentar nuestro estatus con el uniforme de maestras frente al uniforme de niños?Creo que la bata es un símbolo de limpieza, y pulcritud muy contrario a la necesidad de mancharse de esta etapa. Y es un simbolo de sometimiento, de uniformidad, de control sobre el cuerpo, en una etapa que debemos desarrollar la identidad y la liberación y autonomía del cuerpo.Con un poco de sentido común la bata, como en nuestra casa nos la pondríamos cuando fuera necesaria para alguna actividad concreta; y por supuesto sin ser todas iguales”.<br />David, intervenció en el Fòrum del Safareig:<br />quot; Jo he estat a escoles en què tothom portava la mateixa bata (infants i mestres), d’altres en què hi havia bates blaves i bates roses (increïble però cert)i on algunes mestres cada any es compraven bates de dissenys diferents sent un dels temes recurrents de conversa entre elles a principi de curs.Actualment em trobo a una escola bressol en què el debat de les bates és viu i obert des que vam començar a funcionar fa tres cursos. En un principi nosaltres, de la mà de la Rosa Vidiella, vam estar d’acord en què no volíem bates, però de seguida que va ser l’hora de la veritat, la gran majoria va decidir que potser bata sí, però no de forma obligatòria, és a dir les famílies podrien portar bata per posar-li als infants, i nosaltres els hi faríem portar la major part del dia. Seguidament es va decidir deixar la bata només per als moments dels àpats i altres en què es fessin activitats on els infants es poguessin embrutar més. Actualment, ens trobem en un punt d’inflexió, doncs s’està plantejant treure la bata també en els moments dels àpats (és que no porten pitet els infants?, potser simplement revisant i donant importància al tipus de pitet que es faci servir ja pot “suplir” la funció de la bata).Una altra cosa ben diferent és el cas de les bates de les educadores i de les mestres. El primer dia que vaig entrar a una escola, a un grup de 5 anys, no tenia cap bata, i el meu germà infermer em va deixar una bata blanca. Bé ja em servia per no “embrutar-me”. La bata em va durar aproximadament una mitja hora. Quan van entrar els infants a la classe, alguns infants van començar a preguntar-me si era metge. És que no ens adonem de la importància de la manera de vestir, com un element que diu moltes coses de com som, de què ens agrada? A partir d’aquell dia vaig decidir que no em tornaria a posar bata mai més! Tot i que alguna vegada puntual, en situacions de pintura, la feia servir. A l’escola bressol on treballo, el primer any es van comprar uniformes (casaca i pantalons, tret de les persones que teníem càrrecs directius que ens vam fer una bata, a conjunt, això sí!) per tot l’equip. La veritat és que estàvem de foto: pantalons grocs i casaca a quadradets grocs.... La veritat és que cada vegada que puc intento que la gent no en faci servir, però la decisió de l’ús de la bata és personal. I aquí serveixen totes les opinions: algunes persones diuen que és còmoda i molt pràctica per les butxaques, altres pensem que la bata reforça encara més la idea que l’escola bressol és més assistencial que no pas educativa, i que tot i que ens puguem embrutar la nostra roba, la imatge que donem als infants i a les famílies és real..., sóc jo..., i m’agrada vestir així!!!!!!!!!!Segurament ens trobem davant d’un dels elements amb més tradició dins de l’escola dels infants entre els 0 i els 6 anys, tot i que en determinats centres s’allarga fins els 7 o 8 anys. Així doncs, si s’entén com una tradició, ens podem trobar un conjunt d’equip de mestres que continuïn aquesta tradició sense preguntar-se el motiu, el per què de l’ús de la bata, i evidentment, no es plantejaran els aspectes positius i negatius de l’ús de les bates.És un dels elements que, a l’hora de conèixer una escola i el seu projecte educatiu, ens pot servir d’identificador d’un cert nivell de reflexió i de quot; modernitatquot; en l’equip de mestres.Com molt bé heu comentat alguns/es, la bata és un element unificador, quan un dels nostres objectius ha de ser precisament el contrari, és a dir, entendre i atendre a la diversitat a través del reconeixement de cada una de les identitats dels infants del grup. D’aquesta manera, la quot; bataquot; podria ser la quot; germana pobre de l’uniformequot; . Bé, sort que les generacions que van sortint de la Universitat i d’altres centres de formació, ja comencen a reflexionar sobre aquests i altres aspectes, que abans no tenien cap importància, i que en canvi, són part del currículum ocult de les nostres escoles.quot; <br />Observem què passa amb la bata segons l’edat i en diferents situacions. <br />La bata limita moviments. Infants que quan encara no caminen; quan gategen que passa? Quan s’ajupen i s’aixequen, què passa? Quan anem a canviar-los i porten petó, ai! Què passa quan aprenen a fer pipí o caca al wàter, què és el que primer es mulla? Què porten sota la bata que gairebé no es podem moure? Els infants van creixent i podem observar els seus moviments acompanyats de limitacions per la bata. Al pati també juguen a joc simbòlic i gategen simulant que son gats, lleons i..., no passa el mateix què quan gatejaven? Quan pugen al tobogan i porten botons què passa? <br />Quan pugen a la bici què passa? Se la poden treure quan juguen a ser personatges, quan fan descobertes amb la seva ombra, quan tenen calor...?<br />Les mides i els models les bates. Les famílies que han comprat les bates, quan tenen un any, quina mida i quantes n’han de comprar? Molt grans molt petites? El mateix passa quan toca comprar-les als tres anys. Quan de temps haurà de portar les mateixes bates. Si no hi ha uniformes, quines bates arriben a l’escola? Què representen els diferents models? Què representa un model únic?<br />Protecció de la roba. Quan els infants estan asseguts manipulant la terra, quina és la part que haurien de tapar. Quants infants fan servir la màniga de la bata per treure’s el moc? Quan es canvia la bata? Quants infants van a dinar i a descansar, portant una bata que s’ha rastrejat per terra durant una setmana. Quants dies estan penjades al penjador? Quines olors desprenen?<br />¿Val aquell anunci de la TV que diu que l’infant pot fer tot el que vol, que s’ha de embrutar i no passa res perquè hi ha un producte que ho soluciona tot?<br />Si ho pot fer tot perquè porta bata, com s’educarà? Com estimarà les seves coses, la seva imatge? Com aprendrà a canviar-se si s’ha embrutat? Grans i petits davant de diferents situacions ens hem de preguntar; com hem d’anar vestits, què podem fer per preservar les coses que estimem? I Si ens hem embrutat, gaudir del joc que hem fet i gaudir podent-nos canviar de roba. L’educació en aquest sentit es dóna quan hi ha valors respectuosos, reflexius, que et fan pensar, pots parlar, pots decidir.<br />Podem jugar amb fang al jardí i gaudir el màxim si hem previst petites solucions. L’hàbit de pensar, preveure, de decidir es crea perquè hi ha ocasions per fer-ho. Un hàbit que s’ha interioritzat i que dóna llibertat. <br />Valors que es respiren, es viuen a casa i a l’escola perquè n’hem pres consciència.<br />No s’educa portant bata sempre, sense cap reflexió. Treure la bata i no fer res pot ser problemàtic. És necessari un canvi que no passa pel sol fet de treure la bata sinó de viure l’escola com una petita comunitat educadora en la que l’infant és el protagonista dels seus propis aprenentatges.<br />Potser molt aviat podrem veure que a l’inici del curs, a la setmana del mestre i en altres programes de la TV, els ulls dels càmeres captin imatges que reflecteixin una realitat que no està tant lluny.<br />Pensem-hi i provoquem, intencionadament, una altre imatge d’escola, d’infant i de mestre.<br />